Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Preus públics dels menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa curs escolar 2015/2016

Posted by lejarza en 29 diciembre, 2015


Preus públics dels menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa curs escolar 2015/2016

Argelaguer – Vall del Llierca

El preu públic es determinarà en funció dels imports fixats pels menjadors escolars dels centres docents que gestiona el Consell Comarcal de la Garrotxa pel curs escolar 2015/2016.

Segons el reglament de funcionament del servei de menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa es considera usuari fix aquell que fa ús del servei com a mínim 3 dies a la setmana i usuari esporàdic aquell que fa ús del servei i ho comunica al centre el mateix dia abans de les 10 del matí.

ESCOLA LES ESCOMES de Sant Jaume de Llierca

L’alumne habitual o fix 6,08€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 7,90€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,88€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 5,04€.

ESCOLES BRESSOL EL LLEDONER de Sant Jaume de Llierca

Dinar 35€. Berenar 0,35€.

ESCOLES BRESSOL MUNICIPALS d’Olot

Dinar 5,27€. Berenar 0,64€.

ESCOLA EL MORROT d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,50€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,50€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,55€.

ESCOLA LLAR LLUÍS MARIA MESTRES I MARTÍ d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,35€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,47€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,51€.

ESCOLA MONTPALAU d’Argelaguer

L’alumne habitual o fix 6,56€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 8,53€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 4,70€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 6,11€.

ESCOLA CASTANYER de Sant Joan Les Fonts

L’alumne habitual o fix 5,22€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,29€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,28€.

ESCOLA SANT ROC d’Olot

L’alumne habitual o fix 5,45€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,36€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,37€.

ESCOLA LA BÒBILA de Les Preses

L’alumne habitual o fix 5,40€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 3,22€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 4,19€.

ESCOLA CASTELLROC de Castellfollit de la Roca

L’alumne habitual o fix 5,60€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 6,80€. Els mestres i professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i fan ús del servei habitualment 4,08€. Els mestres, professors i personal no docent que no han d’utilitzar el servei de monitors i no fan ús del servei habitualment 5,31€.

ESCOLA BRESSOL EL CASTELLET de Castellfollit de la Roca

Dinar 3,97€. Berenar 0,35€.

CENTRE EDUCACIÓ ESPECIAL INTEGRA d’Olot

Dinar 5,08€. Berenar 0,52€.

IES MONTSACOPA d’Olot

L’alumne habitual o fix 3,65€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 4,80€.

IES BOSC DE LA COMA d’Olot

L’alumne habitual o fix 3,65€. L’alumne que usa esporàdicament el servei 4,80€.

Escola Montpalau Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

8 comentarios to “Preus públics dels menjadors escolars del Consell Comarcal de la Garrotxa curs escolar 2015/2016”

  1. lejarza said

    Els consells rebran de la Diputació 600.000 € per pagar transport escolar

    La corporació provincial destina més de 3 milions d’euros per ajudar en matèria de salut pública i per l’assistència jurídica i econòmica

    04.02.2016

    GIRONA | J. BADENES La Diputació de Girona facilitarà que els consells comarcals puguin pagar el transport escolar no obligatori. Es tracta del transport escolar que la Generalitat ha deixat de mantenir i que alguns consells comarcals tenien dificultats per poder continuar oferint. Ara disposaran de 600.000 euros per poder desplaçar els alumnes.

    El transport escolar no obligatori és aquell que trasllada els alumnes de Primària i Secundària des dels nuclis allunyats i les urbanitzacions als seus centres escolars sense sortir del terme municipal. La Generalitat només està obligada a garantir el desplaçament dels alumnes que hagin de canviar de municipi per anar a escola. El 2012 la Generalitat va deixar de cobrir aquest servei, com a conseqüència de les retallades pressupostàries del Departament d’Ensenyament.

    La Junta de Govern de la Diputació destina 3.730.474 euros als vuit consells comarcals gironins per a l’exercici de 2016. Amb aquest ajut, l’ens supramunicipal augmenta en 500.000 euros (un 13,4%) la dotació de l’any passat. Els consells comarcals destinaran l’ajut a assistència jurídica, administrativa, econòmica i tècnica, i a actuacions en matèria de salut pública (com és ara la recollida d’animals domèstics, el manteniment de fonts d’aigua naturals, etc.). La quantitat que correspon a cada consell comarcal es calcula segons la població, el nombre de municipis i la superfície de cada comarca.

    Tanmateix una de les mesures importants correspon al servei escolar. D’aquesta aportació de 3 milions d’euros, els consells hauran de destinar un 16% de la subvenció (600.000 euros) al transport escolar no obligatori del curs 2015-2016.

    El servei de transport és gratuït quan els estudiants s’han de desplaçar a fora del seu municipi per tal de cursar estudis obligatoris, ja que a la seva població no hi ha escola o institut. Ara bé, els consells comarcals destinen part de l’assignació econòmica que reben del Departament d’Ensenyament a pagar rutes de transport escolar a l’interior de municipis on es donen unes condicions determinades. Com a exemple, tres ajuntaments del Gironès. Sarrià de Ter, on els alumnes s’han de desplaçar als afores; Quart, amb els escolars que viuen a la Creueta i a Palol d’Onyar, i finalment a Llagostera, en aquest cas per la necessitat de connectar les urbanitzacions amb el poble. Casos que es repeteixen al llarg de totes les comarques.

  2. lejarza said

    Acusen als consells comarcals gironins de fer “negoci” amb els menjadors escolars

    Asseguren que no els faciliten informació i endarrereixen pagaments de beques per forçar que la gestió dels menjadors recaigui en grans empreses de càtering

    El sindicat Ustec-Stes ha denunciat el mal funcionament dels menjadors escolars i ha llençat crítiques contra els consells comarcals i el Departament d’Ensenyament. Segons assenyala, cada vegada més la gestió dels menjadors escolars està en mans de grans empreses de càtering i s’estan convertit en un “negoci”. Aquesta situació ve propiciada, segons Ustec, perquè les AMPA tenen molts problemes per poder gestionar els menjadors.

    D’una banda, el sindicat assegura que les AMPA no reben a temps els diners de les beques menjador i que moltes escoles ni tan sols han rebut el llistat de beques adjudicades o denegades. Ustec assegura que això fa que la situació sigui “insostenible” i que les AMPA es vegin forçades a deixar la gestió dels menjadors en mans dels conselles comarcals, que concerten el servei amb grans empreses.

    “Estem davant d’una veritable extorsió a les AMPA per part dels consells comarcals que els volen arrabassar la gestió dels menjadors; endarrerir-los els pagaments de les beques si ja disposen dels diners és una pràctica mafiosa”, ha manifestat el portaveu nacional del sindicat, Ramon Font. Segons Font, cal “transparència” en les dades i, per això, insta tant la Generalitat com els consells comarcals a clarificar on estan els diners de les beques, si és veritat que ja s’han transferit als consells comarcals. En cas afirmatiu, exigeixen que s’expliqui per què no han arribat a temps a les AMPA que gestionen els menjadors.

    Un “negoci rodó”

    El sindicat també ha denunciat que més del 50% dels menjadors de les escoles gironines estan portats per empreses de macrocàtering. “Són veritables lobbies convergents, com és el cas del grup Serhs”, critica Font. Segons les dades del sindicat, si un menú escolar a Catalunya costa entre 5,5 i 6,5 euros, les grans empreses destinen només 0,97 euros a matèria prima i un 1 euros més a pagar el sou de monitors i cuiners. La resta, és benefici net per a les empreses. “No és ètic que empreses privades tinguin un marge de benefici tan gran quan parlem de diner públic, aquests diners es podrien invertir en tenir més beques menjador o en abaratir els menús i, en canvi, no hi ha cap retorn social”, ha manifestat Laura Iglesias, de la sectorial de moviments socials d’Ustec.

    Un altre dels elements que han criticat ha estat la qualitat del menjar. “En la meva vida docent he vist llençar tones de menjar i fins i tot els nens portaven entrepà a l’hora de dinar perquè els menús no es podien ni menjar ni mirar”, ha exposat Font. El sindicat reivindica que dinar a l’escola és una qüestió “pedagògica i de salut” i que cal tornar a la situació d’anys enrere on realment es cuinava a les escoles i no es feia càtering.

    Des d’Ustec, també han reclamat que a llarg termini els menjadors escolars han de ser un servei gratuït per a tots els alumnes. A comarques gironines, aquest curs s’han concedit més de 5.000 beques de menjador de les 69.000 aprovades a tot Catalunya. El sindicat reclama que caldrien concedir-ne 200.000 més ja que hi ha estudis que determinen que hi ha 300.000 infants catalans que viuen per sota del llindar de la pobresa.

  3. lejarza said

    El negoci milionari de gestionar els menjadors escolars

    L’adjudicació del servei ha motivat l’obertura d’una investigació judicial al Consell Comarcal de la Selva

    02.03.2016

    DDGGIRONA

    L’adjudicació del servei de menjador escolar mou milions i a Girona hi ha un cas que ha motivat una investigació judicial, el del Consell Comarcal de la Selva. La raó és que va realitzar una oferta prohibitiva per a petites i mitjanes empreses, que la jutgessa que instrueix el cas Manga considera que presumptament s’hauria pactat amb l’empresa adjudicatària, un cas que va avançar Diari de Girona. Aquest Consell ostenta un rècord: l’adjudicació més cara del servei, per 29,2 milions d’euros.
    En el cas del Consell de la Selva, el servei de menjador a gairebé totes les escoles de la comarca es va adjudicar, el juny de 2013 i per a 8 anys, a Eurest Colectividades SL. En relació amb el Consell Comarcal de la Selva, l’exconsellera d’Ensenyament, Irene Rigau, es va desvincular de la licitació però va explicar que la seva recomanació va ser que «es fragmentés en lots, per poder atendre millor les demandes específiques de les escoles».
    El Consell del Gironès és el que ha fragmentat més l’oferta, en zones escolars i per a períodes d’un màxim de quatre anys. En concret, entre 2013 i 2014, l’ens va crear set lots diferents que va licitar per quasi 1,2 milions d’euros i que es van adjudicar a les empreses Capgir Gestió de Serveis, Serhs Food Area i Catering Vilanova SL.
    Al Pla de l’Estany es va realitzar un procediment obert i amb publicitat, al qual només es va presentar Càtering Vilanova SL i el Consell Comarcal li va adjudicar per 43.312,10 euros el servei de l’únic menjador d’una escola pública que gestiona -12 estan al càrrec d’AMPA i una de l’Ajuntament de Banyoles. Per la seva banda, el Consell del Baix Empordà ha adjudicat una pròrroga d’un any per a aquest curs, per als vuit centres que gestiona, amb un import de 2,6 milions. En la seva compareixença d’ahir, el sindicat Ustec·STEs va assenyalar el monopoli de Sers a l’Alt Empordà. Al Ripollès, el setembre de 2014 es va dur a terme l’última adjudicació, amb un procediment obert al qual només es va presentar Hostesa -amb un pressupost de 64.024,80 euros- i un altre de negociat també amb un sol aspirant, La Teuleria -aquest per 17.133,66 euros. Finalment, l’adjudicació del servei de menjador per part del Consell Comarcal de la Garrotxa es va fer el juny de l’any passat, que va recaure en Serunión, per 4 anys -prorrogables per dos més- i per valor de 4 milions.

  4. lejarza said

    Ustec·STEs acusa els Consells d´extorquir les AMPA retardant les beques menjador

    El sindicat denuncia «irregularitats» que afavoreixen les empreses de càtering i dissuadeix els pares de gestionar el servei

    02.03.2016

    GIRONA | PILI TURON

    El Departament d’Ensenyament va afirmar que paga puntualment als Consells Comarcals i va remarcar que aquestes administracions tenen delegades les competències del servei de menjador escolar. Des de la Conselleria de Meritxell Ruiz es va incidir en el fet que «Ensenyament compleix i paga als consells». El Departament també es va remetre a la delegació de competències per no valorar l’adjudicació del servei a grans empreses, criticada per Ustec·STEs. D’altra banda, Ensenyament no va concretar les beques menjador que s’han adjudicat fins ara perquè està compilant la informació. Va anunciar que la donarà en breu. p.t.v. girona

    El sindicat d’educació Ustec·STEs ha acusat els consells comarcals d’endarrerir el pagament de les beques menjador com una forma d’«extorsió» a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), que no poden suportar la càrrega econòmica d’aquest retard, i afavorir les grans empreses de càtering que ofereixen el servei. El portaveu d’aquesta formació, Ramon Font, va afirmar ahir a Girona que es tracta d’una manera d’actuar «mafiosa».
    Ustec·STEs va denunciar que el servei de menjador s’ha convertit en «un negoci que busca el màxim benefici» per a organitzacions privades. Així ho va manifestar una integrant de la Secretaria de Moviments Socials del sindicat, Laura Iglesias, que també va criticar la reducció de la qualitat del menjar i la precarització laboral dels monitors. D’acord amb les informacions d’Ustec·STEs, més del 50% dels menjadors escolars de les comarques de Girona estan en mans d’empreses de càtering.
    Amb la voluntat de subratllar «el negoci rodó», Iglesias va explicar que han calculat que aquestes companyies es gasten 0,97 cèntims en la matèria primera del menjar, 0,50 en la feina de la cuina i 0,47 en els monitors. La representant d’Ustec·STEs va dir que les grans empreses fan una inversió de 2 euros per un àpat diari que a la família li costa entre 5,50 i 6,50. Per Iglesias aquestes dades posen de manifest «una manca d’ètica» que té «el beneplàcit del Departament».

    Beques pendents d’adjudicar
    Ramon Font va denunciar «irregularitats» en la gestió dels menjadors «que perjudiquen les famílies i els alumnes». El sindicalista va remarcar que la crisi dels últims anys ha agreujat les dificultats econòmiques i «ha portat molts infants a una situació de pobresa». Per argumentar la insuficiència de les beques menjador, Ustec· STEs va contrastar la xifra de 300.000 infants al llindar de la pobresa donada pel Síndic de Greuges de Catalunya amb les prop de 69.000 ajudes que els consta que s’han concedit a Catalunya.
    Ustec·STEs va criticar que a aquestes alçades del curs 2015-2016, al final del segon trimestre, «encara hi ha alumnes que no saben si tenen la beca menjador». En aquest sentit, el mestre jubilat Jaume Mínguez -que també va ser secretari d’un centre educatiu a l’Alt Empordà- va alertar que «la majoria de famílies no deixen els seus fills al menjador fins que saben si tenen la beca o no». Al mateix temps, Mínguez va remarcar que tot i comptar amb ajuts, l’aportació de l’administració és insuficient quan hi ha dos fills escolaritzats.
    Respecte la gestió dels Consells, Ramon Font es va refermar en què els ens comarcals «actuen en interès de les grans empreses de càtering perquè estan endarrerint els pagaments de les beques menjadors». El portaveu va concretar que aquest fet perjudica les associacions ue gestionen el servei perquè no en poden assumir el cost; mentre que «afavoreix les grans empreses, que sí que poden assumir aquesta tensió de tresoreria». «Les AMPA es veuen obligades a cedir la gestió del menjador per l’ofec econòmic que els causa el retard en la concessió de les beques», va afegir Laura Iglesias.
    En aquest context, el portaveu d’Ustec·STEs es va referir a la prova pilot del Departament d’Ensenyament per treure a concurs el servei de menjador escolar als Serveis Territorials del Maresme i que s’ha aturat dos cops.

    Monopoli
    En consideració de Font, aquest model suposa «legalitzar el que ja passa: donar-ho a empreses que monopolitzen la gestió del menjador». Al desembre, la Federació d’associacions de pares i mares d’alumnes de Catalunya (Fapac) també va carregar contra aquest projecte del Departament perquè considerava que afavoria les grans empreses, tal com ahir va denunciar Ustec·STEs. En el seu moment, el president de la Fapac, Àlex Castillo, va opinar que «es volen fer licitacions basades únicament en criteris econòmics i prescindint dels pedagògics o de proximitat».
    Ustec·STEs reclama que l’assignació de beques menjadors es faci des del primer dia de classe, que la comunitat educativa tingui llibertat per escollir el model de servei que vol, que la seva gestió sigui pública i gratuïta, que es primi l’ús de productes de proximitat i que la Generalitat concedeixi 200.000 ajuts més dels que ha atorgat. Segons el sindicat, Ensenyament ha donat al voltant de 5.000 beques per al servei de menjador a les comarques de Girona. L’última gran reivindicació d’Ustec·STEs en relació amb la gestió dels menjadors va ser la de «transparència, als Consells comarcals i a la consellera d’Ensenyament».

  5. lejarza said

    Creu Roja ha constatat que el 28,3% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador i el 67,4% té problemes per garantir una alimentació adequada als seus fills quan l’escola tanca per vacances. Un 16,3% rep l’ajuda d’entitats socials per poder cobrir el menjar durant aquests períodes.

  6. lejarza said

    Qualitat i proximitat, prioritats al menjador

    Les famílies que gestionen el servei capegen el retard de les beques

    06.03.2016

    PILI TURON | GIRONA

    Un servei de menjador escolar amb productes de baixa qualitat i racions escasses va portar les famílies de l’escola Guillem de Montgrí, de Torroella, a assumir-ne la gestió. D’això ja en fa nou anys i, malgrat l’esforç que els suposa, en fan una valoració positiva. Però perquè ho puguin organitzar, la presidenta de l’Associació de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA), Anna Company, remarca que l’entitat ha contractat una administrativa. D’altra banda, la representant de l’AMPA recorda que fa dos cursos es van haver de plantar davant els retards de pagament del Consell comarcal, però assegura que la situació s’ha corregit: “el 2015 ha anat bé”.
    La decisió de gestionar directament el menjador es va acordar per assemblea i el servei es va posar en marxa el setembre de 2007, després d’anys d’ocupar-se’n l’escola. Aquesta va estar d’acord amb el canvi, que va coincidir amb el traspàs de competències del servei als Consells comarcals.
    Després del primer trimestre, l’AMPA va enquestar les famílies i en va obtenir una valoració positiva, que ara acaben de revalidar de manera majoritària amb un altre sondeig; només amb “algunes queixes puntuals”, aclareix la presidenta.
    Quan gairebé sumen una dècada d’experiència, Company considera que el principal avantatge és que ara “el menjar és com cal, i no aquelles cuixetes de pollastre mini d’abans…”.
    L’escola Guillem de Montgrí escolaritza 650 infants i una mitjana de 200 utilitzen el servei de menjador cada dia. El centre disposa de cuina pròpia i, quan va assumir el servei, l’AMPA va mantenir tot el personal de cuina -fa poc s’ha jubilat una cuinera que hi portava prop de 25 anys-, que en l’actualitat són dues cuineres, dos ajudants de cuina i set monitores. Tal com estableix el Departament d’Ensenyament, el preu màxim del menú és de 6,20 euros per àpat i l’AMPA aplica un descompte als fills de les famílies associades, que paguen 5,35 €.

    Acabar amb el negoci
    L’entitat dissenya els menús d’acord amb les cuineres, “procurant comprar a les botigues del municipi, reduir els fregits, intentant posar-nos objectius de qualitat i introduint nous hàbits alimentaris”, explica la presidenta. La gestió de les factures i el control del pagament als proveïdors el fa una administrativa, sense la qual Anna Company reconeix que la feina “seria inassumible per als pares”.
    A part d’augmentar la qualitat, posar fi al negoci de l’empresa de càtering que abans gestionava el menjador va ser una altra motivació de l’AMPA. “I tant que fan negoci”, afirma Company, qui remarca que “vam decidir posar-nos-hi perquè aquests diners es quedin a l’escola i no vagin a engrandir altres empreses”. Excepte un curs, la presidenta de l’entitat explica que sempre han aconseguit un petit guany, “que hem reinvertit en projectes i material concret per a l’escola”.
    Pel que fa al pagament de les beques menjador per part del Consell comarcal, Company assegura que tot va canviar quan, fa dos anys, van deixar clar que “o pagaven o tancàvem al cap de 15 dies. Vam posar ultimàtums perquè no hauríem pogut pagar les nòmines”. “Va ser una temporada molt concreta”, diu Company, que remarca que “la situació ha canviat i l’any passat va anar molt bé”.
    L’AMPA de l’escola El Rodonell, de Corçà, tampoc estava satisfeta amb el servei de la gran empresa que gestionava el seu menjador i, després de dues experiències que no van quallar, ha trobat el que buscava en una companyia petita, Tot Oci. Les seves reduïdes dimensions, amb 110 alumnes i 25 o 30 que s’hi queden a dinar, ha complicat la recerca d’una empresa a la que li surti a compte el servei i que ofereixi els nivells de qualitat exigits pels pares. En aquest cas, ha estat possible perquè Tot Oci ha incorporat Corçà a la ruta de Bordils, on també cobreix el menjador. A El Rodonell, l’AMPA no ha volgut assumir la gestió econòmica del servei i és el Consell comarcal el que contracta la companyia, en conveni amb l’associació de mares i pares.

    El proveïdor s’espera a cobrar
    L’institut-escola Francesc Cambó de Verges, amb prop de 400 alumnes i una mitjana de 200 al menjador, ofereix un altre model de gestió del servei. Aquí les famílies fa 7 anys que se’n fan càrrec i han contractat Càtering Vilanova sense la intervenció del Consell, guien l’empresa en el tipus de menús i ella aporta el personal, compra la matèria primera i cuina al centre.
    A l’escola de Verges es dóna la particularitat que el 70% del seu alumnat és de municipis veïns sense col·legi i que, com que s’han de desplaçar, tenen el menjador gratuït. Sobre aquest fet, la presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes (AFA), Diana Canals, informa que “la llei obliga la població que té l’escola a fer-ne el manteniment” i opina que això “crea un greuge comparatiu”. Afegeix que els altres ajuntaments fan aportacions econòmiques o en material, “però voluntàriament”. Canals també lamenta que en les quotes del 30% d’infants de Verges que les seves famílies sí paguen el menjador “no es distingeixen rendes per càpita”.
    Aquest febrer, l’AFA del Francesc Cambó ha rebut les beques corresponents a setembre i octubre. Un retard que segons l’expresidenta i actual coordinadora del menjador, Anna Boadas, no és res “en comparació d’abans, que anava 7 o 8 mesos tard” -fa 3 anys van patir el període més crític. En el seu cas, l’empresa proveïdora ha accedit a cobrar quan les famílies reben les beques. “El problema rau en quan has de pagar i a l’empresa no li importa el retard, però en el nostre cas s’espera”, explica.

  7. lejarza said

    Les escoles Lliurona de Beuda i Finestres de Mieres formaran part del Pla Pilot d’horari intensiu d’Ensenyament

    Les escoles rurals Lliurona de Beuda i l’Escola Finestres de Mieres formaran part del Pla Pilot del Departament d’Ensenyament sobre el funcionament de l’horari intensiu en centres d’ensenyament infantil i primària a partir del curs que ve. Aquests dos centres formen part de les 18 escoles de tot el territori les que el curs 2016-2017 començaran a fer jornada intensiva i amb ells, seran un total de 25 a tot Catalunya les que estaran inclosos en el Pla Pilot. Tant l’escola Finestres de Mireres com la Lliurona de Beuda ja fan jornada continuada i el curs que ve s’incorporaran al pla d’ensenyament.

  8. lejarza said

    L’escola Finestres de Mieres fa un balanç positiu de l’aplicació de la jornada intensiva als seus horaris

    Avui comença la preinscripció d’alumnes a l’educació obligatòria, així com als ensenyaments professionals de música i dansa pel proper curs. Dins la llista d’opcions, el departament d’Ensenyament iniciarà una prova pilot a divuit centres catalans que implementaran la jornada intensiva al seu horari. L’escola Finestres de Mieres és un d’aquests centres, malgrat que ja porti cinc anys desenvolupant aquest sistema, que segons el centre dóna bons resultats.

    L’escola de Mieres funciona com qualsevol dels centres educatius de la Garrotxa. Però el seu horari és diferent: des de fa cinc anys, els alumnes fan una jornada intensiva a l’escola. El municipi compta amb moltes cases disseminades, i per a la gran majoria de pares els era una molèstia haver de fer quatre vegades el trajecte per portar els nens al centre; la pròpia AMIPA és qui va pressionar per canviar l’horari dels estudiants.

    L’actual horari que segueixen els alumnes arrenca a les 9 del matí, quan comencen les classes. Hi han dues aturades curtes, per menjar i esbargir-se, i a les dues s’acaba la jornada, malgrat que existeix la possibilitat de quedar-se durant l’hora de dinar fins a dos quarts de quatre, quan comencen les activitats extraescolars.

    Mieres va poder fer el canvi per les condicions de la seva escola: rural, allunyada de pobles més grans, i amb alumnes que procedien de cases molt allunyades del nucli urbà. Això també els comportava que els alumnes no tenien temps per participar en altres activitats fora de l’horari escolar. Amb la jornada intensiva molts pares han pogut adaptar-se millor als horaris dels fills i en general es mostren satisfets de l’experiència, i els resulttas acadèmics s’han mantingut respecte l’anterior etapa.

    Mieres forma part dels divuit centres educatius catalans que aplicaran la jornada intensiva el proper curs escolar segons la prova pilot de la Generalitat; una situació que es repeteix en una altra escola rural de l’Alta Garrotxa, la de Lliurona, situada al terme d’Albanyà.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: