Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Propostes de la CUP del Llierca als Pressupostos de l´Ajuntament de Tortellà any 2016

Posted by lejarza en 2 diciembre, 2015


Propostes de la CUP del Llierca als Pressupostos de l´Ajuntament de Tortellà any 2016

https://cupdelllierca.wordpress.com/treball/

PROPOSTA 1: BANCA ÈTICA

Sabem que l’ajuntament de Tortellà treballa amb 5 entitats bancaries : La Caixa, Banc Popular, BBVA, Santander i Catalunya Caixa. Entenem que aquestes entitats representen el capitalisme més despietat : utilitzen els nostres diners per finançar i invertir en empreses que fabriquen armes utilitzades en conflictes a tot el mon. Inverteixen directament en grans projectes i infraestructures que desplacen comunitats senceres i contaminen territoris, també participen econòmicament en empreses transnacionals que deterioren el medi ambient. També amb el frau fiscal o l’evasió d’impostos. Aquest bancs també s’enriqueixen simplement “movent “ els nostres diners intervenint en la fluctuació de preus i especulant amb divises, immobles i alimentació entre d’altres.

Des de la CUP proposem que a partir de l’any vinent es deixi de treballar amb aquestes entitats i es passi a fer-ho a través de la BANCA ÈTICA, es a dir aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals. La banca ètica parteix del principi que els seus usuaris ( persones i entitats ) tenen dret a saber on i en què s’inverteixen els seus diners, comprometent-se com a entitat a no finançar activitats que es consideren reprovables, i optant per destinar els seus recursos només en projectes de contingut social i ambiental.

PROPOSTA 2: CONSORCI D’ACCIÓ SOCIAL GARROTXA

Des de la CUP de la Garrotxa van donar a conèixer i fer públic un pacte que es va gestar des del Consell d’Alcaldes d’aquesta comarca l’any 2009. En aquest acord a porta tancada, van decidir congelar les aportacions anuals en matèria de pressupostos, que cada Ajuntament de la comarca destina als serveis socials, en concret a l’ens responsable, el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

És doncs des del 2009 que els diferents alcaldes de la comarca han estat d’acord en congelar l’aportació econòmica, sense aplicar el que realment marca la llei i sense tenir en comte el cost real del servei i provocant certs desajustaments que el propi Consorci ha hagut d’assumir fent mans i mànigues per trobar els fons necessaris per mantenir els serveis mínims. Quan escassegen els recursos, els serveis es devaluen i debiliten, per tant, estem davant d’una situació on, no s’ha deixat d’oferir cap servei, perquè la llei així ho remarca, però aquests serveis s’ofereixen de manera precària, fet que provoca que el destinatari de les polítiques socials se’n ressenti.

Creiem que és d’una hipocresia absoluta incomplir amb les aportacions que marca la llei en relació a un aspecte tant delicat i complex com són els serveis socials. Nosaltres no som partidàries d’incomplir cap aportació a cap servei públic, però alhora ens preguntem: Quina és la raó perquè es congeli un pressupost en polítiques socials, just en els moments més difícils per a la greu situació de crisi que estem patint?

El cost dels serveis el paguen entre la Generalitat ( 66% del cost total ) i l’ajuntament (34% del cost total ). Aquest 34% que li toca pagar a l’ajuntament, aquest proper any 2016, el Consorci l’estima a TORTELLÀ en 15.899,62euros dels quals l’ajuntament només està previst pagar-ne 12.759,05 euros.

Per tant proposem:

Incorporin ja en els pressupostos d’aquest 2016 el cost real total dels serveis donats a Tortellà pel Consorci d’Acció Social.

Incompleixin l’acord del consell d’alcaldes de la comarca en aquest sentit, de manera immediata.

Es facin públics els números des del 2009 per saber exactament quants diners s’han deixat d’ingressar a Serveis Socials

PROPOSTA 3: FISCALITAT PROGRESSIVA

Entenem que els pressupostos i les ordenances municipals han de tenir per objectiu garantir els drets socials i els serveis públics per a tothom. La crisi colpeja durament a la classe treballadora, especialment a aquelles persones que s’han quedat sense feina.

La situació és especialment delicada i és evident que necessitem augmentar els ingressos per poder afrontar la despesa social necessària, però els impostos i taxes no han de ser un impediment més per arribar a final de mes. Per tant, els impostos no han d’apujar-se ni un cèntim més per als col•lectius més desafavorits i s’ha d’abaratir el màxim l’accés als serveis per aquests. Cal cercar formules per tal que les ordenances fiscals siguin el màxim de progressives possibles. Ras i curt: que aquells que més tenen i s’ho poden permetre han de pagar més.

Per tant, les propostes de la CUP parteixen de les següents premisses:

Criteris de renda: progressivitat i tarifació social en impostos, taxes i preus públics.

Exempcions i bonificacions pels col•lectius més vulnerables.

IMPOST SOBRE BÉNS IMMOBLES (IBI)

Limitar les bonificacions de les famílies nombroses al 50% en funció́ del valor cadastral de l’immoble. (Aquesta bonificació no serà̀ aplicable a aquells titulars de l’habitatge que siguin alhora propietaris d’una altra immoble residencial).

Bonificació única del 90% per a aquelles famílies nombroses amb ingressos més baixos.

Establir una taula de limitacions de percentatge de bonificacions a les famílies nombroses, sota criteris de renda de la unitat familiar.

Bonificacions en l’IBI amb criteris de renda.

Bonificació́ de l’IBI del 100% per les persones que acreditin que cobren el PIRMI.

Establir el principi de progressivitat a l’IBI, en funció́ del valor cadastral.

Gravar de diferent manera, en l’Impost de bens immobles un habitatge principal d’un que no ho és, augmentat la quantia de percentatge d’aquest darrer.

Instem a l’Ajuntament a revisar les exempcions al pagament de l’Impost sobre els Béns Immobles de les propietats de l’Església. ( annex 1 )*

TAXA PER LA UTILITZACIO PRIVATIVA O L’APROFITAMENT ESPECIAL DE LA VIA PÚBLICA I DE TERRENYS D’USPÚBLIC

Taxa per a caixers automàtics utilitzables pel públic des de la via pública. Base imposable i quota tributaria.

IMPOSTOS I TAXES

Aturats sense subsidi a cost zero.

Aturats de llarga durada, els que faci més d’un any que reben la prestació́, una bonificació́ del 50%

Aturats de curta durada una bonificació del 20%

Receptors del RMI (renda mínima d’inserció) bonificació del 90%

Aplicar a les famílies monoparentals les mateixes bonificacions i en la mateixa línia que a les famílies nombroses.

PROPOSTA 4: PRESSUPOST PARTICIPATIU

Considerem que els pressupost participatiu es una de les polítiques de participació ciutadana de major compromís , atès que posa a deliberació i decisió l’assignació dels recursos públics. Creiem que a Tortellà s’hauria treballar en introduir immediatament aquest sistema per tal que la gent pugui incidir directament en algunes decisions.

Proposem que per començar es puguin fer pressupostos participatius en alguns àmbits concrets i que sorgeixin de propostes de la ciutadania en temes com per exemple la festa major, mobilitat, cultura, mobiliari públic… Això funciona obrint un període on entitats i particulars poden presentar les seves propostes a l’ajuntament. Se’n fa un llistat i es posa a votació popular. La o les més votades seran les que l’ajuntament finançarà. ( per exemple en altres pobles han estat arreglar el rellotge del campanar, fer millores en un passeig, renovar el mobiliari infantil dels parcs ). Per exemple l’ajuntament de Navàs va destinar 50.000 euros en finançar les tres propostes guanyadores que sorgissin del la participació ciutadana.

*ANNEX 1 ARGUMENTARI MOCIÓ IBI ESGLÉSIA

En primer lloc, cal tenir clar que el fet que l’església no pagui IBI no és en virtut dels acords de l’Església i l’Estat, de 1979, sinó que aquest règim fiscal esta regulat especialment per la Llei de mecenatge 49/2002, per la qual l’Església té les mateixes exempcions que les altres institucions sense fins lucratius.

Concretament, són lliures de pagar l’IBI, entre d’altres i, els serveis públics (defensa, seguretat, educació pública i presons); els immobles religiosos de l’Església Catòlica però també els de les confessions que tenen conveni amb l’Estat (la Federació d’entitats religioses Evangèliques, la Federació de Comunitats Israelites i la Comissió Islàmica); els immobles de governs estrangers; de la Creu Roja; el terrenys ocupats per línies ferroviàries; els col•legis concertats exclusivament en la part del centre que es destini a l’ensenyament reglat concertat; els edificis pertanyents al patrimoni històric-artístic i, en general, les entitats sense fins lucratius.

Les exempcions fiscals a entitats religioses, atempten contra el principi constitucional de l’Estat.

Contradiuen el sentit de la igualtat i la equitat, i de la justícia distributiva de la resta de ciutadania no confessional, i especialment les persones que defensen la independència de l’Estat respecte les confessions religioses i les seves jerarquies.

Que no li correspon a l’Estat finançar amb recursos públics l’organització, el manteniment, ni el culte de cap confessió religiosa o organització ideològica, i que aquesta política porta cap a la consolidació d’un règim multiconfessional, contrari al model aconfessional o laic establert per la Constitució.

Dit això, un Estat aconfessional o laic no pot alliberar de part de la tributació a societats particulars religioses, ja que atempta contra la laïcitat de l’Estat.

Aquestes exempcions basades en la titularitat i no exclusivament del servei, donen privilegis a locals d’ús privat; places aparcament, habitatges ús privat.

No podem obviar que l’església, especialment, la catòlica, ha anat acumulant patrimoni immobiliari en funció d’herències, convenis urbanístics, permutes,…, i que, bona part d’aquest patrimoni immobiliari té altres usos (està llogat, cedit temporalment o ocasionalment,…, produint rendiments econòmics, en molts casos.

Per tant, cal tenir en compte que amb aquesta Moció també es persegueix l’objectiu de que tributin per IBI en el municipi, aquells immobles (locals, habitatges, solars,…) dels quals en sigui titular l’església i que no estiguin afectes directament per l’activitat religiosa.

Per tant sol•licitem que les propietats ( urbanes o rústiques ) amb titularitat de l’església segueixin el règim tributari igual que la resta de ciutadanes.

Igualment sol•licitem que s’acabi el greuge comparatiu que representa el que l’església tingui un dret reservat d’aparcament, mentre la resta de ciutadans ha de pagar un gual.

Demanem que s’estableixi un nou marc de de transparència, de manera que es pugui disposar de tota la informació en mans de la Direcció General del Cadastre sobre la tipologia d’aquests immobles i el seu ús social o no.

Banca i armes, un feliç matrimoni de conveniència*

Al món hi ha de manera permanent més de 20 conflictes armats. Quan un camina cap a la resolució i baixa la intensitat de la violència armada, apareix un altre per mantenir el nivell d’activitat militar. Les guerres succeeixen per múltiples factors, i no és objecte d’aquest article analitzar-los, però, hi ha diverses qüestions que el sentit comú fa que ens plantegem recurrentment.

A cas no és possible acabar amb la violència armada quan sabem quins són els conflictes existents, aquells que poden portar a nivells de violència en què les armes juguen un paper determinant, si sabem també les mil i una maneres de prevenir-los, d’atallar-los o de reduir el seu impacte, i tenint en compte que també sabem construir la pau, ja que afortunadament hi ha més llocs al planeta sense guerra que amb ella?. Llavors, on està el problema? A cas els nostres governants ignoren com funciona el món, no tenen accés a la informació de desenes i fins i tot centenars centres d’estudis per la pau que proposen i promouen maneres diferents de gestionar els conflictes sense l’ús de la violència, o pot ser que àdhuc sabent-ho, no ho facin perquè ha altres consideracions que els impedeixen prendre les decisions correctes? Heus aquí on té cabuda l’enfocament del cicle armamentista que serveix per entendre la facilitat amb que ens embarquem en guerres i apostem freqüentment per la via militar per resoldre els conflictes.

El cicle armamentista explica el procés de militarització i armament de les societats des de la identificació de la necessitat de les armes fins a la seva utilització final. La necessitat sorgeix de les amenaces a la seguretat, reals o fictícies. Aquestes al seu torn serveixen per justificar la despesa pública militar, la producció de la indústria armamentista, el comerç d’armament i el finançament de tots ells. En primer lloc, és important destacar que la despesa militar és finançat pels pressupostos estatals, amb els quals es finança una estructura militar humana i material capaç d’utilitzar la força armada quan es precisi. És a dir, som els contribuents els qui dediquem un percentatge dels nostres ingressos al seu manteniment. En el cas espanyol dediquem més de 16.500 milions d’euros sol en 2014, el 4% dels Pressupostos Generals de l’Estat, la qual cosa suposa 45 milions d’euros diaris. Una part del pressupost militar va dedicat a ajudar a les empreses d’armes, amb crèdits públics tous es finança la R+D que serveix per fabricar les armes que acaba comprant l’exèrcit. Solament a Espanya s’han concedit mes de 23.000 milions d’euros en crèdits a la R+D militar, la major part provinent del Ministeri d’Indústria.

Però la indústria militar necessita més diners i aquest l’aconsegueix del mercat, com qualsevol altra empresa.

Què ofereix el mercat financer a les empreses d’armes? Tots els productes que ofereixen a qualsevol altra empresa, que eminentment són: crèdits, préstecs, pòlisses de crèdit, emissió de bons i pagarés, ampliacions de capital emetent accions, la gestió necessària per a la compravenda d’accions al mercat secundari, fons d’inversió que inclouen accions d’empreses d’armes, i fins i tot assegurar i finançar les exportacions d’armes. Els qui ofereixen tals serveis són els bancs privats. cal dir que les empreses que fabriquen i comercialitzen armament no podrien mantenir el mateix nivell de negoci de ens ser per l’ajuda dels bancs. Solament tenint en compte les empreses d’armes espanyoles, després d’analitzar més de dues-centes indústries militars, el ràtio d’endeutament mitjà i les mateixes arribava en 2010 al 73%.

És a dir, sense finançament les empreses d’armes com a màxim aconseguirien una quarta part de la seva producció. Si aquesta dada fos extrapolable a nivell mundial, podríem pensar que podria haver-hi quatre vegades menys armes al món. L’equació és senzilla, com menys armes, menor possibilitat de recórrer a la violència armada, menys víctimes i molt probablement menys conflictes armats.

En recents estudis de diverses entitats que monitoritzen les inversions en alguns tipus d’armament controvertit, com les armes nuclears, les bombes de racimo o les mines antipersonal. Apareixen dades que mostren una petita part de la realitat de la vinculació entre els bancs i les empreses d’armes. Una recopilació de les inversions en armes de les principals entitats financeres que operen a Espanya és recollida en l’informe del Centre Delàs d’Estudis per la Pau “Evolució de la banca armada a Espanya” en el qual es calcula que les signatures exclusivament espanyoles han dedicat a través de crèdits, fons d’inversió, emissió de bons i pagarés i finançant les exportacions d’armes més de 7.000 milions d’euros a la indústria militar, una bona part en el període de crisi, quan el crèdit a les famílies i les pimes estava pràcticament congelat. Si a més calculem el finançament identificat de la banca estrangera de major presència en l’Estat, les xifres són de vèrtic, prop de 113.000 milions d’euros han anat a parar a la indústria militar de bancs com a BNP, Deutsche Bank, Citibank, Barclays Bank, ING o Bankinter o asseguradores com Allianz, AXA o AIG.

Banca Armada, és la denominació utilitzada per definir als bancs que col•laboren del complex militar industrial i que ajuden al fet que els nivells d’armament siguin tan elevats i que, en conseqüència, existeixin un major nombre i més destructius de conflictes armats. Les entitats financeres que són susceptibles de ser cridats banca armada són tantes que va ser necessari establir un rànquing per saber, almenys, quins bancs són els que tenen majors vincles amb les empreses d’armes. En el rànquing de la Banca Armada espanyola destaquen, a gran diferència de la resta, el BBVA i el Santander, els dos grans bancs espanyols que també són els dos grans financers de les armes. Destaca també el tercer lloc de Bankia i l’aparició de caixes que presumeixen d’obra social, com Caixabank.

Rànquing de la banca armada espanyola (10 primers bancs armats):

1. BBVA (3.626.568.802 €)

2. Santander (1.723.751.052 €)

3. Bankia (392.516.426 €)

4. Banca March (177.415.618 €)

5. Liberbank (92.764.436 €)

6. Caixabank (37.447.993 €)

7. Catalunya Caixa (ara BBVA) (31.960.000 €)

8. Banc Sabadell (25.503.453 €)

9. Banc Popular-Pastor (21.883.030 €)

10. Ibercaja-Caixa 3 (20.755.411 €)

En conclusió, la banca és un element clau en l’entramat militar industrial. Vull pensar que els banquers no són especialment amants de la guerra, encara que es pugui donar el cas. Però els banquers ho volen és fer negocis, i en els negocis no hi ha moral. La banca armada és un bon exemple. Amb l’afegit que les empreses d’armes són en la seva immensa majoria empreses privades que es regeixen per la lògica del mercat, maximitzar el benefici econòmic. I per fer-ho solament hi ha dues vies, reduir les despeses i augmentar la productivitat o augmentar els ingressos. Els intents de millora de productivitat de les empreses d’armes són més que dubtosos, vistes les enormes diferències entre el preu inicialment acordat i el veritable preu final que s’acaba pagant (solament a Espanya, els Programes Especials d’Armament acumulen una desviació en el seu cost inicial de 13.000 milions d’euros, és a dir un 65% de sobre cost). Aquesta no per usual menys abusiva pràctica, digna de ser investigada pels tribunals, mereix ser situada en un marc en el qual el Ministre de Defensa actual, Pedro Morenés, va anar fins al dia en què va ser nomenat ministre, director a Espanya de la segona empresa de míssils més important del món, MBDA. De la mateixa manera que va ser membre dels consells d’administració de diverses empreses militars espanyoles, entre les quals mereix especial esment Instalaza, que durant el seu mandat en 2008, i poc abans que Espanya signés el Tractat Internacional per la Prohibició de les municions en racimo, va vendre bombes considerades il•legals tan sol uns mesos més tard al règim de Gadafi.

Aquestes municions, assimilables a les mines antipersona per la seva capacitat lesiva en la població civil, van ser utilitzades, com sol ocórrer amb les bombes, en aquest cas sobre el poble de Misrata en la guerra civil Líbia de 2011.

Les armes es fabriquen, es venen i se’ls perd la pista. El control sobre elles es perd i s’oblida al moment en què es cobra l’últim rebut. Les empreses d’armes fan caixa, els bancs cobren interessos per finançar-les i les víctimes les posen, com sempre, els qui menys culpa tenen. El complex militar-industrial és un monstre, per grandària i horripilant, al que és difícil enfrontar-se. Si a més els seus tentacles arriben al govern, és quan arribem a comprendre que pot ser que hi hagi guerres perquè hi ha sempre qui es beneficia d’elles.

*Font: Evolució de la banca armada espanyola. Centre Delàs d’Estudis per la Pau 2013

Vall del Llierca Tortellà Fira de la Quaresma any 2012 (by Lejarza)

Vall del Llierca Tortellà (by Lejarza Argelaguer)

Anuncios

4 comentarios to “Propostes de la CUP del Llierca als Pressupostos de l´Ajuntament de Tortellà any 2016”

  1. lejarza said

    AJUNTAMENT DE TORTELLÀ Edicte d’exposició pública del pressupost general i la plantilla de personal per a l’exercici 2016

    Núm. 233 – 3 de desembre de 2015 Núm. 11111

    Edicte d’exposició pública del pressupost general i la plantilla de personal per a l’exercici 2016

    El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió ordinària de data 24 de novembre de 2015, va aprovar inicialment el Pressupost General per a l’exercici 2016.
    De conformitat amb allò establert a l’article 169.1 del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, s’exposa al públic l’acord esmentat pel termini de 15 dies hàbils per tal que els interessats puguin formular reclamacions. El Pressupost es considerarà definitivament aprovat si durant el termini d’exposició pública no es presenta cap reclamació.
    Podran presentar reclamacions aquells que reuneixin els requisits regulats a l’art. 170.1 del Text Refós anteriorment citat, únicament pels motius previstos a l’apartat 2 del mateix article.
    L’expedient es podrà examinar a les oficines d’aquest Ajuntament, situada a la Plaça Mercat, 21, de dilluns a divendres en horari de 8:00 a 14:00 hores.
    Tortellà, 25 de novembre de 2015
    Rafel Domínguez Blázquez Alcalde

  2. lejarza said

    AJUNTAMENT DE TORTELLÀ Anunci sobre l’aprovació de la denominació d’un camí

    Núm. 233 – 3 de desembre de 2015 Núm. 11121

    Anunci sobre l’aprovació de la denominació d’un camí

    El Ple de l’Ajuntament, en sessió ordinària de 24 de novembre de 2015, va prendre, entre d’altres, i per unanimitat, aprovar la denominació del següent camí: camí de can Prat a Mas Roure Vell.
    Vist el que disposa el Decret 336/1988 de 17 d’octubre pel qual s’aprova el Reglament de Patrimoni dels en locals i l’article 222.3 del Text Refós de la Llei municipal i de Règim Local.
    Primer.- Aprovar la denominació del següent camí: camí de can Prat a Mas Roure Vell.
    Segon.- Sotmetre el present acord a informació pública pel termini de vint dies a l’efecte de que qualsevol persona pugui examinar l’expedient i si s’escau presentar al·legacions que consideri convenients. En el supòsit de no presentar-se suggeriments el present acord esdevindrà definitiu.
    Tortellà, 25 de novembre de 2015
    Rafel Domínguez Blázquez Alcalde

  3. lejarza said

    AJUNTAMENT DE TORTELLÀ Edicte sobre l’aprovació inicial de la modificació d’una ordenança

    Núm. 233 – 3 de desembre de 2015 Núm. 11124

    Edicte sobre l’aprovació inicial de la modificació d’una ordenança

    El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió ordinària de data 24 de novembre de 2015, va adoptar per unanimitat, els següents acords:
    Primer.- Aprovar la modificació de l’ordenança reguladora de la creació i supressió de fitxer de dades de caràcter personal.
    Segon.- Sotmetre el reglament a informació públic per un termini de 30 dies, mitjançant la publicació de l’anunci al BOP, i en el taulell d’anuncis de l’ajuntament, als efectes de presentació de reclamacions i al·legacions.
    Tercer.- De no presentar-se reclamacions o al·legacions durant el termini d’exposició pública, l’aprovació inicial esdevindrà a definitiva, sense necessitat de prendre altre acord, i es publicarà el text íntegre de l’ordenança en el BOP. En altre cas, hauran de resoldre’s les reclamacions presentades i aprovar-se definitivament pel Ple de l’Ajuntament.
    Tortellà, 25 de novembre de 2015
    Rafel Domínguez Blázquez Alcalde

  4. lejarza said

    La CUP d’Olot es reorganitza per no quedar “absorbida per la vessant institucional”

    Per Jordi Altesa

    La CUP ha canviat el seu organigrama a Olot per temor a que el dia a dia del consistori engoleixi tota la seva tasca. Per això han fet canvis en la seva estructura que mantingui també la vessant institucional però sense oblidar el que bategen com a “lluita de carrer”. Tot i això, l’assemblea local es manté com l’epicentre de la seva activitat.

    Fa ja 200 dies que la CUP a la Garrotxa ha entrat als diferents ajuntaments. Governen a Mieres, i tenen representants a Sant Joan les Fonts, Tortellà i Olot. Un resultat que els va convertir en tercera força a la Garrotxa i amb dos consellers comarcals. La CUP es planteja el sector institucional com una de les seves actuacions però havien notat que el dia a dia d’una administració pública els absorbia un temps que es perdia del que anomenen “lluita de carrer”. En declaracions a l’Ajuntament Informa de Ràdio Olot, un dels seus regidors Lluís Rubió ha explicat que han canviat l’organigrama veient que la tasca diària del consistori pot eclipsar la resta.

    Sistema lent, però efectiu

    D’altra banda, la portaveu, Mireia Tresserras, ha explicat que el sistema de presa de decisions pot semblar estrany i lent però assegura que acaba sent efectiu. L’assemblea local continuarà sent el cor que fa funcionar la gestió de la CUP a la ciutat com passa a altres llocs on ja estan constituïts. Tot i això, estrenaran local al Firal com a nou punt de trobada després de fer servir espais cedits pel sindicat de la CNT. Les assemblees es fan els dimarts de set a nou del vespre i recorden que són obertes a tot aquell que hi vulgui assistir.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: