Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Posted by lejarza en 11 diciembre, 2014


Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)

Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Capítol I Damas I Pontífex maximus

Edictum

Els augustos emperadors Gracià, Valentinià [II] i Teodosi I. Desitgem que tots els pobles als que governant la moderació de nostra clemència es mantinguin en la religió que ha transmès als romans el sant apòstol Pere, religió que fins el present es reconeix que ell mateix la va introduir i a la qual és clar que segueix Damas I Pontífex maximus

“Puix que pontífex vàreu ser

amb un càrrec tan honorós

protegiu Argelaguer

oh Sant Damas gloriós!

“Qui per les aigües del pèlag inhòspit, petjant-les, camina;

qui concedeix que sements de la terra revisquin, si es moren;

qui desfermar de la mort els seus vincles letals li és possible,

el qui allà dalt, on el sol brilla el triple, darrere la fosca,

crec que pot fer que Damas s¨aixequi després de ser cendra”.

Moltes poblacions s’han atribuït l’honor d’haver estat el bressol de tan il·lustre fill de l’Església; però la crítica històrica, en vista de les dades adduïdes, ha donat per fi la preeminència a la població d’Argelaguer, municipi de Catalunya en la Comarca de la Garrotxa.

Alguns escriptors ho feien oriünd de Madrid, i sense dades justificatives deien que havia estat batejat en la Parròquia de Sant Salvador; Baronio, Chacón, Morales i Pineda, diuen que era de la Hispània Ulterior, actual Portugal, d’un poble cridat Guimarés o Guimeraens (Gumera) (1); el Bisbe Equilino, el Canonge Tarafa, Damián Goes, Felipe García, Sant Antonino, Juan de Mariana, Fra Hernando del Castillo i Marco Antonio Sabelico, li donen per pàtria la Hispània Citerior (Espanya), opinió que confirma Onofre Panvinio, en el Epítome Pontificum romanorum à S. Petro usque ad Paulum III, imprès a Venècia en l’any 1557, i que ningú ha posat en dubte des que el Sr. Pérez Bayer va publicar a Roma la seva erudita obra: Damasus et Laurentius Hispanis adserti et vindicati. Nicolás Antonio i Pedro Antonio Beuter ho fan ja de la capital imperial de Tarragona per haver llegit que algun autor anònim li va cridar Tarraconensis; però Geronimo Pujades, Marcillo, Torres Amat i la majoria dels escriptors que els han precedit donen ja per bressol de tan gran Sant a la població d’Argelaguer de la comarca de la Garrotxa.

En la Comunitat de Madrid, i en l’església del municipi o Ajuntament de Villamanta, existeix una imatge de Sant Damas: “Segons una vella tradició, el Papa Damas I, més tard sant, va néixer en Villamanta. Però és molt difícil traspassar la tradició i acostar-nos a una mica més cert i demostrable” (2). L’escola pública duu el nom del papa, així com un carrer, no obstant no és el patró del poble.

També es conserva a la Catalunya Nord, al poble de Costojà, una tradició oral que diu, que l’església primitiva on s’assenta l’actual, va ser manada construir pel papa Damas cap a l’any 370 i destruïda pels Àrabs, en l’actualitat els veïns d’aquest poble li dediquen un carrer. Gerónimo Pujades ens indica en la seva obra, que la mare de Damas va ser de Costojà (3).

Gerónimo Pujades (4), escriu: (…) “no és fora de propòsit parlar de Sant Damas entre les glòries de la nostra Crònica catalana. (…) i diuen alguns que era del Goes, a Portugal, d’un poble nomenat Gumera, entre els rius Duero i Miño, i escriuen altres que era de la vila de Madrid: no obstant això, Pedro Antonio Beuter diu que era tarragoní, i per tant de Catalunya. Per la qual cosa, els quals amb justa raó estimen i es precian de ser catalans, com dignament ens honrem de ser-lo, tenim obligació d’incloure’l entre les nostres glòries catalanes”.

I si del que escric s’empipa algun, o em surt al través, semblant-li audàcia l’haver-me determinat á fer-li català, quan el Dr. Gonzalo Illescas, Estéban Garibay, i Antonio Viladamor , havent fet esment d’aquella diversitat d’opinions, no s’han atrevit á determinar-se: dic i responc, que m’he determinat á fer-li tarragoní, no de la ciutat de Tarragona, sinó és de la Província que avui abreujada en sola Catalunya reconeix á aquella ciutat per metropolitana (Hispània Citerior). I per a això pressuposo primerament, que en cap dels escriptors que fan á Sant Damas de Gumera o de Madrid, he sabut veure raó alguna capaç de fer-me creure que anés d’alguna d’aquelles dues poblacions. I si jo la tinc, mes fàcil serà creure que fos català , que no portuguès, ni castellà”.

(…) “s’ha de saber, que també entre nosaltres mateixos els catalans, hi ha divisió sobre si Sant Damas fou natural de la ciutat i camp de Tarragona, o del Empurdan (5), d’un lloc nomenat Argelaguer, á mitja llegua de Besalú. Anés d’aquí o d’allí, sempre seria català. I si català, tarragoní per la Província, com diu Pedro Antonio Beuter. Que asi penso haver-se d’entendre les seves paraules, no de la ciutat, sinó de la Província o Camp de Tarragona, perquè els tarragonins tenen un poble que es nomena Argelaguer (6): i per això pretenen que Sant Damas era d’allí i no del Empurdan”.

Els empordanesos (7) poden al·legar contra els tarragonins l’autoritat de Nicolás Spinola, en una oració que va fer el dia de Sant Lúcas en la Universitat de Barcelona: doncs en ella fa á Sant Damas natural d’Argelaguer de l´Empurdà. Era Spinola patrici genovès: i per les seves lletres tan excelent, com hem vist en diversos actes públics, així en les ciències de la santa Teologia, Cànons, Lleis, Medicina, i Dialèctica, com en la Retòrica, que semblava més monstruositat, que quasi humana. Per la qual cosa no necessita la seva asserció d´agena recomanació: perquè ho hem vist i conegut en la Universitat de Barcelona”. Se cita en suport de la seva opinió un antic breviari de l’Església de Barcelona, que es copia de D. Juan Tamayo de Salazar en el seu Martirologi, que comença així: “Damasus papa, natione Hispanus, ex agro Emporitano Citerioris Hispania oriundus”.

També en una inscripció que porta Canals, en la Història d’Urgell, que diu: “Hic natus Damasus pontifex romanus, discipulus, et monachus Sancti Hieronymi Presbiteri qui obiit Era Caus CCCCV”. ( Aquí nació Sant Damas, Pontific Romà, deixeble i Monjo de Sant Gerónimo prevere, que va morir en l’Era de Cèsar).

Antonio Geraldino, protonotari apostòlic, diu que Sant Damas fué català i del lloc d’Argelaguer en la Garrotxa de la província de Girona.

En el Diccionari dels Sants (8), ja més modern, és diu que efectivament és fill d’Argelaguer, afiliació que també se li atribueix en els Goigs (9) editats a mitjan segle XIX, que diu així:

Coblas en Alabansa del Gloriós Sant Damaso Papa y Confessor, Fill de Argelaguer, del Bisbat de Gerona

DAMASO Pastor sagrat

del aprisco del Señor

en tota necessitat

valgans lo vostre favor.

Nasquereu de humil fortuna

fill de un pobre Moliner,

y en est Loch de Argelaguer

fou la vostra patria y cuna:

ahont la flor de vostre edat

consagrareu al Señor

en tota necessitat, &c.

En Gerona estudiareu

ab gran pobresa y estretura,

pero prest vostra ventura

ab prendas grans millorareu;

passant de aquí á la Ciutat

de Roma ab zel del Señor

en tota necessitat, &c.

De tal modo professareu

lletras, virtut, y prudencia,

que á la Suprema Eminencia

gloriosament arribareu

per successor señalat

del Apostol plorador,

en tota necessitat, &c.

Per mort del Papa Libori

fou la vostre elecció,

quant un Diaca,

ab ambició,

emulant lo vostre imperi

vos acusá ab falcetat

de adulteri: ó que rigor!

en tota necessitat, &c.

Peró com lo Or resplandent

quen lo foch quilats aumenta

restá en aquella tormenta

vostra virtut mes patent:

y confusa la maldat

condemnat lo acusador,

en tota necessitat, &c.

Gosant la Iglesia de pau

vareu fer de vostres bens,

lo Temple de S. Llorens,

y son riquissim Palau:

ornantla de dons de quilat

per alabar al Señor,

en tota necessitat, &c.

Vostre autoritat posareu

en la Llatina lectura.

que tragué de Escriptura

Geronim com li manareu:

ab que de Vos ha restat

lo cantar Psalms al Señor,

en tota necessitat, &c.

Molts Consilis ajuntareu

per acrisolar la Fé,

ab que lo mon confongué

los errors que condemnareu:

restant los Dogmas sagrats

purgats sens mescla de error,

en tota necessitat, &c.

Conforma á la vostra vida

fou la vostra fi ditxosa

donanvos lo tot poderós

en lo Cel paga cumplida:

per lo molt heu treballat

en sa Casa ab gran fervor,

en tota necessitat, &c.

Donchs, puix Deu vos fa parcer

en lo Cel de tanta gloria,

teniu sempre en la memoria

est poble de Argelaguer:

puix en ell foreu criat

pagau amor, ab amor,

en tota necessitat, &c.

TORNADA

Puix foreu tant ben dotat

en la casa del Señor,

en tota necesitat

valgans lo vostre favor.

v. Amavit eum Dominus , et ornavit eum. r. Stolam gloriae induit eam.

OREMUS

E Xaudi Domine praeces nostras, et intercedente Beato Damaso Confessore tuo, atque Pontífice indulgentiam nobis tribue placatus, et pacem. Per Christum Dominum nostrum. r. Amen.

Notes i referencies:

1) Guimaraés (Portugal) és una ciutat portuguesa del Districte de Braga, regió Nord i suc-regió de l’Au, amb prop de 52.000 habitants. És seu d’un municipi amb 242,85 km² d’extensió i 159.576 habitants (2001), subdividit en 69 freguesías. La major part de la població viu en la ciutat i en la zona perifèrica. El municipi limita al nord amb el municipi de Póvoa de Lanhoso, a l’est amb Fafe, al sud amb Felgueiras, Vizela i Sant Tirso, a l’oest amb Vila Nova de Famalico i al nord-oest amb Braga.

2) Fills de Villamanta, per José Ignacio López Serrano – José Ramón Carrasco Recio, Pag. 58-59. ISBN: 84-609-7075-2 Dipòsit legal M-36249-2005.

3) La localitat de Costojà apareix esmentada en forma escrita per primera vegada, en l’acta testamentaria del comte de Besalú (Garrotxa) i bisbe de Girona Miró II, l’any 979, va pertànyer al Comtat de Besalú, i es va perdre amb la Pau dels Pirineus, quedant del costat francès, és el primer poble de França (Coustouges – Vallespir) després de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà). L’església de Santa Maria de Costojà ja existia amb anterioritat, pel que l’edifici que avui veiem és una remodelació o ampliació del ja existent almenys des del segle X, d’una nau, absis semicircular i campanar-torre. Destaquen les seves capelles interiors i la portada d’entrada esculpida.

4) Crònica universal del principat de Catalunya, per Gerónimo Pujades, Doctor en Drets, natural de Barcelona, i Catedràtic de la seva Universitat Literària. Tom III Barcelona Desembre de 1831, Impremta de José Torner, carrer del Regomir, nº 9, Barcelona.

5) Aquesta discrepància és fictícia en quant el Empurdan (Empordà) pertanyia a la Hispània Citerior amb capital a Tarragona, en el segle IV no existien les denominacions Empordà, Garrotxa etc.

6) He comprovat la possibilitat de l’existència d’un poble amb el mateix nom d´ Argelaguer a Tarragona, i es pot afirmar que mai va existir. És una confusió, ja que en el segle IV Argelaguer era de Tarragona com capital de la Hispània Citerior. No obstant això, he comprovat l’existència de un poble anomenat l’Argilaga dins l´Ajuntament de la Secuita; a partir de l´any 1428, a causa d’unes diferències amb Joana de Queralt, senyora del Catllar es constituí un nucli de població, anomenat l’Argilaga. Al nucli antic se’l coneixia com Montbui o també com l’Argilaga de Montbui. L’Argilaga té com a Festa Major d’estiu el dia 16 d’agost, festivitat de Sant Roc, i també és festa local el dia 25 de gener, diada de la Conversió del pagà Sant Pau. Al nucli de l’Argilaga, cal destacar l’església de Sant Roc i la Casa dels Frares, que fou propietat dels servites de Vila-rodona. El terme municipal de la Secuita està situat a la part nord de la comarca del Tarragonès.

7) Amb aquesta denominació Gerónimo Pujades es refereix als habitants de la Garrotxa Vella, la delimitació o frontera de la qual és situada en el riu Llierca dintre del municipi d’Argelaguer (Vall del Llierca) amb capital a Besalú, i que s’estén fins als confins del municipi de Maià de Montcal, i per l’altre costat fins a Banyoles. No ha de confondre’s l’extensió de la Garrotxa Vella amb el Comtat de Besalú, ni amb la Muntanya o Garrotxa Nova que comença en el riu Llierca fins a més enllà d’Olot.

8) Ramon Sargatal i Pellicer, Diccionari dels Sants. Edicions 62 1996 (Damas, papa segle IV)

9) Còpia d’uns goigs editats a Olot (Garrotxa): Per Miquel Roca en la Plasa (1804-1848) Olot Impremta Bonet any 1957, ultima edició coneguda.

Damas I Pontífex maximus i Sant Jeroni Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 - Roma any 384) Foto: Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Damas I Pontífex maximus i Sant Jeroni
Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)
Foto: Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

3 comentarios to “Sant Damas I el papa de Catalunya de la comarca de la Garrotxa del Bisbat de Girona (Argelaguer any 304 – Roma any 384)”

  1. lejarza said

    L´Arxiu del Bisbat de Girona unifica un fons de més de 40.000 pergamins

    L’Arxiu Capitular de la Catedral i el de la Biblioteca Diocesana de Girona han finalitzat un procés d’unificació d’un fons de més de 40.000 pergamins.

    Segons el director dels Arxius i de la Biblioteca, mossèn Joan Naspleda, «el fet de tenir els dos arxius al mateix edifici del Seminari permetrà una major eficàcia en el procés de restauració, conservació i catalogació d’un fons de més de 40.000 pergamins que van del segle IX al segle XX».

    Es tracta, indiscutiblement, d’una de les col·leccions de pergamins més importants de Catalunya.

    Quant als pergamins provinents de l’arxiu de la Catedral, el conjunt més antic (d’entre els segles IX i XIII) ja es troba catalogat, i aquest 2016 s’iniciaran els treballs de restauració i de catalogació de la resta per posar aquest fons a disposició d’experts i historiadors.

    La cessió, aquest 2015, de 16 planeres especialment destinades a pergamins per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, permetrà també la conservació adequada d’una part important d’aquestes 40.000 peces.

  2. lejarza said

    Donen a conèixer el patrimoni de l´Església amb unes 50 activitats

    BARCELONA | ACN/EFE/DDG

    L’Església catalana proposa una cinquantena d’activitats culturals repartides en tot el territori per dinamitzar i donar valor al seu patrimoni dins de la iniciativa Catalonia Sacra.
    El bisbe de Girona, Francesc Pardo, l’historiador i conservador del museu episcopal de Vic, Marc Sureda, i el rector de la basílica dels Màrtirs Just i Pastor de Barcelona, Armand Puig, van ser els encarregats de presentar aquest programa d’activitats que proposen les deu diòcesis de Catalunya i que inclou des de conferències fins a rutes ?guiades i tallers.
    El programa possibilita conèixer el conjunt d’esglésies de la Seu d’Ègara de Terrassa, del segle VII; les esglésies romàniques de Sant Tomàs i Sant Miquel del Fluvià, totes dues a l’Empordà; l’església contemporània de Santa Coloma de Gramenet, o contemplar l’escultura en pedra del portal de Gandesa o l’orfebreria gòtica de l’urna de Sant Patllari, a Camprodon.
    Aquestes activitats, com les conferències El baptisteri paloecristià de la Catedral de Barcelona, a càrrec de Júlia Beltran, i El Renaixement de la Catedral de Tarragona, a càrrec d’Antonio P. Martínez Subías, es realitzaran fins a final d’any i «donaran a conèixer elements patrimonials d’alt valor, a vegades poc reconeguts» de la mà d’especialistes, va explicar el bisbe de Girona.
    «Volem que l’agenda d’activitats ofereixi a tothom el tresor que és el patrimoni que nosaltres custodiem, i que descobreixin que no són sols pedres, sinó que són vida», va afegir Pardo, que és també delegat del patrimoni de la Conferència Episcopal Tarraconense.
    El bisbe va raonar que encara que avui dia l’Església «no construeix grans obres ni catedrals», llevat d’algunes excepcions com la Sagrada Família, segueix sent «cultura viva» a través de l’«atenció als necessitats» i de «donar a conèixer el seu patrimoni».
    Paral·lelament a l’organització d’aquestes activitats culturals, Catalonia Sacra desenvolupa diferents projectes per facilitar la visita al patrimoni religiós. En aquest sentit, el rector Armand Puig va remarcar: «Hem de donar un sentit litúrgic a l’espai i no només de museu».

  3. lejarza said

    El Bisbat repararà les façanes de Sant Pere de Montagut

    montagut i oix | x.v. 12.10.2016

    El Bisbat de Girona començarà la reparació de les façanes oest i sud de l’església parroquial de Sant Pere de Montagut. La façana oest és la principal. És a dir, la que té la porta d’entrada, dóna a la plaça i al costat té el campanar. La porta conserva la ferramenta i els forrellats originals del romànic.

    Les obres començaran el 31 d’octubre i acabaran el 9 de desembre. Per fer-les, el Bisbat compta amb un ajut de 10.000 ? de la Diputació de Girona i un altre del Departament de Cultura de la Generalitat.
    Fonts del Bisbat han informat que la causa de la reparació és l’erosió provocada per la pluja i les glaçades en la pedra. Les primeres notícies de l’església daten de fa més de 1.000 anys. Tot i les reformes que s’hi han fet, encara hi ha restes importants del seu origen romànic. També hi ha pedres marcades amb dates de les reformes, una d’elles és del segle XVII.
    L’edifici està situat a la part més alta del nucli urbà que s’expandeix de manera radial al seu voltant. Davant seu hi ha una plaça que -segons l’historiador Josep Vilar- durant segles va ser el cementiri de la localitat. En un costat té un campanar molt alt de forma quadrada. L’edifici també havia tingut magatzems de blat i d’altres grans encarats a disposar d’una reserva en situacions de precarietat alimentària.
    La documentació medieval també li va establir funcions defensives. Al segle XIV, el bisbe de Girona es va dirigir al comú de veïns perquè parés de fortificar l’església. A banda i banda de la nau principal s’hi conserven altars que van ser construïts en diferents èpoques.
    El temple està catalogat i és un dels monuments més visitats pels turistes que abans d’entrar a l’Alta Garrotxa passen per Montagut. L’església i la plaça que l’envolta són el referent de les trobades dels excursionistes que durant anys han traslladat material de construcció a peu fins al refugi de de Sant Aniol d’Aguja.
    Fa unes setmanes, el Bisbat, la Diputació i l’Ajuntament de Montagut i Oix van establir un conveni. L’acord estableix que la propietat (el Bisbat de Girona) cedeix l’ús ocasional i parcial de l’església a l’Ajuntament. És a dir, l’Ajuntament podrà fer activitats a l’església. L’Ajuntament i les entitats del poble solen centrar actes festius com sardanes i ballades de gegants sota l’esglesia i al voltant de la plaça.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: