Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 18 diciembre 2014

Aquest any brindaré per Podem

Posted by lejarza en 18 diciembre, 2014

Aquest any brindaré per Podem

Quim Torra Roura

Em fa il·lusió divulgar el que he fet a les ones hertzianes de Femgirona. Carles Rahola en el seu Breviari de ciutadania va deixar escrit: “Necessitem homes polítics en què l’ideal resplandeixi en les seves ànimes i que no siguin mai homes d’interessos”. Per desgràcia ara afegiria de la meva “collita”: Qualsevol semblança amb els polítics actuals tant espanyols com catalans és pura coincidència.

Celebrem aquestes festes del naixament de Jesús. Si visqués entre nosaltres, seria un “antisistema”.

El gran home de ràdio Iñaki Gabilondo, en ser entrevistat per Pablo Iglesias, va acabar dient-li: “El futuro no está escrito y lo vais a hacer vosotros”. Que Déu ajudi aquests nois-es, tots joves del 15-M i ara de Podem, perquè puguin tenir un paper indiscutible el 2015, pel bé tots els espanyols. És una lluminosa esperança. Feliç entrada al nou any. Jo brindaré per Podem.

Anuncios

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

No ho feu, si us plau, no ho feu!

Posted by lejarza en 17 diciembre, 2014

No ho feu, si us plau, no ho feu!

Roser Frigola i Macià

Recordeu la Sra. Yvette Barbaza, amb noranta i escaig anys, en un vídeo sobre “Els límits de la Costa Brava”. L’eminent geògrafa acomiadant-se de la gent i del país, amb llàgrimes als ulls, lamentava la deriva negativa que s’havia permès a la nostra Costa. Era l’any 2004. Va semblar, després del Debat Costa Brava (2003-4) que, sobrepassats els límits, finalment seríem conscients que calia dir prou!

Fins i tot, en un intent de protegir-la tota, va sorgir la idea de demanar que es declarés reserva de la biosfera, i per tant que es pogués sotmetre a protecció internacional. Si no recordo malament aquesta proposta va sortir del Sr. Sargatal. El mateix que havia pres part activa en la defensa dels Aiguamolls de l’Empordà.

El Cap de Creus (tot) és un espai protegit per llei dels PNIN amb el màxim grau que poden aconseguir els espais naturals a Catalunya.

Ara, el 2014, després d’haver-nos adonat de la desferra en què s’ha convertit el territori, es vol seguir la fugida endavant? Parlo de la cala Montjoy -naturalment-, que és un dels pocs racons privilegiats, relativament verge, al Cap de Creus -naturalment-.

Però hi ha més: hi ha que caldrà canviar una llei a gust de qui paga més, per més que s’embolcalli amb el “pretext” de l’interès públic. Hi ha més, hi ha que, si es canvia la llei per afavorir-los a ells, per què no es pot afavorir a d’altres que tinguin el mateix “pretext”? O és que l’interès públic dels uns no és igual que el dels altres? Hi ha més, hi ha que un projecte tan prestigiós podria potenciar un altre espai més necessitat que Montjoi, al qual no li cal cap altra protecció que el respecte. Hi ha més, hi ha que, en cas que es canvïi la llei, tard o d’hora, els que ho hagin propiciat, hauran de sentir-se avergonyits d’haver-ne compar?tit la responsabilitat. O és que la consciència ja no compta? Hi ha més, hi ha que tindrem una joia natural, verge, emblemàtica… de menys. Hi ha més, hi ha que no s’ha consultat la ciutadania si ho desitja. Hi ha més, hi ha que, una vegada més, hauran d’abaixar el cap, humiliats davant de la imposició forastera i poderosa, els que malden per mantenir el que resta d’autenticitat i encant al territori. Hi ha més, hi ha que és un precedent per a casos similars en d’altres espais.

Fa 14 anys, sembla mentida, va semblar que no hi tornaríem a caure. Si us plau, no ho feu!

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes

Posted by lejarza en 17 diciembre, 2014

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes

Argelaguer – Vall del Llierca

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat la creació d’un nou òrgan de govern per legalitzar les retribucions dels Alcaldes per assistència al Consell de presidència de ens, va acordar modificar el reglament orgànic i va regular la comissió de la permanent del Consell de Presidència com a òrgan de govern complementari.

El Consell de Presidència exerceix les funcions d’aprovar els acords del Ple i la Presidència del Consell Comarcal.

La nova comissió assumirà les funcions d’assistència i les d’assessorament al president que corresponen al Consell de Presidència. També planificarà i coordinarà les actuacions dels Consorcis de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) i les del Consorci d’Acció Social de la Garrotxa.

L’acord va tirar endavant amb els vots a favor de CiU-ERC i el vot en contra del PSC.

Es tracta de legalitzar les retribucions dels Alcaldes que ja rebien, però que calia ajustar-les a la llei.

Josep Gelis (conseller d’Hisenda per CiU) va presentar: ” El que es tracta bàsicament és d’adaptar les indemnitzacions dels consellers, presidents i vicepresidents per assistències”.

Josep Guix (portaveu del PSC) es va oposar a l’aprovació. “Entenem que està bé la reorganització – va explicar-, perquè és la que fan els ajuntaments”. Va comparar: “Aquesta nova comissió seria com la junta de govern d’un ajuntament”. Va justificar la causa del desacord en la periodicitat de les reunions de la nova permanent. “No entenem aquesta periodicitat de 2 vegades per setmana, quan la majoria de les juntes de govern dels ajuntaments es reuneixen només una vegada a la setmana”.

El nou òrgan es reunirà prèvia convocatòria de la Presidència i no podrà prendre acords resolutoris amb efectes a tercers.

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes - Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa  ens polititzat de CiU-Olot

El Consell Comarcal de la Garrotxa a aprovat legalitzar les retribucions dels Alcaldes –
Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa ens polititzat de CiU-Olot

Posted in Uncategorized | 14 Comments »

La Garrotxa prepara un bitllet combinat per al nou hospital

Posted by lejarza en 17 diciembre, 2014

La Garrotxa prepara un bitllet combinat per al nou hospital

Argelaguer – Vall del Llierca/DdG-X.V.

“Atès que nosaltres, en aquest moment i referent amb el tema de l’hospital, estem treballant el tema del bitllet combinat”, va explicar Joan Espona (president del Consell Comaral de la Garrotxa per CiU) al darrer ple de l’ens comarcal. La idea que els usuaris puguin pujar a l’autobús a qualsevol lloc de la comarca i baixar al nou Hospital d’Olot i comarcal de la Garrotxa. El president va fer servir el bitllet combinat de cara a l’hospital per introduir el tema de la integració tarifària a l’apartat de precs i preguntes.

Abans, Espona havia fet una valoració a la baixa de l’ús del transport públic en els deplaçaments a l’hospital. Ho havia fet en el decurs de l’aprovació del conveni de col·laboració entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Consell Comarcal de la Garrotxa per a la millora del servei de transport de viatgers a la comarca.

“La veritat -va valorar- és que en el tema de l’hospital no és que el transport públic es faci servir gaire”. Va assenyalar que s’ha de tenir en compte que el poc ús del transport públic en els desplaçaments al nou hospital ha estat comptat en els primers dies d’entrada en servei de l’equipament sanitari. Va afegir: “El dia a dia i el temps ens ensenyaran el camí a seguir”.

Conveni de col·laboració

Josep Dorca Serrat (conseller i alcalde d’Argelaguer per CiU) va explicar: “En els darrers anys “El Departament de Territori i Sostenibilitat ha desenvolupat una sèrie d’actuacions en el transport públic de viatgers a les comarques de muntanya” Va valorar: “Estan destinades a compensar els desequilibris que hi ha entre els diferents pobles”. Va recordar: “El departament i el consell comarcal des de l’any 1991 han fet una sèrie d’actuacions per millorar tot el que fa referència a la xarxa de transpotr a la Garrotxa”. Segons el seu criteri, ” L’experiència és positiva”. En conseqüència va proposar formalitzar un conveni de col·laboracio, pel qual el Consell rebrà 230.302 euros del departament.

Josep Guix (portaveu del PSC) va respondre: “Si que hi han línies que uneixen nuclis rurals amb la ciutat d’Olot i són positives”. Va afirmar que veu molts autobusos buits i que li agradaria optimitzar els serveis.

Espona li va contestar que si li hagués demanat els números del transport de viatgers abans del ple hauria disposat d’elements per fer una valoració.

El conveni es va aprovar amb els vots a favor de CiU i d’ERC i l’abstenció del PSC.

Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa  ens polititzat de CiU-Olot

Josep Dorca Serrat alcalde d´Argelaguer i Conseller del Consell Comarcal de la Garrotxa ens polititzat de CiU-Olot

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Consell Comarcal de la Garrotxa contractes per obra i serveis per a diferents Ajuntaments

Posted by lejarza en 16 diciembre, 2014

Consell Comarcal de la Garrotxa contractes per obra i serveis per a diferents Ajuntaments

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 238 – 15 de desembre de 2014 Núm. 13573

Edicte sobre contractació de personal

El president del Consell Comarcal de la Garrotxa va acordar, mitjançant decrets de data 21 i 27 de novembre de 2014, contractar les següents persones que es regiran sota el següent règim jurídic:

Mª Dolors Fernandez Serra – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei) a temps parcial, amb un 70% de la jornada completa, per un període de 7 mesos (24/11/14-23/06/15). – Jornada: Parcial, 70% de la jornada completa. – Categoria: Tècnic mig, assimilat al subgrup A2. – Treball a desenvolupar: projecte “Coordinació i Prospecció de Treball i Formació 2014, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

José Manuel Palacín Planella – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12056 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Projecte d’Enjardinament dels nuclis de població del municipi de Beuda”, cofinançat d’acord

l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Oscar Herrera Lopez – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12612 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “conservació i manteniment de

parcs, jardins urbans, camins i vies rurals de Maià de Montcal”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Miguel Aguilar Espinosa – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12065 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Neteja viària extraordinària i manteniment del servei d’abastament d’aigua i sanejament, a Sant Jaume de Llierca”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Edgar Sanchez Ramos – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12610 -Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Manteniment de serveis públics i d’interès social, a Sant Ferriol”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Àngel Serrat Güell – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12093 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “d’Urbanització del carrer de

can Baguer i sanejament del Carrer del Torrent, a Les Planes d’Hostoles”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Francisco Diaz Perez – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12618 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Conservació i manteniment

d’edificis i altres espais d’ús públic, a Mieres”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Isaac Mira Humbert – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12615 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Arranjament i adequació

d’equipament i espais públics, a Tortellà”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Joaquin Palomeras Lopez – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12601 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Besalú Vila Viva”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Antonio Serrano Pedrosa – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14-27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12601 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Besalú Vila Viva”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Pau Feixas Mas – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social

(per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14 27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12614 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Condicionament d’espais i edificis públics” a Santa Pau, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Santiago Badosa Molas – Modalitat: Contractació d’obra i servei determinat d’interès social (per obra i servei), a jornada completa, per un període de 6 mesos (28/11/14 27/05/15). – Nº d’oferta de treball: 09/2014/12617 – Jornada: completa. – Categoria: Oficial de segona – Treball a desenvolupar: projecte “Adequació de vials al municipi de Les Preses (Fase 2)”, cofinançat d’acord l’Ordre EMO/221/2014, de 21 de juliol.

Això és el que s’informa als efectes oportuns.

Olot, la Garrotxa, 4 de desembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

Posted in Uncategorized | 7 Comments »

Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el “Fracking”

Posted by lejarza en 14 diciembre, 2014

Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el “Fracking”

Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

El govern del PP ha aprovat aquest divendres la creació d’un nou impost sobre l’extracció de petroli i gas que incentiva la tècnica de la fractura hidràulica, coneguda com a “Fràcking”. Una part de la recaptació es destinarà a la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments de l’area d’explotació.

La Generalitat de Catalunya no creu que els nous incentius per promoure el “Fracking” serveixin per incentivar la utilització de la fracturació hidràulica a Catalunya.

El secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha assegurat que qualsevol empresa interessada renunciarà davant les traves que li posaran els ajuntaments de la Garrotxa.

Fa un any, esclatava a la Garrotxa, Riudaura, una lluita unànime contra el “Fracking”, una tècnica d’extracció d’hidrocarburs fins llavors desconeguda per la gran majoria de la població. Avui, un any després, han aconseguit paralitzar el projecte de l’empresa Teredo Oils Segunda Sucursal, però després de moltes vicissituds legals i judicials, encara no s’ha aconseguit prohibir per llei aquesta tècnica.

Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el "Fracking" Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Els municipis de la Garrotxa en contra de les compensacions per promoure el “Fracking”
Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Transports Elèctrics Interurbans S.A. (Teisa) autobusos nous per la xarxa exprés.cat

Posted by lejarza en 14 diciembre, 2014

Transports Elèctrics Interurbans S.A. (Teisa) autobusos nous per la xarxa exprés.cat

Vall del Llierca – Argelaguer/Banyoles

L’empresa de Banyoles Transports Elèctrics Interurbans S.A. (Teisa) ha invertit 1.715.000 euros per adquirir nou autobusos nous, renovant així la seva flota, que consta de 147 busos.

Dels nous vehicles, cinc són autocars interurbans de 59 i 55 places, un autobús urbà de 85 places, un altre autocar suburbà de 59 places, un autocar discrecional de 55 places i un microbús de 28. Vuit dels vehicles disposen de plataforma per a persones amb mobilitat reduïda i tots incorporen les darreres tecnologies en seguretat i confort, a més d’un disseny còmode.

Aquests vehicles es sumen als dos existents de la xarxa exprés.cat que es van presentar el passat mes de juliol.

La xarxa exprés.cat connecta de forma ràpida algunes de les principals ciutats del territori que concentren major demanda de desplaçaments. En total, la xarxa està formada per 40 línies interurbanes i transporten anualment 21,32 milions de passatgers, un 40% de la demanda total.

A les comarques de Girona, el servei exprés.cat va entrar en funcionament l’1 d juliol entre Girona i la Garrotxa (Olot) amb setze expedicions diàries, vuit per sentit, de dilluns a divendres excepte el mes d’agost. Des de la seva implantació, el servei ha transportat una mitjana de gairebé 4.000 passatgers al mes. En concret, el juliol ja va transportar 3.325, i aquest novembre 4.569.

Transports Elèctrics Interurbans S.A. (Teisa) fou fundada el dia 13 de març de l’any 1920 al municipi de Banyoles. El seu nom prové de l’origen de la força motriu dels seus primers vehicles propietat de Teisa, que aprofitaven l’energia elèctrica per moure la seva flota d’òmnibus.

La Teisa ofereix altres serveis de transport, com són els serveis escolars Argelaguer-Olot, els desplaçament d’obrers fins al seu lloc de treball, els serveis especials per a viatgers discapacitats i els serveis discrecionals arreu del país i Europa.

La Teisa realitza serveis interurbans amb vehicles urbans en alguns municipis com Girona, Salt, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis, a més de ser U.T.E. concessionària del T.P.O. d’Olot, que disposa d’una sèrie de línies urbanes que operen dins la població d’Olot.

Posted in Uncategorized | 12 Comments »

El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar el contracte del servei de recollida de deixalles a favor de l’empresa Tractament i Serveis Ambientals Vila, SL

Posted by lejarza en 13 diciembre, 2014

El Consell Comarcal de la Garrotxa va aprovar el contracte del servei de recollida de deixalles a favor de l’empresa Tractament i Serveis Ambientals Vila, SL

Vall del Llierca – Argelaguer

El Consell Comarcal de la Garrotxa, va aprovar el contracte del servei de recollida de deixalles en proximitat a tots els municipis de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres i Santa Pau, excepte Olot a favor de l’empresa Tractament i Serveis Ambientals Vila, SL.

Josep Berga Vayreda (conseller de Medi Ambient per CiU) va exposar: “És un contracte que vàrem adjudicar just fa un any”. Al gener, el van adjudicar a l’empresa Anfruns Garriga SL i al juliol Serveis Ambientals Vila ho va recórrer. A l’agost, el Tribunal de Contractes del Sector Públic va estimar el recurs. Aquest contracte s´aplicarà a partir de l’1 de gener del 2015 i per un període de 8 anys.

Els preus proposats per l’empresa Tractaments i Serveis Ambientals Vila, SL són 811.361,51 euros (Servei de recollida domèstica anual), 179,48 euros (Servei de recollida d’activitats), 55 euros (Servei extraordinari).

Van acordar notificar l’acord al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, a les empreses Anfruns-Garriga SL, Tractaments i Serveis Ambientals Vila SL, Fomento de Construcciones i Contratas SL (FCC), a tots els Ajuntaments de la comarca, al consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) i a l’Àrea d’Administració i Suport als municipis.

Mes:

Consell Comarcal de la Garrotxa servei de recollida de deixalles a la Garrotxa renuncia de l’empresa ANFRUNS-GARRIGA SL

https://llierca.wordpress.com/2014/08/05/consell-comarcal-de-la-garrotxa-servei-de-recollida-de-deixalles-a-la-garrotxa-renuncia-de-lempresa-anfruns-garriga-sl/

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Llençar el nen amb les aigües brutes

Posted by lejarza en 13 diciembre, 2014

Llençar el nen amb les aigües brutes

Marc Lamuà Estanyol

Escric després d’haver llegit l’interessant article de Laura Fanals del dijous 11 de desembre titulat “Aigües brutes”, a propòsit de la investigació que s’inicia a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter al fil dels resultats obtinguts a l’última auditoria feta a aquesta empresa mixta, pública i privada. Aquesta comissió d’investigació té l’encàrrec d’aclarir si els préstecs concedits han estat destinats per a allò que havien estat demanats i revisar els procediments emprats a l’hora d’adjudicar les obres. El PSC a Girona exigeix la màxima transparència de tot allò que es fa i que s’ha fet. El govern de CiU prorroga la concessió de la gestió d’aigua a principi del 2013. Ho fa, tot i que els estudis econòmics que es varen encarregar llavors, indicaven que era possible i beneficiós assumir-ne la municipalització. A l’aigua tothom hi ha de tenir accés i ha de tenir un preu progressiu perquè els que més en gasten, siguin fortament incentivats per deixar de fer-ho i, així, ser més sostenibles. Nosaltres apostem per la municipalització. El govern de CiU i de l’alcalde Carles Puigdemont, en canvi, ha utilitzat el cànon de l’aigua per pagar els quatre milions d’euros que ha costat la compra dels quadres del fons Santos Torroella.

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Posted by lejarza en 11 diciembre, 2014

Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Capítol I Damas I Pontífex maximus

Edictum

Els augustos emperadors Gracià, Valentinià [II] i Teodosi I. Desitgem que tots els pobles als que governant la moderació de nostra clemència es mantinguin en la religió que ha transmès als romans el sant apòstol Pere, religió que fins el present es reconeix que ell mateix la va introduir i a la qual és clar que segueix Damas I Pontífex maximus

“Puix que pontífex vàreu ser

amb un càrrec tan honorós

protegiu Argelaguer

oh Sant Damas gloriós!

“Qui per les aigües del pèlag inhòspit, petjant-les, camina;

qui concedeix que sements de la terra revisquin, si es moren;

qui desfermar de la mort els seus vincles letals li és possible,

el qui allà dalt, on el sol brilla el triple, darrere la fosca,

crec que pot fer que Damas s¨aixequi després de ser cendra”.

Moltes poblacions s’han atribuït l’honor d’haver estat el bressol de tan il·lustre fill de l’Església; però la crítica històrica, en vista de les dades adduïdes, ha donat per fi la preeminència a la població d’Argelaguer, municipi de Catalunya en la Comarca de la Garrotxa.

Alguns escriptors ho feien oriünd de Madrid, i sense dades justificatives deien que havia estat batejat en la Parròquia de Sant Salvador; Baronio, Chacón, Morales i Pineda, diuen que era de la Hispània Ulterior, actual Portugal, d’un poble cridat Guimarés o Guimeraens (Gumera) (1); el Bisbe Equilino, el Canonge Tarafa, Damián Goes, Felipe García, Sant Antonino, Juan de Mariana, Fra Hernando del Castillo i Marco Antonio Sabelico, li donen per pàtria la Hispània Citerior (Espanya), opinió que confirma Onofre Panvinio, en el Epítome Pontificum romanorum à S. Petro usque ad Paulum III, imprès a Venècia en l’any 1557, i que ningú ha posat en dubte des que el Sr. Pérez Bayer va publicar a Roma la seva erudita obra: Damasus et Laurentius Hispanis adserti et vindicati. Nicolás Antonio i Pedro Antonio Beuter ho fan ja de la capital imperial de Tarragona per haver llegit que algun autor anònim li va cridar Tarraconensis; però Geronimo Pujades, Marcillo, Torres Amat i la majoria dels escriptors que els han precedit donen ja per bressol de tan gran Sant a la població d’Argelaguer de la comarca de la Garrotxa.

En la Comunitat de Madrid, i en l’església del municipi o Ajuntament de Villamanta, existeix una imatge de Sant Damas: “Segons una vella tradició, el Papa Damas I, més tard sant, va néixer en Villamanta. Però és molt difícil traspassar la tradició i acostar-nos a una mica més cert i demostrable” (2). L’escola pública duu el nom del papa, així com un carrer, no obstant no és el patró del poble.

També es conserva a la Catalunya Nord, al poble de Costojà, una tradició oral que diu, que l’església primitiva on s’assenta l’actual, va ser manada construir pel papa Damas cap a l’any 370 i destruïda pels Àrabs, en l’actualitat els veïns d’aquest poble li dediquen un carrer. Gerónimo Pujades ens indica en la seva obra, que la mare de Damas va ser de Costojà (3).

Gerónimo Pujades (4), escriu: (…) “no és fora de propòsit parlar de Sant Damas entre les glòries de la nostra Crònica catalana. (…) i diuen alguns que era del Goes, a Portugal, d’un poble nomenat Gumera, entre els rius Duero i Miño, i escriuen altres que era de la vila de Madrid: no obstant això, Pedro Antonio Beuter diu que era tarragoní, i per tant de Catalunya. Per la qual cosa, els quals amb justa raó estimen i es precian de ser catalans, com dignament ens honrem de ser-lo, tenim obligació d’incloure’l entre les nostres glòries catalanes”.

I si del que escric s’empipa algun, o em surt al través, semblant-li audàcia l’haver-me determinat á fer-li català, quan el Dr. Gonzalo Illescas, Estéban Garibay, i Antonio Viladamor , havent fet esment d’aquella diversitat d’opinions, no s’han atrevit á determinar-se: dic i responc, que m’he determinat á fer-li tarragoní, no de la ciutat de Tarragona, sinó és de la Província que avui abreujada en sola Catalunya reconeix á aquella ciutat per metropolitana (Hispània Citerior). I per a això pressuposo primerament, que en cap dels escriptors que fan á Sant Damas de Gumera o de Madrid, he sabut veure raó alguna capaç de fer-me creure que anés d’alguna d’aquelles dues poblacions. I si jo la tinc, mes fàcil serà creure que fos català , que no portuguès, ni castellà”.

(…) “s’ha de saber, que també entre nosaltres mateixos els catalans, hi ha divisió sobre si Sant Damas fou natural de la ciutat i camp de Tarragona, o del Empurdan (5), d’un lloc nomenat Argelaguer, á mitja llegua de Besalú. Anés d’aquí o d’allí, sempre seria català. I si català, tarragoní per la Província, com diu Pedro Antonio Beuter. Que asi penso haver-se d’entendre les seves paraules, no de la ciutat, sinó de la Província o Camp de Tarragona, perquè els tarragonins tenen un poble que es nomena Argelaguer (6): i per això pretenen que Sant Damas era d’allí i no del Empurdan”.

Els empordanesos (7) poden al·legar contra els tarragonins l’autoritat de Nicolás Spinola, en una oració que va fer el dia de Sant Lúcas en la Universitat de Barcelona: doncs en ella fa á Sant Damas natural d’Argelaguer de l´Empurdà. Era Spinola patrici genovès: i per les seves lletres tan excelent, com hem vist en diversos actes públics, així en les ciències de la santa Teologia, Cànons, Lleis, Medicina, i Dialèctica, com en la Retòrica, que semblava més monstruositat, que quasi humana. Per la qual cosa no necessita la seva asserció d´agena recomanació: perquè ho hem vist i conegut en la Universitat de Barcelona”. Se cita en suport de la seva opinió un antic breviari de l’Església de Barcelona, que es copia de D. Juan Tamayo de Salazar en el seu Martirologi, que comença així: “Damasus papa, natione Hispanus, ex agro Emporitano Citerioris Hispania oriundus”.

També en una inscripció que porta Canals, en la Història d’Urgell, que diu: “Hic natus Damasus pontifex romanus, discipulus, et monachus Sancti Hieronymi Presbiteri qui obiit Era Caus CCCCV”. ( Aquí nació Sant Damas, Pontific Romà, deixeble i Monjo de Sant Gerónimo prevere, que va morir en l’Era de Cèsar).

Antonio Geraldino, protonotari apostòlic, diu que Sant Damas fué català i del lloc d’Argelaguer en la Garrotxa de la província de Girona.

En el Diccionari dels Sants (8), ja més modern, és diu que efectivament és fill d’Argelaguer, afiliació que també se li atribueix en els Goigs (9) editats a mitjan segle XIX, que diu així:

Coblas en Alabansa del Gloriós Sant Damaso Papa y Confessor, Fill de Argelaguer, del Bisbat de Gerona

DAMASO Pastor sagrat

del aprisco del Señor

en tota necessitat

valgans lo vostre favor.

Nasquereu de humil fortuna

fill de un pobre Moliner,

y en est Loch de Argelaguer

fou la vostra patria y cuna:

ahont la flor de vostre edat

consagrareu al Señor

en tota necessitat, &c.

En Gerona estudiareu

ab gran pobresa y estretura,

pero prest vostra ventura

ab prendas grans millorareu;

passant de aquí á la Ciutat

de Roma ab zel del Señor

en tota necessitat, &c.

De tal modo professareu

lletras, virtut, y prudencia,

que á la Suprema Eminencia

gloriosament arribareu

per successor señalat

del Apostol plorador,

en tota necessitat, &c.

Per mort del Papa Libori

fou la vostre elecció,

quant un Diaca,

ab ambició,

emulant lo vostre imperi

vos acusá ab falcetat

de adulteri: ó que rigor!

en tota necessitat, &c.

Peró com lo Or resplandent

quen lo foch quilats aumenta

restá en aquella tormenta

vostra virtut mes patent:

y confusa la maldat

condemnat lo acusador,

en tota necessitat, &c.

Gosant la Iglesia de pau

vareu fer de vostres bens,

lo Temple de S. Llorens,

y son riquissim Palau:

ornantla de dons de quilat

per alabar al Señor,

en tota necessitat, &c.

Vostre autoritat posareu

en la Llatina lectura.

que tragué de Escriptura

Geronim com li manareu:

ab que de Vos ha restat

lo cantar Psalms al Señor,

en tota necessitat, &c.

Molts Consilis ajuntareu

per acrisolar la Fé,

ab que lo mon confongué

los errors que condemnareu:

restant los Dogmas sagrats

purgats sens mescla de error,

en tota necessitat, &c.

Conforma á la vostra vida

fou la vostra fi ditxosa

donanvos lo tot poderós

en lo Cel paga cumplida:

per lo molt heu treballat

en sa Casa ab gran fervor,

en tota necessitat, &c.

Donchs, puix Deu vos fa parcer

en lo Cel de tanta gloria,

teniu sempre en la memoria

est poble de Argelaguer:

puix en ell foreu criat

pagau amor, ab amor,

en tota necessitat, &c.

TORNADA

Puix foreu tant ben dotat

en la casa del Señor,

en tota necesitat

valgans lo vostre favor.

v. Amavit eum Dominus , et ornavit eum. r. Stolam gloriae induit eam.

OREMUS

E Xaudi Domine praeces nostras, et intercedente Beato Damaso Confessore tuo, atque Pontífice indulgentiam nobis tribue placatus, et pacem. Per Christum Dominum nostrum. r. Amen.

Notes i referencies:

1) Guimaraés (Portugal) és una ciutat portuguesa del Districte de Braga, regió Nord i suc-regió de l’Au, amb prop de 52.000 habitants. És seu d’un municipi amb 242,85 km² d’extensió i 159.576 habitants (2001), subdividit en 69 freguesías. La major part de la població viu en la ciutat i en la zona perifèrica. El municipi limita al nord amb el municipi de Póvoa de Lanhoso, a l’est amb Fafe, al sud amb Felgueiras, Vizela i Sant Tirso, a l’oest amb Vila Nova de Famalico i al nord-oest amb Braga.

2) Fills de Villamanta, per José Ignacio López Serrano – José Ramón Carrasco Recio, Pag. 58-59. ISBN: 84-609-7075-2 Dipòsit legal M-36249-2005.

3) La localitat de Costojà apareix esmentada en forma escrita per primera vegada, en l’acta testamentaria del comte de Besalú (Garrotxa) i bisbe de Girona Miró II, l’any 979, va pertànyer al Comtat de Besalú, i es va perdre amb la Pau dels Pirineus, quedant del costat francès, és el primer poble de França (Coustouges – Vallespir) després de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). L’església de Santa Maria de Costojà ja existia amb anterioritat, pel que l’edifici que avui veiem és una remodelació o ampliació del ja existent almenys des del segle X, d’una nau, absis semicircular i campanar-torre. Destaquen les seves capelles interiors i la portada d’entrada esculpida.

4) Crònica universal del principat de Catalunya, per Gerónimo Pujades, Doctor en Drets, natural de Barcelona, i Catedràtic de la seva Universitat Literària. Tom III Barcelona Desembre de 1831, Impremta de José Torner, carrer del Regomir, nº 9, Barcelona.

5) Aquesta discrepància és fictícia en quant el Empurdan (Empordà) pertanyia a la Hispània Citerior amb capital a Tarragona, en el segle IV no existien les denominacions Empordà, Garrotxa etc.

6) He comprovat la possibilitat de l’existència d’un poble amb el mateix nom d´ Argelaguer a Tarragona, i es pot afirmar que mai va existir. És una confusió, ja que en el segle IV Argelaguer era de Tarragona com capital de la Hispània Citerior. No obstant això, he comprovat l’existència de un poble anomenat l’Argilaga dins l´Ajuntament de la Secuita; a partir de l´any 1428, a causa d’unes diferències amb Joana de Queralt, senyora del Catllar es constituí un nucli de població, anomenat l’Argilaga. Al nucli antic se’l coneixia com Montbui o també com l’Argilaga de Montbui. L’Argilaga té com a Festa Major d’estiu el dia 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, i també és festa local el dia 25 de gener, diada de la Conversió del pagà Sant Pau. Al nucli de l’Argilaga, cal destacar l’església de Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona. El terme municipal de la Secuita està situat a la part nord de la comarca del Tarragonès.

7) Amb aquesta denominació Gerónimo Pujades es refereix als habitants de la Garrotxa Vella, la delimitació o frontera de la qual és situada en el riu Llierca dintre del municipi d’Argelaguer (Vall del Llierca) amb capital a Besalú, i que s’estén fins als confins del municipi de Maià de Montcal, i per l’altre costat fins a Banyoles. No ha de confondre’s l’extensió de la Garrotxa Vella amb el Comtat de Besalú, ni amb la Muntanya o Garrotxa Nova que comença en el riu Llierca fins a més enllà d’Olot.

8) Ramon Sargatal i Pellicer, Diccionari dels Sants. Edicions 62 1996 (Damas, papa segle IV)

9) Còpia d’uns goigs editats a Olot (Garrotxa): Per Miquel Roca en la Plasa (1804-1848) Olot Impremta Bonet any 1957, ultima edició coneguda.

Damas I Pontífex maximus i Sant Jeroni Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 - Roma any 384) Foto: Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Damas I Pontífex maximus i Sant Jeroni
Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)
Foto: Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Posted in Uncategorized | 3 Comments »