Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Variant d´Olot i el paisatge de la vall d’en Bas

Posted by lejarza en 21 febrero, 2015


La Variant d´Olot i el paisatge de la vall d’en Bas

Juan R Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

El paisatge d’atenció especial (PAE) de la vall d’en Bas agafa part de les unitats de paisatge de valls d’Olot i Cabrerès-Puigsacalm i engloba un total de quatre municipis: les Preses, Olot, Riudaura i la Vall d’en Bas.

La vall d’en Bas està considerada com una de les planes agrícoles més fèrtils de Catalunya. El riu Fluvià i els seus afluents avancen pel mig d’una planura circumdada per muntanyes d’altitud considerable, on el Puigsacalm (1.515 metres) és el cim que domina per sobre de la resta i un dels fons escènics més emblemàtics de les Comarques Gironines.

Els poderosos cingles de la serra de Llancers la delimiten pel sud, mentre que per l’est es troben les petites valls secundàries de Joanetes i de Sant Privat. Per llevant, la serra del Corb significa la continuació de la Serralada Transversal fins a arribar al pla de Girona.

L’estructura de poblament es manifesta per un seguit de petits nuclis i veïnats, entre els quals només Sant Esteve d’en Bas i les Preses tenen unes dimensions considerables. La presència de masies i cases aïllades completa un model urbà dispers i de baixa densitat, característic d’un entorn eminentment agrari.

Tanmateix, la influència del sistema urbà d’Olot es deixa notar amb força, sobretot a les Preses, on han anat apareixent usos residencials, industrials i terciaris a un banda de la carretera C-67.

La necessitat de garantir una bona accessibilitat a Olot passa per l’execució de diverses infraestructures de comunicació que travessen la vall d’en Bas, factor que justifica ja d’entrada la necessitat de preservar els seus nombrosos valors paisatgístics.

A banda de l’elevat valor estètic intrínsec d’aquesta vall, objecte de les mirades de molts artistes i tot un reclam per al turisme, la plana té un clar valor productiu, en què predomina el cultiu de blat de moro. Igualment, la vall d’en Bas exerceix de connector entre espais protegits com l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena, l’EIN Puigsacalm-Bellmunt, l’EIN Collsacabra i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (PNZVG), fet que dóna mostra dels valors ecològics que es poden trobar a la vall, la qual exerceix un clar rol de connector.

Les infraestructures de transport i la influència de l’àrea urbana d’Olot, vinculada a l’aparició d’usos i activitats generalment poc integrades en l’entorn, són els factors que cal tenir present per a aconseguir el manteniment dels valors paisatgístics de la vall d’en Bas, i són els que justifiquen la seva consideració com a PAE i els que fan necessari l’establiment d’un marc estratègic d’actuació.

Estratègia 1. Manteniment de l’estructura de poblament tradicional:

Tendir a creixements urbanístics limitats i contigus als pobles i veïnats existents, sense deixar espais intersticials.

Evitar la consolidació dels continus urbans sobre els principals eixos viaris, posant una especial atenció en el tram entre Olot i les Preses.

Mantenir les tipologies arquitectòniques, els materials i els colors tradicionals en les noves construccions

Conservar les façanes urbanes que tenen més valor estètic i identitari.

Soterrar progressivament les línies elèctriques i telefòniques als nuclis urbans.

Estratègia 2. Preservació dels paisatges d’excel·lència:

Garantir una protecció especial als sòls agrícoles de la vall d’en Bas.

Recuperar i protegir especialment el riu Fluvià i els seus afluents (Gurn, Ridaura, riera de Joanetes, etc.) com a elements estructuradors del paisatge.

Estratègia 3. Evitar la banalització paisatgística dels espais periurbans i industrials:

Millorar la integració paisatgística dels polígons industrials en relació amb l’entorn immediat, mitjançant mesures com ara la

creació de barreres arbrades i espais enjardinats en el seu perímetre.

Establir un protocol per a evitar l’aparició de runes, embalatges, bidons, etc. a cel obert.

Estratègia 4. Integració paisatgística de les infraestructures de comunicació vigents i projectades:

Implementar mesures que permetin la permeabilitat paisatgística, social i ecològica de les infraestructures, com ara passeres per a vianants, passos de fauna i falsos túnels que permetin una bona connexió entre ambdós costats de la possible variant d´Olot.

Preveure mesures de reducció de l’impacte visual de les infraestructures tant en el mobiliari –tancaments i estructures–, com en la contaminació lumínica.

Anuncios

7 comentarios to “La Variant d´Olot i el paisatge de la vall d’en Bas”

  1. lejarza said

    El Temps 05/11/2015

    La unitat de paisatge valls d’Olot, que s’estén per les comarques de la Garrotxa, Pla de l’Estany i Ripollès, és una regió volcànica única a la península Ibèrica, amb més de quaranta cons volcànics recoberts de vegetació.

    El paisatge de les valls d’Olot és eminentment forestal amb una coberta principal que s’estén pels vessants muntanyosos i gaudeix de dues grans masses boscoses gairebé contínues, el massís de Sant Julià del Mont i les serres adjacents, i la gran massa vertebrada per la dorsal orogràfica de les serres de Marboleny, el Corb, Colltort i Finestres. L’alzinar muntanyenc, bosc de transició cap als boscos caducifolis, és molt abundant, i també són força extenses les rouredes i els boscos mixtos de roure pènol, freixe, auró blanc i til·ler, que es troben al pla d’Olot i creixen sobre basalts. Als sectors obacs de les serres més importants, i sobre substrats més aviat secs, es desenvolupen les fagedes amb boix; a part de les fagedes acidòfiles, com la d’en Jordà, que es fan sobre basalts i gredes, en llocs planers.

    A les zones més planeres predomina l’espai agrícola dedicat, fonamentalment, al cultiu de farratges i cereals farratgers per a l’especialització bovina. Les dinàmiques urbanístiques i de millora de la xarxa viària s’estan traduint en un procés de fragmentació d’aquest sòl agrari i en la generació d’uns espais intersticials que s’abandonen i passen a ser erms. El sòl agrari perd superfície a la perifèria de l’àrea urbana d’Olot i al voltant de les principals infraestructures, tot i que l’elevada fertilitat de la major part dels sòls i una orografia sense accidents en el relleu són variables que juguen a favor del seu manteniment futur.

    Les explotacions de bestiar extensiu que encara persisteixen es troben localitzades a la muntanya mitjana i alta, mentre que les explotacions de bestiar estabulat són a la plana. Resulten clarament identificables pels coberts de construcció recent, sovint amb estructures prefabricades, que es basteixen a tocar dels masos centenaris.

    Als replans menors, més ondulats, com a l’altiplà basàltic de Batet de la Serra, és on es localitzen les mostres més reeixides d’un paisatge en mosaic força equilibrat entre boscos, conreus, prats i pastures, entreteixits per una valuosa xarxa de camins, vorejats, en molts casos, per murs de pedra volcànica i pels masos mateixos. Un altre indret on també es manifesta aquesta combinació és als cons volcànics, amb uns vessants forestals i uns fons de cràter ocupats per herbassars o prats.

    A les àrees planeres és on es concentra gairebé la totalitat dels espais urbanitzats de la unitat. El paisatge urbà recull els trets de l’organització territorial que té l’origen en la creació de les parròquies rurals o les fortificacions medievals, algunes de les quals donen lloc als nuclis urbans històrics més importants com són els casos de Santa Pau i Besalú. Els nuclis més petits o veïnats romanen sense gaires canvis, amb l’església i els pocs edificis o masos que s’anaren formant al voltant. Els de mida mitjana o gran disposen de trames de carrers més o menys perllongades, a les quals, sovint, s’han afegit eixamples de cases unifamiliars, i han creat, així, estructures urbanes poc ordenades i han deixat espais intersticials agrícoles que encara es mantenen sense edificar, com a Sant Feliu de Pallerols o a les Preses.

    Per altra banda, la ciutat d’Olot configura un paisatge urbà consolidat, suma dels creixements que s’han anat succeint des de l’Edat Mitjana. La seva expansió s’ha produït en totes direccions estenent-se per on millor permetia l’orografia i per on s’han traçat les vies de comunicació i les seves ampliacions: carreteres cap a Castellfollit, cap a Amer, cap a Riudaura o cap a Ripoll. Avui dia, la tipologia de construccions apreciable és ben diversa, i amb àrees en què els espais agrícoles i els espais edificats es barregen sense tenir una estructura gaire clara. També cal mencionar els polígons industrials perifèrics, amb grans naus que s’aixequen a tocar de les vies de comunicació i prop dels seus enllaços.

    L’ampliació de la xarxa viària en els darrers temps ha suposat un procés de transformació del paisatge de les valls d’Olot.

    Els valors del paisatge

    L’element cabdal des de la perspectiva dels valors naturals i ecològics l’aporta el vulcanisme de la zona, que ha llegat testimonis excepcionals que no es repeteixen a la península Ibèrica. Aquest fet va afavorir que l’any 1982, la Generalitat de Catalunya aprovés la Llei de protecció de la Zona Volcànica de la Garrotxa i la declarés parc natural. El paisatge de les valls d’Olot ha servit com a font d’inspiració per a l’obra de diversos pintors i literats. El paisatge volcànic format per cràters, colades basàltiques o gredes també ha estat font d’inspiració de mites i llegendes fantasioses i, fins i tot, sobrenaturals que s’han transmès oralment, generació rere generació fins a ser aplegades per escrit.

    Cal esmentar també les potencialitats ecològiques del riu Fluvià, el curs alt del qual discorre per les valls d’Olot. L’interès d’aquest eix ecològic és divers. D’una banda, és l’únic gran riu de Catalunya que no presenta, en el seu recorregut, cap gran embassament, cosa que facilita el seu paper de connector ecològic. De l’altra, la funció connectora va molt més enllà dels límits de les valls d’Olot, per tal com el riu recorre, també, el nord del Pla de l’Estany i la plana empordanesa, i posa en contacte els espais muntanyencs i/o forestals de l’interior amb els espais litorals associats als Aiguamolls de l’Empordà. El pas del riu pot ajudar a disminuir l’efecte barrera que representen les diferents infraestructures viàries.

    Als entorns fluvials els efectes estètics es multipliquen pel joc que s’estableix entre les làmines d’aigua i una vegetació esponerosa com és la de ribera. A part dels salts naturals i de les gorges, l’existència de velles rescloses molineres ha redundat en la creació d’algunes d’aquestes làmines, que algunes vegades s’aprofiten per al bany.

    La modèlica distribució del sòl en conreus, pastures, boscos, l’emplaçament de l’habitatge rural, com a resultat d’un assenyat aprofitament agropecuari i forestal, a més a més de la petjada que

    ha deixat el vulcanisme, contribueixen al fet que no siguin pocs els valors estètics del paisatge de les valls d’Olot. Aquests valors són potenciats per l’aspecte ordenat, equilibrat i serè dels indrets on es dóna aquesta combinació d’usos. El contrast i la plasticitat del paisatge, amb les seves formes, els seus colors i les seves textures és un element que cal tenir ben present des de la perspectiva estètica. Els vestigis del vulcanisme, amb les morfologies que descriuen els cons dels cràters i les cingleres basàltiques prismàtiques, confereixen una composició única entre els paisatges de la península Ibèrica. Així, la combinació entre els plans conreats que envolten els cons volcànics arbrats, la rotació en els conreus que contenen, les sinuoses feixes que s’ajusten a les corbes de nivell i uns fons de cràter amb prats o herbassars presenten una gran bellesa.

    No es pot deixar de mencionar aquí l’efecte estètic i visual que genera l’arquitectura del nucli urbà de Castellfollit de la Roca, encimbellat sobre el més gran dels cingles basàltics de l’àrea, i que queda verticalment retallat entre el Fluvià i el Turonell. També cal esmentar el conjunt monumental de Besalú o la singular restauració del volcà Croscat, mereixedora d’un premi FAD l’any 1994, que va convertir aquest indret en un dels atractius principals de la zona volcànica.

    No causa una sensació més minsa la contemplació, des d’una altura suficient, de la vall d’en Bas, amb la geometria que dibuixen les parcel·les dels camps, la xarxa reticular de camins que l’estructuren i el serpenteig incessant del Fluvià, que s’insinua per la vegetació de ribera que s’estén al llarg dels seus marges. L’efecte s’intensifica pels poblets de la vall, amb els campanars de les esglésies, els carrerons i les seves balconades, com succeeix al Mallol o als Hostalets, o a les balconades de fusta del carrer de Teixeda, on pengen panotxes de blat de moro i testos de geranis, que proporcionen un aire harmònic i enlluernador. És un dels carrers més retratats i coneguts de les valls d’Olot. Destaquen també els fons escènics del Puigsacalm, Santa Magdalena i els plans de Falgars.

    L’ocupació i l’activitat humanes que al llarg dels segles s’han produït sobre el territori han conferit al paisatge uns valors històrics. Hi ha un patrimoni construït que utilitza la matèria primera local i que arriba a perfilar elements identificables del paisatge. La roca volcànica s’ha emprat per a l’edificació de cases i masies, per a cabanes de pastors i murs de pedra seca. Hi ha conjunts arquitectònics edificats amb roca volcànica que tenen un valor monumental elevat i que són punts de referència en el paisatge de la zona. Així, la vila vella de Santa Pau i Hostalets d’en Bas estan declarats conjunts històrico-artístics. El conjunt patrimonial de Besalú també és molt destacable. L’esplendor de la ciutat comtal s’ha plasmat en els carrers i en els monuments civils i religiosos. És un dels conjunts medievals més interessants i ben conservats de Catalunya.

    Des de la perspectiva arquitectònica no es poden oblidar les edificacions disperses que solquen el paisatge de les valls d’Olot: des de les esglesioles de petits nuclis rurals fins als masos tant de la plana com dels vessants muntanyosos. Uns elements que no es poden deixar de mencionar són el reguitzell d’ermites, capelles, oratoris, petites fortificacions i torres. Sovint s’emplacen en llocs amb grans perspectives visuals i que, per tant, estan molt interioritzats en la visualització del paisatge de les valls d’Olot. Els casos més coneguts serien els de l’ermita de Santa Margarida, al centre del cràter del volcà del mateix nom; l’ermita de Sant Francesc i les fortificacions del cràter del volcà Montsacopa; Sant Miquel del Mont, al cim de la serra homònima o el santuari del Cós.

    El ric paisatge de les valls d’Olot no s’entendria sense les activitats productives que s’hi han practicat al llarg del temps i que confereixen a determinats paisatges uns valors productius especials. Les activitats agrícoles i ramaderes han estat i són fonamentals, i l’àmbit en què això té una plasmació més directa és la vall d’en Bas, espai d’interès agrari que disposa d’una de les terres més fèrtils de tot Catalunya.

    La singularitat i la riquesa dels paisatges de les valls d’Olot contribueixen a augmentar la dimensió dels seus valors simbòlics i identitaris i a cridar l’atenció d’aquells qui els perceben des de les experiències més diverses. Conjunts com el cràter de Santa Margarida, amb l’ermita al centre; la cinglera basàltica de Castellfollit de la Roca, amb l’arrenglerament de cases al capdamunt; el carrer de Teixeda, a Hostalets d’en Bas; el volcà Croscat; el volcà Montsacopa; els edificis modernistes de la ciutat d’Olot; el castell i recinte medieval de Santa Pau; la fageda d’en Jordà; el pont romànic de Besalú o el paratge de la Moixina, a Olot, són referents que identifiquen el paisatge de les valls d’Olot.

  2. lejarza said

    L’Observatori del Paisatge (Garrotxa) ha identificat i publicat els 135 paisatges de Catalunya en cinc formats de consulta

    Departament de Territori i Sostenibilitat Generalitat de #Catalunya

    A la Garrotxa hi ha diferents prioritats a l’hora d’aplicar mesures de protecció de nuclis davant d’incendis forestals. Això és per la diferent vegetació que s’inclou en el territori de la Garrotxa a causa dels diferents paisatges que s’integren. Ara, l’Observatori del Paisatge de Catalunya, ubicat a l’Hospici d’Olot, ha identificat per primera vegada els 135 paisatges que existeixen al territori català, una gran descoberta que constata que Catalunya és un dels indrets amb major diversitat del continent europeu.

    L’Observatori del Paisatge ha identificat 135 paisatges que existeixen a Catalunya. Per a cadascun dels paisatges s’ha recollit la més àmplia informació possible. L’Observatori ha publicat els 135 paisatges de Catalunya en cinc formats de consulta per tal que estiguin disponibles per a qualsevol ciutadà. Ha ampliat els formats de descàrrega disponibles del mapa. Es pot descarregar en cinc formats de consulta diferents: pdf, shape d’ArcGis, kml de Google Earth, enllaç al servei WMS i a la plataforma d’Instamaps creada per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. La información, juntament amb els diferents formats, fa que l’eina pugui tenir múltiples utilitats, no només per a l’administració i a novell tècnic, sinó per a entitats i particulars.

    La Garrotxa conté dos d’aquests paisatges. Són els de l’Alta Garrotxa i el de les Valls d’Olot. Tot i que aquests són els dos paisatges predominants a la Garrotxa, no són els únics. En l’espai que ocupa la Garrotxa hi caben dos paisatges més. El mapa dels 135 paisatges de Catalunya recull el treball d’identificació de les diverses unitats de paisatge fet als set catàlegs del paisatge de Catalunya encarregats a l’Observatori

  3. lejarza said

    Comissió d’Urbanisme de Girona

    DdG 14.04.2016

    La Comissió d’Urbanisme de Girona va deixar sobre la taula la modificació del pla d’ordenació urbanística (POUM) relatiu a la variant C-37 d’Olot, a petició del mateix ajuntament.

  4. lejarza said

    La Generalitat dóna el vistiplau a la construcció de dues rotondes a les Preses

    L’actuació, amb un cost previst d’un milió d’euros, preveu la construcció de dues rotondes, a l’inici i al final de la travessera de les Preses. Es canviarà la configuració de la via de manera que quedaran prohibits els girs a l’esquerra des del carril central i els canvis de sentit es faran als nous giratoris

    El Departament de Territori i Sostenibilitat millorarà la seguretat viària a la carretera C-152 amb la construcció de dues rotondes a l’inici i al final de la travessera de les Preses (Garrotxa). L’actuació, amb un cost previst d’un milió d’euros, preveu eliminar els complexos girs a l’esquerra que es fan actualment des del carril central. D’aquesta manera es reordenaran els accessos i els canvis de sentit s’hauran de fer a les rotondes.

    Actualment la carretera C-152, que va des dels túnels de Bracons fins a Olot, creuant per la Vall d’en Bas i les Preses, està formada per un carril per sentit de circulació més un tercer carril central que permet fer els girs a l’esquerra, abans de la travessera urbana del municipi de les Preses. Aquest tipus de secció, juntament amb el trànsit intens que té la via (11.898 vehicles al dia a les Preses), fa que aquestes maniobres siguin complexes.

    Per millorar la seguretat viària s’ha previst una altra configuració de la carretera amb la construcció de dues rotondes, una situada a l’inici i l’altra al final de la travessera urbana de les Preses.

    Nova senyalització

    La redacció del projecte constructiu de la rotonda situada més a prop de Bracons ja està adjudicat, amb un cost de 0,6 milions d’euros. Ara s’ha iniciat la licitació de la redacció del projecte constructiu de la segona rotonda, la més propera a Olot, amb un cost de 0,4 milions.

    Al projecte es preveurà la nova senyalització i sistemes de contenció amb l’adaptació dels semàfors existents i l’enllumenat. També es tindran en compte l’ordenació dels itineraris de vianants així com el planejament urbanístic municipal.

  5. lejarza said

    Olot en Comú proposa un paquet de mesures per avaluar la necessitat de la variant
    12 de juliol de 2016
    Per Jordi Altesa

    Olot en Comú demana aprofitar el temps que falta per la construcció de la variant per analitzar si cal que sigui de dos carrils o de quatre. Creuen que hi ha un marge abans no hagin de començar les obres i demanen mesures per solucionar els taps de les hores punta afrontant el tema de l’anada a la feina. També demanen a l’Ajuntament d’Olot que estudiï si el Vial Sant Jordi podria ser d’un sol sentit de circulació.

    Pel partit s’ha d’aprofitar el compàs d’espera per tornar a posar a debat quina és la necessitat d’aquesta variant i quants carrils necessiten. Ho fan perquè creuen que ha passat molt de temps entre el seu disseny i l’actual i cal tornar a fer una anàlisi sobre si ha de tenir dos o quatre carrils. Per aquest motiu, pel portaveu d’Olot en Comú, caldria estudiar mesures alternatives per veure quin és el problema real del trànsit a la ciutat i les rodalies.

    “Un 60% de trànsit és intern”

    En declaracions a Ràdio Olot, Xavier Garcia assenyala que el 60% del trànsit de la comarca és intern i que un dels punts que cal afrontar són les entrades i sortides de les feines, que s’han desplaçat cada cop més als polígons. Escalonar els horaris és una de les opcions que plantegen per evitar els taps de circulació que es poden fer per revaluar la seva necessitat. Garcia tem que els ajuntaments no estiguin fent res perquè, quan més col·lapsat estigui el trànsit, més probabilitats hi ha de fer una variant de quatre carrils.

    Entre el paquet de mesures que es podia estudiar segons Olot en Comú hi ha el fet de que el Vial Sant Jordi fos d’un sol sentit de circulació i repartir la resta de cotxes per altres traçat de la ciutat.

    Impulsar el Pla de Mobilitat

    Garcia també demana que es doti de recursos el pla de mobilitat urbana d’Olot que ha de fer millores en la circulació buscant la sostenibilitat i que s’hi incorpori com gestionar els desplaçaments a la feina dels olotins. Creuen que abans no es tingui la variant poden faltar deu anys i per això cal tornar a posar en ordre la dimensió ja que, consideren, varia el cost econòmic i això la pot fer més assumible i que es faci abans.

  6. lejarza said

    Setmana santa i les infraestructures del petroli

    Joan Naspleda Feixas, Diari de Girona 15.04.2017

    Aquests dies de Setmana Santa veurem una de les imatges que justifiquen la necessitat urgent de construir més carreteres a les valls d’Olot, sota el nom de variants. El turisme majoritàriament familiar, respectuós i en vies de sostenibilitat, arribarà a la Garrotxa amb el seu cotxe privat i contaminant per buscar verd, «aire pur» i bon menjar, fent que el trànsit a la recta de les Preses-Vall d’en Bas pugui ser dens en algun moment, sempre lluny del que es pot vivenciar a l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquest turisme encara avui ho té difícil per ser realment sostenible, perquè el transport públic és molt deficitari i la xarxa d’infraestructures del transport net és molt insuficient. I això que li passa o viu el turisme, ho podem generalitzar al llarg de l’any, en el nostre dia a dia.

    En general, es concep la lògica que les «variants» d’Olot-les Preses-la Vall d’en Bas són una necessitat urgent perquè hi ha un problema de mobilitat, ja que el centre d’Olot està massa saturat de vehicles; aquest problema no és pas casual, sinó que està directament relacionat amb el nostre model de desenvolupament, basat en l’ús del cotxe privat de manera molt individual, en el consum irresponsable, i en el transport de mercaderies ineficient, descoordinat, o innecessari. Les darreres setmanes, des de la política municipal garrotxina i nacional, hem tornat a sentir a parlar de les infraestructures de mobilitat que s’estan projectant a la Garrotxa, sota el nom de variants, per calmar el centre d’Olot; però com va explicitar el conseller de territori i sostenibilitat, Josep Rull, a la trobada que va fer amb el consell d’alcaldes de la Garrotxa, la infraestructura de la variant d’Olot i les Preses-Vall d’en Bas ha de servir per connectar el túnel de bracons amb l’AP-7 i, per tant, no es tracta pas de variants, no ens enganyem. La construcció d’aquesta obra hipotecaria la comarca verda que volem esdevenir perquè econòmicament és cara i s’hauria de recórrer a mètodes de finançament diferit, perquè necessitem els recursos per adaptar la Garrotxa i el país al model que ens ha de portar a la sostenibilitat real, i perquè el territori garrotxí es fragmentaria, perdria singularitat i, més tard, podria patir el pas de trànsit internacional, així com el possible establiment d’empreses de baixa qualitat pel nostre territori. Això ja ho hem viscut a d’altres comarques; i també ho coneixem de prop a la Garrotxa amb altres fragments del mateix eix que vol connectar la Catalunya central amb la frontera, però encara som a temps de reflexionar-hi i decidir sortir del seguici popular del petroli.

    El problema per Olot i voltants és la mancança d’infraestructures o el nostre model de vida que exigeix alts nivells de mobilitat? Els garrotxins hem de triar: o bé carretera, o bé un nou model social i econòmic fonamentat en els valors ambientals, l’estalvi, l’eficiència, etc. amb la cooperació com a base per fer-ho possible. Aquest segon model és com a mínim esperançador per la qualitat de vida de les persones i pel planeta. Ja hi ha gestos encarats en aquesta direcció (per exemple locomotora energètica, voltolot i setmana de la mobilitat sostenible i segura, accions de sobirania alimentària, etc). però encara són simbòlics. Per direccionar-nos-hi plenament hem fer que aquests gestos puntuals o simbòlics siguin normals i corrents. Això només ho aconseguirem si hi dediquem recursos de l’administració i si la població actuem sota l’acció de l’ecologia diària, basada en el consum de bens i serveis i els hàbits que tenen en compte el residu 0 i la contaminació 0. Des de ja, la població podem actuar fàcilment en la direcció sostenbile buscant les referències que hi ha al nostre municipi. No ho donem per fet ni siguem passius i reflexionem si els 120M d’euros aproximadament els hem de destinar a una carretera, amb dos carrils per banda en una bona part, o bé els hem de destinar a la transició social i empresarial que ha de portar la Garrotxa i Catalunya al residu 0 i a la contaminació 0, i a la justícia social impecable, on cadascú sigui útil i necessari.

    Ara mateix la política municipal a la Garrotxa no és valenta en dirigir-se de manera ferma cap a les opcions que ella mateixa promociona o dóna suport, de manera anecdòtica. Pensem per exemple en les incoherències següents: a la Garrotxa presumim de parc natural al mateix temps que tenim un empresa fortament lligada al sector porcí, amb els problemes ambientals que aquest comporta; organitzem fires d’alimentació de qualitat però hem augmentat les grans superfícies comercials d’alimentació; tenim bones i boniques vies verdes per a l’oci tot veient que l’adequació d’Olot i comarca per l’ús de la bici és precària i que la carretera que està projectada trepitja de ple la mateixa via verda. Vivim greus problemes ambientals i socials, però afortunadament tenim opcions innovadores per escollir, lligades al consum responsable, la sobirania energètica i alimentària, així com també tenim el potencial territorial i social per fer-ho possible, amb moltes persones i una comunitat educativa sensibilitzada en això. Els 120 milions d’euros que pot valer la carretera projectada es poden fer servir d’una manera més intel·ligent per donar suport a accions contemporànies, per tal d’augmentar la qualitat de vida de la població; per donar suport a un canvi de model social i econòmic, que activi i transformi la indústria, fent-la realment sostenible amb el medi ambient i les persones.

    La variant d’Olot milloraria el trànsit al centre d’Olot, almenys durant uns anys, i connectaria el túnel de bracons amb l’AP7; però és la solució als nostres problemes de fons? No tinc cap exemple que aquest tipus d’obra o acció arregli la crisi ambiental i social; en canvi sí que tinc molts exemples que el model de desenvolupament actual ha potenciat els problemes ambientals i socials que vivim. Ara mateix seria més responsable apostar per la reducció del trànsit, que no pas per l’ampliació de les infraestructures que permetin majors volums de trànsit. Els que anem a peu, en bici i amb transport públic de manera prioritària pels nostres desplaçaments diaris i que, alhora, practiquem el consum conscient (tendència residu 0, contaminació 0, justícia social, etc.) hem comprovat que no només estem contribuint a un model esperançador, sinó que el nostre dia a dia té una molt bona qualitat de vida. Ara per setmana santa, que sortim de la rutina, podem reflexionar si volem ser part del seguici popular del petroli i fer una carretera o bé ens hi volem repensar per donar suport a un model innovador que, per cert, prou carreteres haurem de mantenir i adequar per la nova mobilitat.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: