Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Govern de Catalunya declara l’any 2015 com a l’Any de les Biblioteques

Posted by lejarza en 19 enero, 2015


El Govern de Catalunya declara l’any 2015 com a l’Any de les Biblioteques

Argelaguer – Vall del Llierca

El Govern ha aprovat declarar l’any 2015 com a Any de les Biblioteques, coincidint amb el primer centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Es tracta d’un dels projectes més emblemàtics de la Mancomunitat, que expressa, al mateix temps, un dels signes d’identitat de Catalunya.

Constituïda l’any 1914, la Mancomunitat va encomanar al Consell d’Investigació Pedagògica un projecte de planificació per crear biblioteques a tot el territori de Catalunya amb l’afany d’estendre la cultura i la formació per tot el país. Fruit d’aquell projecte, redactat bàsicament per Eugeni d’Ors, va néixer el disseny d’un pla ambiciós. El juliol de 1915, la Mancomunitat va convocar el primer concurs per adjudicar quatre biblioteques populars, una en cada demarcació: Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot. A la tardor del mateix any, ja va començar a funcionar l’Escola Superior de Bibliotecàries.

El Departament de Cultura assumirà l’organització i el finançament de commemoració. Per materialitzar-la, s’ha acordat crear la Comissió Promotora de l’Any de les Biblioteques, que encapçalarà el president de la Generalitat i que actuarà com a òrgan de comunicació i de trobada de les institucions relacionades amb l’àmbit de les biblioteques de Catalunya, especialment diputacions, ajuntaments i entitats municipalistes.

Es crea també la Comissió Executiva de l’Any de les Biblioteques, que presidirà el conseller de Cultura i que avaluarà i seleccionarà els projectes a desenvolupar en el marc de la commemoració. La comissió podrà proposar millores i farà el seguiment del grau d’èxit dels objectius de la celebració. També es constitueix el Consell Assessor de l’Any de les Biblioteques, que presidirà la cap del Servei de Biblioteques, i que proposarà els projectes de la commemoració i prestarà el suport necessari per realitzar-los.

Anuncios

14 comentarios to “El Govern de Catalunya declara l’any 2015 com a l’Any de les Biblioteques”

  1. lejarza said

    La nova Biblioteca Pública de Girona

    Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque

    La nova Biblioteca Pública de Girona “Carles Rahola”, que va obrir les portes el passat 23 de desembre, ha estat finalment inaugurada el 13 de gener pel president Artur Mas i el Secretari d’Estat de Cultura, José Maria Lassalle. És de titularitat estatal, però la seva gestió depèn del Departament de Cultura de la Generalitat. A Girona, durant tot aquest temps, hem pogut anar seguint la construcció d’aquest edifici de més de 7.000 m2. El seu exterior destaca per ser un bon exemple d’arquitectura moderna funcional i el seu interior, també, per donar amples espais lluminosos per tal d’encabir les activitats relacionades amb la lectura, l’estudi, la documentació i totes les activitats que es faran al voltant dels llibres i del coneixement. Des del primer dia de la seva obertura ja hi ha hagut usuaris que han anat a conèixer-la i a fer-ne ús. Ara de mica en mica s’ha de convertir en un espai de referència a la ciutat de Girona, així com ho era abans quan s’ubicava a la casa de la cultura, espai que, per cert, properament passarà a contenir la biblioteca Ernest Lluch.
    És un bon començament per a l’Any de les Biblioteques, ja que el 2015 així s’ha declarat per celebrar el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Mancomunitat de Catalunya. Fa cent anys es va començar un projecte de creació de biblioteques a tot el país amb l’objectiu de fer arribar la cultura i la formació arreu. Les primeres quatre biblioteques populars que van sortir a concurs van ser a Valls, Sallent, les Borges Blanques i Olot.
    Un altre bon començament ara seria desencallar tots els problemes que hi ha al voltant de la biblioteca de la Bisbal d’Empordà. Tenint en compte la commemoració estaria bé poder inaugurar també aquesta nova biblioteca a la capital de comarca del Baix Empordà.

  2. lejarza said

    La biblioteca de Girona

    Francesc Gombau

    S´acaba d´inaugurar a Girona la biblioteca més gran d´Espanya, amb més de 200.000 llibres i sufragada per tots els espanyols als Pressupostos Generals de l´Estat. Tots hem de felicitar-nos però hi ha alguns detalls que em criden l´atenció.

    El primer és que a l´establiment no hi hagi ni un sol símbol que reflecteixi la titularitat de l´Estat, que és el que ha posat els diners. I el segon és que qui es va emportar totes les fotos i titulars a la pomposa inauguració de l´equipament va ser Artur Mas.

    A veure si ho entenc: l´Estat suposadament opressor ens dota de costoses infraestructures als catalans. I a més de construir i pagar, passa completament desapercebut de cara als ciutadans i totes les medalles se les emporta un senyor que vol destruir aquest Estat i no hi ha posat ni un euro. És així, no?

  3. lejarza said

    La nova biblioteca de Girona

    Lluís Torner i Callicó

    La darrera setmana de gener, la nostra colla de jubilats, que a part de fer una caminada setma­nal de tant en tant ens agrada fer alguna visita cultural, doncs a part de fer exercici físic, som dels que considerem que també és bo l´exercici de la ment, vàrem tenir el goig de fer una visita guiada a la nova biblioteca pública de Girona, acabada d´inau­gurar, i batejada amb el nom d´un prohom gironí, ben conegut i recordat per la seva bonhomia, la gran estima a la cultura i a la ciutat, i per la seva malaguanyada i injusta desaparició, a causa d´uns seus articles que no foren del grat dels seus executors.
    És cert que la seva inauguració s´ha fet esperar, tal vegada més del compte, però vertaderament ha valgut la pena, el seu interior, en especial, és una meravella arquitectònica, amb amplis espais, ben repartits i ordenats, amb una il·luminació natural que li proporcionen les àmplies obertures, protegides per unes vidrieres que protegeixen i alhora augmenten la llum del dia, i que juntament amb unes pinzellades de verdor, sorgides dels seus patis interiors, donen a tot l´espai una gran calidesa, alhora que una sensació de pau i benestar que acompanya la lectura, bé sigui lúdica i/o d´estudi i treball.
    La visita la vàrem fer sota l´ama­ble guiatge de la seva directora, la Sra. Lourdes Reyes, que amb una, també natural, simpatia ens ha anat ensenyant amb deteniment cadascun dels diferents espais de les tres plantes, d´ús públic, distribuïts segons la temàtica del seu contingut i edats dels usuaris. Fil per randa, ens ha anat fent les o­por­tunes explicacions de cada espai, dels respectius continguts, així com del funcionament dels moderns mitjans d´obtenció d´informació, que permeten la fàcil recerca i si és el cas comanda dels exemplars de llibres, revistes, reproductors, etc., per temes, autors, editorials o matèries; així com la sala d´actes, la dels ordinadors per a l´ús dels usuaris, i fins la dedicada a la formació de tècniques informàtiques diverses.
    Ha resultat una visita molt interessant i molt didàctica, que ens ha impactat molt positivament, i com a gironins, ens ha fet sentir un sa orgull per poder disposar d´una biblio­teca que es pot comptar entre les millors; i alhora, en estar dedicada a un preuat personatge gironí mort en tràgiques circumstàncies, ens l´ha fet sentir com una merescuda ofrena a la seva memòria.

  4. lejarza said

    Visita a la Biblioteca Carles Rahola

    Piua Salvatella i Vila. Delegada del Col·lectiu de Dones en l´Església per la Paritat. Girona.

    El 27 de gener, el Col·lectiu de Dones en l´Església vam participar en una visita ­guiada, amb altres persones, a la biblioteca. Va sorprendre´ns gratament l´espai, la quantitat de llibres, documents, ordinadors, serveis… Però el que ens va sorprendre encara més van ser les explicacions de la persona que va guiar-nos durant la visita. Era la Lourdes, la seva directora, una dona engrescada amb la seva feina que ens va transmetre tota la seva estimació i sensibilitat pel lloc on ens trobàvem.
    Des del primer moment va ensenyar-nos com es registraven els llibres de préstec, i va ensenyar-nos la petita habitació on es recollien les devolucions. Va fer-nos admirar els grans vitralls que ens mostraven el cel i els edificis que ens envoltaven. I també els canvis de color de les persianes per la llum exterior. Va explicar-nos tot el simbolisme de l´alzina i l´olivera, des del balcó «interior» i va informar-nos de l´ombra que projecta l´alzina a la nit. També va ense­nyar-nos el Trivial que hi ha a les llibreries, els jardins interiors i la sorpresa de les plantes que s´han escapat a les escales d´emergència. També va parlar de les ganes de tancar la biblioteca amb la música triada pels lectors?
    Vam passar per tots els espais d´ordinadors, de llibres per temes amb les revistes escaients. Els llocs dedicats a joves, mainada i petits. Quantes sabatetes a fora per fer-los entendre, ens va dir, que entraven en un espai diferent. I ben acompanyats de perso­nes grans! Vaig veure com amb normalitat anava tancant les portes dels lavabos, i anava saludant els treballadors/es que anàvem trobant. Ja al carrer, comentàvem amb les companyes quin bon profit va fer-nos la visita.
    Recordo que moltes vegades va dir que aquesta biblioteca és «nostra» i que és per a nosaltres. Volem agrair la bona estona i recomanar aquesta visita a tots els gironins/es.

  5. lejarza said

    FEDERACIÓN ESPAÑOLA DE MUNICIPIOS Y PROVINCIAS

    C/ Nuncio, 8 -28005 Madrid • Tfno 91 364 37 00 • Fax 91 365 54 82 • femp@femp.eshttp://www.femp.es

    30/1/2015
    Circular 8/2015

    Asunto: Pagos de los Ayuntamientos a CEDRO por préstamos de obras en bibliotecas públicas
    El pasado 1 de agosto, el BOE publicó el Real Decreto 624/2014 de 18 de julio, por el que se desarrolla el derecho de remuneración a los autores por los préstamos de sus obras realizados en determinados establecimientos accesibles al público, norma a la que, en su momento, la FEMP hizo observaciones al no compartir la obligación de pago por parte de los Ayuntamientos, ni el procedimiento de gestión. Dicho Real Decreto entró en vigor el 2 de agosto de 2014.
    Desde la FEMP estamos trabajando en la elaboración de una propuesta para la adecuada interpretación de algunos aspectos del mencionado Real Decreto que permita a los municipios titulares de bibliotecas públicas cumplir la normativa vigente con la debida seguridad jurídica. En breves fechas, trasladaremos a todos nuestros asociados el resultado de estos trabajos, para que, siempre en el respeto al principio de autonomía local, puedan adoptar, si lo estiman oportuno, las pautas propuestas.
    Entre tanto, el pasado mes de diciembre de 2014, CEDRO ha procedido a remitir a los Gobiernos Locales titulares de bibliotecas públicas sujetas al pago de esta remuneración (los municipios de más de 5.000 habitantes) una comunicación informando de su condición de representante único de las entidades de gestión que representan a los autores beneficiarios de esta remuneración (CEDRO, SGAE, DAMA y VEGAP) y, entre otras cosas, pidiendo la información necesaria para facturar la remuneración correspondiente a los préstamos realizados por las bibliotecas públicas durante los años 2009 a 2013.
    Respecto a esta reclamación, los Servicios Jurídicos de la FEMP han formulado las siguientes consideraciones:
    • Respecto de las reclamaciones referidas a los ejercicios 2009 y 2010, de conformidad con lo dispuesto en la Ley 47/2003 General Presupuestaria, por aplicación de la institución jurídica de la prescripción, habrá prescrito cualquier cantidad que pueda corresponderse con la liquidación de los años 2009 y 2010, exactamente, en el caso del año 2010, hasta el día correspondiente del mes de diciembre en que se haya recibido la reclamación de CEDRO. Por ejemplo si la primera reclamación de estas cuotas se ha recibido por escrito de 19 de diciembre de 2014, habrían prescrito esos derechos respecto de las obras adquiridas con anterioridad al 19 de diciembre de 2010.
    • Respecto de las reclamaciones que se han formulado referidas a los ejercicios 2011 a 2013, incluidos asimismo los días del mes de diciembre del año 2010 cuya reclamación no ha prescrito, los Ayuntamientos no podrán atender al pago de las mismas, ya que incumplirían las disposiciones de la Ley 47/2003 General Presupuestaria.
    En la confianza de que esta información sea de utilidad a su municipio, y con el compromiso de remitir en breves fechas una propuesta para la adopción de unos criterios comunes para el cálculo de las variables que determinan esta remuneración conforme a lo establecido en el Real Decreto 624/2014, continuamos trabajando para tutelar los intereses de las bibliotecas municipales, preservando el vital papel que cumplen, y manteniendo la necesaria interlocución con las entidades de gestión y con el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte a este fin.

  6. lejarza said

    L´home civilitzat

    10.02.2015

    OLGA MOROTE

    Podem definir una biblioteca, des d’un punt de vista etimològic, com el lloc on es guarden llibres, però actualment aquesta definició s’ha vist superada perquè les biblioteques guarden llibres, revistes, diaris i, a més, material audiovisual, tenen wi-fi i molts altres serveis, com és el cas de la nova Biblioteca Pública Carles Rahola, de Girona, la més gran de Catalunya en aquests moments, que va obrir les seves portes el passat 23 de desembre, amb funcions de biblioteca central, comarcal i urbana. Un edifici impactant no només per la seva arquitectura i les seves dimensions (tres plantes), sinó per tots els serveis pràctics ofertats que s’han valorat molt positivament per part dels usuaris.
    Les biblioteques són els nostres refugis més preuats contra la barbàrie, la incomprensió i la intolerància creixents. Són els refugis cada cop més necessaris per trobar la pau i la calma lluny dels crits, els sorolls i la violència de tota mena a què ens volen acostumar aquests temps que ens han tocat de viure. Vivim tan de pressa, amb tanta informació-desinformació, amb tantes coses a fer al llarg del dia, que res ajuda a trobar aquestes estones plaents de lectura, de recerca, de tranquil·litat allunyats del batibull quotidià. Conec gent, sobretot gent gran, que hi va cada dia a llegir el diari i, de pas, a establir relacions socials amb l’altra gent que també el va a llegir. Gent jove que porten els fills petits a l’hora del conte i, de pas, també, intenten crear els hàbits de lectura i de saber estar en silenci. El silenci és el gran problema d’avui dia. Saber estar en silenci, llegir en silenci, treballar en silenci, respectar el silenci. Pensar en silenci. Pensar-se en silenci. És pràcticament impossible. La cultura del silenci, en el bon sentit, ha quedat relegada al no-res. Per això, les biblioteques -els nostres refugis- són més necessàries que mai. De fet, ha quedat clar al llarg de la història que el paper que han jugat a favor del coneixement, de la saviesa, de la circulació d’idees, de la formació personal i col·lectiva, ha contribuït a la democratització de la humanitat. I per aquest motiu, precisament, se n’han cremat tantes. Perquè res ha fet tanta por al llarg de la història com el coneixement arran de carrer, a tocar de les cases, al cor dels barris. Els que s’han considerats vencedors en una guerra, abans de guanyar-la, han optat per començar cremant la biblioteca de l’enemic: la Biblioteca d’Alexandria, la més cèlebre de l’antiguitat. La Biblioteca de Sarajevo, cremada l’any 1992. La Biblioteca Nacional de l’Iraq, cremada l’any 2003. Tres exemples esfereïdors de la intolèrancia, la ignorància i la ignomínia en estat pur.
    A l’altre extrem, trobem defensors d’aquests refugis de la humanitat i el seu llegat que cal cuidar, de generació en generació, com autèntics tresors. Deia Jorge Luis Borges que “Siempre imaginé que el Paraíso sería algún tipo de biblioteca”. I Ciceró que: “Si tens una biblioteca i un jardí, ho tens tot”.
    Paradisos. Jardins. Són paraules que lligades a la paraula biblioteca ens fan sentir alleugerits perquè ens retornen a aquesta part de la humanitat civilitzada, sàvia i tolerant gràcies a la qual hem avançat a base de contruir ponts de diàleg en moltes direccions. Civilitzadament. En el sentit més etimològic de la paraula. Aquest nou refugi-biblioteca enmig de Girona, ens fa pensar constantment en Carles Rahola, l’home civilitzat, com a símbol de convivència i lleialtat a uns valors que el faran sempre immortal a la seva estimada Girona.

  7. lejarza said

    Any de les biblioteques

    08.03.2015

    MIQUEL MARTÍN

    Ara fa cent anys, a través de l’impuls i l’aixopluc de la Mancomunitat, va néixer l’Escola de Bibliotecàries, que havia de formar les futures (només dones) professionals de la xarxa de biblioteques populars de Catalunya. Eugeni d’Ors en va ser el primer director i va endegar un projecte ambiciós i innovador que fins i tot enviava els docents a formar-se als Estats Units. Entre els professors hi havia, a banda del mateix D’Ors, gent de l’alçada de Carles Riba, Jordi Rubió i BalaguerPompeu Fabra. Es tractava d’una escola pionera a l’Estat, amb uns mètodes pedagògics molt avançats i que pretenia formar una mena d’elit que destaqués tant pels seus coneixements tècnics i humanístics com pel domini dels idiomes i l’eficiència administrativa.
    L’Escola va sobreviure a dues dictadures, una guerra i tota mena d’entrebancs i pressions. Amb una tenacitat i una imaginació admirables, va contribuir a estendre aquella xarxa de biblioteques que havia de garantir l’accés a la cultura de tanta i tanta gent. A poc a poc, amb els nous temps, noves complicitats i les noves fornades de professionals, va anar consolidant una feina que avui dia ens permet gaudir de 370 biblioteques, centres i dinamitzadors culturals de primer ordre.
    Per molt que es modernitzin i s’afegeixin a les noves tecnologies, entrar en una biblioteca continua tenint, però, alguna cosa de ritual atàvic, de cerimònia misteriosa, és com creuar una frontera invisible però íntima. És com entrar en una llibreria, que alhora és un museu i també un temple i de vegades fins i tot un hospital i una escola i un recer. “Si a prop de la biblioteca hi teniu un jardí, ja no us mancarà res”, va escriure Ciceró, i Borges hi devia estar d’acord perquè deia que s’imaginava el paradís com una mena de biblioteca.
    És per això que cal entrar-hi sempre amb gratitud, a les biblioteques, amb humilitat, deixant els prejudicis en una paperera i omplint-te els pulmons d’aire net i nou. Pots caminar ferm i decidit, cap al llibre que ja t’està esperant i que -encara no ho saps- et podria canviar la vida. O pots romancejar, badoc i gairebé indolent, entre lleixes i lleixes plenes de promeses i temptacions. Això sí, no oblidis mai que els llibres t’observen, muts, però amatents a qualsevol gest, perquè són el llegat de molts sabers i l’esforç de tota la humanitat.
    Com va escriure Ray Bradbury: “Sense biblioteques, ¿què ens quedaria? No tindríem ni passat ni futur”. Doncs això, per molts anys.

  8. lejarza said

    Biblioteca intermitent

    DANIEL BONAVENTURA

    El Departament de Cultura ha comunicat que la nova Biblioteca Pública Carles Rahola de Girona ha rebut un total de 87.489 visitants en tres mesos. Doncs no n’hi ha per a tant. Si tres mesos sumen 90 dies, el centre ha treballat per sota del miler de clients diaris, poc més dels que deu rebre el Frankfurt König de la plaça de la Independència, a diferència que la biblioteca no serveix menjar. Encara amb l’impacte fresc a la retina del prometedor i grandiós edifici el dia inaugural, em vaig adreçar tot il·lusionat fa un parell de dissabtes cap a l’equipament. El meu fill m’havia demanat un llibre. Plans de futur, de Màrius Serra. Em va caure l’ànima als peus quan vaig topar amb aquella joia amb els llums apagats i la porta tancada. Era com un creuer de luxe abandonat a la deriva. Tant talent invertit, tants diners del contribuent, tanta esplendor… Tancat dissabte a la tarda, el dia que la gent vol anar-hi. I tancat dilluns al matí. Per cert, no sóc l’únic ingenu que dóna per fet que la biblioteca obre dissabte. Hi havia dues persones més a la porta. Un home havia quedat fotut com jo, i un jove assegut a terra amb el portàtil sobre els genolls aprofitava que deixen el potent Wi-Fi connectat.

  9. lejarza said

    El secretario de Estado de Cultura preside el acto de nombramiento de las primeras Bibliotecarias Eméritas de la Biblioteca Nacional de España

    Elena Santiago, Concepción Huidobro y Carmen Líter seguirán unidas a la institución para compartir sus conocimientos y extensa experiencia
    “El dedicar una parte de la vida de una persona a trabajar en la Biblioteca Nacional de España es algo que imprime carácter. Es indudable, y todos los que trabajamos aquí así lo sentimos, que esta es una institución especial que exige mucho pero que devuelve lo dado con la suficiente generosidad como para sentirnos muy privilegiados” ha afirmado la directora de la Biblioteca Nacional de España, Ana Santos, en el acto de nombramiento de las primeras Bibliotecarias Eméritas, presidido por el secretario de Estado de Cultura, José María Lassalle.
    La Biblioteca Nacional de España ha nombrado Bibliotecarias Eméritas a Elena Santiago, Jefe del Servicio de Dibujos y Grabados desde 1989 hasta 2004, Concepción Huidobro, Jefa de la Sección de Grabado desde 2004 hasta su jubilación en 2013, y Carmen Líter, Jefe del Servicio de Cartografía de la BNE desde 1986 hasta su retirada laboral en agosto de 2013.
    Ana Santos ha señalado que “Llegar a ser emérito no es sencillo. El camino es largo, significa años de trabajo, entrega, dedicación, compromiso y amor por la tarea que debes desempeñar, la que sea, no importa. Esta ha sido la actitud de nuestras tres bibliotecarias eméritas cuya trayectoria personal y profesional es ejemplo de un trabajo ilusionado y de un esfuerzo cotidiano, que ha aportado a esta institución un claro beneficio”.
    Por su lado, el secretario de Estado de Cultura ha recordado las palabras de Borges cuando afirmó que “ordenar bibliotecas es ejercer, de un modo silencioso y modesto, el arte de la crítica”. Para José María Lassalle, “Custodiar los libros supone descubrir y compartir esos descubrimientos, y tenemos la obligación de que este saber que habéis acumulado las hoy nombradas Bibliotecarias Eméritas se transmita a la sociedad. Un servicio público tan personalmente ejercido que, aunque os haya supuesto sacrificios, sé que lo habéis disfrutado. Trabajar en un condensador espiritual como es una biblioteca es un lujo envidiable”.
    Las tres bibliotecarias han destacado su voluntad de seguir unidas a la Biblioteca Nacional para compartir sus conocimientos y el peso de esta institución en la sociedad. Como ha señalado Elena Santiago, “La BNE ha sido parte de nuestras vidas y queremos seguir compartiendo lo que hemos aprendido durante tantos años a los futuros bibliotecarios”.
    La BNE, por Resolución de 9 de abril de 2014, creó la figura del Bibliotecario Emérito como reconocimiento de méritos de especial relevancia, adquiridos por servicios destacados prestados en la Biblioteca, que se podrá conceder tanto a bibliotecarios como a trabajadores de otros colectivos profesionales que hayan prestado su servicio en la BNE y pasado a la situación de jubilados.
    El nombramiento se concede por acuerdo del Consejo de la Dirección de la BNE y a propuesta de sus Departamentos.

  10. lejarza said

    El mayor archivo de la Barcelona obrera exige un local digno

    El Ateneu Enciclopèdic Popular atesora en precario miles de papeles históricos
    Pide al ayuntamiento que cumpla su compromiso de ceder un espacio adecuado

    El Ateneu Enciclopèdic Popular quiere regresar al Raval, barrio del que fue expulsado a punta de pistola por las tropas franquistas el 26 de enero de 1939. Hoy se cumplen 76 años. De ahí la fecha elegida para iniciar la campaña, que busca que el Ayuntamiento de Barcelona cumpla con el compromiso adquirido en el 2009, cuando se comprometió a reparar el expolio ejecutado por el franquismo y a ceder a la entidad un local que cubriera sus necesidades. Más de 12.000 diarios y 25.000 libros no se guardan en cualquier rincón, y uno de los más importantes archivos del movimiento obrero de Barcelona abultan.El eslogan de la campaña no puede ser más explícito: 1939-1977 papeles quemados; 1977-2014, papel mojado. El franquismo quemó gran parte de su valiosísimo archivo -que conserva, entre muchísimas otras joyas, decenas de ejemplares de la biblioteca de Ferrer i Guardia con la que fundó la Escola Moderna- en una hoguera en la Rambla, a un paso de su local original, en la calle del Carme, y las cuatro décadas de democracia no han sido suficientes para reparar el daño causado a una entidad que cuenta entre su fichero histórico de socios con nombres como el del poeta Joan Salvat-Papasseit, el de Joan Amades -padre del Costumari Català- y el de Salvador Seguí, El noi del Sucre.
    Entre las últimas voluntades
    Pasaron dos años desde el compromiso firmado en el 2009 sin que el consistorio moviera ficha, hasta que en mayo del 2011, el entonces alcalde (le quedaban semanas) Jordi Hereu y los representantes del Ateneu firmaron un protocolo para la cesión de un espacio en Ciutat Vella -actualmente se encuentran en precario en un piso en el paseo de Sant Joan- en un plazo máximo de dos años. Acuerdo que tampoco se cumplió. Al ser preguntado en la última Comisión de Cultura, el concejal del área, Jaume Ciurana, respondió que el municipio «ha intentado dar salida a la necesidad del espacio». «Buscan un local de 1.000 metros cuadrados en Ciutat Vella y no es fácil, pero forma parte del plan de locales con prioridad uno», concluyó el concejal.
    En ese contexto, empieza la campaña de un Ateneu reforzado por nuevas generaciones, savia nueva que han trasladado la reivindicación a la red -en Laveudelateneu.org- y a las redes sociales, donde están dando a conocer la historia de un ateneo, pese a su historia y el valor de su archivo, aún desconocido por muchos en la ciudad. No tuvieron suerte de entrar en la ola de la recuperación de la memoria histórica vivida en época del tripartito.
    Pese a su destartalada sede sobre la majestuosa Biblioteca Arús, el Ateneu tiene convenios en vigor con varias universidades por el gran valor documental de sus archivos. Conservan entre otras colecciones el archivo del Movimiento Ibérico de Liberación (MIL), grupo anarquista armado al que pertenecía Salvador Puig Antich, ejecutado en 1974.
    Estrenada su sede histórica en 1906, el AEP nació cuatro años antes, en 1902, gracias a dos obreros, Eladi Gardó y Josep Tubau, y al estudiante Francesc Layret, en casa de este. En 1906 inauguraron local en el corazón del Raval, donde llevaron a cabo su ingente actividad formativa en el colectivo obrero, que llegó a tener 25.000 socios, hasta la entrada del ejército franquista en la ciudad. «El Ateneu fue el primer edificio no institucional que ocuparon las tropas comandadas por el general Yagüe cuando entraron en Barcelona», expone Manel Aisa, una de las personas que se ha encargado de mantener vivo de velar por ese valioso material tras el largo y gris periodo fascista renació en 1977 para rescatar la memoria del Ateneu y del movimiento obrero a partir de un reducido número de personas.
    El proyecto -además del archivo el ateneo organiza conferencias de prestado en otros espacios, dada la imposibilidad de hacerlo en el actual y edita publicaciones- renació en la calle de Montalegre, 5, en un local municipal, hasta que la construcción del CCCB les expulsó definitivamente de Ciutat Vella al piso en el que se encuentran en la actualidad, también público.

  11. lejarza said

    Activitats diverses per celebrar l’any de les biblioteques a Olot

    L’Any de les biblioteques commemora el centenari de la creació de la Xarxa de Biblioteques Populars per part de la Mancomunitat de Catalunya, fet que va suposar l’inici de l’actual sistema bibliotecari català

    Amb motiu d’aquest centenari, la Biblioteca Marià Vayreda d’Olot ha organitzat una sèrie d’actes que se celebraran del 20 al 24 d’abril. Tots els actes tindran lloc a la planta 0 de la Biblioteca i seran gratuïts.

    http://www.bibgirona.cat/assets/documents/000/197/195/Llibret_programa_Magda.pdf

  12. lejarza said

    Fra Valentí Serra presenta el Calendari de l´Ermità en català
    28.10.2015
    GIRONA | DDG

    La biblioteca Carles Rahola va ser la seu ahir de la presentació de la 140a edició ininterrompuda del Calendari de l’Ermità que, per primera vegada en tota la història, s’ha editat en català. L’acte de presentació va anar a càrrec del director d’Edicions Morera, Norbert Tomàs, i el frare caputxí de Sarrià, Valentí Serra de Manresa.
    Les novetats d’aquest exemplar se centren en continguts vinculats al món de les pràctiques agrícoles i les aplicacions i cures de les herbes remeieres, a càrrec del frare caputxí, qui hi ha col·laborat per primera vegada aportant tota l’experiència acumulada com a arxiver del Convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona.
    Edicions Morera també ha publicar per al proper 2015 el receptari Cuinar en temps de crisi, també elaborat pel frare, i que recull les experiències gastronòmiques basades en les tradicions culinàries conventuals.
    Els assistents a l’acte es van endur un pom d’herbes remeieres preparades pel frare.

  13. lejarza said

    Aixequen part de la teulada de la biblioteca Carles Rahola

    Les pluges de la tardor van deixar un petit toll a l’interior de l’equipament però no s’han malmès llibres ni maquinària

    25.11.2015

    GIRONA | D.B.

    Part de la teulada de la nova biblioteca pública de Girona, la biblioteca Carles Rahola, inaugurada fa menys d’un any, s’ha hagut d’aixecar per reparar un degoter que, segons ha assegurat la directora de l’equipament, Lourdes Reyes, «no ha afectat ni llibres ni maquinària».

    Les pluges d’aquesta tardor van deixar un «petit bassal» dins la biblioteca, fet que va alertar d’una filtració d’aigües que ha requerit l’aixecament d’un bon tram de la teulada del nou edifici, ja que «la filtració era tant petita que ha dificultat molt els treballs per localitzar el punt exacte», ha explicat la directora.

    La bilioteca pública de Girona es va inaugurar el mes de desembre de l’any passat i com que l’edifici encara està en garantia és la mateixa empresa constructora, Copisa*, qui es fa càrrec de les obres de reparació del degoter.

    La titularitat de la Biblioteca és del Ministeri de Cultura, que va destinar un pressupost de prop de 12 milions a la construcció del nou edifici que va acollir el trasllat del fons bibliogràfic i del punt de préstec i altres serveis que fins aleshores s’havia prestat a l’edifici de la Casa de Cultura, al centre de Girona, que de moment ha quedat orfe de llibres de préstec.

    La gestió de la biblioteca va a càrrec de la Generalitat, que va ampliar els horaris després de les queixes inicials dels usuaris.

    *) Copisa es una de las adjudicatarias de contratos públicos que una investigación del Ayuntamiento de Madrid tiene en el punto de mira. Esta constructora, vinculada por indagaciones policiales y judiciales con los casos del Palau de la Música, del 3% y de Jordi Pujol Ferrusola, recibió contratos en la ciudad de Madrid por valor de 43,4 millones de euros que resultan particularmente sospechosos por su importe y por el talante que se atribuye a la empresa de los Cornadó, una de las grandes benefactoras de la Fundación CatDem.

    Copisa, que tiene imputados a su propietario, Josep Cornadó, y su ex consejero general, Xavier Tauler, forma parte del lista de empresas con contratos con el Consistorio madrileño que aparecen en el sumario de la trama Púnica, que se cree que blanqueó dinero procedente de comisiones y pagos entregados a cambio de servicios públicos.

    43,4 de los 50 millones de euros pagados por la capital española a empresas incluidas en el sumario corresponden a Copisa (periodo 2008-2015), publica El Español. Según este digital, que asegura haber accedido a 900 facturas de la constructora y sus filiales en aquel periodo, los negocios de los Cornadó en Madrid no flaquearon cuando estalló la crisis económica: mantuvieron su facturación siempre por encima de los 4 millones de euros, una cantidad que se elevó hasta los 13,7 millones en 2010.

    Entre los contratos de Copisa en Madrid destaca la adjudicación sistemática, dice el mismo diario, del mantenimiento de escuelas, polideportivos y edificios gubernamentales del distrito de Tetuán.

    Las deudas estrangulan al grupo constructor, salpicado en el caso del 3%

    Auró 97, sociedad holding matriz de la constructora Copisa, una de las principales donantes de la Fundació CatDem salpicada en el caso del 3%, cerró el ejercicio de 2014 con un resultado negativo de 119 millones de euros, publica Crónica Global basándose en las cuentas entregadas en el Registro Mercantil. El boquete se ha ensanchado el último año: el ejercicio anterior lo cerró con un saldo deficitario de 109 millones.

    Además, según ha revelado El Confidencial, el conglomerado ha incumplido el acuerdo de reestructuración de la deuda firmada hace un año con la banca, cuyo pago se aplazó el julio y se tenía que abonar el septiembre, de forma que los acreedores tienen que decidir si toman la compañía a los Cornadó o si les conceden una nueva oportunidad para remontar la situación, marcada también por los vínculos con escándalos de corrupción.

    Copisa es una de las constructoras que más negocio han hecho en Catalunya y de las más cercanas a CDC y a Pujol. Tiene imputados a su principal accionista y presidente ejecutivo, Josep Cornadó, y a su esposa, Elvira Vidal, que es consejera delegada de Auró 97 y accionista, así como al ex consejero delegado Xavier Tauler, por el supuesto pago de comisiones a hijos del expresidente Jordi Pujol.

    Actualmente se encuentra técnicamente en causa de disolución y Auro 97, según Crónica Global, ha tenido que pignorar inversiones diversas, saldos a cobrar e inmovilizado material e inmaterial por un total de 152 millones. Asimismo, como ha publicado El Confidencial este miércoles, Copisa ha recurrido a los fondos buitre para intentar respirar: según fuentes financieras, ha vendido siete suelos a Castlelake (antigua TPG Credit Management) y dos promociones de viviendas a Lone Star.

  14. lejarza said

    Les entitats municipalistes Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis i l’entitat encarregada de la recaptació i la gestió dels drets d’autors, CEDRO, van arribar a un acord per a la simplificació del pagament dels drets d’autor pel préstec de llibres a les biblioteques. La Conselleria de Cultura va indicar que «Catalunya es converteix en el primer territori de l’Estat en aconseguir un acord per a facilitar als municipis l’abonament d’aquesta remuneració a favor d’escriptors i traductors pel préstec de les seves obres a les biblioteques».

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: