Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 22 abril 2015

Independents per Argelaguer (IPA) candidatura presentada per a les eleccions municipals de maig de 2015

Posted by lejarza en 22 abril, 2015

Independents per Argelaguer (IPA) candidatura presentada per a les eleccions municipals de maig de 2015

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 77 Annex 1 – 22 d’abril de 2015

Administració Electoral Juntes Electorals de Zona Núm. 4520 JUNTA ELECTORAL DE ZONA D’OLOT

Edicte corresponent a les candidatures presentades per a les eleccions municipals de 24 de maig de 2015.

MONTSERRAT SERRA GALBANY, Secretària de la Junta Electoral de Zona d’Olot, Faig Saber:

que d’acord amb el que estableix l’article 47 de la Llei orgànica del règim electoral general, les candidatures presentades en aquesta Junta Electoral de Zona, per les properes eleccions municipals del 24 de maig de 2015, són les següents:

Circumscripció electoral: ARGELAGUER Candidatura núm.: 1.

INDEPENDENTS PER ARGELAGUER (IPA)

1. ARTUR GINESTA RAMBLA 2. ORIOL MASCARO VIDAL 3. XAVIER QUINTANA RICART 4. MARTA RIUS ALCAY 5. JORDI PUIGDEVALL NOGUER 6. NURIA ROIG BAZAN 7. DAVID PALOMERAS RODRÍGUEZ

Suplentes 1. GUILLEM BALLAZ BOGUNYA 2. ALBERT PALOMERAS RODRÍGUEZ 3. JULIÀ BADOSA ALSINA

Independents per Argelaguer (IPA) candidatura presentada per a les eleccions municipals de maig de 2015 Xavier Quintana Ricart "el pancartes"

Independents per Argelaguer (IPA) candidatura presentada per a les eleccions municipals de maig de 2015
Xavier Quintana Ricart “el pancartes”

Anuncios

Posted in Uncategorized | 11 Comments »

Sant Jaume de Llierca programa Residu Zero

Posted by lejarza en 21 abril, 2015

Sant Jaume de Llierca programa Residu Zero

Argelaguer – Vall del Llierca

Fins avui tan sols un municipi de la Garrotxa, Sant Jaume de Llierca, i cinc mes: Celrà, Cruïlles, la Bisbal d´Empordà, Girona, Palamós i Vidreres s’han adherit al programa Residu Zero, que és un moviment d’abast mundial per posar fi a la destrucció a què estem sotmetent el planeta.

L’Estratègia Catalana cap al Residu Zero és una iniciativa ciutadana que promou un canvi de model en els sistemes de producció i consum del nostre país amb l’objectiu de tancar els cicles de la matèria i l’energia. És un mecanisme d’impuls d’estratègies que evitin la generació de residus, tot rebutjant els tractaments finalistes (abocador i incineradora) com alternatives viables a la gestió de les fraccions no recuperables.

Actualment la conformem, a Catalunya, més de 55 ajuntaments, totes les universitats públiques, més de 30 empreses i una quarantena d’entitats i plataformes, que es comprometen de forma cooperativa a treballar en un espai comú.

Residu Zero està bé perquè, per fi, sorgeix un moviment amb implicacions polítiques que no parla només de reciclatge de residus, que també, però que parla de quelcom fonamental: reduir substancialment els residus obligant els productors a retallar envasos i embolcalls, transformar els residus en matèria primera i que cada habitant generi un límit de porqueria.

Un punt de partida esperançador però només un ajuntament de la Garrotxa implicat.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Juan R. lejarza d´Argelaguer

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

L´alta arquitectura a Riudaura

Posted by lejarza en 20 abril, 2015

L´alta arquitectura a Riudaura 

Eulàlia Masana Serra, alcaldessa de Riudaura (Garrotxa)

“Hi ha un tipu d’arquitectura que només serveix per al lluïment personal dels arquitectes però que no aporta res a la vida diària dels que han d’utilitzar aquests espais”

L’alta costura és roba curiosa, que té molt de glamur. Només ens serveix per portar en ocasions molt especials ja que es fa malbé amb facilitat, és delicada, i només uns pocs afortunats se la poden pagar. Però no serveix per al dia a dia, per anar a treballar, no ens abriga, no ens facilita la vida i molts no ens la podem permetre.

L’alta arquitectura és una cosa semblant: molt de glamur, espais diàfans, prioritzant l’estètica sobre la utilitat i la seguretat, si cal obviant les normatives…. per ser admirat però no utilitzat.

Però sabeu els diners públics (els que paguem entre tots) no s’haurien de fer servir per fer edificis que tan sols serveixen per fotografiar.

Les mostres d’arquitectura estan molt bé per al Palau Robert, on aquests dies s’hi presenta una exposició dels arquitectes RCR anomenada Creativitat Compartida. Compartida amb qui? Amb els veïns de Riudaura segur que no!

Les fotografies d’edificis difícilment útils i el lluïment dels seus arquitectes formen part d’aquesta alta arquitectura, però és quelcom que no aporta res a la vida diària dels que han d’utilitzar aquests espais.

Nosaltres, la gent del carrer, els qui ens vestim amb roba normal, de bon portar, ens agradaria tenir un local normal, senzill, sense grans luxes i pràctic.

No cal que sigui diàfan, amb un disseny de somni….. nosaltres voldríem un local calentó a l’hivern, amb finestres que es puguin obrir a l’estiu i deixar passar l’aire, on cada cop que has de endollar qualsevol cosa no t’hagis d’enfilar a una escala, on les parets de ferro no cremin, on ens hi puguem trobar, ballar, dinar sense haver d’estar patint que la mainada no caiguin daltabaix d’una barana que s’assembla més a un tobogan que a una protecció…

Que no haguem de tancar aquest edifici perquè no podem pagar les factures de calefacció ni aire condicionat. Ni podem pagar un manteniment insostenible, ni podem permetre que cap veí resulti ferit a causa de mancances estructurals i patologies ocultes que no compleixen cap mena de normativa i que són un perill real.

Entenem que el Departament de Territori i Sostenibilitat (que per cert haurien d’aprendre el significat d’aquesta paraula) valori arquitectes que fan alta arquitectura, però els demanem que tinguin seny, que no necessitem cap espai perquè vingui gent de fora a admirar, no necessitem cap premi d’arquitectura.

Necessitem un local fàcil de mantenir i que es pugui utilitzar. Cosa que ara no podem fer.

L’enaltiment d’uns arquitectes a través d’obres inútils i faraòniques se l’han de pagar ells mateixos amb els seus diners, o amb els de qualsevol particular que vulgui pagar-se el caprici. Fer-ho amb diner públic és malversació de fons i Prevaricació, i hauria d’estar penat amb la presó.

Riudaura, un poble que malauradament continua sense Centre Cívic.

Llegir més:

Riudaura la gran bacanal de les planxes de metall i parets de cristall

https://llierca.wordpress.com/2013/04/27/riudaura-la-gran-bacanal-de-les-planxes-de-metall-i-parets-de-cristall/

Al Centre Cívic de Riudaura el vent s’emporta la teulada del “ruïnós” edifici del despatx d’RCR-Arquitectes-Olot

https://llierca.wordpress.com/2015/01/26/al-centre-civic-de-riudaura-el-vent-semporta-la-teulada-del-ruinos-edifici-del-despatx-drcr-arquitectes-olot/

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Els homes i masos de Remença de Besalú parrochie Sancti Vicentii de Bisulduno

Posted by lejarza en 20 abril, 2015

Els homes i masos de Remença de Besalú parrochie Sancti Vicentii de Bisulduno

Juan R Lejarza de Cal Music – Argelaguer (Garrotxa)

El Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document de Catalunya inclòs en el registre.

El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental.

El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat.

1448 octubre 20, diumenge. Prat anomenat els Tiradors Vells*

En presència de Jaume Coma, notari, són convocats al prat anomenat els Tiradors Vells, a l’altra banda del pont de Besalú, els homes de Mata, Fontcoberta, Montagut, Centenys, Vilavenut, Serinyà, Sesvinyes, Lliurona, Corsavell, Sant Miquel Sesserres (Sant Martí Sesserres), Sant Llorenç del Mont, Sant Martí i Sant Miquel de Campmajor, Ventajol, Puigarnol, Calç, Besalú, Palera, el Torn, Mieres, Freixa, Fares, Capellades, Ossinyà, Lligordà i Crespià, sotsvegueria de Besalú, amb el so de trompeta emès per Joan Miquel, pregoner públic i jurat de les dites viles, amb llicència de Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer de la sotsvegueria. (f. 28r-v, f. 29r-v, f. 30r)

Consequenter vero die dominica intitulata vicesima mensis octobris et anni predictorum, in mei Iacobi Coma, notarii antedicti, et testium supra proxime nominatorum presentia, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum subvicarie Bisulduni, in prato vocato los Tiradors Veylls sito in capite pontis ville Bisulduni predicte ad sonum tube emissum per Iohannem Michaelis, preconem publicum et iuratum dicte ville, de licentia honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii dicte subvicarie, scilicet. (f. 28v)

1-. Mata

Francicus de Ffarrerons, Andreas Quintana, Iohannes Frigola, Petrus Brayla, Petrus Colom, Petrus Ferrer, omnes parrochie Sancti Andree de Mata.

2-. Ffoncuberta

Iohannes Prat, Petrus Puiol, Geraldus Diumer, Petrus de Puigmoradell, Iohannes Miquel, omnes parrochie Sancti Ffelicis de Ffontecohoperto.

3-. Montagut

Matheus Costa, Iacobus Camps, Iohannes de Saylla, etatis sexdecim annorum, Iohannes ça Coma, Petrus Saxart, Petrus dez Puig, Petrus Barçalo, etatis sexdecim annorum, Iacobus Sorriba, Matheus ça Riera, Guillermus Moner, Iohannes dez Pont, Petrus Rocha, Iohannes Bosch, Berengarius Stephani, omnes de Palau, parrochie Sancti Petri de Montagut.

4-. Sentenys

Bernardus Casademont, Petrus Puig, Guillermus Raynart, Bernardus Siffreu, Narcissus Lobera, Anthonius Truyll, Petrus Simon, minor dierum, Bartholomeus Petri Iohannes, Petrus Devall, Laurenti Costa alias Migavila, Iohannes Devall, omnes parrochie de Sentenys.

5-. Vilavenut

Petrus Guillermus Truyll, Petrus Vilar, Bernardus Soler, Iohannes Riba, Raymundus Ort, Iohannes Meso, Iohannes Campmagre, Lieus Mont, Petrus Batle, Anthonius Devall, Michael Lobet, Anthonius Campmay, Iacobus Cabot, omnes parrochie Sancti Saturnini de Vilavenut. (f. 29r)

6-. Serinya

Anthonius ça Canela, Bernardus ça Casadevall, Bernardus Rocha, Bernardus Riera, Bartholomeus Brunyoles, Salvator Terrades, Anthonius de Budalles devall, Petrus Serra, Bernardus Algusta, Petrus de Sancto Michaele çes Vinyes, Petrus Caselles devall, Bernardus Canela demont, Petrus de Puigperdut, Laurenti Casadevall, Petrus Bernardi Conill, Guillermus Puiada, Iohannes Casadevall, Iohannis Bach, Gabriel Perduts, Michael Aulina, Bernardus Casadevall, Petrus Bernardus Moli, Guillermus ça Bruguera, Bonanatus Ortos, Iacobus Ioher, Guillermus Gemichs, Iohannes Porxe, minor dierum, Bonanatus Ferrer, omnes parrochie Sancti Andree de Serinya.

7-. Lorona (Lliurona)

Ffelix Planells, Iohannes de Truylls demont, Iohannes Ermeda, etatis viginti trium annorum, Iohannes Carig, Petrus Spuells, Matheus Prim, Anthonius Terrats, Ffranciscus Olmer, Guillermus Frigola alias Clopera, Bernardus Bosch, omnes parrochie Sancti Andree de Lorona.

8-. Cursavell

Bernardi Serrat, Iacobus Masdemont, parrochie de Cursavell.

9-. Sa Serra

Pontius Puig, Petrus Vinyes, parrochie Sancti Michaelis de sa Serra.

10-. S. Lorens del Mont

Laurentius Ferrer, Petrus Ledo, Iohannes de Puigiular, parrochie Sancti Laurenti de Monte.

11-. Campmajor

Iacobus Cases, maior dierum, Petrus Godayll, minor dierum, Petrus Vidal, minor dierum, Anthonius Oliveris, Petrus Coma, minor dierum, Iohannes Font, Bernardus dez Coll, Petrus Arnaldus de Goffra, omnes parrochie Sancti Martini Campo maiori, (f. 29v) Petrus Prat, minor dierum, Petrus Burgada, Michael Roura, etatis viginti trium, parrochie Sancti Michaelis de Campo Maiori.

10-. Ventayol

Iohannes Soler, Bernardus ça Casademont, Petrus Squert, parrochie Sancti Ffelicis de Ventayol.

11-. Puigarnol

Gabriel Sabria, Petrus Mates, Ffranciscus Vila, Iohannes Vinyes, etatis decem octo annorum, Petrus Rodor, Ffranciscus ça Coma, Iohannes Puig, omnes parrochie Sancti Cipriani de Puigarnol.

12-. Calç

Iohannes Çescloses, Marturianus Garau, Petrus Mata, Dominicus Mont, parrochie Sancti Maurici de Calç.

13-. Besalu

Iohannes Stephani, Iohannes de Pelatges, Petrus Riel devall, Iohannis Vilaret, Petrus Ameller, Petrus Riel demont, Andreas Oliva, Michael Reig, Guillermus Strada, Petrus Costa, Guillermus Conch, maior dierum, Bartholomeus Oliu, Petrus Cabratosa, Petrus Caules della, Petrus Puig, Gabriel Batle, Iacobus Girgos, minor dierum, Iohannes Ladrera, Arnaldus Busquet, Petrus Planes, minor dierum, Iacobus Costa, Phelessian de Barregar, Iacobus Guell, Petrus Caselles, Marchus Caules, omnes parrochie Sancti Vicentii de Bisulduno.

14-. Palera

Guillelmus Maso, Iohannes Aulet, parrochie Sancte Marie de Palera.

15-. Storn

Andreas de Vilalonga, Nicholaus Maspoc, Iohannes Casadevall, Bartolomeus Noguer, Bartholomeus ça Fabraga, Petrus Vidal, etatis decem septem annorum, Dalmatius Soler, Iohannes Roquer, (f. 30r) Iacobus Gibert, Petrus Camps, omnes parrochie Sancti Andree dez Torn.

16-. Mieres

Iohannes ça Carrera, Anthonius Casademont, Anthonius Riba, Anthonius Rexach, etatis viginti annorum, parrochie Sancti Petri de Mieres.

17-. Ffrexa

Petrus Serra, Petrus Sola, Petrus Verdaguer etatis XX annorum, Petrus Rovira, parrochie Sancte Marie de Ffrexa.

18-. Fares

Petrus ça Costa, Iohannes ça Costa devall, Iohannes Mir, Bartholomeus Roset, parrochie Beate Marie de Fares.

19-. Capellada (Sant Marti)

Iohannes Sunyer, Nicholaus Puguira, Iohannes Romeu, Anthonius Boxols demont, Guillermus Spital, Ffranciscus Closes, Iohannes Frigola, Petrus Colomer, Petrus Costa alias Englada, Bernardus Englada, Michael Olivet, Petrus Pedrigue minor dierum, Anthonius Casta, omnes parrochie Sancti Martini de Capellata.

20-. Usinya

Anthoniu Feu, Petrus Sglesia, parrochie de Usinya.

21-. Ligorda

Anthonius Boxols, parrochie de Ligorda.

22-. Crespia

Guillelmus Costa de Portell, parrochie de Crespia.

*) El Prat dels Tiradors Vells és l’espai, que actualment, serveix d’aparcament al trenet turístic (P-4), oficina municipal de turisme de Besalú, no existeix en el nomemclátor oficial de carrers i places.

Mata escrit al marge esquerre. Ffontcuberta escrit al marge esquerre. Montagut escrit al marge superior. Senteny escrit al marge dret. Vilavenut escrit al marge inferior i al marge dret. Serinya escrit al marge esquerre. Lorona escrit al marge esquerre. Cursavell escrit al marge esquerre. ça Serra escrit al marge esquerre. En el document està escrit Michaelis, però en el segle xv aquesta parròquia es coneixia com a Sant Martí. S. Lorenç del Mont escrit al marge esquerre. Campmaior escrit al marge esquerre. Vanteyol escrit al marge esquerre. Pugarnol escrit al marge esquerre. Calç escrit al marge esquerre. Besalu escrit al marge esquerre. Palera escrit al marge esquerre. Storn escrit al marge esquerre. Mieres escrit al marge esquerre. Ffrexa escrit al marge esquerre. Fares escrit al marge esquerre. Capellada escrit al marge esquerre. Crespia escrit al marge esquerre.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

Argelaguer Sindicat Remença Besalú Tortellà Montagut Serinya Fontcoberta

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

L´alcalde de Sant Ferriol a la Garrotxa va en una llista d´ERC d´Olot després de 24 anys a CiU d´Olot

Posted by lejarza en 16 abril, 2015

L´alcalde de Sant Ferriol a la Garrotxa va en una llista d´ERC d´Olot després de 24 anys a CiU d´Olot

Argelaguer – Vall del Llierca

L’alcalde de Sant Ferriol, Josep Masmitjà, ha decidit deixar CiU i presentar-se en aquesta ocasió amb una llista d´ERC d´Olot.

El l’alcalde transfuga, després de 24 anys a CiU d´Olot, assegura que ha pres la decisió perquè, durant els últims anys, “CiU no ha estat a l’alçada de les necessitats del poble”.

Assegura que a partir d’ara esta disposat a alçar la veu per fer sentir les necessitats del seu poble, que segons diu, ha estat “arraconat” dins la comarca de la Garrotxa.

La llista de l’alcalde transfuga, s’anomena Independents per Sant Ferriol-ERC/Acord Municipal i, a banda de Masmitjà, també comptarà amb l’actual primera tinent d’alcalde, Maria Rosa Coll (CiU).

La seva prioritat per als propers quatre anys serà mirar de posar el municipi al nivell d’altres pobles del voltant en qüestió de serveis als veïns, ja que en aquests moments se senten “a anys llum”. “Sabem que hi ha moltes limitacions pressupostàries, però d’alguna manera s’ha de poder anar tirant endavant.

En aquest sentit, lamenta que CiU d´Olot no hagi donat, en els darrers temps, resposta a les seves necessitats. “Sabem que som un poble petit i quin és el nostre pes específic dins la Garrotxa, i tenim un pressupost petit”.

Potser per això demanàvem més atenció a les nostres necessitats, però CiU, des del Consell Comarcal de la Garrotxa i des del partit de Jordi Pujol, ha prioritzat altres necessitats i altres municipis”, “No ens han tingut en compte per a res i ens hem sentit exclosos”, indica.

A partir d’ara, amb una llista d´ERC d¨Olot, Masmitjà l’alcalde transfuga, diu que, seguiran “lluitant per les necessitats del municipi sense estar encorsetats de cap manera”.

L'alcalde de Sant Ferriol, Josep Masmitjà, ha decidit deixar CiU d´Olot i presentar-se amb una llista d´ERC d´Olot Argelaguer - Vall del Llierca

L’alcalde de Sant Ferriol, Josep Masmitjà, ha decidit deixar CiU d´Olot i presentar-se amb una llista d´ERC d´Olot
Argelaguer – Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Carles de Bolós Vayreda vicari de l´Esglesia de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer

Posted by lejarza en 15 abril, 2015

Carles de Bolós Vayreda vicari de l´Esglesia de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Carles de Bolòs i Vayreda va néixer el any 1885 a Olot i, com molts altres fills de la capital de la Garrotxa, va estudiar als Escolapis.

Quan tenia 15 anys va ingressar al Seminari Diocesà i als 24 era ordenat capellà. Va cantar la primera missa a la seva població natal el maig de 1909. A més de la seva formació religiosa, també va cursar les carreres de dret i de ciències socials a la Universitat de Barcelona.

La seva voluntat era arribar a ser rector d’alguna parròquia de la diòcesi de Girona.

Ben aviat va fer el primer pas, ja que el van nomenar vicari de l´Esglesia de Santa Maria i Sant Damas d’Argelaguer, però una sordesa galopant va impedir que progressés més.

Un rector sord no podia escoltar les confessions dels seus feligresos…

Aquest fet va marcar un canvi radical a la seva vida ja que llavors el bisbat li va encarregar les tasques de bibliotecari del seminari i de secretari de la cúria diocesana.

I sobretot, perquè, paral·lelament, va començar la seva carrera periodística. El 1917 va entrar al Diari de Girona, del qual tres anys més tard ja n’era el redactor en cap.

Poc a poc es va anar forjant un prestigi entre la premsa catòlica i conservadora.

Bona prova d’això són les seves col·laboracions al setmanari d’Acció Catòlica, El eco de Gerona, editat entre 1923 i 1928. A més, des del 1924 i fins a l’esclat de la guerra civil, fou el director del Full Parroquial del bisbat.

Durant les primeres dècades de la dictadura, va tenir un paper destacadíssim en el raquític panorama del periodisme gironí. El 1940 va començar a escriure a El Pirineo i, quan aquest va ser substituït per Los Sitios, el 1943, va iniciar una col·laboració diària titulada Ángulo de la ciudad, que signava amb el pseudònim de Gerión. Al mateix temps, es va fer càrrec de la revista Vida Católica, en la qual van aprendre l’ofici moltes de les plomes del periodisme gironí de la segona meitat del segle XX.

Carles de Bolòs Vayreda no va fallar mai a la seva cita amb els lectors fins que va morir, el 1959.

Tenia 74 anys i encara no en feia dos que se l’ha via nomenat Cronista Oficial de la

Ciutat.

Per a la història queden els seus Ángulos, una font inesgotable d’informació.

En l’etapa de Vida Catòlica, amb Josep M. Ginés, Aragó va debutar en el periodisme sota la direcció del capellà Carles de Bolòs, a qui evoca com un “periodista nat” i “sord com una tàpia”.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Les cabanes d’Argelaguer s’obriran al públic abans d’aquest estiu

Posted by lejarza en 14 abril, 2015

Les cabanes d’Argelaguer s’obriran al públic abans d’aquest estiu

Per Jordi Altesa Radio Olot

Les cabanes d’Argelaguer es reobriran al públic abans d’aquest estiu.

L’Ajuntament d’aquest municipi garrotxí hi farà unes obres de senyalització valorades en 20.000€ per a adequar l’espai.

Aquestes construccions, considerades úniques al món, se salven després d’amenaces d’enderroc.

El parc, que es dirà les Fonts d’en Garrell, serà només un record del què havia estat en el seu moment. Josep Pujiula, en Tarzan d’Argelaguer, porta mitja vida dedicant el seu temps lliure a fer unes construccions més conegudes a fora de la zona que aquí.

Aquest parc laberíntic de fusta s’ha muntat i desmuntat en 3 ocasions diferents i ara finalment es podrà gaudir però a distància ja que estarà prohibit pujar a les cabanes pels possibles riscos.

L’alcalde del poble, Josep Dorca, admet que defensar aquest espai ha estat “molt complicat”.

L’atractiu turístic de les Cabanes d’Argelaguer va ser important sobretot als anys 90.

Mai hi va haver danys personals però els riscos que hi havia eren innegables amb laberints de fusta fets en una zona inundable que no agradava ni als Bombers, ni als Mossos ni a l’Agència Catalana de l’Aigua.

Dorca recorda que alguns dels informes parlaven de les construccions com “una ratonera mortal”.

Dorca espera que l’obertura es faci abans de l’estiu tan bon punt acabin unes obres valorades en 20.000€, la meitat dels quals els hi posa l’Ajuntament i la resta el Pla de Foment.

Des del gener aquest espai va ser declarat Bé Cultural d’Interès Local.

El Parc de les Cabanes d´Argelaguer serà visitable a partir de la primavera Foto: Lejarza

El Parc de les Cabanes d´Argelaguer serà visitable a partir de la primavera Foto: Lejarza

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

CiU prepara 19 llistes a la Garrotxa, perdent Argelaguer i Riudaura

Posted by lejarza en 14 abril, 2015

CiU prepara 19 llistes a la Garrotxa, perdent Argelaguer i Riudaura

Per Jordi Altesa Radio Olot

De la seva banda, Convergència i Unió seguirà sent la força amb més llistes a la Garrotxa.

En farà un total de 19, una menys que el 2011. El partit perd les llistes d’Argelaguer i Riudaura però incorpora un candidat a Sales de Llierca.

Convergència i Unió ja té pràcticament tancades totes les seves llistes per les municipals del 24 de maig.

El partit té un candidat per Sales, l’únic municipi on fa 4 anys no es van poder presentar.

En canvi, perd les d’Argelaguer després de l’adéu de Josep Dorca el grup ha preferit presentar-se com a independents.

L’altre lloc on no es presenta és a Riudaura.

El president comarcal de Convergència i Unió, Miquel Calm, ha destacat que aquest any hi ha relleus però també continuïtat als seus caps de llista. Ha estat en aquests relleus on han tingut més dificultats per trobar llistes i persones que en alguns casos parteixen completament de nou.

El partit afronta un relleu a Castellfollit de la Roca després de 26 anys de Moisès Coromina. El número 1 a aquest municipi serà Joan Prada.

Diuen ..., diuen ... que Josep Dorca Serrat serà substituït per Xavier Quintana Ricart "el pancartes" Xavier Quintana Ricart del Govern Municipal de l´Ajuntament CiU-ERC

Diuen …, diuen … que Josep Dorca Serrat serà substituït per Xavier Quintana Ricart “el pancartes”
Xavier Quintana Ricart del Govern Municipal de l´Ajuntament CiU-ERC

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer

Posted by lejarza en 13 abril, 2015

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d’Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d’enterraments a l’entorn de l’església de Santa Maria, un fet previsible tenint en compte que aquesta pràctica va ser habitual durant segles. La majoria dels enterraments són d’època medieval, amb tombes delimitades per lloses.

Es tracta d’una necròpolis de l’època medieval situada als voltants de la Església parroquial de Santa Maria i Sant Damas d’Argelaguer dels segles XI i XII; lloses molt ben posades, una al costat de l’altre, tombes amb els seus habitants d’ultratomba, nens i adults perfectament conservats en forma de esquelets, per la seva proximitat a l’església i a la muralla del poble, s’han trobat diversos elements històrics de la població; la sorpresa, però, ha estat en l’organització i en les formes d’enterrament d’aquestes restes trobades.

Un fet que no és habitual en aquella època, i el més lògic hagués estat trobar-hi d’altres restes, a sobre, d’èpoques més modernes, un cop retirats els ossos, i agafades mostres de les llosses trobades, els arqueòlegs de l’Arqueolític, un empresa d’arqueologia amb seu a Banyoles, es retiraran a fer l’estudi dels jaciments, per tal de crear una memòria amb tota aquella informació rellevant que s’ha descobert. Amb aquesta troballa, Argelaguer fa un pas més cap al descobriment de com vivien els seus antecessors i, podrà ampliar, així, la seva memòria històrica i patrimonial.

Argelaguer fa un pas més cap al descobriment de com vivien els seus antecessors i, podrà ampliar, així, la seva memòria històrica i patrimonial.

Fotos: J.M.

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d'Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d'enterraments a l'entorn de l'església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer
El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d’Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d’enterraments a l’entorn de l’església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa) El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d'Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d'enterraments a l'entorn de l'església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer
Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d’Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d’enterraments a l’entorn de l’església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa) El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d'Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d'enterraments a l'entorn de l'església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer
Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d’Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d’enterraments a l’entorn de l’església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa) El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d'Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d'enterraments a l'entorn de l'església de Santa Maria

La necròpolis medieval de Santa Maria i Sant Damas d´Argelaguer
Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)
El seguiment arqueològic de les obres de remodelació urbanística del centre d’Argelaguer ha permès el descobriment de desenes d’enterraments a l’entorn de l’església de Santa Maria

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Els armaris estan a rebentar!

Posted by lejarza en 13 abril, 2015

Els armaris estan a rebentar!

Francesca Barti Comalat

Aparentment els temps canvien i les persones evolucionen cap un nivell de consciència més elevada; tanmateix la nostra perspectiva vers la vida teòricament també hauria de canviar, evolucionar i expandir-se cap a diferents horitzons que ens permetin veure-hi més clar.

Algunes persones que han rebut una educació més conservadora i rigorosa presenten més dificultats per definir amb més rapidesa la seva autèntica identitat que en molts casos tarden més a separar-se de la forta herència familiar programada a la nostra ment i altres no se’nseparen mai.

Aquestes últimes constantment viuen pel desig dels pares o d’altres, a més a més, es deixen abduir fàcilament per personalitats més fortes en lloc de satisfer el propi anhel i, com a conseqüència, canvien d’objecte amb molta freqüència, ja que tenen el seu propi desig insatisfet: canvis de parella, canvis d’humor accentuats, canvi de roba, canvis de rellotge, canvis de mòbil, etc.

Un altra característica d’aquestes persones és l’ego altament narcisista, poc tolerant amb les opinions i/o idees contràries. Són frívoles, fredes i calculadores. Persones que valoren poquet els petits detalls de la vida. La superficialitat i seguir la hipermodernitat actual són els seus punts més forts.

És important trencar esquemes, tirar a terra les barreres mentals, desendreçar de tant en tant la casa, deixar de banda el mòbil i el Facebook, observar altres estils, apreciar més la naturalesa i deixar d’alimentar el nostre cervell de superficialitats putrefactes!

És important sortir de l’armari i no esperar que exploti de tanta roba que hi posem.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »