Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 19 enero 2015

El Govern de Catalunya declara l’any 2015 com a l’Any de les Biblioteques

Posted by lejarza en 19 enero, 2015

El Govern de Catalunya declara l’any 2015 com a l’Any de les Biblioteques

Argelaguer – Vall del Llierca

El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya.

Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes.

Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.

Anuncios

Posted in Uncategorized | 14 Comments »

Consell Comarcal de la Garrotxa conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Garrotxa Líder

Posted by lejarza en 19 enero, 2015

Consell Comarcal de la Garrotxa conveni de col·laboració amb la Fundació Privada Garrotxa Líder

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 11 – 19 de Gener de 2015 Núm. 187

Edicte sobre l’aprovació d’un conveni de col·laboració amb una entitat

En data 11 de desembre de 2014 el Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, va aprovar la pròrroga anual per a l’any 2015 del conveni de col·laboració entre el Consell Comarcal de la Garrotxa i la Fundació Privada Garrotxa Líder que té per objecte el desenvolupament integral i sostenible de la comarca en matèria de promoció econòmica, que va ser inicialment aprovat en data 8 de juliol de 2010 (fet públic al BOP de Girona número 41 de data 1 de març de 2011).

Els mateixos acords varen aprovar que el Consell Comarcal de la Garrotxa assumeixi les competències de Responsable Administratiu i Financer del grup d’acció local Fundació Privada Garrotxa Líder, les funcions del qual exercirà l’interventor de l’organisme, al qual s’autoritza per a compatibilitzar aquestes funcions amb el seu propi càrrec al Consell Comarcal de la Garrotxa.

Acords que es fan públics als efectes oportuns.

Olot, la Garrotxa, 18 de desembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

CiU-ERC van decidir assassinar la conselleria de Medi Ambient

Posted by lejarza en 18 enero, 2015

CiU-ERC van decidir assassinar la conselleria de Medi Ambient

Josep Puigamunt, Argelaguer (Garrotxa)

Una desena de reputades entitats ecologistes han firmat un manifest per denunciar la inoperància del director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, Antoni Trasobares. L’acusen de passivitat i desídia envers els parcs naturals catalans, els espais protegits, la recuperació de fauna i flora… Adverteixen que el patrimoni natural de Catalunya està abandonat.

CiU-ERC van decidir assassinar la conselleria de Medi Ambient. L’excusa va ser l’estalvi però la finalitat real era carregar-se tots els mecanismes de protecció que durant els anys del Tripartit, i també de l’anterior Convergència, s’havien creat per recuperar el medi català arrasat pel desenvolupament tercermundista del franquisme.

Recordaran que Felip Puig, el sicari d’Artur Mas quan eren a l’oposició, llençava fletxes, bales i míssils, per denunciar que el Govern català destruïa l’economia essent massa rígid amb les normes.

Quan van arribar al govern, el primer que van fer va ser matar la Conselleria de Medi Ambient, van convertir-la en una Direcció general de la Conselleria d’Agricultura, una activitat a vegades enfrontada amb el medi.

No només fan això, sinó que li donen a Unió, un partit que té la mateixa sensibilitat ambiental que un piròman que, evidentment, el primer que fa és posar-hi al capdavant un inútil que no destorbi el pla premeditat: Retornar el poder als cacics econòmics dels municipis amb l’errònia idea que els ajudarien a aixecar el país.

Foto: Clara Pérez- Observant aus aquàtiques durant la posta de sol a la resclosa d’en Bassols Argelaguer 10/1/2015

Foto: Clara Pérez- Observant aus aquàtiques durant la posta de sol a la resclosa d’en Bassols Argelaguer 10/1/2015

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Privatització de serveis públics i corrupció

Posted by lejarza en 18 enero, 2015

Privatització de serveis públics i corrupció

Francisco J. Bastida

Un dels focus de corrupció municipal i autonòmica més importants és el de la concessió de serveis públics a empreses privades. A la llum han sortit nombrosos casos -Púnica, Pokemon i Aquagest, entre d’altres- que posen en relleu la interessada desqualificació de la gestió pública d’aquests serveis. Els que haurien de defensar el públic, els representants polítics amb responsabilitats de govern, s’han lliurat en els últims quinze anys a la tasca de privatitzar la cosa pública, donant en safata a companyies privades l’explotació -mai millor dit- de serveis públics amb l’argument que són més eficaços i que el que li interessa al ciutadà no és qui gestiona el servei, sinó com el gestiona. Només es coneix la punta de l’iceberg de la corrupció que hi ha darrere de tanta externalització de serveis públics i segurament, si es treu el vel dels arranjaments haguts i de les comissions cobrades, pocs governs locals i autonòmics quedarien lliures d’esquitxades. La trista evidència després d’aquests anys és que els elegits per gestionar la cosa pública s’han dedicat a desacreditar els serveis públics dels que eren i encara són responsables i a no buscar l’eficiència dels recursos materials i humans de l’Administració al seu càrrec. Uns van entrar ja amb la idea preconcebuda de la superioritat del privat sobre el públic i altres s’ho van acabar creient. En ambdós casos, l’ungüent que podia haver-hi darrere de la privatització dels serveis públics va actuar com un poderós argument no només per iniciar la política liberalitzadora sinó també per no posar-li metes, tant si es tracta de l’educació o de la sanitat.

Aquesta corrupció econòmica porta causa d’una altra encara més greu. Es tracta de la corrupció del propi concepte de servei públic. Per descomptat, la desfiguració del servei públic pot procedir de la pròpia gestió pública amb una mala prestació del servei o amb un cobrament abusiu de taxes. Però, amb independència de si hi ha preu o recompensa per als que participen en la decisió, el fet d’assignar a una empresa privada la gestió de determinats serveis públics distorsiona l’essència d’aquests, pensats no per la seva rendibilitat econòmica, sinó per la seva utilitat social. Per exemple, la grua municipal no retira els cotxes que obstaculitzen el trànsit, sinó majorment els que són més fàcils d’arrossegar, i el policia local que acompanya el conductor de la grua es posa a disposició de l’empresa concessionària en lloc de verificar l’autèntica finalitat del servei públic. El mateix passa amb el servei d’estacionament en zona blava i ho corrobora la possibilitat, presentada com a gran avenç, de poder prorrogar per mitjà del telèfon el temps de la plaça ocupada, impedint la seva rotació. I igual passa amb el servei d’abastament d’aigua i d’electricitat i no diguem amb els d’educació i sanitat.

La manca de transparència de la gestió pública esdevé una cosa natural en l’externalització de serveis, amb l’argument que són empreses privades les encarregades de la gestió. El control dels serveis públics es fa opac, però a l’hora de respondre per la mala gestió, a qui es reclama és a la titular del servei, és a dir a l’Administració. Si abans era necessari redimensionar el sector públic de l’economia, avui cal redimensionar el sector privat dels serveis públics i ampliar el seu control polític i jurídic. És una qüestió que afecta el nucli de l’Estat social i democràtic de dret.

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

Museu dels Volcans: Una erupció a la Garrotxa seria igual que la d´El Hierro

Posted by lejarza en 18 enero, 2015

Museu dels Volcans: Una erupció a la Garrotxa seria igual que la d´El Hierro

Diari de Girona (DdG) Xavier Valeri – Olot

“Aquesta erupció és exactament igual a si mai hi hagués una erupció aquí a la Garrotxa”, va comparar el geòleg Llorenç Planagumà. La irrupció de matèrial volcànic a la superfície, amb la qual Planagumà va basar la comparació és la de l’illa del Hierro (Canàries-2011). Va precisar: “El que passa és que en el cas del Hierro l’erupció va ser submarina”. Va precisar: “Va sortir de dins del mar i aquí sortiria de l’exterior”. Segons ell, el Volcà Croscat va tenir el mateix procés que el del volcà de la illa d’El Hierro el 2011.

Planagumà va fer la comparació a l’acte d’obertura de l’exposició El Hierro, l’erupció amagada al Museu dels Volcans d’Olot. A més del geòleg Llorenç Planagumà, van ser a l’obertura Montserrat Mallol Soler d´Argelaguer (directora del Museu de la Garrotxa) i Estanis Vayreda (regidor de Cultura). La mostra restarà oberta fins al 6 d’abril.

El Croscat (Santa Pau) és un volcà molt jove, perquè només fa 14.000 anys de la seva darrera erupció. De l’eclosió de foc, fum i lava del Croscat n’ha quedat el con volcànic més gran d’Europa.

L’erupció d’El Hierro (octubre del 2011) va notar-se per un seguit de terratrèmols. La causa era una erupció submarina situada a 3 quilòmetres de l’illa i a 300 metres de fondària. Quan va acabar va deixar un volcà submarí de 100 metres d’alçada, un diàmetre base de 700 metres i un con volcànic de 120 metres.

Planagumà va dir que les explicacions sobre el vulcanisme i el procés que va originar l’erupció d’El Hierro, no són les estrelles de la mostra. Segons el seu criteri, el principal atractiu és una pedra de restingolita que centra l’exposició. Es tracta d’un tros de roca no magmàtica que amb d’altres va emergir per causa dels vapors del volcà que tenia dins. Uns pescadors que van anar-hi en van treure moltes de l’aigua abans que sense gasos es tornessin a submergir.

Sobre la potencià dels volcans, Planagumà va mostrar les esllavissades provocades pels volcans a El Hierro. Va indicar que l’enfonsament de parts d’una illa provoca un tsunami. Per exemple, si el Teide de Tenerife s’enfonses el tsunami -segons ell- arribaria a la costa est dels Estats Units.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Pressupostos per als funcionaris

Posted by lejarza en 17 enero, 2015

Pressupostos per als funcionaris

Pere Solà

Sembla que finalment els pressupostos catalans tiraran endavant. Més retallades de serveis socials, més diners per aquest eufemisme batejat com a “estructures d’Estat” i, sobretot, recuperar la paga extra als funcionaris. Els polítics només es preocupen dels seus i, sobretot, que aquesta elevada borsa de votants -la majoria d’ells propers o afiliats als partits que governen- no els castigui a les urnes.

Recuperar aquesta paga extra costarà més de 500 milions d’euros. No seré jo qui defensi l’eliminació d’una part del salari als funcionaris, però, per molts discursos pretensiosos que pronunciïn Rajoy i Mas, encara no hem sortit de la crisi. Pensa el Govern CiU/ERC en la molta gent que s’ha quedat sense feina i no l’ha recuperat? O en molts altres treballadors que si bé mantenen l’ocupació han vist substancialment rebaixat el seu salari. Aquestes persones han perdut molt més que els funcionaris i el seu Govern els deixa desamparats.

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Consorci del riu Fluvià acord del Consell plenari sobre la dissolució i liquidació del consorci

Posted by lejarza en 17 enero, 2015

Consorci del riu Fluvià acord del Consell plenari sobre la dissolució i liquidació del consorci

Vall del Llierca – Argelaguer

Els municipis que integren el Consorci del Fluvià són: Argelaguer (Vall del Llierca), Bàscara, Besalú, Cabanelles, Crespià, Esponellà, Garrigàs, Maià de Montcal, Palau de Santa Eulàlia, Pontós, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Serinyà, Torroella de Fluvià, Ventalló, Vilaür i Vilademuls.

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 9 – 15 de gener de 2015 Administració Local Consorcis Núm. 264

Edicte relatiu a l’acord del Consell plenari del Consorci del Fluvià sobre la dissolució i liquidació del Consorci.

El Consell Plenari del Consorci del Fluvià, va acordar en sessió del dia 22 de desembre de 2014, proposar la dissolució i liquidació del Consorci del Fluvià.

Tanmateix aquest acord s’ha sotmès a ratificació dels plens dels respectius ajuntaments que integren el Consorci del Fluvià.

La qual cosa se sotmet a informació pública pel termini de 30 dies.

Esponellà, 9 de gener de 2015 Rosa Teixidor i Planells Presidenta

Als 19 municipis del Consorci del Fluvià les arques estan buides

https://llierca.wordpress.com/2012/01/19/als-19-municipis-del-consorci-del-fluvia-les-arques-estan-buides/

Argelaguer riu Fluvià Les rescloses Horta d´en Molí Carlot  riu Fluvià

Argelaguer riu Fluvià
Les rescloses Horta d´en Molí Carlot riu Fluvià

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Consell Comarcal de la Garrotxa desafectació d’una peça de terreny pel servei públic de recollida i custòdia d’animals domèstics

Posted by lejarza en 17 enero, 2015

Consell Comarcal de la Garrotxa desafectació d’una peça de terreny pel servei públic de recollida i custòdia d’animals domèstics

Vall del Llierca – Argelaguer

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 10 – 16 de Gener de 2015 Núm. 128

Edicte sobre desafectació d’un be immoble i expedient de permuta.

Es fa públic l’inici de l’expedient de desafectació d’una peça de terreny d’aproximadament 1446m2 que s’ha de segregar de la finca registral número 12526 que coincideix amb la parcel.la 160 del polígon 27 del cadastre de rústica d’Olot.

L’esmentada finca actualment està afectada en la seva totalitat pel servei públic comarcal de recollida i custòdia d’animals domèstics, no obstant esdevé innecessària als efectes del seu aprofitament a favor del servei públic, i per tant és susceptible de desafectació.

La desafectació es realitza amb la voluntat de procedir a formalitzar una permuta de terrenys amb la propietat veïna a fi d’ordenar les propietats del sector i aconseguir un major aprofitament i funcionalitat a totes les peces de terreny sense necessitat de procedir a l’expropiació del camí privat que dóna accés a les instal·lacions públiques de les gosseres comarcal, el qual després de l’operació de permuta esdevindrà públic i serà qualificat de domini públic i inventariat a favor de l’Ajuntament d’Olot.

A efectes de permuta la finca propietat del Consell Comarcal de la Garrotxa té un valor de 5.117,26 euros i les finques propietat de J.C.V i E.P.R tenen un valor de 5.166,94 euros. D’acord amb l’informe tècnic de valoració que consta a l’expedient, es considera que el valor dels bens a permutar és tècnicament equivalent i per tant es pot procedir a la permuta sense cap compensació econòmica a favor de cap de les parts.

Simultàniament a l’acord de desafectació, també es sotmet l’expedient de permuta a informació pública mitjançant edictes al BOP, DOGC i en e-tauler d’anuncis del Consell Comarcal durant el termini d’un mes. Durant aquest termini qualsevol persona interessada podrà consultar l’expedient i presentar les al·legacions o

reclamacions que consideri oportunes. En cas que no es presentin al·legacions, els acords i la desafectació de la peça de terreny esdevindrà definitiva, sense perjudici que es requereixi la convalidació dels acords pel Ple de la Corporació.

Olot, la Garrotxa, 7 de gener de 2015 Joan Espona i Agustín President

Posted in Uncategorized | 3 Comments »

La Diputació de Girona, aquí no s’acaba la cosa

Posted by lejarza en 15 enero, 2015

La Diputació de Girona, aquí no s’acaba la cosa


Francesc Buixeda Cabré, Santa Pau (Garrotxa)


Ho recordeu?, la Diputació de Girona va sortir a la premsa pel tema dels assessors (polítics designats a dit) que cobraven i ni tan sols anaven físicament al lloc de treball, l’assumpte encara està subjudice”.


Sense resoldre aquest embolic, se n’inicia un altre, la intervenció de l’esmentat organisme, informa a la Presidència que alguns diputats han esgotat o superat les consignacions per a dietes d’assistència als òrgans de govern previstes per l’anualitat del 2014, la direcció de la Diputació regularitza la situació, constituint el Consell de Govern i nomenant nous membres de la Junta de Govern, s’incrementen les dotacions i assumpte resolt!


Ara a petició del Jutjat s’han vist obligats a demanar la devolució a quinze diputats actuals i anteriors, les dietes per assistència a reunions perquè no hi varen assistir.

Les quantitats a retornar van des de 6.000 a 47.000 euros, ja que solament es poden reclamar a partir del 2010, les anteriors ja han prescrit, quina llàstima!


Una mostra contundent de com funcionen la majoria d’administracions públiques, per una banda col·locant personal de “confiança” a dit i per l’altra aprovant-se les seves pròpies retribucions i privilegis: “jo m’ho entenc i jo ballo sol”.


A l’inici de la crisi, la classe política no parava de dir “abaixarem les nostres retribucions, reduirem el personal de confiança i les empreses públiques innecessàries”. Què han fet fins ara?, doncs sí, han retallat els serveis públics essencials, però ells segueixen mantenint i en alguns casos augmentant el seu estatus i ni tant sols els fa vergonya! Com podem anar bé?

Posted in Uncategorized | 8 Comments »

La reforma dels carrers d’Argelaguer continua amb una nova tongada d’obres

Posted by lejarza en 13 enero, 2015

La reforma dels carrers d’Argelaguer continua amb una nova tongada d’obres

Argelaguer – Ramon Estéban

La remodelació urbanística del centre d’Argelaguer continuarà aquest any amb l’execució de la segona fase del projecte, la redacció del qual s’està acabant.

L’alcalde compta aprovar el projecte els pròxims mesos i que els treballs comencin a principis del nou mandat.

El pressupost global de les obres, comptant les dues fases, haurà pujat a uns 800.000 euros i suposarà la inversió quantitativament més important del municipi a les últimes dècades.

Es finança amb recursos Feder, el programa Viure al Poble de la Generalitat i contribucions especials.

La segona fase, que costarà uns 400.000 euros, consistirà en la pavimentació definitiva dels carrers, un cop modernitzats i soterrats els serveis, amb la inclusió d’espais enjardinats i parterres.

Per a la rodalia de l’església de Santa Maria, però, s’hi preveu un tractament similar però estèticament diferenciat de la resta del nucli antic.

Es restringirà el trànsit en aquesta zona i se suprimiran les places d’aparcament que hi ha actualment davant del temple, que es compensaran amb el condicionament d’un espai proper.

Els punts de recollida d’escombraries del nucli s’aniran eliminant –es volen evitar les pudors, segons l’alcalde, Josep Dorca– i es traslladaran als afores.

La primera part del projecte ha consistit a recuperar l’avinguda arbrada de la travessera, reconstruir el pont sobre el torrent del Vinyot, renovar i soterrar els serveis, separar els col·lectors de les aigües i substituir els punts de llum de sistemes tradicionals per LED.

LA XIFRA

400.000 euros es preveu que costin les obres de la segona fase del projecte de reforma del nucli antic.

Comencen les obres al nucli antic d'Argelaguer amb un pressupost de 787.931€ euros i amb protestes a la Plaça de Bons

Comencen les obres al nucli antic d’Argelaguer amb un pressupost de 787.931€ euros i amb protestes a la Plaça de Bons

Posted in Uncategorized | 1 Comment »