Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La Garrotxa és mobilitza a favor de la conservació dels camins vells

Posted by lejarza en 11 febrero, 2015


Xerrada pel divendres, dia 13 de febrer, a les 8’3o del vespre, a la sala de cultura del Casal de Montagut i Oix”

La Garrotxa és mobilitza a favor de la conservació dels camins vells

Argelaguer – Vall del Llierca

Els Amics de Sant Aniol d’Aguja s’han afegit al manifest per la conservació dels camins vells que fa uns dies va impulsar el Centre Excursionista Banyoles.

La intenció és evitar la desaparició i la degradació dels vells senders per culpa de la creació de pistes forestals i del poc manteniment.

Per tal d’explicar la reclamació han programat una xerrada pel divendres, dia 13 de febrer, a les 8’3o del vespre, a la sala de cultura del Casal de Montagut.

La idea és explicar un manifest, en el qual les entitats excursionistes demanen adhesions. Les explicacions aniran a càrrec d’Ernest Costa, Kim Agustí, Quim Oliver i Joan Pontacq.


En el manifest exposen: “Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic.

Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques particulars”.


Segons l’escrit, la mala situació dels camins es contradeix amb el fet que “Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgen a les nostres comarques amb l’interès de conèixer el territori a peu i ho fan en base a recórrer els camins vells perquè des d’ells es percep millor la història, la natura i el territori.

Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà”.


Per salvar els camins en demanen un inventari.

Anuncios

4 comentarios to “La Garrotxa és mobilitza a favor de la conservació dels camins vells”

  1. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 29 – 12 de febrer de 2015 Pàg. 111
    Administració Local Consorcis
    Núm. 1367
    CONSORCI DE L’ALTA GARROTXA
    Edicte d’aprovació definitiva del pressupost i la plantilla de personal per a
    l’exercici 2015
    Havent-se exposat al públic el Pressupost del Consorci de l’Alta Garrotxa
    per a l’exercici 2015 i la plantilla orgànica segons s’anuncia
    en el Butlletí Oficial de la Província número 10, de data 16 de gener
    de 2015, i atès que durant el termini d’exposició, no s’ha presentat
    cap al·legació, es fan públics el Pressupost resumit per capítols i la
    plantilla orgànica del personal al servei de la corporació, un cop
    aprovats definitivament.
    ESTAT DE LES DESPESES (ECONÒMIC)
    CAPÍTOLS EUROS
    I DESPESES DE PERSONAL 59.362,89
    II DESPESES DE BÉNS CORRENTS I SERVEIS 107.886,71
    III DESPESES FINANCERES 500,00
    VI TRANSFERÈNCIES CORRENTS 11.688,80
    VI INVERSIONS REALS 57.817,83
    SUMA 237.256,23
    ESTAT DELS INGRESSOS (ECONÒMIC)
    CAPÍTOLS EUROS
    III TAXES I ALTRES INGRESSOS 2,00
    IV TRANSFERÈNCIES CORRENTS 212.235,40
    V INGRESSOS PATRIMONIALS 1,00
    VII TRANSFERÈNCIES DE CAPITAL 25.017,83
    SUMA 237.256,23
    PLANTILLA DE PERSONAL
    PERSONAL DE REGIM LABORAL
    Denominació Grup Places Vacants Observacions
    Tècnic superior A-1 1 –
    Auxiliar administratiu C-2 1 –
    Contra l’aprovació dels presents acords es pot interposar recurs
    contenciós administratiu, en el termini de dos mesos des de la publicació
    d’aquest edicte, davant la Sala del Jutjat del Contenciós Administratiu
    de Girona .
    Olot, la Garrotxa, 3 de febrer de 2015
    Santiago Reixach i Garriga
    Pressupost

  2. lejarza said

    El Pla Especial de l’Alta Garrotxa continua esperant 4 anys després

    9 de febrer de 2015
    Per Jordi Altesa

    Ni rastre del Pla Especial de l’Alta Garrotxa. Fa 4 anys que la Generalitat té guardat en un calaix aquesta eina important per regular les activitats que es fan en els 329 quilòmetres quadrats d’espai natural protegit. El territori està molest perquè tirar-ho endavant no li suposa gastar més diners al Govern i ja temen que no s’aprovarà abans no s’acabi la legislatura.

    El Pla Especial de l’Alta Garrotxa són les normes i mentre la Generalitat no fa el pas, el joc està aturat amb temes com la recuperació de conreus i activitats econòmiques com un restaurant. Des del 2010 que el Consorci de l’Alta Garrotxa va presentar el projecte a la Generalitat i des d’aleshores el dossier no fa el primer pas que és l’aprovació inicial. Un retard que no s’expliquen alcaldes com el de Sales de Llierca, Miquel Palomeras, perquè no és una qüestió de diners.

    El què demanen des de Sales és que almenys es faci l’aprovació inicial d’aquest Pla Especial redactat al llarg del 2010 per començar a fer una anàlisi global des del sector i avançar. A l’espera d’això, en pengen propostes de restauració o de recuperació de conreus. Palomeras explica que ja fa temps que els diuen que “al proper desembre es farà l’aprovació” però passen els anys i de moment no és així. Ara, amb les eleccions a la cantonada ja es tem que el Pla no s’aprovi fins a la legislatura que ve. D’aquesta manera, l’aprovació inicial del Pla Especial ja sumaria 5 anys de retard. Per això per l’alcalde de Sales, i antic president del Consorci de l’Alta Garrotxa, comença a veure complicada l’aprovació abans no es dissolgui el Parlament al juliol.

    La previsió inicial era que el Pla Especial s’aprovés de manera definitiva al 2012, però a principis del 2015 no hi ha ni tan sols l’aprovació inicial per part del Departament responsable: el d’Agricultura.

  3. lejarza said

    MANIFEST A FAVOR DELS CAMINS VELLS
    Quins són?
    Són camins antics, centenaris, ancestrals. Es caracteritzen per tenir poca amplada i per
    un traçat sinuós, atès que segueixen totes les irregularitats orogràfiques. Eren les antigues
    vies de comunicació de la gent d’abans, que comunicaven pagesies, construccions religioses,
    pobles…Foren enginyats per anar a peu o amb animals de bast.
    El valor actual
    Valor turístic
    Persones d’arreu del país i de l’estranger viatgen a les nostres comarques amb l’interès
    de conèixer el territori a peu i ho fan recorrent els camins vells perquè des d’ells es percep
    millor la història, la natura i el territori. Es tracta d’un turisme de qualitat que respecta la
    terra i hi aporta uns beneficis econòmics. Per posar un exemple, l’any 2013 els senders de la
    xarxa Itinerànnia van tenir un impacte econòmic de 3.263.645 euros a les comarques del
    Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà. Una xifra a tenir en compte i més en temps de crisi.
    Per tant, els camins de què parlem són un potencial turístic de primera qualitat.
    Valor excursionista
    Quan va néixer l’excursionisme, ara fa més de 130 anys, els camins vells van
    començar a tenir un ús lúdic. I des de fa unes dècades s’estant senyalitzant per tal de donarlos
    a conèixer. Són les infraestructures necessàries i indispensables per als excursionistes, de
    la mateixa manera que els camps de futbol, pistes de bàsquet, piscines, etc. ho són per als
    diferents tipus d’esportistes.
    Valor patrimonial i històric
    Pels camins antics hi ha fluït una part important de la vida de la societat que habitava
    al seu entorn. Han vist transitar tropes, reis, personalitats, viatgers, ramades i pastors,
    bosquetans, traginers, veïns que anaven o venien de mercat o de festa major, veïns que es
    duien a batejar o a enterrar, mercaders…La llista seria molt llarga. Amb un passat com aquest
    és fàcil imaginar que els camins expliquen la història i les arrels que ens conformen.
    Materialment tenen un valor arquitectònic gens menyspreable. Hi ha camins molt
    elementals i n’hi de més complexos, amb nombrosos passatges empedrats o que disposen
    d’elements viaris com trencaaigües, clavegueres, pontets, murs protectors o de sustentació,
    creus, oratoris…En el seu conjunt constitueixen una densa xarxa viària d’una enginyeria i
    interès constructiu enormes.
    Per tot això són un valor a preservar, són un patrimoni de tots, que hem heretat dels
    nostres avis i que cal transmetre als nostres néts.
    I si al segle XIX l’excursionisme fou capaç de salvar un patrimoni en forma d’esglésies i
    altres elements construïts que perillaven greument, ara és ineludible que defensi els camins.
    Problemàtica
    Tant la línia de costa com els cursos fluvials i els camins són espais de domini públic.
    Malgrat això, aquests darrers tenen la continuïtat poc assegurada. Molts ja han desaparegut i
    altres es malmeten de manera greu en patir agressions d’infraestructures noves (moltes
    vegades pistes forestals o carreteres), les explotacions fustaneres i el tancament de finques
    particulars.
    Amb l’arribada de la modernitat l’ús dels camins va minvar extraordinàriament però
    d’ara endavant no farà més que créixer. D’aquí que hauran de tenir el suport jurídic que
    calgui, com el tenen els vials oberts al trànsit rodat.

    MANIFESTEM QUE:
    – És més agradable i interessant caminar per un camí vell que no pas per una pista forestal o
    una carretera, perquè no hi per passen vehicles a motor, segueixen de més a prop els
    accidents del terreny i ens fan entendre de manera admirable el territori.
    – Urgeix l’inventari i la protecció dels camins vells pels seus valors turístics, excursionistes i
    patrimonials.
    – L’explotació dels bosc és possible sense afectar els camins vells de manera negativa.
    – Amb bona voluntat per part de les administracions públiques, propietaris, llenyataires,
    excursionistes…, podem aconseguir que els camins vells no quedin perjudicats a causa de
    l’explotació forestal o la realització d’obres.
    – Els camins vells van ser construïts amb molt d’enginy i molt esforç pels nostres
    avantpassats i això es mereix un respecte. Per tant, s’hauria de reflexionar abans de fer-los
    malbé i pensar si dintre de poc ens haurem d’avergonyir per no haver actuat amb la
    diligència exigible. Si es destrueixen, també esborrarem una part de les nostres arrels.
    – Demanem a les administracions que se sensibilitzin i que protegeixin els camins vells.
    Amb aquesta finalitat serà precís que recuperin els drets que els emparen com espais públics,
    o bé que estableixin les lleis que siguin pertinents.

    Entitat

    Associació de Veïns d´Argelaguer
    ……………………………………………………………………………………………………………………….
    vull manifestar la meva adhesió a aquest manifest.

    Montagut i Oix 13 febrer
    A …………………………………….., ……………. de ………………………………………………. de 2015

    AVA
    Signat

  4. lejarza said

    El ple de la Vall d´en Bas aprova el canvi de traçat del camí de can Vedella

    01.11.2015

    VALL D’EN BAS | DDG

    L’Ajuntament de la Vall d’en Bas va aprovar en el seu darrer ple el canvi de traçat del camí de can Vedella. L’acord es va aprovar amb la unanimitat de La Vall Plural-AM i el grup de CiU. Això no obstant, van condicionar l’aprovació a una consulta a la propietat.
    L’acord va ser presentat per Lluís Amat (alcalde la Vall d’en Bas per la Vall Plural-AM). “Es tracta -va dir- de desafectar el tram de camí públic que passa per una parcel·la de can Vedella per posar-lo a l’extrem de la finca. Va explicar: “Sempre que algú vol desplaçar un camí públic es posen tres condicions bàsiques. Primer que el desplaçament sigui dins de la mateixa finca del propietari i que no afecti ningú més i segon que el traçat no sigui més llarg i que es faci una exposició pública. Va concloure: si no hi ha inconvenients es desafecta del domini públic el camí vell i s’afecta pel domini públic el camí nou.
    Sobre el cas, va explicar: “Ens ho hem estat mirant i hi ha un petit dubte, perquè hi ha dos camins públics i sembla que només es desplaça el que hi ha més a l’extrem”.
    Com que l’altre camí passa per dins de la casa, van decidir concretar quin s’ha de canviar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: