Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Notícies del Romànic

Posted by lejarza en 19 febrero, 2015


Notícies del Romànic

“Esperem la reconstrucció dels vells camins materials com un fort al·licient, que vinguin a continuació les bones iniciatives del ram de les associacions culturals, que ens menin pels camins educatius a pelegrinar pel venerable testimoni del romànic”

Jordi Dalmau

L’art romànic, amb les incomptables i valuoses obres que va deixar en aquesta terra, fa que entri ja a configurar les identitats del país. Aquella època i aquell estil artístic i constructiu són elements del traç d’un perfil nacional.

Ara tinc el goig de recordar algunes realitats que demostren l’estima popular que genera el romànic. Faig memòria de l’associació “Amics de l’Alta Garrotxa”, constituïda el 1976.

Era el compromís d’uns camps de treball a trinxeres de primera línia de la reconstrucció; comprenia des dels primaris pics i pales fins a la publicació de monografies com ara Bestracà, La Vall de Riu, i d’altres que solien anar a càrrec de Narcís Puigdevall i Ramon Sala, i un inoblidable mapa del romànic de l’Alta Garrotxa, dibuixat artísticament per Ramon Prior, que mostrava una cinquantena d’esglésies, tot sembrant el territori.

Temps d’alta valoració del patrimoni; només dues mostres: els totpoderosos constructors de l’autopista de Barcelona pretenien emportar-se l’església de Sant Martí de Cursavell (documentada del 1019 ) i reconstruir-la en una àrea de descans d’aquella via, però el sentiment popular va aconseguir que es quedés al seu emplaçament mil·lenari, a Albanyà.

Una altra: una acció dels “Amics de l’Alta Garrotxa” va ser la restauració de l’església de Santa Bàrbara de Pruneres (Oix), que venia a ser com el seu vaixell insígnia, i quan ja estava acabada aquella obra de gran dificultat, la desgràcia d’un llamp va tornar a enderrocar l’espadanya, la teulada i els arcs de la galilea, però les reserves de la voluntat associativa varen tornar indòmitament a la feina i es va repetir aquella restauració, que avui es pot admirar.

Sense anar gaire lluny, tenim la bona notícia que el Centre Excursionista de Banyoles propaga un manifest per la conservació i recuperació dels camins vells que solen perillar per l’obertura de pistes forestals o per falta de manteniment.

Es tracta de reconquerir, si cal, espais de domini públic, aquella senzillesa de camins que ens menen a la percepció directa de la natura i la història. Per exemple, la sembra de l’art romànic. El CEB té un prestigi ben reconegut en la matèria, com ara la seva dedicació exemplar a Sant Aniol d’Aguja.

Notícia actual i molt celebrada és l’exposició Temps del romànic, instal·lada a la Fontana d’Or, avui CaixaFòrum, de Girona.

És la presentació de la Catalunya d’ara fa uns mil anys, que comprèn l’art, la realitat religiosa i l’organització social de l’època. L’exposició s’ha realitzat amb una gran intel·ligència entre la profunditat rigorosa de la nostra Història i els immensos recursos de la tecnologia informàtica.

La visita es mereix una bona dedicació de temps per assaborir aquests recursos que ens conviden a endinsar-nos en la interpretació del romànic català com un cúmul d’aportacions a la relligada de la personalitat nacional catalana.

Els recursos de Temps del romànic són capaços de fer-nos experimentar el desig de sortir a veure i sentir les construccions i les obres d’art en el seu lloc d’arrelament.

El comissari de l’exposició, Marc Sureda, a la disertació inaugural, va obrir un repte en el sentit que Temps del romànic, itinerant, ens ha vingut a veure, i ara nosaltres hauríem de correspondre anant a visitar el romànic que posseïm a la nostra terra.

Esperem la reconstrucció dels vells camins materials com un fort al·licient, que vinguin a continuació les bones iniciatives del ram de les associacions culturals, que ens menin pels camins educatius a pelegrinar pel venerable testimoni del romànic.

Foto: Santa Maria d´Albis el Guilar Argelaguer

Mes informació:

L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

https://llierca.wordpress.com/2015/02/14/lassociacio-de-veins-dargelaguer-a-lacte-en-defensa-dels-camins-vells-a-montagut/

Santa Maria d´Albis el Guilar Argelaguer

Santa Maria d´Albis el Guilar Argelaguer

Anuncios

2 comentarios to “Notícies del Romànic”

  1. lejarza said

    Martí Gironell aborda a la novel·la “Strappo” l´espoli de l´art romànic

    L’escriptor considera que el llibre és una paràbola moral que explica les conseqüències de comerciar amb el patrimoni cultural del país

    08.04.2015

    BARCELONA | ACN/DDG Martí Gironell torna a l’univers de la novel·la per rescatar un nou capítol desconegut de la història de Catalunya: l’espoli que va patir a principis del segle XX les pintures romàniques que custodiaven des de feia segles les esglésies del Pallars i la Vall de Boí.
    La novel·la Strappo (Edicions B) surt avui a la venda i manlleva el títol de la tècnica que es va utilitzar per extreure els murals de Santa Maria de Mur el 1919, avui exhibides al Museu de Belles Arts de Boston. És precisament aquest l’episodi que li va despertar fa cinc anys l’interès per escriure la novel·la.
    “Strappo és una paràbola moral que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país”, va resumir l’escriptor durant la presentació de la seva nova novel·la al MNAC.
    La majoria de les pintures romàniques del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) provenen d’esglésies rurals del Pirineus. Mai van ser catalogades ni inventariades i, per tant, no hi havia cap llei que les protegís.
    L’any 1907 l’Institut d’Estudis Catalans va impulsar una missió que va permetre posar en valor la seva importància històrica. Alhora, però, va despertar en antiquaris i col·leccionistes l’interès per comprar-les i vendre-les als Estats Units.
    Aquest fet va provocar la ràpida reacció de la Junta de Museus catalana, que va realitzar l’operació de rescat i trasllat al Museu de Barcelona de diversos conjunts de pintura mural de gran importància, entre els anys 1919 i el 1923.
    Per fer-ho possible, es van contractar els mateixos tècnics i especialistes italians que ja havien participat en la retirada d’algunes pintures que finalment van ser exportades i venudes a l’estranger. L’arrencament de les obres es feia amb l’strappo, una tècnica que permet l’extracció i posterior conservació de la superfície cromàtica d’una pintura mural. Amb aquesta tècnica s’aconsegueix separar la pel·lícula que forma la pintura de l’arrebossat del mur on es troba per poder-les traslladar en un espai diferent.
    La novel·la s’inicia en un dels casos més paradigmàtics, detonant del posterior rescat de les pintures, el de l’església de Santa Maria del Mur, al Pallars Jussà. Els murals que decoraven les seves parets es troben, ara, al Museu de Belles Arts de Boston.
    Durant la presentació de la seva nova novel·la al MNAC, Gironell va reconèixer que li interessava reivindicar els capítols que diuen “molt de nosaltres” però que són “desconeguts per bona part del públic”. Strappo és “una aventura dins l’aventura” amb misteri, intriga i enganys com a ingredients principals.

    Fer negoci o preservar?
    El rescat de la resta de pintures de les esglésies del Pirineu es podria considerar en si mateix com un nou espoli.
    Martí Gironell va admetre l’interès de la novel·la per posar sobre la taula aquest “dilema hamletià” d’arrencar “per fer negoci” o “per preservar”. Així, va mostrar-se partidari que les obres d’art es mantinguin, sempre que sigui possible, als espais en els quals han estat creats, però també va lloar la tasca de la Junta dels museus i “l’empenta” de Joaquim Folch i Torres per conservar aquest patrimoni català.
    “M’interessava molt aquest estira i arronsa i volia traslladar-ho en una novel·la, que vol ser d’intriga, tot i que ja sabem com acaba”, va precisar l’escriptor besaluenc. En aquesta línia, l’autor va definir Strappo com una “paràbola moral” que narra les conseqüències de comerciar amb el patrimoni del país i emplaça la societat a “ser conscient” de valorar el propi art. “Si ho ha de fer la gent de fora diu poc de nosaltres mateixos”, va afegir Gironell.
    L’autor defensa fermament que a tots els protagonistes de la història els pertany una part de la “raó” i “tenen una veritat per defensar” i ha de ser el lector el que esculli per “quin cantó es decanta”. Per això va deixar “tants camins oberts”.

  2. lejarza said

    Antoni Noguera i Massa, l´expert en l´art romànic de la Garrotxa

    Va morir de manera sobtada el matí de dimarts, a Barcelona. El funeral es farà a Olot i serà sepultat a Mieres

    10.03.2016

    OLOT | XAVIER VALERI

    L’origen pagà de les maredeus, negres, els pelegrinatges medievals, el romànic gironí i monografies de la Garrotxa i del Cabreres són els temes de la bibliografia d’Antoni Noguera i Massa. Era un apassionat de la història medieval i antiga. La buscava en els llibres i els documents, però també en els camins. Antoni Noguera i Massa va morir sobtadament abans-d’ahir al matí a Barcelona. Faran els ?funerals a Olot i serà sepultat a Mieres.

    Va néixer el 1921 a Girona. El seu avi Francesc Massa i Vall-llosera (catedràtic de Literatura i alcalde de Girona) li va encomanar el gust per la lectura. Això on obstant, va estudiar les carreres de Medicina i Odontologia a les universitats de Barcelona, Valladolid i Madrid.

    Després de la Guerra, es va casar i es va establir a Barcelona, on va tenir clínica durant 35 anys. Recordava la Garrotxa, perquè de petit havia estiuejat a la Salut a Sant Feliu de Pallerols. Ja amb una edat va deixar Barcelona i va establir clíniques dentals a Olot i Banyoles.

    La nova ubicació li va permetre gaudir de l’excursionisme. Era un excursionista cultural que raonava la situació de les ermites, la dimensió dels masos, els passos dels camins, l’esplendor de les boscúries.

    La idea d’explicar el paisatge i raonar-lo amb el contacte amb la gent el va motivar a escriure el llibre Collsacabra (premi Maspons i Camarasa-1963). Després del primer llibre va començar a col·laborar a la premsa comarcal Olot-Mision, l’Olotí i la Comarca d’Olot. Per aquella època es va començar a interessar per l’estudi de l’art Romànic.

    Va explicar a Jordi Pujiula:?«Em vaig plantejar dedicar-me a d’altres aspectes que eren pràcticament inèdits com el de la iconografia. Només teníem algunes mencions en l’obra de Puig i Cadalfalch i pel que fa a les marededéus, només hi havia l’obra de Delclor, a Tolosa».

    El 1977 va publicar l’obra Les maredéus romàniques de les terres gironines. Més tard va abordar els pantocrators i les majestats.

    A ell, el que li agradava més era el tema de les maredéus per motiu de la transformació que el cristianisme va fer dels cultes primitius. «Si bé -va explicar-, el cristinisme és una religió celestial, la incorporació del culte a la verge té unes connotacions tel·lúriques». Segons explicava, la majoria de les maredéus es veneraven en criptes i coves per causa del culte que ja hi havien fet els celtes que habitaven Catalunya, abans de la romanització.

    De principis dels 90 fins al 2008 va presidir l’entitat d’estudis històrics, Amics de Besalú. Va ser una època, en la qual va fer moltes conferències i presentacionsde llibres. Va estudiar el pelegrins que feien el camí de Sant Jaume. Es va basar en els testaments que els pelegrins feien abans de marxar. Explicava com havien de ser les raons que motivaven les persones a caminar mal calçades i per rutes perilloses per aconseguir redimir-se i per què el seu pas va motivar la construcció de ponts que encara ara ens sorprenen.

    Era una persona que acceptava les propostes que li feien per col·laborar en publicacions, encara que fossin humils, i per fer conferències encara que fossin en llocs petits.

    Sempre somrient, aconseguia entusiasmar els que l’escoltaven. Els feia veure la vida medieval en forma de pelegrins i artesans.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: