Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Forcadell ja té sou vitalici

Posted by lejarza en 31 octubre, 2015


Forcadell ja té sou vitalici

Pere Solà

En aquest país de murris, qui no corre vola. Carme Forcadell, la gran líder de l’independentisme català amb la falsa presentació de representar una suposada societat civil, ja té el que volia: presidenta del Parlament amb un sou vitalici. Malgrat haver militat sempre a ERC i haver governat en coalició amb Manel Bustos a Sabadell, deia que ella no volia entrar en política. Doncs, des del no-res a presidenta del Parlament.

Un cas únic en les democràcies occidentals, si és que el que està passant actualment a Catalunya es pot incloure en el catàleg de democràcies.

Els presidents dels Parlament sacostumen a ser polítics de llarga trajectòria política i, habitualment, amb sòlids coneixements jurídics. Així era també a Catalunya fa uns anys. Em refereixo a quan hi van accedir persones com Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy o Joan Reventós. Després la institució ja es va començar a deteriorar amb personatges com Ernest Benach o Núria de Gispert. Amb Carme Forcadell, no podíem caure més baix.

La senyora Forcadell, de moment, ja té un sou de 121.679 euros anuals, que, com tothom sap, és el que solen cobrar la majoria dels catalans. Quan deixi el càrrec, cobrarà durant 4 anys el 80% del sou (104.000 euros anuals). I quan es jubili, percebrà el 60% del sou de presidenta del Parlament. Quin país de babaus!

Anuncios

6 comentarios to “Forcadell ja té sou vitalici”

  1. lejarza said

    Es publiquen les declaracions de béns dels 135 diputats

    Un dels diputats amb més patrimoni declarat és el cantautor i cap de llista de Junts pel Sí per Girona, Lluís Llach

    05.11.2015

    BARCELONA | EFE

    El Parlament de Catalunya ha fet públiques avui les declaracions de béns i d’activitats dels 135 diputats de la nova legislatura.

    Segons consta en la seva fitxa, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, disposa d’un habitatge de propietat al 50 % adquirit el 1983 i amb un valor cadastral o preu d’adquisició de 77.037,01 euros, així com una finca rústica de 1.090 euros i dos garatges per valor de 12.732,72 euros, a més de 124.607 euros en comptes corrents i altres dipòsits i 21.080 en accions o béns similars.

    El cap de llista de Junts pel Sí, Raül Romeva, declara dos habitatges de propietat al 50 %, un heretat el 2006 per valor de 413.649 euros i l’altra de compravenda de 49.073 euros, amb uns 4.000 euros en comptes corrents i dipòsits bancaris i un préstec hipotecari amb 26.133,55 euros pendents d’amortitzar.

    El president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, compta amb un habitatge per valor de 49.677,67 euros, 69.104,18 euros en comptes corrents o dipòsits, un pla de pensions amb 42.966,74 euros i un Toyota Land Cruiser.

    En la fitxa del president d’ERC, Oriol Junqueras, figura un habitatge de propietat al 50 % de 199.840,89 euros i un altre immoble urbà heretat amb un valor de 60.000 euros, així com 19.626,18 euros en comptes i dipòsits bancaris, 57.884,01 euros en altres fons d’inversió, un pla de pensions amb 111.220,65 euros i dos vehicles: un Renault Clio i un Renault Grand Scenic.

    Un dels diputats amb més patrimoni declarat és el cantautor i cap de llista de Junts pel Sí per Girona, Lluís Llach, amb set habitatges, locals o finques rústiques per un valor total de 569.375,62 euros, amb 136.000 euros en comptes i dipòsits, participacions en societats per valor de 594.744,5 euros, 8,52 milions d’euros en altres valors mobiliaris, a més d’un veler Nordwind i 180.000 euros de deute.

    En la fitxa de la presidenta del grup parlamentari de Ciutadans, Inés Arrimadas, consten 85.000 euros en comptes i dipòsits bancaris i 4.900 euros en accions i béns anàlegs.

    El portaveu parlamentari de Ciutadans, Carlos Carrizosa, declara 10.000 euros en comptes corrents o dipòsits, 3.000 euros en accions, un pla de pensions 20.000 euros i un Toyota Land Cruiser 3.0.

    En el cas del líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta, figuren dos habitatges per un valor total de 569.713,02, un altre immoble urbà de propietat al 50 % de 15.221,40 euros, 11.520,49 euros en comptes corrents i dipòsits, 132.645,19 euros en accions o similars, 104.849,21 euros en altres valors mobiliaris, una pintura de 10.000 euros, un Volkswagen Golf TDI de segona mà, així com dos préstecs que sumen 315.504,87 euros.

    Segons la declaració de béns de la portaveu parlamentària del PSC, Eva Granados, posseeix un habitatge per valor de 148.519,16 euros, 14.403,46 euros en comptes i dipòsits, un pla de pensions amb 6.600,69 euros, un Toyota Aygo i 32.574,21 euros d’un crèdit hipotecari pendent d’amortitzar.

    En la fitxa del líder de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, apareix un habitatge de propietat al 50 % heretada el 1989 amb un valor de 98.917,9 euros i un local de propietat al 20 % de 924.348,80 euros.

    Quant al portaveu parlamentari de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, assegura disposar de dos habitatges -un d’ells heretat- per un valor total de 142.786,54 euros, un altre habitatge al 50 % de 32.473,60 euros, 78.244,22 en comptes i dipòsits, a més d’un préstec amb garantia hipotecària amb 192.378,54 euros per amortitzar.

    El president del grup parlamentari del PP, Xavier García Albiol, declara posseir dos habitatges per un valor sumat de 550.000 euros, un altre habitatge en propietat al 50 % de 300.000 euros, tres garatges de 15.000 euros cadascun, un altre immoble urbà al 50 % de 3.000 euros, 120.000 euros en comptes i dipòsits, 3.000 euros en accions o similars, un Toyota Auris, un veler Bavaria i un préstec hipotecari amb 306.000 euros per amortitzar.

    El portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, declara cinc habitatges i immobles urbans de propietat al 16 % amb un valor total de 163.604,81 euros, 600 euros en comptes i dipòsits, 24.000 euros en accions i similars, un pla de pensions de 17.328 euros, a més d’un turisme i 50.382,27 euros d’un préstec.

    Segons el declarat pel cap de llista de la CUP, Antonio Baños, simplement compta amb 11.000 euros en comptes corrents o dipòsits bancaris, mentre que la portaveu del grup, Anna Gabriel, declara 25.000 euros en comptes o dipòsits i un Volkswagen Polo.

  2. lejarza said

    El desgovern de Mas

    Andreu Moreno – Girona

    Segons sembla, el Govern català no té diners per a farmàcies. Però, en canvi, li’n sobren per a estructures il·legals «d’estat», subvencions a associacions nacionalistes, inspectors lingüístics que vigilen en quina llengua retoles la teva botiga, o sous de més de dos-cents alts càrrecs de la Generalitat catalana que cobren més que un ministre.

    Fa l’efecte que, des que Mas va arribar a la Generalitat, s’ha perdut qualsevol indici del tan esmentat «seny». Ja no només és la inestabilitat política permanent, el desgovern, la irresponsabilitat, la crida a les il·legalitats o la forta olor de corrupció, pel 3% i pel cas Pujol, que cobreix per complet Convergència, sinó la seva absoluta falta d’ètica.

    És lamentable que estiguem governats a Catalunya per polítics que anteposen la seva pròpia butxaca i les seves obsessions identitàries als serveis bàsics als ciutadans.

  3. lejarza said

    I tot per al desgavell

    Joaquín Durall Banyoles

    Un home burgès de classe mitjana alta que ha muntat el gran desconcert polític sobiranista a Catalunya per a res de bo, pactant amb forces anticapitalistes marxistes leninistes, no pot ser més que un traïdor als que el van votar, a més d’un obsés poc intel·ligent.
    Som a la Unió Europea. Un cúmul de nacions que intenten integrar-se per progressar, defensar-se i millorar, intercanviant productes i coneixements, mentre el nostre barroer “president” busca separar Catalunya d’Espanya, que són parts comunes de la seva història (des de fa mes de 500 anys), perquè són el mateix territori i el mateix país.
    Mas no pensa amb lucidesa. El bon pastor cuida les seves ovelles i els fa veure el que els convé, sense exclusió de bona part d’elles. Aquest home és un embolica-troques que ja ha arruïnat diverses empreses punteres del món industrial català, i intenta obsessivament imposar la seva personalitat deïficada en la gestió de Catalunya, sense tenir la capacitat ni la gran majoria necessària, per això la seva comesa s’ha qualificat de clarament barroera.
    Traguem-nos-el de sobre, com més aviat millor. I als separates, un consell de gat vell: buscar-li un substitut, però amb molt més fòsfor a la mollera. I qui no ho vegi clar, que es compri unes ulleres.

  4. lejarza said

    LA VERITAT REAL, PURA I DURA, SOBRE LA CUP I MAS

    22.11.2015

    ALFONS QUINTÀ

    Fl divendres al matí vaig tenir una molt llarga conversa amb un dirigent de la CUP. Li vaig demanar, per enèsima vegada en pocs dies, si hi havia fissures en la seva constant posició de “no” -adverbi de negació- votar la candidatura de Mas.
    Em diu que no hi ha cap inici d’intent d’acceptació de Mas com a candidat. CDC no vol ni discutir-ho, quan la CUP treu el tema. Em demanà que no el cités entre cometes. Així ho faré. Però sense canviar res. Em digué que si hi hagués alguna evolució seria en el sentit d’endurir la seva negativa. Em recordà que inicialment pensaven abstenir-se. Però les pressions de Mas els han fet radicalitzar, passant a decidir votar “no”. Fou una posició més dura, adoptada per mostrar el seu cabreig, atès que abstenir-se ja seria suficient per fer anar en orris el desig de Mas de ser candidat. La CUP continua estant contra la candidatura de Mas però volen mostrar-ho amb més intensitat. Però no he vist que cap gran mitjà hi fes esment. Per tant, és claríssim. L’única cosa que volen evitar és que el clan de Mas pugui fer-los passar per anti-independentistes. Ho intenten constantment amb els seus mitjans i fins i tot amb un tuit oficial de CDC que mai els perdonaran.
    Li vaig dir que el dia anterior, que també al matí vaig parlar amb ell i amb un altre dirigent de la CUP, havia quedat convençut del que em van dir. Va ser també un “no” sense cap matís a la candidatura de Mas. Però el mateix dijous a la tarda vaig començar a tenir un polsim de dubte, en veure la insistència en sentit antagònic de TV3, que, com tots els grans mitjans deia el contrari. Hi coincidia la xarxa catalana de la TVE i de RNE, dites de Sant Cugat. Fan tot el possible per redifondre les mentides de Mas, quan a Catalunya hi ha un buit immens que desitja informacions responsables. En TV generalista i no esbiaixada intenten omplir-lo Telecinco i Antena 3. Moltes gràcies a ambdues cadenes.
    La font de la CUP m’explicà amb detall i paciència que no veu ni un dirigent de la CUP contrari a aquella posició que serà -em diu- ratificada definitivament (un cop més) dimarts i dijous vinents.
    Em diu que si, per atzar, que no creu ni imagina, dos diputats de la CUP votessin a favor de Mas, els altres vuit inexorablement votarien en contra de Mas, fotent enlaire l’intent d’aquest.
    Ha estat per evitar les malicioses crítiques dels de Mas, que la CUP va voler la ratificació per la seva assemblea suprema del “no” a Mas. Els dirigents diguem-ne executius de la CUP han estat murris. Saben que aquella assemblea suprema té una línia més dura. Per tant, no es pot esperar cap reculada per part seva. Són encara més anti Mas. Qui carai els podria convèncer que Mas no té res a veure amb la corrupció? En tenen proves espectaculars. Quan en la negociació la CUP diu que no vol Mas de candidat, els de Mas callen i canvien de tema. No volen ni parlar-ne, malgrat ser l’únic punt de caixa o faixa per a la CUP. És un tabú total. Ho trobo literalment medieval.
    Imaginem-nos que ara Rajoy volgués prendre una decisió escorada vers la dreta del partit, però tem que el sector més moderat, o l’opinió pública li ho pugui fer pagar. Una solució fàcil seria dir que ho posava en mans d’Aznar o d’una comissió interna molt dretana, rentant-se’n ell les mans, així com aconseguint sense cost el que volia. Al llarg de la història hi ha milers de polítics que han tingut aquest tipus de ben lícita murrieria.
    El paradigma de tot plegat és que les pressions de Mas han acabat sent, a dia d’avui, molt negatives. Ell i el seu indecent aparell mediàtic han aconseguit irritar, i molt, la CUP. Abans ho aconseguiren amb Junqueras i tot ERC, forçant en fals una coalició. En ambdós casos la pressió mediàtica de la Generalitat ha estat clau.
    Caldrà, per tant, no només desfer-se de Mas sinó també del que objectivament és la TV més manipuladora d’Europa i del món. El seu llautó està vist i revist. ERC també la vol heretar, cosa que s’hauria d’impedir, però ho dubto. En canvi, ara no veig cap raó per la qual CUP hagi de canviar de posició, cosa que espero que es vegi dimarts i dijous vinents. Serà, ai las, gràcies a unes eleccions espanyoles. Altrament hauríem d’haver esperat a gener. Per a Mas, addicte al poder personal, cada segon compta.

  5. lejarza said

    MOCIONS SECTÀRIES

    CARLOS ARBÓ

    L’alcalde de Girona i president de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), Carles Puigdemont, ha defensat els ajuntaments que han aprovat la moció de suport i adhesió a la resolució independentista del Parlament de Catalunya del 9 de novembre. Per la seva part, l’Audiència Nacional ha obert diligències per investigar si els membres dels plens municipals que van votar a favor van cometre delictes de rebel·lió, sedició, prevaricació, desobediència, usurpació d’atribucions i ús indegut de fons públics. Déu n’hi do!

    La resposta de l’AMI no s’ha fet esperar. En un comunicat afirmava que: a) es tracta?va d’una declaració política de caràcter simbòlic, sense cap efecte jurídic i, b) s’emparava en la llibertat d’expressió (art. 20 CE), en la llibertat ideològica (art. 16 CE) i en el dret fonamental a la participació política (art. 23 CE). Quin joc és aquest?

    La seqüència dels fets és una imitació d’una triada dialèctica que explicaria l’evolució de la realitat, però també la seva involució. En efecte, la declaració secessionista assumida per alguns ajuntaments seria el punt de partida (tesi). Al poder judicial de l’Estat li correspondria la negació dels acords dels plens (antítesi). I la resposta de l’AMI admetria que l’ampul·losa moció era simbòlica i s’emparava en la llibertat d’expressió (síntesi).

    En definitiva, la negació de la negació implicaria acceptar que la resolució del Parlament no tenia cap valor jurídic. Quin paperot per aquells ajuntaments que han seguit fil per randa les instruccions de l’AMI!

    Com es poden emparar amb els articles de la Constitució quan la resolució insta el futur govern a complir exclusivament les normes emanades del Parlament de Catalunya? Com es menja que s’insti a desobeir la legalitat constitucional i, a la vegada, s’utilitzi la mateixa per no crear inseguretat jurídica fins l’aprovació d’una futura constitució catalana?

    Hi ha, però, alguns elements del comunicat de l’AMI, reiterats per Carles Puigdemont en entrevistes, que és necessari analitzar amb deteniment. En primer lloc, la moció a més del suport afegeix l’adhesió a la resolució del Parlament de Catalunya. És a dir, adherir-se implica estar completament d’acord.

    En segon lloc, l’alcalde de Girona (amb 10 dels 25 regidors) representa a tots els gironins i no només als independentistes. No hauria de portar l’aigua al seu molí amb una moció política sectària.

    En tercer lloc, l’exercici de la llibertat d’expressió no empara cap acord que s’interpreti com una provocació per saltar-se la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

    Com sostenia Noam Chomsky: «Si no creiem en la llibertat d’expressió de la gent que menyspreem, és que no hi creiem en absolut».

  6. lejarza said

    L´Estat recorre al TC perquè alerti Forcadell que està fent un delicte

    Madrid ho demana en relació amb l’incident d’execució contra la comissió d’estudi del procés constituent

    02.02.2016

    BARCELONA | AGÈNCIES/DDG El Govern va demanar al Tribunal Constitucional (TC), en el seu incident d’execució contra la comissió d’estudi del procés constituent del Parlament, que adverteixi la presidenta de la cambra catalana, Carme Forcadell, i els membres d’aquesta comissió que poden estar cometent un delicte.
    La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va anunciar divendres passat que l’Executiu va demanar al TC que anul·li la creació de la citada comissió al Parlament de Catalunya, amb l’argument que infringeix la recent sentència del tribunal de garanties que va anul·lar la declaració independentista que Junts pel Sí i la CUP van aprovar el 9 de novembre.
    En l’escrit, complint aquesta ordre de l’Executiu, l’advocat de l’Estat concreta els termes en els quals planteja l’anomenat incident d’execució previst en la recent reforma del TC i assenyala que la comissió és “un acte frontal de desacatament i de manifest incompliment”.
    Així ho expressa en un escrit registrat ahir al qual va tenir accés Efe, en què demana al TC que “requereixi a la senyora presidenta del Parlament de Catalunya i als membres de la citada comissió” que han d’abstenir-se d’aquesta iniciativa i “impedir-ne” qualsevol altra que ignori la sentència del Constitucional.
    A més, el TC haurà d’apercebre’ls “de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en les quals poguessin incórrer”. L’escrit es refereix a la creació de la citada comissió, a més, com “un subterfugi o excusa artificiosa per continuar avançant en l’anomenat procés constituent”, per més que intenti “ocultar, mitjançant l’atribució del caràcter de comissió d’estudi”, la seva veritable naturalesa.
    Fonts del Constitucional van explicar a Efe que el citat escrit de l’advocat de l’Estat no ha tingut encara entrada en el registre de l’alt tribunal, cosa que possiblement es produeixi demà o poc més tard.
    A partir de llavors es durà a terme l’incident d’execució previst en la recent reforma de la Llei Orgànica del TC. El procediment, que començarà donant trasllat a les parts implicades, no hauria de durar més enllà d’unes setmanes, segons les fonts del TC.
    L’incident d’execució previst per la recent reforma de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional estableix “un règim específic per als supòsits d’incompliment de les resolucions del TC”.

    Resposta del Govern
    La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, va qualificar de “molt exòtica” l’actuació del Govern contra la comissió d’estudi del procés constituent en demanar al Tribunal Constitucional que adverteixi a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que pot estar cometent un delicte.
    Munté va defensar la “legitimitat” però també la “importància” d’aquesta comissió, que té com a objectiu “dialogar” i “escoltar” les propostes dels grups parlamentaris que participen en aquesta sobre el procés constituent.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: