Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU

Posted by lejarza en 21 octubre, 2015


Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU

La Guàrdia Civil ha demanat l´expedient de la concessió de la recollida de residus d´Olot a la Garrotxa

Argelaguer Vall del Llierca

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot en el marc de l’operació Petrum contra el presumpte cas del 3% de CiU. Els agents han sol·licitat l’expedient referent a la concessió de la recollida de residus a l’empresa Igfa Urbaser de l’any 2011.

Aquest dimecres a 2/4 de 4 de la tarda la Guàrdia Civil s’ha emportat de l’Ajuntament d’Olot (Garrotxa) sis caixes amb documentació relacionada amb la concessió del servei de recollida d’escombraries a la UTE IGFA-URBASER.

A les 10 del matí, dos agents de la Guàrdia Civil i una secretària judicial havien entrat a l’Ajuntament d’Olot per requerir la documentació en el marc del cas Petrum, que investiga la presumpta trama de les comissions del 3% en contractacions públiques a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC – CIU), el partit de ex president Jordi Pujol.

Aquesta actuació s’efectua dins la investigació del cas Petrum, més conegut com el cas que explota les comissions del 3% a Convergència Democràtica per les concessions d’obres públiques a empreses donants de la fundació del partit CatDem.

Entre les actuacions fetes amb aquesta concessió, que puja a 3 milions 800 mil euros anuals pels serveis de recollida de deixalles i neteja viària, hi ha la renovació de la flota de recollida d’escombraries o la substitució dels contenidors grocs de la ciutat d´Olot.

L’Ajuntament d’Olot, actualment governat per ERC amb suport de la CUP, la Guàrdia Civil ha requerit l’expedient econòmic de la concessió del servei de recollida de residus corresponent a l’any 2011, quan CiU-Olot estava al capdavant de l’alcaldia.

La Guàrdia Civil ha desplaçat dos vehicles amb quatre agents fins a l’Ajuntament de la capital de la Garrotxa, d’on han descarregat caixes per recollir la documentació.

Dos d’ells han entrat a l’interior de l’Ajuntament i els altres dos han custodiat la porta de l’edifici consistorial.

Cap a les dues del migdia, el cap de la Policia Municipal de CiU d’Olot, l’inspector Ignasi López ha estampat una multa a cadascun dels parabrises dels dos vehicles per estar mal aparcats (80 euros cadascuna.


Acta de la reunión celebrada el día 14 de mayo de 2013, entre la representación de Urbaser, S.A. y la de los trabajadores del centro de trabajo del municipio de la UTE IGFA-Urbaser Olot
Asistentes:

Acta de la reunión celebrada el día 14 de mayo de 2013, entre la representación de Urbaser, S.A. y la de los trabajadores del centro de trabajo del municipio de la UTE IGFA-Urbaser Olot
Asistentes:

Representación Empresa
Anna Palau Vilaró, Delegado de Zona. Thor Franch, Jefe Servicio. Mercedes Bueno, Encargada Servicio. Lorena García, Relaciones Laborales.
Representación Social:
Antonio Montenegro Galindo, Delegado Personal. Daniel Vásquez Tabares, Delegado Personal. Joan Bonamaisson Peitivi, Delegado Personal. Pau Galvez Lot, Asesor CCOO. Carlos Casas, Asesor CCOO

Representación Empresa:
Anna Palau Vilaró, Delegado de Zona. Thor Franch, Jefe Servicio. Mercedes Bueno, Encargada Servicio. Lorena García, Relaciones Laborales
Representación Social:
Antonio Montenegro Galindo, Delegado Personal. Daniel Vásquez Tabares, Delegado Personal. Joan Bonamaisson Peitivi, Delegado Personal. Pau Galvez Lot, Asesor CCOO. Carlos Casas, Asesor CCOO

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l'Ajuntament d'Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU

Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU (Argelaguer . Lejarza)

Anuncios

39 comentarios to “Agents de la Guàrdia Civil escorcollen l’Ajuntament d’Olot a la Garrotxa pel cas del 3% de CiU”

  1. lejarza said

    La Guàrdia Civil s´emporta l´expedient de la concessió de residus d´Olot

    22.10.2015

    Girona, DdG

    Escorcoll a l’ajuntament d’olot La presència de la Guàrdia Civil va sorprendre els vianants.Un cotxe, un periodista i una estelada en un mur.Les capses plenes de documents. Un agent es va quedar a la porta.

    Tres agents de la Guàrdia Civil de paisà van entrar a l’Ajuntament d’Olot a 3/4 de 10 del matí d’ahir. A la porta havien deixat 2 vehicles, un turisme negre i un tot terreny amb el blanc i el verd del cos i 2 agents amb uniforme s’havien quedat a la porta. Un cop dins, els agents van demanar l’expedient de la concessió de les escombraries aprovada per l’Ajuntament en el ple del 29 d’agost del 2011.
    La presència de la Guàrdia Civil, a la porta de l’ajuntament, va atraure periodistes. Al voltant de les 11 del matí, l’alcalde va convocar els mitjans presents, en aquell moment en la seva major part locals. Josep Maria Corominas (alcalde d’Olot per CiU), a la sala de plens, va explicar el que passava. Va informar que els agents havien demanat documentació que estava a secretaria.
    «Sense cap mena de problema -va explicar-, els hem lliurat la informació». L’alcalde va indicar que els tècnics de l’Ajuntament col·laboraven amb els agents. «La documentació demanada -va assenyalar- està en el Departament de Contractacions i els hem donat tot el que ens han demanat».
    Corominas va explicar que s’havia assabentat de la irrupció de la Guàrdia Civil a través de la trucada d’un amic que li va explicar les informacions que començaven a sortir per la ràdio. La seva reacció va ser demanar explicacions. «M’han dit que està sota secret de sumari al Jutjat del Vendrell», va apuntar.
    Va prosseguir: «No sé exactament què és el que estan investigant». Sobre els documents demanats va exposar: «És una contractació com totes, amb un tribunal tècnic que ha qualificat les diverses propostes i que els funcionaris que hi han treballat em diuen que podem estar tranquils».
    Va indicar que l’expedient per a la contractació de les escombraries del 2011 al 2019 va ser iniciat en el mandat del PSC (1999-2011). També va explicar que havien fet la contractació a la baixa i que l’adjudicació havia suposat la renovació dels vehicles de neteja.
    Va qualificar la contractació de les escombraries com la despesa més important de l’Ajuntament d’Olot. Acabada la intervenció de l’alcalde, la investigació va continuar i la presència de mitjans de comunicació a la porta de l’Ajuntament va seguir un augment progressiu. Al voltant de les 13 hores -per tal de donar compliment a la demanda dels periodistes que arribaven-, l’alcalde va repetir declaracions. Havien passat unes tres hores des de l’arribada dels agents.
    L’espera dels periodistes. encara, es va allargar fins a les 14.30 hores. Un dels agents de paisà que havia entrat va sortir. Duia el rostre tapat i una armilla reflectària. Va parlar amb l’agent que estava a la porta. Va pujar al cotxe negre i es va dirigir a l’aparcament soterrani que dóna als baixos de l’Ajuntament. Va ser quan els mitjans gràfics que havien estat alertats i que havien mantingut 5 hores d’espera a la porta van decidir entrar a l’Ajuntament i dirigir-se al soterrani.
    Allí hi havia 6 caixes plenes de documents, precintades amb cinta de la Guàrdia Civil, el cotxe negre, els guàrdies i la policia Municipal. Els periodistes es van acumular a la porta mig oberta que donava a l’aparcament per agafar imatges. Van haver-hi cops de portes dicussions i peticions de números d’identificació. Carregades les caixes, la Policia Municipal d’Olot va tancar les portes i el vehicle negre va marxar.
    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/10/22/guardia-civil-semporta-lexpedient-concessio/749179.html

  2. lejarza said

    Detinguts directius de Copisa, Urbaser, Rogasa i Grupo Soler

    Altres arrestats han estat el tresorer de CDC, Andreu Viloca, i el conseller delegat de Gisa, Josep Antoni Rosell

    21.10.2015

    ACN | BARCELONA

    La Guàrdia Civil també ha detingut els directius de les constructores Copisa Xavier Tauler, també imputat pel cas Pujol; de Rogasa, José Luis Romero; del Grupo Soler, Jordi Soler i d’Urbaser, Jordi Duran, en el marc de la tercera fase de l’operació ‘Petrum’, que investiga presumptes comissions per les adjudicacions d’obres públiques, segons han confirmat a l’ACN fonts properes a la investigació. En total, s’han detingut set persones, entre les quals també hi ha el tresorer de Convergència Democràtica de Catalunya i de la fundació CatDem, Andreu Viloca, i el conseller delegat de Gisa, Josep Antoni Rosell. Els agents preveuen detenir una desena de persones en total i efectuen una vintena de registres en empreses i domicilis de Barcelona i Madrid.

    Entre ells, hi ha la seu de CDC al carrer Còrsega de Barcelona, per segon cop des de finals d’agost, i els Ajuntaments d’Olot i Sant Fruitós de Bages on els agents busquen informació relacionada amb l’adjudicació d’obres públiques.
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/10/21/detinguts-directius-constructores-copisa-urbaser/749129.html

  3. lejarza said

    El cas del 3% apunta al finançament de CDC, amb 6 procediments oberts

    L’ombra del 3% s’estén a més ajuntaments, per sospites d’adjudicacions d’obres en etapes en què els dirigia CDC

    21.10.2015

    BARCELONA | EFE

    Les sospites de comissions del 3% que l’agost passat van comportar el registre de la fundació Catdem de CDC s’estenen, amb l’operació desenvolupada avui per la Guàrdia Civil, a més empreses i ajuntaments, i apunten directament al finançament de CDC, que suma així fins a sis casos.

    En una nova fase de l’operació Petrum, que dirigeix un jutge del Vendrell (Baix Penedès), la Guàrdia Civil registra des d’aquest matí la seu de CDC i ha detingut el seu administrador, Andreu Viloca, així com el director general d’Infraestructures de la Generalitat i empresaris sospitosos de pagar comissions il·lícites del 3% al partit liderat pel president Artur Mas.

    Amb l’operació desplegada avui, l’ombra del 3% s’estén a més ajuntaments, per sospites d’adjudicacions d’obres en etapes en què els dirigia CDC, i amenacen de convertir aquest cas, inicialment centrat a l’Ajuntament de Torredembarra (Tarragonès) i l’empresa Teyco, en un dels més amargs amb els quals carrega el partit.

    Des que fa deu anys l’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall (PSC) va acusar de comissions CDC en ple debat parlamentari, cap de la mitja dotzena de casos de presumpta corrupció que assetgen la formació no havia apuntat tan directament al finançament de la formació nacionalista.

    En una fase prèvia del cas, els indicis de pagament de comissions es van centrar exclusivament en la fundació Catdem, però amb base en la documentació intervinguda en el registre de la seva seu el mes d’agost passat la investigació ha fet un salt i s’ha situat directament després dels comptes econòmiques de la formació.

    Precisament, la fundació Catdem està en el punt de mira del cas del Palau de la Música, ara pendent de judici i que els últims anys ha sembrat dubtes sobre el finançament del partit i ha comportat la imputació del seu extresorer Daniel Osàcar, per a qui la Fiscalia demana set anys i mig de presó pel seu paper clau en el pagament de comissions il·lícites de la constructora Ferrovial a canvi de l’adjudicació d’obra pública de la Generalitat.

    Al costat dels dubtes que el sumari sobre l’espoliació del Palau de la Música va sembrar sobre el finançament de CDC, la formació va encaixar l’any passat una nova maçada amb la carta de confessió en la qual el seu emblemàtic dirigent i expresident de la Generalitat Jordi Pujol va admetre que la seva família va tenir una fortuna oculta a l’estranger durant més de trenta anys.

    Precisament, la Fiscalia acaba de demanar que la causa que indaga la fortuna oculta de Jordi Pujol s’uneixi a la investigació que des de gener del 2013 dirigeix l’Audiència Nacional i en la qual segueix imputat el seu primogènit Jordi Pujol Ferrusola, per la seva relació amb presumptes moviments de divises de 32 milions d’euros que el jutge sospita que podrien correspondre a comissions il·legals.

    La Fiscalia Anticorrupció pretén sumar les dues investigacions en una sola causa, convençuda que Jordi Pujol Ferrusola va dirigir durant dècades els negocis econòmics de la família i les operacions encaminades a blanquejar capitals obtinguts il·legalment.

    La confessió de Pujol, que ha comportat la seva imputació, la de la seva dona i quatre dels seus fills, va passar setmanes després que el seu fill Oriol -un dels cridats a succeir Artur Mas al capdavant de CDC- abandonés la seva acta de diputat al Parlament i la secretaria general del partit.

    Oriol Pujol segueix imputat des del març del 2013, pels delictes de suborn i tràfic d’influències, acusat de cobrar comissions il·lícites d’empresaris del sector de les ITV a canvi d’afavorir els seus interessos a través del grup parlamentari de CiU, que ell dirigia.

    La justícia segueix també els passos del seu altre germà Oleguer, que el mes d’octubre passat va ser detingut durant unes hores i registrat el seu domicili per ordre de l’Audiència Nacional, que el manté imputat per blanqueig de capitals i frau fiscal.

    Un altre dels fronts judicials que té oberts CDC té origen a Reus (Baix Camp), on un jutge investiga presumptes irregularitats en el grup d’empreses municipals Innova i en els contractes de l’Hospital Sant Joan de Déu de la població.

    També la justícia està a punt de dictar sentència sobre un altre pes pesant de CDC, l’exalcalde de Lloret de Mar (Selva) i exdiputat Xavier Crespo, al qual el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va jutjar el juny passat acusat en el cas Clotilde d’acceptar donacions d’un empresari vinculat a la màfia russa a canvi d’afavorir els seus interessos urbanístics al municipi.

    Un altre cas pendent de judici que afecta històrics dirigents de la formació convergent és l’anomenat Pretòria, en què els exalts càrrecs Macià Alavedra i Lluís Prenafeta afronten penes de sis anys i deu mesos de presó, per suposats cobraments de comissions en operacions urbanístiques a diversos ajuntaments, entre els quals el de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) quan el dirigia el socialista Bertomeu Muñoz.
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/10/21/cas-del-3-apunta-al/749157.html

  4. lejarza said

    La Guàrdia Civil torna a escorcollar la seu de CDC i en deté el tresorer

    Els agents han detingut set persones i fan registres en domicilis i seus mercantils de Barcelona i Madrid

    21.10.2015

    ACN | BARCELONA

    La Guàrdia Civil escorcolla de nou la seu de Convergència Democràtica de Catalunya, al carrer Còrsega de Barcelona, en el marc de l’operació ‘Petrum’. Es tracta de a tercera fase de l’operació, després que el passat 28 d’agost els agents també entressin a les dependències de la formació nacionalista i que el 23 de juliol passat detinguessin el conseller delegat de Teyco, Jordi Sumarroca. Aquesta vegada, la Guàrdia Civil ha detingut set persones, entre les quals el tresorer de CDC i CatDem, Andreu Viloca, i preveu que siguin fins a una desena el nombre d’arrestat. A més, està fent més d’una quinzena de registres, concretament vuit en seus mercantils i deu més en domicilis particulars, de manera simultània a Barcelona i Madrid.

    Les detencions i registres d’aquest dimecres corresponen a la tercera fase de l’operació ‘Petrum’, que investiga el jutjat número 1 del Vendrell. Així, el 28 d’agost passat, la Guàrdia Civil ja va entrar a la seu de la fundació de Convergència Democràtica de Catalunya en el marc de la mateixa operació ‘Petrum’.

    En aquella ocasió, es va escorcollar també el domicili de l’extresorer del partit, Daniel Osácar, i els ajuntaments de Lloret de Mar, Figueres, Sant Celoni i Sant Cugat del Vallès, on suposadament s’hauria ubicat l’obra pública que s’està investigant.

    La primera fase de l’operació però, es va produir el 23 de juliol, quan s’haurien trobat documents que demostrarien pagaments de Teyco del 3% a la fundació CatDem, com a comissions per a l’adjudicació d’obra pública. En aquella ocasió, es va detenir Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya, Carles Sumarroca, i dos membres més de la seva família. A més, es va detenir l’exalcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, i el gestor Marià Júdez.
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/10/21/guardia-civil-torna-escorcollar-cdc/749135.html

  5. lejarza said

    Detenen Josep M. Bassols, marit de la responsable de transparència de la Generalitat

    Núria Bassols va decretar l’arxivament de la causa per suposades comissions il·legals a Adigsa

    22.10.2015

    GIRONA | J, BADENES

    La voluntat del govern d’Artur Mas de desmarcar-se de la corrupció dels temps de Pujol ha quedat desemmascarada. La Guàrdia Civil va detenir ahir Josep Manel Bassols, marit de la responsable de transparència de la Generalitat, Núria Bassols. La detenció de Josep Manel Bassols es va produir en el marc de l’operació per la trama de suposats cobraments pel seu vincle amb l’empresa Oproler juntament amb nou detencions més i fins a 23 registres.

    Bassols és un dels empresaris detinguts dins de l’operació policial Petrum sobre el suposat cobrament de comissions il·legals i va ser alcalde d’Anglès per CiU entre 1995 i l’any 2003 i també va ser diputat provincial fins al 2003 pel partit judicial de Santa Coloma de Farners. En l’àmbit professional, va estudiar arquitectura en la Universitat Politècnica de Catalunya i és propietari d’un estudi d’arquitectura, construcció i promoció. Des de l’any 2011 és delegat de Catalunya de la constructora d’Oproler, l’empresa investigada en l’operació del 3% i de la que hi ha un altre detingut, Sergio Lerma, amb responsabilitat a Madrid..

    Es dóna la circumstància que Bassols manté encara un estret vincle amb els cercles de poder de Convergència Democràtica a les comarques gironines. L’exalcalde d’Anglès va ser escollit com a membre de l’executiva de la ciutat de Girona que presideix Joan Bagué. Una prova de la confiança que tenen amb ell és que va ser el cap de campanya a les eleccions municipals de 2011, les que van atorgar l’alcaldia a Carles Puigdemont. Actualment encara figura com a membre de l’executiva de l’agrupació local de CDC de Girona.

    Més vincles amb el govern

    El seu vincle amb el govern de la Generalitat és més que evidents: la seva dona és des del 26 de febrer passat la comissionada de la Generalitat per la Transparència, Núria Bassols. Es tracta d’una coneguda jutgessa que havia exercit a l’Audiència de Girona i que va ser magistrada del Tribunal Superior de Justícia.

    La magistrada va accedir a la Sala civil i Penal del TSJC en 1999. Ara està en excedència. En més de 21 anys en la carrera judicial, va instruir assumptes com el cas Carretero o el cas Sant Cugat- amb ramificacions polítiques. Bassols va ser l’encarregada de revisar el cas Casinos, una investigació de la qual va declarar l’arxiu sense ni tan sols demanar la declaració de l’acusat. El cas es va reobrir anys després.
    Durant el 2007 i el 2008 va dirigir l’Escola Judicial, però va ser destituïda pel Consell General del Poder Judicial per la «falta de sintonia amb el claustre de professors» i la «manca de nivell i d’idoneïtat per exercir el càrrec». En el retorn al TSJC va destacar mediàticament perquè va decidir arxivar la causa contra Ferran Falcó, llavors president de l’empresa pública Adigsa, i actualment diputat de CiU en el Parlament i regidor a Badalona, en considerar que no va estar implicat en la suposada trama de cobrament de comissions il·legals del cas Adigsa.

    Només tres mesos després que Núria Bassols arxivés la causa contra Ferran Falcó en el cas Adigsa, la Generalitat la va nomenar directora del programa de transparència de l’Administració autonòmica, càrrec que va ocupar pocs mesos. En aquest càrrec va assumir la tasca d’assessorar el president de la Generalitat en tot el que fa referència a la transparència en l’Administració, i la d’implementar mesures internes que la fomentin en la Generalitat. I poc després, el febrer, va rebre l’ascens que la situa en el seu lloc actual: comissionada de la Transparència de la Generalitat.
    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2015/10/22/detenen-josep-m-bassols-marit/749181.html

  6. lejarza said

    Hisenda acusa la Generalitat d´ocultar 1.318 milions d´euros

    Segons el Ministeri aquest import correspondria a despesa pública que no s’hauria registrat el 2013

    22.10.2015

    MADRID | ACN/DDG

    El Ministeri d’Hisenda acusa la Generalitat d’ocultar 1.318 milions d’euros de despesa pública en l’exercici del 2013. Segons va informar ahir aquest órgan, en les dades del 2013 s’havien registrat inversions públiques corresponents a diversos contractes de col·laboració público-privada signats en anys anteriors per la Generalitat i l’Ajuntament de Saragossa i de les quals els interventors d’Hisenda «no van tenir coneixement fins al present exercici».

    El Ministeri va explicar que «d’acord amb el criteri utilitzat en ocasions anteriors», aquestes despeses es van registrar en l’exercici 2013, en què no s’havien tancat les dades definitives de comptabilitat amb independència dels exercicis en els quals es van produir. En el cas de Catalunya l’augment de la despesa el 2013 va ser de 1.318 milions d’euros, derivada d’inversions en carreteres i centres penitenciaris, mentre que l’increment de la despesa a l’Ajuntament de Saragossa es deu a la construcció del tramvia i puja a un import de 200 milions d’euros.
    Els interventors d’Hisenda i l’Eurostat van concloure que resultava «més idoni» la comptabilització de les despeses derivades d’aquests contractes en l’exercici 2015, ja que segons Hisenda, no ha estat fins aquest any quan les administracions públiques han revelat l’existència d’aquests contractes.

    En aquest sentit, el Comitè Tècnic de Comptes Nacionals posarà en marxa en els pròxims dies «actuacions directament encaminades a la verificació i contrast de la informació subministrada per aquestes administracions, obrint els corresponents procediments d’investigació».

    «Màxima transparència»

    Per la seva banda, el Departament d’Economia va defensar en un comunicat que manté una política de «màxima transparència» amb l’Estat, «amb informacions molt detallades» i va indicar que l’increment del dèficit registrat inicialment l’any 2013 respon a una reclassificació d’operacions aplicada per la Intervenció General de l’Estat (IGAE) en base al nou marc europeu SEC2010. Amb aquesta ampliació, la IGAE incorpora al còmput del dèficit alguns contractes de carreteres i centres penitenciaris efectuats amb fórmules d’associació público-privada i executats abans de l’any 2011.
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2015/10/22/hisenda-acusa-generalitat-docultar-1318/749218.html

  7. lejarza said

    El jutge posa sis constructores en el punt de mira amb la detenció dels seus directius

    La policia registra les empreses de la construcció Copisa, Urbaser, Rogasa, Grup Soler, Tec4 i Oproler

    22.10.2015

    EFE/DDG BARCELONA

    El cop policial d’ahir en el marc de l’operació Petrum no només es va centrar en el registre de CDC i la detenció del tresorer del partit, i del director general d’Infraestructures.cat. La investigació es centra també en sis empreses del sector de la construcció, la rehabilitació i l’enginyeria, les seus de les quals també van ser registrades pels agents, i els seus directius detinguts per la Guàrdia Civil.
    Entre les dependències que van ser registrades figuren, a més del local de CDC a Barcelona, les seus de les empreses Copisa, Urbaser, Rogasa Construccions, Grup Soler, Tec4 i Oproler, aquesta última amb seu a Madrid.
    Aquestes companyies tenen en comú que pertanyen al sector de la construcció, la rehabilitació d’edificis i la consultoria en treballs d’assessoria relatius a aquestes àrees econòmiques.
    Els agents van buscar en aquestes constructores documentació que permeti relacionar-les amb el presumpte pagament de comissions il·legals a CDC -o a la seva fundació afí Catdem- a canvi de l’adjudicació d’obra pública per part de l’administració catalana o ajuntaments controlats per la formació convergent.
    Concretament, l’empresa Urbaser -filial de l’empresa ACS dedicada a la branca del medi ambient- formava part de la UTE que es va fer el 2011 amb el contracte de recollida d’escombraries d’Olot, per un valor de 2,5 milions d’euros anuals.
    Per la seva banda, Grup Soler -el conseller delegat del qual Jordi Soler figura entre els detinguts- és l’empresa que va construir un centre cultural de Sant Fruitós del Bages, a càrrec dels fons de l’anomenat «pla Zapatero», amb un contracte signat el 2009, quan CiU estava al capdavant de l’alcaldia.
    A la seu de Copisa, a la plaça d’Europa de l’Hospitalet de Llobregat, el registre va començar cap a les 10 i es va allargar fins a tres quarts de 3 del migdia, quan dues furgonetes van abandonar la seu per la sortida del pàrquing que hi ha darrere de l’edifici. Copisa va voler remarcar que el seu directiu detingut, Xavier Tauler, ja no és conseller delegat des de fa un any.

    A disposició judicial
    Els detinguts passaran a disposició judicial entre avui i demà al jutjat número 1 del Vendrell, on hauran de de donar explicacions pels presumptes delictes de tràfic d’influències, frau fiscal, suborn, blanqueig de capitals o alteració dels preus en concursos i subhastes públiques, tot i que no tots els detinguts estan acusats del mateix.
    Tots ells van haver de passar la nit a la comandància de la Guàrdia Civil de Tarragona. A banda del consultor Xavier Tauler, els altres dirigents d’empreses constructores detinguts ahir són: José Luis Gamero de Rogasa, Jordi Soler del Grup Soler, Antonio Garcia Bragado de Tec 4, Sergio Lerma de l’empresa Oproler a Madrid i l’exalcalde d’Anglès, Josep Manel Bassols, de la mateixa empresa a Barcelona.

  8. lejarza said

    BAIXA ENCARA MÉS LA COTITZACIÖ DE MAS

    22.10.2015

    ALFONS QUINTÀ

    En qualsevol país una mica normal, Mas plegaria, d’entrada. Però aquí no estem en un país normal sinó en un on se’ns ha fet embogir deliberadament. Després de la gran enganyifa de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana i en la creació posterior d’un sistema de control polític de base corrupte, clànica i familiar, ara es vol refer el mateix tipus de mentida.
    Arreu hi ha ximplets, però aquí poden tenir més força en haver-hi un sistema de propaganda fet a la mida de la seva ximpleria. Ara bé, la millor propaganda ahir va ser l’enganxada, per la pròpia CDC, a la porta principal de la seva seu central, embargada junt amb altres 15 seus. Afirmava «Convergents, benvinguts al futur». Un futur ben gràfic, al bell mig de membres de la Guàrdia Civil, en funcions de policia judicial.
    La vergonya, els hi hauria d’haver impedit anar tan lluny, però no en tenen. Un cop més, el seu objectiu serà intentar fer creure que no hi ha continuïtat entre el finançament de CDC sota Pujol i l’actual, amb Mas. Precisament és això el que ahir estava quedant de relleu. Si la CUP no ho veia s’ho ha de fer mirar. Ens vol fer empassar rodes de molí massa grosses.
    Parafrasejant a Àngel Guimerà «són gent de Convergència, tant si ho volen ser com si no». Fets immanents que els hi han imprès caràcter. Dos de les seves senyes d’identitat són el seu desvergonyiment i el seu repugnant pel Dret. Prefereixen la seva ben pròpia barbàrie.
    Oriol Junqueras i Raül Romeva van jurar, en campanya electoral, que serien la força política de la «corrupció zero». Posats a mentir no venia d’un centenar d’insolències més o menys.
    Què no afegir de la CUP? Abans-d’ahir, tot indicava que Mas havia trobat una manera d’assegurar vots d’aquesta per a la seva reelecció, mentre continuava intentant-ho respecte a Catalunya Sí que es Pot.
    Dimarts al migdia vaig trucar a un redactor en cap de Diari de Girona per exposar-li aquella novetat. Decidírem esperar una mica abans d’escriure’n, malgrat que tot indicava que Mas havia avançat vers la seva reelecció. Però ahir aquella possibilitat va tornar a retrocedir. Sembla com si Mas fos un polític excepcional, quan l’única cosa que té d’excepcional és la seva ambició, mentre que el seu balanç va ser impresentable, justificant el seu amagament en el número quatre d’una confusionària llista.
    Tanmateix, hi ha un marc general que no s’ha d’oblidar. És la por de l’independentisme respecte a unes noves eleccions. Ahir una font independentista em va dir que «no podem deixar d’anar en coalició a les generals perquè les enquestes que tenim mostren que, si anem separats, el partit més votat a Catalunya, el vint de desembre seria Ciutadans».
    Sempre trobem un independentisme que només intenta justificar-se en base a treure a passejar monstres que ell mateix va dibuixar. Estan arribant al pur deliri i hi volen fer caure a tota la ciutadania.
    Com a dada objectiva immediata tenim el que acabi passant amb la composició de la Mesa del Parlament. L’independentisme farà de tot per imposar-hi una majoria que no té en el Parlament i per atraure-hi a la CUP.
    La CUP ha de tenir molt present que l’ahir detingut Andreu Viloca va passar una bona part de la seva vida professional al costat de Jaume Aubia, l’etern poder fàctic del Col·legi de Metges de Barcelona i la figura més important del «sector de negocis sanitaris de CDC».
    És més probable que hi hagi una setmana amb milers de dijous que no pas Jaume Aubia deixi de ser l’home que triarà, amb tots els noms i cognoms, el conseller de Salut del govern que Mas formaria si la CUP cometés la insolència de permetre-li ser novament president de la Generalitat. Seria una desgràcia per Catalunya i per tota la humanitat.
    Llençar clams extremistes al Cel és una actitud nefasta en la qual la CUP hi excel·leix. Però tothom amb un mínim de coneixement sap que marginar del tot Aubia de la sanitat és el primer i més cabdal canvi per poder pensar en un replantejament de seva actual i total destrucció.
    Una fallada de la CUP, permetent la reelecció de Mas, seria imperdonable i mai perdonada. Això és més veritat avui que ahir i menys que demà.
    Alguns ja fa anys que ens afaitem. Però no volem que ens prenguin el pèl, encara que sigui acompanyant-nos amb beatífics eslògans.

  9. lejarza said

    CAS PETRUM III

    El jutge decreta presó sense fiança per al tresorer de CDC per sis delictes

    Andreu Viloca haurà d’ingressar en presó preventiva acusat dels delictes de suborn, blanqueig de capitals, prevaricació, finançament il·legal, alteració de preus en concursos i subhastes públiques i falsedat en document mercantil

    22.10.2015

    BARCELONA | EFE El jutge del Vendrell (Baix Penedès) que investiga el cas del 3 % ha decretat l’ingrés a la presó preventiva sense fiança del tresorer de CDC, Andreu Viloca, acusat de sis delictes de corrupció, segons han informat a Efe fonts jurídiques.

    El magistrat, tal com plantejava la Fiscalia Anticorrupció, ha acordat l’ingrés a presó preventiva incomunicada per a Andreu Viloca, en estimar que existeix risc que pugui destruir proves.

    L’administrador de CDC ingressarà a la presó acusat dels delictes de suborn, blanqueig de capitals, prevaricació, finançament il·legal, alteració de preus en concursos i subhastes públiques i falsedat en document mercantil.

    Els fiscals han sol·licitat aquesta mesura cautelar per a Viloca, que plantegen com un temps limitat fins que desaparegui el risc de destrucció de proves, després que es negués a respondre les preguntes del jutge instructor, acollint-se al seu dret a no declarar.

    D’una altra banda, la Guàrdia Civil ha deixat en llibertat amb càrrecs el directiu de TEC 4 Antonio García Bragado, també detingut ahir, encara que amb l’obligació de comparèixer davant del jutge instructor quan aquest el citi a declarar en qualitat d’imputat.

    De la mateixa manera, els dos empleats de l’àrea financera de CDC detinguts ahir -el secretari del patronat de la fundació Catdem, Carlos del Pozo, i Anna Dolors Benítez, administrativa del partit- han quedat en llibertat amb càrrecs després de passar la nit a les dependències de la Comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona.

    Les declaracions davant del jutge han finalitzat amb la compareixença de Viloca i està previst que demà passin a disposició judicial la resta de detinguts, entre ells el director general d’Infraestructures.cat Josep Antoni Rosell, per a qui la Fiscalia també té previst demanar presó incondicional.

  10. lejarza said

    Pedraz imputa delictes de corrupció a 4 fills de Pujol

    EEFE | MADRID

    El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz, que investiga els negocis irregulars d’Oleguer Pujol, atribueix a aquest i a tres dels seus germans -Jordi, Josep i Pere- delictes de tràfic d’influències i falsedat documental per uns pagaments sospitosos que els va fer l’empresari José Manuel Sola.

    El jutge investiga aquests pagaments suposadament il·lícits dins d’una peça secreta que ha format dins de la causa en la qual indaga set operacions immobiliàries milionàries realitzades per societats vinculades a Oleguer Pujol, fill menor de l’expresident català, han informat a Efe fonts jurídiques.

    Va obrir aquesta peça secreta a petició de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional, que va trobar irregularitats en el pagament de 100.000 euros per part de Sola als quatre germans Pujol sense que hi hagi cap negoci que justifiqui aquests diners, per això se sospita que els diners podrien respondre a comissions.

    El jutge Pedraz està intentant descobrir d’on procedeixen els fons usats per Oleguer Pujol en diverses operacions immobiliàries, així com l’origen dels diners del seu soci Luis Iglesias -gendre d’Eduardo Zaplana-, encara que en el cas d’aquest últim els investigadors es decanten únicament per la possible comissió de delictes fiscals.

    En vista dels pagaments per part de Sola als germans Pujol, la UDEF va requerir al jutge que practiqués una sèrie de diligències, encara que li va reclamar que ho fes sota secret, una proposta que va recolzar la Fiscalia Anticorrupció i que ara el jutge ha acollit en un acte.

    A l’Audiència Nacional, el jutge José de la Mata ja instrueix un cas relacionat amb l’origen de la fortuna de Jordi Pujol fill i està pendent due una jutgessa de Barcelona decideixi si enviar-li la causa que investiga sobre el matrimoni Pujol Ferrusola i tres dels seus fills -Marta, Mireia i Pere-, tal com li ha sol·licitat la Fiscalia.

    Segons han indicat les mateixes fonts, ara que el jutge Pedraz ha trobat connexions entre els negocis d’Oleguer i els del seu germà Jordi, el fet més probable és que la seva causa acabi sent investigada pel jutjat de De la Mata, de manera que aquest magistrat instrueixi en una causa totes les actuacions presumptament il·lícites de la família Pujol.

    Pedraz va suspendre aquest estiu la citació d’Oleguer Pujol tot esperant diversos informes pendents, després que a l’octubre de l’any passat es practiquessin registres al seu domicili i a les seus de les empreses investigades en aquest procediment, obert arran d’una querella de Guanyem Barcelona i Podem.

    El magistrat investiga set operacions immobiliàries sospitoses realitzades per societats vinculades al fill de Jordi Pujol, algunes mitjançant l’empresa Drago Capital.

    A través de Drago i de societats creades expressament per a algunes operacions, Oleguer Pujol i els seus socis van gestionar actius com edificis comercials, terrenys a Melilla, habitatges, centres turístics i hotels, 1.152 oficines del Banc Santander i tres seus del grup Prisa.
    l jutge que investiga Oleguer li atribueix a ell i a Jordi, Josep i Pere delictes de tràfic d’influències i falsetat documental22.10.2015

  11. lejarza said

    Investiguen l´empresa que va contractar Fauria després de dimitir pel cas Manga

    Grup Soler és una de les societats que, amb 540.000 euros, més ha contribuït al finançament de CatDem

    22.10.2015

    La Guàrdia Civil va estar prop de 8 hores fent el registre a la seu de l’empresa Grup Soler, a Sallent, en el marc de l’operació Petrum, que investiga presumptes comissions per les adjudicacions d’obres públiques. Del consistori de Sant Fruitós del Bages els agents s’han emportat l’expedient econòmic relatiu a la construcció d’un centre cultural que es va adjudicar al Grup Soler el 2011, amb CiU al capdavant de l’alcaldia, i es va pagar amb fons del programa de reactivació econòmica conegut com a «pla Zapatero».

    El registre va començar cap a les deu del matí i es va allargar fins gairebé les set de la tarda. Els agents es van endur detingut el conseller delegat de l’empresa, Jordi Soler, amb dos vehicles camuflats que han sortit per la porta del darrere de l’edifici. Els policies també es van endur material divers dins de caixes de cartró.

    Dins de les instal·lacions de la companyia hi havia alguns cotxes de paisà, així com també una furgoneta i un vehicle tot terreny de la Guàrdia Civil. L’escorcoll s’ha allargat fins gairebé tres quarts de set de la tarda i els agents s’han endut algunes caixes de cartró. El conseller delegat de l’empresa, Jordi Soler, ha sortit detingut per la porta del darrere de l’edifici dins d’un cotxe de paisà.

    Va recol·locar Fauria
    L’expresident del Consell Comarcal de la Selva i exalcalde de Sant Hilari Sacalm, Robert Fauria (CDC) va pagar 18.000 euros de fiança per quedar en llibertat després que el Servei de Vigilància Duanera el detingués el 14 de febrer de 2013 per suborn, tràfic d’influències, malversació de cabals públics i falsificació documental. La seva destacada implicació el cas Manga, investigat per la policia tributària, el va obligar a dimitir de tots els seus càrrecs i desaparèixer de l’escena pública, en l’àmbit polític. No obstant, això no li va suposar cap impediment per recol·locar-se en l’esfera privada com a representant del Grup Soler, una de les empreses que, amb 540.000 euros, més ha contribuït en el finançament de CatDem, la fundació de CDC.

    El Grup Soler té contractes milionaris en àrees com la construcció d’equipaments, el manteniment de comissaries dels Mossos i telecomunicacions de les seus de la Generalitat.

  12. lejarza said

    La Diputació destina 2,6 milions d´euros de Dipsalut per pagar les llars d´infants

    Durant el ple, la CUP demana que s’aclareixi si governa CiU o CDC amb Demòcrates, mentre Unió manté la vicepresidència

    21.10.2015

    GIRONA | PAU ESPARCH

    La Diputació de Girona va aprovar ahir, durant el ple ordinari del mes d’octubre, destinar 2.662.625 euros de l’Organisme Autònom de Salut Pública (Dipsalut) a pagar el finançament de les llars d’infants de titularitat municipal. Tots els grups van donar suport a aquesta cessió per part de Dipsalut de 2,6 milions d’euros per fer front a les despeses del curs 2014-2015 de les escoles bressol, malgrat que alguns partits van qüestionar la mesura. El vicepresident de Promoció Econòmica de la Diputació, Miquel Noguer, va explicar que la institució ha optat per pagar la totalitat de l’import de les subvencions de les llars d’infants a través de Dipsalut.

    «El pagament no perillava», va assegurar Noguer, que va afegir que s’ha decidit aprofitar el romanent de tresoreria de 2,6 milions de Dipsalut, sense la necessitat d’haver de fraccionar el pagament de les subvencions de les escoles bressol que són de titularitat municipal. Noguer va destacar que aquesta situació de destinar diners de Dipsalut al finançament a les llars d’infants dels ajuntaments gironins, no s’hauria de repetir «a curt termini». També va detallar que la Diputació retornarà l’import de 2,6 milions d’euros a Dipsalut i va concloure que la institució provincial ha de donar suport a les administracions.

    Des de l’oposició, el diputat de la CUP, Lluc Salellas, va considerar que aquesta operació «no deixa de ser un pedaç». La portaveu del PSC, Consol Cantenys, va recordar que la Diputació supleix l’obligació de la Generalitat en el finançament de les llars d’infants i va apostar per utilitzar el romanent de tresoreria de Dipsalut per altres necessitats dels consistoris gironins. Des d’ERC, el portaveu del grup, David Mascort, va subratllar que la Generalitat no pot fer front a les subvencions de les escoles bressol «per l’asfíxia de l’Estat». Ara bé, tots els grups van aprovar aquest moviment de diners per garantir el pagament de les llars d’infants de titularitat municipal.

    Sobre el Dipsalut, Sallellas també va explicar que la CUP no comparteix que l’àrea d’Acció Social de la Diputació passi a ser de Dipsalut. El govern de la institució va indicar que és una qüestió d’eficiència.

    Qui governa a la Diputació?

    En paral·lel, en el ple d’ahir es va fer efectiva la renúncia d’Eva Palau, que ocupava la vicepresidència segona de la Diputació de Girona. El president de la institució, Pere Vila, va detallar que, de moment, el diputat i alcalde de Vilamalla, Carles Álvarez (Unió), assumirà la responsabilitat de Palau. Davant aquesta situació, Salellas va afirmar que és «preocupant» que el govern de la Diputació hagi perdut «una peça important» tres mesos després de constituir-se i ho va titllar de «manca de previsió». Per això, va demanar que s’aclareixi si el govern de la institució és de CiU o de CDC amb Demòcrates, ja que dels quatre diputats que el juliol hi havia per part d’Unió a l’executiu de la Diputació només Álvarez es manté com a militant del partit democristià. Ara bé, Vila va assegurar que «en unes setmanes o un mes» s’explicarà com es reorganitza l’equip de govern, malgrat que va voler posar de manifest que «el govern hi és».

    Pel que fa a les places d’alts càrrecs vacants, Vila va explicar ahir que la institució farà els concursos per assignar aquests llocs a principis de l’any vinent. Salellas va qüestionar que encara no s’hagin convocat els concursos, tenint en compte que el juliol Vila ja havia anunciat la intenció de fer-ho. Vila va respondre que a principis del 2016 hi haurà aquestes convocatòries, que seran obertes. També va afegir que els organismes autònoms i els ens dependents de la Diputació que tenen aquestes places vacants de direcció i/o de gerència «estan funcionant», perquè treballadors de la institució cobreixen els llocs de manera provisional.

    Durant el ple d’ahir, Salellas també va preguntar sobre el projecte de reforma de la carretera GIV-6103 (entre Palau-Saverdera i Castelló d’Empúries). El cas és que el Departament de Territori ha anunciat que desestima el projecte, ja que ha valorat que aquesta via pot afectar l’espai que travessa del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Vila va assegurar que la Diputació «no liderarà un projecte contra una gran majoria», tot i que va afegir que es tracta d’una carretera complexa on calen millores «per seguretat». Per això, va destacar que la institució ara ha de fer un nou estudi d’impacte ambiental de reforma de la via. Segons Vila, la institució pretén elaborar un estudi amb les diferents opcions, amb l’objectiu de consensuar una proposta que tingui el suport del territori.

  13. lejarza said

    El municipal que “multó” a la Guardia Civil en Olot

    El Torrentet de La Garrotxa, el brazo tonto de la ley, es de Juntsx3%.

    Se llama Ignasi López Clevillé , es “Subinspector Jefe” de la Policía de Olot -no és el becari del cos- y vive en Sant Aniol. Ayer vio en las noticias que la Guardia Civil estaba registrando el ayuntamiento de Olot en busca de pruebas sobre la corrupción del trespercent. De pronto recordó que era policía municipal y que aquella mañana, tras el habitual desayuno de 2 horas en can Corbatón, había prometido visitar el catalanitzador de cognoms. De camí decidí que passaria a apatrullar una estona per l´ajuntament.

    En el Passeig d´en Blay encontró varios coches de la prensa y dos vehículos de la Benemérita aparcados frente a la Casa de la Vila y custodiados por un guardiacivil. La sang li pujà al cap: “Com gosen investigar el trespercent, aquest nostre fet diferencial nacional?”. Rabiando y sin atreverse a mirar al guardia, que observaba tranquila y atentamente sus actos, colocó sendas multas en los parabrisas de los coches de la seguridad del Estado y se marchó a paso vivo, disimulando con las manos tras la espalda, mientras recitaba por lo bajo el somcollonuts y declinaciones varias de l´espanyansroba i l´ensvolenaixafar.

    Resulta que el poli López, el Torrentet de la Garrotxa, es presentà com a candidat per Junts Pel Sí/Juntsx3%. ¿El motiu? “Crec que cal posicionar-se en un moment tant important per l´evolució del nostre país. Cal donar la cara i per això poso la meva“. Un cop fet el pas, Catalunya tota podia descansar tranquil-lament, el poli López la protegiria, disposat a sacrificar-se per Catadisney fins al final. Su nombre figuraría entre figuras míticas como Edu Reyes, Karmele Marchante, Dyango, les tietes Forcadell y Casals o la monja Caram. Totpercatalunya!

    Doncs molt bé López. Gaudeix del teu moment de glòria mentre t´arriba la denúncia per prevaricació. Porque los vehículos policiales en acto se servicio aparcan donde quieren… y lo sabes. Porque no puedes multar con el supuesto infractor delante (el guardia civil que estaba junto a los coches) sin comunicarle el motivo de la denuncia… i ho saps. I perque la teva acció va tenir motivacions polítiques…i ho saps. Y además está todo bien filmadito.

    ¿Prevaricar? Sí home, es cuando una autoridad -Torrentet es jefe de la policía local de Olot- dicta una resolución arbitraria en un asunto administrativo a sabiendas de que dicha resolución es injusta y abusando de su autoridad. O sigui, el que vas fer ahir.

    Ara resulta que a Catalunya si s´investiga la corrupció nacionalista, la policia et multa. La Gestapo nacionalista defensa els seus amos. Si el cap de policia d´Olot li fa això a la Guàrdia Civil, què no els farà al Pepet i la Maria?

    Sr Fiscal Anticorrupción: ya tarda en denunciar al poli Lòpes.

    Dolça i corrupta Catalunya…

  14. lejarza said

    La policia de Satanàs

    Albert Brosa Sánchez-Maroto, Director Olot Televisió Societat Limitadà (OTV): La policia de Satanàs

    La plantilla d’agents de la policia municipal d’Olot reclama aquests dies i insistentment els seus drets, tal com fan molts treballadors del sector públic que es veuen perjudicats per les retallades. Escoltant i analitzant totes les parts m’adono que uns i altres, treballadors i administració, tenen la seva part de raó. És lògic que qui pateix les retallades reclami el que és seu però també que s’apliquin mesures perquè a la caixa no hi ha diners. En tot cas, no pretenc entrar en el debat econòmic. Aquest el tenim molt sovint i no es tracta de repetir sempre la mateixa cançoneta. Vull aportar la opinió sobre un fet que m’ha esgarrifat profundament. El protagonista és el mateix grup d’agents del principi. Fa uns dies, en una de les protestes públiques, es van manifestar a les portes de l’Ajuntament d’Olot per reclamar que l’administració local compleixi amb el conveni que té signat amb els treballadors del cos. No m’atreveixo a fer de jutge en aquest afer perquè fàcilment podria concórrer en l’error de fer un mal judici. Però no em tallaré ni un pèl en descriure la meva opinió pel que considero que és un atac indiscriminat i sense escrúpols d’aquests agents contra l’inspector en cap de la policia municipal de la ciutat. La concentració tenia dos ingredients afegits; uns xiulets -que amb prou feines permetien als mitjans de comunicació presents escoltar correctament les declaracions d’un agent que feia de portaveu- i uns fulletons. Aquests papers, mal retallats i en blanc i negre, hi apareix la foto de l’inspector en cap de la policia municipal d’Olot, Ignasi López. Això no tindria més rellevància si no fos perquè la seva imatge, mal escanejada i potinejada, està modificada i sobreposada en el que sembla ser el cos del Papa vestit de blanc i, al marge esquerra i en vertical, hi ha escrita la frase següent: “A Dios rogando, con el mazo dando”. Confio que la descripció sigui prou acurada perquè no m’atreveixo a publicar una imatge que és vomitiva i impròpia d’uns agents de l’autoritat. No és gens habitual que l’inspector en cap d’un cos policial exerceixi al mateix temps de diaca però trobo profundament desafortunat que la creença religiosa del Sr. López hagi estat utilitzada com a arma d’insult i mofa. La persona o persones que estan al darrera d’aquest acte no tenen ni idea del que vol dir tenir respecte cap a les persones, i es realment penós que això arribi d’uns agents de la policia. Em saben dir amb quina autoritat exigiran als ciutadans una bona conducta a partir d’ara? Amb quina cara donaran lliçons de bones pràctiques als olotins? Ensenyaran els seus barruers mètodes per instruir? M’he permès consultar el Codi d’Ètica de la Policia de Catalunya per saber si a l’escola de policies els hi ensenyen modals. Resulta que sí, que el bon saber fer ja hauria d’anar incorporat a les seves plaques. La normativa, que trobaran fàcilment al web de la Generalitat, diu que la feina que exerceixen com a agents ha de seguir “un rigorós respecte i protecció de la dignitat humana com a fonament de la dimensió ètica de la funció policial” i, també diu, que han d’actuar tenint sempre present “les bones pràctiques policials, la consciència professional i el respecte als drets i les llibertats de les persones”. Utilitzar l’exercici religiós de l’inspector en cap de la policia per interessos personals és un acte vergonyós. Per tot això crec que la ciutadania els hauria d’exigir una rectificació pública. Amb actes com aquest han perdut bona part del respecte i l’autoritat. Guanyar-se’l és molt difícil i en canvi perdre’l és molt fàcil. Vostès se l’han carregat amb un moment.
    FONT: http://www.albertbrosa.cat/avui/la-policia-de-santanas

  15. lejarza said

    La Policia d´Olot demana disculpes al ple per editar fullets satírics
    Els agents van reclamar un mediador perquè desencalli les negociacions amb l’Ajuntament
    OLOT | XAVIER VALERI La Policia Municipal d’Olot va demanar disculpes per les accions dutes a terme de manera individual i sense consens en el decurs de les protestes contra el quadrant de distribució de festius que els presenta l’Ajuntament. Això no obstant, van deixar clar que continuaran les protestes mentre no se’ls tinguin en compte les reclamacions. Per tal de poder avançar en les negociacions laborals van demanar la figura d’un mediador entre ells i l’Ajuntament.
    L’exposició de disculpes la va fer el portaveu policial, Agustí Navarro, en el context d’una pregunta en el darrer ple. Va dir: “hem pogut veure fullets que caricaturitzen l’alcalde i el cap de la policia”. Va afegir: “La senyora Clara Casanova (ERC) es va posar nerviosa en el seu torn de paraula. També va fer referència al director d’Olot televisió, Albert Brosa, del qual va dir: “Quan va veure el primer fullet es va esgarrifar i es va esplaiar amb un escrit titulat “la policia de Satanàs””. Va indicar que Brosa va fer arribar l’escrit al cap de la Policia Local, Ignasi López, abans de publicar-lo a La Comarca. També va tenir paraules pel cap d’informació municipal Oscar Cabana i la resta de periodistes que van cobrir el ple dels petards.
    Navarro va indicar que les accions que van motivar el nervis de Clara Casanovas i l’estremiment d’Albert Brosa no comptaven amb el suport de la majoria de la plantilla, Va indicar: per evitar aquests tipus de situacions els representants sindicals de la policia vàrem enviar un correu electrònic a tots els components de la plantilla. I vam penjar una nota a les dependències, en la qual es demanava que no es fes cap acció de protesta sense haver-la aprovada abans”.
    Això no obstant, Navarro vadir que a la majoria dels agents no els agrada fer “les accions de protesta, les quals s’han trobat obligats a fer”. Va enumerar les causes que segons ell han provocat la situació actual. “Aquest col·lectiu ha anat reculant fins que l’han posat d’esquenes a la paret i un cop t’han posat amb l’esquena contra la paret, només pots fer 2 coses girar-te i que continuïn abusant o defensar-te”. Va indicar que han optat per defensar-se.
    Es va dirigir a l’alcalde Josep Maria Corominas (CiU) per recordar-li: “treballem un mínim de 27 caps de setmana a l’any, l’1 de maig, la revetlla de Sant Joan, Carnaval, les Festes del Tura, l’11 de setembre, el 18 d’octubre i per les Festes de Nadal”. Va indicar que a més d’un calendari laboral dur, l’Ajuntament ha presentat una proposta que “d’un dia per l’altre el cap et pot dir que vinguis a treballar en un torn diferent del que estàs fent”.
    L’alcalde va contestar que “entenc el que és treballar per torns i per guàrdies”. Va afegir: “els drets laborals es poden defensar jurídicament”. L’alcalde els va aconsellar que posessin una demanda contra l’Ajuntament. El regidor de Recursos Humans, Josep Gelis (CiU), els va indicar que la situació de la Policia deriva de la nova legislació laboral de l’Estat. Navarro va demanar un mediador entre la Policia i l’Ajuntament per desencallar les negociacions.

  16. lejarza said

    El cap de la Policia Municipal d’Olot, Ignasi López, aspira al càrrec d’inspector de la policia de Girona

    Tretze professionals aspiren a ocupar la plaça d’inspector de la Policia Municipal de Girona, que ha convocat l’Ajuntament de la capital de la demarcació per dotar la plantilla d’un sotscap que doni suport a l’actual intendent en cap, Josep Palouzié. Entre els aspirants, s’hi troba el sotsinspector Ignasi López, actual cap de la Policia Municipal d’Olot, (Garrotxa) i secretari de l’Associació de Caps i Comandaments de les Policies Locals de les comarques gironines. Són qüestions de caràcter familiar les que han induït al sotsinspector a optar a aquesta plaça.

    López ja havia format part de la Policia Muncipal de Girona, entre el 2005 i el 2008, com a cap de l’unitat operativa. Anteriorment, havia treballat al cos de Mossos d’Esquadra.

  17. lejarza said

    L’Ignasi López Clevillé és ordenat diaca permanent [17-06-2012]

    Diumenge 17 de juny, a la Catedral de Girona, el bisbe Francesc ha ordenat de diaca permanent a l’Ignasi López.

    L’Eucaristia presidida pel bisbe ha estat concelebrada pel Vicari general, President del Capítol catedral, preveres i canonges. Hi eren presents els diaques permanents en exercici, els seminaristes i companys diaques vinguts d’altres bisbats. Acompanyaven a l’Ignasi i a la seva esposa i fills, els pares i demés familiars, companys de professió i amics que han emplenat la nau central de la Catedral Basílica de Santa Maria Assumpta de Girona.

    El ritual d’ordenació s’ha iniciat amb l’elecció del candidat que ha donat pas a l’homilia. El bisbe ha agraït als familiars la seva disponibilitat i, referint-se als fills, els hi ha recordat que han d’estar orgullosos de tenir un pare compromès i coherent amb les seves creences. Dirigint-se a l’Ignasi li ha recordat també que a més de la dedicació i estimació a la seva família a partir d’ara ha de dedicar part del seu temps i part del seu amor també als altres demanant-li, que sobresurti en humilitat i que el seu comportament, la seva forma de viure, faci que sigui un bon sembrador de la Bona Nova vers aquelles persones saciades de coses però tot sovint mancades d’esperança i de fe.

    Tot seguit de l’homilia ha continuat el ritual d’ordenació amb la promesa de l’escollit, lletania dels sants, imposició de les mans i pregària d’ordenació, imposició de l’estola i la dalmàtica i lliurament del llibre dels evangelis, continuant després la litúrgia de l’Eucaristia. Acabada la celebració el nou diaca, Mn. Ignasi, ha agraït al bisbe, preveres, formadors i família el seu constant recolzament convidant a tots els assistents a un refrigeri al claustre de la catedral.

  18. lejarza said

    L’episodi de les multes a la Guàrdia Civil tensa les relacions entre convergents i socialistes
    22 d’octubre de 2015
    Per Jordi Altesa

    El socialista Albert Bramon critica la decisió de multar els cotxes de la Guàrdia Civil aparcats davant de l’Ajuntament d’Olot. Són declaracions a ‘La Tertúlia’ de Ràdio Olot.

    Un exregidor de governació de l’Ajuntament d’Olot, Albert Bramon, no manté el mateix criteri que la Policia Municipal a l’hora de multar la Guàrdia Civil. En la seva època diu que hi havia una animadversació entre policia i Mossos i que ell mai no hauria multat “per sentit d’Estat”.

    El que sí que és cert és que la Policia Municipal va multar els dos vehicles mal aparcats de la Guàrdia Civil però no va fer-ho amb alguns dels altres mitjans de comunicació que van aparcar a l’altra banda del Firalet.

  19. lejarza said

    Què va passar ahir a Olot?

    DdG REDACCIÓ | OLOT

    Tres agents de la Guàrdia Civil vestits de paisà van entrar a l’Ajuntament d’Olot a 3/4 de 10 del matí. Un cop dins, els agents van demanar l’expedient de la concessió de les escombraries aprovada per l’Ajuntament en el ple del 29 d’agost de 2011.

    5 hores. De recerca de documentació
    Tot i la col·laboració del personal de l´Ajuntament en l´escorcoll, l´activitat dels agents de la Guàrdia Civil dins de l´Ajuntament d´Olot va durar unes 5 hores.

    6 caixes. L´expedient de les escombraries
    Els papers de la concessió de les escombraries, el servei que costa més diners a l´Ajuntament, va ocupar 6 capses de cartró d´uns 40 d´alçada per 60 d´amplada. Els documents van ser demanats per 3 agents.

    Per la porta de darrere. Van esquivar la premsa
    Els agents van entrar per la porta principal, però van sortir per la porta del garatge subterrani. D´aquesta manera, van impedir el treball dels mitjans que van quedar trabats per una porta que al final van tancar.

    Els guàrdies civils -segons l´alcalde- van demanar documentació i els tècnics els la van donar

    El canvi de concessionari de la recollida va ser una de les primeres accions de l´Ajuntament escollit el 2011

    La concessió de la recollida de les escombraries és la quantitativament més important de l´Ajuntament

  20. lejarza said

    Escombraries, un contracte de 19 milions aprovat en el primer ple de CiU a Olot

    El nom d’Urbaser apareix relacionat amb altres casos de corrupció com Gürtel, Pokemon i Unión

    DdG 22.10.2015

    L’interès de Convergència a adjudicar la recollida de residus a Urbaser (1) empresa propietat de Florentino Pérez i que és la filial catalana d’ACS– es va fer notar des del mateix moment en què els nacionalistes van desbancar el PSC del poder municipal d’Olot l’any 2011. D’aquí que el primer ple convocat pels convergents –aleshores CiU– fos extraordinari i se celebrés a l’agost, mes inhàbil per antonomàsia en l’administració pública. Estava en joc un contracte de 19.704.000 milions d’euros, a raó de 2.463.883,96 euros més IVA durant vuit anys, amb possibilitat de prórroga dos anys més, i l’oportunitat d’evitar que Fomento de Construcciones i Contratas (FCC) seguís explotant el servei com havia fet des de l’any 1999.

    FCC es va resistir a perdre Olot i el 8 d’agost de 2011 va presentar un recurs contra l’informe tècnic de valoració i puntuació d’ofertes (2) (la part econòmica era el 30% de la puntuació i les millores tècniques el 70%) sol·licitant la suspensió de la tramitació de l’expedient de contractació i adjudicació fins la seva resolució. Urbaser, que s’havia presentat al concurs formant una UTE amb Igfa va fer el mateix el 19 d’agost.

    El 4 d’octubre de 2011 es va determinar que FCC tenia raó i se li va pujar la puntuació del concurs però això tampoc li va permetre guanyar l’adjudicació perquè Urbaser-Igfa també va veure incrementanda la seva valoració. El desembre següent, l’Ajuntament entregava la recollida de deixalles i neteja viària a la filial d’ACS.

    L’assumpte no va quedar aquí perquè FCC va demandar l’Ajuntament d’Olot en considerar que existien irregularitats en el procés d’adjudicació de la concessió. La condició clau que va decidir la concessió del servei era la capacitat de facilitar el reciclatge d’envasos lleugers, que passava per una redistribució dels contenidors grocs. Les altres dues empreses aspirants a l’adjudicació –Valoriza Serveis Mediambientals i Cespa– no van entrar en al·legacions.

    L’estiu de 2013 FCC va retirar la demanda i l’alcalde (3), Josep Maria Corominas (CDC), va «anar a Barcelona a agrair-los-ho». Resulta singular que si el condicionant que va decantar l’adjudicació cap a Urbaser-Igfa era la possibilitat de facilitar el reciclatge d’envasos lleugers, a l’agost de 2012, quan feia mig any que s’havia materialitzat el canvi de concessionària, l’Ajuntament d’Olot encara tingués 330 contenidors grocs nous al pati de can Jombi que no s’havien col·locat a la ciutat. (4)

    1) Olot implanta un sistema de recollida de residus per assolir els nivells de la UE

    DdG OLOT| XAVIER VALERI

    L’Ajuntament d’Olot demanarà la col·laboració dels ciutadans per assolir els nivells de selecció de residus que demana la Unió Europea. La previsió és que després de l’estiu implanti un nou sistema de recollida. La nova manera suposarà l’ampliació de 330 punts de recollida, on s’ubicaran els contenidors grocs d’envasos mitjans. Una part dels receptacles nous es poden veure al pati del magatzem de la brigada a can Jombi. L’estesa de contenidors i la posada en servei de nous vehicles de recollida anirà acompanyada d’una campanya de conscienciació.
    Posar en ment l’ús dels nous contenidors serà l’objectiu de l’acció conscienciadora. La idea és aconseguir la col·laboració dels ciutadans en el procés de millorar la gestió dels envasos i embalatges de begudes i d’aliments que conformen la major part del volum de les bosses d’escombraries.
    El director del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública, Francesc Canalies, ahir al matí, va avançar els canvis en la recollida. Això no obstant, va concretar que en donarà els detalls quan s’apliqui el sistema nou. És a dir, passat l’estiu.
    Canalies va avançar el projecte, en el decurs de la presentació dels nous vehicles de neteja. L’Ajuntament va presentar 4 vehicles auxiliars elèctrics, 4 escombradores, 3 carretons, 1 hidronetejador i 1 furgoneta. De les noves eines, Canalies va puntualitzar que no representen un sobrecost en el cost de la neteja, perquè entren dins de les previsions dels 8 anys de la concessió, a mans de la UTE IGFA-URBASER des de començaments d’any.
    Sobre el servei de neteja, Canalies, en primer lloc, va explicar que la nova concessió ha comportat la introducció d’una brigada mòbil. Es tracta de dues persones amb un vehicle, que es desplacen a punts on es necessiten neteges d’urgència. En segon lloc, va indicar que han reforçat la presència de netejadors als barris.
    A l’acte, l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU), va expressar la seva confiança en què la nova concessió suposarà una millora en el nivell de recollida de residus i de neteja de la ciutat.
    La portaveu de l’empresa concessionària, Anna Palau, va definir la UTE com una empresa participativa i dialogant. Va explicar que Urbaser dóna serveis de recollida i de neteja a 250.000 persones, repartides entre 80 municipis catalans. El representant de l’altra empresa de la UTE, Josep Santandreu, va precisar que IGFA dóna servei de neteja a 58 municipis de la Garrotxa, el Ripollès i una part d’Osona. A l’acte van informar que la recollida i la neteja d’Olot dóna feina a 40 persones.

    2) Demanden l´Ajuntament d´Olot pel servei de les escombraries

    Construcciones y Contratas (FCC) porta el Consistori al jutjat per presumptes irregularitats en el procés d’adjudicació

    DdG OLOT | XAVIER VALERI

    Fomento de Construcciones y Contratas ha demandat l’Ajuntament d’Olot per considerar irregular el procés d’adjudicació de la concessió d’escombraries. A l’agost del 2011, aquesta empresa va presentar una al·legació contra el concurs per a la concessió de les deixalles. L’Ajuntament va acceptar la protesta perquè si l’empresa no presentava un recurs en matèria de contractació en el termini de 15 dies, l’adjudicació del servei es podia fer al ple de setembre sense impediments. Això no obstant, Contrucciones y Contratas va presentar el recurs.
    El recurs en matèria de contractació i les al·legacions presentades a l’acord d’adjudicació del contracte per a la recollida de deixalles i neteja viària van ser aprovats en un ple convocat a les 8 del matí del dia 4 d’octubre. En aquesta sessió, tots els grups polítics van acceptar els consells tècnics que determinaven una puja en la puntuació de Construcciones y Contratas. A pesar de l’augment, Construccions y Contratas no va arribar a la puntuació que va decidir el concurs a favor de la Ute Urbaser-Igfa,SA. Aquesta darrera empresa també havia presentat al·legacions per pujar la puntuació.
    Així al desembre, l’Ajuntament va adjudicar la recollida de deixalles i la neteja viària a la Ute Urbaser-Igfa, SA per un import anual de 2.463.883,96 euros més IVA per un termini de 8 anys: 19.704.000 euros.
    No es va parlar més del concurs per a la recollida fins que ahir, al matí la Junta de Govern de l’Ajuntament d’Olot va aprovar la contractació dels serveis jurídics externs que defensaran l’Ajuntament en el litigi. Poc després de la Junta, el regidor d’Urbanisme Miquel Àngel Zarza va opinar que “no crec que arribi a res”. Va apuntat que considera que l’adjudicació es va fer correctament. “Passa que és l’adjudicació d’un servei important i, en conseqüència, Fomento s’acull al seu dret de no renunciar a res”,va dir. També va apuntar que “penso que per part dels tècnics el procés d’adjudicació del contracte va estar correcte”.
    Al concurs es van presentar Fomento de Construcciones y Contratas, sa; Valoriza Serveis Mediambientals, sa; Cespa SA, i Urbaser-Igfa, sa. Les claus per l’adjudicació del servei van ser el preu en un 30% i en un 70% les millores tècniques. Un dels principals requisits va ser la recollida d’envasos mitjans. En aquest darrer sentit, Zarza va assenyalar que “el servei funciona amb tota correcció i normalitat, amb una renovació dels contenidors”. La primera acció del nou servei va ser l’adaptació de 330 punts de recollida als nous contenidors per a envasos mitjans. El regidor d’Urbanisme també va enumerar canvis en alguns itineraris de recollida i la presència de camions nous. Un dels reptes de l’Ajuntament d’Olot és millorar els resultats de la recollida selectiva. Construcciones y Contratas havia tingut la concessió almenys durant 10 anys: 8 de concessió i 2 de prorroga.

    3) FCC desisteix del litigi que tenia contra l´Ajuntament d´Olot

    L’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU), va anar a Barcelona a agrair la decisió de l’empresa

    02.08.2013

    DdG OLOT | XAVIER VALERI

    Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) ha retirat la demanda contra l’Ajuntament d’Olot que mantenia al jutjat contenciós administratiu. La causa del contenciós era que Fomento considerava irregular el procés d’adjudicació de la concessió d’escombraries efectuada a finals del 2011. El beneficiari del concurs va ser la Ute: Urbaser-Igfa,SA. Aquesta empresa va obtenir una concessió de 8 anys valorada en un import de 19.704.000 euros (2.463.883,96 euros més IVA a ?l’any).
    Josep Maria Corominas (alcalde d’Olot per CiU) va donar compte de la decisió de Fomento de Construcciones y Contratas en el darrer ple. Del procés que va derivar en el Contenciós Administratiu ara retirat, l’alcalde va explicar: “El concurs va seguir els tràmits que havíem de seguir els informes preceptius -va afegir-. D’això en va resultar un canvi d’empresa concessionària. Va concretar de Fomento de Construcciones i Contratas vam passar a una UTE formada per Igfa més Urbaser”. En referència al seu paper en el canvi. va dir: “jo vaig parlar amb els senyors de Fomento diverses vegades i els vaig manifestar que estàvem molt contens del servei que havíem rebut fins al moment -va oposar-, però un concurs és un concurs i les ofertes que un escriu són el que al final van a missa”.
    Al concurs es van presentar Fomento de Construcciones y Contratas, sa; Valoriza Serveis Mediambientals, sa; Cespa SA, i Urbaser-Igfa, sa. Les claus per l’adjudicació del servei van ser el preu en un 30% i en un 70% les millores tècniques. Un dels principals requisits va ser la recollida d’envasos lleugers.
    Segons l’alcalde, Fomento no va entendre la decisió de l’Ajuntament i va presentar un contenciós administratiu contra l’acord de ple que donava la concessió a la UTE : Urbaser-Igfa,SA. Abans, Fomento ja havia presentat un recurs (condició indispensable per poder iniciar un contenciós).
    L’alcalde va explicar: “el contenciós va seguir les seves passes en els tribunals -va afegir-, però, finalment, Fomento de Construcciones y Contratas ha demanat desistir del contenciós”.
    La renúncia va agradar molt a l’alcalde perquè, segons va dir: “vaig anar a Barcelona a agrair-los-ho”. A més, va concretar: “vaig dir al senyor Payet, que és amb qui vaig parlar, que espero que trobem d’altres àmbits de col·laboració”. Sobre una suposada continuïtat del contenciós, Corominas va opinar: ” la resolució hagués arribat gairebé al final del mandat -va considerar-. I, per tant, no ens afavoriria en res”. Va precisar que no tenia cap dubte que el resultat final del litigi hauria estat favorable a l’Ajuntament.

    Envasos lleugers
    El motiu de la decisió per un canvi del concessionari d’escombraries va ser la intenció de l’Ajuntament de potenciar la recollida d’envasos lleugers. Uns dos anys després el concessionari ha repartit uns 300 contenidors per a receptacles petits. Aquest fet ha suposat l’adequació de centenars d’espais de contenidors. Els han posat de manera que no impedeixen la visibilitat dels conductors a les cruïlles. El resultat és una reducció important del volum de selecció d’escombraries.
    L’escampada de contenidors ha anat acompanyada de campa?nyes informatives porta a porta per tal de sensibilitzar les famílies de la importància de reduir el volum d’escombraries que Olot trasllada a l’abocador de Beuda. La reducció any a any s’ha confirmat per la selecció i l’efectivitat del servei, però també per la crisi.

    4) L´Ajuntament d´Olot fa mig any que té 330 contenidors nous en un pati

    No fa la distribució perquè ha de trobar lloc per col·locar-los en els espais de recollida

    DdG OLOT | XAVIER VALERI L’Ajuntament d’Olot fa uns 6 mesos que manté 330 contenidors al pati de can Jombi (magatzem de la Brigada d’Obres). Els receptacles són de propietat municipal i són visibles al pati des del mes de març. Els contenidors ocupen una part important del descobert i conformen una extensió groga que és visible des de la Ronda de les Fonts i del pont de l’estació d’autobusos. El principal motiu pel qual no s’han distribuït és que, abans, s’ha d’aconse?guir espai en els punts de recollida d’escombraries.
    Segons ha explicat el primer tinent d’alcalde, Josep Berga (CiU), són els contendidors destinats a rebre els envasos lleugers: llaunes, ampolles i cartrons de begudes. El motiu pel qual després de més de mig any de la seva arribada, els contenidors no han estat distribuïts per la ciutat, segons ell, és que “no es pot fer sense una campanya d’informació prèvia”. A més, va afegir que “no els posarem a ple estiu”.

    Sensibilitzar els veïns
    Va avançar que abans de repartir-los la idea és sensibilitzar els veïns de la necessitat del triatge amb l’objectiu de reduir al màxim les escombraries que van al contenidors verds (receptors de tot tipus de brossa). La campanya de conscienció prevista no serà la primera. El 2010, tres informadores van visitar 4.000 habitatges (un 40% de les llars d’Olot) per informar dels beneficis de la selecció de residus. Berga va apuntar que desconeix si l’acció de la propera tardor serà similar a la del 2010 o només se centrarà en anuncis als mitjans i en la distribució de propaganda.
    La col·laboració dels ciutadans segons l’Ajuntament, és essencial per assolir els nivells de selecció de residus que demana la Unió Europea. Segons dades exposades per CiU el 2011, Olot està per sota de la mitjana de reciclatge de residus selectius de les ciutats catalanes. Olot produeix 1,48 quilos de residus sense triar per habitant cada dia. En canvi, Girona està en 1,24 i Figueres en 1,38. La mitjana catalana és d’1,46.
    La idea és posar un contenidor groc a cadascun dels 330 punts de recollida d’escombraries. Així, segons Josep Berga Vayreda, els ciutadans tindran a l’abast el triatge del envasos lleugers i de les escombraries orgàniques. Va precisar que d’aquesta manera la selecció dels residus serà més senzilla i els veïns només s’hauran de desplaçar uns metres per fer la separació dels recipients de vidre i del paper.
    El problema està el fet que no tots els punts de concentració de contenidors tenen espai per acollir un mínim de 3 contenidors: el verd, el groc i el marró. “La distribució és fàcil a les avingudes dels barris, però molt complicada al centre”, va considerar Berga.
    A més, l’Ajuntament, en els darrers mesos, ha efectuat canvis en la situació dels punts de contenidors, situats prop dels passos de vianants i de cruïlles de carrers. En concret, ha apartat receptacles dels punts, on obstaculitzaven la visió dels conductors. La intenció és reduir els percentatges de sinistrabilitat.

    Neteja urbana
    La intenció de l’Ajuntament, del Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA), i de l’empresa concessionària de la recollida IGFA-URBASER és posar en marxa un nou sistema de recollida d’escombraries i de neteja urbana. Algunes de les novetats, van ser presentades al mes d’abril, quan els contenidors ja feia temps que eren al pati de can Jombi. Una de les novetats va ser la brigada mòbil. Dues persones que es desplacen a punts, on es necessiten neteges d’urgència. També es va reforçar la presència de netejadors als barris.
    Per tal de millorar el servei de neteja l’Ajuntament compta, des de la primavera, amb 4 vehicles auxiliars elèctrics, 4 escombradores, 3 carretons, 1 hidronetejador i 1 furgoneta. La renovació de vehicles no representa un sobrecost en el cost de la neteja, perquè entra dins de les previsions dels 8 anys de la concessió, a mans de la UTE IGFA-URBASER des de començaments d’aquest any.

  21. lejarza said

    Escombraries, un contracte de 19 milions aprovat en el primer ple de CiU a Olot

    El nom d’Urbaser apareix relacionat amb altres casos de corrupció com Gürtel, Pokemon i Unión

    DdG 22.10.2015

    Girona. El cas al revés
    FCC i Urbaser ja s’havien pres les mides a la ciutat de Girona el mateix 2011 perquè FCC va aconseguir fer-se amb el servei d’escombraries en obtenir 180,1 punts sobre 200. Urbaser, que va obtenir 178,4 punts, va interposar un recurs contenciós administratiu contra l’Ajuntament en no estar d’acord amb l’adjudicació. L’estiu de 2013, Urbaser va retirar el recurs. FCC va fer el mateix en el contenciós d’Olot. Tan FCC com Urbaser són dues de les 39 empreses multades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència per repartir-se els clients.

    Torroella. FCC i Urbaser
    El contracte de Torroella de Montgrí també se’l van disputar FCC i Urbaser a base de recursos. FCC va ser la concessionària del servei fins el 2012, quan Urbaser va guanyar el nou contracte (24,2 milions d’euros a raó de 2,2 milions anuals durant 11 anys). El litigi entre les dues empreses va retardar la signatura del contracte fins l’octubre de 2014. Urbaser també es va quedar el servei d’escombraries a Palamós i el passat setembre la gestió de la deixalleria.

    Altres. Urbaser a l’Estat
    El nom d’Urbaser ha sortit en diferents afers de corrupció. L’any 2010, en el marc de l’Operació Unión contra la corrupció urbanística a Lanzarote es va registrar l’empresa, concessionària dels serveis de neteja de l’Ajuntament d’Arrecife.

    El 2014, dos funcionaris del Concello de Lugo citats a declarar per la trama de corrupció Pokemon, van indicar que Urbaser era una de les concessionàries on s’endollaven persones afins a determinats polítics municipals. Vinculat a Pokemon se sospita que Urbaser disposava d’informació privilegiada a l’Ajuntament asturià de Cangas de Narcea.

    També el 2014, en un informe de la UDEF Urbaser figura com a finançadora de la Cavalcada de Reis de 2007 d’Arganda del Rey, facturant el servei a la principal empresa implicada a la trama Gürtel.

  22. lejarza said

    Detingut l´extresorer de CDC Daniel Osàcar en relació amb el cas del 3%

    Osàcar, que ha estat arrestat al seu domicili de Barcelona, va ser també administrador de la Fundació CatDem
    23.10.2015

    EFE Agents de la Guàrdia Civil han detingut aquest matí a l’extresorer de CDC Daniel Osàcar en relació amb el cas de suposat cobrament de comissions il·legals del 3% per part de la formació nacionalista, han confirmat a Efe fonts pròximes al cas.

    Daniel Osàcar, que també va ser administrador de la Fundació CatDem, ha estat detingut al seu domicili de Barcelona.

    Amb la detenció de Osàcar, la Guàrdia Civil ha detingut ja a una dotzena de persones en relació amb aquest cas, que instrueix un jutjat del Vendrell (Baix Penedès).

  23. lejarza said

    Operació Petrum: CDC hauria ingressat 25 milions d´euros en comissions

    Anticorrupció sospita que els adjudicataris lliuraven quantitats milionàries a les tres fundacions convergents
    23.10.2015

    DDG GIRONA L’operació desplegada per Anticorrupció amb la detenció de set empresaris, el tresorer de CDC i un alt càrrec de la Generalitat posa fi a una trama que va subministrar una xifra a prop als 25 milions d’euros de comissions. En la seva majoria, ingressats com a falsos serveis.

    Segons les recerques de la Fiscalia Anticorrupció, els empresaris adjudicataris d’obres de l’administració de Convergència lliuraven quantitats milionàries a les fundacions afins, Catdem i Fórum, i presumiblement també Nous Catalans.

    Segons va publicar OKdiario, aquestes entitats ingressaven la major part d’aquests diners, sense dissimular gens, a CDC com a pagament per suposats serveis o consultories que aquest partit els feia. La formació d’Artur Mas mai va mostrar el resultat final de tals treballs facturats a preu d’or.

    Segons la publlicació digital el més cridaner d’aquest esquema és que han estat l’autèntica caixa B de CDC però a plena llum. CDC amb prou feines va registrar en aquest període uns 600.000 euros de donatius directes, mentre que els diners que va entrar via les seves fundacions ascendeix a més de 25 milions d’euros. Aquesta operativa permetia ingressar les famoses comissions del 3% que, en alguns casos, podien arribar a ser de fins al 4%.

    L’origen de l’Operació Petrum es dóna en el registre de la Guàrdia Civil al juliol passat la seu de la constructora Teyco i el domicili particular de Jordi Sumarroca, on va localitzar indicis del pagament de comissions a CDC, emmascarades en forma de «donacions»

  24. lejarza said

    La cúpula que gestiona obra pública a Catalunya, imputada per corrupció

    El president Joan Lluís Quer, i el director general Josep Antoni Rosell, investigats per diferents adjudicacions

    23.10.2015

    EFE/DDGBARCELONA La cúpula de l’empresa de la Generalitat que gestiona l’obra pública a Catalunya, tant el seu president, Joan Lluís Quer, com el director general Josep Antoni Rosell, està actualment imputada en dos casos de presumpta corrupció vinculada a adjudicacions.
    Infraestructures.cat, l’empresa pública que està en el focus d’atenció de l’operació judicial que es desenvolupa a Catalunya per presumptes comissions del 3%, va ser creada per un acord del Govern de la Generalitat el 1990, amb el nom inicial de Gestió d’Infraestructures (GISA).
    Amb capital completament públic, la seva missió és projectar, construir, conservar, modernitzar i explotar totes les infraestructures de la Generalitat, segons resa en els seus estatuts.
    Des de 2011 el seu president és Joan Lluís Quer, imputat en l’actualitat per haver dut a terme contractes a dit des de l’ACA (Agència Catalana del Aigua), de la qual va ser gerent.
    Precisament, aquesta setmana ha transcendit que el Govern català ha decidit no personar-se com a acusació en el procés judicial obert per aquest cas, malgrat que va ser la pròpia Generalitat la que va denunciar el 2014 davant la Fiscalia de Barcelona la presumpta adjudicació a dit d’informes de consultoria de l’ACA el 2008, durant l’època del govern tripartit.
    La Unió Temporal d’Empreses (UTE) adjudicatària d’aquests informes estava representada per Joan Lluis Quer. De la seva banda, el director general d’Infraestructures.cat és Josep Antoni Rosell, que va arribar a aquest càrrec el 2011 i que ahir va ser detingut.
    Josep Antoni Rosell, que es considera pròxim al conseller de Justícia, Germà Gordó, era el sotsdirector general d’Infraestructures del departament d’Agricultura quan el 2002 es va adjudicar el canal Segarra-Garrigues, l’obra pública més costosa després de la de l’AVE que s’ha dut a terme a Catalunya. Poc després, Rosell va passar al sector privat com a director de l’empresa que va aconseguir l’adjudicació precisament per construir el canal Segarra-Garrigues, un concurs públic que es va valorar en mil milions d’euros.

  25. lejarza said

    Mas explicará en el Parlament las adjudicaciones de obras públicas

    Artur Mas comparecerá este viernes a las 10.30 en el Parlament para defender la transparencia de la empresa pública Infraestructures.cat, cuyo director general fue detenido el miércoles en la operación Petrum. Este miércoles la trama de corrupción tomaba especial relevancia tras la detención de su tesorero, de dos empleados del partido, el director general del organismo de la Generalitat encargado de la obra pública y seis empresarios más. Se ha pedido documentación en los ayuntamientos de Olot y Sant Fruitós del Bages.

    Él mismo pidió el miércoles por la tarde acudir a la Diputación Permanente -órgano parlamentario antes de que empiece la nueva legislatura-, ha informado la cámara en un comunicado. Poco después de la detención, Mas anunció que iba a hacer esta solicitud, para defender que el sistema de Infraestructures.cat es «súper transparente y súper garantista de la igualdad de oportunidad respecto a todos» en las adjudicaciones.

    Mas también deberá responder a las preguntas que le harán los grupos parlamentarios sobre las presuntas irregularidades de su partido CDC, cuyo tesorero fue detenido ayer.

    El presidente en funciones y candidato a la reelección por Junts pel Sí comparecerá ante la Diputación Permanente puesto que el nuevo Parlament escogido en las elecciones del 27S se constituye el próximo lunes.

    La Fiscalía contra la Corrupción y la Criminalidad Organizada ha explicado que la operación en la sede de CDC, Infraestructures.cat y varias empresas se ha llevado a cabo ante las pruebas recabadas en anteriores actuaciones sobre presuntos sobornos y la «especial relevancia» de que se recogieran documentos triturados del despacho del tesorero de CDC, Andreu Viloca.

  26. lejarza said

    Mas confirma que es va veure amb Pujol el dia que van detenir el tresorer

    El president, que s’hauria trobat amb l’expresident fins a sis vegades en l’últim any, denuncia «seguiments»

    24.10.2015

    EFE/DDGBARCELONA

    El president en funcions de la Generalitat, Artur Mas, va confirmar que es va reunir dimecres amb l’expresident Jordi Pujol, amb el qual s’ha vist fins a sis vegades en l’últim any, però va considerar «terrible» que hagi sortit a la llum i va suggerir que és objecte de «seguiments especials».
    Mas va comparèixer ahir al matí davant la Diputació Permanent del Parlament a petició pròpia per donar explicacions de la gestió de la Generalitat en la contractació d’obra pública després del cas obert del 3% en contra del seu partit, CDC, i algun alt càrrec del Govern per presumptes comissions il·legals en adjudicacions públiques.
    En el torn de rèpliques, Mas va sortir al pas de la pregunta de diversos grups sobre la informació publicada per Economia Digital, segons la qual Mas i Pujol es van reunir al domicili d’un íntim amic de l’expresident català dimecres passat al matí, poc abans que la Guàrdia Civil registrés la seu de CDC.
    Mas es va mostrar «sorprès» per aquesta informació, però va deixar clar que no té «mai problemes a respondre aquest tipus de preguntes»: «Sí que m’hi vaig veure. I no és la primera vegada que ens veiem des que va passar el que va passar, des del juliol del 2014, quan va fer aquesta confessió -la que tenia comptes a l’estranger sense declarar-, l’he vist quatre, cinc o sis vegades».
    «És un delicte veure a algú? Ho plantegen com si fos una falta, un problema. Sí, l’he vist, i què? I el tornaré a veure. On està el problema? He d’explicar les converses privades amb Pujol, o fins i tot les polítiques, si és que en tinc alguna? No ho veig necessari», va prosseguir.
    Mas va relatar que es va reunir amb Pujol a les 9 del matí i va sortir a les 10.15 hores, quan se li «va advertir del que estava passant» a la seu del partit. «En el moment que vaig tenir coneixement del que estava passant a la seu de CDC, li vaig dir: president, me’n vaig immediatament, perquè ara m’he d’ocupar d’altres coses», va explicar.
    Però per al president català, la pregunta és «si hi ha algú que segueix algú per saber aquestes coses», cosa que ha qualificat de «terrible» i «increïble».
    «Facin-se aquesta pregunta: com pot ser que amb tan poca diferència de temps aquestes coses surtin a la llum de la manera com ha sortit i per part de qui ho ha tret? O és que aquí hi ha seguiments especials? Qui els fa? Per quin motiu? Per què em fiquen a mi pel mig? Això no té a veure tampoc gens amb el moment amb què vivim?», es va preguntar de forma crítica.

  27. lejarza said

    La Guardia Civil investiga una caja fuerte escondida en un registro

    Los investigadores abrirán el arcón la semana que viene en los juzgados | Sólo el tesorero de CDC dormirá este fin de semana en prisión: el resto de los detenidos quedó en libertad

    Política | 24/10/2015

    La setmana que ve, la Guàrdia Civil procedirà a obrir als jutjats del Vendrell una caixa forta amb documents que dimecres va aparèixer, i no precisament per sorpresa, en un dels escorcolls duts a terme en el marc de la investigació contra el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Els investigadors tenen constància que el “titular” de la sospitosa caixa de seguretat la va canviar d’ubicació, amb l’única intenció d’amagar-la, després del primer escorcoll de l’agost, a les seus de CDC i de la fundació CatDem.

    Què amaga la caixa forta? El misteri es revelarà la setmana que ve. Mentrestant, només l’actual tresorer de CDC i administrador de CatDem, Andreu Viloca, passarà aquest cap de setmana a la presó. El seu advocat, Xavier Melero, ja ha presentat un recurs demanant-ne l’alliberament. La resta dels detinguts, onze, va anar quedant en llibertat, tots amb càrrecs, i alguns fins i tot sense comparèixer davant del jutge del Vendrell.

    El magistrat Josep Bosch Mitjavila va prendre declaració a tres empresaris: Jordi Soler, Xavier Tauler i Sergio Lerma. Per a l’últim, els fiscals anticorrupció José Grinda i Fernando Bermejo van demanar presó amb una fiança de 50.000 euros. Durant l’escorcoll al despatx de Madrid d’aquest empresari els investigadors van trobar una anotació al marge d’un document que deia “Oriol Pujol (l’aconseguidor)”. Com la resta d’acusats, es va acollir al seu dret de no declarar. El jutge va acordar deixar-lo en llibertat, amb càrrecs, prohibir-li d’abandonar del país i obligar-lo a comparèixer.

    Unes mesures cautelars similars a les que es van acordar amb el número dos d’Infraestructures.cat, la licitadora d’obra pública més important de Catalunya, Josep Antoni Rosell. Els fiscals n’havien demanat l’ingrés a presó sense fiança, ja que el responsabilitzen d’haver aconseguit “manipular” concursos públics per afavorir empreses que presumptament van pagar comissions al partit.

    Malgrat que Artur Mas va assegurar divendres que era “impossible” manipular les condicions dels concursos de la Generalitat, en l’escorcoll de la seu d’Infraestructures.cat, l’antiga Gisa, els investigadors es van apoderar d’un expedient que de manera “diàfana” evidencia “que les bases van ser modificades per adjudicar-les a l’empresa que convenia”, van explicar fonts al corrent de les indagacions. “Manipular un concurs és tan fàcil com premiar la puntuació dels aspectes tècnics, que tenen una valoració subjectiva”, van afegir.

    També va quedar en llibertat amb càrrecs i mesures cautelars l’extresorer de CDC, Daniel Osàcar. La Guàrdia Civil el va detenir a primera hora a casa seva i el va traslladar als jutjats. Amb la mesura van voler evitar que l’home, de salut delicada, passés la nit als calabossos. Se li va prohibir igualment abandonar el país, atesa la sospita que amaga diners a l’estranger.

    No és la primera vegada que imputen Osàcar per presumpte finançament il·legal de CDC. Està implicat en el cas Palau, pendent de judici, i el fiscal demana per a ell set anys de presó per haver rebut presumptament comissions de Ferrovial.

    L’entorn de l’empresari implicat en la trama del 3% Josep Maria Bassols va puntualitzar ahir que està vinculat a Oproler des del 2012, i no té relació amb les concessions sota sospita. Quant a l’escorcoll a casa seva, l’incident que va protagonitzar la seva dona, la comissionada de Transparència Núria Bassol, que en un primer moment va prohibir l’entrada de la Guàrdia Civil, s’explica pel fet que no havia arribat el secretari judicial.

    http://www.lavanguardia.com/politica/20151024/54438340895/guardia-civil-investiga-caja-fuerte-escondida-registro.html#ixzz3pT23Oe6b

  28. lejarza said

    Les similituds del cas Manga i l´afer del 3 %

    «Ja no es tracta dels Pujol, ni de Millet, ni d’Osácar. Es tracta de la CDC actual, que no sap per on sortir-se’n de tanta sospita de corrupció»

    JOSEP CALLOL

    Els darrers dies s’ha convertit en habitual escoltar polítics de l’alçada de Francesc Homs, Josep Rull o el mateix Artur Mas, assegurant que és impossible manipular un concurs públic. Ho diuen en el marc de les operacions del 3%, on presumptament hi ha implicades empreses privades, Convergència -a través de la fundació CatDem- i la Generalitat, de la mà de l’antiga Gisa.
    És clar, com que hi ha adjudicacions sota sospita que va fer la Generalitat, segons ells, un concurs públic no es pot manipular. Això no és estrictament cert. De fet no s’haurien de manipular, que és el que ens deuen voler dir, però en realitat sabem que hi ha sistemes per fer-ho i que, en alguns casos, es fa.
    El cas Manga avança molt lentament, però està revelant detalls molt importants del funcionament d’algunes administracions públiques. El d’avui és un exemple de fins a on pot arribar l’afer, en cas de confirmar-se’n tots els detalls. Però no fa gaires mesos, els investigadors -el Servei de Vigilància Duanera- van posar al descobert com es pot arribar a grapejar un concurs públic perquè aquest acabi a mans de l’empresa que interessa i no en les de cap altra.
    Martí Santiago ho va explicar el maig passat en una informació de Diari de Girona titulada: «El Consell de la Selva va pactar amb Eurest el concurs dels menjadors». Les converses telefòniques intervingudes i el buidatge dels ordinadors van descobrir com administració i empresa es posen d’acord abans del concurs.
    «En aquestes reunions es pactava, presumptament, la xifra del cànon, la puntuació que s’havia d’atorgar per aquest cànon i si el contracte del servei havia de ser fragmentat o no», es llegeix a la notícia que ha servit, amb cinc mesos d’antelació, per desmentir els que ara diuen que és «impossible manipular un concurs públic».
    Algú hauria d’enviar els informes de la policia duanera als alts càrrecs de Convergència que aquests dies surten al pas de les investigacions de corrupció pel 3%, sobretot per evitar que facin més el ridícul.
    El cas Manga avança molt lentament, però està posant al descobert tot un engranatge que té moltes similituds amb el seu cosí germà del 3%. El clan Pujol va caure, però a CDC algunes coses es van continuar fent de la mateixa manera amb nous personatges. De fet, Gemma Calvet (ERC) no va poder reprimir un «això és d’ara» quan Jordi Basté va anunciar en el seu programa a RAC1 que la Guàrdia Civil havia detingut l’actual tresorer de Convergència.
    Ja no es tracta dels Pujol, ni de Millet, ni tan sols d’Osácar. Es tracta de la Convergència actual, que no sap per on sortir-se’n de tanta sospita de corrupció. Els queda això del complot contra el procés, tot i que saben que no durarà sempre. Igual que els altres saben que amb això tampoc s’aturarà el procés.

  29. lejarza said

    Minimitzar la corrupció

    JORDI MARTÍNEZ

    Sap greu, a mi em sap greu, que en aquest país, fins i tot quan s’avança en posar al descobert pràctiques de corrupció política, siguem capaços de tirar aigua al vi i fer creure o voler fer creure que es tracta d’un atac al procés independentista per part dels poders fàctics de l’Estat. Potser és que ja no ens importa que alguns polítics i molts partits polítics s’hagin finançat irregularment, aprofitant-se dels diners dels ciutadans, o potser és que és tan rellevant el procés català que totes aquestes coses passen a ser minúscules davant de tan alta missió.
    La qüestió és que sembla que no ens interessi que segueixin sortint a la llum pública i sota el focus de les càmeres casos i casos de finançament poc ètic i també delictiu dels partits polítics, com si ja no fos rellevant saber que en aquest país tan idíl·lic ha robat fins el més curt dels curts, com si haguéssim de passar pàgina a una realitat que sembla vigent i no tant del passat, com alguns volen que creguem.
    Malgrat tot, a hores d’ara tot indica que aquest degoteig constant de registres, detencions, declaracions i imputacions d’empre?saris, d’empreses, de polítics i de representants institucionals continuarà i si això és així potser que inventem altres arguments per minimitzar la corrupció i no servirà aquell que tot ha estat un circ judicial i mediàtic perquè pel que es va sabent la porqueria sortia per les finestres i a no ser que ens agradi nedar entre la merda més val que reconeguem que a Catalunya, com a molts altres llocs, la corrupció ha estat pràctica habitual de polítics, empresaris i partits.
    Una altra cosa és què pensen fer, si és que pensen fer quelcom, els nostres nous representants institucionals (nous perquè acaben de ser escollits) per evitar que permanentment visquem en un espectacle en el qual cada dia ens assabentem de més escàndols i de més grossos.

  30. lejarza said

    La CUP i OeC confien en que no hi hagi res estrany en la concessió de les escombraries d’Olot

    La CUP i Olot en Comú “confien” en que no hi ha res irregular en la concessió del contracte de les escombraries a la ciutat. Tot i això, des d’Olot en Comú diuen que les adjudicacions sí que acostumen a ser impecables però el que s’ha de veure és si després de fer-la això va generar aportacions econòmiques a Convergència Democràtica o a fundacions del seu entorn.

    Després de l’escorcoll de la setmana passada, es va parlar més de l’anècdota de les multes als cotxes de la Guàrdia Civil que del que van venir a buscar per ordre judicial a l’Ajuntament: el concurs de concessió de la neteja i gestió de residus pels propers 8 anys. Ja des d’un primer moment l’alcalde d’Olot es va posar en contacte amb els diferents portaveus per garantir que el procés s’havia fet en l’estricta legalitat. Des de la CUP, el regidor Lluís Rubió, confia en les explicacions de l’equip de govern d’Olot de que tot s’ha fet correctament.

    Des d’Olot en Comú també confien en que tot es va concedir de la manera prevista perquè tampoc tenen motius per creure el contrari. Tot i això, assenyala que el tema de les irregularitats no estaria en la concessió sinó en que després l’empresa, en aquest cas la unió d’Igfa i Urbaser, hauria fet aportacions lligades a Convergència Democràtica. Ho ha argumentat d’aquesta manera el regidor del partit, Xavier Garcia.

    La contractació de les deixalles i la neteja viària a Olot suposa un contracte de 20M€ més IVA en el global dels 8 anys de concessió. És de fet la principal factura que paga la ciutat.

  31. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)

    Núm. 209 – 30 d’octubre de 2015

    Núm. 10001 dePArtAment d’emPresA i OcUPAció serveis Territorials a Girona

    Resolució per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l’acord relatiu al Conveni col·lectiu de treball de l’empresa Vigfa Residus, SLU, de Ripoll (codi de conveni núm. 17002492012009)
    Vist el text de l’acord relatiu al Conveni col·lectiu de treball de l’empresa Vigfa Residus, slu, de Ripoll, subscrit, d’una banda, pels representants de l’empresa, i de l’altra, pels dels seus treballadors, el dia 23 de juny de 2015, i d’acord amb el que estableixen els articles 90.2 i 90.3 del Reial decret legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel qual s’aprova el Text refós de l’Estatut dels treballadors; l’article 2 del Reial decret 713/2010, de 28 de maig, sobre registre i dipòsit de convenis i acords col·lectius de treball; el Decret 63/2015, de 28 d’abril, de reestructuració del Departament d’Empresa i Ocupació, i altres normes d’aplicació, Resolc: –1 Disposar la inscripció de l’acord relatiu al Conveni col·lectiu de treball de l’empresa Vigfa Residus, slu, de Ripoll (codi de conveni núm. 17002492012009) al Registre de convenis i acords col·lectius de treball dels serveis Territorials d’Empresa i Ocupació a Girona. –2 Disposar la seva publicació en el BOP de Girona. Girona, 20 d’octubre de 2015 Ferran Roquer i Padrosa Director dels serveis Territorials
    Transcripció literal del text original signat per les parts Acta final de la negociació del conveni per part dels representants de Vigfa Residus, SL, amb els representants dels treballadors del dia 23 de juny de 2015 Reunits: a les Preses, el dia 23 de juny de 2015. Els srs. Enric Guitart – delegat de personal de Vigfa Residus, Josep Rodríguez – assessor de CCOO, Carles Casas – responsable de Rsu de CCOO, Josep santandreu i Josep anfruns en representació de Vigfa Residus, slu. s’acorda: 1.- Pròrroga i denuncia: Una pròrroga del conveni fins a 31 de desembre de 2015. Amb ultractivitat durant 1 any segons marca la llei i 2 anys més. s’iniciarà la negociació 6 mesos després de l’adjudicació del nou concurs i com a màxim abans del 31-12-2016. Per això l’article 3 queda redactat de la següent manera: article 3. Denúncia. la denúncia en que es proposa la iniciació de noves negociacions haurà de fer-se amb una antelació mínima d’un mes respecte a la data del seu venciment o de qualsevol de les pròrrogues. Es fixa la ultraactivitat durant un any, segons estableix la llei 3/2012, de 6 de juliol, i 2 anys més, fins el 31 de desembre de 2018. si no hi ha denúncia expressa per qualsevol de les parts, el conveni es considerarà prorrogat en els seus propis termes i per períodes successius d’un any. En tot cas, s’iniciarà la negociació 6 mesos després de l’adjudicació del nou concurs i com a màxim abans del 31-12-2016. 2.- Canvi horari: un canvi d’horari de treball passant a les 35 hores setmanals a partir de 1 de gener de 2016, independentment del nou concurs. Per això l’article 9 queda redactat de la següent manera. article 9. Jornada de treball.

    la jornada de treball per a tot el personal afectat per aquest Conveni serà de 35 hores setmanals distribuïdes de dilluns a dissabte, a partir d’1 de gener de 2016. La jornada de treball queda fixada en 35 hores setmanals, independentment del nou concurs que l’haurà de respectar. Les dotacions del servei de recollida (Rsu) estaran compostes per 1 conductor i 2 peons. Els treballadors tindran dret a 20 minuts de descans que es consideraran com a temps efectivament treballat. 3.- Canvis incorporats al conveni col·lectiu: article 58. Estabilitat en el treball i pla d’igualtat de gènere. Estabilitat en el treball: Durant la vigència del present conveni i amb la finalitat de garantir l’estabilitat en treball i amb caràcter previ a l’adopció de les mesures dels articles 41, 47, 51 i 52 de l’Estatut dels treballadors, derivades de les reduccions de serveis o derivades de raons econòmiques, tècniques, organitzatives i/o productiva, del servei pressupostat en l’apartat de personal, l’empresa es compromet i obliga a negociar i adoptar totes les mesures flexibilitzadores alternatives possibles i previstes en la llei. Amb aquesta finalitat i amb caràcter previ a l’adopció de les esmentades mesures, es reuniran les parts, per acordar i negociar en trenta dies com a màxim el que procedeixi en els termes previstos en els art. 82.3 i 41.4 de l’Estatut dels treballadors. 4.- s’acorda que les taules del 2015 seran les mateixes que s’aplicaven al 2014. 5.- s’acorda que una vegades signades les 5 còpies, la part social farà el registre i publicació. Taules salarials Vigfa Residus, SLU – definitives 2015
    salari Base
    Plus tòxic
    Plus Nocturnitat
    Plus activitat
    Total Mes
    Paga Beneficis
    Paga juny / Nadal
    Paga setembre
    TOTal aNual PEO D 783,44 156,69 0,00 741,56 1.681,69 783,44 1.566,88 261,15 24.358,59 PEO N 783,44 156,69 195,86 741,56 1.877,55 783,44 1.566,88 261,15 26.708,92 COND. D 783,44 156,69 0,00 1.001,79 1.941,92 1.044,59 2.219,75 261,15 29.048,33 COND. N 783,44 156,69 195,86 1.001,79 2.137,78 1.044,59 2.219,75 261,15 31.398,65 auX. aDMINIsT 783,44 156,69 0,00 538,76 1.478,89 783,44 1.566,88 261,15 21.925,03 ENCaRREGaT 783,44 156,69 0,00 1.249,75 2.189,88 1.044,59 2.219,75 261,15 32.023,80

  32. lejarza said

    GRS i els sistemes per tenir adjudicacions: mediació, comparses i percentatges

    En funció de si eren contractes menors o procediments negociats sense publicitat optava per un o altre sistema

    31.10.2015

    GIRONA | MARTÍ SANTIAGO

    L’aparença de legalitat dels concursos i adjudicacions públiques de vegades solament és això, aparença. Perquè el que es produeix en realitat és un transvestisme de les irregularitats pactades per endavant entre els trilers de la cosa pública, que es fan trajes a mida amb les licitacions. Encara que una punxada telefònica a temps és suficient per destapar els tripijocs. Ho pot explicar molt bé l’empresa GRS Arc Local, al centre de la investigació del cas Manga. Encara que, sincerament, tampoc fa falta que digui massa res, ja que el Servei de Vigilància Duanera ja li ha avançat tota la feina.
    L’empresa de recaptació de tributs havia elaborat dos mètodes per aconseguir contractes menors i procediments negociats sense publicitat, encara que aquests sistemes solament funcionaven a la perfecció si rebien el suport d’algun càrrec públic a canvi d’alguna prebenda pel bé de l’interès general -representat per ell mateix, és clar. Està tot detallat en l’«Informe sobre activitats presumptament delictives imputades a la mercantil GRS Arc Local SL» que la policia duanera ha elaborat per a la jutge instructora del cas.
    GRS va anar ampliant la seva teranyina empresarial aprofitant la seva posició de domini en el Consell Comarcal de la Selva i facilitant que amb l’aval d’aquest ens li ?obris?sin les portes altres administracions, de les quals disposava d’informació sobre mancances i necessitats. Per això es valia de la mediació directa d’alts funcionaris del Consell que li donaven accés a les persones adequades d’alguns ajuntaments, la mediació de càrrecs polítics d’altres organismes o la creació de serveis innecessaris que després oferia igualment. Una de les estratègies més comunes de GRS era influir i col·laborar en l’elbaoració dels plecs de condicions dels concursos -vegeu peça.

    Els altres mètodes
    Per als casos de procediments negociats sense publicitat, GRS es valia de la utilització d’empreses comparsa que, sobre paper, eren alienes a GRS però esatven confabulades de manera que concorrien a la licitació sense intenció de guanyar-la. L’oferta que presentaven sempre era més cara, això si no desistien de la invitació i deixaven a GRS concórrer en solitari. Les més habituals eren Prointec SA -filial d’Indra-, UTM Serveis i Estudis Geogràfics SCP; Tribugest SA; Oficina Cartogràfica SCCL; Eiex SL; Aquagest; Recerca i Desenvolupament de Productes i Serveis SL; Gidoc Integral SL; T-Systems ITC Iberia; Iron Mountain España SA. En altres concursos GRS també feia d’empresa comparsa.
    En el cas dels contractes menors de serveis (de valor límit 18.000 euros sense IVA), havia aconseguit que aquests se li adjudiquessin no per un preu fix sinó a tant per cent sobre la facturació final. El cas més axiomàtic són les actualitzacions cadastrals, que incrementaven els beneficis dels ajuntaments recaptant impostos de dret públic (IBI, Impostos de circulació, taxes d’escombraries) i permetien a GRS cobrar un elevat percentatge al final del servei, sobrepassant els 18.000 euros de llarg. En molts casos, aquests contractes tenien una clàusula per poder-los prorrogar si ambudes parts hi estaven d’acord.

  33. lejarza said

    Ramos (CDC) nega que fos «aconseguidor»

    El convergent diu que GRS va utilitzar els seus serveis de consultor mentre estava retirat de la vida política

    31.10.2015

    M.S.GIRONA

    El director del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Ramón Ramos (CDC) torna a negar que mai hagués actuat d’«aconseguidor» de contractes per a GRS Arc Local, tal i com apunten els agents del Servei de Vigilància Duanera (SVD) que investiguen el cas Manga.
    El polític assegura que oferirà totes les explicacions que facin falta quan el citin a declarar al jutjat -la instructora del cas encara no ho ha fet. De totes maneres, admet que amb GRS va mantenir una relació comercial durant el temps que ell es va retirar de la política i va muntar una consultoria entre els anys 2008-2011.
    En el darrer informe que la policia de l’Agència Tributària va remetre a la jutge instructora, Pilar de Lara, identificaven Ramos com a «aconseguidor» i entre altres coses li atribuïen haver intercedit en favor de GRS perquè obtingués un contracte amb l’Ajuntament de Moià ?l’any 2009. Assumpte en el qual també estaria implicat el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, a qui els agents també sol·liciten imputar en el cas Manga.
    En una entrevista publicada a Diari de Girona el 25 de febrer de 2014, Ramos admetia que va posar en contacte GRS i Xaloc -l’organisme de recaptació de la Diputació de Girona- perquè creia que podien «fer una sinergia molt important» en aquesta matèria. «Crec que és important que una empresa com GRS, que gestionava molt bé els tributs, i ho havia demostrat durant anys i panys al Consell Comarcal de la Selva, pogués treballar conjuntament amb nous projectes amb Xaloc».

  34. lejarza said

    «Al Consell munto un comitè d´experts, 5 amics meus, i no em guanyen»
    31.10.2015 |

    El «modus operandi» de grs al consell comarcal de la selva. La policia disposa de proves sobre el mètode més utilitzat per l’administrador de GRS, Alexandre Ros, per aconseguir contractes. Generalment, el modus operandi passava per «influir/col·laborar en l’elaboració dels plecs de condicions dels concursos» amb el suport de funcionaris i autoritats públiques responsables de les institucions que feien les convocatòries. Sobre això, els atestats policials recullen una conversa entre Ros i una empleada seva on li explica que quan ell idea un projecte i el client li demana el plec de condicions «no deixo que el faci ell!». Ho exemplifica explicant clarament de quina manera fa les coses al Consell Comarcal de la Selva: En primer lloc «faig jo el plec de condicions!, i dic que la puntuació anirà d’aquesta manera», però aquí no acaba la martingala, ja que «per evitar-me ensurts, inclús munto un Comitè d’experts, 5 amics meus de reconegut prestigi tots ells, però amics meus, i no em guanya ningú eh!; i vénen les més grans [empreses]». GRS Arc Local va guanyar el primer concurs al Consell Comarcal el 1998 i va seguir dins l’ens fins al 2013, que salta el cas Manga.

  35. lejarza said

    La justícia estreny el cercle del 3% de CDC
    Noves informacions relaten amb detall com Convergència concedia projectes d’obra pública a canvi de comissions per finançar-se
    26.02.2017
    Noves revelacions. La Fiscalia Anticorrupció avança en la investigació del cas del 3% que afecta el partit que més anys ha governat Catalunya: Convergència, reconvertida ara en el PDeCAT, marca política que ahir, precisament, es presentava a Barcelona. L’ajudicació del contracte de recollida d’escombraries i de neteja d’Olot, l’any 2011, constitueix un bon exemple de com operava la trama corrupta, segons la Guàrdia Civil.
    n plena crisi política provocada per l’esfondrament del túnel de maniobres de la línia 5 del metro al barri barceloní del Carmel, en una sessió de control al Parlament, el 24 de febrer de 2005, l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va obrir la caixa dels trons: Artur Mas, aleshores a l’oposició, va desafiar-lo i Maragall va petar: «Vostès tenen un problema que es diu 3%». Es referia al percentatge que havien de pagar les empreses concessionàries d’obra pública a Convergència (ara PDeCAT) per aconseguir contractes. Davant l’acusació, Mas va explotar: «Si tenen proves, vagin als tribunals». Maragall va acabar demanant disculpes i el tripartit no va entomar el guà. Dotze anys després, el 3% torna a escena i ho fa de la mà de la justícia. La Fiscalia Anticorrupció assenyala l’extresorer de CDC Andreu Viloca com l’home del 3%; era l’encarregat, diu un informe de la Guàrdia Civil, de fer un seguiment «especial i anòmal» de les adjudicacions i licitacions atorgades per entitats públiques governades pels convergents. Controlava el pagament de comissions a fundacions afins al partit –CatDem i Fòrum Barcelona– per part d’empreses que s’adjudicaven contractes d’obra pública a través de procediments aparantement legals.
    Ahir transcendia que ajuntaments gironins, com el de Lloret de Mar o Figueres, figuren en l’informe de la Guàrdia Civil que menciona divereses negociacions de projectes que haurien tingut lloc entre els exercicis 2011 i 2013, una bona colla d’anys més tard de l’acusació i posterior rectificació feta en seu parlamentària pel president Maragall.

    Les escombraries d’Olot
    I la capçalera digital El Confidencial revelava que la constructora ACS va ser una de les grans beneficiades per la xarxa corrupta. Presidida per Florentino Pérez, la companyia hauria utilitzat la seva fundació per abonar una presumpta comissió il·legal al partit per la concessió d’un contracte de 19,7 milions d’euros a la seva filial de serveis públics Urbaser, venuda el desembre passat a un grup xinès. La Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció descriuen amb detall com s’hauria tancat el tripijoc després d’analitzar la nombrosa documentació intervinguda en el despatx del tresorer del partit, Andreu Viloca. El 12 d’abril de 2011, un dia després que l’Ajuntament d’Olot anunciés la licitació del contracte municipal per a la recollida d’escombraries i la neteja viària durant vuit anys, Viloca es va reunir al seu despatx de la seu central de CDC amb Jordi Duran Vall Llosera, directiu d’Urbaser a Catalunya. Superat aquest «tràmit», l’Ajuntament, encapçalat després de les municipals de maig d’aquell any pel convergent Josep Maria Coromines, es va apressar a adjudicar en el primer ple el contracte d’escombraries i neteja a una UTE integrada per Urbaser i una altra concessionària constituïda només cinc mesos abans.
    La preadjudicació es va aprovar el 8 de setembre, però la licitació es va tancar un dia després. Segons recull el sumari, el 9 de setembre de 2011, la Fundació ACS va realitzar una transferència de 60.000 euros a la fundació CatDem. Només el 2013, CDC va rebre d’aquestes fundacions un total d’1,2 milions d’euros mitjançant factures falses per serveis inexistents.
    L’estratagema del contracte d’Olot va finalitzar quan l’Ajuntament va concedir definitivament el servei a la UTE d’Urbaser l’octubre de 2011. La decisió s’havia pres, en realitat, a 120 quilòmetres de distància, en el despatx de Viloca. Els investigadors van localitzar anotacions en la seva agenda que recullen almenys sis reunions amb Jordi Duran en moments clau del concurs. La Guàrdia Civil va detenir al tresorer al juliol i octubre de 2015, i va tornar a arrestar-ho el passat 2 de febrer en l’operació Pika, la quarta fase de l’operació Petrum sobre el 3%.
    El sumari també deixa clar que els tripijocs es van estar produint fins al mateix moment en què la Guàrdia Civil va entrar en CDC el 28 d’agost de 2015. Viloca va intentar destruir documentació amb una trituradora, però els especialistes de l’Institut Armat van poder reconstruir-la. Entre els papers que va tractar d’eliminar hi ha un amb anotacions sobre un concurs per construir l’escola Montserrat Vayreda de Roses.

    I ara, Artur Mas
    I segons El Mundo, un testimoni protegit hauria implicat per primera vegada davant del jutge Artur Mas en el cas 3%. Es tractaria d’un empresari que es va reunir amb Mas i el llavors gerent de CDC, Germà Gordó, per «negociar» donacions a canvi d’adjudicacions d’obra pública. La reunió es va produir a la seu de CDC a Barcelona, abans que Mas fos president de la Generalitat, l’any 2010.

  36. lejarza said

    L’ajuntament d’Olot reivindica que no va haver-hi irregularitats en la contractació del servei de neteja
    Entrada de: Redacció | Data: 27 febrer,2017
    http://www.elgarrotxi.cat/lajuntament-dolot-reivindica-que-no-va-haver-hi-irregularitats-en-la-contractacio-del-servei-de-neteja/
    Comunicat de l’Ajuntament d’Olot – Arran de les informacions publicades aquest cap de setmana en què es qüestiona el procés per a l’adjudicació del servei de recollida de deixalles i neteja viària, l’equip de govern d’Olot vol fer les consideracions següents.
    Que el procés per a l’adjudicació del servei es va realitzar de forma impecable, d’acord amb els criteris tècnics aprovats per unanimitat en el ple de l’Ajuntament d’Olot del 24 de març de 2011.
    Que la tramitació es va portar a terme al llarg de dos mandats: l’equip de govern del PSC (2007-2011) va iniciar el procés, que va continuar l’equip de govern de CiU (2011-2015) complint amb les condicions administratives i prescripcions tècniques del contracte.
    En tot moment, es van seguir les consideracions i decisions dels informes tècnics i la mesa de contractació, fins i tot davant les al·legacions presentades per les empreses participants al concurs, va fer l’adjudicació corresponent.
    Davant les informacions aparegudes aquest cap de setmana, l’equip de govern vol deixar constància que mai s’ha rebut cap indicació de ningú per influir en un procés, rebutja qualsevol dubte que es pugui generar arran d’aquesta qüestió i defensa la total legalitat de la tramitació que s’ha portat i es porta a terme des de l’Ajuntament d’Olot.

  37. lejarza said

    Corominas es va reunir amb Viloca sis dies després d’adjudicar el concurs d’escombraries
    27 de febrer de 2017
    Per Joel Tallant i Jordi Altesa
    http://www.radiolot.cat/noticies/corominas-reunir-viloca-sis-dies-despres-dadjudicar-concurs-descombraries/
    L’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, es va reunir amb Andreu Viloca, investigat per la trama del 3%, sis dies després de l’adjudicació del servei d’escombraries d’Olot. Ho diu la instrucció policial a la qual ha tingut accés Ràdio Olot basant-se en l’agenda electrònica del aleshores tresorer de Convergència Democràtica. Corominas ha reconegut la trobada però ha negat categòricament a Ràdio Olot haver rebut pressions per beneficiar l’adjudicatari.
    El 21 d’octubre del 2015 la Guàrdia Civil va irrompre a l’Ajuntament d’Olot a la recerca de documentació vinculada amb l’adjudicació de la contractació del servei d’escombraries. Aquest servei l’havia portat fins al 2011 Fomento de Construcciones y Contratas. Quan es va acabar la concessió es va obrir un nou concurs al qual també s’hi va presentar. No el va guanyar i se’l va emportar la Unió Temporal d’Empreses formada per l’empresa local Igfa i la filial d’ACS Urbaser. Les bases d’aquest concurs es van aprovar per unanimitat al ple de l’Ajuntament al març del 2011 a les acaballes del mandat de Lluís Sacrest. L’adjudicació del servei, però, es va fer al ple celebrat el 29 d’agost del 2011 quan Josep Maria Corominas havia acabat d’accedir a l’alcaldia.
     
    Sis reunions Viloca-Urbaser…
    Paral·lelament, segons la instrucció policial, hi van haver fins a sis trobades entre l’aleshores gerent de Convergència Democràtica, Andreu Viloca, i el directiu d’Urbaser, Jordi Duran. En una d’elles, el 9 de setembre del 2011, Duran li hauria fet entrega d’un xec de 60.000 € de la Fundació ACS a benefici de la Fundació Fòrum Barcelona, vinculada a Convergència.
     
    … i una Viloca-Corominas
    A Olot, la publicació definitiva de la concessió es va fer el 20 d’octubre al Diari Oficial de la Generalitat. Sempre, segons la documentació policial, sis dies després l’alcalde de la ciutat s’hauria reunit amb Viloca i amb Francesc Sánchez, un altre dels homes forts de Convergència, segons consta en l’agenda electrònica de l’extresorer investigat. Preguntat sobre aquesta qüestió a l’Informatiu del Migdia de Ràdio Olot, Josep Maria Corominas, no precisa si es va produir aquell dia, però reconeix haver tingut contacte amb aquestes dues persones. Sigui com sigui, Corominas ha deixat molt clar a Ràdio Olot que en cap moment se’l va pressionar perquè resolgués el concurs a favor d’Urbaser.
    Josep Maria Corominas ha defensat en tot moment l’estricta legalitat del concurs per a l’adjudicació del servei d’escombraries de la ciutat. En un comunicat fet públic per l’Ajuntament d’Olot asseguren que el procés va ser, textualment, “impecable”.

    Se n’assabenta per la ràdio
    Corominas ha reconegut haver-se assabentat per Ràdio Olot de que el seu nom figurava als papers de la investigació de la Guàrdia Civil i ha criticat que tota la informació de que disposi sigui a través dels mitjans de comunicació.
     
    Emprende mesures
    L’alcalde d’Olot ha lamentat que el nom de la ciutat estigui sota l’ombra de sospita en un cas tant delicat com el del 3% de presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica. En aquest sentit ha dit que no descarten la possibilitat d’emprendre accions legals.
     
    Concurs amb polèmica
    L’any 2011 Fomento de Construcciones y Contratas va presentar un recurs contra la decisió de l’Ajuntament d’Olot de donar a Urbaser el contracte de recollida d’escombraries perquè no estava d’acord amb les puntuacions donades en la resolució del concurs. La mesura, que acabarien retirant, va arribar al Contenciós Administratiu.

  38. lejarza said

    corrupció
    L’Ajuntament d’Olot es desmarca del cas de corrupció del 3%
    A causa de les últimes informacions publicades per la premsa espanyola, el consistori ha volgut defensar la seva legalitat amb un comunicat
    L’acusen de formar part d’una adjudicació il·legal del servei d’escombraries l’any 2011
    Assegura que la contractació es va fer “de forma impecable”
    La Guàrdia Civil escorcolla durant quatre hores l’Ajuntament d’Olot en una operació contra la corrupción
    http://www.naciodigital.cat/garrotxa/noticia/16685/ajuntament/olot/es/desmarca/cas/corrupcio
    Aquest cap de setmana diversos diaris han publicat informacions relacionades sobre el cas convergent del 3% després que s’hagi fet públic el sumari del cas. El fet que hagin sortit noves informacions que posaven a Olot en el punt de mira per una presumpte contractació il·legal l’any 2011 del servei d’escombraries de la ciutat, ha obligat l’Ajuntament a enviar un comunicat a la premsa aclarint qualsevol informació que qüestionés l’adjudicació.
     
    El comunicat diu que “l’adjudicació del servei d’escombraries es va realitzar de forma impecable, d’acord amb els criteris tècnics aprovats per unanimitat en el ple de l’Ajuntament d’Olot del 24 de març de 2011”. També s’explica que la tramitació es va portar a terme al llarg de dos mandats entre el PSC, qui va iniciar el procés el març del 2011, i CiU que el setembre del mateix any va agafar el relleu socialista a la ciutat i va tancar el contracte del servei. El comunicat també vol deixar clar que l’equip de govern convergent “mai ha rebut cap indicació de ningú per influir en un procés” i rebutja qualsevol dubte defensant en tot moment la legalitat de la tramitació que es va portar a terme des de l’Ajuntament.
     
    Llegeix el comunicat de l’Ajuntament d’Olot
     
    ABC, La Razón i El País acusen l’Ajuntament d’Olot
     
    Algunes de les informacions publicades per ABC, El País o La Razón aquest cap de setmana posen d’exemple el cas d’Olot per explicar el modus operandi de la presumpte trama de corrupció del 3%. Afirmen que Andreu Viloca, ex-tresorer de Convergència, es va reunir a l’abril del 2011 amb l’empresari  Jordi Duran, de l’empresa de gestió de residus Urbaser, just després d’una preadjudicació del servei d’escombraries olotí a l’empresa de Duran. El setembre, Viloca ingressa 60.000 euros a la Fundació CatDem vinculada a convergència; i al cap d’un mes, l’Ajuntament olotí adjudica per complet el servei a la seva empresa.  
     
    L’Ajuntament d’Olot es va veure implicat el 2015 en una investigació sobre el cas Petrum també relacionat amb la trama del 3%. El 21 d’octubre de fa dos anys, La Guardia Civil va escorcollar el consistori en busca de proves sobre la presumpte adjudicació il·legal.

  39. lejarza said

    Olot defensa que l’adjudicació investigada pel 3% va ser «impecable»
    L’alcalde aclareix que el procés va complir amb totes les condicions administratives i prescripcions tècniques
    agències/x.v. 28.02.2017
    http://www.diaridegirona.cat/catalunya/2017/02/28/olot-defensa-que-ladjudicacio-investigada/831802.html
    L’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, va assegurar ahir que el procés d’adjudicació del servei d’escombraries investigat pel cas de corrupció del 3% es va fer «d’una manera impecable».
    Arran de les informacions publicades en relació al procés de contracte del servei de recollida de deixalles i de neteja viària, Corominas va explicar que «nosaltres no hem rebut mai cap indicació de ningú per influir en cap procés. No tan sols amb aquest de les escombraries, sinó en cap procés».
    L’alcalde va remarcar que «la tramitació es va portar a terme al llarg de dos mandats: l’equip de govern del PSC (2007-11) va iniciar el procés, que va continuar l’equip de govern de CiU (2011-2015) complint amb les condicions administratives i prescripicions tècniques del contracte». «En tot moment», assegura, «es van seguir les consideracions i decisions dels informes tècnics i la mesa de contractació, fins i tot davant les al·legacions presentades a les empreses participants al concurs va fer l’adjudicació corresponent». La Guàrdia Civil va apuntar fa uns dies que l’extresorer de CDC, Andreu Viloca era «l’aconseguidor» que mantenia el contacte entre el Govern i les empreses constructores.
    En aquest sentit, la investigació subratlla la reunió que Viloca va mantenir amb l’empresari Jordi Duran, responsable de l’empresa Urbaser l’any 2011, just després que la companyia es fes càrrec de la recollida d’escombraries d’Olt. La reunió es va celebrar el 8 de setembre i l’endemà la fundació ACS (de la qual forma part Urbaser) va donar a Catdem (Fundació vinculada a Convergència) 60.000 euros.
    «És veritat que va haver-hi un contenciós entre l’Ajuntament i Fomento de Construcciones i Contratas i Urbaser sa-Igfa. per qüestions merament tècniques, però que tot el nostre procediment ha seguit totes les passes legals que havia de seguir», va concloure Corominas.

    Pressió a Mas
    Per la seva banda, el portaveu d’Economia del PSOE al Congrés, Pedro Saura, va exigir ahir a l’expresident català Artur Mas «menys conferències fora d’Espanya per parlar de la independència de Catalunya i més conferències aquí per explicar per què Convergència es va finançar al 3% quan ell la dirigia».
    Saura va fer aquestes declaracions en el fòrum que celebra el PSOE per debatre la ponència econòmica del seu pròxim congrés.
    En la mateixa línia, el coordinador nacional d’ICV, David Cid, va reclamar ahir a Mas que deixi de «fugir d’estudi» i doni explicacions «convincents» sobre el cas 3%.
    «El problema real és que no s’estan donant respostes de manera reiterada», va apuntar Cid, que va fer una pregunta directa a Mas.
    «Ha d’explicar perquè el tresorer de CDC tenia documents amb adjudicació d’obra pública de diferents administracions catalanes al seu despatx. Per quina raó el responsable de finances d’un partit tenia aquests documents» es va qüestionar en veu alta el coordinador nacional d’ICV, que també va mostrar la seva sorpresa pel «silenci» de Puigdemont i Junqueras sobre el presumpte finançament irregular de CDC. «El Govern fa una setmana que està desaparegut, calen més explicacions», va insistir Cid.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: