Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Les subvencions de Puigdemont

Posted by lejarza en 23 enero, 2016


Les subvencions de Puigdemont

Francesc Gombau

Les generoses ajudes de la Generalitat a l’empresa privada del nou president català han provocant una lògica indignació.

Resulta que de seguida que la va constituir, Puigdemont va començar a embutxacar-se subvencions del Govern català.

El primer any ja va rebre cinc vegades més diners públics del que ell mateix va posar al capital de la seva empresa.

I en els anys següents es va embutxacar fins a mig milió d’euros, fins i tot quan ja era diputat de CiU.

És a dir, mentre donava suport a polítiques restrictives en sanitat o en educació per als ciutadans corrents, fluïen quantitats escandaloses de diners públics cap a la seva empresa privada en la qual, per acabar-ho d’adobar, tenia col·locada la seva dona.

Tot això potser és legal. No ho sé. Però, sens dubte, no és gaire ètic ni exemplar per a qui es presenta com a Molt Honorable.

Anuncios

16 comentarios to “Les subvencions de Puigdemont”

  1. lejarza said

    Número 19 no és cap agent d’Spectra

    Ramon Iglesias

    número 19

    Número 19 no és cap agent d’Spectra, sinó el lloc que ocupava el que serà el nou alcalde de Girona a la llista de CiU a les eleccions municipals del maig passat.

    A les eleccions CiU va aconseguir 10 regidors. Perquè el 19 pugui ocupar la vacant que deixa en KRLS, han hagut de renunciar, més o menys contents, els vuit que tenia davant el número 19 el mes de maig.

    És democràtic i és legal com diu CDC, però és un procés impur que deixa amb cara de beneit al ciutadà.

    darrere del 19

    Malgrat que el procediment que ha portat el número 19 a ser el nou alcalde no és gens convencional i pot ser considerat un joc de trilers, darrere del 19 hi ha la persona.

    I aquesta persona és l’Albert Ballesta, un home que té una trajectòria basada en el treball i en el servei públic i, a més a més, tothom qui el coneix una mica sap que és un home de tracte amable i atent.

    L’Albert Ballesta té davant seu una tasca molt difícil: construir-se un perfil d’alcalde i guanyar-se la credibilitat i la legitimitat.

    No ho té gens fàcil i tampoc li ho posaran fàcil. Però millorar una ciutat és possiblement una de les feines més ben parides del món.

    entre l’1 i el 19

    Entre l’1 i el 19 hi havia Isabel Muradàs, Carles Ribas, Marta Madrenas… gent de l’equip de Puigdemont que somiaven ser alcaldes.

    La frustració, diguin el que diguin en públic, és una dolorosa injecció de desmotivació que afectarà, com a mínim d’entrada, el seu immediat rendiment.

    Una situació gens edificant tenint en compte que queden més de tres anys de legislatura.

    Després de les eleccions municipals aquest dietari va divagar sobre la diferència sideral que hi havia entra l’envergadura creativa i política de KRLS i la resta de l’equip.

    No per menysprear-los, però sí per evidenciar que els faltava molt running polític.

    Algú que en aquell moment estava dins del govern local, i ara ja no hi és, em va dir que era una reflexió “injusta perquè a l’equip hi ha gent molt bona”.

    Potser va ser una observació injusta però ha resultat ser compartida per aquells que han decidit pescar un alcalde en aigües exteriors.

  2. lejarza said

    un procés insòlit per elegir el nou alcalde de girona

    En quinze dies, la ciutat de Girona ha ofert dues imatges contradictòries. Primer, una de positiva amb la sorprenent elecció del seu alcalde, Carles Puigdemont, com a president de la Generalitat. I, ara, una de negativa, amb l’espectacle que ha envoltat la designació d’Albert Ballesta per cobrir la vacant que havia deixat Puigdemont. Que el dinovè de la llista, que ni tan sols era regidor, es converteixi de cop i volta en alcalde no té cap justificació; ni tampoc n’existeixen precedents en el nostre entorn. És tan legal com una burla als ciutadans que ni l’han pogut votar directament, ni han pogut valorar la seva proposta de ciutat. No és cert, com ha manifestat el nou alcalde, que “primer s’escullen els regidors i aquests després trien l’alcalde”, perquè els ciutadans quan van a votar saben que el futur alcalde serà el cap de llista de la candidatura que sumi més suports. Tampoc no és cert que “som una pinya. Estem tots units” (Glòria Plana) i que “mai hem estat tan units com ara” (Carles Ribas), perquè tothom que hagi seguit el procés per a l’elecció del nou alcalde sap que els ganivets han sobrevolat, metafòricament, la plaça del Vi. Tampoc és cert que “hem decidit anteposar els interessos de país per davant dels de partit” (Rosa Cruz), perquè precisament ha primat la decisió d’un partit, CDC. I tampoc és veritat que les vuit persones que anaven davant la candidatura van renunciar “voluntàriament” (Joan Bagué), ja que alguns van cedir després de moltes pressions i d’altres a contracor.
    Es podran explicar moltes faules, però la realitat és la següent: 1. CDC ha fet un abús de les regles democràtiques per aupar a l’alcaldia el dinové de la candidatura; 2. Aquest procés confirma que, tot i les promeses d’una nova manera d’exercir la política, la partitocràcia s’ha apoderat de les més elementals formes del sistema democràtic. Decideixen els partits polítics i punt. Als ciutadans se’ls deixa participar cada quatre anys, convençuts que el seu vot decideix; 3. Ha quedat públicament deslegitimat tot l’equip de govern, en no considerar CDC que cap dels deu regidors tingués aptituds suficients per assumir l’alcaldia de Girona; 4. L’elecció del nou alcalde ha suposat una pèrdua d’imatge de la ciutat i un desgast per a la coalició governant, tot i que també és cert que la memòria és fràgil i que queden més de tres anys per a les pròximes eleccions municipals.
    Dit tot això, des de divendres Albert Ballesta és el nou alcalde de Girona. Ha entrat malament, és cert, però l’espectacle ofert amb la seva elecció no prejutja el que pugui realitzar al capdavant de l’alcaldia que, segons CDC, només és fins a les pròximes eleccions. Primer haurà de recompondre un equip de govern esquinçat per les lluites intestines de les dues últimes setmanes. I després oferir tota la capacitat negociadora que li sigui possible perquè no es pot ignorar que governa en minoria (10 regidors sobre 25). Carles Puigdemont ha equilibrat bé la geometria variable durant els més de quatre anys que ha ostentat l’alcaldia, però ara Ballesta comença de zero. També haurem d’anar coneixent el seu model de ciutat i el seu pla. Un alcalde no és un simple gestor. Albert Ballesta ha mostrat un tarannà positiu al capdavant d’Interior. Ara, haurà de demostrar això i molt més com a alcalde de Girona.

  3. lejarza said

    democràcia digital

    JORDI XARGAYÓ

    Dies intensos i estrambòtics. El dinovè de la llista es converteix en alcalde de Girona sense haver dit res sobre la ciutat abans de ser elegit. El quart per Barcelona era el primer en les eleccions al Parlament i, al final, el tercer per Girona va ser el primer. Catalunya sempre innovant. De la democràcia directa i la democràcia representativa hem passat a la digital. La gent vota i els partits fan i desfan. Alguns en diuen nova política. Un historiador ha de redreçar l’economia del país quan no ha estat capaç de fer-ho un exprofessor de Harvard i Berkeley, referència mundial en microeconomia. Un filòsof, que fins ara només ha gestionat el seu compte corrent, tindrà la responsabilitat d’administrar el 40% del pressupost del país (Sanitat). Si fracassen, la culpa serà de Madrid. Però el més alarmant dels últims dies és la moció de CDC de Sant Hipòlit de Voltregà, que proposa que l’Ajuntament no pagui als funcionaris que no siguin independentistes. En un país amb bons fonaments democràtics, CDC hauria expulsat aquests regidors. Aquí, no. S’han limitat a retirar la moció. Feixisme consentit. No és sobrer tornar a recordar Voltaire: “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho”.

  4. lejarza said

    President hipotecat, consellers rics

    GIRONA | J.B.M.

    La Generalitat té un govern solvent. Almenys en patrimoni personal i béns heretats. A excepció del president de la Generalitat Carles Puigdemont, la major part dels consellers tenen una economia familiar sense hipoteques ni crèdits. Tal com consta a la declaració de béns que va presentar al Parlament, Puigdemont figura com a copropietari d’un habitatge a Sant Julià de Ramis adquirit el 2003 i valorat en 280.000 euros. Encara deu 123.000 euros d’hipoteca i 15.000 euros d’un crèdit personal.

    La consellera de Presidència, Neus Munté, també se situa entre els que encara tenen deutes pendents. Munté va declarar ser copropietària d’un pis i d’una plaça d’aparcament, que va adquirir el 2009 i que valora en uns 115.000 euros. Encara té pendent per retornar quotes hipotecàries per 105.000 euros. La consellera de Governació, Meritxell Borràs, que també assumeix la cartera d’Habitatge, encara deu uns 140.000 euros d’hipoteca, segons va declarar.

    Per contra, vicepresident i titular d’Economia i Hisenda. Junqueras viu en una casa de Sant Vicenç dels Horts, que va rebre com a herència, i figura com a copropietari d’un altre habitatge. Declara que tenen un valor conjunt de 250.000 euros. També posseeix un pla de pensions de 111.000 euros, un fons d’inversió de 58.000 euros i comptes corrents amb uns 20.000 euros. No ha contret hipoteques ni crèdits personals.
    Els consellers amb un patrimoni immobiliari més important són els titulars d’Interior, Jordi Jané, i de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, els quals també són beneficiaris d’herències. Segons la declaració patrimonial que va presentar quan era diputat al Congrés, Jordi Jané té la propietat de vuit habitatges, dos locals i cinc places de pàrquing, així com una tercera part de dues finques rústiques amb cultius de vinya. Aquests béns els va rebre en herència, excepte tres pisos i quatre places de pàrquing. El 2008, quan va presentar la declaració, devia 318.000 euros d’una hipoteca. Rull figura com a propietari de diversos habitatges, locals i garatges que valora en uns 830.000 euros. Tots aquests béns són fruit d’una herència familiar que va rebre el 2012. L’any passat va subscriure un crèdit de 13.200 euros, per poder comprar un Peugeot 3008.

    El conseller d’Afers Exteriors, Raül Romeva, i la seva esposa són propietaris a parts iguals de dos habitatges: un a Sant Cugat del Vallès, que ocupen des de 2006 i que està valorat en 413.000 euros; i un altre immoble que van comprar l’any passat per poc més de 49.000 euros. Segons la declaració de béns presentada al Parlament, una part de l’import de la seva casa de Sant Cugat correspon a compravenda i una altra a herència. Fonts properes al conseller d’Exteriors assenyalen que la beneficiària de l’herència seria la seva esposa perquè aquesta casa era dels seus avis. Romeva declara que deu uns 26.000 euros d’un crèdit immobiliari.

    Antoni Comín, conseller de Salut, no té deutes, però tampoc consta que tingui propietats. Meritxell Ruiz (Educació), Carles Mundó (Justícia), Meritxell Serret (Agricultura) i Jordi Baiget (Empresa) encara no han presentat declaració de béns.

    Els consellers gironins

    El conseller de Cultura, Santi Vila, va concretar en la seva declaració al Parlament que disposa de dos habitatges i una plaça d’aparcament a Figueres, la ciutat de la qual va ser alcalde. L’import declarat d’aquests béns ascendeix a poc més de 100.000 euros. No consta que tingui crèdits.

    Per la seva part l’altra consellera gironina, Dolors Bassa, la responsable de Treball, Afers Socials i Famílies, declara al Parlament que té un habitatge i un pàrquing comprats el 2002 per un valor de 33.450 euros. A més té un altre habitatge en usdefruit adquirit el 1996 per un valor de 31.415 euros. Assegura a més que té dipòsits per 15.000 euros i un pla de pensions de 12.000 euros.

  5. lejarza said

    Primera medida de Puigdemont: se sube el sueldo y ya es el presidente mejor pagado

    El primer Consell de Govern del nuevo Presidente de la Generalitat ha aprobado un aumento de sueldo del 1% a los empleados públicos, una medida que repercutirá, directamente, en el bolsillo de todos los diputados del Parlament de Cataluña… y en su propio salario.

    Así, el sueldo de Puigdemont podría subir hasta los 138.202 euros anuales, siempre que mantenga el mismo que cobraba Artur Mas, con lo que se convierte (con diferencia) en el presidente autonómico mejor pagado de todo el Estado.

    Según muestran los datos del Parlament, Puigdemont cobró en noviembre 5.025 euros, 2.871 euros de sueldo y 2.154 de dietas y viajes, aparte de los 26.500 euros que percibía del Ayuntamiento de Girona en calidad de dietas.

    (La ley dice que no se pueden cobrar dos sueldos públicos a la vez, pero no contempla las dietas).

    Ahora, su nueva nómina pasará de 92.542 euros a 136.834, unas cifras absolutamente desorbitadas y completamente alejadas de la realidad económica y social que viven la mayoría de ciudadanos de nuestro país. El Presidente del Gobierno español, sin ir más lejos, y según datos oficiales, tiene un sueldo anual de 78.185 euros.

  6. lejarza said

    mutació puigdemont

    DANIEL BONAVENTURA

    L’estil despòtic en el nomenament del nou alcalde de Girona, Albert Ballesta, no ajuda el procés català. Aquella cara festiva de la reivindicació popular al carrer es transforma en una cara sinistra del dicto i ordeno des del despatx. Aquest és un retret a Carles Puigdemont, nou president de la Generalitat, a qui jo mateix vaig lloar en aquesta columna pel seu estil participatiu i transparent de fa uns anys, quan era un candidat a alcalde 2.0 que feia goig de veure pel carrer teclejant un iPhone per «postejar» a Facebook i Twitter amb il·lusió. Si és veritat que el poder transforma les virtuts, més ho és encara en el cas del d’Amer. Quan va guanyar l’alcaldia el 2011 va començar la seva transmutació en el moment que es va autoadjudicar la cartera de Cultura i va denegar almenys durant tres anys totes les entrevistes que se li van sol·licitar a títol de regidor de Cultura. Els mortals comuns necessitem explicacions. I ara que Puigdemont ha pujat un replà més en l’escala del poder, les trobem a faltar. L’home que abans s’explicava obertament i raonava amb arguments nets de prejudici, ara imposa, col·loca, fa dimitir i encimbella. A dit de caprici.

  7. lejarza said

    Circ polític a Girona

    Andreu Moreno

    Aquests darrers dies la política gironina ha derivat en un lamentable circ. Primer va ser el frau democràtic de l´elecció pel mètode del «dedazo» del número 19 de la llista convergent com a alcalde, algú que ni tan sols va obtenir recolzament de vots per ser regidor.

    Després va venir l´esperpent d´un ple en què el nou alcalde es va oblidar de prometre el càrrec i que s´ha hagut de repetir al cap d´uns dies. I, com a cirereta, el sectarisme d´alguns regidors d´atacar la Fundació Princesa de Girona, reconeguda per gironins de totes les ideologies pel seu treball de foment de les vocacions científiques, la creació d´empreses i la formació dels joves de la nostra ciutat.

    Lamentable tot aquest espectacle polític de falta de rigor, ressentiment i radicalisme que no beneficia gens Girona i ens avergonyeix a molts gironins.

  8. lejarza said

    la forma és contingut

    JOSEP QUINTANAS BOSCH

    També en democràcia. El moviment independentista, per exemple, invoca el dret a decidir i el dret a votar dels ciutadans. Però quan es vota, cuinen el vot al seu gust amb poc respecte a les formes democràtiques. És notori el plebiscit: no compten vots, encara que el plebiscit va de comptar vots, sinó diputats perquè els permet, sense vergonya, parlar de mandat democràtic quan a les urnes els avala sols un 47,8%. A les darreres eleccions, el candidat a president era Mas. No fou elegit, però, com la cosa més natural del món, designà hereu per a la presidència.

    Semblant és el cas de Girona. El natural és que si plega el primer, l’alcalde, el segon prengui el relleu. Per això és el segon. I si hi ha problemes de coalició, el tercer. És el que s’entén en votar a les eleccions on la persona pesa més. Doncs, no. Un sanedrí va decidir que seria el dinovè i que havien de renunciar vuit persones a ser regidors. Amb poc drama, perquè la majoria, per no dir tots, foren guanyats amb arguments pel cap, pel cor i per a la butxaca.

    L’alcalde és un secretari d’ajuntament. O sigui, el funcionari municipal per excel·lència. Desconegut per a la ciutadania, ha fet carrera a l’administració de la mà de CDC i Girona no és sinó un altre destí. Els governadors d’en Franco designaven alcalde a persones vinculades a la ciutat o al poble. Amb CDC i en aquest cas l’alcalde s’assembla més al podestà d’en Mussolini que a cap representant democràtic elegit pels ciutadans.

    ERC i la CUP no han reaccionat proposant una alcaldia alternativa. Una alternativa viable, donades les circumstàncies. S’han encongit i no han exercit la sana costum democràtica de canviar de govern quan l’erra tan greument. Uns, perquè la ?direcció els ha frenat. Altres, perquè, amb segons qui, no es volen entendre.

    Xerren molt i no fan res. Bé, sí que fan: garanteixen el govern al partit de la corrupció catalana.

  9. lejarza said

    El fosc llegat de l’alcalde Carles Puigdemont

    El relleu d’Artur Mas al capdavant de la Generalitat ha governat Girona amb escassa sensibilitat social i amb decisions espectaculars però sense resultats tangibles

    Miquel Toll

    Al darrer minut de la pròrroga, Junts pel Sí i la CUP van formalitzar el passat dissabte un acord per formar govern. Carles Puigdemont, que ha estat l’alcalde de Girona des del 2011, ha rebut l’encàrrec de succeir Artur Mas a la Presidència de la Generalitat. Aquesta proposta pivota damunt de dos eixos: per un cantó, el relleu generacional de CDC, que busca refundar el partit per retrobar l’espai electoral perdut després d’anys de retallades i polítiques antisocials. Per l’altre, posar al capdavant de l’heterogènia coalició de JxS un candidat qualificat de “progressista” pel mateix nucli convergent.

    Tot i que a primera vista pot semblar un polític que busca consensos amplis i que té sensibilitat social, l’acció de govern impulsada per Puigdemont a Girona dibuixa un perfil diametralment oposat.

    Una política al servei de les classes benestants

    La política municipal de Puigdemont ha anat dirigida en gran mesura a satisfer les classes benestants de Girona i a promocionar la ciutat com una marca comercial atractiva al turisme estranger. Un exemple significatiu va ser la compra de la col·lecció de quadres de Santos-Torroella per 3’9 milions d’euros. Aquesta operació va ser finançada per l’empresa mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, a la qual l’equip de Puigdemont va prorrogar la concessió del servei fins l’any 2020. Tot i que Puigdemont ho va negar repetidament, la pròrroga del conveni especifica clarament que el cànon de l’aigua és un préstec encobert que s’haurà de retornar a través dels rebuts.

    Els més de 700.000 euros en subvencions que rep festival el Temporada Alta, gestionats de forma molt opaca per la productora Bitò Productions; la concessió ad hoc per “penjar” un restaurant de luxe sobre el riu Onyar mentre la resta de bars i restaurants s’adapten amb dificultat a l’estricta ordenança de civisme; o perdonar les taxes municipals a la productora d’audiovisuals HBO pel rodatge de Joc de Trons; també exemplifiquen el tipus de polítiques que ha executat Puigdemont a Girona.

    Malgrat les protestes dels moviments socials, els barris benestants de Montjuïc, Palau i Montilivi van premiar aquest tipus de polítiques en les passades eleccions municipals i van donar un ampli suport a l’alcalde convergent.

    Vincles amb el sionisme i l’Església Catòlica

    Durant el seu mandat, Puigdemont ha incrementat els vincles amb l’Estat d’Israel. A banda de les piulades personals des del seu compte de Twitter donant suport a la darrera ofensiva sobre la franja de Gaza, hi ha hagut contactes constants entre Tel-Aviv i Girona. L’any 2011, Puigdemont va rebre els alcaldes de les ciutats d’Holon, Jurfeish, Beer Yaakov i Tirat Carmel. També ha col·laborat amb el president de la Comunitat Israelita de Catalunya, Uriel Benguigui, i va rebre la visita de l’ambaixador d’Israel, Alon Bar.

    A banda dels vincles amb personalitats del sionisme, l’Ajuntament dóna una subvenció anual de 210.000 euros al Patronat del Call Jueu, del qual forma part un excoronel de l’exèrcit de l’aire d’Israel. L’Auditori també ha programat concerts i espectacles d’artistes que justifiquen el genocidi palestí, com ara el de la cantautora Noa.

    Puigdemont manté vincles molt estrets amb l’Església Catòlica. Mentre ha estat alcalde, ha participat en tota mena de cerimònies religioses i fins i tot en la celebració del cinquantè aniversari d’una escola de l’Opus Dei, el Bell-lloc del Pla. L’any 2014, va encarregar una escultura amb tota mena de referències religioses per homenatjar una entitat ultra conservadora, els Manaies. Les referències a la religió catòlica també han aparegut de forma constant en els cartells de la festa major de la ciutat. Totes aquestes actuacions han posat en entredit la laïcitat del consistori gironí.

    Una ciutat apuntalada per la seguretat ciutadana

    Durant aquests darrers anys, a Girona hi ha hagut una clara tendència a regular fins a l’extrem les conductes a l’espai públic. Dins de l’apartat de l’Ordenança Municipal de Civilitat aprovada el 2012 que porta com a títol un eloqüent “Decòrum”, es prohibeix a la ciutadania activitats tan inofensives com penjar roba al balcó, jugar a pilota al carrer, menjar entrepans als parcs públics, anar amb patins o circular amb bicicleta per alguns carrers del Barri Vell.

    I per fer efectives aquestes mesures, l’Ajuntament ha instal·lat càmeres de seguretat fixes repartides per la ciutat i dispositius de gravació als cotxes patrulla de la policia local. Aquest és un fet controvertit, ja que col·lisiona amb l’actual legislació de videovigilància –el Reial Decret 1720/2007– que no permet les gravacions en moviment, ja que esdevenen una intromissió il·legítima a la intimitat i al dret a la imatge de les ciutadanes.

    El cas de Juan Pablo Torroija

    Un dels fets més polèmics i que ha posat en evidència la gestió de l’equip de govern és la mort de Juan Pablo Torroija a la comissaria de la policia local. Després que Juan Pablo se suïcidés a la cel·la, Puigdemont va trucar a totes les regidores i a la premsa local per assegurar-se que la versió oficial dels fets, la que exculpava el cos policial, fos la que sortia a la llum pública. El fet que la policia hagués presenciant un intent de suïcidi previ i no hagués pres les mesures per evitar un altre intent, i la inoperància d’un equip de govern, que va trigar més de 20 dies a avisar la família del difunt, ha portat el cas als jutjats. Tan sols la CUP-CC, en aquest cas, es va atrevir a trencar el silenci i demanar explicacions.

    Un Ajuntament poc transparent

    Durant el debat d’investidura, Puigdemont va insistir en què la transparència haurà de caracteritzar la futura administració catalana. Tot i això, ell mateix no es pot posar com a exemple, ja que com alcalde l’índex de transparència de Girona ha caigut cinc punts. Aquest índex l’elabora l’ONG Transparència Internacional, que analitza els 110 ajuntaments més poblats de l’Estat Espanyol. Mentre que el 2012 Girona ocupava el 52è lloc, al 2015 va retrocedir fins a la posició 90. L’ARIET ha pogut comprovar de primera mà la manca de transparència del consistori, que no ha donat resposta a diverses sol·licituds presentades.

    Un alcalde que no ha governat per a totes les gironines

    En contra del que afirmava el president del grup parlamentari de CDC, Jordi Turull, al ple d’investidura, Puigdemont no ha governat per totes les gironines. Un exemple evident el trobem al barri de les Pedreres, del qual el batlle de Girona ha volgut foragitar una comunitat gitana que hi viu des de fa cinquanta anys. La seva idea és convertir l’espai en un parc i construir-hi tota mena d’atraccions i establiments comercials. L’equip de govern encapçalat per Puigdemont també ha multat la indigència, ha tancat contenidors amb cadenats i ha impedit –juntament amb el PP– que el consistori donés suport a la ILP d’habitatge.

    L’Ajuntament ha tapiat una desena de pisos okupats per persones sense recursos, actuant amb força i unilateralitat, sense obrir un procés judicial i sense oferir alternatives de reallotjament. Tampoc les veïnes dels barris més populars del sector est es van mostrar satisfetes de veure com s’enllestia l’obra faraònica d’un nou pont sobre el riu Ter al nord de la ciutat, mentre el consistori ignorava la seva reivindicació de construir un pont de vianants que permetés als infants anar a escola quan plou.

    El temps dirà si des del Palau de la Generalitat Puigdemont és capaç de convèncer les classes populars d’enfilar-se al tren de l’independentisme. Des de plaça del Vi, és evident que no ha aconseguit.

  10. lejarza said

    Puigdemont esbronca els regidors i diu que la ciutat no pot seguir així

    El president de la Generalitat els demana que facin pinya amb el nou alcalde, Albert Ballesta

    27.02.2016

    GIRONA | L. FANALS Els regidors de l’equip de govern, inclòs l’alcalde, Albert Ballesta, van dinar ahir a Barcelona amb el president de la Generalitat i exalcalde, Carles Puigdemont, que els va esbroncar per totes les polèmiques que s’han viscut a la ciutat. Puigdemont els va demanar que facin pinya al voltant de Ballesta i els va advertir que la ciutat no pot seguir així. També va demanar disculpes per si algú s’havia sentit ofès pel procés d’elecció del nou batlle, que era el número 19 de la llista, però va argumentar que ho havia fet pel bé de la ciutat.

    Des que Puigdemont va ser investit president de la Generalitat, el dia 11 de gener, a la ciutat s’ha viscut un llarg serial de polèmiques, enfrontaments i despropòsits. El que inicialment semblava una batalla interna entre els regidors per veure qui es quedaria amb el lloc de l’alcalde es va acabar convertint en una complicadíssima operació en què es van fer dimitir vuit persones per fer entrar el número 19 de la llista, Albert Ballesta, i convertir-lo en alcalde. Aquest fet va deixar ferides obertes entre l’equip de govern, que encara no han acabat de cicatritzar.

    Els darrers dies, els enfrontaments públics amb ERC-MES pel cartipàs i el polèmic -i fracassat- pacte amb Ciutadans i PP han acabat d’empitjorar la situació. De fet, la polèmica gironina amenaçava amb tacar la imatge de Puigdemont, a qui es començava a qüestionar l’habilitat per triar successor.

    Ahir, el president de la Generalitat va cridar els seus antics companys per intentar reconduir una situació que s’havia acabat desbordant. Els va exigir que acabessin les desavinences públiques i que tothom fes costat a Ballesta, per aconseguir que la ciutat deixi de donar mala imatge.

  11. lejarza said

    pallassada a girona

    28.02.2016

    XAVIER DOMÈNECH

    Pallassada a Girona. Puigdemont té pa a l’ull a l’hora de triar càrrecs o, si més no, l’ha tingut a l’hora de designar successor a l’alcaldia. (Sort que el govern li ha vingut fet, decidit pels negociadors de CDC i Esquerra). Llavors ve Ciutadans de Girona, pacta amb l’alcalde per afeblir l’aliança amb ERC i es desdiu al cap de no res. I Esquerra posa sal i pebre a la ferida. Tot plegat pel sou de l’alcalde.
    Però de tot aquest embolic en queda una certesa: si vols fer demagògia efectiva, fica’t amb els sous dels que manen. No cal que investiguis corrupcions ocultes, no cal que facis profunds estudis de com millorar la gestió del comú, n’hi ha prou amb esbombar el que cobra l’alcalde, o el diputat, o el president de l’empresa municipal. No falla: una onada d’indignació travessarà les xarxes de cap a cap i farà tremolar les barres dels bars a l’hora d’esmorzar: “Quines penques”, “Són tots iguals”, “A picar pedra els faria anar”, etcètera.
    Però aquesta certesa pot tenir conseqüències indesitjades. A l’alcalde de Girona l’han escorxat a la plaça, com diu ell mateix, perquè volia cobrar 73.000 euros bruts a l’any. Per dirigir una ciutat de 98.000 habitants, un Ajuntament amb un pressupost de 107 milions i centenars de treballadors. Quan cobra el president executiu d’una empresa amb aquest volum de treballadors i facturació? I devem voler que, a més a més, l’Ajuntament sigui el millor dels presidents executius possibles, ja que treballa pel nostre benestar de cada dia.
    Doncs ara pensem què diria un alt directiu o un empresari gironí, el millor de tots, si un grup de notables de la ciutat l’anés a veure per proposar-li que entri en la cursa per l’alcaldia. Potser respondria: per a què? Per cobrar la meitat del que ingresso ara i que tanmateix m’escorxin a la plaça? Perquè els meus socis naturals s’abonin en aquesta demagògia i els altres socis possibles canviïn d’idea d’un dia per l’altre? Au, busqueu un altre passerell per aquesta gàbia.
    Les ganes hi fan molt, en la decisió de ficar-se en política, però si volem els millors als llocs més compromesos, no se’ls pot pagar molt menys que en una empresa. Excepte si fem la revolució de la repartidora igualitària. Quan s’ha intentat ha generat malsons.

  12. lejarza said

    Obra del dimoni

    ALBERT SOLER

    La darrera vegada que vaig veure Marta Madrenas, estava rebent a les portes de l’ajuntament un grup de dimonis vinguts de tot Catalunya. Dels Pastorets, deien, però a mi no m’enganyen. Se la veia còmoda entre diables, belcebús i llucifers, a Madrenas, ara sabem que perquè estava establint les aliances que l’havien de dur temps després a l’alcaldia. Perquè si d’una cosa estem convençuts els gironins és que les decisions preses els darrers mesos pels dos últims alcaldes, Puigdemont i Ballesta, només s’expliquen si han estat posseïts pel Dimoni. Tanta incompetència, tants errors i tantes relliscades no poden ser humanes, ni tan sols animals. El Maligne va entrar dins seu i és qui va executar les esperpèntiques maniobres que han acabat amb Madrenas agafada a la vara d’alcaldessa. Res a criticar-li a ella, que amb el Diable sempre és millor estar-hi de bones. Sí en canvi a Puigdemont i Ballesta, que si als primers símptomes -el dia que mentre s’afaitaven el cap se’ls va girar 360 graus- s’haguessin fet tractar per un exorcista, ens haurien estalviat als catalans i als gironins -aquests doblement perquè ostenten totes dues condicions- la vergonya que hem passat i seguim passant. Ara ja no els salva ni la immersió en una banyera d’aigua beneïda.

    Ballesta feia malfiar. Des del principi els únics elogis que s’escoltaven d’ell -a totes hores i repetits per tothom, però els únics- és que era «bona persona i treballador». Això aixeca sospites. No és que siguin aptituds a criticar, però si és això el que es demana per exercir l’alcaldia de Girona, amb més mèrits ho podria ser la meva àvia, i això que porta anys morta. Al final, quedarà per a la història com l’alcalde que es va voler apujar el sou. Ni tan sols com el que se’l va apujar.

    Però qui el va ungir -prèvia dimissió obligada de vuit regidors que no ha servit de res excepte per treure’ns de sobre vuit persones amb tan poca dignitat-, qui va organitzar tot el vodevil i qui ja portava temps dilapidant diners dels gironins, va ser Puigdemont. I aquest cas és més perillós, perquè continua posseït -es comença a notar en les seves decisions- però té més poder. Vade retro.

  13. lejarza said

    Antifrau investiga almenys cinc contractes a una empresa que sumen 112.000 euros

    GIRONA | T. CARRERAS

    La investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre l’Ajuntament de Girona tindria com a motiu la denúncia d’un particular refent als contractes de la consultora Efial, que està immersa en diferents processos d’investigació i denúncies a d’altres municipis catalans. Girona va contractar com a mínim cinc vegades aquesta empresa amb seu a Barcelona durant el mandat de Carles Puigdemont, per un total de 112.000 euros, IVA inclòs.

    Entre els contractes de l’Ajuntament amb l’empresa hi ha una auditoria del servei de patrimoni (17.600 euros), una auditoria del servei de contractació (17.300 euros), l’estudi de la pròrroga de les aigues de Girona (15.750 euros), un estudi del projecte de reforçament de l’abastament de la Costa Brava centre (13.900 euros) i un seguiment del pla econòmic i financer de la pròrroga del servei d’aigua (29.500 euros).

    Canvi de nom
    Precisament fa molt poc Efial Consultoria SL, amb seu a Barcelona, ha canviat el seu nom i, des del 4 de febrer d’aquest any, es denomina Consultoria en Gestión Innovadora SL, segons consta al BOE del 15 de febrer. Consta com a societat limitada, constituïda l’1 de juliol de l’any 2007, i té 30 treballadors. L’administrador únic és Francesc Xavier Termens, que ha estat sotsdirector general de Participacions Públiques de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat. Com a principal soci hi apareix Antonio Martos Carrasco, que temps enrere n’era l’administrador únic. La darrera facturació de la qual es té constància és de 1.593.544 euros, amb un balanç amb pèrdues de 146.781 euros.

    L’Oficina Antifrau de Catalunya va entrar un escrit al registre de l’Ajuntament el 3 de febrer, on li demanava que li lliurés en deu dies tots els contractes de serveis des del 2011 fins al 2015. Sense discriminació. Tots. El consistori va demanar una pròrroga d’un mes, que l’Oficina li va concedir, perquè havia de lliurar centenars de certificats. Sol·licitant tots els contractes de serveis, l’Oficina no revelaria l’objectiu exacte que, segons informa el diari El País, és mirar si els contractes amb Efial s’han fet d’alguna manera determinada per afavorir la consultora.

    Tots els contractes amb un valor de menys de 18.000 euros es poden fer sense concurs. Serien doncs, quatre dels cinc. L’altre s’hauria fet per mitjà d’un concurs.

    Efial s’autodefineix com una «firma nacional de consultoria estratègica, econòmica-fiscal, jurídica i urbanística, especialitzada en el Sector Públic» i, per exemple, està essent investigada a Torredembarra perquè se sospita que l’equip de govern de CiU va afavorir aquesta empresa demanant-li informes per 18.000 euros al mes.

    Ascó i l’Ametlla de Mar
    Efial també ha obtingut contractes en altres ciutats, com Ascó o l’Ametlla de Mar, que també han acabat als jutjats. A Ascó, segons va publicar Diari de Tarragona, s’investiga l’empresa pública Ascó Serveis, per adjudicar contractes de serveis i gestió a l’empresa del seu propi director general. En concret, s’investiga la presumpta incompatibilitat en el contracte que el 2011 va adjudicar la gestió d’Ascó Serveis a la consultoria Efial per 351.750 euros, quan Antonio Martos ja era el director general de la empresa municipal.

    A l’Ametlla de Mar, es van citar a declarar com a imputats l’alcalde i president del consell d’administració de La Cala Gestió, Andreu Martí, i el gerent de l’empresa municipal que al mateix temps era responsable d’Efial, Antonio Martos, en les diligències prèvies per una denúncia per presumptes irregularitats en la gestió d’aquesta empresa municipal. Concretament, s’investigava l’adjudicació a Efial de diversos contractes de serveis i gestió de Cala Gestió per imports de 465.000 euros i 396.965 euros, entre altres. Tant Girona com Torredembarra, Ascó i l’Ametlla de Mar tenien en el seu govern un alcalde de CiU quan han començat aquestes investigacions.

  14. lejarza said

    La Generalitat confirma les subvencions rebudes per empreses de Puigdemont

    23.03.2016

    BARCELONA | DDG La consellera de Presidència, Neus Munté, va confirmar en un informe parlamentari en resposta a una pregunta del PPC que el president de la Generalitat,?Carles Puigdemont, va dirigir i va impulsar dos projectes periodístics a Catalunya, Catalunya Today, i l’empresa Doble Utopia, que van sumar subvencions públiques del Govern per un import 419.380 euros en set anys.
    Segons la resposta del Govern, que signa Miquel Martí Gamisans com a secretari de Comunicació, el diari amb notícies de Catalunya escrit en anglès va rebre des del 2004 al 2010, llavors amb la Generalitat en mans del tripartit, un total de 403.380 euros.
    Segons el desglossament presentat al Parlament, Catalonia Today va rebre al 2004 30.000 euros; 97.300 euros el 2005; dues partides, una de 14.550 i una altra de 97.450 el 2006; 49.080 euros el 2007; 50.000 euros el 2008; 35.000 el 2009, i finalment 30.000 euros el 2010. Doble Utopia, l’empresa de comunicació que Puigdemont va fundar amb el director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, només va rebre de l’erari públic 16.000 euros i va ser l’any 2006, segons va publicar el diari La Vanguardia.

  15. lejarza said

    És un dels nostres, diuen

    JOSEP LÓPEZ DE LERMA

    El president de la Generalitat, Carles ­Puig­demont, va apropar-se a Girona, la setmana passada, per retrobar-se amb (part) dels seus antics companys de redacció d´El Punt. Res a dir. És quelcom humà, segurament desitjat per l´empresa i pels periodistes, com també per la resta del personal, com igualment volgut per l´antic alcalde de Girona.

    Desitjat per l´empresa, sí, ben segur, perquè no sempre «un dels nostres», com s´ha dit i repetit, assoleix la més alta magistratura de la Catalunya autonòmica. Desitjat també per l´empresa perquè el nombre de subvencions i import de les mateixes, així com el préstec de l´Institut Català de Finances, i altres ajuts (presumiblement) que vénen dels impostos de tots, no pas només dels lectors del seu periòdic, en cap cas no es poden perdre. I desitjat per l´empresa perquè el president de la Generalitat no es passeja cada dia per la redacció i altres espais d´un diari al qual, de la capçalera, li ha caigut el mot «independent», posat en el seu naixement i conservat durant tantes dècades.

    Volgut pel president Puigdemont? Doncs, també, perquè d´invitacions en rep a dotzenes per dia, i, aleshores, són contestades afirmativament només aquelles que tenen un retorn polític electoralista, parlem clar. Només un dels cincs presidents de Catalunya elegits amb posterioritat a l´Estatut de 1980 dissenyava ell mateix les sortides de palau i gai­rebé mai a suggeriment dels seus col·laboradors i assessors. Fou Jordi Pujol. En el seu llarg mandat va visitar tots els municipis catalans almenys una vegada i no sempre prèvia invitació de l´alcalde corresponent. Eren «visites pastorals», en el meu argot pseudoepiscopal, amb el propòsit d´apropar la incipient i més tard no tan incipient Generalitat a tot el veïnatge, i fer-los-hi una prèdica.

    La visita del president Carles Puigdemont a El Punt tingué lògica empresarial interessada i lògica humana sense ànim lucratiu vinguda dels antics companys, ja que aquella fou casa seva, professionalment, i, per tant, la seva arribada i estada fou com un bíblic tornar a la casa del pare, una mena de sacramental, però en versió laica. Perquè no es pot ­oblidar que el periòdic fou fundat per gent d´església, en la seva formació i inicials creences, que havia fet el pas cap a l´irredempt esquerranisme burgès, molt majoritàriament laïcista de soca-rel segons que es va proclamar. Només cal posar la mirada al llistat de cooperativistes de Papyrus i posteriorment al consell assessor i al consell d´administració. El «tot Girona pudent» hi estava d´allò més que representada. Les famílies i els clans, els primers, com sempre.

    Post tornada a Barcelona, Presència o dominical d´El Punt, es convertí en una vall de llàgrimes respecte d´un dels nostres, com es digué abans, durant i després de la visita del president de la Generalitat a les seves instal·lacions. Això no obstant, essent cert el lligam, ningú, absolutament ningú, ha parlat de les incomoditats personals i professionals que Carles Puigdemont suportà a la redacció del diari que avui predica la bona nova de l´independentisme. Perquè no tot foren flors i violes, com ara es pretén escampar urbi et orbi.

    Parlo de les incomoditats personals i professionals del Puigdemont periodista per la seva afiliació a CDC. Foren tantes –avui parlaríem de mobbing o encorralament moral en el treball–, que l´avui President em demanà que el donés de baixa del partit per evitar el seu ostracisme dins d´El Punt d´aquella època. Recordo que va demanar un any sabàtic per allunyar-se –cosa que donà com a resultat el llibre Cataquè?– i que, novament incorporat a la redacció, el varen facturar cap a Blanes, per exemple. En la meva qualitat de president (llavors) de la Federació de Girona de CDC, comptant amb la complicitat d´en Miquel Roca (secretari general) i de Pep Caminal (secretari d´organització), vaig fer el que em va demanar, donar-lo de baixa de CDC, però convertint-lo en un formalisme immaterial: A efectes externs, deixava de ser militant; a efectes interns, seguia essent-ho, i així mai ha deixat d´ésser-ho. Ell no ho sabé fins molt temps després. Avui El Punt es vanta que el president és «un d´ells», mentre Puigdemont, més elegant, es fa el desmemoriat. D´aquell episodi, encara en té alguna marca de fustigament a l´esquena.

  16. lejarza said

    Las guerras de Puigdemont

    Carles Enric López

    Pues va a ser que Puigdemont no está de paso por la Generalitat. El invento de última hora propuesto por los radicales y aceptado por Artur Mas está cogiendo el gusto a vivir, aún más, de lo público. Sus últimas declaraciones a la emisora de radio local UA1 Lleida, filtradas 24 horas antes por La Vanguardia, son bien claras: “Me presentaré si el proceso no se ha acabado”. Por si aún hay dudas, el subtítulo de la noticia las despeja: “El president abre la puerta a ser candidato a la presidencia de la Generalitat”.

    En Convergència, o como se quiera llamar ahora, contaban con un cargo de caducidad manifiesta. El poco carisma del president, sus continuas meteduras de pata, su radicalismo medio endulzado en un discurso ambiguo desanimaba, además, a sus fieles. Pero sus previsiones muy optimistas empiezan a saltar por los aires. Ahora su problema ya no es el 3%. Su problema es Puigdemont. El president no tiene quien le hable, no tiene quien le escuche, pero simplemente quiere quedarse. Y en un mundo tan complejo como el del actual radicalismo del procés todo es posible.

    Ahora mismo, el gran problema de Puigdemont es su fuerza, digamos su escasa fuerza. Como en todas las guerras, uno debe saber con qué cuenta y con qué no cuenta. El president empezó sus desencuentros con la política económica de Oriol Junqueras. Más adelante, como explicamos en Crónica Global, contra la política exterior de Raül Romeva. Ni uno ni otro tienen el más mínimo apego por el president. Es más lo consideran un simple –incluso fantasioso– personaje de relleno bien suprimible.

    Y ahí es donde Puigdemont lucha por inventar una nueva historia. Superada ya su etapa como simple bachiller vividor de múltiples subvenciones, ahora pugna por instalarse en la política de Estado. En su camino ignora cualquier recomendación. Cree el personaje que el mundo es como su carrera en Girona, donde las amistades, no las titulaciones, le ponían a sus pies el dinero y el poder. Una forma ‘chabacana’ de actuar. Factible, seguramente, en un mundo imperfecto como el independentista, donde solo el fin justifica cualquier acto. Sea impúdico, vergonzoso o ridículo. La autocrítica nunca ha existido en el procés, y ahora no se la espera.

    La lamentable exhibición de Bruselas no es más que un sinónimo de su poca categoría como líder. Sacrificará a cualquiera porque simplemente sabe que no tiene amigos en el Govern. Y, por suerte o desgracia para el resto, él ahora manda. Ser presidente de la Generalitat da poder. Su guardia de corps instaurada en los medios como Catalunya Ràdio de la mano de Saül Gordillo serán implacables contra cualquier ataque al nuevo líder. Saben que es su única oportunidad de medrar en un campo putrefacto de hostilidades.

    Puigdemont va a la guerra. Pero no una guerra contra España, como algunos quieren creer. Sino una guerra interna para perdurar en el cargo lo máximo posible. Fracasó en su juventud profesional y tuvo que huir, escondido como un viaje de conocimiento. Fracasó en su vida privada y tuvo que recuperar la juventud con adolescentes. Fracasó en su vida política y sabe que sólo eliminando a sus enemigos tendrá alguna opción. Las guerras de Puigdemont tienen siempre enemigo. Pero su enemigo, aún sin saberlo, es él mismo, el propio president. Su rival es su vida, sus fantasías, sus delirios. Esa es su próxima batalla. Lo peor es que su guerra particular por conocerse la paguemos entre todos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: