Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La economia de Catalunya al servei de l´1%

Posted by lejarza en 19 enero, 2016


La economia de Catalunya al servei de l´1%

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Oxfam denuncia que només 62 persones posseeixen la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat de la població mundial. Aquesta és una de les principals conclusions de l’informe “Una economia al servei de l´1%”, publicat per l´organització Oxfam.

A Catalunya, les dades indiquen un creixement de la desigualtat. El patrimoni de les 20 majors fortunes catalanes va augmentar el 34% el 2015, l´1% de la població concentra més riquesa que el 80% dels ciutadans més pobres.

Oxfam a instat els líders mundials a posar fi als paradisos fiscals; un reclam que fa extensiu als responsables politics de Catalunya.

Oxfam denuncia un augment descontrolat de la desigualtat i subratlla que fa cinc anys eren 388 persones les que concentraven la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial; el 2015, n´eren 62. L’informe posa de manifest que, des del 2010, els ingressos de la meitat de la població s´han reduït en un bilió d´euros, una dada que suposa una caiguda del 41%.

Per contra, la fortuna de les 62 persones més riques del planeta ha augmentat en més de 500.000 milions d´euros. L’organització fa una crida perquè es prenguin mesures urgents contra la crisi de la desigualtat extrema, que, segons alerta, posa en perill el progrés dels últims 25 anys en la lluita contra la pobresa.

Catalunya tè una societat amb 1.500.000 persones en situació de pobresa, un 20,9% de la ciutadania en risc d’exclusió social, 800.000 persones afectades per la pobresa energètica, 200.000 llars sense cap ingrés, 726.000 persones a l´atur, un 50% d’atur juvenil i un 12% de pobresa assalariada i 14.000 persones sense llar.

Una realitat conseqüència directa de les polítiques dels governs de la Generalitat de Catalunya, que des de 2010 han aplicat una duríssima austeritat, en un país on la desigualtat social no ha parat de créixer fins a situar-nos en els nivells de desigualtat més grans d´Europa.

A Catalunya hem de suportar que mentre la nostra realitat social es deteriorà, el frau fiscal català assolís la magnitud de 16.000 milions d’euros, els beneficis de La Caixa i Banc Sabadell des de 2010 arriben als 5.521 milions d´euros, i les duríssimes polítiques econòmiques prioritzen pagar un deute que ha representat, només en interessos, 10.730 milions d´euros, mentre el patrimoni dels 10 catalans més rics supera els 23.600 milions d´euros.

Anuncios

5 comentarios to “La economia de Catalunya al servei de l´1%”

  1. lejarza said

    La Comissió Europea ha anunciat que el proper govern haurà de modificar el pressupost del 2016

    Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

    La Comissió Europea ja ha anunciat que el proper govern espanyol haurà de modificar el pressupost del 2016 que va deixar aprovat l’actual executiu del PP en funcions perquè no creu que aquests comptes permetin complir amb l’objectiu de dèficit d’aquest any i perquè caldrà fer retallades.

    El compromís del PP amb la UE és baixar el descobert el 2016 fins al 2,8% del PIB, cosa que suposa una retallada d’1,4%, un ajust de 14.945 milionsd´euros, als quals caldria sumar el lliscament que s’hagués pogut produir el 2015 i que, si es confirma la previsió de la Comissió Europea, exigirà una reducció addicional d’uns altres 3.204 milions, que elevaria l’esforç del fisc aquest any fins als 18.149 milions d´euros.

    La posició d’Espanya no ha millorat en tota la legislatura del Partit Popular (PP), va acabar el 2011 com el tercer país de l’euro amb més dèficit, va acabar l´any 2014 en aquesta mateixa posició i és probable que el passat 2015 hagi ocorregut quelcom de similar.

    El deute extern -sobretot privat- supera el bilió d’euros en termes bruts i un deute total que representa el 313% del PIB -el vuitè més gran del món-, constitueixen, amb la taxa d’atur, la segona més gran dels països de l’OCDE, les grans vulnerabilitats d’Espanya en el cas que es confirmes l`aturament econòmic.

    La qualificació creditícia espanyola (BBB+) està dos graons per sota de la del tancament de la legislatura anterior el 2011 (AA-).

  2. lejarza said

    I si diem prou?

    JORDI MARTÍNEZ l

    La dada és esgarrifosa per ella mateixa: 62 multimilionaris tenen els mateixos diners que 3.500 milions de persones al món, sumats tots ells, segons un informe d’Oxfam. És igual com hagin aconseguit la seva fortuna, es tracta d’una indecència encara que la seva riquesa sigui fruit de l’esforç i de la suor diària, cosa que dubto moltíssim.

    Aquesta desigualtat, denunciada reiteradament per moltes entitats, no para de créixer. Així, en els darrers cinc anys, els ingressos dels més rics han crescut un 44 per cent, mentre que els dels més pobres s’han reduït en un 41 per cent i, costa d’entendre-ho, però no passa res, ni sembla que ningú aturi aquesta barbaritat de desequilibri mundial.

    Precisament aquesta setmana comença a Suïssa el Fòrum Econòmic Mundial, del qual formen part les grans companyies. De les dues-centes grans empreses del món, nou de cada deu tenen presència a paradisos fiscals, i hi ha qui calcula que això suposa que cent mil milions d’euros anuals s’escapen del control dels governs, la qual cosa genera, d’altra banda, retallades o pujades d’impostos que repercuteixen directament a la població més desfavorida.

    Així, mentre els més rics posaran en comú les seves preocupacions a Davos, els més pobres s’hauran de conformar a veure’s reflectits en unes estadístiques que segueixen sense provocar cap mena de reacció entre la classe dirigent, no fos cas que la tendència a l’alça patís alguna aturada i els ingressos no creixessin al ritme actual.

    Aquesta mena de dades hauria de posar la pell de gallina a tothom que tingui una mínima responsabilitat i no deixar passar ni una a aquells altres que a Suïssa brindaran aquests dies per la bona marxa de l’economia mundial.

    Tret que ens haguem tornat de gel i ja no sapiguem què significa dir prou, encara que només serveixi per posar vermells aquests 62 multimilionaris que no tenen vergonya.

  3. lejarza said

    La reforma laboral deixa uns 300.000 joves sense feina

    BARCELONA | DDG

    La crisi ha castigat sobretot els joves, que han passat de tenir una taxa d’ocupació el tercer trimestre del 2007 del 51,17% al 27,5% en el mateix període del 2015, segons ha denunciat Afra Blanco, portaveu de l’Avalot-Joves de la UGT. Blanco ha presentat l’estudi Després de la reforma laboral on s’indica que des de l’any 2008 la població activa dels menors de 34 anys s’ha reduït en 469.700 joves. Aquesta reducció de la població activa juvenil s’ha accelerat especialment amb la reforma laboral del 2012. Des d’aquest any fins el 2015, la població activa juvenil ha perdut prop de 300.000 persones, el 62% de dels prop de 470.000 joves que han abandonat el mercat de treball des de l’inici de la crisi. L’estudi que ha presentat Afra Blanco es basa amb dades de l’EPA fins el tercer trimestre del 2015, últimes xifres conegudes a l’espera de la publicació de les dades del quart trimestre del 2015 que donarà a conèixer l’Institut d’Estadística espanyol el 28 de gener pròxim. En l’estudi es constata l’efecte que ha tingut entre els joves la crisi econòmica i especialment l’entrada en vigor de la reforma laboral aprovada l’any 2012.
    El nombre de persones ocupades menors de 35 anys s’ha reduït substancialment entre el tercer trimestre del 2007 i el mateix període de l’any passat. Així, mentre que la taxa d’ocupació que mesura el nombre de persones joves ocupades entre 16 i 25 anys en relació amb el conjunt de la població ocupada, ha passat del 51,7% fins els 27,25% el tercer trimestre del 2015, al setembre del 2011, poc abans de l’entrada en vigor de la reforma laboral el febrer del 2012, la taxa d’ocupació juvenil es va situar en el 30,46%.
    En l’estudi s’afirma que arran de la reforma laboral la taxa d’ocupació juvenil ha sofert una pèrdua del 23,92%. L’expulsió del col·lectiu jove del mercat de treball també s’observa quan l’estudi indica les xifres de mitjana d’edat dels treballadors ocupats. L’any 2008 la mitjana d’edat del cens laboral es va situar en 38,53 anys i el 2015, només amb dades fins el tercer trimestre, la mitjana d’edat va superar els 41 anys, cosa que suposa un envelliment de la població ocupada assalariada com a conseqüència del menor nombre de persones joves treballant.
    L’estudi destaca que només des de l’aplicació de la reforma laboral a Catalunya hi ha un total de 206.500 joves entre 16 i 34 anys menys assalariats. En relació amb els decoputas de llarga durada, quatre de cada 10 joves a l’atur acumulen més d’un any en aquesta situació, diu Avalot.

  4. lejarza said

    Menys classe mitjana i més pobra

    JOSEP LÓPEZ DE LERMA

    Un exhaustiu informe d’Oxfam conegut aquesta setmana ha encès totes les alarmes socials. Ben mirat, no ha dit res del que alguns, entre els quals reputats economistes keynesians, no havien dit abans, encara que amb menys coneixement de causa: la riquesa va quedant-se en unes poques mans – l’1% del planeta ja té més que el 99% dels seus habitants-, l’amplitud de la classe mitjana va reduint-se, així com la seva capacitat adquisitiva, esllavissant-se cap avall, i s’amplia el sector dels que no poden seguir alhora augmenta el seu estat de pobresa fins a fer-se crònica.
    Sembla que l’estat del benestar ha tocat sostre i tendeix a diluir-se al compàs d’una economia hiperliberalitzada que no té en compte les persones i que serveix exclusivament a la riquesa per la riquesa. És, aquest, el resultat d’una economia globalitzada que no coneix fronteres i que es basa en l’abaratiment de la mà d’obra i en la seva explotació sense que cap principi ètic hi posi fre?
    Tot diu que sí. Els Estats Units, Canadà, Austràlia, Japó, Europa… fa temps que varen confiar als anomenats països emergents, com ara la Xina, Índia, Vietnam i altres, la part més costosa de la producció industrialitzada per quedar-se en l’estadi de la innovació i la recerca. Essent així, s’ha descapitalitzat respecte de la participació en el resultat final d’un segment molt majoritari de la seva ciutadania, que ha estat expulsada d’aquesta cadena i a la qual mai no tornarà.
    La seva fuetejada definitiva ha estat abaixar els sous i repartir la jornada laboral entre diverses persones, mentre ?segueixen apostant per un model de creixement del PIB propi fonamentat en la producció de països tercers.
    Un error que ens posa davant d’una nova revolució social que sura, avui dia encara poc, pels mars desconeguts dels partits polítics nous dits populistes.
    Si Estats Units té en Trump i ja veurem si surt algun extravagant en el Partit Demòcrata, tota la Unió Europea es veu afectada per la crisi introduïda per partits de dreta o d’esquerra amb plantejaments radicals que van xuclant vots a les formacions polítiques clàssiques.
    Sense que Espanya en sigui una excepció, només hem de veure què passa al seu nord, al seu oest i al seu est, per comprovar l’existència d’epicentres que comencen a emetre ones que en moviments desconeguts es transformen. No és estrany, per tant, que alguns d’aquests nous corrents polítics proposin una renda mínima per a tothom que vingui a reduir les desigualtats creixents.
    Segons l’esmentat informe d’Oxfam, els vint espanyol més rics tenen més diners que el 30% dels ciutadans més pobres, la riquesa dels 99% dels espanyols va caure un 15% l’any 2015 i Espanya és un dels països d’Europa que més punts ha guanyat en desigualtat social, gairebé un 10% més que el promig de la Unió Europea d’ençà que va iniciar-se la crisi.
    Què ha passat si Espanya, com a resultat del seu ingrés a la Unió Europea, passà a ser un país de renda mitjana-alta quan ho era de renda mitjana-baixa, casella a la qual ara ha tornat?
    Doncs que s’han mantingut les febleses del seu model productiu i distributiu, desaprofitant-se la bonança econòmica lliurada per una ampliació del mercat i pels molts ajuts comunitaris rebuts, atès que la població activa màxima assolida en aquell període mai no passà del 48% de la potencial i ara és del 38%, havent-se baixat deu punts, fent-se trampes en les estadístiques ocupacionals, i posant en alerta màxima tant el Banc Central Europeu com el Fons Monetari Internacional i la mateixa OCDE, perquè en la cua ens trobem i sense solució de continuïtat, sembla.
    És a dir, sense més alternativa que la baixada generalitzada de sous, l’expulsió laboral dels sèniors pels costos que generen, l’impossible retorn dels expulsats a l’activitat productiva, l’objectiva dificultat d’accés dels joves al treball i una prospecció de l’OIT que dóna un horitzó mínim de deus anys per retornar als salaris d’abans de la crisi.
    No hi ha termòmetre més popular i precís que l’arribada de les rebaixes en plena temporada alta: la capacitat de consum dóna la mesura més precisa del nivell de desigualtat existent i de com els ingressos, ni que siguin els mateixos, no donen per a més, perquè el PIB serveix per mesurar el volum de producció, però no pas el grau de satisfacció de la població, que es mou entre el baix i el molt baix, segons totes les enquestes conegudes.
    O canviem el rumb o el precarietat explotarà.

  5. lejarza said

    «No us oblideu dels pobres»

    JOSEP MIQUEL BAUSSET

    Aquesta és la petició que el papa Francesc ha adreçat als membres del Fòrum Econòmic Mundial, reunit a Davos, una clam que es fa més urgent encara després que el passat dia 18 es conegués l’informe presentat per l’organització Intermón-Oxfam, titulat: «Una economia al servei de l’1%». Aquest document presenta xifres escandaloses, com el fet que seixanta-dos milionaris tinguin els mateixos diners que el que posseeixen tres mil cinc-cents milions de persones juntes. Per altra part s’ha sabut també que en els últims cinc anys els ingressos dels més rics han augmentat un 44%, mentre que els dels més pobres s’han reduït un 41%, amb la qual cosa cada vegada s’obre més la distància que hi ha entre els primers i els segons.
    És per tot això que el papa Francesc, en el missatge adreçat al professor Klaus Schwab, president executiu del Fòrum Econòmic de Davos, ha denunciat «l’inquietant augment de la desigualtat i de la pobresa», i per això ha demanat als governants i als agents econòmics la creació de llocs de treball dignes. El Papa ha presentat la necessitat de «crear noves formes d’activitat empresarial que, al mateix temps que fomenten el desenvolupament de noves tecnologies, siguin capaces de crear treball digne i sostenible, consolidar els drets socials i protegir el medi ambient».
    Com ha afirmat el Papa, la lluita contra la pobresa és «el principal desafiament» que tenen els líders en el món dels negocis, així com també els polítics. Però aquests no són els únics responsables, ja que, com ha dit el Papa «hem de prendre consciència que les nostres pròpies accions són una de les causes de la injustícia i de la desigualtat». Per això, Francesc ha demanat que l’anomenada «quarta revolució industrial», no porti a la destrucció de la persona. El Papa ha recomanat als governats reunits a Davos la construcció d’una societat basada en «el respecte a la dignitat humana, la tolerància, la compassió i la misericòrdia». També ha posat en qüestió la tecnologització de les economies globals i nacionals, ja que poden tenir com a conseqüència, «menys oportunitats per a una ocupació satisfactòria i digna».
    El teòleg José Mª Castillo, en la línia de les paraules del Papa quan deia que el sistema econòmic imperant «mata», ha parlat d’un «genocidi financer i mediambiental», fruit de la perversió d’aquest model imperant, que posa els diners per damunt de tot. Per això el teòleg Castillo ha denunciat aquells que «volen que aquest sistema injust funcioni encara «millor», pel fet que això vol dir que augmenti la desigualtat, el sofriment i la devastació».
    Davant d’aquesta situació tan injusta i que provoca tant de dolor en tantes famílies, els cristians (i tots els homes de bona voluntat) estem urgits a reaccionar amb decisió, per tal de lluitar amb totes les nostres forces per acabar amb aquest model, on els més forts abusen i trepitgen els més dèbils. Per això el Papa Francesc ha demanat que «aquells que tenen mitjans per viure una vida digna, en lloc de preocupar-se pels seus privilegis, han d’ajudar els més pobres, perquè també puguin accedir a una vida d’acord amb la dignitat humana». Només així farem un món més just i més fratern.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: