Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els balls de mocadors que encara es ballen a Catalunya

Posted by lejarza en 9 enero, 2016


Els balls de mocadors que encara es ballen a Catalunya

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

Conta la tradició que el Noguer de Segueró (Beuda), que era l’hisendat més ric de totes les contrades de la Garrotxa, quan es volgué casar preferí una donzella pobra a una de rica; es vestí de pastor tan senzillament com va saber i va anar a cercar promesa a l’Hospici de Girona.

Davant les asilades casadores va agradar-se d’una i li va llançar el mocador als peus; però l’escollida, en veure aquell pastor tan senzillament vestit i d’aparença tan misteriosa, en lloc de collir-lo li va ventar una puntada de peu.

Una companya seva més humil que ella va apressar-se a plegar-lo, i el Noguer, agraït pel seu gest, va acceptar de casar-s’hi, li va agafar la mà i li va dir: tu seràs la mestressa del Noguer de Segueró, tu sabràs quantes unces caben en un mesuró.

Del fet de tirar un mocador per escollir la parella, Joan Amades (Mitologia Popular del llibre Folkolre de Catalunya, Costums i Creences). diu que és la supervivència d’un ritu primitiu sexual per a la troballa de parella.

Aquesta supervivència, que també la podem trobar en els balls de mocadors que encara es ballen en diferents poblacions de Catalunya, ens remunta a l’època en que es creia que les pedres estaven dotades d’esperit.

Tirar una pedra a una donzella equivalia a enviar-li un esperit que la podia fecundar i, per extensió, servia per manifestar el sentiment amoròs.

Encara avui és conegut el refrany: “qui tira pedretes, tira amoretes”.

Si la donzella recollia la pedra era senyal que acceptava el galant. Si no en feia cas volia dir que el rebutjava.

Més tard, el fet de tirar una pedra a una noia es va considerar de mal gust, i la pedra fou substituïda per una poma. Aquesta era tinguda pels pobles antics i per l’etnografia com a símbol de la fecunditat. Aquesta tradició però, també caigué en desús, segurament pel fet que de pomes no n’hi havia a tot arreu i en totes les estacions.

Finalment la poma és reemplaçada pel mocador. I és en aquest punt en el qual una tradició i unes creences que es perden en el temps i que trobem en moltes cultures que enllacen amb l’imaginari popular de la Garrotxa.

Va resultar que la donzella era coixeta, però no per això el Noguer la va desdenyar.

La llegenda no ens diu si la donzella va ser una bona companya pel Noguer, però el que si sabem és que no li va fer perdre la fortuna. Encara avui és coneguda la dita: si voleu saber qui són els més rics d’aquesta terra: el Noguer de Segueró, el Sobirà de Santa Creu i l’Espona de Saderra

Així doncs, si us voleu declarar i no us atreviu sempre podeu fer servir el recurs del mocador i, de pas, manteniu viu un costum tan antic.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: