Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La cara de Karl Marx

Posted by lejarza en 20 febrero, 2015


La cara de Karl Marx

Jordi Serrano

Llegeixo que Enron tenia 632 filials opaques. És a dir, empreses creades per Enron però que no sortien a les auditories. Tot era fals. L’auditora de l’empresa també era corrupta, ja que rebia massa diners com per explicar la veritat. Llavors, en aquestes condicions, quant valia una acció? Com podia saber un inversor si ho feia bé o malament, si era arriscat o no ho era? No ho podia saber. Això passava a finals de l’any 2001. Només anticipava la crisi de l’any 2007.

El més fotut és que des d’aquells dies fins a la crisi del 2007 i fins ara no s’han canviat les regles de joc. El món és un gran casino on les cartes estan marcades, tots els jugadors fan trampes i les lleis, els policies i els jutges que hi haurien de posar seny resulta que formen part del sistema trampós. És evident que això ja no és el mode de producció capitalista, és una altra cosa. Té un nom: màfia. Vista l’evidència que tot és una enganyifa, per què no ens inventem un sistema nou de fer pagar impostos a les empreses? Com sabeu, hi ha molts logos a les etiquetes dels productes. Per exemple, les empreses d’apostes per Internet, s’ha pactat que les que paguen alguna cosa a Hisenda -no sé si molt o poc- puguin posar la bandera espanyola amb la inscripció “juego seguro”. Si es tracta de productes ecològics hi ha un arbre, si és paper reciclat, una mena de triangle amb fletxes.

I si posem un logo nou als productes? Es tractaria d’un logotip per a les empreses que tenen responsabilitat cívica i paguen els impostos que toquen. Així, quan anem a comprar podríem triar entre comprar llet a una empresa que contribueix a l’estat de benestar, o a una altra que evadeix els impostos a Luxemburg, pàtria del nostre President bandarra Jean Claude Juncker, i a qui se li’n refoten les pensions dels nostres avis, per exemple. Proposo un logo copiat del que va fer Podem. Aquí podríem posar la cara de Karl Marx. Si l’empresa a més de pagar el que toca dóna diners a causes cíviques, llavors podria posar al costat la d’Engels. Si, a més, és una cooperativa, llavors hi podria afegir la de Dolores Ibárruri, la Pasionaria.

Per contra, a les empreses que no paguen res a Hisenda, perquè diuen que perden diners a Espanya -en realitat tot ho defrauden- per exemple Apple o Google, els obligaria a posar la cara d’un neoliberal com Sala Martín, així amb les seves horteres americanes ho veuríem d’una hora lluny. I compraríem una altra cosa.

Per cert, no té massa a veure, però us heu fixat en la cara d’indocumentat, psicòpata i analfabet emocional que fa el president de l’Eurogrup Jeroen Dijsselbloem? Algú li hauria de dir que tan poca empatia és senyal de patologia no diagnosticada. I que hi ha psiquiatres que ho tracten.

Anuncios

Una respuesta to “La cara de Karl Marx”

  1. lejarza said

    Un papa marxista?

    21.02.2015

    JOSEP MIQUEL BAUSSET

    Apunt d’acomplir-se el segon aniversari de l’elecció del cardenal Bergoglio com a nou bisbe de Roma, el papa Francesc ha estat qualificat de marxista per diversos sectors de l’ultraconservadurisme nord-americà. I crec que també alguns representants de la dreta més dura de l’Estat espanyol compartiran aquesta mateixa opinió. Per què, sobretot (però no només!) a partir de l’exhortació Evangelii gaudium, la caverna política ha qualificat el papa Francesc com a marxista?
    En una entrevista al diari italià La Stampa del 15 de desembre de 2013, el papa Francesc denunciava, per falsa, la teoria del “vessament”. Segons aquesta idea, tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provocaria per si mateix una major equitat i inclusió social en el món. Aquesta teoria ens prometia que quan el got s’omplís i estigués ben ple, vessaria, i d’aquesta manera els po?bres se’n beneficiarien. Però en canvi, com ha dit el Papa (denunciant aquesta fal·làcia i aquesta mentida), “quan el got està ple, per art de màgia creix, i així mai no surt res per als pobres”. I és per això que el papa Francesc, amb aquesta reflexió tan plena de sentit comú, ha escandalitzat els lobbys ultraconservadors. Amb la idea recollida a l’exhortació Evangelii gaudium que aquest sistema econòmic nostre “mata”, el Papa ha posat el dit a la nafra. A l’acusació de marxista, el Papa, amb bon humor, va respondre així en aquesta entrevista: “La ideologia marxista està equivocada. Però en la meva vida he conegut molts marxistes, bons com a persones, i per això no em sento ofès”.
    A l’exhortació Evangelii gaudium, el Papa denunciava “el fetitxisme dels diners i la dictadura de l’economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà” (55). I també s’escandalitzava de “l’autonomia absoluta dels mercats i l’especulació financera” (56), i per això el Papa proclamava un principi evident: que “els diners han de servir, no governar” (58).
    Està més que comprovat que als representants de l’especulació, del frau i de la corrupció no els han agradat gens les paraules valentes del Papa, que a més defensa l’actitud de servei que han de tenir els polítics! Perquè si no és amb aquesta dimensió de servei, els polítics “l’embruten quan l’usen per als negocis”.
    Francesc fa una crida “als experts financers i als governants dels països, a considerar les paraules d’un savi de l’antiguitat: “No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre’ls la vida. No són nostres els béns que tenim, són d’ells”, segons deia Sant Joan Crisòstom (57). És per tot això que el Papa ens exhorta a retornar “l’economia i les finances a una ètica en favor de l’ésser humà” (58). Tenim un papa marxista? Tenim un profeta! Un papa valent que denuncia la injustícia i ens crida a la sol·licitud pels més desvalguts! Un papa que ha obert una nova primavera al si de l’Església. Un papa que denuncia “l’enduriment mental” d’una part de l’Església (i això també podria aplicar-se a alguns polítics), “la rivalitat per vanaglòria” o “els qui volen escalar”, i no precisament als Pirineus, “la indiferència per l’altre”, “el lluïment personal per al profit mundà”, o “una economia de l’exclusió”.
    Francesc és un papa marxista? El papa Francesc és un do de Déu per a l’Església i per al món per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més pobres.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: