Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Consell Comarcal de la Garrotxa constitució de l’Entitat Local de l’Aigua (ELA)

Posted by lejarza en 4 diciembre, 2014


Consell Comarcal de la Garrotxa constitució de l’Entitat Local de l’Aigua (ELA)

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 232 – 4 de desembre de 2014 Núm. 13174

Edicte sobre constitució de l’Entitat Local de l’Aigua (ELA)

El Ple del Consell Comarcal de la Garrotxa, en la sessió duta a terme el dia 13 de març de 2014, va aprovar per unanimitat els següents Acords:

1.- Aprovar el conveni per a la delegació de competències municipals en matèria de sanejament en alta i reutilització de les aigües regenerades a favor del Consell Comarcal de la Garrotxa als efectes de la seva constitució en Entitat Local de l’Aigua (ELA).

El conveni ha estat subscrit amb els ajuntaments: d’Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol,

Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, Vall de Bianya, i Vall d’en Bas; els quals atribueixen al Consell Comarcal de la Garrotxa la competència per constituir-se en ELA en caràcter bàsic en matèria de sanejament d’aigües residuals, inclosa la reutilització d’aigües regenerades.

2.- Constituir el Consell Comarcal de la Garrotxa en Entitat Local de l’Aigua bàsica de caràcter supramunicipal de sanejament d’aigües residuals en alta, (així com de producció i subministrament d’aigües regenerades per a la seva reutilització).

L’àmbit d’actuació de l’ELA és circumscriu en els municipis que han aprovat el conveni de delegació de competències municipals a favor del Consell Comarcal als efectes de la seva constitució en ELA.

Tot seguit es pública el conveni als efectes de general coneixement.

CONVENI PER A LA DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES MUNICIPALS EN MATÈRIA DE SANEJAMENT EN ALTA I REUTILITZACIÓ DE LES AIGÜES REGENERADES A FAVOR DEL CONSELL COMARCAL DE LA GARROTXA ALS EFECTES DE LA SEVA CONSTITUCIÓ EN ENTITAT LOCAL DE L’AIGUA (ELA)

REUNITS:

D’una part el Sr. Joan Espona i Agustín, President del Consell Comarcal de la Garrotxa, facultat per acord plenari del Consell Comarcal de la Garrotxa de data 13 de març de 2014.

I de l’altra el Sr. Josep Dorca i Serrat, Alcalde de l’Ajuntament d’Argelaguer, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 11 d’abril de 2014.

I de l’altra el Sr. Lluís Guinó i Subirós, Alcalde de l’Ajuntament de Besalú, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 25 d’agost de 2014.

I de l’altre el Sr. Josep Serra i Puigvert, Alcalde de l’Ajuntament de Beuda, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 5 de març de 2014.

I de l’altre el Sr. Moisès Coromina i Soler, Alcalde de l’Ajuntament de Castellfollit de la Roca, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 10 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Eduard Llorà i Cullet, Alcalde de l’Ajuntament de Les Planes d’Hostoles, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 7 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Pere Vila i Frigola, Alcalde de l’Ajuntament de Les Preses, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 29 d’abril de 2014.

I per l’altre el Sr. Joan Gainza i Agustí, Alcalde de l’Ajuntament de Maià de Montcal, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 26 de setembre de 2014.

I per l’altre el Sr. Josep Rovira i Reig, Alcalde de l’Ajuntament de Mieres, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 15 de juliol de 2014.

I per l’altre la Sra. Mònica Boix i Pagès, Alcalde de l’Ajuntament de Montagut i Oix, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 28 de febrer de 2014.

I per l’altre el Sr. Josep Mª Corominas i Barnadas, Alcalde de l’Ajuntament d’Olot, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 25 de setembre de 2014.

I per l’altre el Sr. Francesc Oliveras i Torrent, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Aniol de Finestres, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 30 de juliol de 2014.

I per l’altre el Sr. Joan Casas i Carreras, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 27 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Josep Masmitjà i Guinart, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Ferriol, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 31 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Ferran Puig i Estartús, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Jaume de Llierca, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 27 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Joan Espona i Agustín, Alcalde de l’Ajuntament de Sant Joan les Fonts, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 3 de març de 2014.

I per l’altre el Sr. Josep Companys i Güell, Alcalde de l’Ajuntament de Santa Pau, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 8 d’abril de 2014.

I per l’altre el Sr. Joaquim Pagès i Manté, Alcalde de l’Ajuntament de Tortellà, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 28 de febrer de 2014.

I per l’altre el Sr. Santi Reixach i Garriga, Alcalde de l’Ajuntament de la Vall de Bianya, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 21 de maig de 2014.

I per l’altre el Sr. Miquel Calm i Puig, Alcalde de l’Ajuntament de la Vall d’en Bas, facultat per acord plenari de l’ajuntament de data 4 de novembre de 2014.

MANIFESTEN:

I.- D’acord amb l’article 15.1 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, la constitució d’una entitat local d’aigua bàsica, ELA, d’àmbit supramunicipal exigeix als municipis que s’hi integrin l’atribució de totes les seves competències en matèria de serveis d’aigua o bé d’una part d’aquestes, així com les instal·lacions que hi estan vinculades.

II.- El Programa d’Actuació Comarcal de la Garrotxa, en les seves Bases d’Actuació (Àmbit IV Medi Ambient – Cicle de l’Aigua) preveu que la comarca de la Garrotxa assumeixi, en base a la normativa sectorial d’aigües, les competències en matèria de tractament de les aigües residuals següents:

a).. b) .. c) …

d) Recepció de les instal·lacions executades per altres ens i prestació del servei de sanejament d’aigües residuals.

e) Condició d’administració actuant en el àmbit de la comarca.

f) Elaboració i aprovació d’un reglament d’àmbit comarcal regulador dels abocaments a xarxes de clavegueram.

g) Facultats de vigilància, control i sanció relacionades amb els abocaments a la xarxa de clavegueram.

h) Gestió i manteniment de les depuradores i col·lectors de la comarca.

i) i j)…..”

III.- Per altra banda el Consell Comarcal té assumides les funcions d’Administració actuant del servei públic de sanejament en alta. Aquestes funcions han estat històricament reconegudes per la Junta de Sanejament mitjançant conveni de

col·laboració de data 17 de maig de 1999, i posteriorment també han estat reconegudes en virtut del conveni d’atribució de fons per part de l’Agència Catalana de l’Aigua signat en data 23 de desembre de 2005 i posteriors prorrogues.

IV.- En data 23 de setembre de 2002, el Consell d’Alcaldes de la Garrotxa va informar favorablement el conveni tipus per a la delegació municipal dels sistemes de sanejament i la seva gestió. Aquest conveni va ser subscrit per la pràctica totalitat del municipis de la comarca que varen delegar a favor del Consell Comarcal la gestió de les aigües residuals en el seu terme municipal.

V.- En virtut de l’aprovació del Programa d’actuació i de les corresponents delegacions, els municipis signants ja han atribuït al Consell Comarcal les seves competències en una part del cicle hidràulic, concretament, el sanejament en alta de les aigües residuals urbanes, amb els corresponents serveis i instal·lacions. Per tant, queden degudament acreditats els requisits necessaris per constituir-se en ELA envers el servei públic indicat.

VI.- A la vista d’aquesta voluntat, en data 1 de juliol de 2013 el Consell Comarcal de la Garrotxa, mitjançant Decret de Presidència va aprovar iniciar el procediment administratiu per a la constitució del Consell Comarcal de la Garrotxa en entitat local d’aigua bàsica, ELA, de sanejament d’aigües residuals, (inclosa la reutilització d’aigües regenerades amb les degudes concessions i autoritzacions de l’Agència Catalana de l’Aigua).

VII.- L’Agència Catalana de l’Aigua en data 15 d’octubre de 2013 va emetre l’informe preceptiu al qual es refereix l’article 15.4 del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, informant favorablement la constitució del Consell Comarcal de la Garrotxa en ELA de caràcter bàsic supramunicipal, amb la condició que prèviament s’ha de concretar quins són els municipis inclosos i comptar amb les corresponents atribucions de competències en matèria de sanejament i reutilització de les aigües, degudament actualitzades en el marc del TRLMAC i el Decret 130/2003 de 13 de maig que aprova el Reglament dels serveis públics de sanejament.

VIII.- A la vista d’aquests antecedents, els Ajuntaments de : Argelaguer, Besalú, Beuda, Castellfollit de la Roca, Les Planes d’Hostoles, Les Preses, Maià de Montcal, Mieres, Montagut i Oix, Olot, Sant Aniol de Finestres, Sant Feliu de Pallerols, Sant Ferriol, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, Santa Pau, Tortellà, la Vall de Bianya, la Vall d’en Bas i el Consell Comarcal de la Garrotxa volen establir els vincles de col·laboració necessaris per garantir un correcte tractament i gestió de les aigües residuals produïdes en el seu municipi i que d’acord amb el previst en el Text Refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre, manifesten la seva voluntat d’establir amb la resta de municipis de la comarca una Entitat Local d’Aigua de caràcter bàsic per al sanejament, com a primer pas per arribar, si s’escau, a establir una ELA qualificada.

Que reconeixent-se mútuament capacitat legal per atorgar aquest document:

CONVENEN:

Primer.- Que els ajuntaments signats atribueixen al Consell Comarcal de la Garrotxa la competència per constituir-se en ELA en caràcter bàsic en matèria de sanejament d’aigües residuals, (inclosa la reutilització d’aigües regenerades amb les degudes concessions i autoritzacions de l’Agència Catalana de l’Aigua).

L’esmentada atribució comporta que el Consell Comarcal, en qualitat d’ELA, assumeixi expressament les següents tasques relacionades amb la gestió de les aigües residuals en el seu terme municipal:

a) Gestió dels sistemes de sanejament: planta depuradora, col·lectors en alta, i estacions de bombament, compreses en l’annex al present conveni a més de les que puguin ser delegades després de la seva signatura.

b) Gestió i control del sistema d’inspecció de les aigües residuals d’origen industrial abocades al sistema de sanejament, control dels permisos d’abocament, aprovació de les ordenances de gestió i control, i potestat sancionadora.

c) La presentació de les sol·licituds de fons a l’ACA i la gestió íntegra de qualsevol altre sistema de finançament que en el futur es pugui establir.

d) El manteniment del programa de gestió i els treballs que siguin necessaris per al manteniment, neteja i conservació de lleres, en el marc de les actuacions acordades.

e) L’establiment per acord mutu amb els municipis de qualsevol altre servei relacionat amb el sanejament integral del mateix o al cicle integral de l’aigua.

f) Les capacitat perquè el Consell Comarcal actuï com a ens gestor dels sistemes de sanejament de la comarca, assumint les tasques de planejament i les propostes d’actuació i controlant el desenvolupament del Pla de Sanejament de les aigües residuals urbanes, a la comarca de la Garrotxa.

L’àmbit territorial de l’ELA a constituir per part del Consell Comarcal de la Garrotxa coincideix amb el territori comprès pels municipis signants del present conveni, que serà susceptible de ser ampliat o reduït en virtut de futures ampliacions de nous

municipis, o per la baixa d’aquests comunicada d’acord amb el que estableix el Pacte Onzè.

Segon.- El Consell Comarcal de la Garrotxa, constituït com a ELA, es compromet a gestionar els sistemes de sanejament i els serveis municipals relacionats amb el cicle del aigua que hagin estat delegats, amb les màximes garanties. Al mateix temps es compromet a actualitzar i aprovar en el seu ple el Programa de Sanejament de la Garrotxa, que serà la base per a la implantació de nous serveis o la modificació del previstos.

Tercer.- Els ajuntaments signants es comprometen a satisfer el valor del cost dels serveis delegats que no sigui directament assumit per l’ACA, per això serà imprescindible, però, l’aprovació per part del Consell Comarcal del corresponent estudi de costos que fixarà les tarifes i/o taxes del servei, les quals seran aprovades mitjançant Ordenança fiscal corresponent.

Quart.- Els ajuntaments signants es compromet a informar al Consell Comarcal de la Garrotxa dels canvis que es donin en el seu municipi pel que fa a la distribució o ampliació de les connexions de clavegueram nous o ja existents, ja siguin públiques com privades i també es tractin de connexions domèstiques o industrials. La informació s’haurà de trametre en suport informàtic compatible amb els sistemes de gestió geo-referenciada que disposi el Consell Comarcal.

Cinquè.- Els ajuntaments signants autoritzen al Consell Comarcal de la Garrotxa, constituït en ELA, per tal que presti el servei mitjançant qualsevol forma jurídica admesa en dret, i a la realització dels contractes públics necessaris per a la prestació dels serveis delegats, si així ho creu convenient i necessari per garantir el funcionament dels serveis.

Sisè.- El Consell Comarcal de la Garrotxa, es compromet a mantenir informats els Ajuntaments de totes aquelles actuacions que puguin afectar el normal funcionament dels serveis.

Setè.- Els ajuntaments signants i el Consell Comarcal de la Garrotxa, hauran de nomenar un representant per a resoldre de comú acord tot el no previst en aquest conveni.

Vuitè.- Amb la signatura del present conveni s’entén que els ajuntaments signants, acrediten i autoritzen al Consell Comarcal de la Garrotxa per a poder dur a terme els serveis que li han estat encomanats, donar-li la cobertura jurídica necessària per a la seva realització davant de tercers, així com la informació necessària.

Novè.- El Consell Comarcal de la Garrotxa es compromet a mantenir i facilitar als ajuntaments signants els controls industrials i de funcionament dels sistemes públics de sanejament del seu terme municipal sempre que l’Ajuntament ho sol·liciti.

Desè.- Els ajuntaments signants autoritzen al Consell Comarcal de la Garrotxa, com interlocutor únic pel que fa a la transmissió d’informació sobre les aigües residuals del seu municipi davant de l’ACA o administració competent.

Onzè.- Aquest conveni tindrà efectes a partir de la seva signatura i es considerarà indefinit. En cas de denúncia per qualsevol de les dues parts, caldrà considerar sempre els terminis dels contractes d’adjudicació i esperar la seva finalització per tal

de no afectar amb la renúncia a tercers. En qualsevol cas, la renuncia unilateral s’haurà de fer per anys naturals complerts i s’haurà de comunicar amb un termini mínim de tres mesos abans que finalitzi l’anualitat vigent.

Dotzè.- Es faculta al Consell Comarcal perquè aprovi les addendes específiques amb cadascun dels ajuntaments signants del present conveni, en virtut del quals es definiran els sistemes, els equipaments que es cedeixen, col·lectors, bombaments i altres infraestructures, així com els serveis específics i modificacions d’aquests.

Així ho acorden els compareixents, en representació de les seves respectives corporacions, i signen aquest conveni, a un sol efecte, en el lloc i la data esmentats en l’encapçalament.”

Olot, la Garrotxa, 27 de novembre de 2014 Joan Espona i Agustín President

El Alcalde d´Argelaguer, Josep Dorca Serrat i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agusti van inaugurar la depuradora del Llierca d´Argelaguer i la corresponent xarxa de col·lectors

El Alcalde d´Argelaguer, Josep Dorca Serrat i el president del Consell Comarcal de la Garrotxa, Joan Espona Agusti van inaugurar la depuradora del Llierca d´Argelaguer i la corresponent xarxa de col·lectors

Anuncios

2 comentarios to “Consell Comarcal de la Garrotxa constitució de l’Entitat Local de l’Aigua (ELA)”

  1. lejarza said

    l´aigua a girona: un servei per a tothom

    22.11.2015

    LLUC SALELLAS I VILAR

    Aquests dies fa 40 anys de la mort del dictador Francisco Franco. Però no és l’única efemèride vinculada amb la ciutat. La mateixa setmana l’Ajuntament de Girona atorgava la concessió de la gestió de l’aigua de la ciutat, Salt i Sarrià de Ter a l’empresa Girona S.A. Des de llavors, Girona S.A., avui formada per capital de CaixaBank, AGBAR (propietat de SUEZ) i Aqualia (Fomento de Contratas i Concesiones-FCC de Koplowitz&Slim), ha sigut el pilar empresarial de l’aigua de la ciutat ja sigui gestionant-ne el 100% del servei o fent-ho a través de l’empresa mixta AGISSA amb participació de l’Ajuntament. Aquests 40 anys de monopoli donarien per uns quants llibres, com bé vam poder comprovar amb la comissió informativa sobre l’aigua del mandat passat que l’alcalde ha fet desaparèixer sense ni tan sols redactar-ne les conclusions. Quin ?desor?dre. Quin desastre. Quina fuita.

    Tanmateix, aquesta gestió es podria resumir de la següent manera: opacitat, irregularitats i massa incògnites per aclarir. Fins a l’any 2020, data en què s’acabarà la pròrroga del contracte, Girona S.A. continuarà tenint un paper en la gestió de l’aigua de la ciutat. I tot, malgrat que a la plaça del Vi tothom se sincera i diu que aquest mal negoci fa massa temps que perdura. És per això que des de la CUP-Crida per Girona hem decidit obrir el debat i, per tant, l’aixeta, de la municipalització del servei de l’aigua. Ho hem fet per equiparar-nos a ciutats catalanes com Mataró, Manresa o Reus o seguir les passes fetes pels consistoris de capitals internacionals com ara Buenos Aires, Berlín o París. A la capital francesa, per exemple, la municipalització ha comportat un estalvi per a l’Ajuntament de 76 milions d’euros en tan sols 6 anys des que van recuperar-ne la gestió.

    Però la municipalització de l’aigua, com la de les funeràries o els residus, no només és una qüestió de mimetisme amb el nostre entorn i de desprendre’ns d’un model posat en dubte per auditories i comissions independents. Es tracta de recuperar la gestió d’allò que és un bé comú com l’aigua sobre el qual no hauríem de permetre que s’hi jugués en el mercat borsari. Es tracta d’oferir un servei transparent, clarificador amb les inversions i obert a la fiscalització pública. Un servei que millori en qualitat i que permeti també reduir-ne el preu que avui es paga a les llars gironines. En definitiva, tornar a la gent allò que és un bé de tots, l’aigua, i que és la gènesi de tots nosaltres.

    Com deia, des de la CUP-Crida per Girona ens arremangarem per aconseguir-ho. I ho farem conjuntament amb molts altres actors socials i polítics perquè aquesta és una decisió de ciutat. Per tot això, proposem que al pressupost de l’Ajuntament per al 2016 hi hagi una partida per desenvolupar l’estudi de municipalització del servei independent i, a partir d’aquest, iniciar un procés de debat públic amb veïns i entitats per acordar els terminis d’aquest procés. D’aquesta manera, l’Ajuntament compliria una de les seves obligacions principals amb la ciutadania: garantir la millor qualitat dels serveis públics i, de passada, aconseguiríem que el mercat financer deixés d’especular amb l’aigua de la nostra ciutat. Qüestió de sobirania.

  2. lejarza said

    L´Ajuntament de Besalú aprova crear una planta potabilitzadora d´aigua

    El finançament de la primera part de les obres anirà a càrrec de la junta de compensació del nou polígon industrial

    08.01.2016

    BESALÚ| XAVIER VALERI L’Ajuntament de Besalú -en el seu darrer ple- va acordar per unnanimitat aprovar la memòria valorada d’una planta potabilitzadora d’aigua i un dipòsit de cua. Segons explica Lluís Guinó (alcalde de Besalú per CiU), la memòria va lligada a la construcció del polígon de la sortida sud. És una superfície comercial que ha d’acollir una important factoria del ram de les càrnies.
    Guinó també apunta que la planta potabilitzadora i el dipòsit es faran en dues fases. La primera inversió anirà a càrrec de la Junta de Compensació del Polígon. És a dir, es pagarà amb recursos privats. En una segona part, la idea és incloure les necessitats de potabilitació de la localitat a la planta. La previsió és que la planta potabilitzadora es construeixi al costat dels actuals dipòsits.
    La construcció de la planta potablitzadora és una vella reclamació de l’Ajuntament de Besalú. Des del 2010, l’Ajuntament disposa d’un projecte de per a una planta potabilitzadora d’aigua. Es tracta d’un equipament amb capacitat per potabilitzar 500 metres cúbics diaris. El cost del projecte en un principi s’havia de repartir entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament. La corporació municipal s’havia de fer càrrec de l’edifici i l’Agència Catalana de l’Aigua de les estructures tècniques., les quals estaven valorades en 303.000 euros. Això no obstant, encara faltaven uns 160.000 €, pels quals l’Ajuntament va demanar ajuda al Consell Comarcal de la Garrotxa. L’ens comarcal va deixar el projecte sobre la taula amb la voluntat d’ajudar quan hi hagués més concrecions sobre el finançament.

    Polígon industrial
    A finals del 2013, el conseller Felip Puig (del Departament d’Empresa i Ocupació) va anunciar la ubicació a Besalú d’una factoria de la indústria càrnia. L’equipament requeria la creació d’una superfície industrial. Per crear-la els Ajuntaments de Besalú i de Sant Ferriol van modificar els seus Plans d’Ordenació Urbanística i van crear un ens per la creació conjunta del consorci.
    La nova àrea industrial canviarà totalment l’aspecte de la zona agrícola de cal Tit i can Muntanyà, al terme de Besalú. És una zona de 36.447 metres quadrats que s’estén a l’est de l’aparcament del pont, a l’altra banda de l’actual polígon de les Forques en direcció a la muntanya de Sant Ferriol. El polígon ara acull un establiment de venda de caravanes, una paperera i d’altres indústries i tallers. La modificació canviarà els dos àmbits a través d’un carril paral·lel a l’actual travessa de la N-260.
    La primera actuació per a la creació del polígon va ser l’enderroc de la fàbrica de guix, Cargues Blanques, al novembre del 2014. La segona acció va tenir lloc al juny, quan van començar a obrir les rases i a posar els tubs per tal de començar la urbanització.
    Ara l’Ajuntament ha aprovat les primeres tramitacions per adequar el servei d’aigua potable a les necessitats de la nova indústria. Les factories càrnies necessiten d’un servei d’aigua considerable per a la neteja i la producció.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: