Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Consell Comarcal de la Garrotxa creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència per les retribucions dels Alcaldes

Posted by lejarza en 3 enero, 2015


Consell Comarcal de la Garrotxa creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència per les retribucions dels Alcaldes

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 1 – 2 de Gener de 2015 Núm. 14421

Edicte sobre l’aprovació inicial de la modificació del Reglament Orgànic Comarcal

En data 11 de desembre de 2014 el Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, va aprovar inicialment la proposta de modificació del Reglament Orgànic del Consell Comarcal de la Garrotxa, en el sentit d’incorporar un apartat 2 a l’article 134, que té per objecte regular la creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència que es configura com un òrgan de govern complementari amb funcions

d’assistència a la presidència.

Simultàniament, i condicionat a l’aprovació definitiva de la modificació del Reglament Orgànic Comarcal, el Ple va aprovar la creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència, que es reunirà ordinàriament dues vegades a la setmana, prèvia convocatòria de la

presidència. L’assistència a la comissió donarà dret als consellers/es que hi assisteixin, a percebre les indemnitzacions que si s’escau

estableixi el Ple de la Corporació.

Els esmentats acords es sotmeten a informació pública durant el termini de trenta dies hàbils mitjançant anuncis i edictes en el tauler d’edictes de la Corporació, en el Butlletí Oficial de la Província, en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i a un mitjà de comunicació escrita diària de la comarca. Durant aquest termini els interessats podran examinar l’expedient i presentar-hi les reclamacions que creguin escaients.

Transcorregut el període indicat sense haver-se formulat cap al·legació ni reclamació, els acords adoptats esdevindran aprovats amb caràcter definitiu, sense perjudici que una vegada elevats els acords a definitius, es publicarà el text íntegre de la modificació del

Reglament Orgànic en el Butlletí Oficial de la Província i s’anunciarà al DOGC la referència de l’anterior publicació en el BOP, i es traslladarà una còpia íntegra i fefaent a l’Administració de l’ Estat i a la Generalitat de Catalunya, als efectes de la seva entrada en vigor

d’acord amb l’article 70.2 de la Llei de Bases del Règim Local.

Olot, la Garrotxa, 22 de desembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes - Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa  ens polititzat de CiU-Olot

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes –
Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa ens polititzat de CiU-Olot

Anuncios

22 comentarios to “Consell Comarcal de la Garrotxa creació de la Comissió Permanent del Consell de Presidència per les retribucions dels Alcaldes”

  1. lejarza said

    lejarza en 17 diciembre, 2014

    El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes

    Argelaguer – Vall del Llierca

    El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat la creació d’un nou òrgan de govern per legalitzar les retribucions dels Alcaldes per assistència al Consell de presidència de ens, va acordar modificar el reglament orgànic i va regular la comissió de la permanent del Consell de Presidència com a òrgan de govern complementari.

    El Consell de Presidència exerceix les funcions d’aprovar els acords del Ple i la Presidència del Consell Comarcal.

    La nova comissió assumirà les funcions d’assistència i les d’assessorament al president que corresponen al Consell de Presidència.

    També planificarà i coordinarà les actuacions dels Consorcis de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) i les del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

    L’acord va tirar endavant amb els vots a favor de CiU-ERC i el vot en contra del PSC.

    Es tracta de legalitzar les retribucions dels Alcaldes que ja rebien, però que calia ajustar-les a la llei.

    Josep Gelis (conseller d’Hisenda per CiU) va presentar: ” El que es tracta bàsicament és d’adaptar les indemnitzacions dels consellers, presidents i vicepresidents per assistències”.

    Josep Guix (portaveu del PSC) es va oposar a l’aprovació. “Entenem que està bé la reorganització – va explicar-, perquè és la que fan els ajuntaments”. Va comparar: “Aquesta nova comissió seria com la junta de govern d’un ajuntament”. Va justificar la causa del desacord en la periodicitat de les reunions de la nova permanent. “No entenem aquesta periodicitat de 2 vegades per setmana, quan la majoria de les juntes de govern dels ajuntaments es reuneixen només una vegada a la setmana”.

    El nou òrgan es reunirà prèvia convocatòria de la Presidència i no podrà prendre acords resolutoris amb efectes a tercers.

    • lejarza said

      L´ens va crear un nou òrgan que costa 1.000 euros per cada reunió

      Amb l’objectiu de regularitzar els pagaments per assistències es va constituir el Consell de Govern

      12.01.2015 Diari de Girona » Comarques

      J.C.D. | GIRONA

      Les alarmes a la Diputació de Girona sobre els diputats que havien cobrat per reunions a les quals no havien assistit van saltar el mes de març passat. Va ser aleshores quan l’equip de govern, encapçalat pel democratacristià Joan Giraut, va decidir crear un nou òrgan de govern per legalitzar les retribucions que estaven en fals. El curiós del cas és que aquest nou organisme intern, que no en substitueix cap dels ja existents, costa a la Diputació 1.000 euros per reunió, tal com es va aprovar a principis del mandat en el ple de cartipàs.

      La justificació que es va donar en el seu moment era que hi havia molta més feina per tramitar els expedients. L’acord es va engalanar amb frases com «aquesta situació aconsella la creació d’un òrgan d’assessorament, d’estudi i de consulta als efectes de garantir la correcció i l’encert». Però l’objectiu no era altre que regularitzar les remuneracions per assistències.

      I la polèmica es va anar enredant quan el cap de Protocol i membre sindical, Josep Maria Amargant, va acusar Giraut en un article publicat a Diari de Girona d’haver creat el consell per «justificar » pagaments a diputats que haurien cobrat sense assistir a reunions. Aleshores Giraut va assegurar que el nou òrgan l’havia creat quan ell va arribar a la presidència el 2013, tot i que la constitució del Consell no va ser fins al maig del 2014.

      • lejarza said

        La Diputació de Girona reclama a quinze diputats que tornin diners cobrats de més

        Un jutjat ha demanat informació a l’organisme sobre totes les quantitats pagades per reunions on no s’havia assistit

        12.01.2015

        Nova polèmica a la Diputació. Un jutjat ha requerit informació de tots els diputats que des de l´any 2010 han cobrat per reunions a les quals no van assistir mai. L´organisme ja havia intentat regularitzar aquesta situació pels diputats actuals, restant les quantitats dels diners de les seves assistències, però ara ho ha de fer també amb els de l´anterior mandat i que ja no hi són. Per això, els ha enviat una carta reclamant els diners.

        JOSEP CALLOL / PAU ESPARCH | GIRONA La Diputació de Girona s’ha vist obligada a reclamar a tots els diputats que han cobrat per assistències no justificades que retornin diners a l’ens i ho ha fet enviant un requeriment personal a alguns dels membres afectats per aquesta pressumpta irregularitat, detallant la quantitat que ha de reintegrar i el compte corrent on ho ha de fer. Les quantitats oscil·len entre els 6.000 i els 47.000 euros, depenent del nombre de reunions a les quals cada diputat no va assistir, però sí va cobrar. Malgrat que la Diputació coneixia aquesta situació des d’almenys el juny del 2014, no ha estat fins al 16 de desembre passat que ha enviat les cartes. I què ha canviat en aquests mesos? Doncs que un jutjat de Girona ha reclamat informació a l’ens sobre tots i cadascun dels polítics que haurien cobrat de més.

        Les assistències que ara es reclamen es remunten a l’any 2010 –les anteriors estan prescrites– i per tant afecten una part del mandat passat i a tot l’actual. Per aquesta raó hi ha un grup de diputats que ja no ho són, d’altres que la situació els afecta en els dos mandats i uns quants només en l’actual. Entre els deu polítics que Diari de Girona ha pogut constatar que han de tornar diners des de gener del 2010 i fins al juliol del 2011 hi ha Jaume Torramadé (CiU, Salt), Joan Giraut (CiU, Platja d’Aro), Pere Maluquer (CiU, Pau), Carles Gibert (CiU, Blanes), Jordi Iglesias (CiU, Breda), Josep Maria Rufí (ERC, Torroella de Montgrí), Joan Pluma (PSC, Girona), Magda Casamitjana (PSC, Roses), Narcís Casassa (PSC, Sant Julià de Ramis) i Ramon Romaguera (PSC, la Bisbal).

        De l’actual mandat, estan en aquesta situació Joan Giraut, Jaume Torramadé, Josep Maria Corominas (CiU, Olot), Albert Piñeira (CiU, Puigcerdà), Imma Colom (CiU, Tossa), Ramon Soler (CiU, Llagostera) i Pere Albó (PSC, Sant Feliu de Guíxols). Els dos polítics que han de retornar més diners, segons ha pogut saber aquest diari, són l’exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, (47.000 euros, entre gener de 2010 i juliol de 2011) i l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, (42.000 euros d’aquest mandat). Altres diputats han de retornar uns 10.000 euros, com és el cas de l’exdiputat del PSC i actual director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. Altres exdiputats, com el senador de CiU, Pere Maluquer, han de retornar uns 6.000 euros.

        La carta del mes passat s’ha enviat només a aquells diputats que ja no estan a la Diputació, mentre que els encara estan a l’ens no han rebut cap notificació perquè el requeriment es va fer verbalment. Quan es va decidir posar solució a aquest problema, l’organisme volia enviar la resolució a tots els afectats, però alguns d’ells es van negar en rodó a rebre el requeriment per escrit. Finalment es va comunicar personalment.

        La resolució enviada als diputats el 16 de desembre passat està ordenada pel president de la Diputació, Joan Giraut, i signada pel secretari general, Jordi Batllori. En la carta –reproduïda en aquesta pàgina– es destaca que «s’ha pogut constatar que consten saldos pendents de regularitzar per assistències a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació». Es recorda a l’afectat que hi ha un seguit de reunions que ha cobrat a les quals no ha assistit: «Es constata la necessitat de posar en coneixement dels diputats dels imports percebuts de més com a avançament, però que no han estat acreditats en forma d’assistències a les sessions dels òrgans col·legiats ».

        Finalment se’ls insta a «regular o reintegrar, en el seu cas, les quantitats que hagin percebut en concepte de bestreta i no s’hagi acreditat l’assistència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats corresponents» i se’ls donen quinze dies per formular al·legacions que, segons ha pogut saber Diari de Girona, la majoria ja han presentat. Moltes de les al·legacions estan enfocades en la manca de control de les assistències del propi ens, ja que en el mandat 2007-2011, quan governava ERC i CiU, es va establir que les bestretes serien «objecte de regularització periòdica », sense establir cap període concret.

        En l’actual mandat el control hauria de ser trimestral, com es va aprovar per unanimitat en el ple de 22 de juliol del 2011, un acord que també deixava molt clar, tot i que després no es va complir, que «cada pagament mensual tindrà caràcter de bestreta en funció de les sessions convocades i les assistències efectivament realitzades ».

        Alguns dels polítics afectats i que ja no són diputats han reintegrat les quantitats que se’ls reclamen, mentre que els que encara són membres de la Corporació els estan tornant amb descomptes als diners de les assistències mensuals. Malgrat que la situació afecta a dos mandats diferents, la Diputació ha decidit ajuntar els imports d’un i altre perquè així els diputats que estan en els dos períodes puguin tornar els diners –fins a l´abril– a través de les assistències.

  2. lejarza said

    @Lejarza
    La Generalitat otorga mig milió euros a quatre fundacions: 161.180€ Fargas-CiU-CDC 79.512€ Irla-ERC i 70.510€ Alentorn CiU-UDC

    Lejarza ‏@Lejarza
    La Generalitat de Catalunya CiU-ERC no té diners per als malalts catalans d´hepatitis C, s’ho gasten en subvencionar a la casta
    Olot Besalú Argelaguer

  3. lejarza said

    El Govern subvenciona amb 477.000 € fundacions vinculades a partits polítics

    La Trias Fargas, la Josep Irla, la Coll i Alentorn i la FAES, vinculades a CDC, ERC, UDC i PP, es reparteixen els diners

    05.01.2015

    GIRONA | ALBERT SOLER La Generalitat ha atorgat recentment quasi mig milió d’euros en subvencions a fundacions vinculades als partits polítics. I estem parlant només de les subvencions atorgades per la Generalitat, faltaria sumar les que també atorga l’Estat espanyol. A banda hi ha les donacions privades, que poden semblar innocents però que, a diferència del que passa amb les donacions als partits, les poden dur a terme empreses que treballin per a l’administració. Dit d’una altra manera: si vostè té una empresa constructora i vol quedar bé amb el govern que concedeix llicències d’obra, no pot fer cap donació al partit, però sí a la fundació que hi està vinculada.
    La majoria de partits polítics de l’Estat espanyol tenen fundacions privades vinculades. El tema ha sigut des de sempre objecte de polèmica, ja que hi ha qui considera que són una forma oculta de finançar els partits. O sigui, una forma de saltar-se la llei sense infringir-la. Naturalment totes les fundacions tenen els seus propis estatuts, on s’estipulen les seves funcions, que per descomptat res tenen a veure amb les dels partits a les quals estan vinculades. El Departament de Justícia de la Generalitat acaba de fer públic amb la seva publicació al DOG que ha artorgat quasi mig milió d’euros dels pressupostos de 2014 a quatre fundacions: 161.180.89 euros a la Trias Fargas (vinculada a CDC), 79.512 a la Josep Irla (vinculada a ERC), 70.510,14 a la Miquel Coll i Alentorn (UDC) i inclús 67.703,99 a la FAES, vinculada al PP i presidida per José María Aznar. Les difeferències s’expliquen perquè la quantitat depèn del nombre de diputats dels partits polítics.
    ICV, EUiA i PSC tenen també fundacions, i així mateix van demanar subvenció la Nous Horitzonts, L’Alternativa i la Rafael Campalans (respectivament), però es van quedar sense. Ls sol·licituds van ser desestimades per “no complir els requisits exigits en la convocatòria”. Segons ha pogut saber Diari de Girona, en algun cas faltava renovar els estatuts de la fundació i en altres actualitzar els patrons. Errades formals -al departament de Justícia asseguren que les subvencions es concedeixen o es desestimen sense tenir ni mínimament en compte motius polítics- que els han costat una picossada de diners.
    Això són només les subvencions de la Generalitat, que suposa una petita part del que reben les fundacions. A tall d’exemple, les xifres totals que van rebre l’any 2007 (segons un estudi de la Universitat Pompeu Fabra): la Rafael Campalans 752.540 en subvencions públiques i 86.298 en donacions privades; la Josep Irla, 572.609 en subvencions i “gairebé la mateixa xifra” en donacions privades; la Nous Horitzons 442.259 en subvencions i 973.974 en donacions; la Trias Fargas 273.042 i 1.442.767; la Coll i Alentorn 209.939 i 220.000, i la Fundació Alternativa 39.913 i no apareixen les donacions.
    Cal recordar que els partits polítics poden, des de la reforma de la llei de l’any 2007, rebre donacions privades, sempre que no siguin anònimes ni sobrepassin els 100.000 euros. En canvi, les donacions privades a les fundacions poden arribar als 150.000 euros i aquestes a més,-a diferència dels partits- sí que poden rebre-les d’empreses que estiguin treballant directament o indirectament per a l’administració pública.
    La subvenció “a entitats jurídiques sense ànim de lucre vinculades a partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya” -així ho defineix el DOG- té com a objectiu “finançar estudis i activitats relacionats amb el dret i el funcionament de les institucions democràtiques, la difusió del pensament polític i social del sistema democràtic i el seu aprofundiment i les despeses de funcionament i de desenvolpament d’aquestes activitats”.
    Les acusacions contra les fundacions dels partits són recorrents, i no són pocs els analistes i juristes que consideren que “encobreixen el finançament als propis partits polítics”.

  4. lejarza said

    L´ens va crear un nou òrgan que costa 1.000 euros per cada reunió

    Amb l’objectiu de regularitzar els pagaments per assistències es va constituir el Consell de Govern

    12.01.2015 Diari de Girona » Comarques

    J.C.D. | GIRONA

    Les alarmes a la Diputació de Girona sobre els diputats que havien cobrat per reunions a les quals no havien assistit van saltar el mes de març passat. Va ser aleshores quan l’equip de govern, encapçalat pel democratacristià Joan Giraut, va decidir crear un nou òrgan de govern per legalitzar les retribucions que estaven en fals. El curiós del cas és que aquest nou organisme intern, que no en substitueix cap dels ja existents, costa a la Diputació 1.000 euros per reunió, tal com es va aprovar a principis del mandat en el ple de cartipàs.

    La justificació que es va donar en el seu moment era que hi havia molta més feina per tramitar els expedients. L’acord es va engalanar amb frases com «aquesta situació aconsella la creació d’un òrgan d’assessorament, d’estudi i de consulta als efectes de garantir la correcció i l’encert». Però l’objectiu no era altre que regularitzar les remuneracions per assistències.

    I la polèmica es va anar enredant quan el cap de Protocol i membre sindical, Josep Maria Amargant, va acusar Giraut en un article publicat a Diari de Girona d’haver creat el consell per «justificar » pagaments a diputats que haurien cobrat sense assistir a reunions. Aleshores Giraut va assegurar que el nou òrgan l’havia creat quan ell va arribar a la presidència el 2013, tot i que la constitució del Consell no va ser fins al maig del 2014.

  5. lejarza said

    Lejarza said

    12 enero, 2015 at 8:58

    La Diputació de Girona reclama a quinze diputats que tornin diners cobrats de més

    Un jutjat ha demanat informació a l’organisme sobre totes les quantitats pagades per reunions on no s’havia assistit

    12.01.2015 Diari de Girona » Comarques

    Nova polèmica a la Diputació. Un jutjat ha requerit informació de tots els diputats que des de l´any 2010 han cobrat per reunions a les quals no van assistir mai. L´organisme ja havia intentat regularitzar aquesta situació pels diputats actuals, restant les quantitats dels diners de les seves assistències, però ara ho ha de fer també amb els de l´anterior mandat i que ja no hi són. Per això, els ha enviat una carta reclamant els diners.

    JOSEP CALLOL / PAU ESPARCH | GIRONA La Diputació de Girona s’ha vist obligada a reclamar a tots els diputats que han cobrat per assistències no justificades que retornin diners a l’ens i ho ha fet enviant un requeriment personal a alguns dels membres afectats per aquesta pressumpta irregularitat, detallant la quantitat que ha de reintegrar i el compte corrent on ho ha de fer. Les quantitats oscil·len entre els 6.000 i els 47.000 euros, depenent del nombre de reunions a les quals cada diputat no va assistir, però sí va cobrar. Malgrat que la Diputació coneixia aquesta situació des d’almenys el juny del 2014, no ha estat fins al 16 de desembre passat que ha enviat les cartes. I què ha canviat en aquests mesos? Doncs que un jutjat de Girona ha reclamat informació a l’ens sobre tots i cadascun dels polítics que haurien cobrat de més.

    Les assistències que ara es reclamen es remunten a l’any 2010 –les anteriors estan prescrites– i per tant afecten una part del mandat passat i a tot l’actual. Per aquesta raó hi ha un grup de diputats que ja no ho són, d’altres que la situació els afecta en els dos mandats i uns quants només en l’actual. Entre els deu polítics que Diari de Girona ha pogut constatar que han de tornar diners des de gener del 2010 i fins al juliol del 2011 hi ha Jaume Torramadé (CiU, Salt), Joan Giraut (CiU, Platja d’Aro), Pere Maluquer (CiU, Pau), Carles Gibert (CiU, Blanes), Jordi Iglesias (CiU, Breda), Josep Maria Rufí (ERC, Torroella de Montgrí), Joan Pluma (PSC, Girona), Magda Casamitjana (PSC, Roses), Narcís Casassa (PSC, Sant Julià de Ramis) i Ramon Romaguera (PSC, la Bisbal).

    De l’actual mandat, estan en aquesta situació Joan Giraut, Jaume Torramadé, Josep Maria Corominas (CiU, Olot), Albert Piñeira (CiU, Puigcerdà), Imma Colom (CiU, Tossa), Ramon Soler (CiU, Llagostera) i Pere Albó (PSC, Sant Feliu de Guíxols). Els dos polítics que han de retornar més diners, segons ha pogut saber aquest diari, són l’exalcaldessa de Roses, Magda Casamitjana, (47.000 euros, entre gener de 2010 i juliol de 2011) i l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas, (42.000 euros d’aquest mandat). Altres diputats han de retornar uns 10.000 euros, com és el cas de l’exdiputat del PSC i actual director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. Altres exdiputats, com el senador de CiU, Pere Maluquer, han de retornar uns 6.000 euros.

    La carta del mes passat s’ha enviat només a aquells diputats que ja no estan a la Diputació, mentre que els encara estan a l’ens no han rebut cap notificació perquè el requeriment es va fer verbalment. Quan es va decidir posar solució a aquest problema, l’organisme volia enviar la resolució a tots els afectats, però alguns d’ells es van negar en rodó a rebre el requeriment per escrit. Finalment es va comunicar personalment.

    La resolució enviada als diputats el 16 de desembre passat està ordenada pel president de la Diputació, Joan Giraut, i signada pel secretari general, Jordi Batllori. En la carta –reproduïda en aquesta pàgina– es destaca que «s’ha pogut constatar que consten saldos pendents de regularitzar per assistències a les sessions dels òrgans col·legiats de la Corporació». Es recorda a l’afectat que hi ha un seguit de reunions que ha cobrat a les quals no ha assistit: «Es constata la necessitat de posar en coneixement dels diputats dels imports percebuts de més com a avançament, però que no han estat acreditats en forma d’assistències a les sessions dels òrgans col·legiats ».

    Finalment se’ls insta a «regular o reintegrar, en el seu cas, les quantitats que hagin percebut en concepte de bestreta i no s’hagi acreditat l’assistència efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats corresponents» i se’ls donen quinze dies per formular al·legacions que, segons ha pogut saber Diari de Girona, la majoria ja han presentat. Moltes de les al·legacions estan enfocades en la manca de control de les assistències del propi ens, ja que en el mandat 2007-2011, quan governava ERC i CiU, es va establir que les bestretes serien «objecte de regularització periòdica », sense establir cap període concret.

    En l’actual mandat el control hauria de ser trimestral, com es va aprovar per unanimitat en el ple de 22 de juliol del 2011, un acord que també deixava molt clar, tot i que després no es va complir, que «cada pagament mensual tindrà caràcter de bestreta en funció de les sessions convocades i les assistències efectivament realitzades ».

    Alguns dels polítics afectats i que ja no són diputats han reintegrat les quantitats que se’ls reclamen, mentre que els que encara són membres de la Corporació els estan tornant amb descomptes als diners de les assistències mensuals. Malgrat que la situació afecta a dos mandats diferents, la Diputació ha decidit ajuntar els imports d’un i altre perquè així els diputats que estan en els dos períodes puguin tornar els diners –fins a l´abril– a través de les assistències.

  6. lejarza said

    Joan Giraut assegura que la institució «ha fet el que ha demanat el jutge»

    Assenyala que l’equip de govern tenia controlats els saldos de l’actual mandat, tot i que no els de l’anterior

    12.01.2015 Diari de Girona » Comarques

    JOSEP CALLOL / PAU ESPARCH | GIRONA El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va confirmar ahir que l’ens ha reclamat a diputats i exdiputats els diners que han cobrat per assistències que no estan justificades. Giraut va indicar que la institució «ha fet el que ha demanat el jutge». «Nosaltres teníem controlat el que corresponia a aquest mandat, però no ens havíem qu?estionat si hi havia saldos pendents en l’anterior», va explicar Giraut. Així, el president va detallar que la Diputació ha recopilat totes les actes i ha comptabilitzat les assistències efectives dels polítics. En el cas dels diputats de l’actual mandat, «a aquells que tenien saldos negatius, els hem donat l’opció de compensar- ho amb les assistències als diferents òrgans col·legiats fins a l’abril d’aquest any». «En aquest cas no hi ha cap problema», segons Giraut. Pel que fa als diputats que no formen part de la Diputació, «no ha estat possible aplicar-ho». «Per això s’ha notificat a les persones afectades que havien de retornar els diners », va informar Giraut.

    Finalment, el president de la institució va concloure: «No culpo ningú. Ens hem trobat amb el problema i l’hem solucionat». Tot i això, aquesta qu?estió no deixa els diputats implicats indiferents. Diari de Gironaha contactat amb alguns dels polítics de l’anterior i l’actual mandat de la Diputació que han rebut quantitats que han de retornar. Malgrat que la situació canvia per als exdiputats respecte als que encara ho són, pràcticament tots coincideixen a destacar que es tracta d’una problemàtica administrativa.

    Un dels polítics de l’anterior mandat que ha rebut la resolució que es va enviar des de la Diputació de Girona és el president de la Federació d’ERC a les comarques gironines, Josep Maria Rufí. Segons explica, ha retornat la quantitat de diners que l’ens li reclamava, tot i que afegeix que ha fet una al·legació a la institució perquè vol aclarir per quin motiu se li reclama, tres anys després, aquest retorn. «No vull res que no sigui meu», afirma Rufí, que informa que «no es tracta d’una quantitat elevada» de diners. Rufí considera que a finals de l’anterior mandat –l’any 2011–, s’hauria hagut de regularitzar la situació, comprovant si s’havien fet les assistències cobrades o no. «Llavors no hi va haver cap requeriment i vaig entendre que la situació estava correcte», conclou Rufí.

    Un altre dels exdiputats que ha de retornar diners és l’actual director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Joan Pluma. Tot i això, Pluma –que fins al 2011 havia estat diputat del PSC a l’ens– no va voler valorar ahir aquesta qu?estió perquè va assegurar que es tracta d’una situació d’una etapa anterior superada i que és la institució provincial qui ha de donar explicacions.

    Mentrestant, els polítics de l’actual mandat que cobren per assistències posen en dubte que estiguin inclosos en aquest cas. El diputat no adscrit Pere Albó –que fa un mes va deixar el grup del PSC– subratlla que no li consta que tingui un saldo negatiu amb la Diputació. «No he hagut de tornar cap quantitat», afirma Albó, que defensa que els pagaments es compensen perquè, segons explica, hi ha mesos en què el saldo és a favor seu i altres en què és a favor de l’ens. En la mateixa línia, la diputada de CiU Imma Colom assenyala que els diners que es reben per les assistències són un còmput «que ha de coincidir». «Sempre m’he preocupat que sigui correcte», assegura Colom, que nega tenir un requeriment de retornar diners a la institució. El fet és que tant Albó com Colom, no tenen requeriment perquè la Diputació només ha enviat una carta als polítics que no estan a l’ens. En canvi, en la seva situació, la quantitat que s’ha de retornar es fa a través de les assistències dels propers mesos.

    Un altre dels diputats que ha de retornar una de les quantitats més elevades (de 42.000 euros) és l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas (CiU). Aquest diari va intentar contactar amb Corominas, que no va respondre la petició.

  7. lejarza said

    CiU i ERC exculpen els diputats que van cobrar de més a la Diputació de Girona

    Els partits sense representació a l’organisme critiquen la falta de rigor de l’ens i reclamen un replanteig del model de retribucions

    12.01.2015 Diari de Girona » Comarques

    GIRONA | F.B.

    CiU i ERC van admetre ahir que els diputats dels seus partits a la Diputació que van cobrar de més hauran de retornar els diners si així ho decreta la justícia. Els responsables de les formacions van assegurar que respecten les investigacions que està portant a terme el jutjat, i veuen amb bons ulls que l’ens supramunicipal decideixi resoldre la situació. Tot i això, convergents i republicans van exculpar els seus diputats implicats, afirmant que no tenien coneixement que aquelles accions podien acabar resultant irregulars.

    El desembre passat, la Diputació de Girona va reclamar a quinze diputats i exdiputats de l’ens que tornessin les quantitats de diners que van cobrar per reunions a les quals no van assistir. L’ens va reclamar les quantitats tant per escrit com de paraula als diputats a instàncies de la investigació que un jutjat està fent a la Diputació per pressumptes irregularitats.

    Els casos investigats per la justícia es remunten a 2010, impliquen a diputats de tots els grups d´aquesta legislatura i de l´anterior i suposen xifres d´entre 6.000 i 47.000 euros. Deu exdiputats del període 2007-2011 ja ho estan regularitzant, mentre que per als actuals s´ha creat un nou òrgan per compensar-ho amb assistències.

    El president de la federació de CDC a les comarques gironines, Pere Vila, va demanar ahir que s´aclareixi la situació i va admetre que si es demostra que els diputats van rebre quantitats de manera irregular, aquestes quantitats s’haurien de retornar.

    No obstant això, Vila va treure responsabilitat als diputats del seu grup, afirmant que «no se’ls va dir mai que allò que estaven fent no es podia fer». El president de CDC va afegir que els diputats «feien la seva feina i en cap cas se’ls pot atribuir la culpa».

    En una línia similar es va posicionar el diputat d’ERC, Lluís Sais en afirmar que «si els diputats haguessin conegut la seva situació, estic convençut que no ho haurien permès. Però no ho sabien». Sais va valorar que el president de la Diputació, Joan Giraut –que també és un dels que ha de retornar diners– «està fent el que pertoca en demanar el retorn dels diners», i va preguntar-se «per què no es va resoldre el cas al seu moment». Pel diputat, a més, resoldre aquestes presumptes irregularitats no és una qüestió de transparència sinó de control de l´ens.

    El cas «simptomàtic» del PSC

    El PSC, l´altre partit amb representació a la Diputació, també va manifestar la voluntat d´acabar amb la polèmica i resoldre les possibles regularitats a l´ens. El primer secretari dels socialistes gironins, Juli Fernández, va dir que dóna suport «a tot el que sigui treballar per dotar la Diputació de més transparència i control». Fernández va manifestar el desig que la polèmica es resolgui «com més aviat millor» i va apuntar a que possiblement s´hauria d´haver resolt abans. Fons socialistes, tanmateix, apunten que els diputats que van cobrar de més es van donar de baixa del partit fa poc, i ja no representen els socialistes. El mateix PSC veu «simptomàtic» aquest fet, i considera que representa una prova més del canvi que està fent la formació.

    «Escàs control»

    Els partits sense representació a la Diputació van anar un pas més enllà a l´hora de valorar les pressumptes irregularitats de l´ens. Partits com ICV, PP o la CUP, van apuntar com a origen d´aquestes presumptes irregularitats un escàs control a la Diputació i un marc instituacional i poc transparent que propicia aquest tipus de pràctiques.

    El president d´ICV a Girona, Marc Vidal va explicar que fa falta «conèixer els mecanismes públics per retribuir les assistències dels diputats i aclarir si realment s´ha de cobrar per anar a les reunions». En aquest sentit, Vidal va demanar que s´aclareixi exactament el funcionament de la institució per saber si els diputats poden o no poden rebre aquests dietes.

    Per la seva banda, Lluís Sales, de la CUP, va opinar que hi ha diputats que han cobrat de més «perquè hi ha un marc institucional que ho permet, i perquè hi ha un nivell d´escrupolositat baix» per part d´algunes forces polítiques. Sales va explicar que els membres de la CUP als consells comarcals gironins «el primer que fan és verificar que les retribucions i dietes que reben no compleixen amb la legislació», i que aquestes estan regulades per complir amb el salari màxim que s´han fixat, de 2,5 vegades el salari mínim.

    Finalment el PP va ressaltar que la Diputació és un ens que mou molts dines i «hauria de donar exemple de rigor». El president dels populars a Girona, Enric Millo, va destacar que «en episodis anteriors hem vist com l´ús dels diners a la Diputació no ha estat el correcte, i la devolució d´aquests diners hauria de ser motiu de correcció i de disculpa per part dels diputats».

  8. lejarza said

    «Seria bo que el nou govern es replantegés les retribucions, perquè no es tornés a repetir»

    Joan Giraut creu que la Diputació està fent tot el que ha de fer per regularitzar les retribucions per assistències tot i que recomana que el nou govern es replantegi aquest sistema polèmic, per evitar que es torni a repetir la mateixa situació.

    13.01.2015

    JOSEP CALLOL | GIRONA Quan es detecta que hi ha diputats que han cobrat per reunions a les quals no havien assistit?

    Els diputats no cobren en relació amb les assistències que fan cada mes. Cada diputat té una assignació d’una quantitat determinada, i els que cobren per assistències se’ls divideix per dotze pagaments, inclòs el mes d’agost, que és inhàbil i no es fa cap assistència, però també cobren una dotzena part del total que tenen assignat. El mateix que tenen assignat, per igual responsabilitat, els diputats que cobren per dedicació total o parcial.

    Aquest cobrament per assistència en realitat és un sou a final de mes?

    Jo entenc que és una bestreta que es dóna sobre la quantitat que s’ha de donar, a la qual, en un moment determinat s’haurà de regularitzar en més o menys, en funció de la diferència que hi hagi entre les assistències efectives i la retribució que cada diputat té assignat. Amb una diferència, que en cas que el diputat hagi realitzat més assistències que la retribució que té assignada, no pot cobrar més que la retribució que té assignada, que és de màxims. El que s’està plantejant és que, perquè la Diputació no et reclami amb tot el dret que no has fet les assistències suficients per cobrir l’assignació que tens com a diputat, doncs les assistències han d’arribar com a mínim a aquesta quantitat, que és la màxima que tens assignada, en funció de les teves respon?sabilitats. No en funció que hi assisteixis.

    Però està regulat com a assistència?

    El sistema de control està regulat per les assistències.

    Qui ho detectat?

    El 2013, el serveis d’Intervenció de la Diputació comencen a detectar i informar que hi ha una situació que pot portar problemes a l’hora de justificar totes les assistències.

    No es feien controls?

    Amb el temps que fa que sóc a la Diputació, no he tingut les responsabilitat adequades dins del meu àmbit ni des del govern, ni molt menys des de l’oposició, en el tema econòmic, però no tinc cap coneixement, ni de paraula, ni per escrit, de cap referència.

    I sap per què no es feien? Ho dic perquè està aprovat que els controls s’havien de fer trimestralment.

    No ho sé.

    En aquell moment què fa la Diputació?

    Comencem a posar-nos en funcionament. Estem parlant del juny. Quan surt el primer escrit es comencen a fer tots els ajustos necessaris perquè tots els diputats, quan arribin a final de mandat, això pugui estar, diguéssim, equilibrat.

    Del mandat actual, qui ha compensat les assistències?

    Tothom. Jo mateix tinc una petita diferència, que la podria haver compensat, però com que tinc dret a final de mandat a acabar-la de compensar, crec que el mes que ve quedarà tot compensat.

    No és una petita trampa legal, deixar que es compensin les assistències?

    És el que hi ha. La legalitat es dóna en el moment que s’aprova el cartipàs i permet fer això.

    I no es podria haver fet retornar els diners als que encara són diputats?

    Per què? Si es permet la compensació, per què has de fer-ho? Si el plantejament fos: escolti, això ho tindrà si no ha fet cada mes… doncs haurà de tornar el que sigui o ja no ho cobrarà. Hi ha altres administracions en què es cobra per assistències i cobres únicament per assistències, però el que diu el cartipàs de la Diputació és que tens una quantitat de diners, com a màxim, que hauràs de justificar com a assistències. I no s’havia plantejat fins ara que s’havia de regularitzar. Es parlava mensualment, trimestralment. Tampoc parlava que s’haguessin d’ajustar uns diners. Que hi havia d’haver uns controls… Això és el que estem fent ara. A partir del mes de juny es mira el que hi ha, i si es veu que el tema es desvia, donar l’avís pertinent perquè el diputat tingui cura. I si al final de mandat, si realment com ara està escrit i aprovat per ple, s’ha de fer la regularització definitiva, doncs que es faci.

    No és un sou encobert?

    Jo entenc que és una retribució. La retribució que hi ha és la mateixa que puguin tenir un sou. Tots els que som diputats, som regidors o alcaldes i tenim el dret legal de cobrar una sola retribució, però també el dret legal de cobrar per assistències.

    Si ara s’ha hagut de regularitzar, vol dir que fins ara no es feia bé. Vol dir que era irregular.

    És evident que si s’hagués fet com s’està fent ara, no s’haguessin trobat que quedaven uns saldos pendents d’un mandat anterior. Jo entenc que ara hi ha seguretat que s’està fent bé. El que no vol dir que es pugui fer millor. Que es pugui trobar un altre sistema que sigui més clar, que no sigui tan complicat. D’aquí a uns mesos, quan hi hagi un nou govern, s’ho pot plantejar, fins i tot seria bo que s’ho plantegés i que això no es tornés a repetir. Amb els correctors que s’han posat ara el que va passar el 2010 i el 2011, estic segur que no tornaria a passar.

    Es va crear el Consell de Govern per regularitzar aquesta situació?

    No exactament.

    Ha servit per regularitzar aquesta situació?

    Sí, però no era l’única alternativa. Era la més racional possible, perquè hem aprofitat un òrgan que ja funcionava de facto. No hem hagut de canviar res de la manera de funcionar de l’equip de govern, amb les seves responsabilitats. Així no s’havien de fer altres coses com fer més assistències a altres òrgans o comissions informatives que ja estan creades.

    El diputat cobra per assistir al Consell de Govern?

    Els diputats cobren per assistir al Consell de Govern.

    Però vostè diu que això no vol dir més despesa per la Diputació. Si s’afegeix un organisme nou als que ja existeixen, com s’explica que no costi més?

    Perquè això no va en funció de com més organismes tinguem més es cobrarà. Si no que es tracta que dins dels òrgans col·legiats als quals es poden assistir es pugui fer el còmput que s’ajusti a la teva retribució. Que hi hagi un òrgan més o un òrgan menys, això no afecta.

    Per què ningú havia detectat que hi havia diputats de l’anterior mandat en aquesta situació?

    Ningú els havia dit mai res.

    Però algú havia d’haver-ho controlat.

    El diputat no n’era coneixedor. A partir d’aquí s’hauria d’haver fet el que s’està fent ara.

    Però qui s’adona que hi ha exdiputats que tenen un saldo negatiu?

    A partir del moment que el jutge ens demana que vol els saldos des del 2010. En aquell moment jo dono les instruccions, es recullen totes les actes dels òrgans col·legiats, es puntegen i es marquen segons les assistències efectives de cada diputat, es valora quina era la retribució, es comptabilitzen les assistències i surten unes diferències. Parlo amb els companys de govern i decidim fer la notificació als afectats.

    Com han reaccionat?

    Sorpresos i plantejant que ells no en sabien res.

    S’han demanat explicacions als tècnics de la Diputació per no haver detectat aquesta anomalia?

    És un tema que s’ha comentat, però fins al punt de plantejar explicacions d’una manera formal, d’una situació que és la que és, que tothom en farà la seva lectura i que és un procés que no acaba aquíÉ Potser és millor mirar-ho amb una mica de perspectiva.

    Amb aquesta reclamació vostès volien evitar que fos un jutge que els digués que els diners s’havien de tornar?

    No. Amb aquesta reclamació nosaltres i jo personalment volia fer el que entenc que havia de fer, ho demani el jutge o no ho demani.

    Però fins que el jutge no ha dit res, no s’ha fet res.

    No. Fins que el jutge no ha demanat quin era l’estat de la situació. Jo podria haver esperat que el jutge em digués alguna cosa. No em demana res de concret. Jo li envio el material i si després el jutge em diu alguna cosa, jo ja actuaré.

    Han retornat els diners?

    Sí. De les nou persones afectades, vuit havien tornat els diners el dia 20 de desembre .

    Qui no els ha tornat?

    Una sola persona. Tots han fet al·legacions.

    No dirà el nom de la persona.

    No, jo no diré el nom.

    Algunes al·legacions van en la línia de demanar explicacions als tècnics. Què els diran?

    En principi s’hauran de contestar.

    CiU i ERC deien que la responsabilitat és de la Diputació i exculpaven els diputats.

    Jo no entraré ara en aquest debat. Crec que la meva actuació s’ha de jutjar amb tot el punt crític que es vulgui en funció del que he fet des del moment en què sóc coneixedor del que passava.

    Tem que el jutge pugui demanar responsabilitats penals, o havent-se retornat els diners, quedarà frenat el procediment judicial?

    Entenc que perquè hi hagi responsabilitat penal hi ha d’haver coneixement. I jo crec amb el desconeixent dels diputats.

  9. lejarza said

    Salvem les diputacions!

    ALBERT SOLER

    És un escàndol. La justícia vol obligar els diputats gironins a retornar els diners que van cobrar de més. Quin sentit té la Diputació si no serveix ja ni per això? Fa un any també la justícia -sempre la justícia contra les nostres tradicions- ja es va immiscir en el costum diputacional de tocar el cul a les assessores durant els sopars nadalencs. Si els diputats no es poden permetre petites alegries de butxaca i de bragueta haurem buidat de sentit l’existència mateixa d’una institució centenària i més valdrà tancar-la d’una vegada. Serà dur, i no seran pocs els polítics que vessaran alguna llàgrima pensant en tot el que hi han viscut i, sobretot, en el que encara hi podrien viure. És igual. Ja trobaran els diferents partits noves maneres de satisfer aquestes aficions, en els assumptes importants no els ha faltat mai unitat.
    Què té de dolent cobrar per reunions a les quals no assistien? Les reunions es convoquen per solucionar problemes i la Diputació no n’és una excepció, només que els que soluciona són els econòmics dels seus membres. O no arregla més d’un problema cobrar entre 6.000 i 47.000 euros extra en quatre anys, sous i dietes a banda?
    Com és natural, tots els partits que mantenen -mai un verb ha tingut significat tan ple- diputats provincials, han reaccionat escandalitzats. No escandalitzats pel fet, per descomptat, sinó escandalitzats perquè algú pugui dubtar de l’honorabilitat dels polítics. “No sabien que estaven fent res il·legal”, clamen. I certament, qualsevol que conegui la frenètica activitat d’una Diputació provincial ha de trobar el més normal del món rebre de tant en tant diners sense saber per què. Com pot ser il·legal? Que no és aquesta la funció de la Diputació? Un diputat provincial, igual que l’assassí a sou de Los tres días del cóndor que interpreta magistralment Max Von Sydow, mai no pregunta per què, a vegades pregunta com, i sempre pregunta quant.

  10. lejarza said

    Casamitjana diu que hi havia un «pacte intern» entre polítics per les retribucions

    L’exdiputada justifica que feia les assistències de la Diputació que ara li reclamen al Consorci de la Costa Brava

    14.01.2015

    L´exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana, que forma part dels polítics de la Diputació de Girona a qui es reclama els diners que han rebut per assistències no justificades, defensa que les retribucions que va cobrar corresponien a la seva tasca com a presidenta del Consorci de la Costa Brava. També avança que una vegada estiguin resoltes les al·legacions, preveu tornar els diners reclamats.

    GIRONA | PAU ESPARCH L’última polèmica de la Diputació de Girona, pels diners que reclama a diputats i exdiputats per assistències que han cobrat que no estan justificades, continua sent una sorpresa per les persones implicades. Qui ha de tornar una quantitat més elevada és l’exalcaldessa de Roses Magda Casamitjana, perquè l’ens li reclama 47.000 euros per assistències no justificades entre el gener del 2010 i el juliol del 2011. Casamitjana, que és l’única diputada que no ha tornat els diners –a l’espera que es resolguin les seves al·legacions–, va explicar ahir que el seu cas és «especial» i «diferent de la resta».

    «Les assistències jo les feia cada dia com a diputada del Consorci de la Costa Brava», va assegurar. Casamitjana, que fins al 2011 presidia aquesta institució i també feia de responsable de l’àrea de promoció econòmica de la Diputació, va afirmar que «no en tenia ni idea» que, per poder cobrar les retribucions per assistències, «havies d’anar dues o tres vegades al mes a unes comissions i al ple». Segons va detallar, «hi havia una mena de pacte intern» entre els polítics de la Corporació provincial en què s’acordava que es rebien les retribucions a canvi de complir amb les seves responsabilitats.

    «Jo estava convençuda que cobrava per la feina feta a través del Consorci de la Costa Brava i l’àrea de promoció econòmica», va destacar Casamitjana, que va afegir que les retribucions per assistències de l’ens «no s’havien regularitzat mai», fins ara. «Verdaderament s’estava retribuint als diputats per la feina que es realitzava tot l’any; no únicament per assistir a una reunió», va considerar l’exalcaldessa de Roses, que va manifestar: «Mai em va passar pel cap que cobrava de més; pensava que se’m pagava per la feina que estava fent».

    De fet, Casamitjana va aclarir que com a presidenta del Consorci de la Costa Brava es va abaixar la quantitat que rebia per dietes. «El president anterior tenia una dieta de 300 euros, mentre que la resta de companys del Consorci cobraven 150 euros», va assegurar. «Com que jo tenia les assistències de la Diputació, vaig decidir rebre 150 euros com la resta», va afirmar Casamitjana, que va subratllar: «La meva sensació és que no he robat ni escatimat cap hora a la Corporació provincial».

    Malgrat tot, tenint en compte que ha estat un jutge qui ha reclamat a l’ens la informació sobre les retribucions per assistències, Casamitjana va valorar ahir que «això no s’estava fent bé i s’ha de canviar ja». Per això va considerar que si el president del Consorci de la Costa Brava només cobra aquests 150 euros –sense tenir retribució per assistències a la Diputació– «no se li està donant el sou que es mereix per dirigir la institució». «D’alguna manera s’ha de retribuir la feina», va destacar, tot i que va admetre que «s’ha de revisar absolutament tot». «Per descomptat, els sous», va sentenciar.

    «Em sento absolutament víctima; paguem justos per pecadors», va subratllar Casamitjana, que va afegir que quan les al·legacions estiguin resoltes, «se’m retiraran els diners del meu compte que calguin». «No tinc cap confiança que la justícia m’ajudi en aquest cas», va concloure l’exdiputada del PSC, que va lamentar que «no s’entén que estiguis treballant tot el mes i que et diguin que si no véns a les reunions, no cobraràs». «Les reunions duraven a vegades 10 minuts; la feina es realitzava durant molt de temps», va expressar Casamitjana.

    Per això va demanar que la seva responsabilitat de presidenta al Consorci de la Costa Brava, «administrativament parlant quadri amb la resta de diputats, a qui se’ls hi ha convalidat les hores fetes al Patronat de Turisme o de Cultura». Per tot plegat, Casamitjana –que actualment és presidenta de la formació Nova Esquerra Catalana– va voler deixar clar: «Per descomptat tornaré, a contracor, si verdaderament la llei ho diu així i és tan injusta, tot el que se’m demani». Per acabar, Casamitjana va agrair «el respecte» de la Diputació de Girona en tot aquest cas i va afirmar que «posaria la mà al foc» per tots els diputats que hi estan implicats.

  11. lejarza said

    CDC, ERC i PSC defensen augmentar el control de les retribucions a la Diputació

    Pere Vila afirma que els diputats han d’assumir que una indemnització d’almenys 24.000 euros “ja està ben pagada”

    Diari de Girona » Comarques 18.01.2015

    GIRONA | JESÚS BADENES Augmentar el control de les retribucions als diputats, definir per quins conceptes es cobra i quines tasques ja formen part de la feina pròpia d’un diputat, a més d’assumir que les indemnitzacions actuals ja estan en un nivell acceptable. Són algunes de les idees dels partits per evitar que es repeteixi una investigació judicial que ha posat en evidència que hi havia poc control sobre les indemnitzacions. El mateix president actual, Joan Giraut (CiU), ja va obrir el debat en indicar que el proper govern revisi el sistema de retribucions de l’ens provincial.

    Qualsevol retribució ha d’anar en consonància amb la llei. A més, si hi ha una resolució judicial, s’evitaran malentesos”

    El president de Convergència Democràtica de Catalunya a les comarques gironines, Pere Vila, va considerar que “no ha estat la millor legislatura de la història a la Diputació, cal donar un tomb en el futur”. Per això opina que “en el proper mandat caldrà un pacte entre tots els partits, que valorin el que ha passat i que prenguin decisions per acabar amb els malentesos, els buits legals i les indefensions”. Vila, alcalde de Llançà i que va ser diputat provincial el primer any i mig d’aquest mateix mandat, remarca que “aquestes coses estan regulades per llei, qualsevol retribució ha d’anar en consonància amb la llei. Si abans de les eleccions, hi ha també una resolució, s’evitaran malentesos”, va dir. A més creu que “l’administració central ajudarà a definir com es cobra, qui és qui té la dedicació exclusiva, que pot cobrar dedicació per assistències”.

    Pel que fa a les quantitats que es podrien cobrar, el dirigent de CDC afirma que “una persona que va a la Diputació ja està ben pagada.”. I va afegir que “24.000 euros, que és mínim que cobra un diputat, em fa l’efecte que són molts diners i no hi ha excusa”. “Els diputats, almenys els del meu partit, que hi vagin a la Diputació en el proper mandat tindran molt clar que hi ha feines que les fan i que són inherents als càrrecs i d’altres, com les assistències que s’han de justificar”.No hi havia mecanismes per controlar que les indemnitzacions eren coherents amb els assistències als òrgans, i ara s’està fent el que no es feia”

    Per al president del grup d’ERC a la Diputació, Lluís Sais, “el que ha passat a la Diputació és una manca de control intern”. Sais recorda que de la mateixa manera que hi ha diputats que han pogut cobrar de més, hi ha d’altres que han cobrat de menys “perquè el que falla és el control i les justificacions de les indemnitzacions”.
    El regidor de la Bisbal afirma que “la fórmula ja està inventada, i en el cas de la Diputació i el que no hi havia mecanismes per controlar que les indemnitzacions eren coherents amb les assistències als òrgans col·legiats, i ara s’està fent el que no es feia”.
    A més també considera que “en el futur caldrà determinar com es regula, evitar que torni a passar”. “És responsabilitat de tots, dels polítics i dels tècnics perquè això no hauria d’haver passat perquè s’ha de ser el màxim curós”, va dir.
    Lluís Sais, però, també va demanar entendre la situació dels diputats atès que “la majoria són alcaldes i alcaldesses i de vegades no assisteixen als actes de la Diputació perquè els surten urgències importants als seus municipis. La línia és tan fina que és fàcil que sigui malinterpretat”, va advertir.
    Cal una revisió dins un marc general de totes les Diputacions, ja que no seria bo que fos un acord de cada Diputació ni que quedés en mans de la majoria de torn”

    La presidenta del grup del PSC de la Diputació de Girona, Teresa Ferrés, va demanar que la reformulació “no quedi en mans del president de torn”. Ferrés va apuntar que cal “un marc general de totes les Diputacions, ja que no seria bo que fos un acord de cada Diputació ni que quedés en mans de la majoria de torn”. L’alcaldessa de Palamós i diputada socialista afirma que “intentarem influir per establir més criteris de rigor i de transparència en el control”. Ferrés també va recordar que “hi ha diputats que fan una feina que no està en l’acord de retribucions”, però “donat que en els darrers anys ha canviat la concepció que es té, cal fer una revisió en profunditat per adaptar-ho al moment actual. Cal revisar el concepte i què és el que es retribueix i que no”.
    Que s’iniciï el desmantellament. Els recursos econòmics de les diputacions han de ser finalistes i anar als municipis”

    Per al president separatista d’Unió a les comarques gironines, Joan Cañada, el “replantejament és més profund i més en un moment que estem parlant de pensar un model per un país futur”. Cañada desitja que en el proper mandat “s’iniciï un procés de desmantellament” i que “la feina l’assumeixi les Delegacions de Govern i els consells comarcals com a gestors de serveis comuns”. Va dir que “els recursos econòmics de les diputacions han de ser finalistes i acabar directament als municipis”.

  12. lejarza said

    Ni tots, ni sols els diputats, en són responsables

    JOSEP QUINTANAS BOSCH

    La Diputació avergonyeix. Alguns recents exdiputats han hagut de tornar molts diners. Uns, res; altres, força, i un parell, una forta suma. Un càrrec públic sols pot tenir un salari públic i, si té més funcions, cobrar per desplaçaments i assistències. A la Diputació, per assistències, es pot cobrar moltes vegades el salari mínim. A banda, altres regalies de govern. Alguns han complert. Els de CiU governant, no tant. I difuminen identitats. Ara, un jutge ha aixecat la llebre i, a corre-cuita, es vol arreglar. Malament, per cert.

    Els actuals diputats receptors de quantitats indegudes no han de retornar els diners -s’aniran descomptant. Ni assumir cap responsabilitat. Es consideren bestretes quan, en realitat, són ingressos indeguts i l’únic pas digne seria regularitzar la situació amb la devolució immediata. Caldria identificar-se i explicar-se públicament. No cal demanar perdó -s’ha posat tan barat demanar perdó, que sona cínic-, però sí donar la cara. Les mitges tintes i l’afirmació que tots es posaren d’acord a fer-ho així, il·legal, els enfanga i aclareix que ordiran com donar-li la volta a la llei per no perdre ni un euro.

    No sols són responsables qui cobra indegudament i qui autoritza el pagament. Aquestes polítiques retributives no es prenen sense el coneixement de secretari, interventor i tresorer. Els electes representen la gent, no han de ser ni tècnics ni juristes. Per això hi ha secretaris, interventors i altres funcionaris que informen i expliquen com fer les coses. A la Diputació, a aquest atzucac, la hi han abocat també diligents funcionaris que “estudien com vestir el tema” i no han vetllat prou per la legalitat d’esperit i lletra dels acords presos. En aquest cas, vestir com alguns canonges de la política podien sumar al sou de l’ajuntament el millor sou de diputat. I en això continuen.

  13. lejarza said

    La caputxeta roja

    THOMAS SPIEKER

    La política és un ofici complicat. Entre molts altres inconvenients, ve amb l’obligació de vendre’ns naps per cols o, el que és el mateix, il·lusió i promeses moltes vegades impossibles de complir. Però quan els polítics ens enganyen, quan ens menteixen deliberadament, és emprenyador, molt emprenyador. Sort que la falsedat té poc recorregut i que al final s’enxampa abans un mentider que un coix.

    Quan a Roses “manava” la Magda Casamitjana, filla d’una de les “senyorasses” més admirables que he conegut i germana d’un gran examic, jo vaig acabar criticant moltes de les seves decisions, però pensant sempre que actuava des de l’honestedat, des de la sinceritat i des de les seves conviccions més profundes. Comprovar, com tots hem pogut comprovar la setmana passada, que el seu únic interès eren els diners que podia ficar-se a la seva pròpia butxaca, m’ha descol·locat fins i tot a mi, que vaig acabar convertint-me en un dels seus principals detractors. Ara resulta, que no cobrava només els 3.500 euros al mes que reconeixia en públic. Entre el que cobrava de l’Ajuntament, de la Diputació, del Consorci, del Consell Comarcal i vés a saber de quines altres bicoques, com a mínim triplicava aquesta xifra. A sant de què, em pregunto jo? Quina qualificació té o tenia la Magda Casamitjana per embutxacar-se, cada mes, 10.000 euros de diners públics durant almenys quatre anys i 60.000 més de la Diputació per als dos anys següents, quan ja no tenia prou vots per accedir a cap càrrec? Algú coneix alguna empresa, alguna organització privada que la llogaria per una quantitat tan desorbitada? S’ha acostat mai abans o després de “conquerir” l’alcaldia de Roses, a uns sous o honoraris tan exagerats?

    Ara entenc el seu absurd pacte quadripartit -no era la vara el que buscava, era el que portava amagat a dins. El seu projecte no és ni de país ni de ciutat; no és ni tan sols del poble- és del seu compte corrent i prou. I a sobre, es fa la innocent i diu que no sabia que no podia cobrar per assistències a les quals no assistia, que creia que era una compensació per haver treballat els diumenges pel Consorci. A Roses, també ens deia que treballava els diumenges, però pel poble. Quanta falsedat, Déu meu. I pensar que ara hem de tornar a retallar la taula de plens que va fer construir a corre-cuita just abans de plegar i que ens va costar 100.000 euros i que en Jaume Sastre segueix a la garjola. Vaig a avisar l’àvia que es tregui la disfressa de llop, perquè la caputxeta roja de la noia que va a visitar-la, és en realitat un burca i que enlloc d’una socialdemòcrata moderna i progressista, amaga una fonamentalista amb un fusell al seu cistell, per endur-se a qui sigui.

  14. lejarza said

    Piñeira atribueix a errors dels tècnics la reclamació de la Diputació

    En l’actual mandat, cada diputat rep per avançat 1.000 euros per participar en les sessions plenàries i en les reunions de les juntes de govern

    21.01.2015

    PUIGCERDÀ | DDG / M.S.

    L’alcalde de Puigcerdà, Albert Piñeira, nega amb rotunditat que ell hagi hagut de tornar diners a la Diputació en concepte de diners cobrats per reunions a les quals no hauria assistit i atribueix el desajustament a errors comptables per part dels serveis tècnics. Piñeira apunta que, al seu parer, ni els diputats que, fins que no es demostri el contrari, han rebut més diners dels que els tocaven ni aquests serveis tècnics han actuat de mala fe.

    Piñeira també nega les acusacions de l’exalcalde de Puigcerdà, Joan Planella, segons les quals ell estaria darrere les reclamacions, que de moment li han suposat a ell el retorn momentani de 3.400 euros, segons admet el mateix Planella. Piñeira remarca que és “fals” que ell hagi ni impulsat ni esbombat l’afer.

    Pel que fa al seu cas, l’alcalde de Puigcerdà emfatitza enèrgicament que ell ni en aquest mandat ni en l’anterior ha rebut mai ni per escrit ni oralment cap notificació sobre desajustaments en el seu còmput de diners rebuts per assistències a les reunions.

    Els 3.400 euros que ha hagut de tornar l’exalcalde, Joan Planella, en concepte de retribucions per reunions no assistides, sobre el qual ha presentat un escrit d’al·legació, representen unes quatre reunions. Segons expliquen des de la Diputació de Girona, en l’actual mandat, els diputats perceben mil euros per assistir a les reunions de la junta de govern, que se’n celebren dos cada mes, i mil més per assistir a les sessions plenàries, que es fan mensualment. En el passat mandat, el qual afecta Planella, les quantitats se situaven a l’entorn dels 800 euros, segons la mateixa Diputació. El fet de cobrar 3.400 euros de més equivaldria, doncs, a la no assistència d’entre quatre i cinc reunions al llarg del mandat, comptant que els diputats també assisteixen a altres reunions com ara les comissions informatives, de rang inferior.

    El sistema de pagament es fa mitjançant avançaments i inclou un topall màxim, situat a l’entorn dels 3.300 euros, a partir del qual els diputats no poden cobrar més tot i que assisteixin a més reunions. Així, una vegada tancat el període comptable la Diputació i els diputats fan el balanç personal dels diners percebuts i les reunions assistides i regularitzen la situació. Dels dos dirigents de Puigcerdà, Albert Piñeira encara és diputat i forma part de l’equip de govern. L’alcalde puigcerdanès participa en les reunions de la junta de govern, en els plens i en la majoria de comissions informatives per ser portaveu del grup.

  15. lejarza said

    La jutge del cas de les dietes de la FMC demana al Congrés si Páramo és aforat

    22.01.2015

    BARCELONA | EFE/DDG La magistrada que investiga alcaldes del PSC, CiU, ERC, PP i ICV de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), que presumptament van cobrar sobresous abans de 2011, ha demanat informació a les Corts i al Parlament perquè precisin si algun dels nous investigats -entre els quals es troba l’exalcalde de Roses i diputat de CiU al Congrés Carles Páramo- té la condició d’aforat, de cara a plantejar la seva imputació per malversació de cabals públics, com li ha sol·licitat la Fiscalia Anticorrupció.
    La magistrada va acceptar ampliar ara la recerca a altres membres de la FMC que presumptament van cobrar aquestes dietes entre els anys 2004 -quan suposadament es va aprovar aquesta fórmula retributiva- i 2011, entre ells la secretària d’Organització del PSC i regidora socialista a Barcelona Assumpta Escarp.
    La resta d’investigats són l’exalcalde de Cerdanyola del Vallès per ICV i actual secretari de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Antoni Morral; l’exalcalde d’Argentona Antoni Soy -ex alt càrrec d’ERC en el tripartit-; l’exalcalde de Roses i diputat de CiU al Congrés Carles Páramo ; l’exalcalde de Sant Andreu de Llavaneres Víctor Ros (PP); i l’exalcalde de Flix Pere Muñoz (ERC). La jutge investiga també als exalcaldes de Balaguer Miguel Àguila i de Sant Feliu de Llobregat Juan Antonio Vázquez, així com a l’exalcaldesa del Vendrell Helena Arribas i l’actual alcaldessa de Malgrat de Mar Conchita Campoy, tots ells socialistes.
    La instructora ha decidit ampliar la seva recerca després de conèixer la comptabilitat de la *FMC entre octubre de 2004, quan la cúpula de l’entitat que presidia l’exalcalde de Sabadell Manuel Busts va aprovar presumptament el sistema de sobresous encoberts, i l’any 2010.
    Vint-i-cinc dels alcaldes dirigents de la Federació que suposadament van cobrar aquestes dietes entre els anys 2004 i 2010 coincideixen amb els que ja estan imputats pels sobresueldos percebuts entre 2011 i 2012, per la qual cosa la jutge no els tornarà a citar. Dels 18 restants el fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo n’exclou vuit per als quals el delicte de malversació ja hauria prescrit (per haver cobrat quantitats no superiors a 4.000 euros). Entre aquests figura l’exministre de Treball i exalcalde l’Hospitalet de Llobregat Celestino Corbacho.

  16. lejarza said

    Arxiven la retirada d´atribucions al cap de protocol de la Diputació

    El jutge Considera que el president de la institució no va prevaricar en cessar-lo com a responsable de comunicació

    23.01.2015

    GIRONA | MARTÍ SANTIAGO El cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, és un funcionari de carrera però la posició de responsable de comunicació està vinculada a càrrecs de confiança i per això, quan el president de l’organimse, Joan Giraut, li va retirar aquesta atribució el 28 de juny de 2014 no va prevaricar. En síntesi, aquesta és l’argumentació que el titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Girona ofereix per dictar l’arxiu del cas -Amargant havia denunciat Giraut per un delicte de prevaricació i delicte contra la llibertat sindical-.

    El jutge té en compte que el 28 de desembre de 2007 es va crear una posició de cap de comunicació que anava vinculada a l’àrea de presidència i era una “plaça de personal de confiança de naturalesa eventual”. En crear-se l’oficina de premsa, protocol i comunicació de la Diputació el 26 de setembre de 2011, Amargant va assumir aquest càrrec fins que el juny de 2014 el president de l’ens provincial va dividir aquesta oficina i li va retirar les atribucions de comunicació al cap de protocol.

    La documentació aportada i la declaració dels vicepresidents -Xavier Soy i Miquel Noguer- feia pal·lès que la decisió de retirar el càrrec de cap de comunicació a Amargant depenia únicament del president, qui els va informar abans de la pèrdua de confiança respecte l’alt funcionari.
    Per tant, el jutge considera que la reestructuració de l’oficina de premsa, comunicació i protocol amb la corresponent separació de funcions i el cessament d’Amargant com a cap de premsa no va ser una resolució arbitrària, en especial perquè no s’ajusta als termes que “la jurisprudència exigeix per poder parlar d’un delicte de prevaricació”.

    El magistrat tampoc considera que Giraut va cometre un delicte contra les llibertats sindicals en cessar Amargant poc temps després que aquest hagués registrat diversos escrits denunciant les nombroses irregularitats observades dins la Diputació de Girona -Amargant és el delegat i representant del sindicat CSIF-. Irregularitats que tenien a veure amb els càrrecs de confiança d’Unió Democràtica de Catalunya que, suposadament, cobraven sense anar a treballar. Curiosament, el decret de reorganitzció de l’oficina de premsa i protocol es va signar el dia després que Amargant preguntés pels càrrecs de confiança.

    Per al jutge, l’actuació de Giraut en aquest afer no pot incardinar-se en cap delicte penal i per aquesta raó considera necessari dictar l’arxiu del cas.

  17. lejarza said

    La Diputació de Girona ha de tenir unes remuneracions transparents

    El debat sobre la remuneració dels polítics està pendent de resoldre’s des de la recuperació de la democràcia. És impopular i esmunyedís. Els partits polítics són els primers que han eludit posar-lo damunt la taula. En els darrers temps, a causa de la pressió popular i la indignació general pels nombrosos casos de corrupció que han aflorat, la majoria d’institucions públiques han donat a conèixer les retribucions dels seus càrrecs, però és evident que durant anys s’han ocultat i que la transparència no és total amb l’opacitat de dietes, assistències i ingressos camuflats. És lògic que uns 120 polítics i alts càrrecs de la Generalitat cobrin més que el president del Govern espanyol? És normal que cada institució local o autonòmica fixi les retribucions dels seus càrrecs polítics sense que existeixin uns criteris objectius per a tots? Els polítics cobren un sou raonable o excessiu? Som conscients que és difícil posar-s’hi d’acord, però cal afrontar el debat defugint la demagògia.
    Diari de Girona ha informat en els darrers dies que la Diputació Provincial ha reclamat a una quinzena de diputats la devolució d’uns diners percebuts indegudament. Nou diputats del període 2007-11 els han hagut de retornar íntegrament. Les quantitats oscil·len entre els 6.000 i els 47.000 euros. La resta, com que encara formen part de l’ens provincial, els compensen amb assistències a comissions; assistències que es paguen a mil euros per reunió. No és que aquests diputats haguessin posat literalment la mà a la caixa, sinó que el sistema de retribucions és complex, mancat d’una cobertura legal i gairebé a la carta. Alguns diputats tenen dedicació exclusiva i d’altres no. Els primers cobren un sou fix per tota la seva activitat a l’ens. Els segons, en la majoria dels casos perquè perceben una altra remuneració de l’Ajuntament per al qual han estat elegits, cobren formalment per assistències a comissions però en realitat perceben una remuneració fixa pactada per tots els partits polítics quan es confecciona el cartipàs a l’inici del mandat. És un sou encobert. Així ha funcionat sempre -també en la resta de diputacions catalanes- fins que un jutge ha reclamat la documentació. Després de l’esglai inicial, tot han sigut corredisses per regularitzar l’anòmal procediment retributiu.
    El mateix president de la Diputació, Joan Giraut (CiU), va manifestar a Diari de Girona que “d’aquí uns mesos, seria bo que el nou govern es replantegés les retribucions perquè no es torni a repetir”. Aquest nou govern serà el que sortirà de les eleccions municipals del pròxim mes de maig. Els caps de CiU-ERC a les comarques gironines han exculpat els seus diputats d’aquests diners cobrats de més quan en realitat són els propis polítics els que decideixen el sistema i la quantitat de les retribucions. I el primer que s’ha de tenir present és que representen uns ciutadans que reclamen, sobretot, transparència en les actuacions dels seus governants. Aquest principi és essencial per regenerar unes institucions democràtiques que, en general, han quedat molt deteriorades i que provoquen més rebuig que confiança al poble sobirà.

  18. lejarza said

    La Diputació expedienta Amargant pels articles a Diari de Girona

    El president de l’ens, Joan Giraut, ressalta que la decisió és personal i que podria acabar amb una querella

    28.01.2015

    GIRONA | ROSER ALBERTÍ El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va obrir ahir la caixa de Pandora en anunciar que ha decidit -de manera personal- obrir un expedient informatiu contra al cap de protocol, Josep Maria Amargant perquè “s’aclareixin les seves possibles responsabilitats administratives i/o penals, tant per les denúncies que va realitzar als jutjats” contra la corporació i alguns dels seus membres com “pels articles i manifestacions” publicats a Diari de Girona. Segons va explicar el president de la Diputació durant la sessió Ordinària del ple del mes de gener, aquesta decisió -que va remarcar que era única i específicament personal- la va prendre després que la setmana passada el jutjat d’instrucció número 1 arxivés la denúncia presentada per Amargant per un delicte de prevaricació i contra la llibertat sindical.

    Instrucció “objectiva”

    Segons va explicar Joan Giraut, tot hauria començat el juny del 2013 quan va decretar retirar les atribucions de cap de premsa a Josep Maria Amargant, que des de llavors és responsable només de les funcions de protocol. Amargant, que és delegat sindical, va interpretar aquella decisió com una represàlia per haver entregat als jutjats diversos documents on denunciava nombroses irregularitats observades dins la institució i que afectaven els càrrecs de confiança d’Unió Democràtica de Catalunya que, suposadament, cobraven sense anar a treballar.
    Curiosament, el decret de reorganització de l’oficina de premsa i protocol es va signar el dia després que Amargant preguntés pels càrrecs de confiança, motiu pel qual va denunciar el president, Joan Giraut, pels delictes de prevaricació i contra les llibertats sindicals.

    En aquest sentit, Giraut va lamentar també que les acusacions fetes contra la seva persona a través de Diari de Girona han pogut causar “danys col·laterals” als diputats o diputades afectats i a la mateixa Diputació, el nom de la qual es troba “injustament sota mínims”. “Ja ho especificarà l’informe si la institució ha quedat o no lesionada amb tot aquest assumpte” afegia el president.

    En aquest sentit, Giraut va assegurar que l’ordre d’obrir un expedient “no té la voluntat” de finalitzar amb una expedient disciplinari o una querella contra el cap de protocol, sinó “d’aclarir de manera objectiva” tot aquest assumpte sense generar més polèmiques i debats. “Crec que s’ha creat una certa confusió. S’han dit moltes coses, i hi ha qui ha parlat molt i qui ha parlat molt poc” va assenyalar. Per aquest motiu, va especificar que ha sol·licitat que els responsables d’instruir l’expedient informatiu siguin la Diputació de Barcelona i els serveis jurídics de la Direcció general de Governació. Un cop es rebin les conclusions d’aquest expedient -pel qual encara no hi ha data-, Giraut decidirà com actuar en funció de si hi ha base o no per querellar-se contra el cap de protocol.

    Josep Maria Amargant -que aquesta setmana està de vacances i per tant no es trobava al ple- va assegurar ahir, després de conèixer la notícia a través del mitjans, que té previst anunciar “moltes més” irregularitats i “segurament algunes il·legalitats” relacionades amb pagaments fets per caps de gabinet i càrrecs de confiança de la Diputació amb targetes opaques, dietes cobrades i un assumpte “relacionat amb Ryanair” Segons va explicar Amargant, un dels caps de gabinet -de qui no va revelar el nom- hauria gastat 6.000 euros en un mes per navegar per internet.

    “Qui menteix no sóc jo”

    “Qui menteix no sóc jo” va defensar el cap de protocol qui va afegir que “és ell (Giraut) qui demostra que menteix sobre les irregularitats que estic denunciant, perquè els diners -que suposadament cobraven alts càrrecs per no anar a treballar- s’estan retornant”. A més, Amargant va especificar que “és molt simptomàtic que tot això passi després que s’hagi parlat de l’alcalde d’Olot, Josep Maria Corominas”, qui ha de retornar una de les quantitats més elevades ( 42.000 euros).

    D’altra banda, Amargant també va detallar que, tot i que és cert que el jutge ha arxivat la causa penal, també ho és que el jutjat “ha obert la porta a anar” al contenciós administratiu qui -assegura- ja ha citat a declarar diversos funcionaris el pròxim 15 de març. “Seguiré endavant amb la meva denúncia al contenciós administratiu i amb el sindicat de funcionaris, ja estem estudiant noves denúncies per convenis irregulars”.
    Respecte al motiu al·legat per Giraut sobre les acusacions fetes pel cap de protocol i publicades per aquest diari, aquest últim va declarar que “si faig aquests articles és perquè ell em va instar a fer públiques les irregularitats que pogués conèixer”. Amargant es referia així a les declaracions fetes pel president de la Diputació el juliol de 2013 quan el va animar a “a fer públics tots els merders que diu que s’ha dedicat a tapar”. “Això és exactament el que estic fent” va concloure Amargant.

  19. lejarza said

    Les mentides de Giraut, l´anestesista Corominas i/o la manca total d´ètica política

    JOSEP M. AMARGANT I CODINA · REPRESENTANT DEL C-SIF A LA DIPUTACIÓ DE GIRONA (La Justícia investiga la Diputació de Girona)

    Una dita molt popular a la Castella del segle XVIII, deia que «Para ser mentiroso hay que ser memorioso». I sense anar tan lluny en el temps, a casa nostra encara avui es diu que «és més fàcil enxampar un mentider que a un coix». Sense cap mena de dubte aquesta última és de total aplicació a Joan Giraut.

    Capítol a part mereix el Sr. Josep M. Corominas, diputat provincial, alcalde d’Olot i anestesista, alhora que fonamentalista polític, el qual el dret constitucional de poder opinar amb total llibertat li és del tot desconegut, ja que quan es vol escapçar el mateix, hi ha diversos sistemes, i el seu, ha estat pressionar perquè els meus articles no vegin la llum o si més no, almenys censurar la part on vostè hi surt perjudicat. Magnífic exemple de companyerisme polític, el seu.

    Sr. Corominas, a mi no m’han de posar a més comissions ni a la Junta de Govern, etc. per tal de posar-me al dia pels diners en concepte de bestreta cobrats per endavant per no haver complert les meves obligacions per les quals els contribuents gironins el paguem. ¿Ja ho saben els olotins tot això i que a més és el polític del món local que més cobra de les comarques gironines, tal com va publicar en el seu moment un mitjà de comunicació? Quan comenta amb companys seus que aquest tema de les assistències el posa a 1.000 devia voler dir que el posa a 42.000. No és estrany doncs que pugui anar canviant de vaixell, però imagino que deu ser perquè vol ser dels primers a arribar a Ítaca des de Roses.
    No sap que molts companys seus de la comarca (i fora d’ella) opinen que vostè te un afany desmesurat de poder, doncs diuen que vol ser president de la Diputació, diputat al Parlament i últimament també es decanta per voler presidir l’AMI. No s’ha plantejat també presidir la comunitat de propietaris?

    Qui s’ha cregut que és per intentar retallar el meu dret a expressar-me i opinar lliure i públicament?

    Vostè seria un magnífic alcalde del castrisme ja que podria actuar de la forma que ho ha fet al GRANMA, diari oficial del partit comunista sense cap tipus de problema. Encara no sap que la censura va morir un llunyà novembre de 1975? És que encara ha quedat ancorat al No-Do? Miri, si vol un bon consell, s’apunti a classes del que representa la llibertat d’expressió, pilar fonamental de tot Estat democràtic, matèria en la qual suspèn rotundament per la seva forma d’actuar i sobretot no falti a cap de les reunions corporatives així a final de legislatura la seva regularització econòmica serà menys dolorosa.

    I la Sindicatura de Comptes? Bé gràcies, anar demanant temes de personal i en canvi no investiguen els càrrecs de confiança d’Unió que segueixen sense venir a treballar, els càrrecs electes i els seus emoluments per assistències, la creació de nous ens per cobrar més mentre la crisi segueix colpejant els gironins, altres històries corporatives i l’escàndol que representa tot el que està passant a la Diputació de Girona.

    Fins aviat Sr. President i que Déu us segueixi guardant molts anys (això sí sense faltar tant a la veritat).

  20. lejarza said

    Aquest divendres han declarat als jutjats d’Olot les cinc persones de Sant Feliu de Pallerols acusades d’una suposada prevaricació, tràfic d’influències, falsedat documental i frau, entre les quals hi ha l’alcalde i el tinent d’alcalde de l’ajuntament. A la sortida de les dependències judicials l’alcalde, Joan Casas, ha dit estar tranquil.

    L’alcalde de Sant Feliu de Pallerols, Joan Casas, entrava a les 10 del matí al jutjat d’Olot per declarar per la querella interposada pel regidor d’Units per Sant Feliu, Francesc Prat. La declaració s’ha allargat fins al migdia i a la sortida, Casas, ha insistit en la seva innocència, tot i reconèixer que la instrucció podria detectar “algun defecte de forma”. Joan Casas ha estat el primer en declarar. També han passat per les dependències judicials el tinent d’alcalde, Fèlix Castanyer; l’arquitecte i exregidor de l’ajuntament d’Olot, Joan Albesa PSC-PSOE, el secretari municipal i un altre arquitecte.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: