Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els noms del porc

Posted by lejarza en 28 noviembre, 2015


Els noms del porc
Gustavo Duch i Carles Soler (Extracte)
L’any 1995 ja teníem un sector porcí molt potent a Catalunya, i entre 10.554 explotacions es comptabilitzaven un total de 4.390.484 caps de porcí. Pocs anys després, el 1999, el cens porcí ja havia arribat a 1 porc per habitant, amb uns 6,3 milions de caps concentrats en un 40% en tres comarques (el Segrià, Osona i la Noguera). En aquell moment ja es van alçar algunes veus que alertaven sobre un model intensiu, contaminant i que feia desaparèixer les petites granges que no podien competir amb les grans empreses. Però, més que canviar, es va seguir fomentant la producció intensiva porcina amb l’objectiu que Catalunya fos una de les principals àrees de producció, engreix i transformació a escala europea. I així ha estat. L’any 2013 es van comptabilitzar més de 6,700,000 porcs i, en canvi, el nombre d’explotacions havia baixat a menys de la meitat, en concret a només 4.321.
Que Catalunya tingui aquesta capacitat instal·lada de produir més d’1,5 milions de tones de carn anualment —o, el que és el mateix, uns 210 kg de porc per persona encara que consumim 11,7 quilos per any, i és molt i massa— s’explica per la presència d’empreses com Vall Companys, Tarradellas o la Cooperativa Agrària Guissona, que amb models diferents d’estructura empresarial han aconseguit integrar verticalment el sistema productiu carni. Les seves estructures estan preparades per abastir de garrins, pinsos i servei tècnic les granges associades o ‘integrades’, que són les que, assumint tots els riscos, s’encarreguen d’engreixar els animals, que finalment compren aquestes corporacions per portar als seus escorxadors, que també són seus, i fins i tot, en el cas de Guissona, també s’encarreguen en les seves botigues Bonarea de fer la venda.
L’any passat, Guissona va engreixar més de 670.000 porcs, pels escorxadors de Vall Companys varen passar més de 4,3 milions de porcs i Casa Tarradellas va llogar uns terrenys a Oliola (Noguera) per instal·lar-hi un dels complexos de granges amb més capacitat de tot Catalunya, uns 21.000 porcs.
Però aquest model productiu té un preu molt alt. D’una banda, i com hem vist, la desaparició de moltes petites granges i la dura subsistència dels que, integrats en el model, no són res més que mà d’obra barata —una baula d’una cadena— per a una gran maquinària en funcionament. I, de l’altra, un preu per a tota la societat, ja que a les comarques abans senyalades la gestió dels purins és un gran problema de contaminació dels aqüífers i que indirectament està comportant més dimensió d’aquestes corporacions, que ara han de comprar més terres per poder abocar-hi els purins.
D’on ens alimentem?
Deixar l’alimentació en mans d’aquest model centrat en produccions intensives i per a l’exportació vol dir també acceptar una considerable dependència alimentària de l’exterior. Concretament a Catalunya, el 60% del menjar que ens emportem a la boca és importat; i aquí la connexió amb el món és Mercabarna, un altre instrument de les administracions públiques al servei dels grans agronegocis privats.
En els darrers 20 anys, Mercabarna ha fet una aposta per convertir-se en un centre logístic de la Mediterrània on, sota l’excusa de competitivitat, eficiència i demanda, s’ha promogut la deslocalització dels aliments. Un exemple d’això el tenim quan analitzem l’origen dels tomàquets que es comercialitzen a Mercabarna en la seva temporada natural. En aquest moment en què la pagesia catalana pot abastir totalment la demanda d’aquest producte, Mercabarna s’inunda de tomàquet d’Holanda a 30 cèntims el quilo, per sota del preu de cost del tomàquet local.
Evidentment, això perjudica la viabilitat de la nostra pagesia.
A Catalunya han desaparegut en 10 anys 6.800 petites i mitjanes finques agrícoles; la població activa agrària no arriba a l’1%
Anuncios

17 comentarios to “Els noms del porc”

  1. lejarza said

    Macrogranges de porcs a Catalunya

    ACN – El Govern augmentarà les exigències per construir macrogranges de porcs a Catalunya davant l’allau de peticions que s’estan rebent des de fa un any i mig, sobretot al voltant de l’Eix Transversal-A2 (Girona-Catalunya Central i comarques de Ponent). Es tracta explotacions noves o que s’amplien i que poden arribar a prop d’una hectàrea de sostre construït. La nova directriu es publicarà el gener, segons ha anunciat aquest dijous a Lleida el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra, que ha reconegut que estan “molt preocupats” davant d’aquest fenomen que afecta sòl no urbanitzable. Precisament la sessió de la Comissió d’Urbanisme de Lleida ha deixat sobre la taula cinc expedients de granges de grans dimensions que es valoraran quan ja es disposi de la nova normativa.

    Els expedients que s’han aparcat plantejaven la construcció de granges d’entre 6.000 i 8.000 metres quadrats de sostre. La resta de projectes d’aquest tipus, fins a una trentena, sí que s’han resolt -favorablement o no- perquè la dimensió de les explotacions era inferior. “Avui n’hem vist una trentena quan fa dos anys potser en vèiem 8 o 10; però l’important no és només la quantitat d’expedients sinó sobretot que en aquests darrers temps la tipologia de granges tendeix a grans superfícies, que és el que ens preocupa”, ha dit Serra. En aquest sentit, ha afegit que “no diem que no es puguin implantar però evidentment han de tenir un control i un nivell d’exigència diferent a les granges mitjanes o petites”.

    Segons Serra, la nova directriu farà referència a quatre aspectes bàsics. En primer lloc, les grans explotacions hauran de garantir que queden ben integrades al paisatge. També hauran de ser proporcionals a la superfície de la finca i estar ben connectades a les principals xarxes de comunicacions. D’altra banda, quan es plantegi una ampliació també s’haurà de respectar la distància mínima d’un quilòmetre amb els nuclis urbans o entre granges (actualment aquesta limitació només s’aplica quan es fa una explotació nova).

    El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme ha relacionat aquesta allau de peticions per fer macrogranges a les necessitats de les indústries càrnies catalanes “que sortosament són punteres i estan exportant molt i són molt potents; això està molt bé i lògicament necessiten el procés d’engreix, però aquí hi ha una realitat que s’ha d’abordar”.

    Agustí Serra ha remarcat que l’activitat de les granges es desenvolupa en sòl no urbanitzable i actualment a Catalunya en aquesta modalitat de sòl -també coneguda com a ‘espais oberts’- ja hi ha mig milió de metres quadrats de sostre, entre explotacions ramaderes, coberts o altres edificacions. “Aquesta és una quantitat molt important i cada cop estem més preocupats i sobretot més atents en la seva regulació”, ha dit.

  2. lejarza said

    Unió de Pagesos denuncia que el preu de llotja de la carn de porc s’ha reduït prop d’un 25% en els últims dos mesos

    ACN Lleida

    Unió de Pagesos ha advertit aquest dimecres que el preu de la carn de porc a la Llotja de Mercolleida s’ha reduït prop d’un 25% en els últims dos mesos, situant-se el porc viu en els 0,953 euros el quilo durant la setmana del 3 al 10 de desembre, per sota del cost de producció. Per contra, el sindicat denuncia que aquesta davallada no ha repercutit en el preu de venda al públic (PVP) pagat pel consumidor, “tenint en compte que aquest va pagar el llom fresc a 6,93 euros el quilo l’última setmana de novembre (PVP ponderat a nivell estatal segons dades del Ministeri d’Economia i Competitivitat), un preu similar al de l’última setmana de juliol d’aquest any (6,96 euros el quilo), mentre que al ramader ara se li ha reduït el preu de llotja un 24,12%”.

    Unió de Pagesos ja va denunciar fa unes setmanes que el preu cotitzat a Mercolleida havia baixat per sota del cost de producció. Per tant, des de mitjan octubre els ramaders acumulen pèrdues a la seva explotació que s’estimen en aquests moments en uns 15 euros per animal, segons el sindicat.

    L’organització agrària ha demanat a les administracions “que actuïn de manera contundent davant aquesta situació de crisi del sector porcí i de la posició d’abús constant de la gran distribució, i que vetllin per uns marges comercials justos per als productors”. Pel que fa a les granges, el sindicat demana mesures concretes de finançament com ara crèdits tous a través de minimis i l’adequació dels mòduls a l’IRPF.

    Respecte a la mesura de l’emmagatzematge privat, per Unió de Pagesos “no és la millor solució” tot i que el sindicat considera “favorable” la seva aprovació per part de la Comissió Europea, “que ha incrementat un 20% el seu import econòmic, ha inclòs el greix (tocino), garrins fins a 20 quilos, i permet que l’emmagatzematge de més de 60 dies es pugui treure la carn als 2 mesos sense penalització sempre i quan es destini a les exportacions”.

    Unió de Pagesos recorda pel que fa al preu de Llotja de la carn de porc, que tot i que la tendència habitual és que en els mesos de tardor baixi i es recuperi a finals de gener, “aquest any la producció ha augmentat, mentre el consum s’ha mantingut estable”. Segons l’enquesta ramadera del Ministeri d’Agricultura del maig del 2015, el nombre d’animals havia augmentat un 7,69% a Catalunya (a l’Estat un 4,94%); un 12,69% el nombre de garrins i un 9,8% el nombre total d’animals d’engreix (un 6,09% a nivell estatal).

  3. lejarza said

    El futur de l´aigua

    MOISÈS DE PABLO

    Els veïns de Palau de Santa Eulàlia, a l’Alt Empordà, i de municipis propers, agrupats en la plataforma Pellingarda sense purins, recullen signatures per evitar que una nova granja amb més de 2.400 porcs s’instal·li a les seves terres.

    Els afectats exposen que el territori va ser declarat zona vulnerable per la Generalitat, a causa de la contaminació de l’aigua per nitrats. L’aigua del pou principal de Palau de Santa Eulàlia presentava fa 15 anys, segons expliquen, 70 mil·ligrams de nitrat per litre, quan la normativa fixa el màxim en 50 mil·ligrams.

    El 2013, el pou esmentat donava 73 mil·ligrams de nitrats per litre: la qualitat de l’aigua, doncs, ha empitjorat.

    El rec natural de la Pellingarda és un exemple de la situació del territori, que té més de 900 granges a casa nostra, amb petits ramaders, i força explotacions de gran escala, amb inversors de molt poder econòmic, i que representen un impacte mediambiental perillós.

    Ara que parlem tant del canvi climàtic i les mesures per frenar-lo, un punt important és preservar les nostres aigües dolces interiors, i això s’aconsegueix amb una política mediambiental que limiti i ordeni les grans explotacions ramaderes.

    En els darrers 15 anys, la producció mundial de carn ha augmentat un 42%, i tenim més de 6 milions d’exemplars de porcs d’engreix a Catalunya, amb 25.000 treballadors que viuen del sector carni.

    Val la pena fer complir les normes mediambientals per assegurar el futur d’una indústria puntera a Girona.

    Mal favor farem al país si una activitat que ens enriqueix acaba provocant la contaminació dels nostres pous.

  4. lejarza said

    La Generalitat pagarà als productors 205 milions de la Política Agrària Comuna

    BARCELONA | ACN/DDG

    El Departament d’Agricultura va anuncir que la setmana que ve abonarà més de 205 milions d’euros de la Política Agrària Comuna (PAC) als productors catalans. Es tracta del 95% del l’ajut de pagament bàsic (135.220.375,82), pagament verd (69.841.744,10) i complement de joves (887.204,02) de la campanya 2015.

    Segons va destacar el Departament, l’esforç en la gestió ha permès per primera vegada incorporar al primer pagament de campanya els imports corresponents a la Reserva Nacional de drets, amb un import 1.382.869 euros. El pagament del 5% restant està previst per al segon trimestre del 2016, un cop feta l’assignació definitiva de drets durant el primer trimestre de 2016.

    En un comunicat, Agricultura va explicar que el Pagament bàsic és l’ajut directe més important a les explotacions agràries, tant en nombre de beneficiaris com en import pagat, i és una de les actuacions prioritàries de la Política Agrària Comuna. Es tracta d’un ajut que té com a objectiu el suport a la renda i garantir la viabilitat econòmica de les explotacions.

  5. lejarza said

    L´activitat de l´escorxador de Moià es limitarà al porcí pel poc rendiment de la resta

    La falta de demanda ha reduït la matança de xais, vedells i cabrits, mentre que s’ha disparat la de porcs

    18.01.2016

    JOAN CAPDEVILA

    MOIÀ

    L’escorxador comarcal del Moianès ha optat per sacrificar només bestiar porcí, i abandonar la matança de xais, vedells i cabrits, perquè la demanda de carn d’aquests animals ha disminuït considerablement en els darrers anys i ja no surt a compte.
    L’actual escorxador del Moianès, que és ubicat a Moià, es va inaugurar l’any 1998, en substitució del que hi havia hagut anteriorment, i que havia quedat obsolet. Poder disposar d’unes noves instal·lacions ampliades va donar més capacitat de maniobra al propi escorxador per poder-se fer càrrec de la matança tant de porcí com de boví, cabrum i oví, i ampliar el mercat més enllà de Moià per donar servei també a poblacions veïnes.
    Però amb els anys, el negoci no ha evolucionat per igual en tots els sectors. El porcí ha crescut exponencialment, i si el 2004 en aquest escorxador es sacrificaven 76.000 porcs anuals, actualment es passa del mig milió. En contraposició, s’ha donat la paradoxa que la matança de xais, vedells o cabrits ha anat tant a la baixa que l’escorxador es veu obligat a deixar de sacrificar-ne. En els darrers deu anys, la matança de vedells s’ha reduït a la meitat (s’ha passat dels 2.800 del 2004 als 1.200 actuals), però és que la d’ovelles i cabres ha caigut per sobre del 80 %: de les 20.000 ovelles que es sacrificaven l’any 2004, s’ha passat a les 2.800 d’ara, i la matança de cabres ha baixat de les 2.300 anuals de fa deu anys, a les 300 actuals.
    Per altra banda, les instal·lacions de l’escorxador també s’han anat envellint, i mantenir la producció com fins ara requeriria d’una inversió important, tenint en compte que matar en un mateix escorxador porcí, oví, boví i cabrum implica un acurat servei d’analítiques que també encareix els costos.
    Tot plegat ha fet que els responsables de l’escorxador hagin optat per limitar-hi l’activitat a la matança de porcs. Carnissers i cansaladers que fins ara utilitzaven aquestes instal·lacions han lamentat la decisió perquè ara se n’hauran de buscar unes altres, i no descarten haver de revisar els preus de la carn.

  6. lejarza said

    L’exportació en regions superpoblades o la sostenibilitat, entre els reptes del Pla Estratègic del clúster del sector carni porcí INNOVACC

    El sector català de carn porcina produeix 1 milió 600 mil tones a l’any. Un 65% s’exporta. Són les dades d’un informe impulsat per la Generalitat que s’ha presentat a Olot, durant l’assemblea general extraordinària d’INNOVACC, el clúster que agrupa el 47% de les empreses d’indústria càrnia porcina de Catalunya. Durant l’assemblea, s’ha presentat el Pla Estratègic 2016-2019. Entre els objectius a assolir, es troba augmentar l’exportació en regions superpoblades com l’Àsia o la Índia, o millorar la sostenibilitat del sector.

    El sector de la carn porcina a Catalunya va créixer un 6,8% entre 2008 i 2013 segons les últimes dades disponibles, aconseguint un volum de negoci de 6.100 milions d’euros. És una de les principals conclusions d’un estudi impulsat per la Generalitat a través d’ACCIÓ i que s’ha presentat a Olot durant l’assemblea general del clúster INNOVAC, l’associació catalana d’innovació del sector carni porcí.

    A la mateixa assemblea, INNOVACC ha presentat el seu Pla Estratègic 2016-2019 que fixa els principals reptes que es treballaran en els propers anys. Destaquen per exemple la necessitat de ser més transparents envers els clients i consumidors i oferir més informació sobre el producte durant tota la cadena de producció; oferir productes més saludables, remarcant les seves propietats nutricionals; impulsar productes amb més valor afegit com ara productes gourmet o millorar la sostenibilitat del sector. També aprofitar noves opcions d’exportació a països superpoblats, mercats estratègics com Àsia o l’Índia.

    El clúster de la carn de porcí compta actualment amb 84 socis, entre empreses i institucions. En l’últim any s’han incorporat vuit empreses noves. El gerent d’INNOVACC, Eudald Casas, ha avançat que ja hi ha dos granges a Osona que funcionen amb un hivernacle on s’assequen els purins aprofitant l’energia solar. Aquesta era una prova pilot que es va iniciar a mitjans del 2014 i que ara ja està en funcionament després de ser validada per l’administració. Ara s’està treballant per afinar encara més aquest sistema. D’una banda, es vol mecanitzar el procés d’assecat. Per l’altra, estan estudiant aprofitar el residu que queda en tot aquest procés d’assecat per barrejar-lo amb pèl·let en una caldera de biomassa.

  7. lejarza said

    L´Alt Empordà, comarca de nitrats i porcs

    El projecte d’una granja a Palau de Santa Eulàlia, amb aqüífers contaminats, fa reviure el debat i les pors

    14.02.2016

    PALAU DE SANTA EULÀLIA | CARME VILÀ

    El 13,6 % dels pobles contaminats per nitrats a Catalunya són a l’Alt Empordà, on el 2014 hi havia 140.000 habitants i 350.000 porcs. Les xifres són prou reveladores per considerar que és “una comarca de porcs” i amb un risc de contaminació evident si s’incrementa la pressió. Així ho veuen la plataforma Salvem la Pellingarda, que ha nascut per aturar una granja de porcs a Palau de Santa Eulàlia, on es preveuen uns 2.300 porcs d’engreix i que se situa justament en una zona vulnerable. El TSJC obliga a continuar els tràmits a l’Ajuntament, però el poble intentarà evitar que s’engegui l’activitat. La por a més nitrats ha unit els veïns que gairebé en bloc busquen la fórmula per aturar-la.
    “Crec que no és un problema local, sinó comarcal”, manifestava un portaveu de la plataforma durant la reunió informativa convocada divendres al vespre per posar sobre la taula la problemàtica i què es pot fer. “Ja estem contaminats”, deia l’alcalde, Xavier Camps, però ningú s’atreveix a fer un mapa de zones vulnerables ni a fer una moratòria a les zones contaminades. Segons Camps, en una visita amb el director de l’ACA els va admetre que “hi ha dues coses que no em deixen dormir, els deutes i els nitrats”. Per fer pressió i perquè és un problema més global, han implicat altres poblacions i l’entitat Iaeden-Salvem l’Empordà, que espera convocar un acte. L’objectiu és una regulació i una moratòria de més granges, mentre continuaran altres vies des de Palau per intentar parar la granja.
    Es va començar a tramitar abans del POUM actual, que és més restrictiu amb aquesta activitat. Aturar la llicència urbanística que va sol·licitar el 2011 es considera que no serà possible, però sí buscaran la manera d’evitar haver de donar llicència d’activitat, que és el tràmit que s’ha començat a moure per complir amb el TSJC. Els organismes supramunicipals implicats en la tramitació han d’emetre informes. Els responsables municipals s’encarreguen de visitar cada un dels departaments per aportar el seu punt de vista abans no es posicionin. Tasca preventiva, en diuen. A més, han instat els veïns a presentar al·legacions en els tràmits que vagin a informació pública. L’objectiu és allargar al màxim el procés; que el promotor es cansi; que qualsevol escletxa permeti que no s’acabi executant (la darrera paraula la té Urbanisme); o bé, si s’acaba fent, que sigui amb el màxim de mesures correctores possibles. L’Ajuntament està convençut que contaminarà i que ni el projecte presentat garanteix que no serà així, ni els controls posteriors quan estigui en funcionament podran garantir que no ho faci. A Girona hi ha 3.000 granges i l’ACA té capacitat per portar a terme els controls d’entre cinquanta i setanta l’any. El regidor de Medi Ambient, Deli Saavedra, fonamentava les pors amb dades. El pou d’abastament d’aigua del poble principal està contaminat per nitrats. Fa 13 anys se’n va fer un de nou i continua contaminat. Pel que fa al projecte, el promotor marca una llista de parcel·les on abocarà purins però inclou pobles com Ultramort (a 23 quilòmetres), Ullà (a 30 quilòmetres) o Vilamacolum, on creuen que és evident que no es desplaçarà en tractor per abocar els purins. “Això no ens ho creiem”, deia Saavedra, i per un principi de precaució: “pensem que la granja no s’ha de fer”.

  8. lejarza said

    Crida de la Iaeden per una reunió comarcal per aturar les macrogranges de porcs
    02.03.2016
    PALAU DE SANTA EULÀLIA | DDG La Institució Altempordanesa per a l’Estudi i Defensa de la Natura (Iaeden) juntament amb plataformes contràries a alguns projectes de granges de porcs fa una crida a participar divendres en una reunió a Palau de Santa Eulàlia per tal de treballar perquè s’estableixi una moratòria per a noves macrogranges de porcs. L’objectiu és poder recuperar els aqüífers.
    Les plataformes de veïns de Calabuig, a Bàscara, la de Palau de Santa Eulàlia, Salvem la ?Pellingarda, i la de Pontós, Prou contaminació a l’Empordà, són les tres plataformes que amb Iaeden seran presents a la reunió a les vuit del vespre a la sala polivalent de Palau de Santa Eulàlia. Volen crear un nou moviment comarcal amb «l’objectiu de recuperar els nostres aqüífers i reclamar una moratòria immediata de noves obertures i ampliacions de macro-granges».
    Consideren que davant el persistent problema de la contaminació dels aqüífers que «en bona part» és per «nitrats procedents d’abocaments incontrolats de purins», s’ha de debatre la proliferació de macrogranges. A l’Empordà, diuen, «tenim tres porcs per cap, de moment».

  9. lejarza said

    Puigdemont rep una ampolla contaminada de purins de mans del Grup de Defensa del Ter

    L’incansable Grup de Defensa del Ter li ha entregat una ampolla plena d’aigua contaminada de purins. És la principal problemàtica ambiental d’Osona que contamina bona part de les fonts de la comarca. A més, li han entregat un fuet d’una coneguda gran empresa del sector porcí. Puigdemont ha assegurat “ser conscient” de la problemàtica que també afecta altres comarques del país.

  10. lejarza said

    Més sensibles

    Jesús Domingo Martínez GIRONA

    Segons un estudi realitzat per l’Institut Francès d’Investigació Porcina (IFIP), els consumidors russos i xinesos són els més sensibles al gust sexual de la carn de porcs sencers.

    L’estudi va analitzar la tolerància a la carn de porc procedent d’animals no castrats entre consumidors alemanys, italians, francesos, polonesos, holandesos, russos i xinesos, als quals se’ls va donar a provar una hamburguesa de carn de porc sencer, amb un 20 % de greix.

    El resultat de l’estudi va demostrar que hi ha grans diferències entre els consumidors europeus, i també que els consumidors russos i xinesos són més sensibles que els europeus al gust sexual de la carn, almenys a la de porc.

  11. lejarza said

    Resposta coordinada a les macrogranges de porcs davant «el canvi de paradigma»

    14.04.2016

    En la mateixa sessió d’ahir, la comissió territorial d’Urbanisme de Girona va abordar fins a vuit sol·licituds per ampliar o crear noves explotacions ramaderes que en els darrers temps estan aflorant al voltant de l’Eix Transversal. Per donar una resposta coordinada a totes les peticions, la comissió de Política Territorial va acordar la setmana passada elaborar un pla director urbanístic per a aquestes macrogranges, amb l’acció conjunta dels departaments de Territori i Agricultura. El director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme,

    Agustí Serra, va explicar que està havent-hi «un canvi de paradigma» en el sector. Tradicionalment, hi havia hagut petites explotacions que ara estan virant cap a granges integrades cada vegada de dimensions més grans. Per això, va demanar que no es qüestioni globalment el sector perquè hi ha professionals que «estan duent a terme una bona feina».

    La comissió d’Urbanisme de Girona també va emetre ahir l’informe previ al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) d’Aiguaviva perquè l’Ajuntament el pugui aprovar provisionalment.

    El vistiplau definitiu al POUM, que substituirà unes normes subsidiàries del 1991, el donarà la mateixa comissió en una propera convocatòria. En paral·lel, la comissió va valorar positivament el POUM d’Albanyà. «Certs aspectes han estat condicionats als informes sectorials i de seguretat en termes de salut», va dir Serra.

    També va deixar sobre la taula la modificació del pla d’ordenació urbanística relatiu a la variant C-37 d’Olot, a petició del mateix ajuntament.

    Sobre el projecte d’un aparcament per a caravanes, autocaravanes i remolcs en sòl no urbanitzable a Sant Pere Pescador, la comissió va resoldre que l’estudi és adequat tot i que les parts més costaneres queden excloses. Per tant, caldrà reajustar el pla presentat.

  12. lejarza said

    Descobreixen una granja de Sant Pau de Segúries que abocava purins al Ter

    També es filtraven dejeccions ramaderes a la terra amb una bassa defectuosa – La Guàrdia Civil denuncia els propietaris
    19.04.2016

    E.B.| SANT PAU DE SEGÚRIES La Guàrdia Civil ha descobert que una granja estava abocant purins directavament al riu Ter. I a més que també es filtraven a la terra les dejeccions ramaderes a través d’una bassa que tenien i que era defectuosa.

    Els fets es remunten a dimecres quan els agents del Seprona de la Guàrdia Civil de Puigcerdà van saber que a Sant Pau de Segúries hi havia una una granja d’explotació porcina que estaria abocant purins directament al riu Ter sense cap control mediambiental.

    El dimecres s’hi van personar els Seprona amb agents de Puigcerdà i varen anar cap a la zona industrial del municipi i van repassar el marge del riu Ter. Allà varen trobar-se observant una canonada d’uns 40 centímetres de diàmetre i uns 25 metres de longitud per on s’abocaven els purins directament al riu. A més, la canonada provenia d’una bassa situada en una granja d’explotació porcina que tenia forats i es fintraven també purins a terra

    Un cop localitzats els propietaris, van dir a la policia que no sabien dels abocaments perquè l’explotació ramadera havia canviat de mans i per tant, això devia haver passat amb els antics propietaris.

    Els agents varen denunciar els responsables per una infracció a la normativa de sanitat animal, aigües i residus, pel que seran denunciats davant l’Agència Catalana de l’Aigua, Agències Catalana de Residus, així com als Serveis Territorials de Ramaderia de Girona.

    Els responsables s’han compromès a reparar i impermeabilitzar la bassa.

  13. lejarza said

    Salvem insta els ajuntaments a demanar la moratòria de les granges de porcs

    21.04.2016

    FIGUERES | DDG Salvem l’Empordà-Iaeden ha enviat una moció als ajuntaments de la comarca per tal que valorin aprovar-la per ple i en la qual principalment es demanin mesures efectives «per resoldre la manca de planificació històrica en la implantació de les explotacions ramaderes, tenint en compte les limitacions reals dels recursos disponibles».
    L’entitat ha engegat una campanya per recollir suports per reclamar a la Generalitat una moratòria en la instal·lació de macro-granges de porcs davant l’allau «sense precedents» de noves granges i ampliacions de les existents a la comarca. Consideren que no es regula adequadament. L’objectiu és «aconseguir una bona qualitat de les aigües, per una bona salut humana i pel bé del mateix sector ramader comarcal».

    Salvem creu que els ajuntaments tenen un paper fonamental en aquest afer i per això envien la proposta de moció a tots els ajuntaments de l’Alt Empordà.
    A banda de demanar les mesures, la moció inclou altres punts, com la petició a l’Agència Catalana de l’Aigua, que garanteixi la bona qualitat i disponibilitat de les aigües subterrànies i que doni compliment efectiu a l’obligació de garantir que es va reduint la contaminació de l’aigua i eviti noves contaminacions. També s’especifica que el Departament de Territori dicti la suspensió de les tramitacions i llicències de totes les granges mentre es redacta el Pla Director Urbanístic de les explotacions ramaderes.

  14. lejarza said

    La indústria del porc destrossa Catalunya

    R. Calvo

    Catalunya és un país de porcs: n’hi ha censats 6,8 milions en les més de 6.000 granges que hi ha disperses pel territori, gairebé tants com persones. El sector està controlat per molt poques mans, l’anomenada aristocàrnia -els grups Vall Companys, Tarradellas, Corporació Alimentària Guissona, Baucells, Ramisa…-, que han destruït les tradicionals explotacions familiars i, en els últims anys, han imposat un sistema d’integració vertical, on controlen tota la cadena de producció: el pinso, les granges i els escorxadors.

    L’aristocàrnia actua sense cap mena d’escrúpols i, amb la complicitat de la Generalitat -que no para de donar permisos per ampliar granges o obrir-ne de noves-, ha convertit Catalunya en la seva finca particular. Per fer-nos una idea del negoci: cada any són sacrificats en els escorxadors industrials catalans uns 19 milions de porcs (90.000 cada dia!) i la producció arriba als 1,5 milions de tones de carn, que en la seva majoria es destinen a l’exportació. Més: la indústria càrnia representa el 3% del PIB català i és, després del turisme, el principal motor econòmic del país.

    D’aquesta manera, Catalunya s’ha convertit en la primera zona de producció porcina de l’Estat espanyol que, al seu torn, és, juntament amb Alemanya, la primera potència europea d’aquest sector. Catalunya competeix de tu a tu amb els grans centres productors de carn de porc, com Holanda, Dinamarca, Bretanya, Saxònia, Flandes o Renània.

    L’eix porcí

    L’obtenció de carn industrial de porc és un dels sistemes més insostenibles i agressius que existeixen per nodrir la població. En el cas de Catalunya, la major part del pinso (cereal, blat de moro, soja…) s’importa de l’Amèrica Llatina. Els animals, que són sacrificats al cap de sis mesos de néixer, reben altes dosis preventives d’antibiòtics perquè no emmalalteixin. Les seves dejeccions són altament pol·luents per la presència de nitrats i són emprades “alegrement” per adobar els camps, fet que provoca la seva filtració als aqüífers i la contaminació irreversible de l’aigua. Les condicions de treball en els escorxadors són salvatges, com ha posat en relleu la vaga d’Esfosa a Vic (veure EL TRIANGLE n. 1208), amb l’explotació semiesclavista i fraudulenta d’una legió d’immigrants.

    L’ambició desmesurada de l’aristocàrnia catalana per expandir els seus negocis ha condemnat algunes comarques a una situació mediambiental crítica. Les granges -que actualment acostumen a ser superiors als mil caps de bestiar- es concentren en la zona de l’Eix Transversal, que s’ha convertit en l’Eix Porcí i és una autovia gratuïta pels camions.

  15. lejarza said

    Unió de Pagesos frena a Roses la moció per regular els purins

    L’Ajuntament va deixar sobre la taula la moció per demanar la suspensió de llicències a granges de porcs

    01.06.2016

    L’ESCALA | C.V. L’Ajuntament de Roses va deixar ahir sobre la taula, a petició d’Unió de Pagesos i amb el consens de tots els grups del consistori, la moció de suport a la campanya per unes aigües netes i saludables que ha impulsat Salvem l’Empordà i un seguit de plataformes demanant mesures per regular millor la implantació de les explotacions ramaderes; la contaminació de les aigües per purins i demanar mentres s’estudia la regulació una suspensió de llicències d’ampliacions o noves granges.
    CiU va portar una moció al ple, però, segons va explicar el regidor, Carles Pàramo, al migdia va rebre la trucada del president d’Unió de Pagesos, Joan Caball, que va demanar ajornar-ho per tal de poder aportar la seva visió, sobretot respecte la suspensió de llicències. De fet, tots els grups ERC, C’S, PP i PSC i GdP van mostrar la seva oposició a incloure a aquest punt al.legant que s’ha de donar suport a les explotacions ramaderes.

    Pàramo va posar de manifest que des de Roses, tal com s’exposava a la moció, ja va aprovar una ordenança reguladora de gestió de purins ramaders i fangs de depuradora el 2004. Apuntava que «en aquest moment a nivell de comarca i de tot Catalunya hi ha sensibilitat respecte la contaminació del freàtic i l’Ajuntament de Roses ja va respondre a això fa dotze anys». Per això va considerar que «no ve d’un mes si hem d’atendre les peticions que se’ns fan des d’Unió de Pagesos». Si hi ha dubtes sobre el punt de la suspensio de llicències, va dir, i «aquests senyors d’Unió de Pagesos tenen arguments per rebatre» la deixem sobre la taula.
    Ara bé, a diferència de la resta de grups, Pàramo va deixar clar que consideren que malgrat es potenciï la convivència de l’activitat agrícola i ramadera amb altres activitats és important posar límits a la implantació de granges de porcs. Considera que la moció és donar un toc d’atenció en aquest sentit. Va apuntar que l’abocament de purins afecta els municipis turístics per les pudors que generen. En el cas de Roses va decidir regular quan es van començar a abocar purins a la zona del Cortijo a dos passos d’un hotel i Mas Matas i amb moltes finques agrícoles susceptibles de convertir-se en punts d’abocament de purins. Per Pàramo, les administracions han de tenir una regulació ben feta.

  16. lejarza said

    Bàscara denega una macro-granja per a més de dos mil porcs a Calabuig

    L’Ajuntament sosté que no compleix les distàncies mínimes amb altres explotacions, tal com al·legaven els veïns

    22.06.2016

    BÀSCARA | CARME VILÀ

    L’Ajuntament de Bàscara ha denegat la llicència d’obres per a la construcció d’una macro-granja per a 2.376 porcs al nucli de Calabuig. Sosté que incompleix les distàncies mínimes necessàries amb altres explotacions. És el que al.legaven els veïns i la plataforma Salvem l’Empordà de purins que recorda que fins ara han guanyat tots els casos denunciats. Ara mateix s’està al.legant per granges a Palau de Santa Eulàlia i a Cantallops.

    La llicència per a l’explotació es va sol·licitar el gener de 2015. El projecte preveia la construcció de tres naus amb un sostre de 2.000 metres quadrat i amb capacitat per als 2.376 porcs. Els veïns dels Masos de Calabuig van oposar-se des de l’inici al projecte al.legant que no respectaria les distàncies amb una riera, amb els habitatges que estan a només 300 metres i amb una altra explotació de gallines ecològiques.

    Des de Salvem l’Empordà de purins afegeixen que, a més, Bàscara és un dels 34 municipis declarats zona vulnerable de contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de la gestió de les dejeccions ramaderes

    Els veïns van decidir contractar un advocat perquè els formulés les al.legacions i es van sumar a la plataforma Salvem l’Empordà de Purins. L’Ajuntament ha acceptat les al.legacions i han denegat la llicència per «incompliment del règim de distàncies mínimes en relació a altre explotacions ramaderes». Salvem ha informat que, segons l’article 112b) del PGOU de Bàscara, ha de ser d’un mínim de 500 metres.

    Des de Salvem creuen que si la societat civil no ho denuncia, els expedients de molts projectes amb mancances tècnics i legals, poden passar els diferents nivells de tramitació administrativa i finalment ser aprovats. I que això obliga a la societat civil a assumir la responsabilitat i les despeses econòmiques per fer complir les normatives relacionades amb el sector ramader.

    I ho diuen perquè recorden que fins ara tots els casos de projectes de macro-granges que s’han denunciat des de la societat civil, han acabat desestimats, denegats o anul·lats, ja sigui en la fase administrativa o pels tribunals administratius. A banda del de Calabuig, s’han tombat granges a Rabós i Lladó. Ara es tramiten al.legacions per granges a Palau de Santa Eulàlia i a Cantallops. A Pontós, a més, un grup local s’està implicant en la redacció i aprovació d’unes normes subsidiàries relacionades amb les explotacions ramaderes que està tramitant l’Ajuntament.

    Salvem l’Empordà ha demanat una moratòria de l’atorgació de llicència de noves granges o ampliacions. Posen de manifest que la Generalitat «és conscient de la gravetat de la saturació que viu Catalunya pel que fa al creixement del sector ramader». i, a més, els preocupa la «rigorositat tècnica-legal en les tramitacions actuals per part de les administracions».

    Demanen que es revisin les normatives actuals i el grau de compliment, estudiar la capacitat real de càrrega que té la comarca -i el país- referent als caps de bestiar i del volum de dejeccions ramaderes i solucionar la contaminació dels aqüífers.

  17. lejarza said

    Un poble gironí és el primer a potabilitzar aigua contaminada per purins i adobs

    Borrassà tindrà una planta pionera que també s’està provant a Caldes de Malavella

    08.07.2016

    GIRONA | XAVIER PI/ACN Borrassà, a l’Alt Empordà, serà el primer municipi català que farà servir una tecnologia pionera per potabilitzar l’aigua contaminada per purins i adobs. La tècnica, desenvolupada per l’empresa osonenca Hydrokemós, fa servir un sistema d’elèctrodes per transformar els nitrats en nitrogen i oxigen. És econòmica i, sobretot, no genera salmorres ni residus que després s’hagin d’enviar a l’abocador.
    Després de fer-ne una prova pilot, impulsada també pel Dipsalut, ara la tecnologia entra en fase industrial amb la construcció d’una planta potabilitzadora. S’aixecarà al costat del dipòsit municipal, entrarà en funcionament al desembre i permetrà abastir el municipi, de 700 habitants. L’alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, va assegurar que la tecnologia dóna «solució» a un problema endèmic al municipi i li permetrà ser «autosuficient» amb l’aigua. Tant Roquer com el president del Dipsalut, Josep Maria Corominas, van assegurar, però, que el sector ramader s’ha d’implicar més amb la problemàtica, «internalitzant el cost que suposa tractar els purins per evitar que es converteixin en un problema ambiental».
    Borrassà és un dels municipis gironins amb problemes d’abastament d’aigua a conseqüència de l’elevada presència de nitrats que hi ha al subsòl. Fins ara, no es podia autoabastir, perquè com va explicar l’alcalde «qualsevol pou o captació d’aigua que es fes, tard o d’hora, estarà contaminada». A partir del desembre la situació canviarà gràcies a la tecnologia desenvolupada per Hydrokemós, que permet reduir la concentració de nitrats a l’aigua i rebaixar-la per sota de les 50 parts per milió (ppm), que és quan ja es considera apta per al consum de boca.
    Segons va explicar la directora general d’Hydrokemós, Ruth Canicio, a diferència d’altres tractaments, aquest «destrueix al 100% els nitrats» i, a més, no genera residus. A més, la tecnologia també té avantatges econòmics. De mitjana, tractar 1.000 litres d’aigua té un cost d’uns 25 cèntims.
    La tècnica s’ha provat durant un any a Borrassà, amb una prova pilot, i actualment també s’està testant a la urbanització Tourist Club de Caldes de Malavella (Selva).
    El Dipsalut, que ha col·laborat a impulsar la tecnologia, destaca que l’electrodesnitrificació ha de permetre «descontaminar» molts pous contaminats per purins i adobs. En paral·lel, el mètode tindrà altres aplicacions. Hydrokemós, amb l’aval de la UE, estudia implantar-lo a la indústria alimentària, a la metal·lúrgica i per reduir les concentracions de nitrogen a llacs i fonts ornamentals.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: