Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La llegenda d´en Pau Bertran de la Vall del Bac

Posted by lejarza en 5 enero, 2016


La llegenda d´en Pau Bertran de la Vall del Bac

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

La podeu trobar en el número 9 de la col.lecció Papers de l´Arxiu Casula, on trobem un grapat de llegendes de la Comarca d´Olot aplegades per Josep Berga i Boix.

En Pau Bertran era l´home més ric de tota la muntanya.

Posseïa la Vall del Bac, gran part de la Vall de Bianya, i en les seves terres s´hi criava el ramat més gran dels Pirineus catalans.

També tenia una pila d’arques plenes d´or. Quan moriren els vells de la casa, en Pau heredà tot el patrimoni i es va haver de posar al capdavant del nombrós servei de la masia.

Però, com que els seus pares havien procurat més fer diners que d´educar el seu fill, en Pau creia que en tot el Pirineu no hi havia pas cap noia digna d´entrar en una casa com la seva, ni capaç de dirigir una propietat tan gran.

Així fou com determinà d´anar a Barcelona a triar una dona. Arribà a la ciutat vestit de pagès ric: barretina llarga, botonada de plata a l´armilla… però les noies de Barcelona se´n reien i criticaven el seu orgull.

Llavors ell va decidir anar a trobar un sastre que li va fer un vestit d´úlima moda.

Tornà a passejar-se per la Rambla i de seguida observà una senyoreta molt bella que se´l mirava. Al cap de poc temps es casaren i se´n anaren a viure a la Vall del Bac.

El rebombori de tot el poble coincidí a pronosticar dies fatídics per al gran casal.

Efectivament, acostumada a Barcelona, la senyora ho trobava tot lleig i s´enyorava.

En Pau Bertran ja intentava ensenyar-li totes les terres i els ramats per tal de consolar els seus plors. Però ella volia tornar a Barcelona. Finalment la parella es va establir a la ciutat.

Allà la dona d´en Pau Bertran de seguida es va reviscolà, i de quina manera! En poc temps li féu gastar l´immens patrimoni, portant-lo a la misèria més espantosa.

Fins i tot, els mateixos que li havien comprat els camps i els boscos, al veure´l captant per Barcelona, moltes vegades li donaven caritat.

Heus ací el que porta procurar més fer diners que no pas ensenyar els fills.

D´aquesta llegenda se´n desprenen diferents dites i expressions. Així doncs, a la Vall del Bac es deia: La ramada d´en Bertran / Set ovelles i vuit cans / Els pastors són vint-i-dos / I els rabadans altres tants.

Quan un pagès s´arruïna, també se sol dir: Aquest acabarà com en Pau Bertran.

I quan algú fa una ximpleria es diu que: Fa una bertranada.

D´aquesta llegenda se´n despren un bon consell ben actual encara: si vols viure a l´Alta Garrotxa busca una parella que s´estimi la terra i la vida rural.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: