Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 16 febrero 2015

L´alcalde de Tortellà defensa la regeneració política municipal

Posted by lejarza en 16 febrero, 2015

L´alcalde de Tortellà defensa la regeneració política municipal

Argelaguer – Vall del Llierca

L´alcalde de Tortellà, Joaquim Pagès Manté, d´Independents per Tortellà- PM, assegura que marxa per afavorir la regeneració política i reclama que ningú hi vegi altres motius.

Descarta que «pesin sobre la meva consciència» actes vandàlics, malgrat admet que «hi ha problemes com a tots els pobles».

Assegura que Tortellà és un poble tranquil i que s´han tirat endavant molts projectes socials en els 12 anys de govern.

Malgrat que fonts pròximes asseguren que el govern plega en bloc cansat de gestionar actes vandàlics, Joaquim Pagès ho descarta i afirma que «he estat professor 40 anys i sé com tractar els joves. Si hi hagués aquest problema, no em faria enrere, aniria de cares per resoldre´l, però no el tenim, aquest problema a Tortellà».

Va recordar que a l´inici dels seus anys de govern hi va haver pintades per qüestions polítiques però es va resoldre en un any. També indica que hi pot haver pintades puntuals, però «són nimietats com a tots els llocs».

La màxima autoritat de Tortellà remarca que «no hi ha cap regidor que plegui perquè hi hagi actes vandàlics, sinó que hem fet una reflexió tots junts i considerem que hi ha gent preparada i nosaltres potser estem fent de tap», afirma. La setmana passada ja es va mostrar convençut que al municipi hi haurà una alternativa.

Pel que fa a les temàtiques pendents, ha explicat que la llar d’infants encara no funciona com a tal, però ja hi fan activitats. Ha indicat que tot i estar acabada, l’Ajuntament no té capacitat per finançar les places sense l’ajuda d’administracions superiors. En tant que assoliments dels seus mandats, ha recordat el centre de dia per a gent gran, i les donacions de quadres i d’escultures.

Joaquim Pagès va recordar que els comptes estan sanejats i va explicar que l’endeutament de l’Ajuntament volta el 7% i molta part és per un crèdit que quedarà pagat el 2016.

Vall del Llierca Tortellà Fira de la Quaresma any 2012 (by Lejarza)

Vall del Llierca Tortellà (by Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Posted by lejarza en 16 febrero, 2015

Ajuntament de Sant Jaume de Llierca avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM)

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 31 – 16 de febrer de 2015 Núm. 1447

Edicte sobre l’aprovació del document de l’avanç del POUM

El Ple de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, en la sessió ordinària del dia 29 de gener de 2015, va prendre l’acord que literalment diu el següent:

Primer.- APROVAR l’avanç del Pla d’ordenació urbanística municipal (POUM) de Sant Jaume de Llierca, redactat per l’equip tècnic urbanístic TERRITORIS XLM i promogut per l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, que conté els documents següents:

a) Avanç del POUM de Sant Jaume de Llierca, redactat per l’equip tècnic de TERRITORIS XLM, de data novembre del 2014.

b) Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar del POUM de Sant Jaume de Llierca (La Garrotxa), redactat per Equip (AZ), de data 19 de novembre del 2014.

c) Programa de participació ciutadana, de data novembre del 2014.

Segon.- SOTMETRE l’avanç del POUM a exposició pública durant el termini de trenta dies hàbils, a comptar des de l’endemà de l’última publicació oficial de l’edicte corresponent, per a la formulació de suggeriments.

Tercer.- PUBLICAR aquests acords al tauler d’anuncis de l’Ajuntament, al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, al Butlletí Oficial de la Província de Girona i en els dos diaris següents: El Punt Avui i Diari de Girona, posant a disposició dels interessats el seu contingut a les oficines municipals, carrer Àngela Brutau, 1, de dilluns a divendres, de 9.00 a 15.00 hores i els dijous de 17.00 a 20.00 hores, i a la web municipal http://www.santjaumedellierca.cat.

Quart.- TRAMETRE la documentació de l’Avanç al Departament de Territori i Sostenibilitat perquè emeti informe urbanístic i territorial i a l’Oficina territorial d’avaluació ambiental (OTAA) perquè elabori el document de referència.

Cinquè.- FACULTAR l’alcalde-president per a la signatura de tota la documentació necessària per a la complementació de l’expedient.”

El que es fa públic per a coneixement general i als efectes del tràmit d’exposició pública acordat en el punt dispositiu segon.

Sant Jaume de Llierca, 30 de gener de 2015 Ferran Puig i Estartús Alcalde

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Vista de Sant Jaume de Llierca desde el Municipi de Argelaguer castell de Montpalau

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

Posted by lejarza en 14 febrero, 2015

L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

Vall del Llierca – Montagut i Oix – Argelaguer

El manifest en defensa dels camins vells a la Garrotxa, que impulsa el Centre Excursionista de Banyoles (CEB), es va presentar ahir al vespre al municipi de Montagut (Vall del Llierca).

Hi van assistir una quarantena de persones, gairebé totes pertanyents a entitats garrotxines vinculades amb el territori, com ara el Centre Excursionista d’Olot (CEO), Terra Aspra, Amics de l’Alta Garrotxa i Amics de Sant Aniol d’Aguja.

Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses, pobles…Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

Al document ja s’hi han adherit una trentena d’associacions entre elles l’Associació de Veïns d’Argelaguer – AVA -, totes bàsicament de la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la societat, han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors, bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es duien a batejar o a enterrar, mercaders…La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt

elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, oratoris…En el seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes, són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.

Els camins vells van ser construïts amb enginy i esforç pels nostres avantpassats s´hauria de reflexionar abans de fer-los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.

En la trobada d’ahir van intervenir-hi Joan Pontacq i Quim Oliver, Xari, del CEB, el naturalista Ernest Costa i Quim Agustí (CEO).

El manifest denuncia la destrucció dels senders d’origen ancestral per la construcció de pistes i el tancament de finques, i reclama de les administracions que els protegeixin, ja que són un bé patrimonial i una font de riquesa per al país.

Acte a Montagut en defensa dels camins vells Presentació del manifest  Sala de lectura de Montagut Foto: R. ESTÉBAN

Acte a Montagut en defensa dels camins vells
Presentació del manifest Sala de lectura de Montagut
Foto: R. ESTÉBAN

Posted in Uncategorized | 18 Comments »

Els diaris n’han anat plens…

Posted by lejarza en 14 febrero, 2015

Els diaris n’han anat plens…

Àngel Moliner, Olot (Garrotxa)

Els diaris n’han anat plens, però per als mitjans de comunicació locals el silenci ha estat total.

La ciutat n’és plena de capelletes que resen al seu sant. Però, per sobre de totes, la gran capella del silenci, dels diners i els interessos. La ciutat no deixa de ser un poble gran en el qual tothom es coneix. El poder municipal la mana i mena. D’ell depenen els ajuts i interessos que tanquen boques.

Amistats personals o interessades censuren per no embrutir amics i institucions. Nosaltres, la gent senzilla no en sabem de la missa la meitat del que es cou o es deixa de coure. Feines hem d’anar fent de cada dia, per viure més o menys bé, o sobreviure.

La Diputació de Girona ara reclama per ordre d’un jutge als nostres representants polítics, diputats, alcaldes i regidors, pagaments per no assistència a plens i reunions que han cobrat i a les quals no han assistit. Entre ells s’hi troba el nostre diputat, alcalde i no sé quantes coses més, a qui reclamen la quantitat de 42.000 euros corresponents al seu mandat. Jo em pregunto: Quina és la totalitat del que cobra per aquesta representació, si aquesta quantitat tan sols correspon a les no assistències?

No en tenen prou amb la feina de diputats, alcaldes i regidors que n’han d’acaparar més i més càrrecs representatius cobrant, aprofitant la seva posició, influència i carrera política.
Com gosen parlar als seus ciutadans de l’atur i dels problemes econòmics de moltes famílies ocupant tantes representacions i cobrant tant i de cada una d’elles, sense que els caigui la cara de vergonya?

Legalment tenen dret a una sola retribució d’entre les institucions que representen. Però, feta la seva llei, feta la seva trampa, també tenen dret legal a unes retribucions de cada una d’elles en concepte de dietes o assistències, les quals, segons sembla, poden ser tan o més quantioses que el mateix sou.

Descontrol, abús, mala fe, malversació silenciosa amb profit personal dels cabals públics. Com poden justificar tanta feina i tants cobraments de reunions, que segons es veu, n’hi ha que no duren ni deu minuts i a les quals un dia van, un l’altra no, i un altre tampoc, i no passa res.

Els partits polítics col·loquen els seus representants en totes les entitats polítiques, públiques i socials. D’aquesta manera s’han creat una teranyina de poder i interessos en la qual amaguen els seus pecats i hi estan enganxats, un per l’altra, per la part que els toca del pastís.

Si aconseguim la independència, caldrà fer un net i començar de nou. Corregir aquest sistema o fer-ne un altre que no reprodueixi aquests errors. La gent de bona fe, els que estimem la terra i el nostre poble, els que volem una societat més justa i transparent, i lluitem per a la independència, veient aquestes conductes ens preguntem: Són aquests els polítics que ens han de portar a la independència i han de governar el nou país?

Cal despolititzar la societat de polítics. Deixem-los cada un en el seu lloc. Però la gestió, desenvolupament i pràctica de les altres que la portin els sus treballadors que són els que hi són i hi entenen. Que hi fan tants polítics en tants i tants òrgans de govern i tants consells d’administració d’empreses públiques i socials?
Una persona, una sola feina ben feta, amb un sou digne. Aquesta hauria de ser la norma de la nostra societat per a qualsevol treballador, professional o polític, amb la quantitat de persones a l’atur que hi ha i la quantitat de fills nostres que han de marxar.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Caixa Innvierte Industria entra en l’accionariat de Tecalum de Tortellà

Posted by lejarza en 13 febrero, 2015

Caixa Innvierte Industria entra en l’accionariat de Tecalum de Tortellà

Argelaguer – Vall del Llierca

Caixa Innvierte Industria, un fons d’inversió impulsat per l’entitat financera en la qual també participen CDTI i l’Institut Català de Finances (ICF), acaben d’entrar en el capital de Tecalum, grup dedicat a la fabricació de peces d’alumini amb seu a Tortellà (Vall del Llierca). L’entrada del soci financer, avançada pel diari Expansión, s’ha fet a través d’una ampliació de capital que permetrà accelerar el creixement de Tecalum al Canadà i els Estats Units.

L´Ampliació de capital suposa una injecció de 4,3 milions d’euros, i ha comptat també amb l’aportació del president del Banc dels Aliments, Antoni Sansalvadó i Tribó que ocupa la presidència des de l`any 2006, propietàri de Tecalum, Sansalvadó segueix controlant la majoria de l’accionariat, i és president de la Fundació Catalunya-La Pedrera. La seva trajectòria va estar vinculada al grup Àrees, del qual va ser un dels seus principals accionistes, encara que es va desvincular de la companyia el 2001 en vendre la seva participació a Elior. Sansalvadó presideix també L’Agrícola Regional, empresa encarregada de gestionar els serveis hotelers i de restauració del monestir de Montserrat, va presidir el portal Emagister i ha estat vinculat amb les fundacions Pere Tarrés i Enriqueta Villavecchia

Amb els diners, Tecalum-Tortellà preveu accelerar els seus plans al Canadà, on ja participa en una aliança, amb el 24% de Pexal Tecalum, que ha posat en marxa una planta d’extrusió d’alumini al Quebec, el grup té intenció de posar en marxa un nou centre de producció al Quebec amb un soci local que suposarà una inversió de 600.000 euros. L’inici de la producció en aquesta nova planta situada en l’anomenda com la Vall de L’Alumini és imminent.

Amb una facturació de 13 milions d’euros l’any 2014, Tecalum va incrementar un 7% les seves vendes anuals, entre els clients de Tecalum hi ha empreses del sector ferroviari, com Alstom o Talgo, però també Ikea, per a qui fabrica algunes peces dels seus mobles.

Vall del Llierca Tortellà Fira de la Quaresma any 2012 (by Lejarza)

Vall del Llierca Tortellà (by Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de l’expedient de modificació de crèdit núm. 2/2014

Posted by lejarza en 12 febrero, 2015

Ajuntament d´Argelaguer aprovació definitiva de l’expedient de modificació de crèdit núm. 2/2014

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 29 – 12 de febrer de 2015 Núm. 1316

Edicte d’aprovació definitiva de l’expedient de modificació de crèdit núm. 2/2014.

No havent-se presentat reclamacions contra l’acord de Ple de data 16 desembre de 2014, d’aprovació inicial de la segona modificació de crèdit del pressupost 2014, la qual es va exposar al públic mitjançant edicte publicat en el BOP núm. 247, de 30 de desembre de 2014, i en el tauler d’anuncis de l’ajuntament, l’acord d’aprovació inicial ha quedat elevat a definitiu i es publica resumit per capítols, després d’efectuada la corresponent modificació pressupostària.

INGRESSOS: Cap.I 170.400€ Cap.II 15.000€ Cap.III 90.000€ Cap.IV 131.720€ Cap.V 8.300€ Cap.VII 287.286€ Cap.VIII 73.000€ Cap.IX 52.000€ TOTAL 827.706€

DESPESES: Cap.I 107.520€ Cap.II 224.354€ Cap.III 150€ Cap.IV 11.982€ Cap.VI 483.700€ TOTAL 827.706€

Contra l’aprovació de la modificació es pot interposar recurs contenciós-administratiu en el termini de dos mesos comptats a partir de l’endemà de la publicació d’aquest edicte en el BOP de Girona, davant la Sala del Contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Argelaguer, 23 de gener de 2015 Josep Dorca Serrat Alcalde

Argelaguer obres amb protestes a la Plaça de Bons nucli antic històric d'Argelaguer

Argelaguer obres amb protestes a la Plaça de Bons nucli antic històric d’Argelaguer

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

La Garrotxa és mobilitza a favor de la conservació dels camins vells

Posted by lejarza en 11 febrero, 2015

Xerrada pel divendres, dia 13 de febrer, a les 8’3o del vespre, a la sala de cultura del Casal de Montagut i Oix”

La Garrotxa és mobilitza a favor de la conservació dels camins vells

Argelaguer – Vall del Llierca

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja s’han afegit al manifest per la conservació dels camins vells que fa uns dies va impulsar el Centre Excursionista Banyoles.

La intenció és evitar la desaparició i la degradació dels vells senders per culpa de la creació de pistes forestals i del poc manteniment.

Per tal d’explicar la reclamació han programat una xerrada pel divendres, dia 13 de febrer, a les 8’3o del vespre, a la sala de cultura del Casal de Montagut.

La idea és explicar un manifest, en el qual les entitats excursionistes demanen adhesions. Les explicacions aniran a càrrec d’Ernest Costa, Kim Agustí, Quim Oliver i Joan Pontacq.


En el manifest exposen: “Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic.

Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques particulars”.


Segons l’escrit, la mala situació dels camins es contradeix amb el fet que “Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgen a les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan en base a recórrer els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori.

Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà”.


Per salvar els camins en demanen un inventari.

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

L´imperi de les torres negres

Posted by lejarza en 9 febrero, 2015

L´imperi de les torres negres

Caixabank l´imperi de les torres negres de la Diagonal de Barcelona”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

La Caixa- ha fet que la legislació que s’ha anat construint estigui plena de trampes i es mantingui viva la incògnita de a qui pertanyen les caixes.

¿Tan difícil és informar correctament sobre els comptes?

Si s’agafa com a model l’entitat més gran podrem comprovar que com més s’aprofundeix més obscurantisme hi ha, menys sabem. La Caixa, la caixa de tota la vida, va ser la primera a transformar-se en banc sabent de primera mà el que venia.

Per això, va crear Caixabank, a qui va traspassar tot el negoci bancari. Caixabank és una companyia cotitzada, l’accionista principal és Criteria, propietari del 58,9% de Caixabank. Però, qui és l’amo de Criteria?: la Fundació Bancària La Caixa, segons llei, que posseeix el 100%. I l’amo d’aquesta fundació?

Això sí que és complex. Teòricament, els propietaris d’aquesta fundació són aquelles societats que en 1904 van fundar La Caixa, encara que després les coses hagin anat canviant. En tot cas, entre aquests fundadors hi ha la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, l’Institut Agrícola Sant Isidre i la Cambra de Comerç de Barcelona. Fins i tot en la fundació va participar fins el Rei Alfons XIII, qui a més de ser qui va inaugurar l’entitat va posar diners en el primer capital.

Aquest cúmul de capsetes a l’estil de les matrioskas russes, de baix a dalt, primer Caixabank, després Criteria, després la Fundació i des del principi les entitats fundadores, posen de manifest que cal claredat i transparència.

Els defensors del model, encapçalats per Isidre Fainé, diuen que qui mana és la societat civil catalana, que és qui domina La Cambra, l’Institut Agrícola o la Societat Econòmica Barcelonina. És una afirmació ampul·losa, però poc real.

La realitat és que tot aquest imperi està dominat per molt poques persones, que funcionen gairebé sense control i que mouen els fils no només a Catalunya, sinó també a Espanya. Caixabank, Criteria i la Fundació, tenen la seva seu al mateix edifici, les torres negres de la Diagonal de Barcelona, comparteixen el logo i tenen el mateix president, Fainé.

És més, Caixabank és l’entitat financera, però en els seus 5.800 oficines apareix com La Caixa. És una confusió permanent.

En definitiva, a l´imperi de les torres negres de la Diagonal de Barcelona, tothom sap que la peça clau del mapa del “món Caixa” ès Fainé i que el seu home fort és Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària La Caixa, encara que teòricament no té cap càrrec a Criteria ni a Caixabank.

La Caixa de les hipoteques “Caixabank l´imperi de les torres negres de la Diagonal de Barcelona”

La Caixa de les hipoteques “Caixabank l´imperi de les torres negres de la Diagonal de Barcelona”

Posted in Uncategorized | 9 Comments »

Paciència amb les nevades

Posted by lejarza en 9 febrero, 2015

Paciència amb les nevades

Joan Garcia

He escoltat aquesta setmana molts catalans queixant-se per haver quedat atrapats al mig de la nevada. Alguns agosarats s’atrevien a culpar el nostre infalible govern. Ignoro si aquests exaltats són independentistes o no. En qualsevol cas, han de tenir paciència. Roma no es va construir en un dia.

El nostre govern té ocupacions més importants que una simple nevada que deixa uns quants passarells atrapats al mig de la neu. Davant la transcendental construcció de les estructures d’Estat, què signifiquen unes carreteres tallades? Si al temps esmerçat a perfilar la gran nació catalana hi sumem el que es necessita per desmantellar la sanitat pública, per deixar al calaix les tramitacions de la llei de la dependència, per fer ridículs com el de la privatització d’Aigües del Ter-Llobregat, o per fer jocs de màgia en l’elaboració dels pressupostos, d’on volen que el nostre govern tregui el temps per dedicar-se a resoldre problemes d’escassa significància com unes nevades? El nostre govern està pel que està i no cal distreure’l amb petiteses. Els grans reptes exigeixen el sacrifici de tots els ciutadans del carrer.

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa hi sobren metres quadrats de formigó, planxes de metalls i parets de cristalls

Posted by lejarza en 7 febrero, 2015

Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa hi sobren metres quadrats de formigó, planxes de metalls i parets de cristalls

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa)

El director del Servei Català de la Salut (CatSalut), Josep Maria Padrosa d´Olot, considera que alguns centres sanitaris estan sobredimensionats i això té un alt cost econòmic. Padrosa ha posat d’exemple el nou hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, que va inaugurar el president de la Generalitat de Catalunya de CiU, Artur Mas fa molt poc.

Josep Maria Padrosa ha defensat que hi ha hospitals que cal replantejar amb urgència per adaptar-los a les noves necessitats territorials. ha apuntat cap al nou hospital Comarcal de la Garrotxa a Olot, inaugurat a la tardor de 2014: “hi sobren metres quadrats a dojo. És excessiu i tot el que és excessiu després costa diners”.

La superestructura de l’hospital ha costat uns 52,6 milions d’euros, dels impostos públics, aquesta quantitat es reparteix en 43 milions d’euros en gruixuts murs de formigó i 9,6 milions d’euros en equipament.

El 3 octubre de 2014 a Diari de Girona (DdG), l´alcalde Josep Maria Corominas de CiU-Olot, manifestava, sobre l’augment del pressupost:

Els serveis són més grans i hi ha coses imprescindibles que requereixen més personal”. Va precisar més auxiliars de clínica, agents de seguretat privats, i de serveis generals. “Hi ha -va justificar- la mateixa població”.

L’Obra de formigó de planxes de metall i parets de cristall, te 18.000m2 més que el antic de Sant Jaume, en els quals es multipliquen els espais: d’urgències, els quiròfans, les sales de part, els espais destinats a les intervencions d’un dia i les consultes externes, els mòduls d’urgències passen de 12 a 25, per a la mateixa població.

Les consultes amb passat de 25 a 34, i queda la possibilitat d’ampliar les consultes, perquè hi ha capacitat per 16 més. En tant que espais no directament mèdics, hi ha un restaurant, una cafeteria i un espai religiós multiconfessional, en camvi no té papereres internes ni externes, tampoc fundes per als paraigües ni cobertura de mòbil.

La gestió de l’Hospital és privada sense concurs pùblic transparent, la contratacio d’empreses de serveis es fa sense publicitat, bàsicament és un negoci sanitari en mans de CiU d’Olot, i són els següents:

L’Ajuntament d’Olot, el Consell Comarcal de la Garrotxa, l’Associació Cercle EURAM de la Garrotxa, la Unió Intersectorial d’Empresaris de la Garrotxa, La Fageda, la Fundació La Caritat, el Rotary Club Olot-La Garrotxa, l’entitat ALBA, l’Associació de Dones de la Garrotxa i la Fundació Antic Hospital Sant Jaume d’Olot.

L’alcalde d’Olot es el president de tots ells, i en Joan Espona Agustí, president del Consell Comarcal de la Garrotxa es el vicepresident de l’institució i Manuel Faus, membre d’Integra, n’és el secretari, Josep Guix (PSOE-PSC), Anna Maria Bosch de l’Associació Cercle EURAM de la Garrotxa, i Cristóbal Colón de La Fageda, la membre de l’entitat ALBA, Josefina Puig, Manuel Vancells procedent de la Junta Clínica de l’Hospital i en Josep Estudis portaveu dels sindicats CC.OO i UGT de la Garrotxa, sòn els vocals.

Posted in Uncategorized | 5 Comments »