Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

30 anys trencant cucs

Posted by lejarza en 5 febrero, 2015


30 anys trencant cucs

Josep Valls Grau

Això, que és com un embarbussament, és ben bé el que passa ara mateix a Olot, concretament a Ràdio Olot. El dia de Santa Llúcia, més d’un centenar de persones es van reunir a Santa Pau en un dinar de celebració especial. Perquè el dinar trobada que es fa cada any entre tots els qui tenen alguna cosa a veure amb el programa Trenquem el cuc (Ràdio Olot, dissabtes de set a nou del matí) aquest any ha estat el que fa trenta. Tants anys seguits d’un programa de ràdio és una proesa. I fer-ho com ho fan els d’Olot, que han sabut engrescar tanta gent per col·laborar-hi, és una gran proesa.

El programa és conduït per Josep Guix (“en Pitu Guix”, li diu tothom), dóna a conèixer qüestions relacionades amb el camp, la pagesia, la meteorologia i té un gran nombre de col·laboradors d’arreu del país, alguns d’històrics i tots bons coneixedors del sector. Aquest dia, la sobretaula del dinar de Santa Pau celebrant la trentena va resultar molt emotiva i autèntica. Vaig quedar parat com en Pitu Guix havia pogut convèncer tanta gent, i de tan lluny, per treballar de franc en el programa, que continua exhibint una bufera quasi miraculosa, en els temps que corren. Al dinar hi havia gent de l’Empordà, de la Cerdanya, del Penedès, del Vallès, de les terres de Lleida… i tothom hi va poder dir la seva en relació amb el programa, amb els sectors agrari, ramader i meteorològic, de manera que la sobretaula va resultar, a més d’emotiva i autèntica, prou pedagògica. El dinar, de gran qualitat i variació, començava amb unes frescals amanides on hi havia de tot; passant després per uns fesols fregits amb carlins, cloïsses i rossinyols (a Olot en diuen “vaquetes”); un suquet de sèpia; botifarra, xistorra, llom i conill a la brasa; seguint amb un devessall de pomes i mandarines arribades de lluny, i un final de pastissos, farinetes de fajol i uns digestius de rabiosa eficiència gàstrica, d’acord amb la tradició carmelitana.

El gran Manelic de Pera, amb el seu acordió, la seva guitarra i les seves cançons, va ser el complement ideal a la festassa del trobament i de l’amistat que, gràcies a l’entusiasme i l’estimació per la terra, des d’Olot (deixin-m’ho dir així) és un exemple ideal de la manera de ser i de fer de la nostra gent, d’un cap a l’altre de Catalunya. Que sigui per molts anys i bons –com diuen a Eivissa.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: