Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

2050, l´any dels 10.000 milions…

Posted by lejarza en 6 enero, 2015


2050, l´any dels 10.000 milions…

Lluís Bosch Martí

A la col·lecció Argumentos de l’editorial Anagrama un cop més publiquen un sensacional assaig titulat: Diez mil millones de Stephen Ememot, exdirector de ciències informàtiques a Microsoft Research, a més de professor d’Oxford i assessor científic del govern britànic.

Aquest és un dels llibres de divulgació científica més terribles que hem llegit els darrers anys, que ens alerta amb dates empíriques sobre els perills del creixement de la població mundial i del canvi climàtic. Ens ensenya que l’evolució de tots els ecosistemes globals es dirigeixen cap a una catàstrofe total, i, alhora, Ememot critica l’ultimisme tècnic-industrial dels vells progressistes, que considera una fantasia perillosa, denunciant els canvis climatològics per causa de la contaminació planetària. L’evident escassetat d’aigua és una de les crítiques més constants del llibre, sobre com malgastem l’aigua; alguns exemples: és increïble que per a la fabricació d’una hamburguesa en el procés calguin 3.000 litres d’aigua, que per una barra de xocolata s’emprin 2.076 litres, i per a un xip informàtic, 72.000 litres…

Un cop més recordarem que els humans apareixen com a espècie fa uns 200.000 anys; tan sols fa 10.000 anys érem només un milió sobre el planeta, i abans del final del segle XXI, serem més de 10.000, però milions!! Històricament un dels principals motius d’aquest creixement fou l’agricultura, i més endavant, la domesticació dels animals, i en la segona revolució en el segle XIII es començà a sembrar selectivament les plantes, i a la tercera aparegué la mecanització agrícola, i la quarta en el segle la revolució verda, la revolució industrial i la utilització progressiva del carbó, petroli, gas. Aquestes revolucions foren fatals pel medi ambient i la contaminació del planeta, i aleshores aquí començà l’avui en crisi societat de consum americana, per l’excés de vehicles, televisors, electrodomèstics, tèxtils, viatges, etc. a part dels transports i de la creació de grans autovies que han superurbanitzat les no-ciutats, l’augment de la població i la subsegüent necessitat de producció agropecuària i industrial d’aliments… Tot això ha dut que el 2014, la terra conreada ja és més del quaranta per cent del planeta; no oblidem que el 2050 el setanta per cent de la població mundial viurà en ciutats…

El canvi climàtic i la manca d’aigua crearà els emigrants climàtics als països euro-americans, que esdevindran militaritzats, amb fronteres supercontrolades per impedir que els entrin milions de persones que es moren de fam en els països d’origen. Amb lletres majúscules, com un telegrama radical, Ememot es pregunta: “Es miri com es miri un planeta amb 10.000.000 d’habitants serà un malson” i segueix preguntat-se: “quines opcions tenim?, en veig dues, primer tecnificar la solució, i l’altra, canviar el comportament, i dins les cinc idees bàsiques per un canvi més sostenible: 1. energia verda, 2. energia nuclear, 3. desalinització de les aigües marines, 4. geoenginyeria i 5. una altre revolució verda…”, i després d’oferir alternatives una mica utòpiques, aquest científic anglès, ens parla que hem de consumir menys, i conservar més, i per a això necessitem que els polítics donin suport a aquestes alternatives.

El problema fonamental del qual no parla ni un cop Ememot en tot el seu assaig és que mai critica el model productiu del capitalisme global del neoliberalisme, que en les vint-i-quatre hores del dia, a través de tots els mitjans de comunicació -o sigui de manipulació de consciències- ens inciten al megaconsum planetari. En un to cada cop més de novel·la de ciència ficció ens parla de l’apocalipsi d’una natalitat exponencialment galopant dels països del tercer món, per la qual a finals del segle vint-i-u, no serem deu mil sino vint mil milions!!

Com a final del comentari de lectural d’aquest horrible assaig, que per les dades sembla una novel·la del Philip K. Dick o de J. G. Ballard, pel seu pessimisme i aire apocalíptic, no volien acabar però no tenim més alternativa, avui dia de Reis, de les festes del consum de masses, citar uns fragments del diàleg final d’Ememot amb un científic amic seu, un dels més racionals i brillants que havia conegut, que li pregunta: “què faries en una societat futura, si sols poguessis fer una cosa per remeiar la situació en la qual ens estem abocant…”, sabeu què va respondre: “ensenyar el meu fill a usar una pistola…” (???).

- Argelaguer - Girona - 2050, l´any dels 10.000 milions... - The Oil Crash Lejarza en l'ocàs del petroli el creixement és impossible

– Argelaguer – Girona –
2050, l´any dels 10.000 milions… – The Oil Crash Lejarza en l’ocàs del petroli el creixement és impossible

Anuncios

Una respuesta to “2050, l´any dels 10.000 milions…”

  1. lejarza said

    Benvolgut Lluís BM

    Llorenç Carreras Sureda

    He llegit amb atenció el teu article, “2050, l’any dels 10.000 milions…”, ben fonamentat, però voldria fer-te unes precisions:
    Quan escrius la quantitat d’aigua gastada en l’hamburguesa, xocolata, xip informàtic… et refereixes a un concepte modern dissenyat pel professor John Anthony Allan a principis dels 1990 que serveix per gestionar millor l’agricultura segons el país i poder estalviar aigua agafant decisions encertades com seria el de països com Israel i Jordània que han escollit estalviar aigua abandonant o reduint les exportacions de cultius que necessiten molta aigua.
    L’aigua virtual d’un producte pot ser verda (de pluja) o blava (superficial i subterrània), i té implicacions ecològiques i econòmiques molt diferents. Per exemple, els conreus de secà, com oliveres, ametllers o blat no gasten recursos hídrics que poden ser emprats per a altres usos, mentre que els conreus de regadiu han de competir amb altres conreus de regadiu, amb les indústries i amb els usos domèstics per uns recursos hídrics sovint escassos.
    L’aigua té un cicle, que ja s’estudia de manera rudimentària a l’escola, però no desapareix… es va transformant i al llarg del seu cicle es va aprofitant per diversos usos, això vol dir que es comptabilitza diverses vegades.
    D’altres conceptes ja en parlarem en un altre moment, de totes maneres gràcies Lluís per fer-nos fixar en el consum desmesurat d’aigua i proposem fer una ullada a: http://www.unescocat.org/fitxer/3444/aiguavirtual, per aprendre a controlar el seu consum de manera racional.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: