Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Les mentides de Giraut, l´anestesista Corominas i/o la manca total d´ètica política

Posted by lejarza en 28 enero, 2015


Les mentides de Giraut, l´anestesista Corominas i/o la manca total d´ètica política

JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL C-SIF A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (La Justícia investiga la Diputació de Girona)

Una dita molt popular a la Castella del segle XVIII, deia que «Para ser mentiroso hay que ser memorioso». I sense anar tan lluny en el temps, a casa nostra encara avui es diu que «és més fàcil enxampar un mentider que a un coix». Sense cap mena de dubte aquesta última és de total aplicació a Joan Giraut.

Cronologia d’algunes de les seves mentides:

Juliol de 2013: Vostè convoca una roda de premsa i m’insta a «que faci públiques les irregularitats que suposadament es produeixen a la Diputació, alhora que declara que no és cert que hi hagués diputats que cobrin o haguessin cobrat de més per assistències no efectuades i per les quals perceben uns emoluments (diners públics) i es va quedar tan ample, tot i la seva edat.

Per què doncs amb data 16 de desembre de 2014 se’ls reclama per escrit diners a tot un seguit de diputats/es per assistències cobrades i no efectuades mitjançant resolució signada per vós mateix quan en l’esmentada roda de premsa digueu que no és cert que cobrin i no hi assisteixin? Qui menteix, vós o jo?

Maig de 2014: Novament convoqueu roda de premsa en la qual manifesteu, i us cito textualment, «La Diputació de Girona fa un control trimestral de les assistències per saber si els diputats poden cobrar». Si tal com digueu hi ha un control trimestral (que no és veritat), com s’explica que hi ha diputats, com per exemple vós mateix, Sr. President, que varen haver de deixar la dedicació exclusiva per tal de poder cobrar per assistències i així anar compensant el que vostès deuen, o com el cas del Sr. Josep M. Corominas, diputat i alcalde d’Olot, que ha consentit que traguessin el diputat Sr. Josep Sala de la Junta de Govern per tal de posar-s’hi ell i cobrar una assistència més. (Recordem que l’assistència té el «mòdic preu» de 1.000 euros) o la creació d’un nou òrgan anomenat Consell de Govern de data de constitució al maig de 2014 i on els seus membres (els qui no tenen dedicació exclusiva) entre ells vostès, cobren també 1.000 euros i així també de nou anar compensant els diners cobrats en concepte de bestreta per assistències no complides? No els sembla del tot immoral el que estan fent?

Sap per què algun diputat de la legislatura actual ha declarat que no havia rebut cap comunicació per escrit respecte a retornar diners cobrats de més? Jo li ho explicaré Sr. President, ja que, si no li falla la memòria, recordarà que en una reunió de diputats de l’equip de govern, quan el vicepresident econòmic ho va posar en coneixement dels reunits, el Sr. Josep M. Corominas es va negar en rodó que hi hagués comunicació escrita, i no és d’estranyar per la quantitat que ell havia de compensar. Del seu tarannà en parlaré més endavant.

Perquè no s’ha dut a terme aquest control trimestral que vostè tan predica i que en l’entrevista en aquest mateix diari va dir que no ho sabia? Es així com compleixen l’acord del Ple de juliol de 2011 votat per unanimitat? Qui havia de dur a terme aquest control? Perquè ho han canviat en el Ple del Pressupost de novembre de 2014 i en comptes de control trimestral ara serà a final de legislatura? Això és sentit de país o política de butxaca (les seves es clar). Volen fer creure als ciutadans que alguns de vostès cobren sense complir les seves obligacions sense saber-ho? Com va gosar negar el que vaig denunciar en diferents ocasions i que ara s’ha convertit en realitat demostrada? Ja ho sap el Sr. Jutge que investiga la Diputació que també està retornant diners de l’anterior legislatura ajuntant-la amb aquesta? Que no els havia d’haver liquidat en acabar l’anterior? Ja ho saben això els diputats als quals hi està reclamant diners i que ja estan passant per caixa? Perquè cobren per assistències el mes d’agost quan no se’n celebra cap i ni tan sols hi ha Ple?

Que no s’ha llegit el Reial Decret Legislatiu 2/2004 de 5 de març, article 190, on parla clarament dels pagaments de caràcter periòdic o repetitiu i on els perceptors d’aquests fonts queden obligats a justificar l’aplicació de les quantitats percebudes al llarg de l’exercici pressupostari en què l’avançament es va constituir?

Per què no explica públicament per què ha pujat tant la partida d’indemnitzacions de càrrecs electes (és a dir, vostès senyors diputats) i passa de 565.000 € l’any 2014 a 694.000 € aquest any 2015? No deu ser que aquest nou ens que s’han tret de la màniga anomenat Consell de Govern, constituït al maig de 2014, fa pujar més l’esmentada partida al ser de nova creació al percebre per assistència al mateix també 1.000 €, a banda dels 447.319 € per retribucions i assignacions també dels càrrecs electes?

Per què no explica que les retribucions del personal de confiança i/o eventual passa de 918.072 € de l’exercici pressupostari de 2014 a 956.239,64 el 2015 quan alguns d’ells no vénen ni a treballar?

Arribats a aquest punt i deixant per més endavant en el temps altres irregularitats, és del tot esfereïdor veure fins a quin punt la corrupció moral ha niat a la Diputació per part d’alguns polítics.

Sr. Giraut, s’hauria d’haver llegit alhora que aplicat El arte de callar, de l’abat Dinouart escrit al segle XVIII, però també s’ha de tenir en compte que la fascinació humana per la mentida, ja ve de temps pretèrits i no és pas exclusiva únicament seva. De ben segur que quan deixi de ser president algú li aplicarà, igual que a Neró, la «Damnatio Memoriae». Si té un moment entre partides de tennis , escolti La mala reputació de Georges Brassens, en alguna de les seves estrofes només faltaria que hi hagués posat el seu nom.

Capítol a part mereix el Sr. Josep M. Corominas, diputat provincial, alcalde d’Olot i anestesista, alhora que fonamentalista polític, el qual el dret constitucional de poder opinar amb total llibertat li és del tot desconegut, ja que quan es vol escapçar el mateix, hi ha diversos sistemes, i el seu, ha estat pressionar perquè els meus articles no vegin la llum o si més no, almenys censurar la part on vostè hi surt perjudicat. Magnífic exemple de companyerisme polític, el seu.

Sr. Corominas, a mi no m’han de posar a més comissions ni a la Junta de Govern, etc. per tal de posar-me al dia pels diners en concepte de bestreta cobrats per endavant per no haver complert les meves obligacions per les quals els contribuents gironins el paguem. ¿Ja ho saben els olotins tot això i que a més és el polític del món local que més cobra de les comarques gironines, tal com va publicar en el seu moment un mitjà de comunicació? Quan comenta amb companys seus que aquest tema de les assistències el posa a 1.000 devia voler dir que el posa a 42.000. No és estrany doncs que pugui anar canviant de vaixell, però imagino que deu ser perquè vol ser dels primers a arribar a Ítaca des de Roses.

No sap que molts companys seus de la comarca (i fora d’ella) opinen que vostè te un afany desmesurat de poder, doncs diuen que vol ser president de la Diputació, diputat al Parlament i últimament també es decanta per voler presidir l’AMI. No s’ha plantejat també presidir la comunitat de propietaris?

Qui s’ha cregut que és per intentar retallar el meu dret a expressar-me i opinar lliure i públicament?

Vostè seria un magnífic alcalde del castrisme ja que podria actuar de la forma que ho ha fet al GRANMA, diari oficial del partit comunista sense cap tipus de problema. Encara no sap que la censura va morir un llunyà novembre de 1975? És que encara ha quedat ancorat al No-Do? Miri, si vol un bon consell, s’apunti a classes del que representa la llibertat d’expressió, pilar fonamental de tot Estat democràtic, matèria en la qual suspèn rotundament per la seva forma d’actuar i sobretot no falti a cap de les reunions corporatives així a final de legislatura la seva regularització econòmica serà menys dolorosa.

I la Sindicatura de Comptes? Bé gràcies, anar demanant temes de personal i en canvi no investiguen els càrrecs de confiança d’Unió que segueixen sense venir a treballar, els càrrecs electes i els seus emoluments per assistències, la creació de nous ens per cobrar més mentre la crisi segueix colpejant els gironins, altres històries corporatives i l’escàndol que representa tot el que està passant a la Diputació de Girona.

Fins aviat Sr. President i que Déu us segueixi guardant molts anys (això sí sense faltar tant a la veritat).

Capítol a part mereix el Sr. Josep M. Corominas(CiU), diputat provincial, alcalde d’Olot i anestesista, alhora que fonamentalista polític (Argelaguer - Garrotxa)

Capítol a part mereix el Sr. Josep M. Corominas(CiU), diputat provincial, alcalde d’Olot i anestesista, alhora que fonamentalista polític
(Argelaguer – Garrotxa)

Anuncios

30 comentarios to “Les mentides de Giraut, l´anestesista Corominas i/o la manca total d´ètica política”

  1. lejarza said

    arqueleta el dia 28-01-2015 a les 00:17:43

    El primer i únic problema que tenim a Girona és el de la fiscalia. Com pot ser que amb tot el que s’està despodrigant de la Diputació, el i els presidents que ha tingut, els càrrecs de confiança, els privilegis, les mentides dels diputats participants al sopar on i varen abusar de la Sr. Minerva, les comissions sota mà de les que es parlen al diari…amb tot aixó i més com es possible que no hi hagi un sol fiscal que posi fil a l’agulla. El Sr. Amargant podria fer un llistat més llarg del que està fent i molta gent que treballa a la Diputació calla per por…no han de tenir a dir la veritat, el poble necessita d’aquets traballadors per tal de què es pugui pleitejar contra els polítics i assessors corruptes que ronden per la seu. Per cert vaig quedar totalment desconcertat que el president de la Diputació en entrevista de la setmana passada al diari de Girona no vulgues desvelar el nom de l’única persona que no pensava tornar els diners cobrats de més. Amb aquesta poca transparència per part del president ho tenim tot dit. Després els ciutadans mai entendrem com una persona pot ocupar dos, tres i quatre càrrecs polítics a la vegada es incomprensible i immoral. El millor que pot passar es que a nibell estatal desapareguin les Diputacions, ja que juntament amb la majoria de fundacions de caràcter polític són una plaga social i antidemocràtica demostrat més que de sobres en la diputació de Girona. Per cert el Sr. Giraut possiblement no nomena instructor de l’expedient a la Diputació de Girona i ho fa en la de Barcelona perquè no es refia de cap treballador.

    margarita gutierrez gutierrez el dia 27-01-2015 a les 17:05:54

    La Diputació té llogats aparcaments sota Santa Caterina (edifici de la Generalitat a Girona) pels diputats? O sigui tot l’any a tota hora. Hi poden anar cunyats, filles, gendres, querides, i qui vulguin pagant els contribuents? Quan va costar el sopar de diputats de Nadal? On va ser? Qui hi va acudir? Quins obsequis varen rebre? Qui més va rebre regals de Nadal de la Diputació de Girona?

    manupra123 el dia 27-01-2015 a les 15:56:30

    A la Diputació de Girona, queda algun polític honrat? Crec que sí. I no li ha de fer cap gràcia que li fiquin al mateix sac amb els mancats d’ètica personal, professional i de vergonya. Des de fa anys, no ve d’ara, la “repartidora” ha estat molt mal conceptuada pel que fa a la catadura moral dels polítics de torn. Primer la butxaca, després el partit i després, ja veurem. Fa mesos es va dir que la fiscalia investigava el tema dels assessors que ni assessoren ni van a treballar. Si encara s’està investigant, ha de ser un cas molt complicat pel que està durant.

    Jules Leon el dia 27-01-2015 a les 14:43:40

    Per molt menys del que es diu aquí la fiscalia ha obert procediments, a que espera ara a actuar contra el man gants de la Diputació

  2. lejarza said

    L´expedient Giraut

    «El repto públicament a desmuntar fil per randa tot el que he estat denunciant fins ara»

    29.01.2015

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL C-SIF A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA En primer lloc, vull reafirmar-li el meu respecte personal cap a la seva persona, ja que en aquest tema sóc molt curós i més quan es tracta de gent gran.

    Senyor Giraut, em deixa astorat quan manifesta, amb una barra impressionant, que per les acusacions que jo faig el nom de la Diputació «es troba injustament sota mínims». Jo consento que els càrrecs de confiança d´Unió hi hagi molts dies que no vinguin a treballar percebent un salari públic? També sóc culpable que vostè i altres diputats estiguin compensant per assistències cobrades i no assistides? També m´he de culpabilitzar que alguns compensin i altres diputats ja hagin passat per caixa, tal com va publicar aquest diari? Creu realment que la culpa que el nom corporatiu estigui sota mínims és meva? No creu que és d´algunes actuacions polítiques i dineràries?

    Sap a quantes comissions i plens va deixar d´assistir vostè a l´anterior legislatura quan estava a l´oposició, tot i cobrar per assistir-hi? I, per cert, té present que en aquestes reunions es debatien temes importants que afecten els ciutadans de les nostres comarques? Faci un buidatge de les actes i li sortiran uns números en tots dos sentits, tant assistencials com de percepció econòmica, realment escandalosos.

    Vostè a data d´avui no pot rebatre res del que fins ara he denunciat perquè sap que tot és cert i demostrable. No va instar-me que fes públics les irregularitats i/o merders? De què es queixa doncs? No he fet més que complir, com a funcionari, les seves ordres. No sap a més, que l´estatut bàsic de l´empleat públic diu que tot funcionari que sigui coneixedor d´irregularitats les ha de posar en coneixement dels seus superiors, com jo he fet des de fa uns anys i vostès no han fet més que sentir ploure? Com per exemple en el lamentable temps que va presidir la corporació Enric Vilert i Butchosa, però d´aquest i de la seva gestió (incloses despeses de targeta i altres) ja en parlarem més endavant, el que avui no tinc del tot clar és si l´esmentada targeta, de tan utilitzar-la, es va fondre o no.

    Recorda el sr. Josep Blanch, diputat d´Unió i en altres temps filocomunista i seguidor de Morfeu i avui reconvertit en diputat democratacristià de cobrament, el que va dir quan Giraut va assolir la presidència omplint-se la boca manifestant que aquest no faria res ja que no era res al partit i el tenien per un pobre home? A vostè també li fallarà la memòria, o és que només pensa a seguir cobrant els 10.000 € de més a l´any fruit del repartiment de les despulles econòmiques de Jaume Torramadé adduint la responsabilitat de presidir Semega, amb el brillant resultat que hi han hagut d´afegir diners. En properes ocasions seguirem parlant de més temes que també l´afecten.

    Sr. Giraut, diu que parla poc però si el que jo voldria és que parlés més, ja que cada vegada que obre la boca sobre aquests temes més d´un polític tremola i més vostè es posa en evidència. A aquestes alçades encara no sap que la investigació a la Diputació de Girona va començar per les diligències que es varen obrir per part del Servei de Vigilància Duanera de l´Agència Tributària d´acord amb els informes que aquesta va fer arribar a la Fiscalia i no pas per cap denúncia presentada per mi? Que no recorda que tot un seguit de persones varem anar a declarar? Vull recordar-li també que un cas, encara que estigui arxivat, es pot reobrir de nou si apareixen noves proves i/o indicis de delicte. Ha hagut d´esperar que s´arxivés la denúncia que va presentar el CSI-F per obrir-me aquest expedient informatiu?

    L´encoratjo que el posi en marxa al més ràpid possible ja que se li està acabant el temps polític. Segons diu l´encarregarà a la Diputació de Barcelona, això deu voler dir més dietes, més quilometratge, en definitiva més despesa pública que paga el contribuent, no?, alhora que encarregarà als serveis jurídics de la Generalitat un informe, però jo li demanaria que també ho fes extensiu a l´ONU, l´OTAN, l´OPEP, al Vaticà i al capellà del seu poble, per tal que hi hagués més diversitat d´opinions en les conclusions a què arribessin.

    El repto públicament a desmuntar fil per randa tot el que he estat denunciant fins ara i sàpiga que ja s´està estudiant una querella per possible malbaratament de cabals públics per uns emoluments de diner públic que han percebut alguns diputats (entre ells vostè, ja que a l´entrevista que li va fer aquest mateix diari admet que ja li queda poc per compensar, que no és més que un eufemisme per no haver de dir retornar) i que no deixa de ser un sou encobert per unes assistències remunerades i no complertes.

    En l´estertor de la seva presidència (queden poc més de tres mesos), espero amb il·lusió l´obertura d´aquest expedient informatiu (jo també el seguiré informant de més irregularitats) alhora que li recordo que el contenciós administratiu està seguint el seu curs, i que algunes persones ja han rebut la citació per anar a declarar el mes de març.

    Mentrestant, en l´horitzó proper ja s´albira el dia del seu acomiadament presidencial, on en honor seu una orquestrina a peu de carrer davant la corporació, l´acomiadarà al so d´una cançó que pels anys que fa que està composta estic segur que li plaurà molt d´escoltar: «Se va el caimán, se va para Barranquilla». El rèptil va tenir un doble sentit polític ja que es refereix a polítics de llarga durada que se´n van… se´n van… però mai acaben de fer-ho del tot. La recorda? Fins aviat, espero saludar-lo en el decurs de l´expedient informatiu.

  3. lejarza said

    Ple tens amb mostres de suport a l´alcalde de Sant Feliu de Pallerols

    El primer edil i el regidor d’Urbanisme han de declarar avui al matí al Jutjat d’Olot per causa d’una querella

    30.01.2015

    SANT FELIU DE PALLEROLS | X.VALERI El plen de l’aprovació dels pressupostos va tenir lloc ahir a la nit a Sant Feliu de Pallerols en una sala que estava plena a vessar, i fins i tot hi havia gent asseguda a terra i dreta. A fora -a la porta- hi havia Mossos d’Esquadra. El condicionant que no figurava a l’ordre del dia era el fet que avui al matí Joan Casas (l’alcalde per CiU), Fèlix Castanyer (regidor d’Urbanisme per CiU), el secretari i 2 arquitectes han d’anar a declarar al Jutjat d’Olot. La circumstància va esbotzar en l’apartat de precs i preguntes. Va haver-hi preses de posició a favor i en contra de les tramitacions judicials. Al final van parlar Fèlix Castanyer i Joan Casas Castanyer, que van dir que una auditoria hauria estat millor que una querella, i Casas va plantejar la necessitat d’haver d’anar als tribunals de justícia.
    La causa de la tensió és una interlocutòria del Jutjat d’Olot del 15 de gener, en la qual se’ls reclama per una possible infracció penal. L’avís exposa que “atès que no s’han determinat ni la naturalesa ni les circumstàncies dels fets, ni tampoc les persones que hi han intervingut és procedent instruir diligències prèvies”. Precisa que les són per si hi ha delictes de prevaricarició tràfic d’influències, falsedat documental i frau.
    L’avís del jutjat va sortir a la llum pública el dia 21 de gener. Tot seguit, l’alcalde va explicar que l’origen de la citació estava en una denúncia derivada d’interessos polítics. Va assegurar que estava molt tranquil per la seva gestió i que les diligències judicials només podien trobar possibles equivocacions de caire administratiu o res. Poc després, va enviar una nota als mitjans, en la qual va precisar que les diligències obertes no suposaven una imputació i que només eren el resultat d’una querella plantejada per Francesc Prat (regidor de l’oposició per Units per Sant Feliu). Al cap de poc es va saber la convocatòria del plenari d’anit a través de les xarxes socials. Va ser quan usuaris de la xarxa van expressar la voluntat d’assistir al ple per fer costat l’alcalde i el regidor que avui -segons van dir- aniran al jutjat. “Podria negar-m’hi -va dir Casas-, però vull anar-hi”.
    Abans d’ahir, els grups de l’oposició, Units per Sant Feliu i Opció Municipal PM, van repartir una edició especial del seu butlletí. L’edició era per donar total suport a Francesc Prat, i establia: “Creiem que l’actuació d’en Francesc Prat Vilalta té per objectiu aclarir i donar transparència a determinades actuacions de l’Equip de Govern. És per això que volem donar-li públicament el nostre ferm suport, igual com faríem amb qualsevol altra persona que busca la veritat i acudeix per això a la Justícia”
    Prat ahir al matí va anar al jutjat i al ple d’anit es va refermar en el seu dret a iniciar els tràmits judicials. Va dir: “He presentat la querella a títol personal”. El seu grup li va donar suport i la portaveu d’Independents per Sant Feliu també.

  4. lejarza said

    La Diputació reparteix milers d’euros en subvencions a partits, dietes i càrrecs de confiança

    Marc Font 27 gener 2015

    La Diputació de Barcelona, tot i tenir l’objectiu de donar suport a les localitats de la província, s’ha convertit en una via per finançar directament o indirectament els partits polítics, sobretot CiU, el PSC i el PP. L’any passat, els partits van repartir-se 620.000 euros en subvencions. La despesa en càrrecs de confiança ha passat dels 2,5 milions de 2010 als 3,4 milions de 2013. Els diputats sense dedicació exclusiva cobren 1.640 euros de dieta per cada ple. Els que tenen dedicació exclusiva, 14 dels quals són alcaldes, suposen una despesa de 2,5 milions. El sou del president, Salvador Esteve, de CiU, és de 115.723 euros, més que un conseller del Govern.

  5. lejarza said

    La corrupción institucionalizada, la “legal” derivada del desmadre de la Burbuja Inmobiliaria y saqueo de las cajas de ahorros, continúa en sus trece.

    En la Diputación de Girona siguen creándose “consejos de gobierno” con dietas de 1000 euros por sesión.

    Los 15 diputados de CIU y el presidente de la Diputación Joan Giraut deben considerar que 1000 euros es una nimiedad comparados con los mínimos 2000 y 3.000 en las instituciones barcelonesas, pero además se conceden adelantos entre 8.000 euros y 42.000 por la asistencia a reuniones que no se realizaron. El Periódico:

    “POLÉMICA EN LA DIPUTACIÓN DE GIRONA POR EL PAGO INJUSTIFICADO DE DIETAS

    El ente crea un consejo de gobierno integrado por los 15 diputados de CiU, que cobrarán 1.000 € por reunión”… El representante del CSI-F en el ente supramunicipal, Josep Maria Amargant, ha denunciado que estas polémicas actuaciones se suman al debate abierto por los 34 cargos de confianza que asesoran a los partidos en la diputación…. La denuncia ha llevado a la Fiscalía a abrir una investigación.”

    La Diputación de Girona cuenta con 34 cargos de confianza 12 de ellos asesores. Seis son de CiU, tres del PSC y tres de ERC y cada uno de ellos cobra 39.000 euros anuales. A raíz de todas las informaciones salidas en la prensa, el pasado julio, también la Fiscalía abrió una investigación de oficio y solicitó información sobre el sueldo, horarios laborales y funciones de los cargos de confianza nombrados entre los años 2007 y 2012.

    Grups polítics representats a la Diputació de Girona
    Els Grups polítics representats a la Diputació de Girona són:

    ciu
    GRUP DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

    Integrants: Josep Blanch i Dalmau, Miquel Calm i Puig, Immaculada Colom i Canal, Josep Maria Corominas i Barnadas, Marta Felip i Torres, Joan Giraut i Cot, Antoni Guinó i Bou, Albert Piñeira i Brosel, Miquel Noguer i Planas, Joan Maria Roig i Crespo, Josep Sala i Leal, Ramon Soler i Salvadó, Xavier Soy i Soler, Antoni Solà i Bohigas, Jaume Torramadé i Ribas.

    President de grup: Joan Giraut i Cot

    Portaveu: Albert Piñeira i Brosel

    Coordinador de grup: Enric Llauger i Dalmau

    psc
    GRUP SOCIALISTA DE LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

    Integrants: Pere Albó i Marés, Pia Bosch i Codolà, Consol Cantenys i Arbolí, Ma Teresa Ferrés i Àvila, Jordi Gironès i Pasolas, Josep Marigó i Costa, Estanislau Puig i Artigas.

    Presidenta de grup: Ma Teresa Ferrés i Àvila

    Portaveu: —

    Coordinador de grup: Josep Melcior Muñoz i Ayats

    erc
    GRUP D’ESQUERRA REPUBLICANA DE CATALUNYA

    Integrants: Martí Armadà i Pujol, Joan Martí i Bonmatí, David Mascort i Subiranas, Lluis Sais i Puigdemont, Salvador Ros i Reig.

    President de grup: Lluís Sais i Puigdemont

    Portaveu: David Mascort i Subiranas

    Coordinador de grup: Josep Maria Rufí i Pagès

    Junta de Govern
    La Junta de Govern és l’òrgan que assisteix el president en les seves funcions i s’encarrega de les atribucions delegades pel Ple de la Diputació. Celebra una sessió ordinària quinzenalment i està formada pel president i un nombre de diputats no superior a una tercera part del Ple.

    La composició de la Junta de Govern és la següent:

    President:

    Il·lm. Sr. Joan Giraut i Cot
    Vocals:

    Il·lm. Sr. Miquel Noguer i Planas
    Il·lm. Sr. Xavier Soy i Soler
    Il·lm. Sr. Miquel Calm i Puig
    Il·lm. Sr. Josep Blanch i Dalmau
    Il·lm. Sr. Antoni Guinó i Bou
    Il·lm. Sr. Albert Piñeira i Brosel
    Il·lum Sr. Josep Maria Corominas i Barnadas
    Il·lm. Sr. Antoni Solà i Bohigas

    Les Comissions Informatives i de Seguiment
    Les comissions informatives i de seguiment de les àrees de gestió són òrgans permanents d’estudi, d’informe i de consulta sobre els assumptes que hagin de ser sotmesos al Ple. També poden emetre dictàmens en relació amb els assumptes del seu àmbit, si són de la competència de la Junta de Govern i si aquesta ho requereix. Les comissions informatives celebren una sessió ordinària, com a mínim, un cop al mes. El Ple determina el nombre i els components de cada comissió informativa amb criteri de proporcionalitat.

    Les comissions de la Diputació de Girona es corresponen amb les àrees en què es divideix la corporació i són les següents:

    COMISSIÓ INFORMATIVA DE RÈGIM ECONÒMIC I NOVES TECNOLOGIES

    President

    Il·lm. Sr. Miquel Noguer i Planas
    Vicepresident

    Il·lm. Sr. Albert Piñeira i Brosel
    Vocals

    Il·ltre. Sr. Ramon Soler i Salvadó
    Il·lma. Sra. Marta Felip i Torres
    Il·lm. Sr. Jaume Torramadé i Ribas
    Il·lm. Sr. Josep Ma Corominas i Barnadas
    Il·lm. Sr. Josep Sala i Leal
    Il·lm. Sr. Antoni Guinó i Bou
    Il·lm. Joan Maria Roig i Crespo
    Il·lma. Sra. Ma Teresa Ferrés i Àvila
    Il·ltre. Sra. Pia Bosch i Codolà
    Il·lma. Sra. Consol Cantenys i Arbolí
    Il·lm. Sr. Estanislau Puig i Artigas
    Il·ltre Sr. Lluís Sais i Puigdemont
    Il·lm. Sr. Joan Martí i Bonmatí

    COMISSIÓ INFORMATIVA DE COOPERACIÓ LOCAL, CULTURAL I D’ACCIÓ SOCIAL
    President

    Il·lm. Sr. Xavier Soy i Soler
    Vicepresident

    Il·lm. Sr. Antoni Solà i Bohigas
    Vocals

    Il·ltre. Sra. Immaculada Colom i Canal
    Il·lm. Sr. Josep Sala i Leal
    Il·lm. Sr. Albert Piñeira i Brosel
    Il·lm. Sr. Josep Ma Corominas i Barnadas
    Il·lm. Sr. Antoni Guinó i Bou
    Il·ltre. Sr. Ramon Soler i Salvadó
    Il·lm. Sr. Jaume Torramadé i Ribas
    Il·lm. Joan Maria Roig i Crespo
    Il·ltre. Sra. Pia Bosch i Codolà
    Il·lm. Sr. Jordi Gironès i Pasolas
    Il·lm. Sr. Josep Marigó i Costa
    Il·lm. Sr. Estanislau Puig i Artigas
    Il·lm. Sr. Martí Armadà i Pujol
    Il·lm. Sr. Salvador Ros i Reig
    COMISSIÓ INFORMATIVA D’ACCIÓ TERRITORIAL
    President

    Il·lm. Sr. Miquel Calm i Puig
    Vicepresident

    Il·lm. Sr. Josep Blanch i Dalmau
    Vocals

    Il·lm. Sr. Josep Maria Corominas i Barnadas
    Il·lm. Sr. Antoni Guinó i Bou
    Il·lm. Sr. Albert Piñeira i Brosel
    Il·ltre. Sra. Immaculada Colom i Canal
    Il·ltre. Sr. Ramon Soler i Salvadó
    Il·lm. Sr. Jaume Torramadé i Ribas
    Il·lm. Joan Maria Roig i Crespo
    Il·ltre. Sra. Pia Bosch i Codolà
    Il·lma. Sra. Ma Teresa Ferrés i Àvila
    Il·lm. Sr. Estanislau Puig i Artigas
    Il·ltre. Sr. Pere Albó i Marlés
    Il·lm. Sr. David Mascort i Subiranas
    Il·ltre. Sr. Lluís Sais i Puigdemont

    Diputats amb delegacions genèriques
    Les delegacions genèriques es refereixen a una o diverses àrees determinades i estan facultades per dirigir-ne els serveis i la gestió, i per emetre resolucions mitjançant actes administratius.

    COMISSIÓ INFORMATIVA DE RÈGIM ECONÒMIC I NOVES TECNOLOGIES

    Il·lm. Sr. Miquel Noguer i Planas

    COMISSIÓ INFORMATIVA DE COOPERACIÓ LOCAL, CULTURAL I D’ACCIÓ SOCIAL
    Il·lm. Sr. Xavier Soy i Soler

    COMISSIÓ INFORMATIVA D’ACCIÓ TERRITORIAL

    Il·lm. Sr. Miquel Calm i Puig

    Comissió Especial de Comptes
    La Comissió Especial de Comptes s’encarrega de l’examen, l’estudi i l’informe dels comptes anuals de la corporació. La integren els mateixos membres que formen la Comissió Informativa de Règim Econòmic i Noves Tecnologies.

    Els membres de la Comissió Especial de Comptes són:

    President

    Il·lm. Sr. Miquel Noguer i Planas
    Vicepresident

    Il·lm. Sr. Albert Piñeira i Brosel
    Vocals

    Il·ltre. Sr. Ramon Soler i Salvadó
    Il·lma. Sra. Marta Felip i Torres
    Il·lm. Sr. Jaume Torramadé i Ribas
    Il·lm. Sr. Josep Ma Corominas i Barnadas
    Il·lm. Sr. Josep Sala i Leal
    Il·lm. Sr. Antoni Guinó i Bou
    Il·lm. Joan Maria Roig i Crespo
    Il·lma. Sra. Ma Teresa Ferrés i Àvila
    Il·ltre. Sra. Pia Bosch i Codolà
    Il·lma. Sra. Consol Cantenys i Arbolí
    Il·lm. Sr. Estanislau Puig i Artigas
    Il·ltre Sr. Lluís Sais i Puigdemont
    Il·lm. Sr. Joan Martí i Bonmatí

    Los partidos han convertido los consejos en “agencia de colocación”

    Los consejos comarcales reciben un presupuesto anual de la Generalidad en función del número de habitantes de la comarca. El número poblacional marca el número de consejeros, desde 19, en las menos pobladas, a 39, en las más densas. Los consejos comarcales fueron creados en 1987 por Jordi Pujol (CiU), presidente autonómico, para ejercer de contrapoder a los municipios de Cataluña controlados por el PSC.

    En estos momentos, solo Ciudadanos apuesta claramente por eliminar una estructura pública intermedia, que se suma al ayuntamiento, diputación, Generalidad y Gobierno, sin contar el intento de instaurar otra: las veguerías. “La principal barrera para eliminar estos organismos son los propios partidos, que han convertido los consejos en agencia de colocación”, ha indicado Albert Rivera, diputado autonómico y presidente de Ciudadanos

  6. lejarza said

    El baró de Platja d’Aro

    RAMON IGLESIAS

    Joan Giraut, president de la Diputació de Girona, ha obert un expedient a Josep Maria Amargant, cap de protocol i antic cap de comunicació d’aquesta institució. Un expedient pels articles i manifestacions que Amargant ha fet en els últims temps. Giraut li va retirar les atribucions de premsa quan Amargant va denunciar greus irregularitats en les retribucions d’assessors i càrrecs de confiança.
    Com a corcó que és, el cap de Protocol ha continuat ventilant les misèries de Giraut i d’Unió Democràtica, en hilarants articles al Diari de Girona. Giraut no pot metabolitzar la traïció d’un subordinat, com a representant que és del vell caciquisme de les comarques de Girona.
    El president de la Diputació va demostrar en el passat que és un home decididament rancuniós i venjatiu, quan en el ple de la moció de censura que li va treure l’alcaldia que ell creia que tenia en propietat, va amenaçar el regidor que la va fer possible: “Roma no paga traïdors!”.
    La nova política sembla que vol eliminar els vells cacics. Potser per col·locar-ne de més joves, però com a mínim farà desaparèixer del mapa aquests ja vells, com el baró de Platja d’Aro, que comencen a ser insostenibles.

  7. lejarza said

    Tapar la boca al denunciant

    PERE SOLÀ

    En un país normal, les denúncies que està formulant el Sr. Amargant a través d´aquest diari haurien servit perquè la Fiscalia de Girona, per fi, es dediqués a investigar i per què la Diputació obrís expedient als assessors que no van mai al seu lloc de treball o als diputats que, segons sembla, han cobrat diners sense fer la seva feina; o als que podrien haver fet un mal ús de la seva targeta de crèdit. Doncs, no, el món al revés. L´única conseqüència ha sigut l´obertura d´un expedient al denunciant. Què volen amagar els Srs. Giraut, Soy, Noguer, Torramadé, etcètera?

    No he parat de riure des que fa uns dies el Sr. Josep Rull va proclamar que la Catalunya independent seria un país sense corrupció. Coneix vostè la Diputació de Girona? I l´espoli del Palau de la Música? I els negocis de la família Pujol? I els de Prenafeta i Alavedra? I els del Consell de la Selva? Si aquests que volen acabar amb la corrupció tapant la boca al denunciant són els mateixos que ens han de conduir a Itaca, millor que amarrem la barca al port (metàfora marinera com les que tant agraden al capità de tots ells, Artur Mas).

  8. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 23 – 4 de febrer de 2015 Pàg. 36
    Administració Local Diputació
    Núm. 1110
    DIPUTACIÓ DE GIRONA
    Recursos Humans
    Anunci sobre nomenament de funcionaris
    En compliment del que disposa l’art. 82 del Decret 214/90, de 30 de juliol, que aprova el Reglament de personal al servei de
    les entitats locals, es fa públic que, per Decret de la Presidència, i a proposta del Tribunal qualificador del procés convocat a
    l’efecte, han estat nomenats, en torn de reserva especial, a l’empara de la Disposició Transitòria 2a de la Llei 7/2007, de 12
    d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’empleat Públic, funcionaris de la plantilla de funcionaris de la Diputació de Girona, per les
    places que s’indiquen a continuació:

    NOM PLAÇA
    Sr. Lluís Buscató Somoza Tècnic auxiliar de Monuments (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Serveis Especials – Classe Comeses Especials)
    Sr. Juan Diego Fontalba i Raya Tècnic de digitalització (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Serveis Especials – Classe Comeses Especials)
    Sr. Aleix Viñas Ulldemolins Tècnic auxiliar d’arxiu (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sra. Silvia Padrós Costa Tècnic auxiliar d’arxiu (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sr. Enric Blanch Esquerrà Delineant (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sr. Lluís Prat Busquets Delineant (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sr. Jordi Negre Crous Delineant (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sr. Pere Turon Castelló Delineant (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Tècnica – Classe Auxiliar tècnic)
    Sra. Consol Ayats Bosch Tècnic de padró (Grup C1 – Escala Especial – Subescala Serveis Especials – Classe Comeses Especials)
    Sra. Susanna Oliveras Soler Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Mònica Ausellé Blanch Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Anna Martínez de Huete Miralpeix Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Georgina Roca Lladó Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Mònica Estévez Salomó Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sr. Marc Estañol Simont Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Eva Cors Molas Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Teresa Puig Fontanella Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Noemi Pedró Reberté Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Anna Roura Sánchez Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sr. Antoni Vicente Muñoz Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Maite Serrats Dunes Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Mònica Ferrer Juandó Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Silvia Vila Duran Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sr. Joan Antoni Ger Davesa Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Àngels Galan Giró Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. M.Eugènia Palacio Morlans Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Marta Feliu Pujadas Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sra. Cristina Casanellas Ruano Auxiliar administratiu (Grup C2 – Escala General – Subescala Auxiliars)
    Sr. José Enrique Concepción Gonzalez Ordenança (Grup AP – Escala General – Subescala Subalterns)
    Girona, 22 de gener de 2015
    Joan Giraut i Cot
    President

  9. lejarza said

    Giraut, el deutor-compensador-expedientador

    «Hauria de fer examen de consciència política i veure pel seu tarannà cap on ha conduït, quant a prestigi, la Institució que presideix i que sembla que faci la competència amb Vilert, per veure quin dels dos serà pitjor»

    04.02.2015

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL CSI-F A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA Iscariot va vendre Jesucrist per trenta cicles de plata i al cap d’un temps es penedí i va voler tornar les monedes, i en no poder-ho fer possible, es va penjar.

    Giraut, en versió moderna, cobra per assistències a l’Ajuntament de Castell-Platja d’Aro uns emoluments que va haver de tornar per no haver-les dut a terme. No content amb això, ho ha instituït a la ­Diputació de Girona i en comptes de tornar diners munta un Consell de Govern (1.000 € per assistència, que amb l’IPC posat al dia i que amb les fluctuacions monetàries al llarg dels segles podrien arribar a ser aproximadament els trenta cicles de plata motiu de la traïdoria d’Iscariot) i per tal de compensar-ho deixa la seva dedicació exclusiva per poder cobrar per assistència, ja que així li resulta més profitós, econòmicament parlant.

    Giraut és molt aficionat, pel que veig, a cobrar diners de l’erari públic i no complir les seves obligacions, per les quals se li paga, i quan se li veu el llautó o quan hi ha un senyor jutge que reclama informació, vostè i altres polítics han de tornar-los a corre-cuita en un mal anomenat fet compensatori, mentre que si tingués un mínim de decència política, vostè i els altres afectats, en comptes de compensar-ho, haurien pagat al comptat (com han fet altres diputats) i tot seguit hauria dimitit. Però és que s´hi va molt bé tot el dia amunt i avall, en cotxe oficial, però el que ha de vigilar és que no l’hagin de treure amb un ternal.

    Ha ordenat personalment l’obertura d’un expedient informatiu, i fa bé de remarcar que ho fa a títol personal, ja que en aquesta qüestió em sembla que s’ha quedat molt sol. O és que no recorda dimarts passat, que molts diputats li varen dir que no hi estaven d’acord, i altres varen voler aixecar-se del Ple en desacord, i perquè tenen molta més responsabilitat política que vostè no ho varen dur a terme? Pel que fa al fet que l’expedient informatiu el dugui a terme la Diputació de Barcelona per evitar «conflictes d’interessos entre funcionaris» tal com ha manifestat, he de dir-vos, perquè tampoc ho deveu saber, que els funcionaris de la Diputació de Girona són uns magnífics professionals que perceben un salari per la feina que fan en el seu lloc de treball diàriament i no han de compensar res, és a dir, a les antípodes del que feu vós, cobrar per assistències i no venir. Li recordo que per la seva naturalesa, un expedient informatiu s’ha de dur a terme amb la dosi de discreció necessària perquè la informació que s´obtingui sigui el màxim d’objectiva i sense els vicis que podria comportar el fet que aquestes actuacions es facin públiques, com ha fet vostè en anunciar-les davant d’un òrgan de caràcter públic i no competent en la matèria, com és el Ple de la Diputació.

    Després de tot el que està fent, que és incapaç de seure a parlar amb mi (com ja fa temps li han demanat alguns polítics), que la seva manera d’actuar ratlla una mena de dictadura caciquista (tal com va escriure el meu admirat Ramon Iglesias) i que sembla la viva imatge del nepotisme no il·lustrat, creu que a aquestes alçades li queda alguna credibilitat política per tal d’obrir cap expedient, ni que sigui informatiu?

    Una persona com vostè, que tal com publica al seu article de diumenge passat en Ramon, és un personatge rancuniós i venjatiu, el que hauria de fer és examen de consciència política i veure pel seu tarannà cap on ha conduït, quant a prestigi, la Institució que de moment presideix i en què sembla que faci la competència frec a frec amb Vilert per veure quin dels dos serà pitjor president.

    Pel que fa a les persones que han d’integrar el grup que estudiarà, analitzarà i conclourà l’expedient informatiu, humilment voldria donar-li alguns noms que, per la seva demostrada vàlua i prestigi, podrien aportar noves idees en la consecució final d´aquest. En primer lloc, podria presidir aquest grup, la vicepresidenta del Govern, Sra. Joana Ortega, doncs és persona de gran credibilitat perquè quan va declarar la seva carrera, aquesta va resultar que era inacabada; però no és pas que mentís, en absolut, ja que la culpa segurament va ser d’un error del lampista de la Conselleria a l’hora de picar el seu currículum. O quan era responsable de Comunicació del Comitè de Govern d’Unió va fer despenjar l’estelada del balcó del partit a Girona que havia penjat Unió de Joves, i tot seguit va expedientar el seu president i altres membres. Avui, aquesta mateixa senyora es declara a favor del Sí-Sí. Magnífic transvestisme polític posat al dia.

    Altres membres, aquests en representació d’Unió, podrien ser els germans Gavaldà i el Sr. Pallerols, tots ells experts en la seva matèria (casos Turisme i Treball). En la part jurídica s´hi podria posar el camarada Cañada i el seu amic, soci, company de batxillerat i no sé quantes coses més Sr. Capdevila, ajudats per la Sra. Corsunski, alhora també companya d’estudis del camarada. Més que res perquè tot quedés a casa.

    Evidentment no podríeu faltar-hi vós, Sr. Giraut, però això sí, a les reunions, l’assistència no seria de cobrament sinó de pagament, ja que es posaria a l’entrada una bacina per tal que els assistents hi anessin aportant una almoina que serviria per posar la primera pedra de la que seria futura residència del polític defenestrat.

    La beguda, la podria servir el Sr. Josep Blanch, diputat encarregat del bestiar (SEMEGA) gran coneixedor i millor tastador dels vins empordanesos.

    Les conclusions les podria anar portant de Girona a Barcelona la senyora mare de la diputada Montserrat Surroca, així de passada aniria fent territori.

    Quant a la cloenda i deliberació de conclusions, la podria presidir l’aiatol·là Ali Bufa, que no sé si és càrrec de confiança d’Unió i/o militant.

    Respecte a la música de fons, quedaria molt bé escoltar el «Perro de Paterna», «El Chocolate», «El Príncipe Gitano», «Els T-Rex» i per finalitzar el «Rèquiem de Verdi».

    Resto expectant al desenvolupament d’aquesta sàtira política, en el decurs de la qual vós no heu de defallir en cap moment, no anar amb el cap cot, les parpelles ben altes i el pas ràpid i segur, tal com esteu fent.

    Fins ben aviat!

  10. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 25 – 6 de febrer de 2015
    Administració Local Diputació
    Núm. 1375
    DIPUTACIÓ DE GIRONA
    Recursos Humans
    Anunci de cessament de personal eventual de la Diputació de Girona
    En atenció al que disposa l’article 104.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
    de Bases de règim local, l’art. 304.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de
    28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de
    règim local de Catalunya, i l’art. 10.1 del Decret 214/1990, de 30 de
    juliol, de Reglament del personal al servei de les entitats locals, es
    fa públic per a general coneixement la resolució del president de la
    Diputació de data 3 de febrer de 2015 mitjançant la qual s’acorda el
    cessament del següent càrrec eventual de confiança o assessorament
    especial, creat en sessió extraordinària del Ple de la Diputació de 22
    de juliol de 2011.

    Cessament:
    Nom i cognoms: Teresa Galve Britli
    Càrrec: Auxiliar de Grup CIU
    Data d’efectes: 31 de gener de 2015
    Girona, 3 de febrer de 2015
    Joan Giraut i Cot

  11. lejarza said

    La Diputació de Girona encara no ha tramitat l´expedient d´Amargant

    Dues setmanes després de l’anunci, l’ens no ha formalitzat cap sol·licitud per engegar el procés

    14.02.2015

    GIRONA | P.ESPARCH La Diputació de Girona encara no ha tramitat l’expedient informatiu que va anunciar que obriria al cap de protocol de la institució, Josep Maria Amargant. El president de l’ens, Joan Giraut, va comunicar fa dues setmanes i mitja -durant el ple ordinari de la Corporació- que havia pres aquesta decisió personal per tal d’aclarir les “possibles responsabilitats administratives i/o penals” d’Amargant, tant per “les denúncies que va realitzar als jutjats” contra la Diputació com “pels articles” que ha publicat a Diari de Girona. Tot i això, divuit dies després, no hi ha constància que la institució provincial hagi formalitzat una sol·licitud per engegar el procés.

    El motiu és que Giraut va especificar, al mateix ple, que demanaria a la Diputació de Barcelona i als serveis jurídics de la Direcció General de Governació que fossin els responsables d’instruir l’expedient informatiu, amb la finalitat d’evitar “polèmiques” entre funcionaris de l’ens gironí. Malgrat tot, fonts de la Diputació de Barcelona han confirmat a aquest rotatiu que encara no han rebut cap sol·licitud sobre l’expedient d’Amargant. Mentrestant, des del Departament de Governació de la Generalitat no han concretat si han rebut o no aquest requeriment de la Corporació.

    Per la seva part, des de la Diputació de Girona subratllen que el procés “segueix el seu curs” i que l’expedient es manté “actiu”. La institució provincial afegeix que es tracta d’una qüestió “interna”. “Això requereix una investigació”, assenyalen des de l’ens, després de recordar que hi haurà una figura neutral “que serà la Diputació de Barcelona”, que s’encarregarà del procés. Per tot plegat, la Corporació de Girona explica que amb l’objectiu de no interferir en la resolució d’aquest expedient, només es comunicarà el seu resultat una vegada estigui “al punt final”.
    Quan va anunciar l’obertura de l’expedient informatiu, Giraut va afirmar que la seva voluntat no és finalitzar el procés amb un expedient disciplinari o una querella contra Amargant, si no “aclarir de manera objectiva” aquest assumpte sense generar més polèmiques i debats. Així mateix, Giraut va avançar que un cop rebi les conclusions de l’expedient, decidirà com actuar, en funció de si hi ha base per querellar-se contra el cap de protocol.

  12. lejarza said

    Els diaris n’han anat plens…

    Àngel Moliner, Olot (Garrotxa)

    Els diaris n’han anat plens, però per als mitjans de comunicació locals el silenci ha estat total.

    La ciutat n’és plena de capelletes que resen al seu sant. Però, per sobre de totes, la gran capella del silenci, dels diners i els interessos. La ciutat no deixa de ser un poble gran en el qual tothom es coneix. El poder municipal la mana i mena. D’ell depenen els ajuts i interessos que tanquen boques.

    Amistats personals o interessades censuren per no embrutir amics i institucions. Nosaltres, la gent senzilla no en sabem de la missa la meitat del que es cou o es deixa de coure. Feines hem d’anar fent de cada dia, per viure més o menys bé, o sobreviure.

    La Diputació de Girona ara reclama per ordre d’un jutge als nostres representants polítics, diputats, alcaldes i regidors, pagaments per no assistència a plens i reunions que han cobrat i a les quals no han assistit. Entre ells s’hi troba el nostre diputat, alcalde i no sé quantes coses més, a qui reclamen la quantitat de 42.000 euros corresponents al seu mandat. Jo em pregunto: Quina és la totalitat del que cobra per aquesta representació, si aquesta quantitat tan sols correspon a les no assistències?

    No en tenen prou amb la feina de diputats, alcaldes i regidors que n’han d’acaparar més i més càrrecs representatius cobrant, aprofitant la seva posició, influència i carrera política.
    Com gosen parlar als seus ciutadans de l’atur i dels problemes econòmics de moltes famílies ocupant tantes representacions i cobrant tant i de cada una d’elles, sense que els caigui la cara de vergonya?

    Legalment tenen dret a una sola retribució d’entre les institucions que representen. Però, feta la seva llei, feta la seva trampa, també tenen dret legal a unes retribucions de cada una d’elles en concepte de dietes o assistències, les quals, segons sembla, poden ser tan o més quantioses que el mateix sou.

    Descontrol, abús, mala fe, malversació silenciosa amb profit personal dels cabals públics. Com poden justificar tanta feina i tants cobraments de reunions, que segons es veu, n’hi ha que no duren ni deu minuts i a les quals un dia van, un l’altra no, i un altre tampoc, i no passa res.

    Els partits polítics col·loquen els seus representants en totes les entitats polítiques, públiques i socials. D’aquesta manera s’han creat una teranyina de poder i interessos en la qual amaguen els seus pecats i hi estan enganxats, un per l’altra, per la part que els toca del pastís.

    Si aconseguim la independència, caldrà fer un net i començar de nou. Corregir aquest sistema o fer-ne un altre que no reprodueixi aquests errors. La gent de bona fe, els que estimem la terra i el nostre poble, els que volem una societat més justa i transparent, i lluitem per a la independència, veient aquestes conductes ens preguntem: Són aquests els polítics que ens han de portar a la independència i han de governar el nou país?

    Cal despolititzar la societat de polítics. Deixem-los cada un en el seu lloc. Però la gestió, desenvolupament i pràctica de les altres que la portin els sus treballadors que són els que hi són i hi entenen. Que hi fan tants polítics en tants i tants òrgans de govern i tants consells d’administració d’empreses públiques i socials?
    Una persona, una sola feina ben feta, amb un sou digne. Aquesta hauria de ser la norma de la nostra societat per a qualsevol treballador, professional o polític, amb la quantitat de persones a l’atur que hi ha i la quantitat de fills nostres que han de marxar.

  13. lejarza said

    GIRAUT LOCUTA, CAUSA “NON FINITA”

    17.02.2015

    “La seva tossuderia i el seu tarannà conciliador i obert (la seva expressió predilecta és NO) l’han conduït a ser avui per avui el polític que m’atreviria a dir que és (i és una percepció personal i sense por d’equivocar-me) el més ben valorat”

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA V ull felicitar, en començar aquest article, Giraut i Cot per la seva magnífica empremta personal a l’hora de conduir el vaixell provincial no pas cap a Ítaca (un altre que hi vol arribar aviat) ni a bon port amb l’ajut inestimable dels remers del Volga provincians: Cañadas, Surrocas, mares de Surrocas, Fonts,Blanchs i algun detectiu privat gironí seguidor d’un diputat, per encàrrec, en temps pretèrits, ni amb l’Arca de Noè (segons estimacions d’alguns erudits sembla ser que aquest ja era càrrec de confiança d’Unió) ni comandant el mateix cuirassat Potemkin (del qual es va filmar una magnífica pel·lícula, i que us devia agradar molt de veure, ja que, a banda de ser en blanc i negre, era muda i de molt fàcil entendre), per tal d’arribar que un nombrós grup de diputats provincials, retornadors de diners, compensadors de preus variats (segons mercat) i de diversa arquitectura semàntica d’aplicació dinerària en curs, estiguin immersos, i per culpa de vostè també la Diputació de Girona, en investigacions judicials.

    Giraut i Cot és un home de reconeguda fama més enllà de les nostres fronteres pel seu verb fàcil i ductilitat demostrada a l’hora de negociar i escoltar per tal d’arribar a acords amb els qui no pensem com ell, i a tall d’exemple quan algunes persones hi han parlat per intentar reconduir situacions anòmales, a moltes d’elles els ha fet la sensació d’estar parlant amb la mateixa Venus de Milo. La seva tossuderia i el seu tarannà conciliador i obert (la seva expressió predilecte és No) l’han conduït què avui per avui sigui el polític que m’atreviria a dir que és (i és una percepció personal meva i sense por d’equivocar-me), el més ben valorat, no solament a les comarques gironines i al litoral, sinó que ultrapassa fins i tot les fronteres estatals i no seria gens estrany que un dia no gaire llunyà fos un negociador de primera línia a Ucraïna, Síria, Iraq, el Camerun o Lourdes, alhora que un magnífic ambaixador-compensador de la nostra terra mitjançant un futur càrrec honorífic al per a ell Patronat de fer Turisme (això sí, sense necessitat de falsificar fotografies tal com va succeir sota la presidència de Vilert Butchosa i que va ser un escàndol en l’àmbit nacional, conegut per tothom menys per vós, que tal com vàreu reconèixer en el seu moment, us en vàreu assabentar pels mitjans de comunicació, i això que n’éreu membre!). La vàlua per desenvolupar aquesta tasca ja l’heu demostrada amb escreix amb les magnífiques afirmacions de fort contingut social i polític (l’oli de Berga de les comarques gironines… Santa Pau 2014) i de ressò mediàtic internacional quan ens visiten d’arreu del món (benvinguts a les terres gironines de Girona, LiberPress 2014) que, sens dubte seran estudiades per les generacions futures en els llibres d’història, però de la història de les bogeries en boca de certs personatges polítics i que fins a hores d’ara no s’han pogut desxifrar ni amb la màquina del codi Enigma que els aliats varen conquerir de l’U-571.

    Quan vàreu manifestar públicament en el decurs del Ple corporatiu que m’obriríeu un expedient informatiu i que uns parlaven molt i vós molt poc, em va venir a la memòria la conversa entre Jahvé i Moisès quan aquest li digué: “Senyor, sóc home de poques paraules perquè tinc la boca i la llengua pesants”, però Jahvé li replicà: “I qui ha posat la boca a l’home? Doncs vés i parla, que jo estaré a la teva boca”. Arribat a aquest punt, ja no sé si qui parla i m’obre l’expedient informatiu és Jahvé, Moisès o Giraut.
    Mireu, senyor president, la vostra nefasta trajectòria política al capdavant d’aquesta Diputació, amb els actuals escàndols econòmic-polític-assistencials, on vós mateix esteu involucrat de ple, on tot i sabent que els càrrecs de confiança del vostre partit no es presenten a treballar quan estan percebent un salari públic, que fins i tot alguns d’ells ho han reconegut públicament en declaracions escrites, dient que sempre han treballat a la seu d’Unió i que mai han trepitjat la Corporació, que vós en sou coneixedor per diferents conductes tant orals com escrites i no hi feu res, jo voldria preguntar-vos si d’aquesta situació es desprèn possible prevaricació o malbaratament de cabals públics. O potser ambdues coses. Tanmateix, ja estem preparant denúncia per posar en coneixement de la Fiscalia aquest fet, i el que alguns diputats hagin cobrat bestretes per endavant per assistències a comissions, plens, etc., que no han complert, alhora que el nostre Sindicat està estudiant demanar a les fiscalies corresponents la investigació dels càrrecs de confiança de les altres diputacions catalanes. Vós no podeu donar a aquestes hores d’ara cap tipus de lliçó moral a ningú, i menys obrir expedients informatius ni de cap mena per dir la veritat.
    D’altra banda, la Sra. Teresa Galve, càrrec de confiança d’Unió i col·locada pel camarada Cañada, ja fa uns dies que està explicant a diferents persones que fa un temps que ha plegat, pressionada per la situació que es respira a la Diputació amb el tema dels càrrecs de confiança. Això sí que és una gran notícia per als contribuents gironins i les arques provincials, ja que la corporació s’estalviarà de pagar una senyora que, percebent un salari públic, brillava per la seva absència a l’hora de venir a treballar. Arribats aquest punt us aconsello la lectura de l’obra Sobre la llibertat de John Stuart Mill, on l’autor desenvolupa una molt interessant teoria sobre la naturalesa i els límits del poder.
    Senyor Giraut i Cot, el que necessita aquest país són polítics de talla (no penso pas en vós ni en el sistema mètric decimal), que no utilitzin la poca dicció de què disposen per fer-la servir com a metralla, que no siguin representants d’un nacionalcatolicisme agre i caduc, de mirada baixa i capcot, que no siguin oradors de silencis tan significatius com les paraules buides, perquè com ja sabeu (o no) “Verba inter homines obtinuerunt principatum significandi”, que hagin donat una ullada a la filosofia i ètica política de Plató, que entenguin el que representa La Ciropèdia, obra didàctica de política amb finalitats morals escrita per Xenofont, en definitiva, un nou aire fresc i totalment renovat que faci fora aquesta forta ferum de resclosit en certes maneres de fer política alhora que en la manera de dirigir administracions públiques amb cares noves i una preparació i base cultural d’acord amb els temps que vivim, i no polítics caducs i encara ancorats en l’etapa analògica i que algun d’ells encara segueix ballant la dansa de les Almorratxes de temps immemorial, que prové d’un antic ball del Ciri (res a veure amb el que ha muntat vostè). Recorda quan el va ballar, senyor Giraut?)
    Resto a l’espera de rebre notícies sobre l’obertura de l’expedient informatiu, ja que a data d’avui l’única de la qual tinc constància és la de la porta del vostre milionari despatx (pel cost econòmic que va representar en un dels atacs de luxe de Vilert Butchosa), això sí, sota la presidència de la magnífica escultura de la marededéu, que no sé si li haurà passat el mareig de tant treure-la, en Vilert, com a primera decisió del seu inici de mandat, o retornar-la al lloc on era, per part de Torramadé. Jo estic convençut que és la marededéu de l’Empenta, però el que desconec és si aquesta és la que us fa falta a vós o la que us fotran, d’aquí a poc més de cent dies.

  14. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 37 – 24 de febrer de 2015 Pàg. 27
    Núm. 2030
    DIPUTACIÓ DE GIRONA
    Recursos Humans
    Anunci de nomenament de personal eventual
    En atenció al que disposa l’article 104.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,
    de Bases de règim local, l’art. 304.3 del Decret Legislatiu 2/2003, de
    28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de
    règim local de Catalunya, i l’art. 10.1 del Decret 214/1990, de 30 de
    juliol, de Reglament del personal al servei de les entitats locals, es
    fa públic per a general coneixement la resolució del president de la
    Diputació de data 12 de febrer de 2015 mitjançant la qual s’acorda el
    nomenament del següent càrrec eventual de confiança o assessorament
    especial, creat en sessió extraordinària del Ple de la Diputació
    de 22 de juliol de 2011.

    Nomenament:
    Nom i cognoms: Mònica Font Sánchez
    Càrrec: Auxiliar de Grup CIU

    Dedicació: Coincident amb la jornada establerta per al personal de
    l’Administració Pública, amb horari flexible per especial disponibilitat
    per treballs i assistència a reunions i actes fora dels horaris de la
    jornada normal, i amb possibilitat de fer torn partit.

    Retribució anual íntegra: 25.000€

    Data d’efectes: 18 de febrer de 2015
    Girona, 17 de febrer de 2015
    Joan Giraut i Cot
    President

    • lejarza said

      JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL CSI-F A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

      En l’article de la setmana passada vaig fer esment d’un fet que es podia considerar de gran alegria per als contribuents gironins en general i per a les arques provincials en particular. Explicava que la senyora Teresa Galve, càrrec de confiança d’Unió i propietària- campista de Santa Pau (Garrotxa), de nòmina corporativa però de nul·la presència a l’hora de personar-se al seu lloc de treball a la Diputació, deixava aquesta i tothom va pensar (inclosos polítics) que aquest lloc no es cobriria per sentit comú, ja que per tres mesos que falten per a les eleccions municipals, tot feia pensar que seria així.

      Però el sentit comú no és cosa que s’apliqui a Unió Democràtica de Girona, ja que tot seguit el cantant-baixista camarada Cañada, va donar ordre al ballador Giraut per tal que es cobrís la plaça immediatament amb una altra dona i endollada personal de Cañada, la senyora Mònica Font Sánchez que, de ben segur, no la veurem per la seu corporativa a treballar (com els altres), al contrari del que estan fent els partits que tenen vacants de càrrecs de confiança i no les han cobert.

  15. lejarza said

    L´amiguisme d´Unió a la Diputació

    «Unió sempre està amatent a les necessitats de les persones, i això ja ens ho estan demostrant amb els seus càrrecs de confiança a la institució, que ni vénen a treballar ni sabem qui són, que el seu despatx sempre està buit»

    24.02.2015

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL CSI-F A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA En l’article de la setmana passada vaig fer esment d’un fet que es podia considerar de gran alegria per als contribuents gironins en general i per a les arques provincials en particular. Explicava que la senyora Teresa Galve, càrrec de confiança d’Unió i propietària- campista de Santa Pau, de nòmina corporativa però de nul·la presència a l’hora de personar-se al seu lloc de treball a la Diputació, deixava aquesta i tothom va pensar (inclosos polítics) que aquest lloc no es cobriria per sentit comú, ja que per tres mesos que falten per a les eleccions municipals, tot feia pensar que seria així.

    Però el sentit comú no és cosa que s’apliqui a Unió Democràtica de Girona, ja que tot seguit el cantant-baixista camarada Cañada, va donar ordre al ballador Giraut per tal que es cobrís la plaça immediatament amb una altra dona i endollada personal de Cañada, la senyora Mònica Font Sánchez que, de ben segur, no la veurem per la seu corporativa a treballar (com els altres), al contrari del que estan fent els partits que tenen vacants de càrrecs de confiança i no les han cobert.

    Aquesta és la forma d’actuar d’Unió, utilitzant la Diputació per l’amiguisme i el clientelisme polític més descarat que ja forma part d’aquest collage de misèries polítiques sota la presidència demòcratacristiana. Amb aquesta forma d’actuar per part dels seus dirigents s’allunya cada cop més d’aquesta barreja de seny, clarividència i moderació que diuen tenir. Segons Joan Auladell i Fontseca, Unió sempre està amatent a les necessitats de les persones, i això ja ens ho estan demostrant amb els seus càrrecs de confiança a la institució, que ni vénen a treballar ni sabem qui són, que el seu despatx sempre està buit i que això sí, estan molt ben pagats amb els diners dels qui paguem impostos i que veiem amb estupefacció aquesta situació.

    El músic camarada Cañada, que anys enrere va ser el líder d’un grup ye-ye anomenat Clau de Cinc, deu voler muntar un festival polític musical, però crec que el lector i properament elector no els comprarà pas cap cançó, per caduques i pel seu baix nivell polític, tot barrejat amb un so descaradament econòmic a favor de la butxaca dels amics, coneguts i afiliats.

    Els components d’aquest nou grup que aviat veurà la llum, farà la seva presentació mundial al Pati Cultural i portarà el nom de «Unió All Stars Big Band» (i quina banda!) i estarà format per Antoni Font Tonino a la bateria, Cañada, més conegut en el mundillo musical com El socialcristià del Croscat com a vocalista i baix, a les maraques Josep Blanch, El tastador de Pau, acompanyat per la cabra de la legió, el cor el formarien els càrrecs de confiança d’Unió a la Diputació (sempre que els poguessin localitzar), la veu femenina del grup seria Montserrat Surroca, La pubilla de Llagostera, o que en l’àmbit discogràfic també la coneixen com La Vocera del Comité Central que, amb la seva forma clara i diàfana d’expressar-se faria que les lletres de les cançons assolissin una altra dimensió totalment desconeguda però gens entenedora, i damunt de l’escenari no podia faltar l’estrella del concert, el ballador Giraut, que amb les seves contorsions al més pur estil Travolta, ens recordaria la seva època del Ball de la Plaça. La representant seria la mare de la Surroca, que quan hagués finalitzat el transport escolar dels fills de la diputada, que en el seu moment pagava la Diputació en forma de salari, faria el que anomenen fer territori per tal de contractar més bolos.

    Les cançons del primer treball discogràfic que ja han gravat, tenen un fort contingut econòmic (per a ells, és clar) i un ritme força carrincló. A tall d’exemple i en rigorosa primícia, els portem alguns dels títols que els millors comentaristes musicals consultats creuen que poden arribar al número 1 dels hit-parades d’arreu i que ens oferiran en el concert de presentació. «T’obriré un expedient, carinyo», «El txa-txa-txa del Colocao», «No cal que vinguis a treballar Valderas», «Cull ràpid l’arròs Jofre» i com a final de la primera part el baixista Cañada ens delectaria amb un popurri compost pel Virolai, la Santa Espina, el Ball del Cornut i la Dansa del Cabrot.

    La segona part arrencaria amb una versió lliure de «Money» interpretat per Giraut acompanyat pels diputats compensadors-deutors, per tot seguit passar a escoltar als cadells de CDC que ens oferirien la polca «Ara sí que la coça et fotaran, Duran». Els teloners seran el trio de rock dur Vilert, Moreno and Julià que ens interpretaran «A cada porc li arriba el seu Sant Martí» (recorden l’afer d’en Vilert i el porquet de TV3?) i l’èxit que els ha dut al cim, «Putejant el personal» en versió original, que cantarien en els mateixos escenaris on es va interpretar l’obra de teatre Fum dedicada al seu líder Vilert, pels magnífics actors que formaren en el seu moment Teatre de Guerrilla. L’apoteosi final vindria quan tots junts damunt l’escenari agafats de les mans i amb el so a tot volum cantarien plegats «El rock de la cárcel». Per cert, l’espectacle portaria el nom Benvinguts al desastre.

    Totes les persones que a data d’avui s’han assabentat d’aquest nou fitxatge socialcristià no han fet més que opinar que és una immoralitat i una manca de sensibilitat. Els dono tota la raó, ja que aquesta parella Cañada – Giraut no tenen la més mínima decència política, desconeixen l’autèntic significat de l’ètica i no han sentit mai a parlar del que és guardar l’estètica. Mentrestant per televisió estan emetent Vaya par de granujas.

    Espero – i no sóc l´únic– que la neteja política de la qual tant es parla i que ­necessita el país escombri personatges com aquests per tal que la regeneració d´aquest àmbi sigui un fet d’una vegada per totes.

  16. lejarza said

    El camarada Cañada

    “El camarada Cañada, que va negar que el Sr. Entrena hagués estat a Girona amb l’afer Torramadé titllant de mentider el Sr. Rincón, no ho hauria fet millor que el gran i mai igualat Lenin”

    JOSEP MARIA AMARGANT I CODINA

    Aquesta és la petita radiografia d’un home que per les seves darreres actuacions -i algunes d’elles en contra meva- s’hauria mogut com peix a l’aigua als voltants del gran salvador de la CCCP i que de ben segur hauria estat molt més que president d’una petita intercomarcal.
    Parlo, doncs, del mai millor ponderat camarada Cañada.

    El camarada, seguint les més estrictes normes del Politburó, es va permetre la llibertat de purgar una persona per, segons ell, entre altres motius “ser amic meu” (declaracions del Sr. Fidel Rincón a la pemsa gironina i que personalment ell mateix em va confirmar).

    Irsif Vissarionaich Dzhugashvili hauria estat plenament satisfet de la forma d’actuar del no sé si deixeble, o èmul. Laurenti Beria i Viacheslav Mijailovich Scriabin, més conegut com Molotov, és a dir, martell, com el camarada Cañada, que ha demostrat ser-ho amb assessors i presidents caiguts en desgràcia davant del Comitè Central, amics d’altres que no d’ell, etc. I tot això ajudat també per una matrona forta com una roca (no confondre amb les mines Surroca), que va fer col·locar d’assessora d’UDC a la Diputació de Girona ni més ni menys que la seva pròpia mare, sense que aquesta fos vista mai per la corporació, només la vegada que es va presentar per tal de portar el número de compte on li havia d’ingressar la nòmina. Democràcia familiar obliga!

    Al camarada Cañada, més que president d’una intercomarcal, l’haurien d’haver nomenat, amb les seves actuacions, president del Consell de Comissaris del Poble. Ai! Si Breznev, Andropov, GromikoTxernenko ho haguessin vist! Perquè no ens enganyem, el camarada Cañada, que va negar que el Sr. Entrena hagués estat a Girona amb l’afer Torramadé titllant de mentider el Sr. Rincón, no ho hauria fet millor que el gran i mai igualat Lenin que, fins i tot, va fer esborrar d’una foto del Soviet Suprem el mateix Trotsky, fórmula aquesta diferent de la que utilitza ell actualment.

    Val a dir a favor del camarada Cañada que s’entén la seva negació, ja que l’advocat en qüestió és company i/o amic (no queda del tot clar) de la persona que actualment està per damunt seu, i tanmateix entenc que la defensa del seu pessebre personal és del tot comprensible.
    Mira, camarada, a mi no em coneixes de res per dir que cesses una persona (entre altres motius) per ser amic meu.

    Tu sembles un magnífic socialcristià però, pel que es veu, només de nom i demostres que la caritat cap als altres t’importa ben poc (em refereixo a la caritat cristiana, no a la d’Olot, d’on ets tu). Tu, camarada, no ets més que un aprenent a petit dictador que en les teves actuacions només vols agradar al Comitè Central, sense pensar si fas mal o no a altres persones. Estic molt orgullós dels amics i/o saludats que envolten la meva vida (molts d’ells m’han encoratjat a contestar-te amb aquestes línies) i per respecte a ells, camarada Cañada, et dedico aquestes quatre ratlles que fan que perdi el temps amb una persona com tu, que pel seu procedir no mereixeria cap tipus de resposta, ja que la teva forma d’actuar ja et defineix de per si. Seguirem parlant en un futur no molt llunyà d’altres temes que crec que li agradarà molt conèixer a l’opinió pública gironina.

    Veurem si seràs tan valent quan persones del teu propi partit manifestin allà on correspongui que percebien el seu salari de la Diputació de Girona mentre treballaven a UDC i sense haver posat mai els peus a la Corporació. Difamació, frau de llei, malbaratament de cabdals públics? No! Segurament, un espectacle que també hauré muntat jo, no? Deixem que sigui la Justícia que ho dictamini.
    Que tens por que també et purguin? Perquè sembla que ja prepares la teva sortida cap al teu ofici. Dius que cal posar fi a submissions i xantatges i que vols canviar els partits, però potser que primer miris dins el teu, ja que les actuacions d’alguns personatges no són precisament un model de virtuts a seguir.
    Gavarit Svovoda, camarada Cañada.

  17. lejarza said

    PREMIS RAHOLA, QUI PAGA MANA!

    Els premis Rahola de periodisme són un encert de l’anterior junta del Col·legi de Periodistes de Girona i de la Diputació presidida per Enric Vilert i amb en Jaume Parés com a responsable de comunicació. Van decidir canviar l’inquietant sopar de Nadal que oferia la Diputació als periodistes, amb regal inclòs, per aquesta setmana anual de la comunicació.
    Aquests guardons han premiat durant aquests anys molt bons treballs. I no està gens malament reconèixer un ofici cabró i mal pagat. Però al meu modest entendre, els Rahola tenen un defecte: l’excés d’intervencionisme dels polítics i dels seus serfs i, sobretot, de la Diputació, que en posar-hi els diners, vol manar i mana. En l’acte es dóna un protagonisme innecessari al president de la Diputació, que fa un discurs paradoxa: com es pot comunicar tan malament durant la nit de la comunicació? O donant les primeres fileres de l’acte a polítics que en els seus discursos acaben rebatejant els premis Carles Rahola pels premis Pilar Rahola, quan els protagonistes són els periodistes.

  18. lejarza said

    Mas diu que el 24-M està en joc el futur de cada poble però també “el del país”

    El president de la Generalitat subratlla a Olot que no és el mateix el procés amb ajuntaments “a favor” que “en contra”

    29.03.2015

    OLOT | ACN/DDG

    El president de la CDC i de la Generalitat, Artur Mas, va defensar ahir des d’Olot que en les properes eleccions municipals del 24-M no només està “en joc” el present i futur de cada poble sinó el futur “del país”. “Podeu comprendre que no és el mateix en el camí que estem ficats tenir ajuntaments al costat, que ajuntaments en contra”, va reflexionar Mas. En aquest sentit, el president va assegurar que, actualment, és necessari tot el suport del món local i de les institucions per tirar endavant el procés.
    El president va fer una crida a sumar esforços de cara al procés. Per això, va insistir en el fet que les pròximes eleccions municipals serviran per prendre el pols de la ciutadania i, al mateix temps, Catalunya s’hi “jugarà el futur”. “Ara, en aquest país, ens fan falta tants ajuntaments com siguem capaços d’unir i administracions locals per estar al costat del gran projecte de país, ens fan falta totes les forces polítiques possibles i no ens en sobra ni una”, va assegurar Mas durant el seu discurs a la capital de la Garrotxa.
    El president va assenyalar que aquesta unió és necessaria perquè el que “tenim davant” -fent referència al govern espanyol- és “molt dur, poderós i no se anda con chiquitas”, va afirmar irònicament. Per això, Mas va subratllar que el més important és agrupar totes les “forces internes”, des de moviments cívics, socials, el teixit associatiu, mobilitzar la ciutadania o els partits del Parlament de Catalunya per anar junts. “De les eleccions municipals se’n desprendrà quina força, fortalesa, actius i instruments tindrà el conjunt del país per resoldre els moments més decisius de la història dels darrers 300 anys”, va ressaltar.
    Mas va llançar aquestes paraules durant l’acte de presentació del candidat de CiU a Olot per les pròximes eleccions municipals. El candidat és l’actual alcalde, Josep Maria Corominas, que es presenta a la reelecció. L’acte va aplegar més de 250 persones, entre elles dirigents i pesos importants del partit i de CiU com Josep Rull; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila; Joan Cañada; Miquel Calm; Jordi Xuclà; Pere Vila; Eudald Casadesús; alcaldes de la comarca de la Garrotxa o empresaris com el director de La Fageda, Cristòbal Colon; el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé; o l’Arcadi Calzada.
    Mas va alertar “del perill de que alcaldes o polítics de nivell facin un pas endarrere”. Un fet que, segons el cap de CDC, s’ha d’evitar treballant per conservar figures i membres tan importants o vitals com el mateix Corominas, a qui Mas va definir de “luxe pel país”.
    “Ens cal anar més enllà de la crítica o l’enveja fàcil, identificar bé els grans polítics com en Josep Maria Corominas que tenen una vàlua especial que fa discursos amb el cor i sentiments s’han de conservar”, va insistir.
    Per la seva banda, l’alcalde i candidat a la reelecció a les pròximes eleccions municipals a Olot va repassar en un llarg discurs totes les tasques que s’han realitzat els darrers quatre anys mentre ell ha estat al capdavant del consistori. Un temps en el qual han reduït l’endeutament de 28 a 16 milions d’euros i s’ha estat al costat dels emprenedors com també del procés independentista, segons Corominas.

  19. lejarza said

    Giraut i el 24

    21.04.2015

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL CSI-F A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA En el decurs de la història, hem estat testimonis de polítics que per la seva pedanteria i tossuderia, enquistats en la mentida i/o en egos personals, a voltes potser per la seva ceguesa o ignorància a l’hora d’assumir les seves errades, ens regalen amb unes actituds preocupants en el terreny polític, doncs uns pocs decideixen per molts, i no deixen d’apropar-se a la vessant més còmica (o real) de la seva personalitat, i que a més, volen fer-nos creure que són grans defensors d’uns valors que prediquen i que per descomptat no duen a la pràctica.

    Giraut n’és un cas, enredat en la teranyina de les seves incongruències: «els comunico que obriré un expedient informatiu al Sr. Amargant que he demanat a la Diputació de Barcelona i al qual el seu president ha accedit» (Ple de gener 2015) i resulta que ara l’ha enviat només a la Generalitat. Deu ser perquè no sap ben bé el que fa cada Institució, que d’altra banda no seria gens estrany, coneixent el seu tarannà.

    Jean-Baptiste Poquelin (Molière), persona inflexible amb la pedanteria i tossuderia dels falsos savis i entesos en tot, ens fa veure els contrasentits de la vida humana, i és capaç de tractar temes seriosos sense renunciar a l’alegria. Vós, Giraut, de ben segur que, a banda de ser un bon ballador i jugador de tennis diari, hauríeu estat un bon actor de la Comédie-Française, per la manera en què heu conduït la corporació gironina, assemblant-se més a una obra teatral de classe B que no a una presidència seriosa i profitosa per al conjunt de la societat gironina. Avui afegiré dos exemples més als que us he anat donant al llarg d’aquests més de dos anys que fa que vàreu assumir la presidència de rebot. En un acte del MIC d’ara fa tres setmanes, tot i que se celebrava a Palamós i vós veníeu de Platja d’Aro, vàreu arribar tard (com feu quasi sempre) i a més a l’hora de començar els partits ja havíeu desaparegut, havent-se de quedar un vicepresident, o bé quan el dimarts 7 d’abril havíeu confirmat l’assistència en nom de la Diputació als premis Bonart i al migdia us vàreu despenjar dient que no hi aniríeu i, tirant de cotxe oficial (com sempre), carretera i manta cap a casa. Així és com representeu la Diputació en ja massa ocasions des que en sou president.

    El 6 de maig de 2011 en una entrevista manifestàveu que «m’estic plantejant la retirada de la política, ja que començo a tenir una edat- en farà 70 aquest mes de maig- i em sento molt agraït per haver pogut participar en la política municipal». Quatre anys més tard, ens dieu que us torneu a presentar perquè us sentiu molt motivat per seguir endavant. Us deveu sentir estimulat per no seguir assistint a comissions i plens de la Diputació, però això sí, cobrant-los com si hi haguéssiu anat, i quan us enxampen, deixar la vostra dedicació ­exclusiva i passar a cobrar 1.000 € per assistència, per tal de retornar el cobrat irregularment.

    Tota una gran lliçó d’ètica moral per part vostra. Però aquest i altres temes encara s’estan investigant per part de la Fiscalia. O bé que com a alcalde doneu un magnífic exemple quan surt a la llum pública que en un edifici de la vostra propietat resteu connectat directament a la xarxa municipal d’aigua sense passar per comptador. Ara sí que veig que sou un home de números i que el vostre predilecte és el 24, que són aproximadament els anys que fa que sou diputat, això sí, sense cap intervenció als Plens o els 24 anys que fa que no ­pagueu els rebuts de l’aigua segons informa la notícia apareguda en aquest mateix diari. Sou tot un exemple de servidor públic, i tal com dieu en una altra entrevista «sempre m’han fascinat les minories», que deuen ser les que no tenen comptador d’aigua i a més són alcaldes, com és el vostre cas, tot i que ja hi ha ajuntaments catalans que per tal d’evitar fuites i fraus instal·len ja aparells que utilitzen un sistema de telelectura d’aigua en xarxa fixa. Per cert, us demanaré l’adreça del vostre lampista per tal que pugui fer-me la mateixa connexió que teniu, ja que la factura de Prodaisa se’m dispara molt i voldria pagar el mateix que vós en el decurs d´aquests últims 24 anys.

    Deixarem per a més endavant els temes de la relació que com a alcalde manteniu amb diversos empresaris de Platja d´Aro, entre ells el Sr. Stanley Bouana, propietari del Paladium, Caroll´s i altres negocis i els motius d’aital relació; o potser ho hem de preguntar a la senyora Suzy…exesposa de l´esmentat senyor, de nacionalitat britànica i model de l´època? Voleu que m´endinsi més en aquesta i en altres qüestions, com per exemple els diners de l´erari públic que va haver de pagar l´Ajuntament de Platja d´Aro en perdre el judici pel tancament de Paladium? També en un altre article parlarem dels insults que va proferint per les barres de bars de Girona la Sra. Teresa Comas, mare de la diputada Surroca, o també de les intrigues dins del seu partit que fa el Sr. Josep Valdera, càrrec de confiança d’Unió a la Diputació, com sempre de nul·la presència i que vol tornar-hi a la propera legislatura, però de diputat. Gran exemple també, el d’aquest senyor, pel que fa al compliment de l’horari i tasca laboral a la corporació. Per cert, ja ho sap en Japet, això? Un altre que va dir que plegaria i ara resulta que es torna a presentar. Gent de paraula, sens dubte! Veurem diputats d´Hostalric i la Bisbal per part d´Unió, a la propera legislatura, com diuen alguns militants gironins, camarada Cañada?

    Proposaré que al costat del bust del Sr. Riera que hi ha a l’entrada de la Diputació, se n´hi col·loqui un altre amb el vostre rostre, que s´aguantarà en un gran pedestal en forma de comptador d’aigua, amb l’agulla del manòmetre a zero, i a sota el manual del bon compensador signat per vós mateix i intitulat Com no anar a comissions i plens, cobrar-ho i si repetim i ens enxampen, compensar-ho.

    Fins aviat, bo i esperant que els forts corrents incolors, inodors i insípids ens portin cap a una catarsi regeneradora de la política on no hi tinguin cabuda polítics com vós, perquè recordi que l’aigua també porta tempesta. Mentrestant, amb el vostre permís, seguiré el consell dels Fleetwood Mac: No paris! O com deia Diògenes el Cínic, segueix fent el que fas!

  20. lejarza said

    Les actes del Consell de Govern, al descobert

    Dels 15 diputats que el componen només cinc tenen dedicació exclusiva a la Diputació, la resta cobra 1.000 euros per sessió · El passat 4 d’abril, Diari de Girona, va sol·licitar per escrit les actes d’aquest òrgan. L’endemà, la Diputació les penjava al seu web

    10.06.2015

    GIRONA | MARTÍ SANTIAGO Oficialment, el ple de la Diputació de Girona va aprovar crear el Consell de Govern el 18 de març de 2014. L’objecte d’aquest òrgan havia de ser estudiar, emetre informes i consultar “els assumptes que han de ser sotmesos als diferents òrgans” de la institució i la seva composició quedava reservada al “president, el vicepresident i els diputats que la presidència, mitjançant decret, determini”. El Consell de Govern es va crear després de saber-se que hi havia 15 diputats -vuit del mandat 2011-2015- que havien cobrat per anticipat assistències que mai van realitzar – les quantitats de diner públic oscil·laven entre els 6.000 i els 47.000 euros.

    En la pràctica, el Consell de Govern ha permès actuar com a mecanisme compensatori dels vuit diputats del mandat 2011-2015, que a còpia de fer reunions a 1.000 euros per sessió han pogut retornar els imports percebuts indegudament sense haver-se de rascar al butxaca, mentre que els diputats implicats que ja no estan a la corporació perquè són del mandat 2007-2011 han hagut de tornar els diners traient-los del seu compte corrent.

    Dels 15 diputats que formen el Consell de Govern n’hi ha quatre que tenen dedicació exclusiva a la institució amb un sou d’entre 60.000 i 63.000 euros bruts anuals. La resta cobren 1.000 euros per sessió. Però què és el que es dirimeix en els Consells de Govern? El passat 4 de juny Diari de Girona va sol·licitar les actes per escrit al registre de la Diputació. Un dia després, la institució les va penjar a internet i ara són de lliure accés. A continuació publiquem els temes que consten en les actes, que no superen els dos folis.

    1. 20-05-2014 (50 minuts)
    Consta únicament de tres punts:
    Queda oficialment constituït el Consell de Govern; “es manté un canvi d’impressions” i s’encarrega un dictamen a la UdG.

    2. 03-06-2014(75 minuts)
    El vicepresident explica “la previsió i el calendari d’assistències”; es parla de fer un ple extraordinari per aprovar un nou conveni del Puosc; el president, Joan Giraut, demana col·locar un bust del president de la Mancomunitat, Agustí Riera; el diputat Josep Maria Corominas informa que el conseller de Salut “vol venir a visitar el Dipsalut”.

    3. 17-06-2014 (45 minuts)
    S’esmenta que el conseller de Salut ha anul·lat la visita; es proposa adherir-se a la Setmana de la Dignitat; es parla sobre l’exposició del Tricentenari i altres actes.

    4. 01-07-2014 (40 minuts)
    S’explica el nou conveni del Puosc, l’assistència a la presentació dels Special Olimpics, la Copa del Món de Caiac a Salt, els actes de l’any Vinyoli i alguns diputats avisen que s’assistirà a reunions.

    5. 22-07-2014 (50 minuts)
    El vicepresident explica “el tema de la regla de la despesa” i repassa altres temes del ple. La resta de diputats informa sobre la seva àrea.

    6. 09-09-2014 (90 minuts)
    El president planteja que cada diputat de govern presenti les previsions dels seus projectes per al 2015. Miquel Calm informa que no incorporarà cap càrrec i Josep Blanch parla de l’estat de les carreteres. Xavier Soy explica la itinerància d’una exposició.

    7. 23-09-2014 (45 minuts)
    El diputat Josep Maria Corominas diu que ha convidat la consellera de Benestar i Família a visitar el Dipsalut. Antoni Solà explica la seva assistència als Premis Literaris de Girona. Albert Piñeira parla sobre la moció de suport a la Llei de Consultes. Imma Colom explica el 7è Congrés de la Gent Gran. Joan Giraut comenta la seva assistència a l’acte del Bulli Foundation.

    8. 07-10-2014 (60 minuts)
    El vicepresident informa que ha visitat l’empresa CLH i parla del pressupost de la Diputació; Ramon Soler “sobre temes de les fires”; Marta Felip “sobre l’estat de l’agència tributària”; Xavier Soy “sobre la situació de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà”.

    9. 21-10-2014 (90 minuts)
    Es parla de diverses jornades, de l’avançament d’una comissió tècnica, de la jubilació del gerent del Semega i l’assistència del president a la fira Mercat de Mercats.

    10. 04-11-2014 (90 minuts)
    Miquel Noguer explica les línies d’actuació del pressupost pel 2015 i la resta de diputats parlen de temes de la seva àrea. El president anuncia que farà una roda de premsa dels pressupostos.

    11. 18-11-2014 (45 minuts)
    En aquesta sessió s’informa sobre l’endeutament de la Diputació de Girona, la possible compra de l’antiga oficina Banesto, la utilitat de l’antiga seu de la Uned, el contenciós de l’arxiu amb la Generalitat. Miquel Noguer també informa que la roda de premsa dels pressupostos “ha anat molt bé”.

    12. 02-12-2014 (20 minuts)
    El president convida a la inauguració del bust d’Agustí Riera. Ramon Soler explica una roda de premsa.

    13. 11-12-2014 (45 minuts)
    Giraut informa sobre els temes que van al Ple i l’escrit de resposta al Jutjat d’Instrucció número 1 de Girona.

    14. 16-12-2014 (25 minuts)
    El president informa sobre un congrés de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’acte del Patronat de Turisme a Munic.

    15. 13-01-2015 (150 minuts)
    Els diputats parlen sobre convenis amb els Consells Comarcals, resolució d’al·legacions, inauguracions i contractacions.

    16. 27-01-2015 (90 minuts)
    Només es parla de temes genèrics de cada àrea.

    17. 03-02-2015 (45 minuts)
    El vicepresident informa que no s’ha fet el tancament econòmic de 2014. El diputat Albert Piñeira convida els presents a la Festa del Trinxat de la Cerdanya.

    18. 17-02-2015 (35 minuts)
    S’expliquen assistències a actes diversos.

    19. 03-03-2015 (50 minuts)
    El més rellevant és la inversió de noves tecnologies i els 200.000 euros destinat al projecte Salut i Crisi.

    20. 17-03-2015 (55 minuts)
    Els diputats només informen sobre què estan fent en les seves àrees.

    21. 07-04-2015 (63 minuts)
    Es comenta el conveni de carreteres amb la Generalitat; es comenta les deficiències d’accessibilitat a la Diputació i s’informa que comença la campanya d’impostos.

    22. 21-04-2015 (30 minuts)
    La reunió tracta sobre temes que passaran pel Ple o a la Junta de Govern, convocatòries de diferents àrees i presentació de memòries.

    23. 05-05-2015 (25 minuts)
    L’assessora adjunta al Cap de Gabinet informa de de la creació de l’Oficina de Xarxes Socials de la Diputació, que haurà de passar per ple.

    24. 05-05-2015 (30 minuts)
    Xavier Soy demana replantejar la convocatòria de subvencions de cooperació cultural. Antoni Solà informa que el conseller Felip Puig visitarà Santa Coloma.

    • lejarza said

      #4 – parlem clar el dia 10-06-2015 a les 17:36:31

      Però que és això ? una pandilla de vàndals?. Catalunya plena de persones a l’atur mentre uns quants monten reunions a doquier a 1.000 euros per sessió. I aquesta gent ens ha de governar ??. El que fa falta es una neteja total i ben feta !!!. Quina vergonya i quin escàndol !!

      #3 – Damià Puig Ramonet el dia 10-06-2015 a les 12:36:03

      Aquests vàndals són els tripulans que ens han de portar a Ítaca? En Chaves i en Griñán són uns pobres aprenents. I ERC i PSC i MES (perdó RES) no obren boca: quan manàven també ho feien així? Ja veiem que això de la casta i la vella política ens agermana amb les Espanyes. A Catalunya vàrem tenir un bon mestre. Per cert, els Srs. Noguer i Soy cobren més que el més eminent cirurgià del Mount Sinai Medicat Center de Nova York. Un amb el carnet d’àrbitre de futbol de tercera regional i l’altra anant per la vida d’habilitat mercantil, un títol, professió o ofici inexistent. Ens prenen per babaus. I ho som mentre hi hagi persones disposades a votar-los. Per cert, enguany també aniran de VIP’s a Cap Roig amb les subvencions que regalen amb els diners de tots, mentre no hi ha calers per les persones dependents? Mereixeu presó!

      #2 – QUIM BARRIS el dia 10-06-2015 a les 11:41:45

      Simplement VERGONYOS.

      #1 – Miner Escudo el dia 10-06-2015 a les 08:46:56

      Creo que somos un país muy rico cuando vemos que toda la clase política se dedican a esquilmar a todos. Es vergonzante y merece la acción de la Justicia. Mientras tanto a los ciudadanos nos ahogan con impuestos. EXIGIMOS JUSTICIA y reivindicamos al funcionario antes que al político.

  21. lejarza said

    I Giraut vol seguir… (com si no hagués passat res)

    «En una clara reunió d’amics, coneguts i saludats anomenats diputats provincials, alguns d’ells es dediquen, això sí previ pagament en forma de bestreta per assistència a parlar del Trinxat de la Cerdanya»

    18.06.2015

    JOSEP MA AMARGANT I CODINA | REPRESENTANT DEL CSI-F A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA

    Hi ha persones que la barra, el cinisme i la manca total de vergonya alhora de fer certes declaracions polítiques, ultrapassen tots els límits coneguts. És el cas del president en funcions de la Diputació de Girona, Joan Giraut, que pel que es veu no li cau la cara de vergonya, amb la que cau a la corporació.

    El personatge, encantador de serps com sempre, es despenja dient que no dóna per perduda la presidència corporativa. Un clar exemple de virtuts a seguir, que de ben segur els lectors i els coneixedors del què passa a la Diputació, se´n deuen estar fent creus. Per exemple, que ha fet ajuntar dues legislatures per tal de poder retornar els diners que ha cobrat irregularment per assistències que no ha complert però sí que ha cobrat en forma de bestreta, en un clar exemple de passotisme i manca de respecte cap als contribuents, en una clara arquitectura econòmica-martingalera ajudat per algun alt càrrec corporatiu, demostrant que la única política que li interessa és la de la seva butxaca.

    És realment immoral i vergonyant, veure com l´Il·lm. Sr. President (el tractament ve pel càrrec que representa, doncs com a polític per les seves actuacions en mereix d´altres molt menys respectuosos), que es tregui de la màniga un anomenat Consell de Govern, (recordem 1.000 € per assistència, consultar el Ple del cartipàs) on en una clara reunió d´amics, coneguts i saludats anomenats diputats provincials, alguns d´ells es dediquen, això sí previ pagament en forma de bestreta per assistència a parlar del Trinxat de la Cerdanya, de convidar algun conseller, de la preocupació perquè algun cap està malalt i de tot un seguit de temes que farien posar vermell a més d´un, ratllant fins i tot el despropòsit, per acabar agafant forma d´acte on alguns d´ells queden retratats per les qüestions que s´hi toquen, que semblen més de passar l´estona que no de prendre decisions realment importants per les comarques gironines (insisteixo 1.000 € per assistència) i sense que aquesta estigui signada ni pel secretari ni per cap fedatari públic habilitat.

    Aquest fantasmagòric Consell de Govern que serveix per tapar vergonyes dineràries del Sr. Giraut i d´alguns més de la colla, va ser creat entre d´altres per parlar de com afectaria la corporació la Llei de racionalització i sostenibilitat de l´Administració local (Llei 27/2013 de 27 de desembre) o bé, de la nova llei de transparència, i donant un cop d´ull a les actes no se´n fa cap esment ni per casualitat. És desviament de poder, malbaratament de cabals públics, o potser estic equivocat i només és una senzilla aquelarre de celebració de cobrament.

    El Sr. Giraut, en l´anterior legislatura es permetia el luxe (tots els cacics tenen les seves coses) de no apropar-se quasi mai a la corporació, doncs en trobar-se a l´oposició devia pensar-se que no hi venia a fer res, i d´aquí li ve gran part del deute que ha acumulat i que ell i altres ja han posat al dia mitjançant les martingales assistencials diverses, però aquesta i altres qüestions ja les dirimirà la Fiscalia, que a data d´avui encara està investigant el què està passant a la Diputació. Si el Sr. President hagués estat un senyor com cal hagués pagat de la seva butxaca els diners que li pertocava retornar, i que ell mateix reclama a altres diputats com a president, però entenc que en el seu cas Sr. Giraut a la vista de les seves actuacions a hores d´ara és molt difícil demanar-li un gest de senyor.

    I què dir-ne dels càrrecs de confiança del seu partit que no apareixen per la Diputació però que sí que perceben el seu salari. Mentre ho hem estat denunciant per activa i per passiva vostè no ha fet més que mirar cap a un altre costat perquè prou feina que devia tenir per tal d´arreglar-se el retorn dels diners cobrats d´antuvi.

    I si parlem de la connexió directa a la xarxa d´aigües sense passar per comptador i que ha publicat aquest mateix diari? Aquest és el seu exemple davant la ciutadania quan tots paguem religiosament el nostre rebut? Quan declara que la culpa és del seu gestor i que vostè no en sabia res, he de felicitar-lo perquè mai m´hagués pogut imaginar que fóssiu tan expert en humor negre.

    Miri el que millor pot fer és marxar i deixar que la Diputació de Girona pugui tornar a recuperar aquell prestigi que tenia com a institució pública de referència i que sota la seva presidència ha acabat de perdre, i que amb la seva sola presència a la propera legislatura ni que sigui de diputat ras acabaria per contaminar-la políticament.

    I encara vol continuar? El seu cinisme i la manca d´ètica i la nul·la estètica per part seva no deixa lloc a cap dubte. Em ve a la memòria aquell savi que assenyalava la lluna amb el dit i un ximple que estava al seu costat i que es dedicava a la política provincial només mirava el dit. Miri no es despedeixi en el Ple i el mes següent en faci un altre, doncs tants acomiadaments a mi m´arriben al cor i a vostè li evitaran fer més el ridícul.

    Desitjo que s´ho pensi bé i que en el futur passegi tranquil·lament per la sorra de la magnífica vila de Platja d´Aro.

  22. lejarza said

    La Diputació farà els concursos per a les places d´alts càrrecs a principis del 2016

    20.10.2015

    PAU ESPARCH | GIRONA

    El president de la Diputació de Girona, Pere Vila, ha explicat avui que la institució farà els concursos per assignar les places d’alts càrrecs vacants a principis de l’any vinent. Durant el ple ordinari del mes d’octubre de la institució, el diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas, ha qüestionat que encara no s’hagin convocat els concursos, tenint en compte que el juliol Vila ja havia anunciat la intenció de fer-ho. Vila ha respost que a principis del 2016 hi haurà aquestes convocatòries, que seran obertes. També ha afegit que els organismes autònoms i els ens dependents de la Diputació que tenen les places vacants de direcció i/o de gerència «estan funcionant», ja que treballadors de la institució cobreixen els llocs de manera provisional.

    En el mateix ple d’avui, s’ha fet efectiva la renúncia d’Eva Palau, que ocupava la vicepresidència segona de la Diputació. Vila ha detallat que, de moment, el diputat i alcalde de Vilamalla, Carles Álvarez (Unió), assumirà les tasques de Palau. Des de la CUP, Salellas ha considerat que és «preocupant» que el govern de la Diputació hagi perdut «una peça important» tres mesos després de constituir-se i ho ha titllat de «manca de previsió». També ha demanat que s’aclareixi si el govern de la institució és de CiU o de CDC amb Demòcrates, ja que dels quatre diputats que hi havia d’Unió només queda Álvarez com a militant del partit democristià. Vila ha assegurat que «en unes setmanes o un mes» s’explicarà com es reorganitza l’equip de govern, tot i que ha destacat que «el govern hi és».

  23. lejarza said

    Continueu buscant

    DdG 06.11.2015

    RAMON IGLESIAS

    “Convido la CUP a continuar aixecant catifes a la Diputació de Girona. N’hi ha de tots colors.
    Podrien mirar les liquidacions de les targetes de crèdit que durant anys van córrer per la Diputació i els seus organismes satèl·lit, buscar les liquidacions de dietes, supervisar els viatges excessius, seguir el rastre de subvencions poc justificades o investigar què es cobrava per assistir a reunions.”

  24. lejarza said

    Dipsalut paga gairebé 5.000 euros per un informe del cas dels màsters d´Esade

    El vicepresident de Promoció Econòmica, Miquel Noguer, avança que els salaris no es posaran als topalls màxims

    20.01.2016

    GIRONA | PAU ESPARCH La investigació a la Diputació de Girona pels pagaments de quatre màsters d’Esade ja s’ha donat per tancada. L’Organisme de Salut Pública de la corporació, Dipsalut, ha conclòs que podia destinar als càrrecs de confiança la mateixa formació que a la resta de la plantilla. Ara bé, per arribar a aquesta resolució, Dipsalut ha pagat gairebé 5.000 euros per un informe d’un catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) que ha valorat que els treballadors eventuals no s’han de diferenciar dels fixos. D’aquesta manera, la institució de Salut Pública ha donat per acabat l’expedient que va obrir el passat agost per determinar si aquesta despesa dels màsters fets per càrrecs de confiança s’ajustava a la normativa.
    El president de Dipsalut, Josep Maria Corominas, va presentar al Consell Rector de desembre de la institució que lidera un informe del catedràtic de Dret Constitucional de la UPF Rafael Jiménez Asensio. Llavors, Corominas va explicar que Jiménez Asensio havia elaborat el document encarregat amb la jurisprudència «més actual» i que havia conclòs que el dret a la formació és igual tant per als empleats eventuals com per als funcionaris. L’anunci de Corominas al Consell Rector de Dipsalut -que no és una reunió oberta al públic- va arribar ahir al ple de gener de la Diputació de Girona perquè, al torn de precs i preguntes, el diputat provincial de la CUP, Lluc Salellas, va qüestionar com Dipsalut havia decidit resoldre la investigació pel cas dels màsters.
    Salellas va criticar que s’hagi pagat un informe, que ha costat 4.840 euros (IVA inclòs), a un catedràtic de la UPF per arribar a una conclusió. En canvi, Corominas va defensar l’encàrrec de l’informe, ja que va qualificar-lo de «necessari» per «reforçar» el document elaborat pels tècnics de la Diputació sobre el mateix cas. També va detallar que la resolució de l’expedient ha apuntat a «dos vessants».
    D’una banda, segons Corominas, s’ha determinat que els tràmits pels pagaments dels màsters s’han fet seguint «tots els requisits legals». De l’altra, va destacar que l’informe «específic» de Jiménez Asensio ha permès establir que Dipsalut podia destinar les «partides pressupostàries adients» a la formació dels càrrecs de confiança perquè -com va explicar Corominas- el catedràtic ha valorat que el dret a la formació ha de ser el mateix entre els treballadors eventuals i els fixos. Malgrat tot, Salellas va considerar que s’ha ofert més als càrrecs directius que a la resta de la plantilla.

    Tres mesos d’investigació
    El cas dels pagaments de quatre màsters d’Esade va començar el passat 31 d’agost, quan Dipsalut va obrir un expedient per la formació rebuda per un alt càrrec i tres més de confiança en els dos últims mandats de la institució. Del 2007 al 2011, sota la direcció de Josep Marigó, Marc Alabert -que llavors feia de gerent- i Natàlia Alcaide -que ocupava la secretaria de Presidència- van cursar el màster en direcció pública «Executive Master in Public Administration», impartit des d’Esade-Universitat Ramon Llull. Entre el 2011 i el 2015, sota la direcció de Corominas, Jordi Brunet -que feia de gerent de Dipsalut- i Àfrica Masó -com a coordinadora de Presidència- van cursar el mateix màster.
    Abans que hi hagués l’expedient, una auditoria de l’exercici del 2013 de Dipsalut ja qüestionava una despesa de 19.600 euros en màsters de direcció. Ara, després de tres mesos d’investigació, la Diputació ha valorat que l’informe encarregat al catedràtic «ratifica l’opinió» de la presidència de Dipsalut.

  25. lejarza said

    20.000 + 5.000

    RAMON IGLESIAS

    La Diputació de Girona ha pagat 5.000 euros a un catedràtic perquè digui si és legal o no pagar màsters al personal de confiança.

    L’encàrrec demana que s’estudiï si és legal gastar-se 20.000 euros per pagar màsters d’ESADE a quatre càrrecs del Dipsalut.

    No és difícil d’imaginar que el catedràtic que ha cobrat 5 mil euros per veure si el pagament de 20 mil és legal, digui que, efectivament, és legal. Finalment, 25 mil de l’ala!

    A la Diputació de Girona haurien de posar un Mosso d’Esquadra a cada porta. Farien més servei que vigilant carteristes al mercat setmanal.

  26. lejarza said

    El Sr. Taberner i l´il·lustre Salellas

    «El que denigra la institució i la política local són actuacions com les d’en Salellas com a representant corporatiu»

    01.03.2016

    JOSEP MARIA AMARGANT

    Sr. Pep (protocol·làriament correcte el tractament, no?) voldria fer-li algunes puntualitzacions sobre el seu article intitulat «Il·lustre Salellas». En primer lloc suggerir-li que abans d’escriure amb tanta lleugeresa es tornés a llegir (ja no li demano que l’entengui) el Llibre d’Estil de la Diputació de Girona, ja que veuria que en l’apartat 6 que es refereix als tractaments protocol·laris i de respecte, aquests són títols honorífics i de cortesia. L’esmentat apartat diu textualment: «Les administracions locals tendeixen cada vegada més a reduir l’ús dels tractaments protocol·laris, ja que certes formes no s’adiuen gaire amb l’estil planer i democràtic desitjable. Per això convé evitar aquestes formes de tractament en els documents i mantenir-los tan sols en les salutacions i alguns documents protocol·laris, com poden ser invitacions o saludes. Tant és així que els mateixos organismes internacionals ja demanen que s’obviïn.

    Dir que això és un exorcisme personal contra un càrrec electe (ara entenc la seva mirada perduda cap a l’infinit) no és més que una altra afirmació gratuïta, ja que, ja hauria de saber que, tal com deia l’enyorat Jaume Perich,«dir la veritat ho pot fer qualsevol ximple, però per mentir fa falta imaginació».

    Un càrrec electe, senyor Taberner, és aquell que va en una llista i la ciutadania el vota lliurement. Aquest no és el cas d’un diputat provincial, com en Salellas, però no vull donar-li lliçons, ja que quan s’ensenya a l’ase aquest s’hi torna a guitzes (dita popular). Segueixi, com fa el seu defensat, a no dir tota la veritat, ja que el meu article el signava com a funcionari (que hi tinc tot el dret), així com a representant del CSI-F (Sindicat de funcionaris) la qual cosa ni vostè ni en Salellas esmenten, però aquest tarannà, de no dir tota la veritat i cultivar les mitges mentides no ve pas d’ara, ja que va tenir un mestre en Joseph Goebbels, ministre de propaganda del III Reich, que afirmava que les mitges veritats i les mentides, a còpia de repetir-les, esdevenien veritats.

    Què no llegeix el seu diari? Que no sap que el més habitual en qualsevol crònica i/o article és no posar mai tractaments protocol·laris?

    El que denigra la institució i la política local són actuacions com les d’en Salellas com a representant corporatiu, i que com a ciutadà que paga escrupolosament els elevats impostos a què ens sotmeten, entre altres coses per pagar el seu salari de 3.000 € al mes, (qualsevol ciutadà pot consultar la seva nòmina) alhora que com a representant sindical i en base a la Llei de Transparència, tinc tot el dret a exigir que es guardin les formes ja que l’educació també correspon exercir-la a un polític que ocupa un càrrec públic, com és el cas que ens ocupa, perquè no és el mateix anar a la platja en bermudes que a un acte oficial on el conviden com a diputat. Però veig que a vostè només li preocupa el tractament protocol·lari.

    Sobre si pertocaria la meva dimissió, de ben segur que primer hauria de deixar d’escriure proclames pamfletàries més dignes del comitè d’Orriols que d’un periodista que hauria de contrastar la notícia i informar-se millor. Pensi que hi ha certs polítics que són com els bolquers i haurien de canviar-se per la mateixa raó.

    Em ve al cap aquella equació d’Einstein: Si A és l’èxit en la vida, aleshores A = X+Y+Z on X és la feina, Y és el plaer i Z és tenir la boca tancada quan no se sap del què es parla, i crec que la Z és la que millor li escau Sr. Taberner. I perdoni que el tracti de senyor, però és que no el conec de res (Groucho Marx).

    Li va bé que m’acomiadi com a representant del CSI-F i ciutadà de Girona i no com a funcionari, ocupació que sembla que tant els molesta a vostès dos?

  27. lejarza said

    La hipocresia dels sous dels polítics

    JOSEP MARIA BOSCH

    He de dir, de sortida, que no tinc res en comú amb la CUP, però quan van anunciar que els seus candidats tenien un codi ètic que els impedia de cobrar més de 1.500 euros al mes per les seves funcions polítiques, vaig pensar entre mi: «No ho hauria dit mai, però aquesta mainada tenen, també, algun valor» … Fins que vaig arribar ara fa uns dies i em vaig assabentar que, darrere d’aquest enunciat, hi havia una de les preses de pèl més greus de la Democràcia. I me’n vaig assabentar -no us ho perdeu- per una sèrie d’opinions creuades que s’han dirigit, en aquest mateix Diari de Girona, el Sr. Josep Maria Amargant i un tal Lluc Salellas, ambdós de la Diputació de Girona: per cert, us convido a llegir les dues opinions, perquè están molt ben escrites, en particular la del Sr. Amargant, que inclou un humor tipus Chiquito de la Calzada que la fa més amena.

    Bé, doncs, en aquestes opinions, m’he assabentat que aquests 1.500 euros al mes no volen pas dir que els contribuents guanyem res. Ben al contrari. El Sr. Lluc Salellas cobra dos sous de dos organismes públics (desconec si té alguna altra activitat retribuïda, però molt em temo que sí) i, el que fa és donar a la CUP el que superi els 1.500 euros al mes. Com es pot suposar, per als administrats ens és igual que ho doni a la CUP, a la FAES ó a la «mateixíssima» Fundación Francisco Franco.

    A nosaltres, el que ens preocupa és que un polític tingui dos (i tres) sous, perquè està clar que no fa dos (ni tres) jornades laborals. I ens preocupa perquè això passa massa sovint, també a casa nostra. I, desgraciadament, de casos com aquests, tots en coneixem un munt.

    Es més, vull recordar que aquesta manera un xic «mafiosa» d’actuar, és la mateixa que fa servir una altra organització, afortunadament molt més generosa amb els seus associats, que està a les antípodes ideològiques, filosòfiques i socials, de la CUP. I és que, tal com diu l’imaginari popular «Tots els extrems es toquen».

    D’altra banda, i pensant en aquest cas, en l’Evangeli, vull recordar, també, aquella dita que «és més fácil que un camell passi per l’ull d’una agulla, que un fill de papà militi en una organització d’extrema esquerra».

  28. lejarza said

    Salellas: el Pinotxo gironí (algunes mentides del diputat de la CUP)

    «És del tot inacceptable la seva doble moral. Quan en el ple de febrer manifesta que la CUP no està d’acord amb les compatibilitats dels funcionaris, veiem que vostè percep dos salaris, un de la Diputació i l’altre de l’Ajuntament»

    JOSEP M. AMARGANT CODINA Quedo astorat, Salellas, de la seva capacitat de mentir, de manipular fets i de tergiversar paraules.

    Menteix quan afirma que percep 2.100 euros mensuals quan la seva nòmina puja a més de 3.000 euros abans de les retencions corresponents i no explica que del seu salari es fa descomptar voluntàriament un 30% perquè la Hisenda espanyola li retorni uns diners que aniran directament a la seva butxaca.

    Quan en el seu article afirma que el que cobra va transferit directament a la CUP i que aquesta el té contractat i li paga 1.600 euros al mes, en favor de la transparència que vostè tan predica, podria dir-nos si aquesta compleix tots els requisits propis del finançament dels partits? Quin contracte té amb la CUP? Podria ensenyar-nos-el públicament? En aquest contracte emet factura amb l’IVA corresponent? Per quin concepte factura? Cotitza a la Seguretat Social com a autònom? Té la compatibilitat per escrit de la Diputació de Girona? El seu contracte és mercantil o laboral? En cas que fos laboral, la seva empresa és la CUP o la Diputació? Ens ho pot aclarir? Quin tractament fiscal té la donació que diu que fa a la CUP? Es reflecteix aquest donatiu/quota en la compatibilitat oficial del partit i en les declaracions fiscals de la CUP, tal com marca la llei de finançament de partits polítics? Vostè que exigeix tanta transparència als altres de ben segur que serà el primer a donar exemple i ens aclarirà totes aquestes preguntes que s’estan fent moltes persones. No obstant això, acollint-nos a la Llei de Transparència i en tractar-se d’ingressos provinents de l’erari públic demanarem la pertinent informació a l’Agència Tributària així com als organismes competents en la matèria.

    No explica tota la veritat quan diu que el seu assessor, el Sr. Marçal Terrades, va anar al Consell Comarcal de la Selva «per consultar el cas Manga i les possibles vinculacions amb la Diputació», feina que per altra banda no li pertoca ja que la pròpia EBEP, la Llei de la Funció Pública i el cartipàs aprovat aquesta legislatura deixen molt clar quin és el paper i les funcions del personal eventual de confiança i que vostè alegrament se salta. I tampoc explica que aquest hi va anar dient que era tècnic assessor de la CUP de la Diputació (càrrec que no existeix) acompanyat de la seva cunyada, la Sra. Meritxell Vinyets. O bé quan la seva Sra. sogra, antiga cap de llista de CDC a l’Ajuntament de Girona, exdiputada al Congrés i fuet de les esquerres gironines en temps pretèrits, va pregonant pels carrers de la ciutat que les targetes de crèdit de la Diputació, segons el seu gendre, que és vostè, són pitjors que les black de Caja Madrid. Si és així, com és que no ho ha denunciat als tribunals? Ai! De nou la família. Primer va ser la mare de la Surroca i ara la cunyada i la sogra d’en Salellas. Ens endinsem dins la Sicília familiar més profunda, però a mi no podran aplicar-me «l’omertá».

    Deia Lucio Anneo Séneca que «el llenguatge de la veritat ha de ser senzill i sense artificis i que el poder i el despotisme duren poc», o bé aquella d’Aristòtil «el càstig del mentider és no ser cregut encara que en un moment determinat digui la veritat».

    Menteix descaradament quan afirma que té l’aval de la Institució perquè la Sra. Susanna Fulcarà, alliberada de la CUP (la nena que demana les claus del despatx) treballi a la Diputació quan no en forma part, ja que la mateixa corporació m’ho ha negat rotundament. Posarem en ?coneixement del Departament de Treball aquesta situació laboral de l’esmentada Sra. que considerem del tot irregular i/o il·legal.

    Però què faríem sense en Salellas, martell d’heretges corruptes i gran inquisidor d’expedients dubtosos. Proposarem que el dia del seu adveniment com a diputat sigui declarat festa provincial i demanarem a les autoritats eclesiàstiques que al més aviat possible comencin el seu procés de beatificació.

    Pel que fa a la informació que ha demanat respecte de la meva persona i altres companys funcionaris, he de recordar-li que la Llei Orgànica, de 15/1999 de 13 de desembre de Protecció de Dades de caràcter personal no permet donar-les sense permís dels interessats i que l’article 164 del decret legislatiu 2/2003 de 28 d’abril del text refós de la Llei Municipal i de Règim Local de Catalunya deixa molt clara la confidencialitat en l’ús de tota informació a què té accés per raó del càrrec. Li recordo que el seu incompliment pot estar subjecte a un il·lícit penal.

    Quan manifesta en el seu article que «vol destituir el règim», i veient les seves peticions d’informació, se li pot aplicar l’article 7 del Codi Civil amb relació a l’exercici del drets conforme a les exigències de la bona fe?

    És del tot inacceptable la seva doble moral. Quan en el Ple de febrer manifesta que la CUP no està d’acord amb les compatibilitats dels funcionaris, veiem que vostè percep dos salaris, un de la Diputació i l’altre de l’Ajuntament de Girona, magnífic exemple el seu! O bé, quan a la darrera reunió amb Xaloc pregunta com està la compatibilitat d’un treballador que a l’estiu vol anar a fer hores a un bar… Però es veu que per a vostè el que no és bo per alguns sí és bo per a d’altres, sobretot si aquest va a una llista de la CUP d’un municipi costaner (com es aquest cas). També ho negarà, Salellas? Això sí, anar contra el sistema però utilitzant-lo i cobrant d’aquest. Seguirem més endavant amb altres qüestions, suposo que així responc a la seva pregunta de si això durarà tres anys. Però ja se sap que per als petits burgesos gironins reconvertits a la fe del filocomunisme revolucionari i antisistema, la llibertat d’expressió està feta per aplicar-la als altres. Li prego que presenti els meus respectes a la seva Sra. sogra i a la seva Sra. cunyada.

    Hasta luego, Lucas! (en català, fins aviat, Lluc).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: