Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 21 marzo 2015

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell

Posted by lejarza en 21 marzo, 2015

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell

“Que el pas del temps no esborri la memòria”

Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú col.locació de la placa commemorativa pèls republicans i federals afusellats a la Creu del Candell el 19 de març de 1874, pèls carlins.

Acte de commemoració “Màrtirs per la llibertat” a la Creu del Candell. Avui dia 21 de març a les 12h del migdia.

L’acte inclourà la Reposició de la Creu, la col.locació de la placa commemorativa i del cartell explicatiu dels fets i, com a cloenda, una lectura de text.

Viatger, si mai passes davant la Creu del Candell signe de la nostra redempció, Descobreix.te amb respecte, i després dirigeix els teus passos al proper poble de Besalú, on et diran, tremolant d’horror, que, entre aquelles víctimes, hi va haver un màrtir, que el únic delicte que va cometre, va consistir a demanar gràcia per a un altre, per a un nen, per un precoç republicà que comptava tretze anys.

I el tio de Cambó, Barrancot, va manar que els afusellessin junts.

“Jo vaig veure la casa de l’assassí Barrancot, com un negre manchón al camp daurat”

Els Carlins ja hi són. els faciosos ja estan sobre els cims des d’on entreveuen la plana per arrasar á mansalva, són assajos de les seves trucades a la guerra santa, són trompeteos que assagen la seva potència i la seva virtualitat sobre l’esperit de les coses mortes”.

El Déu dels Exèrcits és el seu Déu, és el Déu del dret per a ells. Per a ells el dret és la força.

Burxeu en el pensament dels carlins com Vayreda, Puigvert, Solà-Morales, Frigola, Isern…, Burxeu en les seves ànimes, examineu els principis polítics en què s’inspiraven, llegiu la història de les seves infàmies: els poblets incendiats, les mares destrossades en la persona dels seus fills, les dones violades, els assassinats d’Argelaguer, les escenes dantesques de Tortellà, els afusellaments d’Olot.

Avui era el dia assenyalat per al seu enterrament, al que per mandat de Savalls havia d’acudir un piquet de facciosos.

Miguel Cambo “Barrancot” exercia el càrrec de “comandant general” de duaners o parrotes de tot el Principat. Sembla que se li va donar la “comandància” en vista del seu caràcter tímid, era massa previngut en els combats, fins al punt d’haver-se dictat aquella cobla:

“Quins carlins mes pillos

porta a Barrancot!

Cobren dues pessetes

i mai tenen foch”

El covard Barrancot, tal com vivia, podia, amb la major facilitat mantenir-se sempre á una prudent distància de les forces lleials a la República i de no haver estat per una malaltia, hauria sobreviscut á tots els seus companys assassins, que es trobaven batent.se el coure a les més aspres muntanyes, dirigits per Savalls.

A Savalls

“Et ajuden amb el seu valor

en els teus corredissos plans

els teus invictes capitans,

els noms donen por.

El Tremendo! (Puf, quin horror!)

Barrancot, Isern, Frigola

i algun altre, la sola

missió aquí és – desgraciats! –

ser dels més acostats …

acostats á la cua”

La Província de Girona: diari republicà i federal.

“El cap carlí Barrancot ha afusellat l’alcalde de Beuda.

Asseguren que la causa d’aquest barbar assassinat consisteix a haver plantat l’arbre de la llibertat contra la voluntat del rector del poble.

El sanguinari Barrancot s’ha complagut llevant la vida a un pare de família, a un honrat ciutadà que per les seves bellíssimes virtuts tenia l’estimació de quants li coneixien; i amb un cinisme que ratlla en lo salvatge ha dit que “ara principiaba á matar liberals”.

El fanàtic defensor de l’altar i del tron ha matat a un home indefens, agafant-li a casa i arrebatán.lo del costat de la seva estimada esposa i fills: l’espectacle d’una pobra dona que demana amb el cor esquinçat la salvació del seu marit i el trist plorar dels fills que es veuen sense pare, no han commogut la negra ànima de Barrancot.

Caigui la maledicció de tots els habitants d’aquesta província sobre el ferotge assassí!

Butlletí Oficial de la província de Logronyo: Nombre 132 – 1875 4 nov

Catalunya.- “El General en Cap manifesta que en els dies 29, 30 i 31 del passat octubre s’han presentat en diversos punts de la província de Girona 6 Caps, 9 Capitans, 24 oficials i 561 voluntaris carlistes, la major part armats: entre els caps es troba Barrancot, el Tremendo i Casademunt. Amb aquestes presentacions queda neta de faciosos aquesta província.

Les columnes militars persegueixen activament les restes de les antigues partides”.

La Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il-lustrat i …: Any 24 Núm. 1228

Pàgina 13 “… es va a demostrar que el Sr. Cambó és digne nebot del cap Barrancot. Sols a els de la boyna poden tenir tals ocurrències”

… I Savalls s’entretenia a enderrocar pals telegràfics i aixecar rails de les línies fèrries de Girona a Barcelona …, el Barrancot amb 50 dels seus companys verificava el mateix en el camí de Figueres, on esta establerta la línia telegràfica de França, el qual, acabada tal proesa es va dirigir á els pobles…, de Gausas, Les Olives, Garrigoles i Verges portant.se la contribució dels Ajuntaments…, resultat; haver passat tres o quatre mil duros des de la butxaca dels pobres contribuents, a la butxaca de Barrancot, que al cap pagarà als seus creditors i tornarà a estar entre els primers propietaris de Besalú amb el seu provervial desvergonyiment…

La Lluita: òrgan del partit liberal de la província de Girona

Gacetilla General

A invitació del sr. Alcalde, el nostre Ajuntament (Figueres), va acordar abans-d’ahir a la nit fer una col·lecta entre els veïns per atendre al socors dels voluntaris de Tortellà i Argelaguer, que han vingut bruts i arruïnats, doncs tota la seva roba, diners i quant posseïen, a estat o pastura de les flames ú objecte de la rapacitat dels infames carlins.

Ahir va ploure…

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 15 Comments »

A la vora del precipici la caiguda del preu del petroli

Posted by lejarza en 20 marzo, 2015

A la vora del precipici la caiguda del preu del petroli

Michael T. Klare

A finals de la primera dècada d’aquest segle, les grans petrolieres van abraçar junts la nova estratègia de maximització de la producció, “perfora, noi, perfora”. Van realitzar les inversions necessàries, van perfeccionar la tecnologia per extreure el petroli difícil i, de fet, es van imposar al declivi dels jaciments de “petroli fàcil” existents. En aquests anys van aconseguir augmentar la producció de manera notable, incorporant jaciments de petroli cada vegada més difícils d’accedir.

Segons l’Administració d’Informació d’Energia dels Estats Units (EIA, per les seves sigles en anglès), la producció mundial de petroli va pujar de 85,1 milions de barrils diaris en 2.005-92.900.000 el 2014, malgrat el declivi continuat de molts jaciments a Amèrica del Nord i Orient Mitjà. Fa un any, quan va afirmar que les inversions de la indústria en noves tecnologies de perforació havien fet fugir el fantasma de l’escassetat de petroli, l’últim conseller delegat de BP, Bod Dudley, va assegurar al món que les grans petrolieres s’estaven expandint i que la única cosa que havia tocat sostre era “la teoria del zenit del petroli”.

Això, per descomptat, va ocórrer just abans que el preu del petroli es despeñase i immediatament va posar en dubte la pertinència de seguir extraient petroli a nivells rècord. L’estratègia de maximització de la producció dissenyada per O’Reilly i els altres consellers delegats es basava en tres premisses fonamentals: que, any rere any, la demanda continuaria augmentant; que aquesta demanda creixent asseguraria preus prou alts com per justificar les costoses inversions en petroli no convencional; i que la preocupació pel canvi climàtic no alteraria l’equació de manera significativa. Avui, cap d’aquests supòsits és vàlid.

La demanda seguirà augmentant -això és innegable, donat el creixement esperat de població i ingressos mundials- però no al ritme al que estaven acostumades les grans petrolieres. Cal tenir en compte el següent: el 2005, quan moltes de les inversions més importants en petroli no convencional estaven en la seva fase inicial, l’EIA va pronosticar que la demanda de petroli arribaria als 103,2 milions d’barrils diaris el 2015; en aquest moment ha rebaixat aquesta xifra fins als 93.100.000 de barrils. Aquests 10 milions de barrils diaris de consum esperat “perduts” potser no semblin gaire considerant el nombre total, però no cal oblidar que les inversions multimilionàries de les grans petrolieres en energia difícil es basaven en la materialització d’aquesta demanda afegida, la qual justificaria els alts preus necessaris per compensar els creixents costos d’extracció. No obstant això, amb la desaparició de molta de la demanda anticipada, els preus estaven destinats a enfonsar-se.

Les indicacions actuals suggereixen que el consum continuarà sent inferior al que s’esperava en els propers anys. En una anàlisi de les tendències futures publicat el mes passat l’EIA assenyalava que, a causa del deteriorament de les condicions econòmiques globals, molts països experimentaran un alentiment del creixement o bé una reducció real en el consum. El consum de la Xina, per exemple, es preveu que creixi només en 0,3 milions de barrils diaris durant aquest any i el que ve; molt lluny de l’augment de 0,5 milions de barrils diaris que va experimentar el 2011 i 2012 i del d’un milió de barrils en 2010. Mentrestant, a Europa i el Japó es preveu un descens del consum durant els propers dos anys.

L’Agència Internacinal d’Energia (AIE), un dels braços de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el club dels països rics i industrialitzats), suggereix que aquest alentiment de la demanda probablement continuï més enllà de 2016. Encara que la AIE va predir que els baixos preus de la gasolina podrien estimular un increment del consum als Estats Units i altres pocs països, la majoria d’ells no experimentarà aquesta millora i per això, segons aquest organisme, “el recent declivi dels preus només tindrà un impacte marginal en el creixement de la demanda en el que queda de dècada”.

Dit això, l’AIE creu que el petroli mantindrà un preu mitjà d’uns 55 dòlars per barril el 2015 i no tornarà a assolir als 73 dòlars fins al 2020. Aquestes xifres estan molt per sota del que seria necessari per justificar la inversió i la explotació del petroli difícil com les sorres bituminoses canadenques, el petroli de l’Àrtic i nombrosos projectes d’esquist. De fet, la premsa econòmica està plena d’informes sobre megaprojectes energètics aturats o suspesos. Shell, per exemple, va anunciar al juny que havia abandonat els seus plans per construir una planta petroquímica a Qatar, la inversió era de 6,5 milers de milions de dòlars, al·ludint al “clima econòmic actual que preval en la indústria energètica”. Alhora, Chevron va aparcar el seu pla de perforar al mar de Beaufort, i la noruega Statoil va donar l’esquena a la perforació a Groenlàndia.

Existeix a més un altre factor que amenaça el benestar de les grans petrolieres: el canvi climàtic ja no es pot excloure de cap model de negoci energètic futur. Les pressions per afrontar un fenomen que podria aniquilar, en el sentit més autèntic de l’expressió, la civilització humana són cada vegada més grans. Encara que en aquests anys les grans petrolieres han gastat ingents quantitats de diners en una campanya per aixecar dubtes sobre la base científica del canvi climàtic, cada vegada són més les persones que estan començant a preocupar pels seus efectes -condicions meteorològiques extremes, tempestes més intenses, períodes més llargs de sequera, augment del nivell del mar, i altres- i exigeixen que els governs actuïn per reduir l’abast de l’amenaça.

Europa ja ha adoptat mesures per reduir les emissions de carboni en un 20% per al 2020, comparat amb els nivells de 1990, i per aconseguir majors reduccions en les pròximes dècades. Xina, encara que segueix augmentant la seva dependència dels combustibles fòssils, finalment ha promès almenys arribar al límit de les seves emissions de carboni en 2030 i augmentar l’ús de fonts d’energia renovable fins a arribar al 20% de l’energia total aquest mateix any. Als Estats Units, els cada vegada més rigorosos estàndards d’eficiència energètica obligaran que els cotxes venuts el 2025 rendeixin una mitjana de 54,5 milles per galó, el que reduirà la demanda nord-americana de petroli en 2,2 milions de barrils diaris. (Per descomptat, el Congrés, amb majoria republicana i fortament subsidiat per les grans petrolieres, farà tot el possible per eradicar les restriccions al consum de combustible).

No obstant això, malgrat la insuficient resposta que s’ha donat fins ara als perills del canvi climàtic, la qüestió segueix sent el mapa energètic, i la seva influència global en la política només pot augmentar. Tant si les grans petrolieres estan preparades per admetre com si no, l’energia alternativa està ja en l’agenda mundial i no hi ha marxa enrere. “Estem en un món diferent del que existia l’última vegada que vam veure una caiguda estrepitosa del preu del petroli”, va dir al febrer Maria van der Hoeven, directora executiva de l’IEA, referint-se al ensorrament econòmic del 2008. “Les economies emergents, en particular la Xina, han entrat en fases de desenvolupament menys intensives en petroli … A més, les preocupacions sobre el canvi climàtic estan influint en les polítiques energètiques [i per això] les renovables estan cada vegada més generalitzades “.

Naturalment, la indústria petroliera està esperant que l’actual caiguda del preu s’inverteixi aviat i que amb nivells de 100 dòlars el barril torni el seu model de maximització de la producció, que ara està ensorrant. Però aquestes esperances de retorn a la “normalitat” són quimeres energètiques. Com suggereix van der Hoeven, el món ha canviat de manera significativa i pel camí ha destruït les bases sobre les quals descansava l’estratègia de maximització de la producció de les grans petrolieres. Els gegants energètics s’hauran d’adaptar a les noves circumstàncies reduint la seva activitat, o bé afrontar el risc de ser absorbits per companyies més hàbils i agressives.

Argelaguer - Girona -  The Oil Crash Lejarza en l'ocàs del petroli el creixement és impossible

Argelaguer – Girona –
The Oil Crash Lejarza en l’ocàs del petroli el creixement és impossible

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Conveniència i Unió

Posted by lejarza en 19 marzo, 2015

Conveniència i Unió

Paquita Tatxé, les Preses (Garrotxa)

L’Ajuntament de les Preses permet que una empresa de formigó entre l’avinguda Gaudí i el carrer Soler Pitarra, a dalt de tot de Sant Roc, hagi tret tot el filat que hi havia i s’hagi quedat tot el que és camí públic per la seva feina.

Hi ha una part de l’Ajuntament d’Olot, on hi ha una gàbia de gossos, que no és edificable. És a dir, que no tenen permís ni un ni l’altre per fer-hi res.

El camí públic és per passar-hi tothom no per treballar.

És clar que els dos ajuntaments són de Conveniència i Unió.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ja no hi haurà més imputats!

Posted by lejarza en 19 marzo, 2015

Ja no hi haurà més imputats!

Francesc Buixeda Cabré, Santa Pau (Garrotxa)

El Govern de l’Estat ha introduït unes modificacions a la Llei d’enjudiciament criminal, que amb un any de processos electorals i de corrupció faran parlar i molt.

Canvien la denominació d'”imputats” per la d'”investigats”, així com d’encausats després de l’acte formal d’acusació.

Limiten els terminis d’instrucció a 6 mesos en els casos ordinaris i a 18 en els sumaris complexos.

Amb la majoria absoluta fan el que volen, i no és el mateix dir que Espanya té quasi 2.000 imputats, que “investigats”; segons el ministre de Justícia, s’ha de preservar la presumpció d’innocència de les persones fins que no siguin “encausats”.

Així els partits polítics netejaran la seva imatge i de rebot deixaran de tenir contradiccions per la col·locació d’imputats a les llistes electorals dels diferents comicis que s’estan convocant per a aquest any.

Per no assumir la realitat de la corrupció instaurada han decidit canviar imputats per investigats i s’acaba el problema.

Què es creu la classe política dirigent?, que està tractant amb nens de pàrvuls o discapacitats psíquics.

El PSOE d’Andalusia, amb un fotimer d’imputats pels ERO falsos, el PP amb altres tants en el cas Gürtel,

CiU amb els del cas Palau, i molts més d’altres grups distribuïts per tota la geografia nacional que no detallarem, seguiran figurant a les llistes, com els aforats i imputats de la Junta d’Andalusia, que tampoc han renunciat als seus càrrecs.

Si us plau, polítics de fireta, estem farts de les vostres mentides, i demanem serietat i bones pràctiques, però de veritat, tal com ho dieu, però no feu.

A tall de mostra, fa temps es va parlar de la reducció del gran nombre d’aforats, perquè va coincidir en el moment d’incloure la família reial, però ja no se n’ha tornat a parlar, d’acord?

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Nou Centre de Tractament de Residus d’Orís a Osona

Posted by lejarza en 19 marzo, 2015

Nou Centre de Tractament de Residus d’Orís a Osona

Argelaguer – Vall del Llierca

De la capacitat de recollida de residus que demostri aquest nou centre i la planta de Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà, en dependrà que la Generalitat de Catalunya (CiU-ERC) tiri o no endavant la construcció de la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca.

L’equip de Govern municipal del poble garrotxí (ERC) s’agafa a l’informe de l’Agència de Residus de Catalunya per argumentar que la planta de la Garrotxa no serà necessària.

La planta de triatge d’Orís es troba a les portes de l’abocador comarcal d’Osona i ha suposat una inversió de 26 Milions d’euros.

El Centre de Tractament de Residus tractarà la matèria orgànica de la comarca que fins ara es portava al Bages. La Generalitat vol comprovar la capacitat de residus que aquesta planta i la de Pedret i Marzà, a l’Alt Empordà, poden recollir en les seves instal·lacions.

Amb aquestes dades, el Govern de la Generalitat podrà decidir si cal construir la planta de triatge de Sant Jaume de Llierca.

L’alcalde del municipi de Sant Jaume de Llierca (Vall del Llierca), Ferran Puig, s’agafa a l’informe de l’Agència de Residus per argumentar que no serà necessari.

Mentrestant, segueix endavant el recurs contenciós administratiu presentat per l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca contra el pla especial urbanístic (PEU) de la planta de triatge.

El Govern municipal considera que hi ha irregularitats en la connectivitat i la permeabilitat dels terrenys i en l’Informe de Sostenibilitat Ambiental.

També denuncien que l’Ajuntament es troba en una situació d’indefensió, perquè durant el procés de redacció i aprovació del pla especial no ha tingut accés a tota la documentació. el Consell Comarcal de la Garrotxa ha decidit personar-se com a part interessada en el contenciós administratiu que l’Ajuntament de Sant Jaume ha interposat contra el pla especial urbanístic de la planta garrotxina.

El Govern municipal de Sant Jaume s’oposa a la construcció de la planta en els terrenys escollits pel Consell Comarcal a Can Coma de Baix al riu Fluvià. Denuncien que s’hagi decidit ocupar un sòl rústic quan molt a prop hi ha sòl industrial disponible en el polígon industrial de Politger.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Juan R. lejarza d´Argelaguer

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Declaración internacional contra acuerdo euro-latinoamericano pro Fracking

Posted by lejarza en 18 marzo, 2015

Declaración internacional contra acuerdo euro-latinoamericano pro Fracking

Argelaguer – Vall del llierca http://www.opsur.org.ar

Estimado/a miembro/a de la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana.

Los abajo firmantes, organizaciones y grupos de ciudadanos movilizados contra el desarrollo mundial de combustibles fósiles no convencionales, nos gustaría dar a conocer y expresar nuestra preocupación por los debates en curso iniciados por la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana, -integrada por el Parlamento Europeo, el Parlamento del Mercosur y otras representaciones parlamentarias Latinoamericanas- en un informe denominado “Sobre oportunidades y desafíos de gas de esquisto en los países ALC y en los Estados miembros de la UE”.

Las controversias en torno a los no convencionales (como el gas y petróleo de lutitas – shale gas/oil -, el gas de arenas compactas – tight gas – y el gas asociado a mantos de carbón) y la tecnología recientemente desarrollada que se utiliza para extraerlo -que incluye la técnica denominada fracturación hidráulica de alto volumen horizontal o “fracking” – se han hecho cada vez más presentes en la agenda política de América del Norte y Europa en los últimos cuatro años y se han extendido por todo el mundo, especialmente en muchos países de América Latina, donde una fuerte movilización ha crecido rápidamente desde entonces.

Estos proyectos hidrocarburíferos han sido promovidos como fuentes de energía seguras y limpias que supuestamente podrían ayudar a los países a aumentar su seguridad energética, disminuir los precios de la energía y proporcionar una transición asequible hacia una economía baja en carbono. Sin embargo, la experiencia de Estados Unidos nos ha demostrado que la extracción de hidrocarburos no convencionales genera impactos graves y en gran escala en torno al medio ambiente y la salud humana, tal como las amenazas a la reducción de las reservas de agua potable, la calidad del agua subterránea y de superficie, el impacto de su extracción sobre la calidad del aire, el aumento de la actividad sísmica, un importante efecto sobre el cambio climático y su competencia con las inversiones en energías renovables y el ahorro de energía.

Teniendo en cuenta los impactos asociados que se presentan como casi inevitables de acuerdo con un gran número de estudios científicos revisados por expertos[1], resulta urgente que los líderes de los países con planes de desarrollar esta industria reconozcan estos efectos adversos lo más rápido posible. En momentos en que los debates sobre el desarrollo de no convencionales ya han comenzado en varios países de Europa (Reino Unido, Polonia, Rumanía, Hungría, Dinamarca, Alemania, España) y en América Latina (México, Argentina, Brasil, Uruguay, Paraguay, Colombia, Chile, Bolivia), es esencial que estos diversos impactos ambientales, de la salud, climáticos y sociales sean evaluados y bien entendidos por las autoridades, quienes luego pueden tener que hacer frente a los accidentes y las consecuencias a largo plazo generadas por esta industria.

El reporte que la Asamblea Parlamentaria Euro-Latinoamericana está discutiendo actualmente sobre el tema puede ser una primera oportunidad importante para (a) tomar seria y oficialmente en consideración estos riesgos, (b) evitar que se hagan declaraciones engañosas y suposiciones falsas, y (c) garantizar que el bien común de las dos regiones esté realmente reflejado.

Lamentablemente el primer borrador, que fue presentado en noviembre de 2014, recientemente modificado[2], no responde a la mayor parte de estos objetivos:

Todavía supone que el ejemplo de Estados Unidos se puede replicar a pesar de los numerosos obstáculos económicos, geológicos y ambientales observados en la mayoría de las otras regiones del mundo (más densamente pobladas, con mayor escasez de agua, sujeto a una notable actividad sísmica en muchas áreas, y donde los acuíferos transfronterizos son la única fuente de agua potable para millones de habitantes).

No tiene en cuenta la otra realidad del boom del gas de lutitas en Estados Unidos: cada vez más un creciente numero de ciudades, condados y estados de los Estados Unidos (incluidos el estado de Nueva York) han decidido prohibir el uso del fracking debido a los impactos científicamente probados y de las importantes incógnitas que aún rodean esta tecnología.

Del mismo modo ignora la existencia de un movimiento similar en Europa, donde Francia, Bulgaria, Escocia y Gales han prohibido el fracking, mientras que la República Checa, Irlanda y Holanda lo han detenido temporalmente. Similar situación ocurre con los municipios y departamentos que se han declarado libres de fracking en Brasil, Uruguay y Argentina.

Anuncia la industria de no convencionales como económicamente viable y competitiva, en un momento en el que decenas de empresas del sector deben cancelar deudas de inversión en miles de millones de activos en los Estados Unidos y están cerca de la quiebra debido a los bajos precios internacionales del petróleo y gas.

Promueve el “tamaño de las reservas de gas de esquisto en Europa y en América Latina”, a pesar de que en la actualidad, no se sabe a ciencia cierta qué parte de estos recursos pueden ser económica y técnicamente recuperables.

Se menciona la necesidad de crear un marco legal fuerte y adecuado antes de autorizar el fracking, sin considerar que dicha técnica ya ha sido autorizada de hecho en Europa y América Latina.

Asegura que las instituciones europeas consideran que el actual marco legal en sus países aborda suficientemente los impactos generados por la extracción de no convencionales, pero al mismo tiempo han reconocido en repetidas ocasiones las deficiencias actuales que justifican la necesidad de presentar recomendaciones legales para los estados miembros europeos[3].

El informe omite la necesidad que las empresas europeas utilicen normas ambientales más estrictas, como sí lo hacen en sus países de origen, de manera de evitar injustos dobles estándares. Los estudios recientemente publicados por Amigos de la Tierra y Observatorio Petrolero Sur muestran notablemente como empresas europeas como Shell y Total han estado desarrollando sus proyectos de hidrocarburos no convencionales en Argentina con estándares mucho más bajos que los que serían aceptados en Europa[4].

Insta a los legisladores miembros de la asamblea a desarrollar espacios de cooperación para generar “marcos regulatorios birregionales”, lo que entendemos como una intromisión en las políticas soberanas de cada país. La experiencia reciente nos muestra que las reformas legales en el sector energético en Argentina y México en lugar de tomar en consideración las documentadas problemáticas ambientales del fracking, han sido redactadas en función de los intereses de corporaciones norteamericanas y europeas, abriendo la puerta para el desarrollo masivo de no convencionales en esos países.

Creemos que estos diferentes puntos requerirían modificaciones importantes para asegurarse que no se promuevan ideas falsas que sólo podrían traer decepciones en el futuro.

Esto es de particular importancia ya que dichos errores podrían eclipsar otras buenas sugerencias del informe tales como la necesidad de aplicar el “principio precautorio”, tener por lo menos “una normativa vinculante con la cual los [estados] Miembros deberían cumplir antes de poder autorizar la técnica de fracking en su territorio”, además de garantizar una aplicación efectiva de las normas a través de las instituciones de supervisión sólidas y específicas.

Mientras que desarrollamos la campaña para la prohibición de esta tecnología que es inherentemente destructiva, consideramos que el mínimo absoluto es que no puede desarrollarse el fracking antes de hacer un análisis de sus impactos y mientras no se aplique el marco jurídico más estricto posible. En este sentido el primer paso debe ser el fomento de debates públicos amplios e informados, para que la población pueda decidir sobre los posibles resultados del desarrollo de esa industria. Creemos que estos son los puntos que deben ser fomentados por el informe sin ambigüedades, y que éste no debe tener por objetivo principal promover incondicionalmente una industria cuyos beneficios económicos han fracasado ampliamente en materializarse fuera de los Estados Unidos.

Estamos a disposición para responder cualquier comentario o pregunta y para ayudarle en caso de que necesitaría más información sobre el tema.

Saludos, los firmantes

Europa:
Friends of the Earth Europe • Food & Water Europe

Latinoamérica:

Hermanas de la Misericordia de las Américas, de Latinoamérica y Caribe • Oilwatch Latinoamérica

Alemania:

BI lebenswertes Korbach e.V. • BI Fracking freies Hessen • PowerShift e.V. • Aktionsbündnis No Moor Fracking • A G Post-Fossil

Argentina:

Multisectorial Contra la Hidrofractura de Neuquén • Observatorio Petrolero Sur • Fundación ECOSUR • Confederación Mapuche de Neuquén • Secretaría de Relaciones Internacionales, CTA-Autónoma • Unidad Popular Neuquén en el Frente Popular • Red Ecosocialista Comahue • Federación de Trabajadores de la Energía, (Fetera-CTA) • Movimiento Popular Patria Grande • MST Nueva Izquierda • Emancipación Sur en el Frente Popular • Equipo de Educación Popular Pañuelos en Rebeldía • Servicio de Paz y Justicia (Serpaj) • CIFMSL, Centro de Investigación y Formación de Movimientos Sociales Latinoamericanos • Biblioteca Popular Osvaldo Bayer • Programa de Extensión “Por una nueva economía, humana y sustentable” (UNER) • Movimiento por Entre Rios Libre de Fracking • Grupo de Vecinos Autoconvocados de Tandil Libre de Fracking • Asamblea Permanente del Comahue por el Agua • Taller Ecologista • Asamblea Ambiental Ciudadana de Río Gallegos • Oikos, Red Ambiental – Mendoza • Acción por la Biodiversidad • GRAIN • Centro de Derechos Humanos y Ambiente (CEDHA) • Asamblea Popular Ambiental Colón, Ruta 135 – Entre Ríos • Foro Ambiental Waj Mapu –Chajari, Entre Ríos • Proyecto Allen • Asamblea Popular por el Agua – Mendoza • Foro Ambiental de Santiago del Estero • Asamblea Ciudadana Ambiental Concepción del Uruguay • Movimiento por la Unidad Latinoamericana y el Cambio Social (MULCS) • Asociación LIHUE – Bariloche • Tinta Verde • Vecinos autoconvocados Benito Juárez SIN Fracking • Movimiento SURCO,San Martin de los Andes • Asamblea Ciudadana Concordia • Observatorio del Agua (Universidad Nacional de la Patagonia SJB) – Esquel, Chubut • APDH Neuquén • Eduardo D´Elía, Ingeniero en Petróleo • Maristella Svampa, investigadora del Conicet, socióloga y escritora • Emilia Otharan, Concejal del Mov SURCO – San Martin de los Andes • José Rigane Luz y Fuerza Mar del Plata • Julio Acosta Luz y Fuerza La Pampa • Gabriel Martínez Luz y Fuerza Mar del Plata • Agustín Arbor González APCNEAN • Néstor Iparraguirre Luz y Fuerza Zárate • Ana Sacchi Movimiento Nacional Oro Negro • Néstor Fabián Sosa Luz y Fuerza Córdoba • Ernesto Duco AGTPAC • Ernesto Ricardo Sandoval SITAPOS • Ruben Mendez ATE • Humberto Diez de los Ríos OTECH • Carlos Guanciarrosa Agrupación Enrique Mosconi • Jorge Omar Pescara Luz y Fuerza La Pampa; Gabriela Marcelino ATE • Diputados Claudio Lozano, Victor de Gennato y Antonio Riestra; Bloque Unidad Popular • Andrea Burucua, Secretaria Ambiente y Bienes Comunes de Unidad Popular.

Australia:

National Toxics Network • No Fracking Way Perth

Bélgica:

Mouvement politique des objecteurs de croissance • Agora for Life

Bolivia:

Centro de Documentación e Información Bolivia (CEDIB) • LIDEMA Liga de Defensa del Medio Ambiente • The Democracy Center

Bosnia y Herzegovina:

Centar za životnu sredinu/FoE BiH

Brasil:
Federação de Órgãos para Assistência Social e Educacional (FASE) • Secretaria do Fórum dos Atingidos pela Indústria do Petróleo e Petroquímica nas Cercanias da Baía de Guanabara – FAPP-BG • Rede Brasileira de Justiça Ambiental • Justiça Global • Rede Justiça nos Trilhos • Instituto Búzios • Associação de Proteção ao Meio Ambiente de Cianorte (APROMAC) • Associação de Defesa do Meio Ambiente de Araucária (AMAR) • TOXISPHERA Associação de Saúde Ambiental • Grupo de Estudos: Desenvolvimento, Modernidade e Meio Ambiente (GEDMMA) da Universidade Federal do Maranhão (UFMA) • Bicuda Ecológica • Associação Movimento Paulo Jackson – Ética, Justiça, Cidadania – Bahia • Articulação Antinuclear Brasileira • Frente por uma Nova Política Energética • Fórum do Movimento Ambientalista do Paraná • Zuleica Nycz, Representante da Sociedade Civil na Comissão Nacional de Segurança Química – Ministério do Meio Ambiental • Cristiana Losekann, Professora da Universidade Federal do Espírito Santo

Chile:
Colectivo Editorial Mapuexpress • Grupo de Trabajo por los Derechos Colectivos • Programa Chile Sustentable

Colombia:
Censat Agua Viva – Amigos de la Tierra Colombia • Asociacion Para La Investigacion Y Accion Social Nomadesc • Campaña Prohibido Olvidar • Movimiento De Victimas De Crimenes De Estado – Capitulo Valle Del Cauca • Comite De Mujeres Coorteras De La Caña • Aída Julieta Quiñones Torres • Comité Ambiental de Barrancabermeja – CAB • Congreso Ambiental de Santander • Equipo Juridico Pueblos (EJP) • Ty Quica Sye – Semillero de Investigación Ambiental de la Universidad Industrial de Santander • Centro de Altos Estudios Minero Energéticos – CAEM • Alberto Castilla – Senador de la República de Colombia por el partido Polo Democrático Alternativo

Dinamarca:

NOAH Friends of the Earth Denmark • VedvarendeEnergi

Ecuador:
Acción Ecológica Ecuador

España:

Ecologistas en Accion • Asociación de Cultura Popular Alborada (Gallur) • Fracking EZ Huesca sin fractura • Plataforma Ciudadana Zaragoza sin Fractura

Francia:

Les Amis de la Terre • Attac France • Collectif “Touche pas à mon schiste !” • Collectif Causse Méjean – Gaz de Schiste NON ! • Collectif ALDEAH (Alternatives au Développement Extractiviste et Anthopocentré) • Collectif 07 Stop au Gaz et Huile de Schiste • Collectif 82 non Gaz et Huile de Schiste (Sud-ouest France) • Collectif Stop au Gaz de Schiste Anduze • Collectif Montpellier littoral contre les gaz et huiles de schiste • Collectif houille ouille ouille 59/62 • Collectif citoyen de Pézenas, Castelnau de Guers • Collectif Valgorge (07) • Collectif Stop Gaz de Schiste 39 • Collectif Non Gaz et Huiles de Schiste Canal-Lirou (34) • Collectif citoyen Île-de-France Non aux gaz et pétrole de schiste et au gaz de couche ! (75) • Collectif du Céressou, Péret, Fontès, Cabrières (34) • Collectif Stop Gaz de Schiste du Grand Valentinois (26) • Collectif de vigilance cévenol CAMIS’GAZ (30) • Collectif “non gaz de schiste” Florac (48) • Collectif viganais contre les huiles et gaz de schiste (30) • Fondation Danielle Mitterrand – France Libertés • Collectif Garrigue-Vaunage (30) • Mouvement des Objecteurs de Croissance (MOC) • Collectif Piémont cévenol (30)

Irlanda:

Fracking Free Ireland • Keep Ireland Fracking Free

México:

Blue Planet Project • Food & Water Watch • Red de Acción por el Agua • Centro de Investigación y Capacitación Rural A.C. (CEDICAR) • Alianza Mexicana contra el Fracking • Fundar, Centro de Análisis e Investigación • Asamblea Veracruzana de Iniciativas y Defensa Ambiental, (LAVIDA) • International Alliance of Inhabitants (IAI) • Amigos del Río San Rodrigo • Chihuahua Vs. Fracking • Consultoria Técnica Comunitaria AC • Amigos del Río San Rodrigo

Poland:

Fundacja Strefa Zieleni • The Civil Affairs Institute • Fundacja Kuźnia Kampanierów • Stowarzyszenie “Zielony Zurawlów” • stowarzyszenie “Centrum Zrównoważonego Rozwoju” • Stowarzyszenie Niesiołowice-Wesiory Kamienne Kregi

Rumanía:

Grupul fără Fracturare • Grupul de Intervenție Civică • Neuer Weg

Reino Unido:

No FiBS (No Fracking in Balcombe Society) • Frack Free Freckleton • No Dash for Gas • Keep Billingshurst Frack Free • Frack Free Arun • Frack-Free York • RAFF (Residents Action of Fylde Fracking) Frack Free Sussex • Brighton Action Against Fracking • Britain and Ireland Frack Free • Refracktion • Defend Lytham • Worthing Against Fracking • Talk Fracking • Frack Free Ryedale • East kent Against Fracking

Uruguay:

Paysandu Nuestro • REDES • Paysandu Libre de Fracking • Uruguay Libre de Megaminería

Notas

[1]http://concernedhealthny.org/compendium/

[2]Español:https://cloud.foeeurope.org/public.php?service=files&t=21cddc433fe6a8210a2e4f093fd18376

[3]http://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32014H0070

[4]http://www.opsur.org.ar/blog/2014/11/03/fracturando-los-limites

Grup ICV-EUiA-Argelaguer Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.  https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/ Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Grup ICV-EUiA-Argelaguer
Moció ICV-EUiA-Garrotxa al Ple del Ajuntament Besalú en Solidaritat i Recolçament al Ajuntament de Riudaura i als seus veïns per a la prohibició del Fracking a Catalunya i Garrotxa.-Ajuntament de Besalú (Garrotxa) Registre d´Entrada nùm. 475 Data 25 de febrer de l´any 2013.
https://llierca.wordpress.com/2013/02/27/mocio-icv-euia-garrotxa-al-ple-del-ajuntament-besalu-en-solidaritat-i-recolcament-al-ajuntament-de-riudaura-i-als-seus-veins-per-a-la-prohibicio-del-fracking-a-catalunya-i-garrotxa/
Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

El Consell de la Garrotxa entra al procés judicial pel Centre de Gestió de Residus

Posted by lejarza en 17 marzo, 2015

El Consell de la Garrotxa entra al procés judicial pel Centre de Gestió de Residus

Olot | X.V.

El darrer ple del Consell Comarcal de la Garrotxa va convalidar el decret del 19 de febrer pel qual s’ordena la compareixença del Consell Comarcal de la Garrotxa com a part codemnada al recurs conteciós administratiu interposat per l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca. De fet, el recurs de Sant Jaume és contra la resolució de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat que aprova definitivament el Pla Especial del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa.

Joan Espona (president del Consell Comarcal de la Garrotxa per CiU) va explicar: “Com que nosaltres vam ser els que vam promoure la tramitació del procés, el que fem és comparèixer”. Va concretar: “Un advocat tindrà accés a la informació que sorgeixi del procés”.

Narcís Feixa va intervenir: “Nosaltres en aquest punt votarem en contra”. Va justificar: “No és un volt decisiu és bàsicament un vot reuvindicatiu, perquè creiem que no s’havia d’haver arribat fins a aquest punt”.

Durant el recorregut administratiu del Centre de Gestió de Recursos, l’Ajuntament de Sant Jaume i entitats ecologistes van presentar recursos i al·legacions al Consell Comarcal de la Garrotxa. En un primer moment, la posició d’ERC va ser l’abstenció. Això no obstant, en la recta final del procés van decantar-se pel vot negatiu, cosa que han fet fins ara.

“Abstenció -va dir Josep Guix (portaveu del PSC)- és el que vam votar i el que votem”. Guix va considerar: “El que hem de pagar en advocats suposarà un cost important per al Consell”.

“Jo – va respondre Espona- els vaig comentar a la comissió informativa que és per estar al dia de com està tot el procés”. Va recordar que en el seu dia el Consell va promoure el Centre.

L'alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l'aprovació del pla especial. Foto: J.C. Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca  (Argelaguer)

L’alcalde amb el grup de veïns de Sant Jaume opositors al centre de gestió de residus a Can Coma de Baix manifestant-se fora del ple després de l’aprovació del pla especial. Foto: J.C.
Consell Comarcal de la Garrotxa aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic autònom del Centre de Gestió de Residus de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca
(Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Tortellà terrenys municipals per a horts

Posted by lejarza en 17 marzo, 2015

Ajuntament de Tortellà terrenys municipals per a horts

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 52 – 17 de març de 2015 Núm. 2757

Anunci sobre l’aprovació de l’expedient i el plec de clàusules que regiran la cessió d’ús de tres porcions de terreny.

El Ple de l’Ajuntament, en sessió de data 30 de gener de 2015, va adoptar l’acord d’aprovar l’expedient i el plec de clàusules administratives particulars que han de regir en l’adjudicació de la cessió d’ús de tres porcions de terreny de titularitat municipal per a destinar-los a horts.

L’expedient es sotmet a informació pública pel termini d’un mes, comptats des de l’endemà de la publicació al BOP de Girona, a efectes que els interessats puguin consultar l’expedient i, si s’escau, presentar les reclamacions oportunes.

Alhora, les persones interessades podran presentar, en el termini del 15 dies hàbils a comptar a partir de l’endemà de la publicació d’aquest l’anunci al BOP, les seves proposicions a:

Ajuntament de Tortellà Plaça mercat, 21 17853-Tortellà

Tortellà, 6 de març de 2015 Joaquim Pagès Manté Alcalde

Tortellà Ajuntament (by Lejarza Argelaguer)

Tortellà Ajuntament (by Lejarza Argelaguer)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Sant Jaume de Llierca uneix la xarxa d´aigua del poble amb Politger per acabar amb la dependència de Argelaguer

Posted by lejarza en 16 marzo, 2015

Sant Jaume de Llierca uneix la xarxa d´aigua del poble amb Politger per acabar amb la dependència de Argelaguer

Volen fer-la arribar a un dipòsit del pla de Politger i acabar amb la dependència del Consorci del Gomarell

Argelaguer – Sant Jaume de Llierca – Vall del Llierca

L’Ajuntament de Sant Jaume ha començat les obres de connexió entre la xarxa d’aigua del nucli urbà i el polígon de Politger. Els operaris treballen en la instal·lació dels dipòsits petits que han de marcar les zones per on passaran les conduccions.

La intenció és crear les condicions per salvar el desnivell que hi ha entre el nucli urbà de Sant Jaume de Llierca i el polígon a través d’una estació de bombeig. Al polígon, l’aigua s’acumularà en un dipòsit de 500m3, des d’on la bombejaran per donar pressió a tota la xarxa ja existent, preveuen fer una estació de tractament d’aigua.

L’obra està valorada en uns 460.000€ més IVA. El finançament es reparteix en 100.000€ del Pla d’Obres de la Generalitat de Catalunya 100.000€ del Pla d’Obres de la Diputació de Girona, 200.000€ de la Junta de Compensació del Polígon industrial 50.000€ del mateix Ajuntament.

La durada de les obres està marcada en uns sis mesos, l’actuació acabarà amb la dependència de Argelaguer i del seu Consorci d’Aigües del Gomarell (CAG), El polígon s’abasteix de l’aigua captada al Gomarell (Alta Garrotxa) per una unió formada pels ajuntaments de Argelaguer ,Montagut i Oix i Tortellà, Sant Jaume de Llierca en el consorci només és de client, si hi ha aigua li’n venen.

L’equipament estarà ubicat en una caseta ja existent a la zona del bosc d’en Puig.

A la zona de la Bac de la Muntada, Riera de la Miana o Palomers, al terme de Argelaguer, Sant Ferriol, Santa Pau i Sant Jaume de Llierca, hi tenen un pou amb aigua de molta qualitat. Ara l’aigua d’aquest pou només serveix per abastir d’aigua una part del poble.

L’altra aigua els ve de pous fets a la zona del costat de l’autovia A-26.

D’aquesta manera, l’aigua de Argelaguer a la riera de la Miana o Palomers arribaria fins al dipòsit de 500m3 situat al polígon de Politger.

Pont Medieval d'Argelaguer i Sant Jaume de Llierca al riu Fluvià una de les cinc pilastres Foto: Lejarza

Pont Medieval d’Argelaguer i Sant Jaume de Llierca al riu Fluvià una de les cinc pilastres Foto: Lejarza

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

“Anem cap al col·lapse ecològic global”

Posted by lejarza en 15 marzo, 2015

Anem cap al col·lapse ecològic global”

JOSEP MARIA MALLARACH CONSULTOR AMBIENTAL INDEPENDENT I PRIMER DIRECTOR DEL PARC NATURAL DE LA GARROTXA

Afirma que cal una consciència global sobre els impactes que es generen sobre l’entorn

Diu que tot i la creació d’espais protegits, no s’ha avançat gaire en la protecció

Olot – Jordi Casas

Consultor ambiental independent; promotor de la salvaguarda de la zona volcànica de la Garrotxa i primer director del parc natural (1985-91), se’n va anar després set anys als Estats Units d’Amèrica per formar-se i investigar. Actualment treballa per a la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), exerceix la docència en diverses universitats i intenta mantenir activitats en tots els àmbits, des del local fins a l’internacional, treballant per als sectors social i públic. El seu objectiu: fomentar la responsabilitat a partir de la consciència ecològica global.

El 1991 vostè va deixar la direcció del parc natural. Per què?

Vaig renunciar al càrrec per una oportunitat que va sorgir d’anar als Estats Units a millorar la meva formació, i també per una certa frustració per no haver pogut aturar alguns dels impactes més greus induïts o permesos per altres administracions públiques. El 1991, l’estat de conservació 22 de les 27 reserves naturals que té el parc havien empitjorat, malgrat tots els esforços de l’equip gestor, perquè el govern no va voler adquirir-les, tret del volcà Croscat, no ens permetia establir convenis de col·laboració amb els propietaris ni podíem sancionar les infraccions.

Vaja, que feia bonic tenir un parc.

Sí que ho és però, als gestors de l’espai protegit, no se’ns donaven les eines per incidir en els aspectes clau, i quedàvem limitats a la gestió de l‘ús públic, millora de camins, senyalització, turisme i educació ambiental…I aquesta impotència em va

crear una greu contradicció interna.

Solució: anar als Estats Units…

M’interessava entendre i avaluar l’efectivitat de les polítiques ambientals, i això a Catalunya no existia aleshores, ni existeix encara. Vaig poder investigar aquest tema, a diverses escales, i entendre’n la complexitat, i com es generen els processos i les tendències que acaben neutralitzant tants bons propòsits.

Després de trenta anys, en quina situació creu que es troba el Parc Natural de la Garrotxa?

En algunes coses ha millorat molt, en altres poc, i en algun aspecte s’ha reculat. Les activitats que malmetien els indrets de més valor es van poder aturar, però els creixements urbans i industrials i l’autovia han acabat fragmentant el territori del parc. Cal dir que és un dels parcs naturals més difícils de gestionar de Catalunya, perquè té 10 nuclis urbans i més d’un miler de masies al seu interior, i el 96% és de propietat privada. Quan es va iniciar la gestió, el 1985, no es va dotar de mitjans: vaig començar sol, sense despatx ni vehicle… Obrir camí així és molt difícil. Més tard, durant el període en què Jaume Vicenç va ser director, es van produir millores molt significatives; amb mitjans, un equip preparat i motivat, i bon suport institucional, va desplegar activitats pioneres, com ara la Carta Europea de Turisme Sostenible.

No sembla pas, però, que la situació actual sigui gaire bona

Els darrers anys la situació ha empitjorat indiscutiblement. Ara mateix, els espais naturals protegits viuen un estat crític. Amb el pretext dels ajustaments, s’han desmantellat moltes de les eines que teníem per conservar el patrimoni natural i s’ha eliminat bona part de la gestió dels parcs. No ho dic jo, això, ho ha denunciat la coalició més àmplia d’entitats científiques, professionals, naturalistes i ecologistes que mai s’hagi format a Catalunya.

I què pensen fer?

Des de fa més d’un any s’han emprès moltes accions. És la força de la societat civil. Per exemple, el març de l’any passat es va fer pública una declaració conjunta per a la defensa del patrimoni natural i es va activar un web sobre el tema. Des de la campanya de salvaguarda del patrimoni natural de 1977, en plena Transició democràtica, no s’havia produït cap moviment de tanta amplitud a Catalunya. Això és esperançador. Aquesta declaració conté una diagnosi de la situació actual i un seguit de propostes, que animo a llegir amb atenció, perquè encara no ha suscitat cap de les reaccions positives que se n’esperaven.

Ni informalment?

Em refereixo al poder executiu. El Parlament sí que va reaccionar. La comissió de Territori ens va demanar presentar la declaració en una sessió monogràfica, cosa que vam fer. I es va adoptar una resolució, però no ha tingut conseqüències positives. A més, em consta que el president Artur Mas va rebre la presidència del Consell de Protecció de la Natura per parlar-ne.

D’on han de venir aquestes respostes?

Des de l’eliminació del Departament de Medi Ambient, la majoria de les competències de conservació del patrimoni natural estan en mans del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

I res de res?

Les prioritats dels seus responsables van en una altra direcció. Hi ha hagut alguna resposta indirecta, com ara el pla estratègic que el conseller Josep Maria Pelegrí va exposar fa poc, però ha creat més neguit i interrogants que no pas esperances, i ha estat qüestionat per la majoria dels directors de parcs. El cas és que els parcs adscrits a la Generalitat han experimentat fortes reduccions de personal, un 60% de minva de recursos, tres anys seguits amb pressupost d’inversions zero i han perdut molt de suport institucional. D’alguns espais naturals, com ara l’Alta Garrotxa, han desaparegut els equips gestors i la gestió forestal hi ha assolit unes cotes de descontrol lamentables.

Què fa en l’actualitat?

Procuro treballar a diverses escales, des de la local fins a la internacional, dins i fora de Catalunya, per tenir la visió global. Bona part de la meva feina es canalitza a través de la Comissió Mundial d’Àrees Protegides de la UICN, que és l’organització internacional més influent que hi ha al món. Però no té cap mandat legal, només capacitat d’influir. Ara mateix, estic treballant en algunes propostes derivades del darrer congrés mundial de parcs que es va dur a terme al mes de novembre a Sidney (Austràlia).

I en concret, en què treballa?

Estic en tres grups de treball internacionals: un d’avaluació de l’efectivitat dels espais naturals protegits, un altre sobre paisatges humanitzats i el tercer sobre els valors culturals i espirituals dels espais protegits. Malgrat que fa anys que ho demanem, a Catalunya no hi ha cap parc natural que avaluï la seva efectivitat i en reti comptes a la societat. Entre el 2002 i el 2004, des de la Institució Catalana d’Història Natural vam avaluar l’efectivitat del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya, i en vam fer públics els resultats. Vam detectar problemes, per exemple que havia empitjorat l’estat de conservació d’entre el 30% i el 50% dels parcs i reserves amb gestió activa des de la seva declaració. I malgrat el suport de la Sindicatura de Comptes, la majoria de les propostes que vam fer aleshores per redreçar la situació van ser ignorades.

Algunes conclusions?

A escala internacional, és clar que cal un canvi molt profund del model de desenvolupament. Pel que fa als espais naturals protegits calen altres models, menys burocràtics i més participatius. Cal replantejar-se seriosament les qüestions de governança, començant per qui ha de prendre les decisions i com ha de fer-ho. S’haurien d’apoderar les comunitats locals, ja que arreu del món hi ha molts espais naturals en territoris comunals, siguin terrestres o marins. A l’Estat espanyol, prop d’un 30% de la superfície terrestre és comunal. Hi ha hagut debats internacionals molt importants entorn d’aquest tema, perquè es constata que la conservació de la natura amb el model que s’ha impulsat des d’Occident és molt costosa i poc efectiva.

Ha fet referència als valors culturals i espirituals. A què es refereix?

Al fet que cal superar els enfocaments tecnocràtics i la mentalitat administrativa, burocràtica i compartimentada. El materialisme ens voldria fer creure que només actuem en funció dels valors materials, però en realitat la majoria de gent encara basem les nostres decisions en valors ètics, culturals i espirituals. Això ens hauria de portar a una actitud de reverència per la vida, i a actuar amb prudència envers els cicles i ritmes naturals, amb responsabilitat i solidaritat envers les generacions futures.

Veig que ara entrem en un terreny molt poc ortodox…

Sí, perquè els reptes de fons als quals ens enfrontem no són econòmics ni tècnics, són qüestions de valors, reptes ètics. Bona part de les societats industrials s’han alienat de la natura, l’han arribat a concebre només com un recurs material. Això és patològic. Ens cal recuperar la consciència d’interdependència, d’harmonia, i desenvolupar vincles profunds, existencials amb la natura. I hauríem de dedicar més temps i energia al desenvolupament immaterial, qualitatiu, integral, personal i col·lectiu per poder impulsar aquesta transformació.

I?

Estem dins una societat cada cop més globalitzada i això exigeix desenvolupar una consciència ecològica global. Hem de conèixer les repercussions globals del nostre estil de vida, i assumir la nostra responsabilitat, per actuar en conseqüència. Els impactes de les nostres importacions i exportacions són globals, però en molts casos en desconeixem els efectes. Som conscients, poc o molt, de la nostra implicació amb la tragèdia de Líbia, però desconeixem la participació que hem tingut en els genocidis de Papua Nova Guinea. Aquestes qüestions cal tenir-les en compte, que les polítiques ho tinguin en compte, polítiques a gran escala i transversals.

Hi ha indicadors que alerten sobre tot plegat?

Sí, per exemple el de la petjada ecològica. Quan es parla que l’economia ha millorat o empitjorat es parla només del PIB, que és un indicador molt parcial, i en gran mesura irreal. Com deia el gran economista Schumacher, el fet que el PIB pugi o baixi hauria de deixar indiferent qualsevol persona raonable. Però continuem ancorats en l’economia neoclàssica i ens falta visió i coratge per adoptar una economia més realista, que tingui en compte la biosfera que ens sosté a tots, tot i que a Catalunya tenim alguns dels millors experts internacionals en economia ecològica.

Què és la petjada ecològica?

És un indicador que calcula l’impacte ambiental de tot un país, en un any determinat. Mesura la superfície productiva que cal per generar els recursos que consumim i la superfície de terra i mar que cal per absorbir els residus i les emissions que generem.

Ja tenim calculada la de casa nostra?

A Catalunya, s’ha calculat dues vegades, el 1996 i el 2005. La darrera la va impulsar i publicar el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. El govern tripartit que s’hi havia compromès va calcular-la el primer any de govern però, en vista que el resultat havia empitjorat, es va desar al calaix i no s’ha tornat a calcular més.

Vostè en deu saber el resultat.

La petjada ecològica de l’any 2005 (amb dades del 2003) equivalia a 7,7 vegades la superfície de terra i mar productiva del país. En altres paraules, el deute econòmic, del qual contínuament sentim parlar, és insignificant al costat del nostre deute ecològic, del qual mai ens diuen res. No podem continuar amb aquesta inconsciència.

I des de la UICN què fan respecte a tot plegat?

S’intenta influir per reorientar les polítiques a escala internacional sobre el fet que cal impulsar un canvi de paradigma. Des de la Cimera de Rio de Janeiro (1992), tots els indicadors ecològics globals han empitjorat. Progressem, de dret, cap al col·lapse ecològic global. Existeix un consens científic generalitzat sobre aquest diagnòstic estremidor, però la majoria de la societat ho ignora.

No exagera un xic?

En tenim dades, cada vegada més fiables, i les tendències globals són eloqüents: la civilització industrial materialista és insostenible. Des de fa uns vint anys, globalment consumim recursos naturals més de pressa del que la terra pot regenerar-los. Diria que la percepció del col·lapse de la civilització materialista ja és al carrer: impregna l’art i el lleure de les nostres societats, com ho demostren, per exemple, els grafits i les pel·lícules i els videojocs apocalíptics.

Vist així, espanta una mica tot plegat.

Catalunya forma part del club de països rics, tecnològicament desenvolupats, tot i que les desigualtats han augmentat molt i el 20% de la nostra societat ja viu en condicions de pobresa. Però sembla que, per a molts, l’únic remei possible és activar el creixement econòmic. Ara bé, si no som capaços de canviar de fons el model de societat, d’orientar-la cap al bé comú, de fomentar l’empatia per poder viure millor –tots plegats– amb molt menys consum, si no som capaços d’eliminar l’economia especulativa i la corrupció, el futur serà molt dur. Els debats científics ja aborden la gestió del col·lapse ecològic per estudiar maneres de reduir patiment i la mortalitat a una escala que no podem imaginar.

Solucions?

No sóc optimista però tinc esperança –com diu el filòsof Jordi Pigem– que aquesta crisi sigui una “bona crisi”. És dir, que ens obri els ulls, i ens ajudi a sortir del miratge materialista-consumista. Si en lloc de dedicar tant de talent i de recursos a fomentar la cobdícia i les necessitats irreals es fomentés l’altruisme i la generositat, no faríem un món millor? Ara mateix, des de la societat civil sorgeixen moltes respostes creatives, valentes i inspiradores. Tant de bo que els governs reaccionin abans que no sigui massa tard.

Què li diria a algú que cregui que exagera?

Que hi ha diversos nivells de percepció de la realitat i que la percepció que tenim està molt condicionada per l’entorn i pels mitjans de comunicació dominants. I que quan ens enfrontem amb situacions que creiem que ens superen és fàcil desenvolupar mecanismes psicològics defensius, com ara negar la realitat.

I a algú que llegeix aquesta entrevista mentre fa un cafè?

Que s’informi de totes les conseqüències socials i ambientals de la beguda que està prenent: les condicions laborals de les plantacions, els pesticides i herbicides que fan servir, el combustible usat per al transport, des de l’altre cap de món, el metall i el procés per aconseguir-lo i elaborar-lo, etc…

Així, no podem veure cafè?

L’impacte zero no existeix, però gairebé sempre tenim opcions de menys impacte. En el cas del cafè, l’opció responsable és el cafè ecològic i de comerç just. El problema és que els preus ens enganyen. Surt més car el cafè ecològic i de comerç just que el cafè convencional, que causa molts més danys. Els preus enganyen perquè no cobreixen el costos reals, la majoria dels quals no els paguem els consumidors, sinó que recauen damunt dels més pobres o de les generacions futures.

Què podem fer, doncs?

Utilitzar amb criteri el marge de llibertat personal que tenim, i comprometre’ns seriosament amb el bé comú, des de la coherència ètica entre el que pensem, diem i fem. Això vol dir, a la pràctica, actuar amb responsabilitat i implicar-nos, tant com puguem, en alguna de les organitzacions que treballen per la vida, per un món més just i harmònic, que sigui ambientalment sostenible. Perquè sense sostenibilitat ecològica cap societat ni cap economia no són possibles.

Mallarach, al Parc Nou amb els roures més que centenaris. Foto: J.C.

Mallarach, al Parc Nou amb els roures més que centenaris. Foto: J.C.

Posted in Uncategorized | 1 Comment »