Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Museu dels Volcans: Una erupció a la Garrotxa seria igual que la d´El Hierro

Posted by lejarza en 18 enero, 2015


Museu dels Volcans: Una erupció a la Garrotxa seria igual que la d´El Hierro

Diari de Girona (DdG) Xavier Valeri – Olot

“Aquesta erupció és exactament igual a si mai hi hagués una erupció aquí a la Garrotxa”, va comparar el geòleg Llorenç Planagumà. La irrupció de matèrial volcànic a la superfície, amb la qual Planagumà va basar la comparació és la de l’illa del Hierro (Canàries-2011). Va precisar: “El que passa és que en el cas del Hierro l’erupció va ser submarina”. Va precisar: “Va sortir de dins del mar i aquí sortiria de l’exterior”. Segons ell, el Volcà Croscat va tenir el mateix procés que el del volcà de la illa d’El Hierro el 2011.

Planagumà va fer la comparació a l’acte d’obertura de l’exposició El Hierro, l’erupció amagada al Museu dels Volcans d’Olot. A més del geòleg Llorenç Planagumà, van ser a l’obertura Montserrat Mallol Soler d´Argelaguer (directora del Museu de la Garrotxa) i Estanis Vayreda (regidor de Cultura). La mostra restarà oberta fins al 6 d’abril.

El Croscat (Santa Pau) és un volcà molt jove, perquè només fa 14.000 anys de la seva darrera erupció. De l’eclosió de foc, fum i lava del Croscat n’ha quedat el con volcànic més gran d’Europa.

L’erupció d’El Hierro (octubre del 2011) va notar-se per un seguit de terratrèmols. La causa era una erupció submarina situada a 3 quilòmetres de l’illa i a 300 metres de fondària. Quan va acabar va deixar un volcà submarí de 100 metres d’alçada, un diàmetre base de 700 metres i un con volcànic de 120 metres.

Planagumà va dir que les explicacions sobre el vulcanisme i el procés que va originar l’erupció d’El Hierro, no són les estrelles de la mostra. Segons el seu criteri, el principal atractiu és una pedra de restingolita que centra l’exposició. Es tracta d’un tros de roca no magmàtica que amb d’altres va emergir per causa dels vapors del volcà que tenia dins. Uns pescadors que van anar-hi en van treure moltes de l’aigua abans que sense gasos es tornessin a submergir.

Sobre la potencià dels volcans, Planagumà va mostrar les esllavissades provocades pels volcans a El Hierro. Va indicar que l’enfonsament de parts d’una illa provoca un tsunami. Per exemple, si el Teide de Tenerife s’enfonses el tsunami -segons ell- arribaria a la costa est dels Estats Units.

Anuncios

2 comentarios to “Museu dels Volcans: Una erupció a la Garrotxa seria igual que la d´El Hierro”

  1. lejarza said

    Pressupostos per als funcionaris

    Pere Solà

    Sembla que finalment els pressupostos catalans tiraran endavant. Més retallades de serveis socials, més diners per aquest eufemisme batejat com a “estructures d’Estat” i, sobretot, recuperar la paga extra als funcionaris. Els polítics només es preocupen dels seus i, sobretot, que aquesta elevada borsa de votants -la majoria d’ells propers o afiliats als partits que governen- no els castigui a les urnes.

    Recuperar aquesta paga extra costarà més de 500 milions d’euros. No seré jo qui defensi l’eliminació d’una part del salari als funcionaris, però, per molts discursos pretensiosos que pronunciïn Rajoy i Mas, encara no hem sortit de la crisi.

    Pensa el Govern CiU/ERC en la molta gent que s’ha quedat sense feina i no l’ha recuperat? O en molts altres treballadors que si bé mantenen l’ocupació han vist substancialment rebaixat el seu salari. Aquestes persones han perdut molt més que els funcionaris i el seu Govern els deixa desamparats.

  2. lejarza said

    Confirmen més bombolles de lava a Sant Joan les Fonts

    Han trobat dues pedres afectades per un procés de descomposició esferoidal d’origen volcànic

    28.01.2015

    SANT JOAN LES FONTS | X.V. Tres bombolles volcàniques més han estat afegides a la que l’investigador Josep Oliveras va fer pública el 27 de desembre. Així doncs són quatre els glòbuls d’aire petrificats que hi ha en el radi d’uns 7 metres a la zona del Molifondo. D’una d’elles ja se’n tenia constància per figurar en un un llibre del naturalista Josep Gelabert (1859-1936).
    El descobriment de les bombolles solidificaces ha atret l’atenció dels mitjans audiovisuals, els quals n’han fet reportatges. En ells ha participat el vulcanòleg olotí Llorenç Planaguma. La participació del geòleg ha permès descobrir que les bombolles procedeixen d’una capa de lava molt líquida que va emergir fa 150.000 anys. El problema és que 20.000 anys després va quedar soterrada en gran per una altra capa de lava i els vulcanòlegs no n’han pogut seguir la línia fins descobrir el cràter ?d’origen. La part que esta al descobert deixa veure les ones de la lava líquida per sobre de les quals es formaven les bombolles. Ara, són lloses de basalts formades com un mosaic i excrecències semicirculars d’uns 2,5 metres de diametre.
    Les bombolles -segons Josep Oliveras- i la lava sortien de xemeneies, de les quals també han quedat testimonis. Explica que “la intervenció de Planagumà va permetre descobrir que la lava de les bombolles prové d’una erupció poc normal a Europa i només comparable a algunes de les de les illes Hawaii.
    En la zona on han tingut lloc les descobertes van confluir tres colades de lava. Es tracta d’una coincidència única a la península Ibèrica i que fa de Sant Joan les Fonts un dels llocs més interessants per als aficionats i estudiosos del vulcanisme. Així doncs, la colada de les bombolles va sorgir fa 150.000 anys. Sobre d’ella fa 130.000 va posar-s’hi una colada que va formar l’altiplà del Boscarró. En aquest lloc hi ha columnes de basalt formades en alçades de 8 a 15 metres. De més abans, hi ha una altra colada d’uns 600.000 anys que va formar un salt d’aigua de 13 metres per l’interior de la qual sorgeix un doll d’aigua subterrània.

    Descomposició esferoidal
    Oliveras també ha fet pública la descoberta de dues pedres afectades per la descomposició esferoidal. Una d’elles és de tres tones. La singularitat és que afectades de fora per processos volcànics, les pedres estan conformades en capes. És a dir tallades tenen l’aspecte d’una ceba, nom amb el qual també són conegudes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: