Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Deu anys del descobriment del primer assentament humà del poble d’Argelaguer d`època prehistòrica

Posted by lejarza en 11 diciembre, 2014


Deu anys del descobriment del primer assentament humà del poble d’Argelaguer d`època prehistòrica

Juan R Lejarza de Cal Music Argelaguer (Garrotxa)

Fa deu anys, entre agost del 2003 i abril de l’any 2004 i arrel de les obres de construcció de l’Autovia A-26, va ser descobert, als camps de Can Xac, el primer assentament humà del poble d’Argelaguer d`època prehistòrica.

El poblat del bronce final, tenia una extensió investigada de 1.300m2, s´estenia a l´est al vessant esquerre de la riera del Vinyot, el jaciment corresponia a un moment evolucionat de l’edat del bronze, en què la metal·lúrgia del ferro no era present.

Els argelaguens que vivien ho feien de forma estable, amb una economia de base agrícola i ramadera, la seva situació espacial estava en relació amb una xarxa viària de camins de tradició antiquisima, el seu emplaçament estava situat en un punt perfecte de trànsit i comunicacions per a les terres de la Muntanya, seguint el riu Fluvià i l’Alta Garrotxa per la vall del Llierca, partint del pla de Tapioles al sud-est.

Durant la investigació arqueològica es van identificar estructures de construcció disseminades, cinc d’hàbitats i sis de combustió amb blocs de pedres cremades i es conservaven argiles cuites i carbons.

Del material recuperat en el jaciment de can Xac, el ceràmic és el més important amb 6.239 fragments, el 93% del total; un 6% de fauna, 368 fragments, un 1% de malacologia i 6 objectes de bronze. El conjunt ceràmic està format per 6.161 fragments fets a mà i 78 peces fetes a torn, es van documentar grans contenidors, petits vasets, vaixella de taula i cuina, etc. De notable importància fou la peça de ceràmica sencera dcorada -urna funerària?-. Els acabats ceràmics són brunyits, les decoracions mes freqüents són incisions, d´una o més línies, amb motius geomètrics, acanalats, impressions amb ditades a la paret del vas o amb l´aplicació de cordons, simples o complexes, que configuren motius decoratius. El tipus de cocció de les peces trobades respondre a una cocció de forn lent, amb pastes que tant són reduïdes com oxidades i com a desgreixant, sorra i quars, sovint de gra gruixut.

La fauna exhumadà durant l´excavació va ser classificada i inventariada en diverses categories, es va diferenciar el ossos llargs, els ossos curts, amb 14 fragments, cranis i maxil.lars amb 24 peces i 46 dents. La malacologia està representada per petits cargols, petxines i musclos.

Els objectes metàl.lics trobats són de bronze-coure i corresponen a peces d´ornamentació personal, s´ha documentat dues agulles, una de cap enrotllat i una altra de cap anular, un petit botó, un penjoll anular, un fragment de fibula de pivot i part d´un braçalet.

Des del mes de gener fins al maig de l´any 2004, es van dur a terme diverses activitats relacionades amb el jaciment: visites dels alumnes de P-3 a P-5 (gener 2004), dels alumnes de 2n fins a 6è (març 2004) de l´escola Montpalau; treballs d´arqueologia a l´escola, de P-5 fins a 6è (gener i març); una xerrada sobre: “Com es fa una excavació arqueològica i quines tasques fan els arqueòlegs”, per als alumnes de 2n fins a 6è, a càrrec de Montserrat Mallol Soler (gener 2004). I una jornada de portes obertes a l`escola, on es van exposar tots els treballs d´arqueologia fets pels estudiants.

A l`Ajuntament d´Argelaguer es va dur a terme una conferència sobre els resultats final de les excavacions (7 de maig 2004), a càrrec de S. Manzano, B. Agustí i N. Colomeda.

Finalment es va portar a terme una exposició pùblica, adreçada a tots els veïns d´Argelaguer, entre els dies 7 al 9, 15 – 16 i 22 – 23 de maig de 2004, titulada “Els Primers Pobladors d´Argelaguer” va ser organitzada per l´Ajuntament, el guió, documentació i textos per Monserrat Mallol Soler i Eva Llansana Benaiges, el disseny per Xavier Terradas, el muntatge per Jordi Subirós, Xavier Terradas, Enric Badia, Màrius Sala i Iris Badia.

Notes bibliogràfiques:

TRIBUNA D’ARQUEOLOGIA 2003-2004 de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya: Can Xac (Argelaguer, Garrotxa). Un poblat a l’aire lliure del bronze final, Sussana Manzano, Bibiana Agustí, Natàlia Colomeda.

Dossier: Jornades d´Arqueologia 2004, Memòria d´Activitats, Ajuntament d´Argelaguer, Ârea de Patrimoni i Medi Ambient.

Revista d´Argelaguer, L`Argelaga Nùm. 13 maig 2004, Història: Montserrat Mallol Soler, “Els Primers pobladors d´Argelaguer” Pàg 23 – 24 – 25 i 26.

Anuncios

3 comentarios to “Deu anys del descobriment del primer assentament humà del poble d’Argelaguer d`època prehistòrica”

  1. lejarza said

    Localizado un yacimiento arqueológico inédito en Begur

    El yacimiento es del periodo de transición entre la edad de bronce y la de hierro entre el cerro d’Aiguablava y Sa Punta d’es Mu

    27/12/2014

    Begur, (Efe).- Un equipo de arqueólogos y geólogos gerundenses han localizado un nuevo yacimiento del periodo de transición entre la edad de bronce y la de hierro entre el cerro d’Aiguablava y Sa Punta d’es Mut, en Begur (Girona), según se ha publicado en la revista del Institut d’Estudis del Baix Empordà.
    Centenares de restos arqueológicos se encuentran dispersos en una gran extensión de unos 70.000 metros cuadrados propiedad del Parador Nacional de Aiguablava, lo que ha evitado que se construyera en la zona y que se hayan podido conservar los restos.
    El origen de la investigación está en el hallazgo por parte de uno de los arqueólogos de del equipo, de una postal en la Biblioteca de Catalunya que el pre-historiador Lluis Pericot i Garcia (1899-1978) mandó a un maestro y discípulo de Begur, Lluis Esteva i Cruañas (1906-1994) informándole que “els amics de Girona” habían encontrado cerámica a mano y a torno.
    Las indicaciones que le dio en una segunda carta apuntan a la localización en torno al espacio que ocupa el Parador de Turismo, inaugurado en febrero de 1966.
    Las visitas hechas a la zona por los arqueólogos gerundenses, Francesc Aicart, Enriqueta Pons, Xavier Rocas y por el geólogo Carles Roqué, constataron la existencia de vestigios antiguos que documentan la presencia humana en este lugar en distintas épocas.
    Los restos cerámicos indican que el lugar se frecuentaba durante el calcolítico-Bronce inicial, aunque calculan que cuando tuvo una actividad más importante fue en el periodo de transición entre la edad del bronce y la del Hierro antiguo, momento en el que al parecer que hubo un asentamiento que ocuparía la parte alta del cerro y su vertiente meridional, como mínimo.
    A pesar de que por motivos desconocidos el asentamiento se abandono en el siglo VI antes de Cristo, también se ha constatado que en la primera mitad del siglo XVIII la zona fue transformada por cultivos de bancales, donde todavía se conservan algunas paredes de piedra.
    La ubicación del asentamiento, con acantilados al sur y al este, y la imposibilidad de acceder a él por tierra por el oeste, lo hacían de fácil defensa, y sus rellanos naturales y el estar a cubierto del viento de tramontana lo convertían en un buen lugar para establecer un asentamiento humano.
    Sobre la vertiente sur del cerro se han identificado varias estructuras de piedra seca que coinciden con los lugares donde hay más restos arqueológicos, y los expertos creen que podrían ser restos de zócalos de cabañas o de otras estructuras relacionadas con la actividad agrícola.
    En los lugares donde aparecen vestigios de muros antiguos y donde hay una mayor concentración de restos arqueológicos han parecido fragmentos de arcilla y paja que podrían corresponder a restos de tapia de antiguas construcciones, y se han localizado una abundante presencia de guijarros elipsoidales redondeados de entre 3 y 9 cm de diámetro que podrían haber sido pavimentos de suelo de las cabañas.
    También han aparecido fragmentos de cerámica a mano de ollas, vasos de grandes dimensiones y bandejas, datados de entre el 2.200 a.C hasta el S.VI aC, y cerámica hecha con torno de finales del S.VII y la primera mitad del S.VI aC.
    Según señala la publicación, los expertos han estudiado e inventariado unas setenta piezas de cerámica, y parte de ellas han quedado en el Archivo Municipal de Begur (Girona).

    http://www.lavanguardia.com/cultura/20141227/54422829146/localizan-un-yacimiento-arqueologico-inedito-en-begur-girona.html#ixzz3NB61bR1h

  2. lejarza said

    Descobreixen paviment medieval a Sant Esteve d´en Bas

    La previsió és posar-lo al descobert i posar-hi una placa amb la descripció: “antiga calçada del camí Ral”

    13.02.2015

    LA VALL D’EN BAS | DDG Els operaris que fan les obres del carrer de Sant Josep dins el poble de Sant Esteve d’en Bas van posar al descobert, fa uns dies, un tram de paviment medieval. La previsió és posar-lo al descobert i posar-hi una placa amb la descripció: “antiga calçada del camí Ral”.

    El camí Ral és un camí de 44 quilòmetres de llargada que uneix Olot amb la plana de Vic. Passa per les Preses, la Vall d’en Bas i a través del coll de la Salut passa per Santa Maria de Corcó i Rupit (Cabreres) i s’endinsa per la plana de Vic.

    Dins el terme de la Vall d’en Bas i a prop de l’actual carretera C-153 hi han dos assentaments que al 2008 van ser datats al segle VIII. Es tracta de dues cases molt rudimentàries que estaven al costat del camí rural i que són considerades el precedent de l’actual mas Aubert.
    El primer document de l’església de Sant Esteve d’en Bas data de l’any 904 (segle X). El carrer Sant Josep connecta, el centre urbà on hi ha l’església, amb el camí ral. És a dir amb la ruta que du cap a les cases del segle VIII i s’enfila per la muntanya de la Salut cap al Cabreres i la plana de Vic.

  3. lejarza said

    Netegen l´entorn del santuari de la Mare de Déu de la Devesa a Montagut

    13.02.2015

    MONTAGUT I OIX |DDG. Ara des del santuari de la mare de Deu de la Devesa es veu el poble de Montagut i des de montagut es veu el santuari. La causa és que sis voluntaris pertanyents a entitats de Montagut fa uns dies, van tallar les branques de les alzines i van estassar l’entorn de l’ermita. Es tracta d un petit santuari que es troba situat a uns dos quilòmetres al sud-est de la població de Castellfollit de la Roca, en una zona actualment boscosa i solitària, just al damunt de la muntanya on passen els túnels de l’A-26. Està dins del terme municipal de Montagut i Oix.
    L’accés al santuari és complicat pels que no ho coneixen. Per fer-ho més fàcil, un voluntari ha marcat la ruta amb fites treballades. Són treballs artístics que els habitants de la zona coneixen com a vigilants del camí.
    Les entitats de Montagut sovint fan neteges de l’entorn del patrimoni repartit per les muntanyes.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: