Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

Posted by lejarza en 14 febrero, 2015


L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut

Vall del Llierca – Montagut i Oix – Argelaguer

El manifest en defensa dels camins vells a la Garrotxa, que impulsa el Centre Excursionista de Banyoles (CEB), es va presentar ahir al vespre al municipi de Montagut (Vall del Llierca).

Hi van assistir una quarantena de persones, gairebé totes pertanyents a entitats garrotxines vinculades amb el territori, com ara el Centre Excursionista d’Olot (CEO), Terra Aspra, Amics de l’Alta Garrotxa i Amics de Sant Aniol d’Aguja.

Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses, pobles…Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.

Al document ja s’hi han adherit una trentena d’associacions entre elles l’Associació de Veïns d’Argelaguer – AVA -, totes bàsicament de la Garrotxa i el Pla de l’Estany.

Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la societat, han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors, bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es duien a batejar o a enterrar, mercaders…La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.

Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt

elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació, creus, oratoris…En el seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i interès constructiu enormes, són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.

Els camins vells van ser construïts amb enginy i esforç pels nostres avantpassats s´hauria de reflexionar abans de fer-los malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.

En la trobada d’ahir van intervenir-hi Joan Pontacq i Quim Oliver, Xari, del CEB, el naturalista Ernest Costa i Quim Agustí (CEO).

El manifest denuncia la destrucció dels senders d’origen ancestral per la construcció de pistes i el tancament de finques, i reclama de les administracions que els protegeixin, ja que són un bé patrimonial i una font de riquesa per al país.

Acte a Montagut en defensa dels camins vells Presentació del manifest  Sala de lectura de Montagut Foto: R. ESTÉBAN

Acte a Montagut en defensa dels camins vells
Presentació del manifest Sala de lectura de Montagut
Foto: R. ESTÉBAN

18 comentarios para “L’Associació de Veïns d’Argelaguer a l´acte en defensa dels camins vells a Montagut”

  1. lejarza said

    Caminos que se borran

    Antonio Fraguas

    Primero se borraron las huellas del hombre y de los animales; luego comenzaron a borrarse los caminos

    Primero se borraron las huellas del hombre y de los animales; luego comenzaron a borrarse los caminos. Porque estamos perdiendo las veredas y trochas que hilvanan sembrados, frutales, manantiales y saltos de agua, y también cuevas, leñeras, majadas, zonas de abrigo… Son las pequeñas sendas que circundan los pueblos, trazadas durante siglos por el paso de los habitantes y del ganado. Valgan estas líneas para, al menos, tomar conciencia de esa pérdida. Una entre tantas.

    Llevaban al hombre -al forastero y al habitante- hasta los hitos del contorno, también hasta el agua y la comida, el calor y la sombra, según la estación. Estos caminos tenían una función cotidiana, la del trabajo, y también lúdica: eran la oportunidad para las excursiones de filete empanado y tortilla de patatas, para romerías y para juegos infantiles.

    No hablo de las rutas de trekking, catalogadas en las guías y atestadas de mallas de licra y chubasqueros color flúor los fines de semana. Hablo de los senderos cotidianos. Con el abandono de los pueblos y la muerte de sus últimos habitantes, no sólo se está perdiendo el patrimonio material de esos lugares (sus casas y sus iglesias, vencidas por la hiedra y la intemperie) sino que la naturaleza también se está tragando esas sendas y trochas que ya nadie pisa.

    Las conexiones sentimentales y físicas que las veredas establecieron, las perspectivas de la naturaleza, del cielo, de los valles y los árboles, que desde ellas estableció la escala humana, también están peligro de extinción. Funcionaban casi como las conexiones neuronales de una forma distinta de ser humano, de estar en el mundo, de un modo de vida y un modo de pensar que están expirando, barridos por el creciente e imparable éxodo a la ciudad.

    Cada vez son menos los lugareños que puedan explicar cómo ir de un sitio a otro en los alrededores de esos pequeños asentamientos humanos. Se pierde así el patrimonio inmaterial del recorrido mismo, de las sensaciones de luz, sonido y aroma que proporcionaba cada determinada caminata.

    Se pierde también la memoria de lo que esos senderos vieron: el paso de viajeros entre comarcas, la huida de los fugitivos, los bandoleros, el maquis, los cautos pasos de los enamorados en busca de un recodo donde reconocerse.

    Los tesoros naturales, paisajísticos y humanos que esas sendas conectaban están volviendo así a recobrar su carácter secreto. Vuelven allá donde estaban antes de ser descubiertas y apropiadas por el hombre, vuelven al oscuro misterio de los bosques. Primero se borraron las huellas; después, los caminos. Un elocuente olvido del olvido.

  2. lejarza said

    Conveniència i Unió

    Paquita Tatxé, les Preses (Garrotxa)

    L’Ajuntament de les Preses permet que una empresa de formigó entre l’avinguda Gaudí i el carrer Soler Pitarra, a dalt de tot de Sant Roc, hagi tret tot el filat que hi havia i s’hagi quedat tot el que és camí públic per la seva feina.

    Hi ha una part de l’Ajuntament d’Olot, on hi ha una gàbia de gossos, que no és edificable. És a dir, que no tenen permís ni un ni l’altre per fer-hi res.

    El camí públic és per passar-hi tothom no per treballar.

    És clar que els dos ajuntaments són de Conveniència i Unió.

  3. lejarza said

    El Consorci de l´Alta Garrotxa preveu millorar el cami del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja

    Argelaguer – Vall del Llierca

    El Consorci de l´Alta Garrotxa preveu millorar el cami del Gomarell a Sant Aniol d’Aguja fins a la gorga del Citró.

    La gorga està situada entre la captació d’aigua de la Mancomunitat Aigües del Gomarell (MAG) d´Argelaguer, Tortellà i Montagut i Oix i Sant Aniol d’Aguja.

    Per superar-la el Consorci, en el seu dia, hi va posar un pont penjat de fusta i cordes.

    Es tracta de l’única ruta que enllaça Sadernes amb Sant Aniol d’Aguja, el camí te uns 15 quilòmetres de llargada.

    A partir de Sant Aniol d’Aguja hi ha d’altres rutes pedestres que condueixen per una banda a Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir) i per l’altra a Beget (Baget) i la Vall de Camprodon.

    Té atractius com la Fageda de can Menera. Manté el paisatge de manera idèntica al passat. És a dir, no hi han els elements transformadors del segle XX, com ara torres elèctriques o d’altres sistemes de conducció d’energies.

    Les feines de millora dels camins de l’Alta Garrotxa són finançades per la Generalitat de Catalunya a través del Consorci, el qual procura encarregar-les als habitants de les masies properes als llocs, on s’han de fer les intervencions.

    La intenció és millorar el territori i fer-hi possible l’existència d’habitants que ajudin a preservar-lo.

    https://llierca.wordpress.com/2015/03/26/el-consorci-de-lalta-garrotxa-preveu-millorar-el-cami-del-gomarell-a-sant-aniol-daguja/

  4. lejarza said

    Demanen fixar un criteri en les ajudes d’asfaltat de camins de zones rurals

    27 d’abril de 2015
    Per Jordi Altesa

    Els pobles grans en territori i petits amb número d’habitants demanen que s’acabi amb l’arbitrarietat de les ajudes per asfaltar i mantenir camins. Tenen pressupostos baixos i veuen que amb la crisi les subvencions o s’han reduït o simplement han desaparegut. Ara fan el que poden però alerten que algunes d’aquestes carreteres, camins i pistes forestals ara es van degradant.

    Exemples d’això, si a Sant Ferriol s’haguessin de repartir els camins, tocaria mig quilòmetre per veí. I Sales de Llierca té 51km que connecten els seus 140 habitants. Pobles com aquest últim, amb menys de 4 habitants per quilòmetre quadrat, es troben en la situació de que les ajudes per arreglar camins es donen en funció de la coneguda com a “disponibilitat pressupostària”. Se senten deixats de banda, tal i com ha explicat l’alcaldessa de Montagut i Oix, Mònica Boix.

    La falta de suport fa que es vagin acumulant els problemes causats pel mal temps. Si encara n’hi ha pendents de les nevades del 2009, la llevantada de l’any passat ha tornat a deixar camins en mal estat i a hores d’ara sense fons previstos, tal i com ha assenyalat des de Sant Ferriol, Josep Masmitjà.

    Des de Sales de Llierca, el seu alcalde Miquel Palomeras assegura que la Generalitat és qui més ha retallat aquestes ajudes i subvencions per a millora de camins i pistes forestals. Una baixa que en part ha quedat coberta per l’ajuda de la Diputació de Girona. Palomeras explica que davant d’això han hagut d’acabar prioritzant els llocs on actuar davant d’aquest nou escenari.

    Montagut, Sant Ferriol i Sales són només alguns dels municipis que s’han trobat en aquesta situació i moltes vergades han acabat fent front a urgències tirant del pressupost de la corporació municipal.

  5. lejarza said

    El Consorci de l´Alta Garrotxa estableix dos convenis per recuperar edificis

    18.05.2015

    OLOT | X.V.

    El Consorci de l’Alta Garrotxa -fa pocs dies- va establir 2 convenis amb les entitat Amics de l’Alta Garrotxa i Amics de Sant Aniol. Les dues entitats treballen per recuperar el patrimoni arquitectònic de l’espai. Cadascuna d’elles és responsable d’un projecte de recuperació.

    Així doncs els Amics de Sant Aniol impulsen la recuperació del regugi de Sant Aniol d’Aguja i els Amics de l’Alta Garrotxa tiren endavant la recuperació de l’ermita i la rectoria de Sant Valentí de Salarsa. Segons ha explicat Santi Reixach (president dels Amics de l’Alta Garrotxa) el paper del Consorci en els acords és el de tramitar les peticions d’ajuts econòmics.

    En el cas de Sant Valentí de Salarsa el conveni també ha estat signat per l’Ajuntament de Camprodon. L’acord referent a Sant Valentí de Salarsa és per garantir la segona fase de les obres de consolidació de l’ermita de Sant Valentí. Estan finançades en un 80% per la Diputació de Girona. Per al 2015, la Diputació hi destina 15.000 €. L’actuació consistirà a aturar el procés de degradació que pateix l’edifici.

    Pel que fa a la rectoria de Sant Aniol, el conveni ha de permetre la cerca de finançament conjunt per a la realització de la quarta fase de les obres de consolidació de l’edifici. En aquesta etapa pensen acabar el forjat de la planta primera.

  6. lejarza said

    Veïns de la Vall d´en Bas es queixen dels llums i el manteniment

    Els sistema “La Vall en un clic” ha rebut 88 reclamacions en poc més de tres mesos

    04.02.2016

    LA VALL D’EN BAS | XAVIER VALERI Les reclamacions més habituals dels veïns de la Vall d’en Bas fan referència al manteniment dels espais públics i a l’enllumenat. Cristina Molas (regidora de Participació per La Vall Plural-ERC) ho ha atribuït al fet que els espais públics i els llums estan repartits en un terme de 90 km2.”Hi ha fanals que estan en cases de pagès”, ha dit. Segons ella, a partir de la queixa, la Brigada tarda entre una setmana i set dies a fer la reparació.
    Del 28 d’octubre fins ara, l’Ajuntament ha rebut 88 queixes a través del sistema informàtic “La Vall en un clic”. Amb 22 reclamacions (un 22% del total), el manteniment dels espais públics ocupa la primera posició. Mentre que la segona és l’enllumenat, amb 16 peticions (un 17%). Les altres exposicions són: mobiliari urbà (7), neteja de la via pública (2), equipaments municipals (6), senyalització (7), circulació (10), tinença d’animals domèstics (4), olors i fums (2), suggeriments (2) i altres (10).
    Molas ha precisat que les exposicions sobre mobilitari urbà fan referència a la falta d’elements en gronxadors o bancs i que sense el sistema de queixes informàtiques serien molts difícils de detectar.
    La circulació és una altra temàtica elevada un 12% del total. La regidora ha explicat que el problema està sitiuat al nucli antic de la Vall d’en Bas i als Hostalets. Ha avançat que el Consistori preveu fer canvis en l’ordenació del trànsit i crear aparcaments.
    L’altre gran problema són els excrements dels animals domèstics. No els recullen. Al portal “la Vall en un clic” hi ha una felicitació expressa i una fotografia d’un senyor que ha recollit amb una bossa els excrements del seu gos. Molas ha apuntat que preveuen fer una campanya i reunions per tal de sensiblitzar dels deures que comporta la tinença d’animals domèstics.

    La Vall en un clic
    És una finestra a la pàgina web de l’Ajuntament que porta a un qüestionari, on l’usuari pot exposar el que vol sobre els serveis municipals. Durant les ventades de primers de gener, molta gent va posar-hi arbres caiguts, fanals trencats i senyals caiguts. L’Ajuntament rep les demandes i primer contesta al demandant i, quan està reparat, posa la imatge de la feina feta al qüestionari. A més, fa arribar el missatge al correu personal de la persona que havia activat la queixa.
    El perfil de l’usuari, segons Cristina Molas, és el d’un home o una dona de 35 a 55 anys. Molas ha indicat que també és usat per gent d’edat avançada. Ella mateixa els ensenya la manera de fer servir l’aplicació de queixes a través del seu telèfon mòbil, perquè els avis ho facin, a casa seva, des de l’ordinador personal.

  7. lejarza said

    Un veí porta Mieres al jutjat per la titularitat pública d´un camí

    Considera que l’Ajuntament ha d’assumir el trajecte entre can Caló i la font de can Batlle
    16.02.2016

    MIERES | XAVIER VALERI

    Un veí de Mieres ha presentat un contenciós contra l´Ajuntament, perquè vol que declari de titularitat pública un camí.

    Es tracta d´un camí que havia ajuntat el carrer de can Caló amb l´antiga font de can Batlle.

    Ara, el recorregut passa per diferents propietats i camps i –segons l´alcalde, Enric Domènech (CUP)– no es visualitza bé.

    D´altra part, un dels arguments del partidari de la titularitat pública és que el camí havia estat usat durant molt de temps per anar a buscar aigua a la font de can Batlle.

    El tema del camí ve de temps. El 2006, el veí va presentar un escrit a l´Ajuntament on es demanava «que es mantingués el passatge públic que ha existit des de temps immemorials».

    Des de llavors, els diferents equips de govern no han pres una posició sobre si el camí és d´ús públic, pero ara el veí ha recorregut contra un acord de desestimació de la seva demanda i l´Ajuntament, ­en el darrer ple, va haver d´aprovar de comparèixer com a part demandada al Contenciós Administratiu número 3 de Girona.

    Per tal de presentar-se davant del Contenciós amb els arguments clars, l´Ajuntament, en el darrer butlletí municipal, demana testimonis orals i proves documentals per tal de clarificar si el camí ha de ser públic o continuar com ara. És a dir, ubicat dins de propietats privades i sense marcar.

    «Si hi ha proves que el camí era d´ús públic, no hi haurà litigi perquè les dues parts estarem d´acord», es posiciona l´alcalde de Mieres, Joaquim Domènech (CUP).

    De moment, segons ell, ni l´antic Ajuntament ni l´actual ha procedit a inscriure el camí a l´inventari municipal de béns ni ha procedit a recuperar-lo atès que a la vista de la documentació no resulta concloent ni la seva naturalesa jurídica, ni la seva existència en tot el tram i amplada reivindicat.

    El secretari de la corporació considera que l´Ajuntament ha de comparèixer en el procediment judicial com a part demandada.

    Domènech qualifica el tema de la tituralitat del camí de complexa. Segons ell, la titularitat del camí no és un conflicte amb partidaris de si és públic o no, i no hi ha cap problema al poble per un camí que –segons ell– tampoc és d´extrema necessitat.

  8. lejarza said

    Ajuntament de Mieres (Garrotxa)

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 33 – 18 de febrer de 2016 Núm. 1154

    Edicte sobre l’inici d’un expedient d’investigació de béns

    En data 29 de gener de 2016, el Ple de l’Ajuntament reunit en sessió ordinària, va aprovar per majoria absoluta (sis vots a favor i una abstenció) l’inici de l’expedient d’investigació d’ofici de béns relatiu als terrenys que conformaven el camí que anava del carrer de can Caló, passant pel passatge públic dels números 41 i 43, a l’antiga Font de can Batlle, per tal de comprovar la titularitat pública del mateix, i si s’escau el seu atermenament, seguint el procediment establert per la normativa sobre patrimoni i béns de les entitats locals

    L’expedient es sotmet a informació pública per un un termini de 2 mesos a comptar des de la data de publicació al BOP Durant aquest tràmit els veïns i interessats podran presentar les al·legacions que estimin oportunes acompanyant tots els documents en què fonamentin les mateixes.

    Així mateix es va nomenar instructor del present procediment al Sr. Jordi Jové Perich, secretari habilitat de la corporació, al qual se’l faculta perquè una vegada finalitzada la informació pública proposi la realització de les proves escaients i una vegada practicades formuli proposta de Resolució.

    L’esmentada proposta es sotmetrà novament a un tràmit d’audiència de tots els interessats, i una vegada resolt aquest tràmit, l’instructor elevarà la proposta definitiva de Resolució al Ple de la Corporació, que resoldrà l’expedient d’investigació i si s’escau l’atermenament del camí.

    Acords que es fan públics als efectes del que estableixen els articles 49 i 50 del R.D 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Béns de les Entitats Locals,

    Mieres, 10 de febrer de 2016 Enric Domenech i Mallarach Alcalde

  9. lejarza said

    L´Ajuntament de les Planes repararà el camí vell d´Amer
    18.02.2016
    LES PLANES D’HOSTOLES | DDG L’Ajuntament de les Planes d’Hostoles ha establert un acord amb el Consell Comarcal de la Garrotxa per tal de reparar el camí vell d’Amer. Es tracta d’un camí que surt del sud del poble, a l’Hostal del Fang, va al veïnat de les Encies i després continua fins Amer. També és conegut com el camí de les Encies perquè els veïns d’aquest veïnat el feien servir per anar a Amer.
    El camí -segons fonts de l’Ajuntament- té trams en els quals travessa un torrent. En època de pluja, l’aigua passa per sobre el camí i el malmet. Per això, l’acord estableix invertir 16.700 € en la reparació.
    Ara, el camí és usat pels veïns del barri de l’Hostal del Fang per comunicar-se amb el nucli urbà de les Planes.

  10. lejarza said

    MAL SENYAL

    JORDI DALMAU

    Un motiu d’orgull de l’excursionisme català és haver creat la senyalització dels camins humils, a les muntanyes. Més enllà del paper imprès, i encara per inventar-se el GPS, a principis del segle XX, els indicadors de camins a les cruïlles perdedores eren tota una garantia. El Centre Excursionista de Catalunya va fer un treball excel·lent, ben recollit per la Mancomunitat de Catalunya: el 1919 ja s’instal·len els primers indicadors, construïts en ferro, amb noms i sagetes. Ja a l’actual plenitud de la motorització els senyals indicadors han entrat a formar part de la seguretat viària i de la comoditat general.

    Però sempre hi haurà una falla, una imprecisió, una absència. Aquest és el cas d’una falta de senyalització per arribar al monestir romànic de Sant Miquel de Fluvià. Parlem d’un monument excepcional. Joan Badía i Homs, en el seu llibre L’arquitectura medieval de l’Empordà, dedica un extens capítol al monestir de Sant Miquel de Fluvià i n’extractem unes dades: el dia 14 d’octubre de 1066 va ser consagrada l’església.

    En aquella data històrica va presidir la cerimònia l’abat Oliba, abat de Cuixà i bisbe de Vic, qui ja havia estat aquí 20 anys abans amb motiu de marcar i consagrar l’espai destinat al monestir.

    En aquell segle XI el monestir de Sant Miquel de Fluvià va dependre de Sant Miquel de Cuixà, i al segle XVII va passar a ser dependència del monestir de Sant Pere de Galligants, de Girona. El temple, de dimensions molt considerables, té tres naus amb columnes i setze capitells esculpits artísticament. L’absis i dues absidioles són de gran presència. El campanar és de planta quadrada, amb tres pisos d’obertures, i a la part superior té un afegit que és una fortificació amb merlets; aquesta crescuda del campanar li dóna una certa singularitat perquè de lluny sembla una fortalesa autèntica. Recentment s’ha recuperat parcialment el claustre del mateix monestir i ara es pot apreciar d’ell un venerable vestigi i una fervorosa memòria del que havia sigut.

    El citat Joan Badia i Homs conclou així el seu docte relat: «Sant Miquel de Fluvià és un dels monuments més bells, més elegants i més notables de l’Empordà». Una altra fita de referència: la República del 1931 va declarar el monestir «Monument Nacional».
    Les paraules i estimacions mai no poden suplir les visites en directe. Aquí és quan ve la conveniència i necessitat de la deguda senyalització dels llocs que cal visitar per conèixer i estimar. Com havia fet la Mancomunitat de Catalunya amb els humils senders de muntanya. En aquests casos de greus mancances el ciutadà de la majoria silenciosa desconeix qui s’ha de responsabilitzar de la qüestió, perquè hi ha una graellada d’administracions públiques, amb competències laberíntiques, que ningú sap a qui adreçar la denúncia o el prec. I també, per altra part, deu existir alguna associació que proclama amistat amb el romànic, però no es nota.

    El poble de Sant Miquel de Fluvià està en vigílies de commemorar els 950 anys de la consagració del seu monestir. La joiosa celebració que ja es prepara seria un bon motiu perquè -qui sigui- instal·li ja a les carreteres d’accés les merescudes senyalitzacions. Per abandó, deixadesa, o com s’hagi de dir, la falta d’indicadors per accedir al monestir de Sant Miquel de Fluvià pot ser un mal senyal: qui sap quants d’altres monuments pateixen aquesta mateixa necessitat, quan molt enfeinades o molt distretes deuen estar les respectives autoritats competents.

  11. lejarza said

    AJUNTAMENT DE CORNELLÀ DEL TERRI

    Anunci d’incoació d’expedient per desafectar a l’ús públic un tram de camí El Ple municipal, en la sessió de 2 de maig de 2016

    Núm. 88 – 9 de maig de 2016 Núm. 3755

    Anunci d’incoació d’expedient per desafectar a l’ús públic un tram de camí El Ple municipal, en la sessió de 2 de maig de 2016, ha acordat incoar expedient per desafectar a l’ús públic el tram de camí d’ús públic d’accés al nucli de Pujals dels Cavallers per davant de Can Pagès i Cal Patxaco (originat a l’antiga carretera de Cornellà a Can Ribas, i que travessa el nucli de Pujals dels Cavallers per davant de l’església) i fins a la part posterior de Can Pep Lari i a les escales de la part posterior de l’església de Pujals dels Cavallers; i per afectar a l’ús públic el tram de camí grafiat (195 m2) que abasta des de la carretera GIV-5145 i fins a la part posterior de Can Pep Lari i a les escales de la part posterior de l’església de Pujals dels Cavallers.

    Alhora, d’acord amb l’article 20 del Decret 336/1988, de 17 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament del patrimoni dels ens locals, va acordar publicar aquest acord en el BOP de Girona i en el tauler d’edictes de l’Ajuntament durant el termini de 20 dies hàbils, a comptar de l’endemà de la publicació de l’anunci en el BOP de Girona, a fi i efecte que es presentin les al·legacions que es considerin pertinents, fent avinent que, en cas de no presentar-se’n, aquest acord quedarà elevat a definitiu sense necessitat d’un nou acord, moment en el qual es procedirà a fer constar en l’Inventari de béns municipal l’afectació i la desafectació de béns indicades.

    Durant el període d’informació pública, l’expedient podrà ser examinat a les oficines municipals (C. Mn. Jacint Verdaguer, 4) tots els dies feiners de les 9 del matí a les 2 del migdia. Així mateix, durant l’esmentat termini, es podran presentar al·legacions, bé en el Registre general de l’Ajuntament, bé per qualsevol dels altres mitjans indicats a l’article 38.4 de la Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú. Es publica per al general coneixement.

    Cornellà del Terri, 2 de maig de 2016 Salvador Coll i Baucells Alcalde

  12. lejarza said

    L’Ajuntament de Riudaura vol recuperar els camins vells

    Argelaguer – Vall del Llierca

    L’Ajuntament de Riudaura (Garrotxa) vol restablir traçats antics de camins que havien quedat en desús. Els considera un patrimoni del municipi i un potencial atractiu turístic.

    L’Ajuntament de Riudaura treballa en un projecte que considera “gran i complex”, però que està convençut que s’ha d’acabar convertint en un atractiu turístic per al municipi. Això sí, no el vol tirar endavant de qualsevol manera, tenen clar que els camins els han de recuperar de la mà dels seus propietaris.

    La intenció de l’Ajuntament és no quedar-se només en la recuperació dels camins. Un cop restablerts, podrien ser senders i incorporar-se a Itinerànnia, la xarxa de senders de la Garrotxa, Ripollès i l’Alt Empordà.

    La recuperació de camins és el gran projecte de territori i medi ambient de l’Ajuntament de Riudaura per aquest any i arriba després de la neteja de la Riera Riudaura que va fer l´any 2015. A la tardor, i amb l’ajuda d’un grapat de veïns que van fer de voluntaris, va poder netejar la llera de la Riera que passa pel municipi.

  13. lejarza said

    L’Ajuntament de Riudaura vol fer un catàleg de camins a partir de fotografies aèries

    09.06.2016

    RIUDAURA | DDG

    L’alcalde de Riudaura, David Jané (Fem Riudaura) i regidors van anar a l’Arxiu Històric de Girona, on van digitalitzar fotografies aèries del 1956. Es tracta de les imatges preses en el conegut com a vol americà. Una empresa americana va fer les fotografies per encàrrec de l’Oficina del Cadastre.
    “En el cas de Riudaura -segons va explicar l’alcalde- es pot comprovar com els camins eren més nets i la parcel·lació més petita”. Va afegir: “Els camps eren més petits i hi havia més masies destinades només a l’activitat agrícola”.
    Va assenyalar que ara l’Ajuntament definirà els camins de les fotografies i els contrastarà amb els plànols i d’altra documentació que hi ha a l’Ajuntament.
    A més, l’Ajuntament ha fet almenys 2 sessions amb veïns, caçadors i membres del Centre Excursionista Olot per tal d’acabar la definició dels camins.
    Feta la feina de documentació -segons va explicar Jané-, la idea és parlar amb els propietaris. La voluntat és negociar els passos, treure baranes i treure o condicionar els pastors elèctrics. El més important -segons va destacar- serà evitar el pas dels camins per davant de les façanes de les cases. “Abans -va indicar-, els camins passaven per les eres”. La idea, doncs, és negociar camins de circumval·lació per l’exterior de les cases.
    El pas final -segons ell- és mobilitzar els veïns de Riudaura. En una acció similar a les darreres neteges de la vora del riu, grups de voluntaris es dedicaran a netejar i marcar els camins.
    “Un cop els tinguem nets i -va explicar-, farem una fitxa de cada camí”. El pas final serà agrupar les fitxes en un catàleg de camins. Ha indicat que la previsió es tenir els camins catalogats a finals d’aquest any o principis del vinent.

  14. lejarza said

    L’Ajuntament de Riudaura inicirà la catalogació dels camins del municipi a partir d’imatges aèries captades per l’exèrcit americà el 1956

    L’Ajuntament de Riudaura recuperarà els antics camins del municipi a partir de les imatges aèries que l’exèrcit americà va captar el 1956, ara fa 60 anys. El consistori vol elaborar el catàleg de camins del municipi i incorporar-lo al Pla d’Ordenació Urbanística en els propers dos anys.

    L’Ajuntament de Riudaura vol identificar els actuals camins del municipi i recuperar els antics camins que han quedat en desús, per tal de tornar-los a fer útils i accessibles. Per poder-lo dur a terme, el consistori ha fet una troballa molt valuosa. Ha descobert que l’Arxiu de Girona guarda una sèrie de làmines fotogràfiques de l’exèrcit americà, corresponents al 1956, que identifiquen perfectament els camins que eren transitables a Riudaura fa 60 anys. A partir d’aquest material, l’Ajuntament vol iniciar una sèrie de treballs de catalogació i recuperació que començarà per la identificació de la xarxa de camins històrica del municipi i el manteniment d’una sèrie d’entrevistes amb els propietaris dels terrenys per on passen.

    El consistori vol elaborar el catàleg de camins del municipi que incorporarà al Pla d’Ordenació Urbanística en els propers dos anys, un objectiu que la corporació municipal es planteja a mig termini. L’Ajuntament de Riudaura inicia una feina feixuga però necessària per conèixer el patrimoni que el municipi té en referència a la seva xarxa de camins.

    http://www.olot.tv/noticies/lajuntament-riudaura-inicira-catalogacio-dels-camins-municipi-partir-dimatges-aeries-captades-lexercit-america-1956/

  15. lejarza said

    Tortellà inclourà el camí dels Comuns a la xarxa Itinerànnia

    05.08.2016

    TORTELLÀ | DDG, L’alcalde de Tortellà, Rafel Domínguez, ha anunciat la incorporació del camí del Comuns a la xarxa de senders Itinerànnia.
    El camí ha estat recuperat fa poc per un camp de treball, amb 24 nois i noies de tot Catalunya. L’activitat organitzada per la Generalitat va ser conduïda per la cooperativa Arriant amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tortellà.

    El cami dels Comuns -segons l’alcalde- és un trajecte d’una hora a peu que va del poble fins als terrenys comunals, abans explotats per tots els veïns.

  16. lejarza said

    Ajuntament de Mieres (Garrotxa)

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 13 – 19 de gener de 2017 núm. 219

    Edicte sobre resolució d’un expedient d’investigació de béns

    En data 23 de desembre de 2016 el Ple de l’ajuntament va aprovar per unanimitat dels membres presents, la resolució definitiva de l’expedient d’investigació d’ofici de béns relatiu als terrenys que conformaven el camí que anava del carrer de can Caló a l’antiga Font de can Batlle, adoptant els següents acords:

    1. reconèixer el caràcter de domini públic del passatge entre les cases número 16 i 18 del carrer de Can Caló.

    L’atermenament del vial públic queda fixat en el plànol que s’incorpora a l’expedient i forma part integrant del presents acords.

    Aquest caràcter de públic amb la qualificació de vial quedarà reconegut i grafiat en el POUM.

    2. Declarar l’interès de recuperar l’ús de pas públic del tram que a través del passatge entre les cases número 16 i 18 del carrer Can Caló dona continuïtat fins a la finca cadastral número 8, atès que d’aquesta manera es garanteix un accés a les finques colindants destinades a horts i jardins que no disposen de sortida directe a la via pública.

    En aquest sentit s’acorda promoure una modificació del POUM vigent a fi i efecte que incorpori en la seva documentació gràfica el dret d’ús públic del tram de camí que queda definit i grafiat en el plànol que consta a l’expedient i forma part integrant del presents acords.

    L’ús públic de l’esmentat tram ha de garantir el pas a peu i lliure de tots els veïns a través d’un camí d’una amplada de noranta centímetres, estant exclosa la possibilitat d’accés motoritzat.
    una vegada hagi estat reconegut aquest dret en el planejament municipal, l’ajuntament procedirà a executar el planejament, preferentment mitjançant la cessió o la constitució gratuïta d’un dret de servitud de pas públic que afectarà a les següents finques privades:

    – finca cadastral número 15 amb referència 0339815DG7603N0000DA

    – finca cadastral número 17 amb referència 17112A003000170000XP

    3. Procedir a inscriure el domini públic del passatge entre les cases número 16 i 18 del carrer de Can Caló a l’inventari municipal de bens.

    4. Fer públics els presents acords al BOP i al tauler d’anuncis de la Corporació, i al butlletí municipal.

    5. Facultar a l’alcalde-president per tal que realitzi i formalitzi tots els actes necessaris per a l’execució dels presents acords. acords que es fan públics als efectes del que estableixen l’article 53 del r.D 1372/1986, de 13 de juny, pel qual s’aprova el reglament de Béns de les entitats Locals, fent constar que contra aquesta resolució que posa fi a la via administrativa, es podrà interposar recurs contenciós administratiu davant el Jutjat Contenciós administratiu de Girona, en el termini de dos mesos a comptar des del dia hàbil següent al de la seva publicació.

    Alternativament i de forma potestativa, es pot interposar recurs de reposició davant el mateix òrgan que l’ha dictat, en el termini d’un mes a comptar des del dia hàbil següent al de la seva notificació.

    Mieres, 9 de gener de 2017 Enric Domènech i Mallarach Alcalde

    • lejarza said

      Real Decreto 1372/1986, de 13 de junio, por el que se aprueba el Reglamento de Bienes de las Entidades Locales.

      Art. 53.

      La resolución del expediente de investigación corresponde al órgano competente de la Corporación, previo informe del Secretario. Si la resolución es favorable, se procederá a la tasación de la finca o derecho, su inclusión en el inventario, y adopción de las medidas tendentes a la efectividad de los derechos de la Corporación.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: