Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El comunista de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà

Posted by lejarza en 12 noviembre, 2015


El comunista de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà

“Josep Colomé Cufí era de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà”

GRÀCIES I FINS SEMPRE, CAMARADA JOSEP

Marina Pibernat Vila

Cuando decidí afiliarme al partido comunista estaba viviendo en un pueblo de mi Garrotxa natal, Besalú. Entonces trabajaba de camarera, y fueron en parte las inclemencias del mercado laboral las que me empujaron a afiliarme. Una persona se acercó a Besalú para conocerme, charlar y darme la hoja de afiliación. Era Josep Colomé i Cufí (1951-2015). Un hombre alto, de pelo blanco y poblado bigote. Me invitó a un te en una terraza frente al Pont Vell.

Él también era de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà. Al poco de nacer, su familia se trasladó a Reus, y fue ahí donde empezó a militar clandestinamente en la filas del comunismo. A su padre, también comunista, no le hizo mucha gracia: sabía de los riesgos en primera persona. Cuando conocí a Josep no tardé en darme cuenta de que estaba ante un luchador incansable, comprometido, coherente. Sus historias de joven militante eran una lección de vida, y cualquiera se hubiese reconocido en la sonrisa con que él solía contarlas. Josep fue uno de los fundadores de las antiguas Joventuts Comunistes de Catalunya y después formó parte del PSUC. En 1971 fue detenido y torturado, y la querella que presentó supuso el primer juicio en España contra la policía franquista. Siguió trabajando por la III República y el socialismo hasta hace bien poco, cuando todavía me pedía textos para El Front y debatíamos de vez en cuando el pésimo espectáculo de la actualidad política por mail o por teléfono.

Josep vino a Besalú otras veces. Organizamos un acto en homenaje a Panyella, Solsona y Moreno, unos camaradas asesinados en el pueblo en 1953. Durante los quince primero minutos hablábamos del acto, y después él me contaba toda clase de anécdotas que yo tomaba como clases de historia viva recién desenterradas del yacimiento de la memoria popular. Con él, la historia, la militancia y la vida cobraban un sentido interconexo. Sé que son muchos los y las camaradas que hoy han sentido su pérdida. Pienso sobre todo en mis camaradas de Girona, que últimamente habíamos tenido la suerte de poder trabajado codo con codo a su lado, a pesar de ser en un contexto nada agradable.

Hoy he despertado sola a 1.200 km de Girona. A mi lado esperaba la noticia que no quería que me esperara. He salido de la cama con ella inundándolo todo, he puesto viejas canciones e himnos revolucionarios y empezado a teclear esas líneas. También he hecho un arroz. Josep decía últimamente que habría que hacer una arrossada en su casa un día de estos. Mañana no podré despedirme de él junto a mis camaradas, tendrán que hacerlo por mí. Yo estaré a orillas del atlántico jurándole a algún filósofo pagano citado por Josep que no había en el mundo persona más adecuada para venir aquel día a Besalú. La hoz y el martillo eran para él indisociables de las herramientas del conocimiento y las Humanidades, y constantemente infundía el respeto y el amor por los clásicos. Su legado es tan inmenso como todas las obras que albergan las más grandes bibliotecas, con la condición de que con ellas construyamos una sociedad justa y solidaria donde no exista la explotación del ser humano por el ser humano.

Josep Colomé Cufí  el comunista de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà (Recull Lejarza)

Josep Colomé Cufí
el comunista de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà (Recull Lejarza)

Anuncios

3 comentarios to “El comunista de la Garrotxa, del pueblo de Tortellà”

  1. lejarza said

    Esto que ahora escribo, camarada, amigo, tendría que acabar con aquel deseo emotivo, pero triste, que la tierra, esta que has vivido, amado y disfrutado, te haya sido leve.

    Tú, como muchos otros, has ido siempre a contracorriente, por eso comienzo este obituario como suelen acabar la mayoría. Tú, Pep, tú, camarada Josep Colomé i Cufí has sido siempre un luchador dispuesto, ya desde aquellos lejanos años sesenta del siglo pasado, a enfrentarte a las turbulentas vicisitudes, siempre dando la cara, siempre sin esconder lo que has querido ser antes que nada: un hombre libre y un comunista del PSUC de aquellos que entiende que esto del comunismo es básicamente, la mejor opción que tenemos los seres humanos para modificar un estado de las cosas que nos disgusta, para luchar por la libertad que nos importa a las mujeres y a los hombres que aspiramos a una sociedad mejor y más justa.

    Tánatos, el Dios griego de la muerte, te ha llamado a su lado, a ti, amante de los clásicos, del latín, del alemán, y de tantas otras cosas, y nos obliga a todos los tuyos – que somos más de los que ellos quieren y dicen, no lo dudes – a tener que continuar sin ti este nuestro, largo y persistente viaje.

    Los que amamos la vida, los que queremos disfrutar de la vida y no sólo por sus placeres mundanos y materiales, sino porque la consideramos la razón fundamental de nuestra lucha, porque la queremos mejor y más justa para todo el mundo, no te olvidaremos, ni a ti ni a tus luchas, ni los buenos momentos compartidos, ni las risas, ni tampoco los malos momentos y los desengaños, y todo lo que hemos vivido juntos, tantos y tantos años.

    Estate tranquilo, amigo, camarada, continuaremos tu trabajo, lo que has hecho no será inútil, lo que has construido será recordado, y algún día, esperamos más pronto que no tarde, tus ilusiones, que son las de tus camaradas y de toda la gente a la que has querido, serán alcanzadas.

    Hasta siempre, Pep.

    Ramon Salvat, en nombre del Comité Central del PSUC

  2. lejarza said

    Mor Francesc Pararols, històric dirigent del PSUC

    Nascut a Sant Jordi Desvalls, va lluitar a favor de la República i a l’exèrcit rus contra les tropes de Hitler

    19.11.2015

    GIRONA | DDG

    L’històric dirigent del PSUC a Girona Francesc Pararols i Mercader va morir ahir a l’edat de 96 anys. Pararols, que va lluitar a favor de la república i va ser aviador de l’exèrcit rus contra Hitler, va encapçalar la candidatura comunista a Girona en les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. Va obtenir quatre regidors que van ser clau per convertir Joaquim Nadal en alcalde i portar un govern d’esquerres a la ciutat. Pararols va ser tinent d’alcalde entre els anys 1979 i 1983 i sempre es va mantenir molt lligat a la ciutat, tot formant part del Consell Municipal de la Gent Gran i de la seva revista, El Roure. L’any 2000, l’Ajuntament li va concedir la distinció «Ciutadania» en reconeixement al seu compromís cívic, i el juliol de l’any passat va rebre un sentit i multitudinari homenatge de la mà de la Fundació Nous Horitzons, Joves d’Esquerra Verda i ICV.

    Pararols va néixer el 28 de febrer de 1919 a Sant Jordi Desvalls. Va passar els primers anys a Torroella de Montgrí, fins que als 16 es va allistar com a voluntari al segon regiment d’artilleria pesada d’obusos a Girona. La Guerra Civil el va enganxar al quarter Ultònia, i d’allà va marxar cap al front d’Osca per lluitar contra els franquistes. El 1936, amb 17 anys, es va afiliar al PSUC i l’octubre de 1938 va ser seleccionat per ser format a URSS com a pilot de la República. Va anar a parar a Kirovabad (Azerbaidjan).

    El final de la Guerra Civil va impedir que pogués tornar a Espanya i, després d’un llarg periple per Rússia, va aconseguir que l’Exèrcit Roig l’admetés per anar a combatre l’exèrcit nazi d’Adolf Hitler. Va arribar a ser-ne coronel i entre 1943 i 1944 va moure’s pels pantans i boscos de Bielorússia, tot fent volar vies de tren rere les línies enemigues.

    Després de la segona Guerra Mundial va conèixer la seva dona, Maria López, una «nena de Rússia» (basca de naixement però que s’havia criat a Rússia tot fugint de la guerra civil), amb qui es va casar a Moscou. Plegats va tornar el 1956 a Girona, on van passar serioses dificultats, ja que el govern franquista els controlava d’aprop.

    Durant la dècada dels 70, Pararols va ser el responsable polític de l’Agrupació Centre de Girona. Amb la mort de Franco, va encapçalar la candidatura del PSUC a les primeres eleccions democràtiques, l’any 1979. Va aconseguir quatre regidors i va decidir donar l’alcaldia a un jove socialista anomenat Joaquim Nadal, facilitant així un govern d’esquerres a la ciutat. La seva fotografia alçant el puny al costat de Nadal la mateixa nit electoral es va convertir en el símbol d’una època.

    Pararols va ser regidor entre 1979 i 1983. De 1979 a 1980 va ser tinent d’alcalde i regidor de Sanitat i Serveis Socials, mentre que de 1981 a 1983 va ser regidor delegat de Comerç i Turisme. Després del seu pas per la política mai es va desvincular del seu partit, i va seguir militant i donant suport públicament a ICV.

    El veterà comunista va escriure les seves memòries, que es van dividir en dos volums:?Un català a l’Exèrcit Roig i El final del silenci. L’any 2000 va rebre la distinció «Ciutadania», de l’Ajuntament de Girona, en reconeixement del seu compromís civic. Els darrers anys de la seva vida Pararols els va dedicar, entre altres, a treballar pel Consell Municipal de la Gent Gran, tot impulsant especialment la seva revista, El Roure.
    El juliol de 2014, el saló de descans del Teatre Municipal va acollir un sentit homenatge organitzat per Nous Horitzonts, Joves d’Esquerra Verda i ICV, que va comptar amb els tres alcaldes democràtics de la ciutat, a banda de nombrosos regidors i ciutadans. En aquest acte es va projectar un documental fet per Marc Planagumà sobre la seva figura: Francesc Pararols. La forja de l’acer. La lluita pels ideals.

    L’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, assegura que Pararols va tenir una vida «plena i intensa», i que la va viure «com un senyor, amb elegància, educació, coratge, compromís i amb un sentit ponderat de la lluita». Nadal, amb qui van ser bons amics, subratlla la importància de la seva implicació política: «Hem de valorar molt positivament els seus anys d’experiència a Rússia, el seu retorn, la seva integració i el seu compromís amb el partit amb el qual va militar tota la vida».

    Francesc Pascual, company al PSUC i a l’Ajuntament, el descriu com una persona «molt seriosa però afable», que el va impressionar pel seu «treball, idees i serietat». «Sempre va ser una persona que anava al capdavant i que a més donava exemple», indica.

    Finalment, l’excoordinador d’ICV Joan Boada creu que la seva mort significa «una gran pèrdua, no només en l’aspecte familiar o d’amistat sinó per la democràcia». «Per mi era un referent, sempre el consultava a l’hora de prendre decisions importants», recorda.
    La cerimònia de comiat es farà demà, a dos quarts de deu del matí, al tanatori de Girona.

  3. lejarza said

    Memòries polítiques

    Cor de comunista

    Edicions Baix Empordà recorda la vida de Josep Colomé Cufí, militant antifranquista a Reus

    Es vol explicar l’evolució del comunisme des de la Transició fins als nostres dies

    Isabel Martínez/Reusdigital – reus

    Els companys de l’exdirigent del PSUC a Reus durant la transició Josep Colomé Cufí, traspassat ara farà un any a les comarques gironines, han recollit la tasca que va deixar inacabada fa uns mesos en morir i editaran properament el llibre Cor de comunista, segons ha explicat un dels impulsors de l’edició de l’obra, Ramon Salvat.
    Integrat per cinc capítols autobiogràfics escrits pel mateix Colomé i nou més elaborats per la periodista Jordina Salvat, el secretari general del PSUC Viu, Albert Miralles, i l’exalcalde de Palafrugell, Lluís Medir, la publicació pretén donar “una visió clara de l’evolució del comunisme des de la Transició fins als nostres dies”, i detalla, en clau local, la lluita antifranquista a Reus durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle XX. Edicions Baix Empordà serà l’encarregada de publicar l’obra en col·laboració amb la Fundació Josep Recasens i les agrupacions del PSUC a Reus i Girona.

    Lluita antifranquista familiar

    Vinculat familiarment a la lluita antifranquista per l’acció dels seus pares, Josep Colomé i Pilar Cufí, Colomé va protagonitzar juntament amb altres reusencs (Ramon Llop, Arcadi Vilella i Jordi Bacaria) uns fets realment excepcionals durant la dictadura franquista. Detinguts tots tres el 1971 per la policia espanyola per fer campanya contra les eleccions a procuradors a Corts franquistes, van ser processats pel Tribunal d’Ordre Públic (TOP), que, finalment, va sobreseure la causa. Aleshores Colomé va presentar una querella contra la policia per maltractaments i el judici, el 1972, va ser el primer contra la policia per tortures que se celebrava a l’Estat espanyol.

    Justament, aquest va ser el moment biogràfic en què les memòries de Colomé van quedar inconcluses, en produir-se la seva mort, i el punt a partir del qual Salvat, Miralles i Medir s’han encarregat de les diferents parts de l’obra.

    Tres veus que completen

    En aquest sentit, Salvat s’encarrega de narrar l’època d’alliberat i màxim responsable del PSUC a Reus durant la Transició; Miralles descriu la seva etapa de treball polític a les comarques de Girona, a les quals es va traslladar posteriorment; i, finalment, Medir escriu una glossa política sobre la seva figura. Pel que fa al pròleg del llibre, la redacció va a càrrec de l’escriptora Rosa Regàs, amiga de Colomé i persona que el va animar a iniciar la redacció de les memòries, segons Ramon Salvat.

    Cronològicament parlant, el llibre Cor de comunista s’inicia amb el referèndum de la Llei Orgànica de l’Estat (1966) i recorda figures de l’antifranquisme que van tenir un paper important a la ciutat, com Isabel Llàcer, del PCE, que a finals del seixanta va traslladar-se a Reus amb l’objectiu de reconstruir el partit després de la Guerra Civil. Anys més tard, Colomé, que va ser alumne de Llàcer a l’institut Gaudí, va impulsar també la creació d’organismes antifranquistes, com l’Assemblea de Catalunya i el Consell de Forces Democràtiques del Baix Camp. Colomé va prendre part en el primer míting democràtic celebrat a Reus després de la Guerra Civil, el juliol de 1976.
    http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1017330-cor-de-comunista.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: