La guerra del telèfon mòbil
Posted by lejarza en 23 febrero, 2015
La guerra del telèfon mòbil
“El coltan és el petroli del segle XXI, per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens”
Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)
El coltan, el mineral del telèfon mòbil, manté a la regió est de la República Democràtica del Congo en una guerra que sembla no tenir fi.
Es tracta d’un mineral gris metàl·lic fosc imprescindible per a la fabricació de gairebé la totalitat de dispositius electrònics. Tot i trobar-se les mines d’aquest mineral al Congo, són els veïns Rwanda i Uganda qui exporten coltan de manera il·legal a Occident.
Allà a Rwanda el coltan és processat abans de ser exportat als EUA, Alemanya, Països Baixos, Bèlgica i Kazakhstan, principalment. Les dues majors processadores de coltan es troben a Alemanya. Rwanda i Uganda, a més de enriquir-se amb el tràfic d’aquest mineral, han vist com part del seu deute extern ha estat cancel·lada i han estat considerades com a models de desenvolupament econòmic. Per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens.
El coltan és una de les principals causes de la guerra del Congo. Un mineral imprescindible per fabricar béns tan necessaris a Catalunya com les bateries de telèfons mòbils. I cada vegada queda menys. Les grans empreses que necessiten el material no escassegen mitjans per obtenir-lo. Així, financen a militars de tots els fronts i no es preocupen del nombre de menors que puguin morir a les mines. Així, un país amb grans recursos naturals es converteix, per mitjà de dictadors i multinacionals sense escrúpols, en un dels més pobres segons l’ONU.
Amb ell les bateries dels telèfons mòbils mantenen més temps la seva càrrega. És necessari per al millor funcionament d’aparells electrònics. Per ell, Sony no va tenir més remei que endarrerir el llançament de la Play-Station 2. El coltan, també conegut com colombio-tàntal *, facilita la nostra vida. No tant la dels congolesos.
El gran augment de la demanda, degut en gran part a l’auge dels telèfons mòbils, va estimular el comerç il·legal d’aquest mineral a l’Àfrica central.
Per a molts països d’aquesta zona, la devaluació dels productes miners tradicionals i la desertització dels camps de conreu van provocar una revaloració d’aquest sector alternatiu. A la República Democràtica del Congo (RDC) es troba el 80% d’aquest preuat mineral. En els 10 últims anys, grans multinacionals, com Nokia, Ericsonn, Siemens, Sony, Bayer, Intel, Hitachi o IBM, es disputen “el tresor” a través d’aliats autòctons.
Mentre els governs d’aquests països es disputen el territori i empobreixen encara més als seus pobles, les empreses mixtes es reparteixen el control econòmic de la regió. Controlen fins i tot el transport. Les zones militars dels aeroports internacionals de Kigali i Entebe són un clar exemple: ni impostos ni aranzels.
Els vols d’anada al Congo viatgen carregats d’armes i els de tornada, de minerals.
Les grans empreses financen a les forces militars dels dos fronts, que sota l’excusa de conflictes interètnics, mantenen una guerra real pel control de les riques mines del Congo. En elles treballen cada dia més de 20.000 persones. Els obrers més cobejats, per ser la mà d’obra més barata i fàcil de silenciar, són els milers de nens que abandonen l’escola per endinsar-se amb facilitat a les mines arran de terra.
* Columbita-Tantalita, abreujant coltan, és un metall apagat que es troba en importants quantitats a la zona d’aquest del Congo. Quan es refina arriba a ser tantalum metàl·lic, una pols resistent a la calor que pot aguantar una alta càrrega elèctrica.
Aquestes propietats el fan un element vital per crear condensadors, els elements electrònics que controlen el flux dins de les plaques de circuits. Els condensadors tantalum són usats en gairebé tots els mòbils, portàtils i molts altres dispositius. El boom de la tecnologia recent ha fet que el preu del coltan es dispari arribant a 400 $ el quilo, mentre que companyies com Nokia i Sony es barallen per ell.
BCN: capital mundial del genocidi (del Congo)
https://llierca.wordpress.com/2013/03/09/bcn-capital-mundial-del-genocidi-del-congo/
La guerra del telèfon mòbil
“El coltan és el petroli del segle XXI, per cada quilo de coltan que s’extreu li costa la vida a dos nens”
Argelaguer Vall del Llierca 
lejarza said
El Samsung Galaxy S6 presenta un diseño de pantalla curvada
El presidente de T-Mobile USA filtra la primera imagen oficial del móvil que Samsung presentará este domingo en Barcelona
Móviles y Dispositivos | 23/02/2015
FRANCESC BRACERO
Barcelona
La primera imagen oficial del nuevo Samsung Galaxy S6 ha sido desvelada en Twitter por John Legere, presidente de T-Mobile USA, una de las grandes operadoras de telefonía en Estados Unidos. En un mensaje en el que aseguraba que su compañía participará en «lo próximo grande», el ejecutivo mostraba una fotografía lateral del teléfono de las que se utilizan en las campañas publicitarias.
La imagen del Samsung Galaxy S6 revela que tendrá un borde curvo, al menos en una de sus versiones, como el que ya tiene el Galaxy Note Edge. Este último, presentado por Samsung en Berlín en septiembre pasado, fue la plataforma de lanzamiento para este tipo de pantalla tan diferente de la mayoría. La zona curvada se utiliza a modo de una barra de tareas en el ordenador, en el que se pueden presentar desde opciones de las aplicaciones a servir como lanzadora para las aplicaciones favoritas.
El diseño del nuevo Samsung Galaxy S6 apunta a un refinamiento que romperá con sus predecesores. En sus últimos lanzamientos de gama media, como el Galaxy A5, la compañía coreana ha hecho un esfuerzo por hacer sus modelos con más aluminio anodizado, sin acceso a la batería y con una bandeja portatarjetas como las que llevan los iPhone, que necesitan de un pequeño alambre para ser extraídas.
lejarza said
Òmnium Cultural hace campaña sobre la independencia a las puertas del Mobile World Congress
Barcelona Redacción).- Comienza el Mobile World Congress y entre los miles de panfletos informativos de todo tipo, flyers, anuncios, propagandas de restaurantes, pubs, discotecas, excursiones, masajes o incluso servicios de compañía variada, Òmnium Cultural ha decidido colarse entre la oferta para emprender su propia campaña para explicar y, si es el caso evangelizar, sobre el derecho a decidir entre los participantes del congreso. Se trata de aprovecha que Barcelona vuelve a convertirse esta semana en la capital mundial de la telefonía móvil para ‘internacionalizar’ el proceso.
La entidad reparte folletos informativos a las puertas del certamen bajo el lema What’s going on in Catalonia? Catalans voting on independence. Con ellos pretende explicar la situación política en que se encuentra Catalunya y «los rasgos característicos» de la región. La plataforma pretende difundir su mensaje secesionista entre los participantes y contiene un apartado llamado How can you help catalans? donde se solicita de forma directa ayuda a los visitantes internacionales en favor de la causa separatista.
Entre los datos que presenta a los visitantes figuran algunas cifras, como el 8% de déficit fiscal debido a la política impositiva del Estado, el 37% de la población catalana, que procede de otras partes de España; que el catalán es la novena lengua más hablada de la UE, o que el dominio .cat fue el primero de origen cultural que fue inscrito en el mundo.
Además de dar la bienvenida a Barcelona, «la capital catalana», al visitante, el panfleto de Òmnium pregunta si sabía que los catalanes votarán sobre la independencia el próximo 27 de septiembre, y les anima a ayudar en la causa catalana explicando la situación al regreso a su país.
Òmnium Cultural ve una oportunidad excepcional para explicar al mundo el llamado derecho a decidir gracias a los más de 90.000 visitantes que se esperan para esta edición.
lejarza said
Mobile World Congress
Yoigo llança una revolucionària tarifa amb veu i dades il·limitades i Vodafone replica que abaratir els preus frenarà les inversions
05.03.2015
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT | EFE/DDG L’operadora Yoigo va defensar ahir que «hi ha marge per seguir abaixant les tarifes» en el sector de la telefonia mòbil, un posicionament amb el qual no combreguen altres companyies com Telefónica o Vodafone, que creu que si això passa s’hauran de parar inversions.
El conseller delegat de Yoigo, Eduardo Taulet, va assegurar al Mobile World Congress (MWC), que la seva companyia seguirà apostant per unes tarifes barates amb la màxima accessibilitat, ja que veu recorregut per reduir els preus.
En aquest sentit, va anunciar el llançament d’una nova tarifa, que ofereix consum il·limitat de veu i dades i que podrà contractar-se des d’avui fins al 31 de maig per 29 euros, IVA inclòs.
A aquesta tarifa podran accedir-hi tant clients nous com antics, independentment de la tarifa que tinguin en l’actualitat i l’obligació de permanència. A més, des d’avui i fins al 31 de març, les noves altes a la botiga en línia de Yoigo gaudiran d’un descompte del 20% sobre qualsevol tarifa.
Per a Vodafone, un altre dels grans operadors del mercat espanyol, la dràstica caiguda de preus que s’ha produït en els últims sis anys no deixa espai perquè les tarifes segueixin baixant. Si ho fan, va afegir, s’hauran de paralitzar algunes inversions.
«Ens apropem perillosament a un llindar de rendibilitat per a una indústria que necessita fortes inversions», va afirmar el conseller delegat de Vodafone Espanya, Antonio Coimbra, en una trobada amb premsa també en el MWC.
«Sempre volem preus més baixos (…) però, si baixen més, es pararan les inversions», va incidir Coimbra, qui veu imprescindible aconseguir un «model econòmic sostenible» i crear més valor per al client per entrar «en un cercle virtuós i no destructiu com el viscut fins ara».
En la tercera jornada del Mobile va participar també una altra operadora, Telefónica, que ha presentat una solució tecnològica per a empreses per aconseguir connexions de veu i dades a alta velocitat.
El director d’innovació i serveis en xarxa de Telefónica Espanya, Manuel Fernández Daza, va explicar que aquest nou producte permetrà crear xarxes «totalment personalitzades» i construir serveis ad hoc per als clients, la qual cosa ha de permetre a la multinacional transformar la banda ampla fixa i mòbil de les grans companyies.
La gran banca espanyola també ha volgut ser present en el Mobile i ha posat de manifest la seva ferma aposta per la tecnologia mòbil.
El president del BBVA, Francisco González, ha assegurat que la banca està obligada a transformar-se i convertir el mòbil en el seu canal més important «si vol seguir competint» en un escenari en el qual els competidors no seran ja altres entitats financeres, sinó «start-ups» i companyies com Google.
De la seva banda, CaixaBank ha presentat en el Mobile la primera aplicació financera del món per a cotxes intel·ligents, la versió inicial del qual serà compatible amb el sistema de cotxe connectat Ford SYNC amb AppLink de l’automobilística nord-americana.
lejarza said
El MWC tanca una edició rècord
Les operadores de telecomunicacions mesuren forces al Mobile World Congress de Barcelona
06.03.2015
BARCELONA | EFE/DDG El Congrés Mundial de Mòbils (MWC, en les seves sigles en anglès) va clausurar ahir la seva desena edició a la ciutat de Barcelona amb la xifra rècord de 93.000 visitants, un 9 % més que l’any anterior, procedents de 200 països.
Un any més, el saló ha superat totes les previsions -en aquesta edició s’esperaven uns 90.000 assistents- i ha reunit durant quatre dies, del 2 al 5 de març, a més de 2.000 companyies que han aprofitat aquest aparador congressual per mostrar al món les seves últimes novetats en tecnologia mòbil.
Més de 3.800 mitjans de comunicació i analistes de la indústria han assistit a l’esdeveniment, que segons les primeres estimacions ha deixat més de 436 milions d’euros a Barcelona i la seva àrea metropolitana i ha contribuït a crear prop de 12.700 llocs de treball a temps parcial. «Estem satisfets pel rècord que hem batut aquest any. Ha estat una exposició enorme i emocionant», va expressar John Hoffman, conseller delegat de GSMA, la totpoderosa associació que agrupa els principals operadors de telefonia mòbil.
Sens dubte el Mobile World Congress, s’ha convertit en el congrés de l’ecosistema digital, però segueix sent la trobada on les operadores de telecomunicacions mesuren les seves forces. Aquest any el missatge de les operadores és que podrà haver xarxes de telefonia mòbil a diferents velocitats, abans fins i tot que arribi la nova tecnologia 5G, i amb diferents preus.
El president de la Comissió Federal de Comunicacions dels Estats Units, Tom Wheeler, defensava al Congrés el concepte de neutralitat de la xarxa com un internet de servei públic en què no hi hagués canals ràpids, quan els operadors europeus parlen ja de les possibilitats de crear canals ràpids mòbils. I és que pel que sembla, la tecnologia acabarà amb la discussió de si tots han de tenir dret a la mateixa velocitat o no. En la telefonia mòbil més velocitat suposa més descàrrega de dades i això es tradueix, amb l’actual sistema de tarifes, en majors preus, segons que sembla lògic que els usuaris que no facin un ús intensiu del mòbil no vulguin tenir banda superampla.
lejarza said
Ada Colau i el Mobile World Congress
08.03.2015
JOAN VILA
Aquesta setmana ha estat la setmana de la gran fira de Barcelona, el Mobile World Congress. Més enllà dels dispositius que s’hi han presentat, que no són res davant el que seran en el futur, el que m’ha interessat de l’esdeveniment és el debat sobre si és bo per a la ciutat de Barcelona o no. Aquesta discussió la va començar Ada Colau, candidata a l’alcaldia de Barcelona, quan va dir que «la política de grans esdeveniments a Barcelona no és sostenible» i que «hi ha un turisme que beneficia els grans hotelers però no el petit comerç».
Té raó que muntar una ciutat només per a grans esdeveniments no és sostenible. Ningú aguantaria una ciutat col·lapsada permanentment, ni els serveis aguantarien la sobrepressió. Però un gran esdeveniment anual no permet pas dir que la ciutat viu de grans esdeveniments i pot ser -de fet, és- un gran revulsiu per a la ciutat, un impuls a la modernització, a la millora de l’organització i dels serveis.
Puc entendre que a la Colau no li agradin les limusines ni el gran luxe: a mi tampoc m’agrada, com tampoc els grafits i els ocupes, però el món és divers. Allà on fa figa el seu raonament és quan diu que el turisme només afavoreix els grans hotelers. Vegem les xifres: dels 93.000 visitants, 26.300 es van allotjar en hotels amb habitacions bloquejades en preu pel Gremi d’Hotels de Barcelona d’acord amb l’organització de la fira. És cert que hi ha hagut habitacions que han arribat al preu de 4.000 euros, però també hi ha hagut molta gent que s’ha allotjat en apartaments turístics amb una mitjana de preu de 70 euros. I 18.000 persones es van allotjar a través d’Airbnb, a un preu mig de 54 euros. Com tot, en un esdeveniment com el Mobile hi ha assistents de tota mena, gent rica i gent modesta. Però fins i tot els més adinerats aporten riquesa a més col·lectius a banda dels grans hotelers. O és que els alts directius se’n van a collir les carxofes al Baix Llobregat, pugen a la Vall de Camprodon a matar els vedells o van al Priorat a aixafar el raïm dels vins que beuen? Qualsevol activitat econòmica té un efecte multiplicador entre 1,4 i 4, afectant al conjunt de l’economia. Els que exportem sabem que el turisme estranger es comporta en consum com si l’exportació no es mogui de casa. A mi m’és igual que el meu paper per a tovallons es consumeixi a Islàndia que a Barcelona per un turista islandès, en el fons és el mateix.
Part dels guanys se’ls queden grans hotelers que no són d’aquí. És veritat. Però Seat també s’emporta la major part dels beneficis fora del país, i ni tan sols paga l’impost de beneficis que li correspondria perquè liquida a Luxemburg, i ningú gosa dir que no beneficia a l’economia catalana, tant pels llocs de treball directes com per l’enorme xarxa d’empreses proveïdores que hi ha al seu voltant. Dit això, el que ens convindria és que aquestes grans companyies hoteleres fossin catalanes i paguessin els seus impostos a aquí.
Al meu entendre cal mirar el MWC com l’esdeveniment més important a Catalunya en el temps que vivim. Primer perquè ens col·loca al mapa mundial de forma ben definida, revalidant el record dels Jocs Olímpics del 92 però, segon, perquè el Mobile interactua directament amb l’embrió de la quarta revolució industrial. Totes les revolucions industrials han necessitat un canvi en la comunicació i en l’energia. Aquesta que estem fent concentrarà la comunicació i l’energia. Per possibilitar la penetració massiva d’energia renovable de forma distribuïda caldrà que la comunicació entre les persones, els objectes i les màquines sigui eficaç. Així doncs, les aplicacions mòbils es troben al centre d’aquest procés i l’esdeveniment més important es fa a Barcelona cada any.
Encara no som prou conscients del potencial que aquest congrés té per a nosaltres. Hauria de ser el punt per on hauria de començar la nova economia. No entenc com les universitats tecnològiques no es bolquen de forma massiva en l’esdeveniment, com els professors no aprofiten la fira per establir contractes de pràctiques per als alumnes o temes d’investigació; en definitiva, com no suspenen les classes per anar tots a la fira.
Ens queixem que tenim una economia amb llocs de treball poc qualificats i que la fira permet 7.000 muntadors temporals i 2.800 cuiners i cambrers, quan el que s’hauria d’albirar és generar 20.000 o 30.000 enginyers i programadors a redós de l’estela de la fira. Aquest fenomen hauria d’expandir-se fins arribar als nivells de formació professional.
El MWC hauria de ser el pal de paller del nostre desenvolupament, i la seva radiació hauria d’arribar a totes les capes de la societat catalana, essent una oportunitat que cap altre país pot tenir.
Dels 2.000 expositors, uns 200 eren espanyols i d’aquests 96 eren catalans, amb un creixement del 17% des de l’any 2011. Aquesta xifra és molt més important que la despesa que deixa la fira al territori, estimada en 436 milions d’euros.
Faria bé Ada Colau en veure la part positiva de l’esdeveniment pel futur de la nostra economia i deixar les percepcions estètiques de costat.
lejarza said
Mòbil a les escoles
TOMÀS NAVARRO
Barcelona
Estic totalment contra la utilització dels telèfons mòbils a les escoles, tal com ja s’han pronunciat molts centres educatius i col·lectius de professors. I més, quan aquest ús recau en un dels col·lectius més vulnerables a la mala utilització de les tecnologies i a les manipulacions del mercat, com són els adolescents.
Pretenen convertir en obligatori el que en realitat hauria de ser una opció personal més, el fet de tenir mòbil o no tenir-ne. Jo no en tinc, ni considero que em sigui indispensable cap d’aquests aparells del Mobile World Congress.
Em preocupa el mal ús i abús que s’està fent d’aquestes noves tecnologies i el fet que cada vegada més estiguem esdevenint esclaus de modes tecnològiques que en realitat només vénen dictades per interessos de mercat.
lejarza said
IGNCAT
No solament el mòbil. Des de fa uns anys moltes escoles, han possat a disposició dels alumnes ordenadors personals portàtils (curiosament tots dúna mateixa marca, sense cap tipus de restriccions i sense tenir clar un plà educatiu digita adient a les necesitat del alumnat y continguts clars i de refencia pedagògica).
Una eïna ja tan arrelada en totes les cases, possada en mans de nens que no la tenen com una eïna de treball sino com un access lliure a tot un seguit de videos, músiques, xarxes, etc… quin troç de pastis es queda l’escola?
El estudi de matèries sense un suport de paper, deixa la lectura de banda, obliga a fer inversions en monitors grans ja que els portàtils disposen d’una pantalla mínima. El ajut dels pares es fà totalment impossible al no poder adecuar l’estudi-traball escolar a la famosa fórmula (colzes i colzes), distraccions, lliure access, possibilitat de descarregar-se tot d’aplicacions….
Traslladeu aquesta orgía informática al mòbil, on el mon de les apps ja es un autentic mon virtual.
jo no puc ni vull negar.me a la més que definitiva intrusió de les noves tecnologíes al mon educatiu, el que demano es un estricte control de les administracions sobre aquesta nova fórmula pedagógica, evitant que els alumnes facin un us lúdic de una eïna de trball escolar.
Podeu fer un repas a les escoles de Barcelona on el portàtil ja està integrat i revisar el seu plà digital d’estudis (nul, experiencia pròpia), ordinadors sense cap tipus e control, pàgines de escoles on l’informació està disgregada o no està, sense referència als llibres en paper (i sense opció a que la escola et doni aquesta referència)…..
Un autentic desastre, i no dic que no s’haigi de adecuar el sistema, però hi ha tants mons com tipus d’alumnes i amb 13 – 14 anys no tenen portàtils, tenen joguines.
Penseu el que serà el tema dels mòbils a les clases.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20150310/54428028778/mobil-a-les-escoles.html#ixzz3URQp1EuA
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
lejarza said
Creen una guia turística de Girona per a mòbils i tauletes
L’aplicació conté informació sobre monuments i museus però també aspectes més curiosos i desconeguts de la ciutat
16.03.2015
ACN | GIRONA Girona ja disposa de la primera guia turística en format digital. Es tracta d’una aplicació per a telèfons mòbils i tauletes que conté no només informació sobre monuments i museus sinó també altres aspectes més desconeguts de la ciutat. Per exemple, recupera imatges del barri xinès dels anys 70 i les compara amb l’actualitat, repassa fragments de l’obra de Josep Pla ‘Girona, un llibre de records’ i els vincula amb imatges actuals dels indrets descrits i també incorpora un capítol dedicat a la ‘Girona misteriosa’. Els textos són de l’escriptor i periodista Miquel Fañanàs. L’aplicació és de pagament (1,99 euros més IVA) i ja està disponible per Android i properament a Apple.
lejarza said
Conspiración de EE.UU. contra Bolivia tiene como objetivo apoderarse del litio
¿Por qué el litio es importante? En la actualidad la cantidad de dispositivos móviles en el mundo es asemeja a la cantidad de habitantes del planeta y este fenómeno aumenta de forma exponencial. Los celulares, móviles, tabletas, cámara de fotos, los acondicionadores de aire, necesitan litio para que los puedas usar. Los coches “del futuro” también. El litio es un ingrediente clave para el funcionamiento de los coches híbridos y eléctricos. La importancia de este recurso natural ha iniciado una carrera global para obtener el preciado metal. En los últimos años la demanda internacional de litio ha aumentado considerablemente, y ya se escucha hablar de la “era del litio” como un nuevo paradigma técnico e industrial.
lejarza said
Els ambaixadors gironins al «Mobile»
Cinc empreses tecnològiques de Girona, d’Olot i de Celrà presenten els seus productes al congrés del mòbil
16.02.2016
GIRONA | PEP TABERNER És «el» congrés (fins al punt que hi prendrà part l’amo de Facebook, Marck Zuckerberg). El més gran (ocuparà una superfície equivalent a 400 camps de futbol). I el més internacional (hi prendran part 95.000 professionals de tot el món), segons dades de l’organització, GSMA i Mobile World Capital. Ho diu l’eslogan en anglès que Mobile is everything («Mòbil ho és tot»); efectivament, el Mobile World Congress (MWC) ho serà tot per a la ciutat de Barcelona del 22 al 25 de febrer.
Hi haurà més de 170 empreses espanyoles, de les quals 88 són catalanes, va informar ahir la Generalitat. Dins d’aquest darrer grup se n’hi compten cinc de gironines: Codi Tramuntana, consultoria digital amb seu al Parc Científic i Tecnològic de la UdG; Sixtemia Mobile Studio, també radicada al Parc i especialitzada en el desenvolupament d’aplicacions mòbils; Nexus Geographics, amb seu a Girona ciutat i referent en software geogràfic i per al transport públic, el trànsit i la mobilitat urbana; OTC Engineering, empresa d’Olot dedicada al desenvolupament de productes i solucions per a la mobilitat intel·ligent i per al «vehicle connectat»; i l’start-up Somcrea de Celrà, centrada en el desenvolupament d’apps i altres eines tecnològiques encaminades a «millorar la vida de les persones». Totes cinc firmes arribaran al MWC de la mà de l’agència ACCIÓ de la Generalitat, que disposarà de tres espais al congrés: App Planet, Estand Catalonia i Estand Acció -el Departament de Cultura també hi tindrà un espai propi, Creative Catalonia.
Carles Rodellas, cofundador i cap d’operacions de Codi Tramuntana, avança que aquesta tecnològica gironina presentarà un nou producte al MWC, Sweet Event, una eina pensada per a facilitar la informació i la logística per a esdeveniments i congressos, pensada, també, per a les grans empreses -Codi Tramuntana ha contribuït, per exemple, al desenvolupament de l’app del Festival de Cinema de Sitges. És el segon any que la firma disposarà d’un estand al Mobile, recorda Rodellas, que valora la primera experiència com a «molt positiva» ja que els va permetre «tancar algun contracte important».
Quart any amb estand
De la seva banda, Marc Coll i Josep Maria Teixidor, socis fundadors de Sixtemia, expliquen que la quarta participació de l’empresa al MWC servirà per presentar Wineissocial -«la primera app del món que selecciona vins orientats als usuaris a partir de les propostes de someliers»-; el servei Smart Sales-una app de prevenda que ja utilitzen més de 500 comercials a Girona- i la certificació oficial que ha obtingut Sixtemia per al desenvolupament d’aplicacions mèdiques certificades.
lejarza said
El que ningú no explica del Mobile
26.02.2016
JORDI SERRANO Com més temps passa menys puc entendre les reticències inicials de l’Ajuntament de Barcelona a la celebració del Mobile World Congress. Els mòbils, com tothom sap, ens fan la vida més feliç, ens donen molt de temps per no fer res, ens generen pau i tranquil·litat, ens ajuden a fer l’amor, hem de treballar menys i cobrem més, en definitiva ens creen temps per nosaltres, per les nostres relacions personals, per la reflexió i la cultura. Ens permeten gaudir dels fills, de la lectura pausada de llibres i de fruir de la natura. Abans del mòbil hi havia el no res. De fet l’hominització comença amb l’iPhone.
Mark Zuckerberg, un pobre home discapacitat emocional, ha aconseguit fer-se ric amb un invent que fa que continuïs essent discapacitat però que no t’ho sembli. Una de les pitjors conseqüències de la vaga de metro no és que afecta ciutadans que arriben tard a la feina, aquests hi estan acostumats tot l’any gràcies a la RENFE, sinó al Mark. Resulta que dilluns i dimecres va haver d’anar de Sagrada Família fins a Montjuïc, on hi ha la fira, corrent! L’he vist, pobret, suat com un peix! Fa dies que pensant en això no dormo. És el número 16 en la llista dels més rics del planeta i diu que no li interessen els diners. Que tendre!
La notícia més rellevant del Congrés és sense cap mena de dubte una nova aplicació anomenada «Plat!». No l’haureu vist escrita en cap mitjà de comunicació i molt menys digital. Hi ha una gran conspiració mundial per impedir-ne la seva propagació. En exclusiva mundial us ho explico. En un lloc amagat de la muntanya de Montjuïc s’hi ha instal·lat un gran camp de tir al plat clandestí, que ha causat furor. En comptes de plats, ara llancen mòbils als quals la gent pot abatre amb una escopeta. En comptes de dir: «plat» i la màquina llanci un plat a l’aire, ara diuen «iPhone!» o «Samsung», etc; i li disparen. El mòbil grava el viatge a l’aire i el retransmet en directe a la Fira. Dura fins a la seva desintegració o bé, en cas de fallar, fins que toca a terra. Els donen punts que són proporcionals a l’antiguitat del mòbil. Si abaten un iPhone1 és un punt, si és el 4, quatre punts, etc. Si abaten un mòbil de darrera generació, el que presenten al Congrés d’enguany, els donen 10 punts. I què els donen amb els punts guanyats? Hi ha una lliga clandestina anomenada Rei Ludd que pretén eliminar de la terra els mòbils. El primer pas és que, a canvi dels punts, et donen temps per fer el que vulguis i t’ajuden a estalviar calculant els calés que et gastaries en comprar els mòbils i a pagar a les empreses de telefonia i internet que no necessites per a res. Visca el rei Ludd! criden els seus seguidors alliberats de la tirania dels Gates de torn.
lejarza said
Una societat de capital de risc, pagada amb milions públics
La Fundació Barcelona Mobile World Capital (MWC) va ser fundada el 2012 per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme, la Fira de Barcelona i GSMA, l’associació mundial que agrupa més de 800 operadores de mòbil. Des del seu naixement es finança fonamentalment gràcies a les aportacions de les tres administracions públiques implicades, que hi destinen anualment 15 milions d’euros en total, a raó de 5 milions cada una. Enguany es repeteix la subvenció pública d’aquesta mateixa quantitat tal com recull el mateix pressupost de la Fundació MWC. Ha passat més desapercebut, però, que, entre el 2015 i el 2016, la Generalitat, el Ministeri i, sobretot, l’Ajuntament de Barcelona hi han abocat 7,7 milions d’euros més.
El primer trimestre de l’any passat, poc abans de fer-se les eleccions municipals, va constituir-se Barcelona Mobile Ventures —coneguda amb el nom comercial de mVenturesBcn—, una societat de capital de risc 100% propietat de la Fundació Barcelona MWC i que s’ha finançat amb noves partides de recursos públics. El consistori barceloní va destinar-hi 4 milions l’any passat, mentre que el Ministeri n’ha posat 3 —a càrrec dels comptes del 2016— i la Generalitat s’ha quedat en 700.000 euros. El cert és que la creació d’aquesta societat de capital de risc amb diners públics ha passat força desapercebuda.
I a què es dedica mVenturesBcn? Fonamentalment, pretén accelerar ‘startups’ (empreses de nova creació) tecnològiques ja existents, fer-ne néixer de noves i facilitar la transferència tecnològica de coneixement. Fonts de la Generalitat matisen a CRÍTIC que l’Executiu català fa una ferma aposta per a les acceleradores de companyies tecnològiques, bàsicament a través del projecte Start-Up Catalonia.
Paral·lelament, mVenturesBcn té oberta ara mateix la licitació per trobar un “soci privat” amb l’objectiu de formar una “societat mercantil d’economia mixta” (és a dir, de capital públic i privat), que s’encarregaria d’”executar un programa internacional d’acceleració de startup”. El contracte té un pressupost de 4,4 milions d’euros. Ni Colau ni Barcelona en Comú no s’han pronunciat sobre aquesta societat, almenys en públic, des que són al capdavant del govern municipal, malgrat que l’any passat la tinent d’alcaldia Janet Sanz va alertar a aquest mitjà que els estatuts del consorci s’havien modificat recentment per permetre que la fundació pogués crear societats mercantils amb empreses privades.
El tractament favorable de les administracions al MWC es nota també amb el tracte fiscal que rep. El congrés té la categoria d’esdeveniment “d’interès públic”, cosa que li suposa comptar amb un seguit d’exempcions fiscals per a les companyies que hi participen o el patrocinen, que van des del 15% en l’impost de societats i l’IRPF fins al 95% en impostos sobre l’activitat econòmica. L’any passat, l’assessor fiscal i economista col·legiat Xavier Campabadal va subratllar a CRÍTIC que aquestes mesures afavoreixen sobretot les grans empreses.
El gruix de la despesa del MWC es dedica a pagar el ‘peatge’ que exigeix GSMA per organitzar l’esdeveniment i que és de 9,5 milions anuals. Tot i que el portal de la Fundació Barcelona Mobile World Capital inclou un apartat de transparència, enguany no hi apareixen els darrers comptes presentats, que són els de 2014. Malgrat que CRÍTIC els ha demanat amb insistència, l’organització no els ha facilitat. L’any passat sí que es podia accedir als comptes de 2013. Curiosament enguany han estat despenjats de la web i no estan disponibles.
L’únic que apareix al portal és el pressupost d’enguany, que preveu uns ingressos per donacions de 2,2 milions —el 2014, Telefónica va destinar-hi 3 milions—, unes despeses en publicitat i relacions púbiques d’1,7 milions i una partida de gairebé 2,2 milions en personal. Tot i això no hi figura la retribució salarial de l’equip directiu. L’any passat sí que hi figurava: el nucli dur de l’equip directiu, format per sis persones, va rebre una retribució a l’entorn dels 100.000 euros bruts anuals. La mateixa memòria afirma que la despesa en salaris per l’equip directiu s’havia doblat entre 2012 i 2013. Des del 2014 no es faciliten les xifres. Segons el mateix portal, el contracte més important signat l’any passat va ser pel subministrament d’estands, que ascendia a 223.000 euros i va adjudicar-se a Jordi Garcia Vilaplana.
Tot i la gairebé unanimitat política i mediàtica al voltant del MWC, no tota la societat catalana l’aplaudeix acríticament. Enguany, moviments socials i la societat civil s’han organitzat per impulsar diverses jornades que qüestionen el model del macroesdeveniment i plantegen alternatives diverses. Coordinades sota el lema “Plantem cara al Mobile World Congress”, van començar divendres amb el primer Congrés de Sobirania Tecnològica. De divendres a diumenge van fer-se a l’Ateneu Llibertari de Sants les Jornades Anti-MWC. La tarda de dimarts, el Casinet d’Hostafrancs acollirà el Mobile Social Congress, organitzat per SETEM, mentre que dimecres al matí el Campus Nord de la UPC serà la seu del Mobile Commons Congress, impulsat per la mateixa institució universitària.
lejarza said
Mòbils tacats de sang
“Mobile is everything”, predica l’edició d’enguany del Mobile World Congress en què predominarà la cara més amable de la tecnologia. “És una gran paradoxa i fins i tot és hipòcrita que visquem en una societat hiperconnectada on abunda la informació i alhora visquem desconnectats de quin és l’origen d’aquest benestar”, reflexiona a Catalunya Plural la periodista Gemma Parellada, que des del 2006 segueix informativament la realitat de la República Democràtica del Congo (RDC) i que recentment ha fet el reportatge Viatge a la zona zero del món digital.
“En molts aspectes de la nostra vida diària hi ha una part d’Àfrica, com és el cas del coltan als nostres telèfons”, assegura. Segons dades de l’organització Friends of the Congo (Amics del Congo), el país africà concentra prop del 80% del coltan mundial, un mineral de color negre pissarra que resisteix altes temperatures i que s’utilitza per a les bateries de dispositius mòbils, GPS o ordinadors, entre altres aparells.
“I quin és el retorn que ells tenen de nosaltres? Àfrica segueix sent el lloc on tot s’hi val”, lamenta Parellada. A l’Estat espanyol la combinació de telèfons fixes i mòbils excedeix els 150 telèfons per cada 100 persones. A la República Democràtica del Congo, pel mateix nombre de persones només n’hi ha 48. Són dades del CIA World Factbook que il·lustren la paradoxa d’un país que malgrat que té una de les reserves de coltan més riques del món queda molt al marge del nivell de desenvolupament dels països occidentals.
La guerra pel control dels recursos i les seves víctimes
“El Congo és el cor de l’Àfrica, la realitat, però, és que la gent hi viu un infern. Tothom vol el seu tros de Congo perquè és un país ric en minerals”, assegura l’activista Dedy Mbepongo Bilamba en el documental Crisi al Congo: destapant la veritat.
Parellada explica que el del Congo és el conflicte més mortífer des de la Segona Guerra Mundial. “Estem parlant dels grans gegants mundials, tecnologia, equipaments mèdics, etc. Els drons o les armes de control remot també necessiten coltan… Estem parlant de fluxos molt grans. Al Congo hi és tothom, hi ha molts països que hi tenen la mà posada”, diu la periodista.
Quin paper juga però el coltan en aquest conflicte? Ho preguntem a una altra periodista, la congolesa Caddy Adzuba, reconeguda per la denúncia que fa des de fa anys sobre la relació del comerç il·legal del coltan amb el conflicte del seu país. “El coltan no és la causa principal de la guerra, la guerra que ha començat no ha començat pel coltan però els minerals han esdevingut una oportunitat per alimentar aquesta guerra”, assegura a aquest diari.
Adzuba explica que el cicle de guerra al Congo va començar per la necessitat d’un canvi polític després d’un règim dictatorial a través d’una guerra d’alliberament. “Entre els països veïns que van acceptar ajudar el Congo a fer la guerra l’any 96 hi ha Ruanda o Burundi i malauradament la comunitat internacional va veure-ho com una oportunitat per estabilitzar el país i alguns països de la UE o els Estats Units van implicar-se, no per ajudar els congolesos a fer l’alliberament sinó per controlar-ne els recursos”, relata en un francès pausat. “Per tant, l’origen de la guerra no és el coltan però el capitalisme mundial s’ha aprofitat de la situació. Hem vist gent armada que s’ha instal·lat a les mines i un cicle de violència”, resumeix.
El negoci del coltan, en lloc de ser una font de riquesa per al país, és un negoci que sovint acaba beneficiant als grups armats que controlen les mines. L’explotació dels minerals de manera il·legal té com a conseqüència, segons Adzuba, que hi hagi una categoria de persones més vulnerables: les dones i els infants. “En el cas de les dones una conseqüència és la violència sexual. Planifiquen violar totes les dones d’un poblat perquè d’aquesta manera la comunitat queda anul·lada, ja que la dona té un rol social de cohesió”, comenta.
En una població on prop de la meitat són menors d’edat i on l’extracció del mineral és sovint complicada per un cos adult, molts menors són víctimes de treball forçat i l’explotació infantil. “Són utilitzats a les mines, obligats a deixar l’escola i esclavitzats, i la prostitució forçada també existeix entre les nenes”, explica Adzuba.
Què s’ha fet fins ara en matèria legislativa?
El 2010 l’OCDE va adoptar les “Directrius sobre la diligència deguda per la gestió responsable de les cadenes de subministrament de minerals”. És a dir, que cada empresa es responsabilitzi de l’adequació a la legislació del material que ha rebut de la seva predecessora en la cadena.
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides va aprovar la Resolució 1952, que demanava als països que instessin als comerciants que importaven béns de la RDC que rendissin comptes d’una diligència deguda en la seva cadena de subministraments. Davant d’aquesta resolució, que senzillament “instava” però no obligava, els Estats Units van introduir disposicions obligatòries per empreses registrades als Estats Units que els exigeix que determinin si els productes que contenen determinats materials contribueixen al conflicte o a què es cometin abusos contra els drets humans a la RDC i països veïns, i que informin de les seves conclusions. Segons un informe d’Amnistia Internacional, que analitzava 100 dels informes presentats per 1.321 empreses Apple, Boeing y Tiffany & Co, gairebé el 80% de les empreses no controlen ni revelen adequadament si els seus productes contenen minerals procedents de zones en conflicte de l’Àfrica Central.
D’altra banda, la resposta europea no arriba fins al 2014, quan la Comissió Europea fa una proposta en una línia similar però amb un enfocament diferent: proposa la participació voluntària de les empreses, s’amplia l’abast més enllà de la regió dels Grans Llacs per parlar de «zones de conflicte» en general i se centra únicament en refineries i foneries. Al maig de 2015 el Parlament Europeu es va posicionar respecte a la proposta de la Comissió i va esmenar la proposta ja que va considerar que era insuficient i va elevar a obligatoris diferents requisits de transparència així com ampliar-lo a tota la cadena de producció.
Les esmenes aprovades estableixen que les companyies que estan al final de la cadena de subministrament, és a dir, les 880.000 empreses de la UE que utilitzen estany, tàntal, wolframi i or en la producció de béns de consum, segons dades del Parlament, han d’informar de les mesures que prenen per identificar i abordar els riscos detectats en les seves cadenes. Amb tot, les modificacions han de ser aprovades pel Consell -és una de les prioritats de la presidència holandesa perquè es faci abans de juny de 2016- i el text definitiu s’està negociant actualment.
Segons Caddy Adzuba, el que cal reivindicar a nivell europeu és “que les companyies deixin de comprar minerals que provenen de mines controlades pels rebels”. El problema, reconeix, és que comprar a les zones on hi ha una traçabilitat i està legalitzat és més car per a les empreses, que han de pagar impostos a través d’un contracte social, per reconstruir el medi ambient i impulsar polítiques de salut i socials. “Només a la meva província hi ha un centenar de mines i d’aquestes només un deu per cent són legals”, diu.
“Amb la llei aprovada no podem quedar-nos de braços plegats, la llei és una base, una eina de treball però cal controlar la seva aplicabilitat. La solució exigeix treballar en tots els sentits: amb la llei, la sensibilització dels governs i també de la gent que és qui al final consumeix”, reflexiona Caddy Adzuba.
És possible un telèfon mòbil més just?
“Actualment és impossible distingir els minerals de sang i els que no”, diu Gemma Parellada. Malgrat la dificultat, sí que hi ha algunes iniciatives per aconseguir un comerç més just. Una d’aquestes és Fairphone, que va començar com una campanya de sensibilització el 2010 i es va constituir com empresa a Holanda el 2013. Fairphone treballa amb matèries primes que recolzen economies locals i no milícies armades a través de minerals que provenen de zones lliures de conflicte al Congo.
Des de Fairphone, Daria Koreniushkina explica a Catalunya Plural que aquesta iniciativa “és un inici perquè és un símbol que dirigeix el moviment per una tecnologia més justa”. De moment més de 90.000 persones han adquirit un mòbil Fairphone. “És una eina que ens ajuda a veure que hi ha una demanda de productes ètics”, explica. “Més enllà de l’origen dels minerals, la primera baula de la cadena, Fairphone també busca adreçar problemes mediambientals i socials al llarg de la cadena de producció: des de la mineria i el disseny a la manufactura i el cicle de vida”, afegeixen des de l’empresa.
Caddy Adzuba pensa que la conscienciació dels consumidors és un dels punts en què cal treballar. “Cal sensibilitzar la població de comprar aquest tipus de telèfons i cal sancionar les empreses que continuen comprant els minerals que no respecten la línia de traçabilitat”, assegura. La diferència però entre uns telèfons i uns altres també passa pel preu de venda, condicionat en part pel cost de fabricació. “Si un quilo de coltan per la via legal costa 1.000 euros, per la via il·legal costarà 200 euros. És aquesta la complexitat”, diu Adzuba.
“Ningú vol que el seu mòbil estigui tacat de sang. Endreçar tot el mercat informal que ha anat creixent, i molt, no és fàcil. Hi ha milers de persones involucrades al Congo, als països veïns i a tots els intermediaris que hi ha en aquesta cadena”, afegeix Gemma Parellada.
La mateixa empresa Fairphone admet que encara els queda molt per fer per poder parlar d’un telèfon “just al 100%”. “Les cadenes darrere els productes electrònics són globals, complexes i inclouen centenars d’actors. Un telèfon intel·ligent conté més de 30 minerals. Com a primer pas ens hem centrat en els minerals de conflicte i de moment hem aconseguit integrar minerals com tin i tàntal de zones lliures de conflicte a la nostra cadena de producció”, comenta Koreniushkina. “El següent pas és fer el mateix amb més minerals però encara no sabem d’on provenen alguns”, admet.
Blanca Blay, La cara fosca de la tecnologia mòbil, el diario.es 23/02/2016
lejarza said
Empatx
PEP PRIETO
Antigament, quan els telèfons amb fil dominaven la Terra, hi havia unes normes no escrites per al seu ús. Una trucada durant els àpats, per exemple, era sinònim de mala educació o, en el millor dels casos, d’un mal hàbit alimentari (la meva àvia sempre exclamava allò de «es pot saber qui truca, a l’hora de dinar?», com apuntant a un problema més profund de l’interlocutor) i, si l’aparell sonava passades les 10 de la nit, volia dir que havia passat alguna cosa greu. El timbre, a determinades hores del dia, sonava molt estrident, i la impossibilitat d’identificar immediatament l’autor de la trucada ens portava a viure, durant els segons que trigàvem a sentir la veu de l’altra banda del fil, un veritable «cliffhanger» de proporcions hitchcockianes. Si resulta que la trucada era per a una ximpleria, respiraves alleujat, però al mateix temps t’adonaves que aquell aparell tenia el poder de trastornar-te la tranquil·litat domèstica. Ara, a l’era sense fils, a l’era dels remitents visibles, veiem com a normal que el mòbil ens soni a totes hores impunement, com acceptant que les antigues litúrgies ja no existeixen. Ho assumim interpel·lant unes normes igualment no escrites segons les quals som un servei 24 hores en què el so d’un telèfon s’ha inserit dins les nostres rutines amb una naturalitat desarmant. Tendim a dormir amb el mòbil a distància però encès, no fos cas que apagar-lo detonés una successió de drames apocalíptics. Una trucada de matinada pot ser una activació involuntària a la butxaca, un impuls etílic o una pressa incontrolable en la resolució d’un conflicte, i a menys que tinguis el son de ferro tendeixes a respondre o mirar el missatge. Però no pots evitar pensar que si arriba el dia que la trucada és realment important, o el missatge realment revelador, justament aquell dia no el sentiràs o et resistiràs a mirar-lo invocant els vells costums. Perquè, al final, aquest és el principal problema de l’empatx per mecanismes de comunicació: perdem el sentit de l’excepcionalitat.
lejarza said
Viciats al móvil
Anna Codolar Viñolas
Fa una mica més d’un any que perdo un mòbil mensual; per això aquest últim mes he decidit no comprar-ne cap, ja que estava segura que el tornaria a perdre i que al mes de maig no només gastaria la factura del mes, també la del futur mòbil nou.
Ahir, caminant per voreres grises i brutes de Barcelona, vaig posar-me a atrapar mirades perdudes de personetes escampades. Algunes em continuaven la frase i d’altres hi posaven un punt i a part pensant-se que eren punts finals.
He de dir que d’ulls alçats, en veig pocs. Però és que no és només això; sinó que la gent s’amaga els preciosos arcs oculars.
És caminar i veure més parpelles que mirades. Cossos drets i immòbils amb colls arrugats on les úniques peces que treballen són dos dits sense ungles. Perquè ja no importa mossegar-te un nerviosisme per missatges que no s’envien. Ja no importa fer-te malbé. L’aplicació que m’acabo de baixar em podria retocar les quatre ungles que semblen menjades i ja estaria solucionat.
Si us plau, analitza el mòbil i digue’m on és l’imant que ens atrau tant d’aquest aparell. Estic farta de veure gent que no viu amb intensitat l’única vida que té, per «problemes pantallencs».
lejarza said
vida abans del móvil
RAMON IGLESIAS
Em pregunten uns nens com ens ho fèiem per trobar-nos, quedar i per comunicar les urgències abans dels telèfons mòbils. Els sembla que la vida era dificilíssima abans d’aquest giny, però resulta que érem capaços de trobar a qui fos, d’estar al dia de totes les tafaneries i, fins i tot, de quedar per sopar amb els amics el mateix dia, encara que la vida fos deliciosament més lenta.
D’exemple els explico una anècdota. A finals dels anys 80 o principis dels 90, un servidor era periodista del Diari de Girona a Figueres. Acabada la feina, tornava al meu poble, aquell dia en tren. Quan m’esperava a l’andana de l’estació de Figueres, va començar a sonar insistentment el meu nom pels altaveus perquè em presentés al despatx del cap d’estació. Una vegada allà, em sembla que va ser el pare de l’actual conseller Santi Vila que era el cap, em va passar el telèfon i em va dir: «Són els senyors del Diari de Girona». A l’altre costat de la línia va aparèixer parlant com una metralladora el periodista Tomàs Yebra que, des de la central a Fornells de la Selva, m’informava d’un incendi, un assassinat o no sé quin succés a Sant Climent Sescebes, que em va obligar a girar cua per anar escriure sobre la història. Convindrem que la tecnologia fa decaure l’audàcia.
lejarza said
Mossos d´Esquadra conduint i parlant per mòbil
Marc-Daniel Escuain Anderson Girona
Cada vegada estem rebent més missatges d´evitar actituds voluntàries al volant que perjudiquen greument la seguretat.
Darrerament estic observant que augmenten els conductors de cotxes patrulla de les forces de seguretat que utilitzen el mòbil al volant, la qual cosa és un molt mal exemple.
Vull explicar el cas que em va passar el dia 8 de desembre de 2016, que va ser la gota que em va fer vessar el got d´aguantar hipocresies.
El dia 8 de desembre de 2016, a les 13.29 h, estava assegut al banc de fusta de la parada del bus urbà, situat al carrer Barcelona, davant del parc Migdia. Al davant es troba un semàfor per als que circulen en direcció sud. Un vehicle patrulla dels Mossos d´Esquadra (model Nissan Qashqai matrícula CME4778) es va apropar i aturar, i em vaig adonar que el conductor estava parlant amb un mòbil, amb la mà esquerra, recolzat al vidre. Ens creuem les mirades uns segons, i sé que ell va veure que jo em vaig adonar del que feia, però vaig desistir de fer-li gestos ja que hi podria haver un malentès i tots sabem que sense altres testimonis, davant d´aquesta gent tenim les de perdre quan els deixem en evidència. No només no va desistir de la seva negligència, sinó que en posar-se el semàfor en verd va reprendre la marxa continuant xerrant pel mòbil, aguantat amb la mà esquerra.
Em pregunto quantes denúncies haurà posat aquest mosso d´esquadra pel mateix que ell mateix feia en plena llum de dia, en una artèria principal de la ciutat. Estava posant en extrem perill per negligència molta gent. Un molt mal exemple per a la ciutadania.
Un descuit el pot tenir tothom (saltar-se un Stop sense voler, passar-se una mica del límit de velocitat sense adonar-se´n, etc.) però una negligència voluntària al volant és molt greu, i encara més per als que han de donar exemple.