Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega

Posted by lejarza en 30 marzo, 2015


Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Durant els anys 2003 i 2004 es va dur a terme un seguiment arqueològic dels treballs de desdoblament de la carretera nacional N-260 (Eix Pirinenc) en el tram Argelaguer.

Projecte que preveia actuar sobre un recorregut de 4.892’90m entre l’extrem est del poble d’Argelaguer PK 7+000 del projecte, i la unió al riu Llierca, amb el tram ja desdoblat que s’iniciabà en el Pla del Politger, uns metres més enllà de l’entrada del polígon industrial PK 11+892’905.

El traçat de la Autovia A-26, seguia el de la N-260 ja existent, afectant els marges d’aquesta, ampliant-los en algun cas.

Durant el mes de febrer de l´any 2004 es va localitzar el jaciment arqueològic de Can Fàbrega en el marc de les tasques d’extracció de terres realitzades entre els PK 9+900 i 9+940 del projecte de la Autovia, en un indret molt proper al nucli de Hostalnou de Llierca d´Argelaguer (barri del Pont).

El fet que el jaciment es localitzés en el traçat de la nova Autovia A-26 motivà una intervenció arqueològica, realitzada entre els dies 18 i 24 de febrer.

El jaciment localitzat era format per un total de set sitges d’època romana republicana, en molt mal estat de conservació.

Corresponents al període romà republicà, entre el segle II i I aC., i es tractava d’explotacions agrícoles de tipus residencial i productiu, amb una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer.

Les sitges estaven molt arranjades d’antic, segurament a causa de l’erosió, localitzades en un terreny en pendent i dels treballs agrícoles de la zona, duts a terme fins èpoques ben recents.

La sitja, molt utilitzada en època antiga i medieval, era un gran dipòsit excavat al subsòl natural, normalment de forma esfèrica, ovoide o cilíndrica, que servia per a emmagatzemar les reserves de cereals durant un període de temps llarg.

Aquestes sitges, en època ibèrica se solen trobar en camps propers a poblats; en època romana, als patis de les vil·les, i en època medieval també és molt corrent trobarne alguna a l’interior de les cases o a les sagreres, al voltant de l’església.

L’empresa constructora de l’obra, UTE Argelaguer, va demanar, un cop excavat el jaciment, poder rebaixar els terrenys degut a la seva ubicació en el traçat de la carretera, tasca realitzada durant el mes de maig amb el vist-i-plau de la Generalitat de Catalunya.

Encara durant el seguiment d’aquests rebaixos es localitzà una de les sitges, no documentada anteriorment, que també va poder ser excavada.

Argelaguer set sitges d'època romana republicana a Can Fàbrega produció de vi segles II-I aC. una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer

Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega produció de vi segles II-I aC. una economia bàsicament cerealística i de cultiu de la vinya per a la producció de vi, dins del triangle comprès entre el rius Fluvià, Llierca i Pla de Tapioles d´Argelaguer

Anuncios

2 comentarios to “Argelaguer set sitges d’època romana republicana a Can Fàbrega”

  1. lejarza said

    Projecten museïtzar el jaciment medieval d´Aubert als Hostalets d´en Bas

    L’Ajuntament ha sol·licitat finançament a la Generalitat per fer visitable l’antiga vil·la, que data dels segles VI fins al VIII dC

    ELS HOSTALETS | L. CASADEMONT

    L’Ajuntament de la Vall d’en Bas ha sol·licitat finançament a la Generalitat de Catalunya per tal de convertir el jaciment medieval de l’Aubert, situat en una finca privada dels Hostalets d’en Bas, a la Garrotxa, molt a prop del camí ral i d’un tram del de Sant Jaume, en una zona visitable, evitant així la seva degradació. Les restes de l’antiga vil·la medieval, que data dels segles VI fins al VIII dC, permeten explicar una franja cronològica de la història medieval a Catalunya encara poc coneguda.
    El jaciment pertany a una vil·la de recol·lecció agrícola i ramadera tal com il·lustren les restes recuperades de l’època, entre les quals destaca un forn, unes sitges i les estructures domèstiques. Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi està excavant des del 2006 i fins al 2013 i recentment s’ha inclòs en el Campus d’Arqueologia i Paleontologia d’aquesta universitat. La zona es troba a pocs metres, separada per un pastor elèctric, d’un ramat de vaques que pastura en els mateixos terrenys. Des de l’any 2013 que no s’hi ha fet cap més intervenció arqueològica i, per tant, el jaciment està en risc de degradació. La zona on s’ha excavat està tapada amb teles de plàstic mentre que d’altres parts, com les sitges, han quedat al descobert.
    L’Ajuntament ha demanat un ajut de 30.000 euros a la Generalitat, a l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural, per poder “activar aquest patrimoni” de la zona nord del jaciment, explica el tècnic de Cultura de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, Xevi Collell, que recorda que és una zona estratègica perquè està molt a prop del camí ral i d’un tram del de Sant Jaume per on cada dia passen desenes de persones que en un futur també podrien visitar el jaciment.
    El projecte que han redactat inclou una zona d’aparcament i un camí que resseguiria el jaciment on també s’instal·larien panells informatius amb reproduccions i dibuixos de l’època per entendre com era la vida a la zona.

    Restes d’important valor
    Les excavacions que es portaven a terme a la zona des de 2006, es van aturar el 2013 per una sèrie de problemes de permisos i calendari. Des de llavors, s’ha excavat la zona nord d’uns 150 metres quadrats que ara volen museïtzar i que ha permès treure a la llum restes de valor. Es tracta d’un forn molt peculiar que permetia arribar a altes temperatures i d’un conjunt de sitges on s’emmagatzemava el cereal de fins a quatre metres de profunditat.
    També s’han trobat estructures domèstiques d’on vivien els habitants, fet que confirma que aquesta era una vil·la de producció agrària i ramadera, juntament amb braçalets de plata i una moneda romana. “És molt interessant perquè hi ha totes les estructures domèstiques d’aquella època que ajuden a explicar com vivien”, assenyala Collell, alhora que afegeix que “no hi ha gaires jaciments que tinguin tants segles d’història”. Aquest jaciment va des del segle VI fins al VIII dC i per tant és posterior a la caiguda de l’imperi romà.
    Queda pendent d’excavar una petita part en aquest sector i en tot el sector sud del jaciment, on es va fer una prova amb georadar i també s’hi van detectar estructures. De cara a aquest estiu, s’ha tramitat ja la sol·licitud del permís d’excavació per poder reprendre els treballs però encara no se sap si es podran fer.
    Fa uns dies es va anunciar que aquest espai, juntament amb el jaciment de la Dou situat al mateix municipi, han passat a formar part del Campus d’Arqueologia i Paleontologia d’aquesta universitat. Es tracta d’una xarxa de cinc jaciments endiferents punts de Catalunya a banda d’aquests dos de la Garrotxa que destaquen per les seves peculiaritats i que es consideren rellevants per explicar el passat de Catalunya.
    De la seva banda, l’alcalde de la Vall d’en Bas, Lluís Amat, explica que si una universitat de prestigi com la UAB ha decidit incloure el jaciment de l’Aubert al seu campus és perquè consideren que té un valor que cal preservar. Per aquest motiu, el consistori ha pres la decisió de museïtzar-lo. “Ens preocupa que aquest valor es pugui perdre perquè el jaciment es va degradant; cal un manteniment”, conclou l’alcalde.

  2. lejarza said

    Besalú vol comprar els terrenys que cobreixen una vil·la romana

    La fotogrametria permetrà estudiar els túnels del Ganganell de manera virtual i mostrar-los en tres dimensions.

    En un segon pas, l’Ajuntament es planteja convertir-los en una atracció turística

    ddg besalú 06.12.2016

    L’Ajuntament de Besalú es planteja comprar els camps que cobreixen la vil·la romana de can Ring. La motivació són les propeccions geofísiques que l’empresa SOT Prospecció Geofísica hi va fer fa unes sertmanes. Es tracta d’una espècie de radiografia que permet definir els elements soterrats des de fa mil·lennis.
    Presentats els resultats, l’Ajuntament sap el que hi ha sota els camps de conreu de can Ring. Hi ha una vil·la amb 1.200 m2 construïts. En aquest espai es reparteixen un mínim de 15 estances diferenciades i construïdes en base a unes mateixes regles.
    En conseqüència, l’Ajuntament sap que pot posar en superfície una gran casa de pagès dels temps de la romanització, cosa que suposaria un important valor afegit al ja important patrimoni arqueològic de la localitat.

    Els sensors magnètics han establert que algunes parts de l’edifici tenen mostres d’haver estat assolades per un incendi. La magnitud del foc –segons l’Ajuntament– s’ha de demostrar en futures intervencions. En tot cas, es tracta de l’únic jaciment de la romanització que es conserva a la Garrotxa.
    La vil·la romana de Besalú va ser descoberta a mitjans del segle XX per l’alcalde Martirià Costa. Les restes descobertes per Costa van provocar una primera excavació dirigida per Marta Corominas. Des de llavors, hi van fer sondejos al 1995, al 1995 i al 2006.
    Besalú subterrani
    Les prospeccions amb fotogrametria de l’arqueòleg Bruno Pares han permès dimensionar la importància dels túnels del Ganganell. Són uns túnels per on la riera del Ganganell travessa el nucli urbà en direcció al Fluvià. La fotogrametria és una tècnica per determinar les propietats geomètriques i de les situacions espacials a partir de les imatges fotogràfiques.
    La tècnica ha permès crear un model en tres dimensions de les voltes subterrànies de Besalú.
    El fet permetrà estudiar el conjunt sense haver de ser-hi en presència física. La previsió és mostrar al públic de manera immediata un recorregut virtual pel subsòl de Besalú.
    El rierol Ganganell durant segles va marcar el límit de la localitat. A finals del segle XIV, Besalú havia crescut i els seus habitants van decidir enderrocar una part de la muralla de davant del rierol.
    Van cobrir el curs de l’aigua amb unes grans voltes i van urbanitzar la superfíce. Des de llavors, la gent ha sabut de l’existència dels túnels, peró no s’hi havia pensat com una atracció turística, que ja es fa servir en d’altres llocs amb patrimini subterrani.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: