Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Campanya electoral anti-Podem

Posted by lejarza en 5 febrero, 2015


Campanya electoral anti-Podem


Fernando Guerrero Barrio, Girona


Quan falten deu mesos per a les eleccions generals ja ha començat la campanya electoral prèvia, la de la por, ja que el bipartidisme que ha governat durant els últims 35 anys té por de perdre l´exclusiva que els ha permès alternar-se en el govern durant anys, però la societat que ha patit les conseqüències d´aquests governs, sobretot el del Sr. Rajoy, ha dit «prou». El partit Podem, liderat per Pablo Iglesias, ha promès un canvi, i està rebent el suport d´una gran majoria de ciutadans, que ja no creuen les promeses dels que ens han portat a la precarietat i la misèria.


L´opció triada per combatre aquesta por és perseguir i investigar el passat dels membres de Podem amb l´objectiu de desprestigiar-los, estratègia que no els servirà ja que ells no són els més adequats per donar lliçons de moral i corrupció, tots dos tenen un gran historial de casos de corrupció sense resoldre després de diversos anys d´instrucció i sense ganes de fer-ho, casos com Gürtel o ERO han provocat el canvi dels jutges per dilatar el procés.


Estic fart que els polítics en els actes de campanya es dediquin només a criticar Podem i no parlin dels seus programes electorals. Es critica el programa de Podem per ser irrealitzable, i això ho diu el Sr. Rajoy, que no ha complert el seu i que el va portar a la Presidència del Govern enganyant onze milions d´electors que el van votar. Si us plau, no enganyin de nou el poble que aquest ha despertat i vol un canvi com en el seu dia va fer Felipe González.

Deixin de perseguir Podem i facin la política del seu partit.

Anuncios

Una respuesta to “Campanya electoral anti-Podem”

  1. lejarza said

    La por a Podem

    11.02.2015

    “La transversalitat electoral de Podem configura un partit de centre interclassista i com és sabut en sociologia política el partit
    del centre és el que guanya”

    AGUSTÍ CASANOVA I MASFERRRER Passen les setmanes i el nou partit Podem es manté en les enquestes com la segona força, per darrere del PP i per primer cop supera el PSOE en estimació de vot i vot directe en el supòsit que ara es convoques sin unes eleccions generals. Uns fins donen quasi un empatat entre Podem i el PP; on no hi ha divergència en l’anàlisi de l’enquesta és en que Podem ha deixat fora de joc el PSOE com el partit alternativa i s’han situat ells en el seu lloc.
    Alguns comentaristes insisteixen que Espanya no és Grècia, una evidència indiscutible, atès que Sòcrates, Plató, Aristòtil i Homer eren hel·lènics, com també l’Acròpoli, però sí que geogràficament són penínsules del sud d’Europa, separades per una distància considerable, però que en l’època de la fluïdesa comunicacional s’han acostat i la llunyania física ha perdut importància; Grècia, Gran Bretanya, com els Estats Units, són ara els nostres veïns del carrer del costat. Un servidor sí que creu que influirà en l’electorat espanyol que el nou govern grec presidit per Alexis Tsipras presenti analogies amb la formació de Pablo Iglesias.

    Un gran avantatge de Podem respecte a les formacions polítiques tradicionals, que representa una qualitat molt sol·licitada pels ciutadans, rau en el fet que els dirigents més encimbellats no poden ser menystinguts com a gent de partit, sinó individus que s’han guanyat les garrofes en altres ocupacions laborals, quasi totes universitàries i alguns s’han prestigiat pencant en aquestes activitats. El fet que siguin tots de la facultat de Ciències Polítiques de Madrid fa un tuf endogàmic, de colla de col·legues que junts van de tapes per les tavernes, per aquest motiu Podem ha d’obrir-se, ha d’oxigenar-se donant entrada a aire fresc procedent d’altres àrees laborals i professionals. Si bé és cert que hi ha una repugnància als polítics fets des de dins del partit, que no han compaginat la militància amb feines externes, encara molta gent els fa confiança, el cas més clar és el de Susana Díaz, candidata a seguir presidint la Junta andalusa.

    Podem tampoc està tacat per casos de corrupció; s’acaben d’estrenar. Insisteixo: no són gent nodrida a la cuina dels partits, que hagin tingut com a única ocupació a la vida la lleialtat, dir sempre sí i sol·lícits han acatat les ordres perqè si no ho haguessin fet no haurien tingut cap rellevància en l’engranatge del partit. Militants fidels pels quals la realitat ha estat interpretada i mediatitzada per una lectura prèvia feta per un capitost teòric, l’encarregat de filtrar les dades i de donar consignes i missatges perquè els súbdits les propaguin.

    Així doncs, Podem és gent “normal” del carrer, si voleu del carrer de les facultats universitàries, però del carrer de la vida juvenil, on el món no queda restringit a una visió estreta i unidimensional, sinó que ateny altres interessos com poden ser la formació acadèmica, la pròpia promoció en la competitiva universitat, la diversió, els viatges i la relació social amb persones diverses, no com acostuma a passar en els partits que els militants només freqüenten gent de la seva pròpia corda a fi d’evitar que ideològicament es desencaminin. Si bé últimament Podem s’assembla també a la casta a la qual vol combatre i també cada dia és més secta, puix aconsella els simpatitzants a fugir d’influències de mals periodistes i de canals televisius adversos a la causa.

    A hores d’ara Podem és la projecció del descontentament, del cabreig social. És l’externalització massificada i compacta de la indignació. Treu vots especialment dels cinc milions d’aturats, àdhuc del mercat jove i del centre que havia votat al PSOE; la franja d’edat que més se li resisteix és la de les persones de més de 60 anys, que no veuen massa clara la intenció d’aquest grup de distingits senyorets universitaris avorrits fent classes, que han format un nou partit. La transversalitat electoral de Podem configura un partit de centre interclassista i com és sabut en sociologia política el partit del centre és el que guanya i el que obté el poder.

    Que té Podem que atregui tanta i tan diversa gent? Els dos partits convencionals, PP i PSOE s’han envellit, no han fet un bon relleu generacional, romanen les mateixes cares de dècades anteriors, estan tarats per males experiències en la gestió del Govern central, presenten massa casos de corrupció i el pitjor de tot, han demostrat que els fa mandra o pànic una investigació a fons dels individus tacats per la corrupció. Però si una raó ha estat cabdal per enlairar Podem han estat les aparicions de Pablo Iglesias a La Sexta, que l’han convertit en un fenomen mediàtic, modula bé la veu, es mostra empàtic, fa ús d’una gestualitat gens convencional pensada per resultar atractiu, quan li convé és graciós, igual que pot ser greu i transcendent i el seu discurs esdevé senzill i entenedor.
    Acusen Podem de no tenir experiència de govern. L’experiència s’aprèn i es demostra exercint-la, com el moviment caminant. També diuen que és una bombolla multicolor, un globus, que esclatarà. Si això passa, molts diran: “ja ho deia que aquests nois sense corbata no hi entenien res”. Ningú pot predir amb seguretat el futur.

    També les enquestes internes dels dos partits, amb el suport d’altres publicades en la premsa, indiquen l’ascens de Podem. Si a Grècia ha estat senzill que l’esquerra de Syriza plantés cara a la troica, igual de fàcil hauria de ser fer-ho aquí, pensen els futurs votants de la formació de Pablo Iglesias.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: