Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell

Posted by lejarza en 21 marzo, 2015


Besalú placa commemorativa als “Màrtirs per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell

“Que el pas del temps no esborri la memòria”

Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú col.locació de la placa commemorativa pèls republicans i federals afusellats a la Creu del Candell el 19 de març de 1874, pèls carlins.

Acte de commemoració “Màrtirs per la llibertat” a la Creu del Candell. Avui dia 21 de març a les 12h del migdia.

L’acte inclourà la Reposició de la Creu, la col.locació de la placa commemorativa i del cartell explicatiu dels fets i, com a cloenda, una lectura de text.

Viatger, si mai passes davant la Creu del Candell signe de la nostra redempció, Descobreix.te amb respecte, i després dirigeix els teus passos al proper poble de Besalú, on et diran, tremolant d’horror, que, entre aquelles víctimes, hi va haver un màrtir, que el únic delicte que va cometre, va consistir a demanar gràcia per a un altre, per a un nen, per un precoç republicà que comptava tretze anys.

I el tio de Cambó, Barrancot, va manar que els afusellessin junts.

“Jo vaig veure la casa de l’assassí Barrancot, com un negre manchón al camp daurat”

Els Carlins ja hi són. els faciosos ja estan sobre els cims des d’on entreveuen la plana per arrasar á mansalva, són assajos de les seves trucades a la guerra santa, són trompeteos que assagen la seva potència i la seva virtualitat sobre l’esperit de les coses mortes”.

El Déu dels Exèrcits és el seu Déu, és el Déu del dret per a ells. Per a ells el dret és la força.

Burxeu en el pensament dels carlins com Vayreda, Puigvert, Solà-Morales, Frigola, Isern…, Burxeu en les seves ànimes, examineu els principis polítics en què s’inspiraven, llegiu la història de les seves infàmies: els poblets incendiats, les mares destrossades en la persona dels seus fills, les dones violades, els assassinats d’Argelaguer, les escenes dantesques de Tortellà, els afusellaments d’Olot.

Avui era el dia assenyalat per al seu enterrament, al que per mandat de Savalls havia d’acudir un piquet de facciosos.

Miguel Cambo “Barrancot” exercia el càrrec de “comandant general” de duaners o parrotes de tot el Principat. Sembla que se li va donar la “comandància” en vista del seu caràcter tímid, era massa previngut en els combats, fins al punt d’haver-se dictat aquella cobla:

“Quins carlins mes pillos

porta a Barrancot!

Cobren dues pessetes

i mai tenen foch”

El covard Barrancot, tal com vivia, podia, amb la major facilitat mantenir-se sempre á una prudent distància de les forces lleials a la República i de no haver estat per una malaltia, hauria sobreviscut á tots els seus companys assassins, que es trobaven batent.se el coure a les més aspres muntanyes, dirigits per Savalls.

A Savalls

“Et ajuden amb el seu valor

en els teus corredissos plans

els teus invictes capitans,

els noms donen por.

El Tremendo! (Puf, quin horror!)

Barrancot, Isern, Frigola

i algun altre, la sola

missió aquí és – desgraciats! –

ser dels més acostats …

acostats á la cua”

La Província de Girona: diari republicà i federal.

“El cap carlí Barrancot ha afusellat l’alcalde de Beuda.

Asseguren que la causa d’aquest barbar assassinat consisteix a haver plantat l’arbre de la llibertat contra la voluntat del rector del poble.

El sanguinari Barrancot s’ha complagut llevant la vida a un pare de família, a un honrat ciutadà que per les seves bellíssimes virtuts tenia l’estimació de quants li coneixien; i amb un cinisme que ratlla en lo salvatge ha dit que “ara principiaba á matar liberals”.

El fanàtic defensor de l’altar i del tron ha matat a un home indefens, agafant-li a casa i arrebatán.lo del costat de la seva estimada esposa i fills: l’espectacle d’una pobra dona que demana amb el cor esquinçat la salvació del seu marit i el trist plorar dels fills que es veuen sense pare, no han commogut la negra ànima de Barrancot.

Caigui la maledicció de tots els habitants d’aquesta província sobre el ferotge assassí!

Butlletí Oficial de la província de Logronyo: Nombre 132 – 1875 4 nov

Catalunya.- “El General en Cap manifesta que en els dies 29, 30 i 31 del passat octubre s’han presentat en diversos punts de la província de Girona 6 Caps, 9 Capitans, 24 oficials i 561 voluntaris carlistes, la major part armats: entre els caps es troba Barrancot, el Tremendo i Casademunt. Amb aquestes presentacions queda neta de faciosos aquesta província.

Les columnes militars persegueixen activament les restes de les antigues partides”.

La Esquella de la Torratxa: periódich satírich, humorístich, il-lustrat i …: Any 24 Núm. 1228

Pàgina 13 “… es va a demostrar que el Sr. Cambó és digne nebot del cap Barrancot. Sols a els de la boyna poden tenir tals ocurrències”

… I Savalls s’entretenia a enderrocar pals telegràfics i aixecar rails de les línies fèrries de Girona a Barcelona …, el Barrancot amb 50 dels seus companys verificava el mateix en el camí de Figueres, on esta establerta la línia telegràfica de França, el qual, acabada tal proesa es va dirigir á els pobles…, de Gausas, Les Olives, Garrigoles i Verges portant.se la contribució dels Ajuntaments…, resultat; haver passat tres o quatre mil duros des de la butxaca dels pobres contribuents, a la butxaca de Barrancot, que al cap pagarà als seus creditors i tornarà a estar entre els primers propietaris de Besalú amb el seu provervial desvergonyiment…

La Lluita: òrgan del partit liberal de la província de Girona

Gacetilla General

A invitació del sr. Alcalde, el nostre Ajuntament (Figueres), va acordar abans-d’ahir a la nit fer una col·lecta entre els veïns per atendre al socors dels voluntaris de Tortellà i Argelaguer, que han vingut bruts i arruïnats, doncs tota la seva roba, diners i quant posseïen, a estat o pastura de les flames ú objecte de la rapacitat dels infames carlins.

Ahir va ploure…

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als "Màrtirs republicans per la llibertat" afusellats a la Creu del Candell "Que el pas del temps no esborri la memòria" Foto: Juan R Lejarza d'Argelaguer (Garrotxa)

Besalú placa commemorativa als “Màrtirs republicans per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell
“Que el pas del temps no esborri la memòria”
Foto: Juan R Lejarza d’Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

12 comentarios to “Besalú placa commemorativa als “Màrtirs per la llibertat” afusellats a la Creu del Candell”

  1. lejarza said

    Besalú homenatja els 33 liberals morts a la Creu del Candell.

    “Que el pas del temps no esborri la memòria”. Amb aquest lema tan concís el municipi de Besalú ha homenatjat avui al matí els 33 liberals afusellats a la zona de la Creu del Candell el 19 de març de 1874. Ho ha fet sota una pluja incessant, protagonista a tothora d’un acte presidit per l’alcalde del poble, Lluís Guinó, que ha inclòs la reposició de la Creu, la col·locació de la placa commemorativa i del cartell il·lustratiu dels fets i d’una explicació històrica a càrrec de Jaume Roure, del Centre d’Estudis Amics de Besalú, davant d’una vintena d’assistents.

    Ja fa molts anys que la Creu del Candell apareix mutilada per la part superior. Aquest fet, juntament amb què estigui envoltada de vegetació, provoca que cada cop siguin menys els que coneguin la seva existència i, conseqüentment, els fets que la van propiciar. De fet, el seu aparent abandó popular es fa evident amb una marca, la d’un sender de GR, que deixa entreveure la qualitat inhòspita de l’indret on està col·locada.

    L’homenatge es remunta a la Tercera Guerra Carlina, quan es va produir un enfrontament entre l’exèrcit carlí i una columna liberal formada per 2.500 homes i comandada pel general Eduard Nouvilas, que havia sortit de Girona amb l’objectiu de trencar el setge carlí d’Olot. La batalla va transcórrer a la serra del Toix i va representar una important derrota de les tropes governamentals davant de les carlines, que es van fer amb un botí d’armes, cavalls, diners i presoners (uns 1.880), entre els quals el mateix Nouvilas.

    Finalment, 33 d’aquests presos, la majoria milicians republicans procedents de la revolució del 1868, van ser afusellats a Besalú a la zona de l’anomenat camp Gran del Candell. Cinc dels quals, apunten els testimonis escrits, varen aconseguir sobreviure i van ser indultats.

    Per recordar aquell fet es va alçar la Creu del Candell al mateix indret on es va produir l’afusellament, just al costat del caminet que enllaça Besalú amb Juïnyà. La figura està representada per una columna de ferro coronada amb una placa recordatòria i una petita creu, uns elements, aquests dos últims, que han desaparegut. No obstant això, al peu de la columna encara s’hi pot llegir un petit fragment de tribut que deixa palès els successos passats: “Glòria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistes el 19 de marzo de 1874”.
    http://www.gironanoticies.com/notix/noticia/31898_be-aluhomenatjael-33liberal-mort-alacreudelcandell-1.htm#.VQ1_h1Kk4IE.twitter

  2. lejarza said

    Besalú fa un homenatge als 33 afusellats el 1874

    Ahir dissabte sota la pluja es va fer l’acte de commemoració dels “Màrtirs per la llibertat” a la Creu del Candell a Besalú. Lloc on van ser afusellats 33 liberals el 19 de març de 1874. L’acte consistia en la reposició de la Creu, malmesa per al pas del temps, la col·locació de la placa commemorativa i del cartell explicatiu dels fets i, com a cloenda, una lectura de text.

    Durant la Tercera Guerra Carlina, el mes de març de1874, es produí un enfrontament entre l’exèrcit carlí i una columna liberal formada per 2500 homes i comandada pel general Eduard Nouvilas, que havia sortit de Girona amb l’objectiude trencar el setge carlí d’Olot. La batalla tingué lloc a la serra del Toix, entre Castellfollit i Oix, i representà una important derrota de les tropes governamentals enfront de les carlines que aconseguiren un considerable botí en armes, munició, cavalls i diners i uns 1880 presoners, entre els quals hi havia el mateix general Nouvilas.
    El 19 de març de 1874, 33 d’aquests presoners, la majoria dels quals eren dels anomenats Voluntaris de la Llibertat -milícies republicanes que s’havien format a partir de la revolució de 1868- foren afusellats a Besalú, per ordre del general Francesc Savalls -llavors cap de les forces carlistes de la zona de Girona-, a l’anomenat camp Gran del Candell. Alguns d’aquests presoners, sembla ser que cinc, varen aconseguir de sobreviure a l’afusellament i van ser indultats.
    Per recordar aquest fet i homenatjar els morts, es va erigir l’anomenada Creu del Candell, al mateix camp on es produí l’afusellament, just al costat del camí que porta de Besalú a Juïnyà: una columna de ferro coronada per una placa recordatòria i una petita creu , sobre una base troncocònica de formigó. La placa i la creu han desaparegut, però al peu de la columna, encara s’hi pot llegir: “Glòria a los 33 liberales fusilados por las huestescarlistas el 19 de marzo de 1874.”
    http://www.eldigitaldegirona.com/besalu-fa-un-homenatge-als-33-afusellats-el-1874/

  3. lejarza said

    Restitució de la creu del Candell

    La creu del Candell, amb què es recorda l’afusellament de 33 presoners lliberals per les tropes carlines, el 1874, als afores de Besalú, i que s’havia fet malbé, ha estat restituïda. Ahir es va estrenar oficialment la creu, junt amb un plafó en què s’explica aquell fet històric. L’acte, sota una forta pluja, va reunir una quinzena de persones.
    Darrera actualització Diumenge, 22 de març del 2015
    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/834817-restitucio-de-la-creu-del-candell.html

  4. lejarza said

    Besalú fa un homenatge a 27 republicans morts fa 141 anys

    Francesc Macià havia presidit almenys un reconeixement fet abans de la Guerra Civil

    22.03.2015

    BESALÚ | XAVIER VALERI

    Besalú ahir va commemorar un dels episodis més esgarrifosos de la Tercera Guerra Carlina (1872-76). “És per recuperar la memòria”, va justificar Joan Frigola (president dels Amics de Besalú). El recordat era l’afusellament de 33 presoners per part de l’exercit carlista. Dels executats en van morir 27 . Els 6 restants van ser indultats per haver sobreviscut a les descàrregues. Havien estat capturats cinc dies abans a la batalla del Toix (14 de març del 1874-Montagut). Després del combat, van ser traslladats (sempre a peu) a Castellfollit, les Preses, Riudaura i Olot, d’on els van conduir fins a Besalú
    L’execució va tenir lloc el 19 de març del 1874. Feia poc que els carlins havien aconseguit expulsar la milícia de Besalú. Els arguments per a l’execució van ser que eren milicians (paisans voluntaris) i, alguns d’ells, antics carlins desertors. L’execució va commoure la gent de la zona i va servir per donar exemple a la tropa carlina del que passava als desertors.
    Acabada la guerra, els dos bàndols van construir monuments per recordar els seus màrtirs. Al lloc de l’afusellament, van posar-hi un pal de metall acabat amb una creu. Hi ha constància escrita de la celebració d’actes a partir del 1905. Els homenatges tenien lloc cada 19 de març i s’hi concentraven els republicans de la Garrotxa i del Pla de l’Estany. La causa era que els milicians eren republicans. Una bona part dels morts eren de Tortellà, que durant la guerra carlina era un baluard de la república i després va continuar com a lloc de referència del republicanisme.
    L’assemblea de representants del poble també tenia molts partidaris a Besalú, encara que no era un fet unànime com a Tortellà.
    Els republicans de Tortellà i Besalú van fer de l’efemèride un acte tant important, perquè fos presidit, almenys en una ocasió, per Francesc Macià (primer president de la Generalitat Estatutària).
    Al principi de la Guerra Civil el monument va ser mutilat, perquè tenia una petira creu a sobre, li van trencar els braços. Després va ser oblidat i fins fa poc només era un pal rovellat que servia per marcar el camí d’una ruta de senderisme.
    Diferents articles sobre la història dels fets van dur l’Ajuntament i els Amics de Besalú a decidir recuperar i reparar el monument, i complementar-lo amb un cartell explicatiu.
    Ahir el van inaugurar amb un parlament de Jaume Roura (historiador). La idea és fer-ho cada any, perquè no es torni a convertir en un pal sense significat.

  5. lejarza said

    Quarter general d´Argelaguer

    En aquell temps Tortellà, vila amb gran implantació republicana, tenia una força de Voluntaris de la Llibertat, que eren uns milicians armats pel govern que col.laboraven amb l’exèrcit en la lluita contra els carlins

    Els carlins coneixien aquests voluntaris, coma sipaios, que en les colònies eren la gent que lluitava al costat de les forces de la potència colonial contra els indigenes. Així, els carlins es consideraven la força pròpia del país i deixaven als altres com a traidors consumats, i així els tractaven quan queien a les seves mans.

    Els voluntaris de Tortellà, com a pertot guanyaven vuit rals diaris, i eren temuts i odiats pels .carlins que procuraven d’evitar-los.

    Al mes de juny del 1873 Savalls ja disposava d’una força efectiva, de manera que va derrotar una columna a Alpens, on va morir qui la comandava, el general Cabrinetty. Es veu que algú va disparar-li, certerament, des del campanar de l’església. Després d’aquesta batalla l’exèrcit de Savalls va participar en la conquesta d’Igualada, on foren ajudades pel batalló de Navarra i 250 voluntaris més.

    Arran de la batalla d’Alpens, Savalls va ser anomenat capità general de les forces reials a Catalunya.
    Llavors amb la presència de l’Infant Alfons i de la seva dona Maria de les Neus, els carlins van decidir castigar Tortellà. En ple mes d’agost els carlins van atacar Tortellà. Com que els voluntaris republicans d’aquest poble es van atrinxerar a l’església i no hi havia sistema de reduir-los ni amb peces d’artilleria de muntanya. Finalment els carlins van decidir incendiar el poble..

    Quan la gent de Tortellà marxava amb el poble en flames, els gruix de carlins que lluitaven dins del poble va marxar per atacar un destacament de voluntaris republicans que l’alcalde d’Olot havia enviat en socors de Tortellà. Llavors el poble va tornar a ser ocupat per una columna de l’exèrcit comanada pel coronel Julià Udasta, provinent de Girona, la qual va dirigir l’evacuació dels civils i va intentar apagar les flames.

    Els carlins, però, no havien deixat el setge i continuaven disparant i revifant de la manera que podien les flames. Amb aquesta situació, Udasta va decidir sortir del poble per reunir-se amb els voluntaris d’Olot i tots plegats ocupar Castellfollit, que era la porta d’Olot i de la muntanya. Un cop els soldats van deixar Tortellà, els carlins van tornar a entrar-hi i amb ells els voluntaris del poble que es varen tornar a tancar dins l’església.

    Llavors els militars des de el Quarter General d´Argelaguer, des d’on van començar a avançar en direcció a Castellfollit de la Roca. En aquell moment la infanteria carlina de la zona que es replegava, ordenadament, va ésser sobrepassada per una càrrega de cavalleria carlina. La vista dels genets cavalcant contra els seus perseguidors els va animar de manera que varen girar per seguir-los. Els soldats en veure el que els venia a sobre van girar cap a Argelaguer.

    Tanmateix, no varen poder evitar que els cavallers entressin en contacte amb la seva reraguarda prop del mas ca n’Orts. En aquesta càrrega va prendre part l’escriptor Marià Vayreda, que explica en la seva novel.la Records de la darrera carlinada que la manca d’un ensinistrament militar dels cavalls va evitar que els esquadrons carlins capturessin molts homes de la reraguarda enemiga.

    Al final la columna es va poder retirar, ordenadament, cap a Besalú i van deixar Argelaguer a mans dels carlins. Tanmateix, els carlins van abandonar el setge de Tortellà i es van dirigir cap a Santa Pau. De manera que, aviat, Argelaguer va ésser recuperat pels voluntaris de Tortellà.

    El general Savalls va decidir afusellar els Voluntaris de la Llibertat capturats al Toix. El 19 de març del 1874, 13 d’ells van ser executats a Besalú, prop del mas Candell. Entre els afusellats hi havia els veïns de Tortellà: Jaume Vives i Verdaguer, Miquel Jacas i Abulí, Baldiri Tubau Sabater, i Josep Fabregas Fortuny. Cinc voluntaris van sobreviure a la descarrega i van ser indultats per no haver mort de seguida.

    D’aquell fet en van treure aquesta cançó.

    Tu hereu del Candell
    Bé te’n pots alegrar
    Que de la sang dels liberals
    Els camps vares regar

    Tu Candell
    Et pots ben alavar
    De ala sang dels voluntaris
    La terra podràs regar

    Soldats per la presa d’en Nouvilas
    Presoners vàrem ésser
    Per la culpa d’aquell pillo
    Que no en sap disposar res

    De Riudaura a les Preses
    Acompanyats vàrem ser
    Per una ronda de carlistes
    I en
    Nouvilas també

    De les Preses a Besalú
    Un bon fart de caminar
    A Besalú arribats
    En van parlar de confessar

    Ja podeu contar vosaltres
    Quina nit vàrem tenir
    Un deia a l’altre
    “demà tots hem de morir”

    Tu hereu del Candell
    Te’n pots ven alavar
    De la sang dels presoners
    Els camps vares regar

    Gacetilla d’Olot: Els republicans federals

    No contents els carlins de tenir-nos incomunicats per la línia de Barcelona, ho han fet ara amb la d’Olot i la resta de la muntanya, ja que abans-d’ahir van robar tots els cavalls dels cotxes que fan aquella carrera.

    … La resta tot ho fan amb una naturalitat evangèlica que sorprèn …

    La Lluita: òrgan del partit liberal de la província de Girona

    Director de la Lluita. Olot

    La trobada d’ahir no va poder ser més plaent, ja que; segons la comunicació a aquest comandant militar, del coronel Serrano, els va causar 40 baixes, que no s’ha pogut nosaltres mes que 4 ferits i un contús. Va tenir lloc a Beuda en els boscos de casa Oliveras i al mateix poble va pernoctar la columna.
    I el general Gaminde, ve o no ve?

    Ahir va ploure …

    El cap Barrancot diu á tot el que troba, que li adverteixin al director de la Lluita, que en allà on li vaig atrapar, l’afusella sense formació de causa, o el que és el mateix, li assassina.

    A això contesta el Sr. Ruiz i Blanch dient; que si és Barrancot només qui l’ha de treure la vida cara a cara, pot provar fortuna quan vulgui, ja que si el té ganes, sense saber perquè, de matar-, aquest vol provar á dit senyor facciós, que una cosa és amenaçar amb afusellar valgut de la superioritat de la força, i una altra és presentar-se sol i d’home a home com ho fa tot el que de ser-ho es prea.

    Lladó corresponsal
    “Dimarts a la tarda es sentia des d’aquesta vila un viu tiroteig de fusileria i canó cap a la part de Lladó. Més tard es va saber que la columna del Coronel Serrano habiá arribat á les dues de la tarda á les faccions de Savalls, Figueres, Barrancot i dos caps, amb una força de 800 homes, entre Beuda i Sagaró; que aquests capitostos parapetats en bones posicions, van esperar la columna, trencant sobre ella un nodrit foc que va ser contestat amb repetides descàrregues de fusileria i canó per part de les tropes.

    El foc va començar á les dues de la tarda i eren ja més de la sis que encara continuava.

    Segons les nostres notícies, les perdudes de la facció han de ser molt grans, gràcies al intrepidesa dels nostres soldats y als precisos trets de l’artilleria; es creu que ascendeixen de 30 á 40 el nombre de carlins fora de combat, i per part de les tropes un oficiar i 3 soldats ferits.

    Acabat el foc, la columna va pernoctar en tres cases i una església, immediates al lloc de combat, i la facció a molt curta distància.

  6. lejarza said

    Besalú i la memòria

    14/04/15

    PONÇ FELIU

    L’Ajuntament de Besalú, pels volts de Sant Josep d’enguany, ha protagonitzat una iniciativa que l’honora, i molt. En un temps en què tants d’escarnis rep la memòria històrica, la Comtal Vila, en un acte exemplar, ha dignificat la Creu del Candell, un espai a tocar el poble regat amb molta sang, un indret que incideix en la meva memòria sentimental. Foren moltes les ocasions en què, de nen, agafat primer de la mà del meu avi, després ja solt, passàvem els dos davant una per a mi estranya, incomprensible, columna de dimensions humils, de ferro rovellat, situada arran de camí, però mig colgada per un herbam invasor; una columna de la qual n’emergia, de la part més alta, una excrescència, com si de mig braç es tractés, que la feia encara més inintel·ligible de dia i més paorosa de nit, sobretot quan oscil·lava al compàs del vent. Sense la companyia del meu avi hauria hagut de cantar molt alt per fer-me passar la por. Llavors no sabia ni que aquella estrafolària peça que ballava allà dalt descompassadament era la resta del braç d’una creu ni que aquella creu assenyalava terra sacra, que, en la imaginació infantil, s’hauria convertit en rodal de fantasmes, dels esperits de tants afusellats allà mateix.

    Però el meu avi, l’avi Siset, tan estimat i que tant m’estimava, me n’estalvià sempre els detalls. Prou que jo li preguntava per què es treia, indefectiblement, la gorra just en passar davant d’aquella quasi andròmina.“Algun dia ho sabràs i ho entendràs”, es limitava a dir.
    I jo ara, tants i tants anys després, veig amb emoció com l’Ajuntament de Besalú ha retornat tot el significat a aquell ferro rovellat, convertit ara en digne monument, recordatori permanent d’aquell infaust 19 de març de 1874 en què 28 liberals (un d’ells un nen de 12 anys) van ser bàrbarament executats per les tropes carlines del sanguinari general Savalls.
    D’ençà d’aleshores, i fins a la guerra civil, les forces liberals de diferents generacions han tingut present la luctuosa efemèride, celebrant en el lloc de l’holocaust diferents actes d’homenatge. Des del 1939 fins ara, silenci total, oblit ignominiós. Lògic durant el franquisme i tampoc il·lògic durant aquesta pseudodemocràcia fruit de la ruptura pactada (quina contraditio in terminis!).

    Història passada, dirà algú. Jutgi el lector si és passat o actual el que al llarg de segle i mig s’ha anat dient sobre el luctuós episodi:
    “Una salutació fraternal a aquests vells lluitadors progressistes i liberals, pares genuïns del republicans d’avui, com aquests ho seran dels de demà. Nosaltres continuem l’obra que vosaltres iniciàreu, però aquesta obra, tot i ser la mateixa, es va eixamplant i dilatant” (acte d’homenatge del 1905).

    “El caciquisme, el clericalisme i el torn dels dos partits polítics que hem estat patint és necessari que acabi per donar entrada a elements nous, més purs i més sans”(en l’acte d’homenatge del 1907).

    “La llibertat no ve en safata, sinó que és necessari per merèixer-la el sacrifici de cada dia… Jo voldria que tots sentíssiu la fe que jo sento per Catalunya. Cal defensar les llibertats conquerides amb tant d’esforç i prosseguir la lluita fins aconseguir-ne altres de noves, més amples. És necessari demostrar que volem el triomf del dret i la justícia per sobre de tot” (del President Francesc Macià, en el 59è aniversari dels afusellaments).

  7. lejarza said

    L’arbre de la llibertat de Besalú

    L’Ajuntament estudia recuperar la memòria de l’arbre del somni dels republicans

    28.08.2016

    En un temps, a cada poble de Catalunya hi havia gent que creia en una repetició a Espanya de la Revolució Francesa (1789-1799) . Consideraven que s’havia de tallar d’arrel amb el règim dels aristòcrates, el clergat i el rei. Volien que la finalització dels drets sobre la terra, l’aigua, el blat, l’aiguardent, la carn o el fil fos seguida per l’erecció d’una administració civil dirigida per una república del poble. Per simbolitzar el seu desig i la seva força plantaven un arbre.

    XAVIER VALERI BESALÚ Un frondós i vell plataner amb una copa poderosa s’alça en un extrem de la plaça de la Llibertat de Besalú. Les branques abriguen els turistes del sol i els veïns saben que sempre ha estat allà i que té una història desconeguda.
    L’arbre és un testimoni dels temps de la Carlinada i un símbol del compromís d’una part dels veïns de la localitat amb la República. La plantació d’arbres de la llibertat simbolitza la llibertat dels homes i de les societats. Deriva de la Revolució Francesa. A Catalunya, van ser plantats a partir de la revolució liberal del 1868 (La Gloriosa). De la plantada de l’arbre de la llibertat de Besalú se’n desconeix la data i l’autoria, però sí que la gent recorda que va morir algú per haver-lo plantat.
    Ara l’Ajuntament estudia la possibilitat de marcar-lo amb una placa perquè la gent sàpiga que un arbre, si és el de la llibertat, també és un monument.
    El 1868 va tenir lloc la revolució liberal. Van posar un rei, Amadeu de Saboia, i van fer una constitució que va decebre els republicans, perquè van veure el seu somni menyspreat i van optar per revoltar-se.
    Besalú va tenir un paper en la revolució republicana de la tardor del 1869. Durant una setmana Besalú va ser el centre d’operacions dels 700 milicians de Toribi Ameller (Banyoles) i Joan Deu (Olot). En aquells dies algun republicà de Besalú podia haver plantat l’arbre. A més de plantar l’arbre van cobrar contribucions i van deixar clar que pensaven en la Revolució en el sentit de repartidora dels béns dels altres.
    La revolució va fracassar i van venir les eleccions generals del març del 1871. Els comicis van estar alterats per bandes armades de caire republicà que impedien votar.
    Per considerar-se perjudicats en les coaccions electorals i per un seguit de greuges, els carlins van formar petites partides i van recórrer els pobles per reunir reclutes i diners, mentre eren perseguides per les tropes regulars, els carabiners i la Guàrdia Civil.
    Llavors, el capità general va reforçar els cos de Voluntaris de la Llibertat. Era un cos de milicians que donava suport a l’exèrcit. La seva missió era resistir les visites dels carlins fins que arribés l’exèrcit. Llavors les columnes de soldats es movien a peu per un territori farcit d’espies. Un pastor de 10 anys, una persona amb disminució mental, una dona en un balcó i una vella en una cadira eren espies que mantenien contacte amb els carlins, als quals feien senyals amb miralls, fum i roba penjada. Així, les columnes de soldats necessitaven d’un suport al territor en forma de voluntaris.
    L’orígen dels Voluntaris de la Llibertat estava en la guerra del Francès, on havien tingut un paper rellevant en totes les guerres carlistes. El seu símbol, la seva bandera de domini, era l’arbre de la llibertat que tenien plantat a la plaça dels pobles on eren presents.
    A un poble de 1.500 habitants li corresponien 30 voluntaris, els quals tenien paga i uniforme. L’alcalde no tenia comandament sobre ells. Obeien l’autoritat militar de la zona i el cap designat per l’exèrcit.
    A Besalú hi eren, però també era del poble el cap de partida carlí Barrancot (Miquel Cambó) i potser el del seu segon, el Tremendo, del qual no se’n saben els noms. Barrancot i el Tremendo recorrien els pobles, on cobraven contribucions i tallaven arbres de la llibertat.
    EL 15 d’abril va fracassar el cop d’estat carlí, perquè ja feia mesos que les partides armades havien alertat l’exèrcit. El pretendent Carles VII va fer la declaració oficial de guerra.
    El 17 de maig del 1872, els militars tenien detectada la partida de 40 homes de Barrancot prop de Besalú. Uns dies després, Savalls, amb 300 homes, volia apoderar-se de Besalú, que era defensada pels Voluntaris de la Llibertat.
    Al final, una columna de soldats va seguir Savalls i s’hi va enfrontar al Noguer de Segueró (Beuda). El 18 de juliol, 5 de 18 propietaris de Besalú van presentar-se a l’Ajuntament per pagar les contribucions demanades pel cap dels Voluntaris de la Llibertat (AHCMB. Actes, 1870).
    El diari La Nación del 15 de setembre del 1872 exposava que el 5 de setembre una partida de carlins havia entrat a Besalú i havia afusellat un pare de 4 fills, el més gran d’11 anys, pel sol fet de ser liberal. Podia ser un dels que va plantar l’arbre.
    L’11 de febrer del 1873, el Congrés i el Senat van aprovar la I República. Savalls va anunciar que no deixaria entrar ni sortir res de Besalú, sota multes de 100 a 1.000 rals. A part de tancar els camins, Savalls interceptava el cotxe correu de Girona a Olot i es quedava els cavalls.
    Besalú estava bloquejat, però Ramon Surià, l’alcalde, va fer una gran festa per celebrar la proclamació de la república, i la va fer -en part- sota l’arbre de la llibertat.
    Tot seguit, el cos de Voluntaris de la Llibertat va exigir de reforçar les defenses i es va queixar a Capitania de la poca col·laboració de l’Ajuntament. Tenien un fortí a Santa Maria, una caserna al monestir de Sant Pere, la torre del rellotge era el lloc de vigilància. Encara tenien trinxeres, torres i fortins escampats pel perímetre de la vila.
    A finals d’agost, després d’una ressonant victòria a Alpens, els carlins van cremar Tortellà. Mentrestant, la força de Voluntaris de la Llibertat de Besalú es va convertir en ronda volant. A primers d’octubre nombroses forces carlines van entrar a Besalú, van ocupar el fort de Santa Maria, on van posar un canó que va disparar contra la caserna dels voluntaris al monestir de Sant Pere, on hi havia els voluntaris de Besalú i part dels de Tortellà. Els voluntaris van resistir fins l’arribada de tropes regulars.
    La República va acabar el 29 de desembre del 1874. Ramon Surià va ser rellevat de l’alcaldia de Besalú i en general els carlins van començar la davallada de la guerra.
    Poc més d’un any després ja no quedaven voluntaris de la llibertat ni fortificacions, però l’arbre, pel fet de només ser un arbre, va quedar com a testimoni del somni dels republicans.

  8. lejarza said

    Savalls va fer afusellar a Besalú 33 Voluntaris de la Llibertat de Tortellà

    Amb Olot, Banyoles i Vic ocupats, els carlins dirigiren una columna cap a Besalú. El mes de març de 1874 Savalls expulsà la Milícia de Besalú i va començar a enderrocar l’abadia. J. de Mir concreta que el 19 de març els carlins cremaren la casa de l’abadia. El mateix dia Savalls va fer afusellar a Besalú 33 Voluntaris de la Llibertat de Tortellà que havia fet presoners al Toix. Savalls justificava la sentència, amb l’argument que els presoners eren desertors carlins. El punt on executaren els 33 republicans fou al costat del camí que va de Besalú a Sant Ferriol, a la sortida de la vila, sota del mas Candell.

    Encara ara s’hi conserva una creu commemorativa, a la base de la qual hi ha una inscripció que diu: “Gloria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de marzo de 1874.” Abans de la Guerra Civil s’hi celebrava anualment un acte de commemoració. Segons el llibre de registres i defuncions de la parròquia de Besalú, dels 33 afusellats, només en moriren 27 a l’acte. Els altres sis, tot i quedar ferits de més o menys gravetat, foren indultats.

    Dels que sobrevisqueren se sap que un era el fill de l’afusellat de Mataró, Pere Massimon: en el llibre dels morts s’exposa: “Pere Massimon, natural de Mataró, de edat unos 45 años, casado, deja un hijo, fue fusilado i muerto, segun esquela certificatoria me aseguraron el oficial de la compañia Ferran Martí y Martí Badosa que fue también fusilado però indultado por haver sobrevivido.” En un altre punt del llibre es concreta: “Rafel Estartús natural y vecino de Tortellà era de la misma compañia movilizada que el finado, però indultado por haber sobrevivido y Narcis Serra i Portas, natural y vecino de Tortellà quien estaba presente en la ejecución.”

    Testimoni d’un supervivent

    En el diari La Lucha del 17 de març de 1905 es publica un article que diu: “Qui de vosaltres, bons liberals de la muntanya no recorda amb certa fonda melangia la luctuosa data? Qui de vosaltres no ha de rendir tribut al record d’aquells màrtirs immolats per la llibertat, davant l’acte commemoratiu de tristos recordatoris?

    El diumenge vinent els liberals de Besalú, de Tortellà de tots els pobles de la comarca, seguint el costum, assistiran en manifestació al camp del Candell, on foren afusellats els 34 braus voluntaris liberals (segons enumera textualment el diari) per les hordes carlistes comandades pel ferotge Savalls . Allí, sobre aquell camp, van quedar estesos bons ciutadans amants de la llibertat que sacrificaren la seva vida perquè no governes el carlisme a Espanya. Cinc o sis voluntaris malferits van poder salvar-se; tres supervivents quedaren d’aquella carnisseria: l’italià José Marruffi, Josep Juanola de Besalú i Rafel Estartús de Tortellà.

  9. lejarza said

    El Punt/Avui Societat

    Besalú – 16 abril 2017

    Un camp regat de sang

    El 19 de març del 1874, durant la darrera guerra carlina, 27 voluntaris per la llibertat van ser assassinats al camp del Candell per les tropes de Francesc Savalls

    Amb el pas dels anys, l’indret es va convertir en un espai de pelegrinatge dels liberals gironins i fins i tot el president Francesc Macià va assistir a l’homenatge del 1933

    Pere Bosch i Cuenca – Besalú

    Durant alguns anys,els liberals gironins van voler homenatjar “els màrtirs republicans per la llibertat”

    Macià va dir: “La sang que va vessar-se en aquest camp és la contribució que cal que de tant en tant es doni en defensa de la llibertat”
    Fa mesos que les tropes carlines es passegen triomfalment per l’interior del país. La derrota del general Cabrinetty a Alpens (el Berguedà) ha marcat un punt d’inflexió en l’evolució de la guerra i, a poc a poc, van caient algunes poblacions com ara Banyoles.

    Al març, la vila d’Olot és assetjada i els carlins aconsegueixen traspassar les muralles i saquejar algunes cases.

    A Girona s’organitza una columna per intentar trencar el setge. El destacament, comandat pel general Eduard Nouvilas, està format per 2.500 homes repartits en dos batallons de caçadors, Arapiles i Barcelona, dos del Regiment de Cadis i de Navarra, un esquadró de cavalleria d’Alcantara, tres companyies de carrabiners i 120 voluntaris de la llibertat. Quan arriba a l’altura de Banyoles, el general dubta si prendre el camí de Mieres o el de Besalú, però finalment es decanta per aquesta darrera opció.

    Fa dies que els tradicionalistes estan alertats de l’arribada dels reforços i hores abans de l’enfrontament passen per les cases per advertir els veïns que tanquin el bestiar i es quedin a casa seva.

    Quan les tropes governamentals travessen per la Badosa de la vall del Bac en direcció a Olot, s’adonen que s’han ficat en una autèntica ratera i comencen a rebre els atacs dels carlins. Però és massa tard. No hi ha marxa enrere. La topada més forta es produirà a la muntanya del Toix, prop de Castellfollit de la Roca, on el general Nouvilas rebrà una severa derrota.

    Els carlins, a més a més, hi obtenen un botí sucós: quatre canons, 150 cavalls, 200 fusells, abundant munició i una caixa amb més de 70.000 duros. L’endemà, entren triomfalment a Olot.

    La tragèdia que tenyirà de sang el camp del Candell tindrà com a protagonistes alguns d’aquests presoners.

    Per a ells, començarà una autèntica processó cap a la mort. Des de Castellfollit seran traslladats a les Preses i faran nit a Olot; i l’endemà, arribaran a Besalú, on seran confinats al primer pis de la casa de la vila.

    Segons el testimoni d’un dels supervivents, pel camí rebran tota mena “d’insults i vexacions per part de la soldadesca” i, en passar pels pobles, “les dones partidàries de la causa ens escopien a la cara. Ens ensenyaven una creu, però Crist no apareixia enlloc”. Abans de la matinada, fins a sis capellans es presenten al calabós per oferir els darrers auxilis.

    Poc abans de les sis, les tropes formen i condueixen els presoners a un camp situat al peu del mas Candell. Segons la mateixa versió, el pilot d’afusellament llançarà fins a tres descàrregues, que provocaran la caiguda de tots els voluntaris. Pocs instants després, “els soldats carlistes de dos en dos ens anaven rematant”.

    El seu destí sembla sentenciat, però algun dels voluntaris aconsegueixen salvar la vida perquè “el titulat brigadier carlista Vilojoliu, que degué sentir vibrar en el seu cor alguna fibra humana, es va interposar entre nosaltres i els seus i amb el sabre en mà va cridar: «Prou carnisseria, salvatges…!» Llavors, només llavors, van parar les descàrregues, ens apagaren les bruses enceses pel foc dels dispars i ens en vàrem salvar cinc o sis.”

    Si fem cas del llibre de registres i defuncions de la parròquia de Besalú, 27 persones van morir a l’acte. Els altres sis, tot i rebre ferides de gravetat, van aconseguir l’indult. Malgrat tot, a la base de la creu commemorativa encara s’hi llegeix una inscripció en la qual es demana “gloria a los 33 liberales fusilados”.

    Pocs dies després de la tragèdia, la notícia començarà a escampar-se a través de la premsa. I, ben aviat, es bastirà el mite dels «màrtirs de Besalú, immolats per la llibertat». Alguns anys després, l’indret es convertirà en un lloc de memòria dels liberals gironins. El cerimonial es repetirà any rere any, amb una comissió expressament creada i una desfilada encapçalada per un domàs negre que es dirigirà cap al camp a toc de marxa fúnebre. Els centres republicans hi enviaran adhesions i, en alguns casos, hi desplaçaran delegacions amb els seus estendards i domassos.

    Després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, les visites es reprendran el 1932, en el primer aniversari després de la proclamació de la república. L’any següent, en la cerimònia hi haurà un convidat de luxe, Francesc Macià. En el seu discurs, el president de la Generalitat afirmarà: “La sang que va vessar-se en aquest camp és la contribució que cal que de tant en tant es doni en defensa de la llibertat.” Malgrat tot, no ha estat fins fa pocs mesos que aquell camp regat de sang ha tornat a rebre un homenatge de la ciutadania.

    Com arribar-hi

    La creu del Candell és als afores de Besalú, a peu del camí que condueix fins al santuari de Sant Ferriol. Per arribar-hi, es pot deixar el vehicle a l’aparcament gratuït que hi ha situat just a l’entrada de poble i fer una caminada molt curta. També es pot seguir la mateixa ruta que els homenatges que es van fer en el primer terç del segle passat i sortir des del nucli de Besalú. L’indret encara conserva una creu amb una inscripció i fa dos anys l’Ajuntament de Besalú va complementar-la amb un plafó en què es recorda aquell fet històric.

  10. lejarza said

    XAVIER VALERI DEL TOIX ALS CAMPS DEL CANDELL (1874)

    es de la revolució de setembre de 1868, Catalunya
    patia una gran inestabilitat. Les causes eren la
    rivalitat entre carlins, republicans i liberals, tres opcions ben diferents de concebre
    els sistemes de governar. Els carlins volien una monarquia basada en un sistema
    derivat de l’Antic Règim, els republicans es repartien entre els que volien una
    República d’estats federals o unitària, i els liberals pugnaven per una monarquia
    constitucional de sufragi censatari favorable a la burgesia.
    El 1869 els republicans es van revoltar contra la constitució sorgida de
    la Revolució de 1868. La causa era que es va aprovar una monarquia liberal,
    encapçalada pel nou rei Amadeu I de Savoia.
    L’abril de 1872, els carlins es van organitzar en guerrilles i van sublevarse
    contra el Govern. La causa era que no confiaven en el sistema d’eleccions
    democràtiques pel sistema del sufragi universal. Després d’unes rivalitats amb
    Josep Estartús, el llavors coronel, Francesc Savalls (1817-1885), fou nomenat
    cap de les forces carlistes a la zona de Girona. Savalls va organitzar un petit
    exèrcit a Mieres amb les armes que li feia arribar Miquel Cambó (Barrancot) per
    la frontera i els homes que els capellans reclutaven a les parròquies.
    Entretant, l’11 de febrer de 1873, el Congrés i el Senat aprovaren la Primera
    República. Era un règim que tindria dos caires: el federalista i l’unitari. El
    republicanisme estava dividit entre els que volien una república unitària (un
    únic govern per a tot el país) i els que desitjaven una república federal (estats
    autònoms que es posen d’acord per crear un estat de rang superior). Des del
    febrer fins al juny la presidència va recaure sobre Estanislau Figueras, home al
    qual donaven suport els unitaris. Al juny les Corts Constituents van nomenar
    Francesc Pi i Margall, un republicà federal que només va governar un mes: el van
    substituir per Nicolás Salmeron, també federal. Però el darrer president, Emilio
    Castelar, era unitari.
    El 23 de febrer de 1873, després d’haver passat setmanes amagats a les masies
    de la muntanya, el germà del pretendent Alfons Carles de Borbó i la seva dona,
    Maria de les Neus de Braganza, es van presentar obertament. Alfons Carles va
    assumir la comandància de Catalunya i amb la seva dona, que també manava, es
    van ajuntar a les forces de Savalls.
    El mes de març els carlins van ocupar Ripoll i Berga, que va passar a ser
    seu de la Junta Suprema del Carlisme Català. Un cop estabilitzat el nou Govern,
    l’exèrcit regular va organitzar una columna comandada pel general Josep
    Cabrinetty amb la intenció de dissoldre l’incipient exèrcit. Després de molta
    persecució i topades desfavorables als carlins, el 9 de juliol de 1873 Savalls va
    derrotar, sorprenentment, la columna del general Cabrinetty a Alpens (Berguedà).
    Una setmana després de la victòria d’Alpens els carlins van ocupar Igualada.
    El triomf va propiciar que l’exèrcit decidís abandonar les petites poblacions a
    la resistència que poguessin oferir les milícies de Voluntaris de la Llibertat i
    concentrar-se a les ciutats més grans per tal d’oferir més resistència.
    Arran d’Alpens, Savalls va ser nomenat capità general de les forces reials a
    Catalunya. Després d’Alpens els carlins van aconseguir un èxit rere l’altre. El
    22 d’agost de 1873, després d’una dura lluita amb els Voluntaris Republicans
    del poble, les forces de Savalls van cremar part de Tortellà i van fer marxar
    els veïns, que es van refugiar a la Casa Missió de Banyoles. A pesar de tot, els
    Voluntaris van resistir a l’església, on van rebre l’auxili d’una columna de soldats
    de Girona. Després de la crema de Tortellà, els carlins van encetar un estat de
    por i inseguretat a tota la Garrotxa. Així, el 20 de gener de 1874, els carlins
    assassinaren a Sant Joan les Fonts l’alcalde de Castellfollit, Josep Vinyoles, de
    44 anys i casat en segones núpcies amb Teresa Serrat 1.
    Entretant, la Primera República es va acabar de cop, el 2 de gener de 1874,
    quan enmig de fortes tensions entre unitaristes i federalistes, el general Manuel
    Pavia va entrar a cavall al Congrés dels Diputats. Una dictadura de transició va
    continuar governant les parts de l’Estat que no estaven dominades pels carlins:
    les grans ciutats, les capitals de província i les localitats amb guarnicions fortes.
    El 7 de gener el general carlí Rafel Tristany va ocupar Vic i al febrer, Manresa. La
    conquesta de les dues localitats va suposar per als carlins el control d’una extensa
    zona de l’interior de Catalunya, on només faltava Olot.
    El març de 1874 els soldats de l’exèrcit carlí tenien completament assetjada
    la ciutat d’Olot. Van aconseguir traspassar la muralles i van saquejar i cremar
    algunes cases. L’alcalde de la ciutat, el republicà Joan Deu, havia convertit el
    temple de Sant Esteve en la caserna principal, i amb la guarnició formada pel
    batalló de Manila i uns tres-cents voluntaris resistia tots els atacs dels carlins.

    A Girona es va organitzar una columna que tenia l’objectiu de trencar el setge.
    La columna que va sortir de la ciutat estava formada per 2.500 homes, repartits
    en dos batallons de caçadors Arapiles i Barcelona, dos batallons del Regiment de
    Cadis i de Navarra, un esquadró de cavalleria d’Alcantara, tres companyies de
    carrabiners i 120 Voluntaris de la Llibertat. Portaven quatre peces d’artilleria. El
    comandant de la tropa era el general Eduard Nouvilas.
    Quan la columna va arribar a Banyoles el general Nouvilas va haver de
    decidir si es dirigia a Olot per Mieres i Santa Pau o per Besalú. Els carlins
    disposaven d’una important concentració de tropes a la zona de Santa Pau, cosa
    que va fer decidir a Nouvilas de fer camí cap a Besalú, des d’on podria arribar
    a Tortellà, en mans dels Voluntaris de la Llibertat del poble. A Besalú se’ls van
    afegir voluntaris. Hi ha constància que espies carlins van donar avís del pas de la
    columna per Besalú. El dia 13 de març van arribar a Argelaguer, on van fer nit,
    i van saber que Castellfollit estava dominat i fortificat pels carlins. Nouvilas va
    posar direcció cap a Tortellà, on se li van afegir més Voluntaris de la Llibertat.
    Després, probablement guiat pels de Tortellà, va continuar per Planselloses i
    la serra de Palomeres, en direcció a Oix. La veu popular diu que, en reflectir-se
    el sol en les baionetes que portaven els soldats, els carlins des de la muntanya del
    Cós s’adonaren de la maniobra i feren senyals amb miralls o fum. Avisats pels
    senyals, tots els carlins de la zona de Santa Pau i Batet es van dirigir, a través del
    pla de Begudà i la falda del volcà de Rapàs, a les posicions del puig de Vivers, la
    torre Canadell (situada a la serra de Vivers, sobre Sant Joan les Fonts), les serres
    de la Creu, les altures del Cós, el Montpetit i el Montmajor2.
    Al migdia, la columna, força cansada, transitava com una serp per les faldes
    de les muntanyes. Els soldats anaven carregats i massa separats, i la columna
    s’anava allargant de manera que a mesura que avançava s’anava convertint en
    més vulnerable. Els carlins, per la seva banda, els anaven encerclant, sense que
    se n’adonessin.
    Quan els governamentals van haver passat per la Badosa de la vall del Bac
    en direcció a Olot, es van trobar envoltats de carlins per tots cantons. La primera
    topada va tenir lloc als vessants del Montpetit. Els carlins sabien bé l’hora en
    què es començaria el combat, perquè abans van recórrer les cases de pagès de
    la zona per avisar-los que tanquessin el bestiar i s’estiguessin dins de les cases.
    Quan el gros de la columna va deixar les parts més altes de la muntanya del
    Toix, va començar el combat més fort, el qual es va iniciar amb una descàrrega
    tancada a la bassa d’en Badosa que va deixar la muntanya plena de fum i d’olor
    de carn cremada, crits i lamentacions. Tot i això, els regulars, protegits pel fum
    de la pólvora negra, es van recuperar i van respondre al foc. Un grup de soldats,
    manats pel capità d’artilleria Fernando Temprado i el sergent Gámez, van
    aconseguir portar un canó al cim de la muntanya i des d’allí varen disparar totes
    les granades que tenien. D’aquesta manera van poder contenir la massa de carlins
    que s’abalançava contra la infanteria i van propiciar la fugida d’una part de la
    columna. El general carlí Martí Miret va travessar la riera amb el segon batalló
    de Girona i a la baioneta es va enfrontar amb la guàrdia del batalló de caçadors de
    Barcelona que protegia els artillers. En el combat va morir l’alferes Juan Canalda
    i Gomis i la major part dels soldats que manava (La Lucha, 29 de març de 1903,
    p. 2). Després Miret va capturar el canó i el cim. El capità Fernando Tempradó,
    el sergent Gámez i la major part dels artillers moriren en aquella acció. Ja era de
    nit quan es va disparar el darrer tret3.
    Gràcies a la resistència dels artillers, un grup d’avançada format per un
    centenar de soldats i un coronel va poder-se escapar cap a França. D’altres van
    aprofitar la nit per escapar-se cap a Olot. Uns dos-cents van arribar a Olot, on van
    donar la notícia. Diu que quan van passar pel Vilar de Castellar de la Muntanya,
    els soldats estaven tan assedegats que es llançaven de cap a beure l’aigua de les
    galledes dels porcs.
    El camí que havien seguit els soldats era ple de morts i ferits. En aquella
    època de misèria, feia temps que soldats i carlins s’emportaven queviures i diners
    de les cases; per això les dones i els homes de la rodalia van sortir a despullar els
    morts i els ferits per agafar-los la roba. Alguns ferits van morir de fred i d’altres
    van ser rematats. A la sortida del sol, segons la veu popular, el sometent carlí
    va sortir a reconèixer el camp de batalla i va acabar amb una nit de saqueig i
    robatori. Tot seguit el brigadier Francesc Huguet i el comandant Galceran van
    tractar de fer inventari de l’armament espargit per marges i camps.
    Els carlins van obtenir uns 150 cavalls, 2.000 fusells, 4 canons, 1.800
    presoners i una caixa amb 70.000 duros. El preu que van pagar fou de dos oficials
    i deu voluntaris morts i uns cinquanta ferits, entre els quals hi havia el general
    Miret i el comandant Salvador Tarridas. Entre d’altres coses, i per la caixa de
    70.000 duros, jutjaren el general Savalls. Els carlins es van passejar per davant
    de les muralles de la ciutat que tantes vegades els havia repel·lit i es van dirigir
    a les Preses.
    L’endemà, Olot va obrir les portes als carlins. Savalls va entrar-hi sobre el seu
    cavall blanc, al costat del general Nouvilas, desarmat i pres. Els olotins afectes a
    la causa el van rebre amb una gran cridòria, les campanes brandaven la seva glòria
    i les bandes de música li tocaven marxes militars. A partir del 19 de març, Savalls
    va fixar el comandament carlí de Catalunya a Olot. A l’abril, Alfons Carles i
    Maria de les Neus van abandonar Catalunya per anar a ajudar els carlins del
    centre d’Espanya, i Rafel Tristany va ser nomenat capità general de Catalunya.
    El 16 d’agost de 1874, Francesc Tristany (germà de Rafel) va aconseguir ocupar
    la Seu d’Urgell. El 21 d’agost va començar el setge de Puigcerdà, que va resistir
    fins a fer retirar un fort exèrcit carlí proveït de bona artilleria. L’1 d’octubre Rafel
    Tristany va proclamar els furs de Catalunya des del balcó de can Solà-Morales
    d’Olot. A finals de 1874 el capità general de Catalunya, Rafel Tristany, tenia quinze
    mil homes sota les seves ordres i a la resta d’Espanya els carlins aconseguien
    èxits com ara el saqueig de Conca (Castella), on intervingueren forces manades
    pels infants Alfons Carles i Maria de les Neus. Al nord d’Espanya, el País Basc i
    Navarra, després de molts èxits carlistes, el setge de Bilbao havia estabilitzat els
    fronts. Semblava que per fi el carlisme guanyaria la guerra i obtindria el govern
    de l’Estat.

  11. lejarza said

    XAVIER VALERI DEL TOIX ALS CAMPS DEL CANDELL (1874)

    Els afusellats al camp del Candell

    Amb Olot, Banyoles i Vic ocupats, els carlins dirigiren una columna cap
    a Besalú. El mes de març de 1874 Savalls expulsà la Milícia de Besalú i va
    començar a enderrocar l’abadia. J. de Mir concreta que el 19 de març els carlins
    cremaren la casa de l’abadia. El mateix dia Savalls va fer afusellar a Besalú 33
    Voluntaris de la Llibertat de Tortellà que havia fet presoners al Toix. Savalls
    justificava la sentència, amb l’argument que els presoners eren desertors carlins.
    El punt on executaren els 33 republicans fou al costat del camí que va de
    Besalú a Sant Ferriol, a la sortida de la vila, sota del mas Candell. Encara ara
    s’hi conserva una creu commemorativa, a la base de la qual hi ha una inscripció
    que diu: “Gloria a los 33 liberales fusilados por las huestes carlistas el 19 de
    marzo de 1874.” Abans de la Guerra Civil s’hi celebrava anualment un acte de
    commemoració. Segons el llibre de registres i defuncions de la parròquia de
    Besalú, dels 33 afusellats, només en moriren 27 a l’acte. Els altres sis, tot i quedar
    ferits de més o menys gravetat, foren indultats. Dels que sobrevisqueren se sap
    que un era el fill de l’afusellat de Mataró, Pere Massimon: en el llibre dels morts
    s’exposa: “Pere Massimon, natural de Mataró, de edat unos 45 años, casado,
    deja un hijo, fue fusilado i muerto, segun esquela certificatoria me aseguraron el
    oficial de la compañia Ferran Martí y Martí Badosa que fue también fusilado però
    indultado por haver sobrevivido.” En un altre punt del llibre es concreta: “Rafel
    Estartús natural y vecino de Tortellà era de la misma compañia movilizada que
    el finado, però indultado por haber sobrevivido y Narcis Serra i Portas, natural
    y vecino de Tortellà quien estaba presente en la ejecución.”

    Testimoni d’un supervivent

    En el diari La Lucha del 17 de març de 1905 es publica un article que diu:
    “Qui de vosaltres, bons liberals de la muntanya no recorda amb certa fonda
    melangia la luctuosa data? Qui de vosaltres no ha de rendir tribut al record
    d’aquells màrtirs immolats per la llibertat, davant l’acte commemoratiu de
    tristos recordatoris?

    El diumenge vinent els liberals de Besalú, de Tortellà de tots els pobles de la
    comarca, seguint el costum, assistiran en manifestació al camp del Candell, on
    foren afusellats els 34 braus voluntaris liberals (segons enumera textualment el
    diari) per les hordes carlistes comandades pel ferotge Savalls . Allí, sobre aquell
    camp, van quedar estesos bons ciutadans amants de la llibertat que sacrificaren
    la seva vida perquè no governes el carlisme a Espanya. Cinc o sis voluntaris
    malferits van poder salvar-se; tres supervivents quedaren d’aquella carnisseria:
    l’italià José Marruffi, Josep Juanola de Besalú i Rafel Estartús de Tortellà.
    Amb aquest darrer ens hem posat a parlar i ens ha donat detallat compte
    d’aquell succés que convé recordar-lo per extirpar tota resta de barbàrie que ens
    transportés altre cop a una Guerra Civil en la qual es va vessar molta sang per
    satisfer l’ambició d’un cavaller que a Venècia cobra bones rendes.
    Estartús, el supervivent, s’ha explicat d’aquesta manera:
    Anàvem els voluntaris de Tortellà o de Besalú seguint de guies de la columna
    del general Nouvilas. De tothom és conegut el desastre que aquest va patir prop
    de Castellfollit a la muntanya del Toix, sobre Montagut, perseguit per les tropes
    carlistes que manava Savalls.
    Allí vam quedar presoners els voluntaris de Tortellà i de Besalú a més de
    carrabiners i soldats. Als voluntaris ens van lligar colze amb colze i així va començar
    el nostre calvari. Se’ns va separar dels carrabiners, que varen ser afusellats temps
    després a Llaers. A nosaltres ens van traslladar a Castellfollit; de Castellfollit a les
    Preses, després a Riudaura, vam fer nit a Olot i se’ns va dur a Besalú, on van tancarnos
    al primer pis de la casa consistorial.
    P- Us van donar bon tracte durant el camí?
    R- Ens van omplir d’insultats i vexacions per la soldadesca i quan passàvem
    pels pobles, lligats com anàvem les dines partidàries de la causa ens escopien a
    la cara. Ens ensenyaven una creu però Crist no apareixia enlloc.
    Abans de la matinada sis capellans van entrar al calabós per fer-nos els darrers
    auxilis,. Poc abans de les sis, les tropes van formar i acompanyades de la seva
    xaranga militar que amb el seus sons volia alegrar el poble, vam ser conduïts
    al camp del suplici. Entre nosaltres venia un noi de 12 anys d’edat, anomenat
    Baudili Masó, de Tortellà. El seu únic delicte era ser fill d’un home que tenia alguns
    antecedents liberals. També va formar en pilot i va quedar estès al camp amb els
    braços en creu.
    Ens van fer tres descàrregues; tots vàrem caure. Els soldats carlistes de dos
    en dos en anaven rematant.
    P- I, com va ser que vàreu quedar amb vida?
    R- Per què el titulat brigadier carlista Vilojoliu, que degué sentir vibrar en el seu
    cor alguna fibra humana, es va interposar entre nosaltres i els seus i sabre amb el
    sabre en mà va cridar:

    – Prou carnisseria , salvatges… !
    Llavors, només llavors, van parar les descàrregues, ens apagaren les bruses
    enceses pel foc dels dispars i ens en vàrem salvar 5 o 6.
    P- I quins sentiments sentíeu en aquells moments ?
    R- No ho sé no me’n recordo però se’m repeteix com un somni aquella terrible
    escena.
    Aquestes paraules, ens les ha dit Estartús, l’únic supervivent d’aquella
    carnisseria.
    Diumenge els liberals de Besalú, de Tortellà, d’Olot, de tota la comarca
    assitiran en processó cívica al camp del Candell, on s’ha d’elevar una piràmide
    que perpetuí per les generacions que han de venir el record d’aquells màrtirs i
    mantingui viu l’odi dels ciutadans lliures a els causants de la barbarie.”
    Al cap d’un any, la sort de la resta de presoners del Toix es va sortejar a Sant Joan
    de les Abadesses i va culminar amb l’afusellament de 80 carrabiners i 113 militars
    a Llaers, prop de Ripoll5. Hi ha un monument molt important al bosc, exactament
    al lloc on van ser morts. Part de la resta de la columna que Savalls va voler portar
    fins a Berga va morir a Sant Joan de les Abadesses, on també hi ha unes creus
    commemoratives, al mas Caramelles. El 29 de desembre de 1874 el general Arsenio
    Martínez Campos va restaurar la monarquia en la persona d’Alfons de Borbó, que
    va regnar amb el títol d’Alfons XII. Martínez Campos va arribar a Catalunya amb
    un exèrcit de deu mil homes que es va dirigir a Olot. Els carlins tenien fortificacion
    a Besalú, Castellfollit i Olot, però van optar per enfrontar-se als militars des de
    les muntanyes. Martínez Campos va entrar a Olot sense resistència perquè Savalls
    confiava que el bloqueig obligaria els governamentals a retirar-se. El bloqueig va ser
    inútil, i a qui va gastar més va ser a l’exèrcit carlí. El 26 de març de 1875, a l’Hostal
    de la Corda, Savalls i Martínez Campos van acordar una treva que en principi va
    significar l’intercanvi de presoners i l’entrada lliure dels carlins per unes hores per
    comprar vitualles. Després els carlins van marxar de la Garrotxa per anar-se’n a la
    seu d’Urgell, que va caure a mans de Martínez Campos el 16 de juliol. Finalment, el
    que quedava de l’exèrcit carlí va passar la frontera per la Cerdanya.

    1 Arxiu parroquial de Castellfollit de la Roca. Òbits 1852-1885.
    2 Arxiu Municipal d’Argelaguer. Llibre d’òbits.
    3 DANÉS i TORRAS, J., Història d’Olot, IX. Ajuntament d’Olot. Impremta Aubert, p. 1630.
    4 VILAR i VERGÉS, J. “Històries de la Garrotxa”, Butlletí del Centre Excursionista d’Olot, núm 133. p.
    35.
    5 DANÉS I TORRAS, J., “L’última guerra carlista del segle XIX”, Història d’Olot, IX, Ajuntament d’Olot.
    Impremta Aubert, p. 1653-1660.

    ARXIVÍSTICA
    Arxiu Municipal d’Argelaguer. Llibre d’òbits d’Argelaguer.
    Arxiu Municipal d’Argelaguer: Llibre d’òbits d’Argelaguer.
    Arxiu Parroquial de Castellfollit de la Roca. Volum d’òbits dels anys 1852-1885.
    De la parròquia de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
    Arxiu Parroquial de Castellfollit de la Roca. Volum d’òbits dels anys 1852-1885. De
    la parròquia de Sant Salvador de Castellfollit de la Roca.
    Arxiu Històric Municipal de Besalú. Carpeta Acords 1862-1881. Plec 3.
    Arxiu Històric Municipal de Besalú. Actes 1869.
    Item. Cit. Actes 1870.
    Item. Cit. Actes 1872.
    Item. Cit. Actes 1873.
    Item. Cit. Actes 1876.
    Arxiu Històric Municipal de Besalú, carpeta de quintes 1864-1877.
    Arxiu Històric Municipal de Besalú, carpeta eleccions 1864- 1877.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: