Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 18 noviembre 2014

Ajuntament d´Argelaguer baixa en el Padró municipal d’estrangers no comunitaris sense residència permanent

Posted by lejarza en 18 noviembre, 2014

Ajuntament d´Argelaguer baixa en el Padró municipal d’estrangers no comunitaris sense residència permanent

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 220 – 18 de novembre de 2014 Núm. 12315

Edicte sobre notificació de baixa per caducitat en el Padró municipal d’habitants dels estrangers no comunitaris sense autorització de residència permanent.

De conformitat amb l’article 16 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril , reguladora de les bases de règim local, i amb la Resolució de 28 d’abril de 2005 de la Presidenta de l’Institut Nacional d’Estadística i del director general de Cooperació Local, mitjançant resolució de l’Alcalde s’ha declarat i acordat la baixa per caducitat en el padró d’habitants de diverses persones.

Atès que intentada la notificació, aquesta no s’ha pogut practicar i s’efectua mitjançant anunci al Taulell d’anuncis de l’Ajuntament i al Butlletí Oficial de la Província, es procedirà a la baixa per caducitat en el padró municipal d’habitants de l’Ajuntament d’Argelaguer la persona que es relaciona a continuació:

Marie France Anne Fornier C/ Pollancres, 2 2 1 – Jean Louis Fournier C/ Pollancres, 2 2 1 – Jose Artur Duarte Lourenço Mas La Casica

Argelaguer, 1 d’octubre de 2014 Josep Dorca i Serrat Alcalde

Ajuntament d´Argelaguer  Vall de Llierca - Garrotxa

Ajuntament d´Argelaguer Vall de Llierca – Garrotxa

Anuncios

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

La quarta via

Posted by lejarza en 16 noviembre, 2014

La quarta via

Francesc Xavier López Vegas, Girona.

Són les 12 del migdia, i no sé si anar a votar, o no anar-hi. He llegit el que ha escrit Alfons Quintà a “La Guspira” (Diari de Girona, 9-XI-2014), així com d’altres opinions en aquest i en altres diaris, de diferents parers, i la meva pròpia és que enlloc de malbaratar els recursos, les energies, els sentiments, els esforços, les voluntats, i els diners, en aquesta “tabola” salvadora on s’enganxen uns i altres per no perdre els seus privilegiats llocs (consulta, succedani -Le Monde, 5-XI-2014-, pseudoreferèndum, etc.), haguessin ajudat amb alguna cosa més que oferir-se la Generalitat per reduir els acomiadaments de Panrico a Santa Perpètua de la Mogoda i comarca. Perquè el dret a decidir, al meu entendre, inclou l’opció que prendria la població entre destinar 10.000.000 d’euros a repartir-los entre uns 200 empresaris emprenedors (com tots els empresaris, l’arrel de la paraula així ho declara) o intervenir d’una manera més activa i profitosa en el conflicte social de Panrico (els treballadors fa 5 setmanes que estan en vaga) proposant, per exemple, a l’empresa, mitjançant els tècnics del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (¿?) alternatives en forma d’ajuts que reverteixin en beneficis econòmics a la població i a l’Administració, i meys dràstics que els 150 acomiadaments. En benefici del país que diuen estimar i al qual reclamen el dret a decidir.

Podríem decidir, per exemple, ser consultats i opinar els gironins si era oportú, primer, beneficiar l’empresa de neteja amb un canvi de contenidors a la ciutat, similar o copiat al fet a Barcelona, amb una despesa de 700.000 d’euros, i després assumir el cost d’equiparar els treballadors, quan sembla ser que Girona+Neta cobra 90.000.000 d’euros per netejar la ciutat sis anys? Perquè, a banda de car, el sentit de servei públic no es veu quan per Girona no passes cap carrer que no hi hagi un camió nou, amb càmera d’infrarrojos, amb un sol ocupant, per buidar un dels sis contenidors. No és gens estrany tampoc trobar-te a Jaume I, a Ronda Ferran Puig, i a d’altres carrers, en hora punta del matí, els operaris de neteja bufant tota la brutícia de la vorera als vianats, a l’ambient, i a les parets dels edificis, que no netegen. I les màquines noves també armades amb raspalls, que esborren les línees dels carrers i dels passos zebra, i que provoquen que la màquina de pintar després hagi també de perjudicar el trànsit, comprometre la seguretat viària i la salut pública, i això pagant 90 milions d’euros. Podríem decidir si a la ciutat li convenia una col·lecció d’esborranys d’obres d’art, comprada recentment, i pagar indemnitzacions milionàries per obstinar-se a no deixar construir a ciutadans amb tot el dret a fer-ho?

Arriba l’hora d’anar a dinar, i he decidit no anar a votar. Amb tots els respectes, crec en una quarta via, i no de l’AVE, sinó més ràpida, segura, i barata…

Posted in Uncategorized | 5 Comments »

El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès

Posted by lejarza en 15 noviembre, 2014

El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès

Garrotxa – Olot / Xavier Valeri

Fa aproximadament uns 10 dies el Greco d’Olot va sortir del museu parroquial de Sant Esteve per ser traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). Es tracta d’una peça de 95 x 80 centímetres. De la sèrie del Crist amb la creu és una de les poques peces de l’autor a Catalunya. Segons la directora del Centre, Angels Solé, el quadre no tornarà a Olot fins als voltants de Nadal. La causa del desplaçament -segons Solé- és perquè li fan un estudi biològic i una neteja superficial. 

Ha explicat que també preveuen adequar la ubicació a Olot del quadre a les necessitats ambientals per a una bona conservació. Ha definit l’operació de normal en la feina de preservació del centre envers el patrimoni que es conserva als edificis eclesiàctics. 

Mossèn Lluís Solà (rector de la parròquia) ha explicat que arran de la nova ubicació al museu parroquial i al fet que estava tancat hermèticament el quadre es floria de la part de baix. 

La neteja i estudi biològic no és la primera acció de restauració del quadre. Tot i que n’hi han fet diverses, la més recordada és la que va fer el 1986 Josep Maria Xarrié (Barcelona, 1943-2013). Xarrié era el cap dels serveis de restauració de la Generalitat. El 1992 va explicar a Diari de Girona que “està fet amb una finor extraordinària. He estat moltes hores en la restauració”. Va afirmar: “Puc dir que de Grecos n’hi ha de primera i de segona categoria i aquest és de primera”.

A Olot per miracle

La presència del quadre de Domenico Tehocopoulos, el Greco (Candia-Creta 1514- Toledo 1614) a Olot està relacionada amb el convent dels Caputxins. El quadre va salvar-se de l’expulsió de l’orde el 1835, perquè va ser guardat per una família. Després va estar sota la tutela de Josep Berga i Boix (La Pinya 1837-Olot 1914). El 1885 els caputxins van tornar, però el quadre va quedar sota la custòdia de Sant Esteve. El 1900 va ser reivindicat pels modernistes Rafel Puget i Miquel Utrillo. Es va salvar del 1936, perquè acabat d’arribar d’una exposició estava embolicat. El 1938, Joaquim Danés (1888-1960) va evitar que fos dut a Barcelona per sempre. Des del 1948, està al museu parroquial de Sant Esteve.

El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès (Garrotxa - Olot / Xavier Valeri - Vall del Llierca - Argelaguer)

El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès (Garrotxa – Olot / Xavier Valeri – Vall del Llierca – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

La revista Les Garrotxes presenta a Tortellà el número 14 dedicat als músics

Posted by lejarza en 15 noviembre, 2014

La revista Les Garrotxes presenta a Tortellà el número 14 dedicat als músics

Vall del Llierca – Argelaguer

El proper dissabte 22 de novembre la revista Les Garrotxes presenta a Tortellà el número 14 dedicat als músics. L’acte tindrà lloc a la Sala d’actes de l’Ajuntament Vell a partir de 2/4 de 6 de la tarda. La presentació anirà a càrrec de Ramon Estéban, director de Les Garrotxes.

Participants: Roc Marco, Avel·lí Campsolines, Joan Mulí, Aleix Font, Joan Castañe, Llorenç Sabaté (músics de Tortellà), Joaquim Pagès Manté (alcalde de Tortellà), Josep Reig (regidor de l’Ajuntament i col·laborador de Les Garrotxes)

Articles del dossier

Aquells balls a la plaça // Ramon Estéban // El poble dels músics // Josep Reig Tortellanencs a la cobla Perpinyà // Miquel Perals El músic que pintava sants // Ricard Sargatal Un passat remarcable // Josep Valls Tocar d’oïda // Josep García Una llegenda de l’Alta Garrotxa // Josep Vilar Cançons d’un temps passat // Joan Carreres En Manelic de Pera // Josep Vilar Alegria en uns temps foscos // Miquel Aguirre Cobla amb tradició a Banyoles // Jordi Nierga El somni de Manel Saderra // Miquel Aguirre Els amics que volien ser músics // Cristina Mondéjar L’orquestra Sant Martirià // Joaquim Ejarque i Miquel Rustullet El so de l’excel·lència // Gemma Busquets Robert Roqué, el qui més en sap de sardanes // Andreu Oliveras De Tortosa a la vall de Llémena // Carme Callejón Jordi Ruscada, de músic a lutier exigent // Marta Carbonés Escoltar, ballar i saltar // Joan Olivas Els inicis del folk a Banyoles, els Tres Quarts // Guerau Palmada De Los Delfines a Pa d’àngel // Anna Noguer

La revista Les Garrotxes presenta a Tortellà el número 14 dedicat als músics (Vall del Llierca - Argelaguer)

La revista Les Garrotxes presenta a Tortellà el número 14 dedicat als músics (Vall del Llierca – Argelaguer)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Podemos a Catalunya… de Catalunya

Posted by lejarza en 15 noviembre, 2014

Podemos a Catalunya… de Catalunya

Xavier Domènech, professor d’Història a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)

S’afirma molt fàcilment que Podemos agrupa el vot de la ira ciutadana. S’assenyala així que hi ha un problema però també es nega així que aquesta Podemos sigui part de la solució. Seria així un partit de la protesta, però no de la proposta. Tanmateix hi ha esperança en els rostres de la gent que s’aplega al seu voltant. És una esperança que es transfigura en por en els pàlpits de les classes dirigents. La por, encara que només sigui per un instant, canvia de bàndol.

El procés de naixament de Podemos pren una forma determinada i diferencial en el cas català. Aquí l’antic sistema de partits també s’enfonsa, però algun dels vells partits ha volgut trobar una taula salvadora en el procés nacional. Aquí, en aquesta taula compartida, molts han posat el seu horitzó d’esperança. Però la taula, sent forta, també és dèbil, i d’aquí que, més enllà de la por, ha aparegut una certa ansietat per la possible irrupció de Podemos a l’escenari català.

L’ansietat es concreta en imatges més o menys afortunades. La versió més dura afirmaria que Podem no seria sinó una versió 2.0. del lerrouxisme. Una amenaça cap a la construcció nacional de Catalunya en una reedició del “antes roja que rota” adaptada al segle XXI. Però si la seva posició és inconfusiblement favorable a l’autodeterminació de Catalunya, fins i tot a la desobediència institucional si aquesta és prohibida, si per primer cop existeix la possibilitat de tenir un aliat fort a l’Estat per aconseguir el seu exercici efectiu, on rau el problema? Les claus del problema són, doncs, unes altres.

Podemos en els miratges catalans

De dos anys ençà gran part del sistema polític català ha agafat un caire nacional clarament ja postindependentista. L’esfondrament de l’espai socialista ha ajudat a la construcció d’aquesta imatge. És part de la gran força que ha agafat el procés sobiranista, però és una força que es mou també al mig d’una gran debilitat si se la confronta amb una realitat absent fins ara. Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), que està ja acariciant la possibilitat de tornar a guanyar unes eleccions catalanes després de més de setanta anys, no és malgrat els fitxatges fets de l’espai socialista, la nova esquerra nacional. Amb un 23% dels vots que li auguren les enquestes quedaria lluny d’aquesta possibilitat. De la mateixa manera, la Candidatura d’Unitat Popular (CUP), que ha aconseguit durant l’últim mes emergir en l’espai central del sistema polític, fet que la situa en la línia de sortida per aplegar l’esquerra rupturista independentista, no és tampoc en aquest camí l’hereu del PSUC. I, finalment, ICV-EUiA es troba travessada de múltiples contradiccions en un escenari que no és el seu i que l’erosiona de valent.

Aquesta és la fotografia de l’esquerra catalana dins de l’esquema postindependentista en una independència encara no realitzada. Malgrat tots els anhels, el marc és més ampli. En la crisi de representativitat actual –el crit de ningú no ens representa no era només un lema– pot semblar qui no està dins el Parlament o en els mitjans de comunicació catalans no existeix. La irrupció de Podemos és el que pot evidenciar més clarament que el que s’ha pres com una realitat no era sinó un miratge. Més quan en la seva emergència no ho fa com a partit contrari al dret a autodeterminació i per tant no és reduïble a un nou fenomen com el de Ciutadans; més quan ho fa com a partit amb un programa d’esmena a la totalitat i no és per tant tampoc reduïble a un PSC 2.0. Però el problema per una certa autorrepresentació política del país va més enllà d’això.

Sobiranisme i 15-M

Aquesta autorrepresentació se situa clarament en l’onada del sobiranisme. Podemos no parteix d’aquí, de fet no deu res a aquesta onada sobiranista, sinó en tot cas a la del 15M. Són, és cert, dos moviments que responen a un mateix moment històric, i per tant comparteixen alguns camps –no és menor en aquest sentit el del problema de la democràcia– i tenen algunes bases socials coincidents. Algunes, però no totes. Si el moviment sobiranista té un regust mesocràtic i, en la seva vessant popular, menestral, pacífic i cívic, el 15M destil·lava més aromes de motí plebeu. La conjunció de les bases socials de les dues onades, des del discurs sobiranista dominant, s’ha basat en establir quin és l’horitzó possible de canvi: el canvi és possible a Catalunya, i per tant cal bascular cap a l’independentisme, i impossible a Espanya, per tant cal oblidar-se d’ella. Però aquesta realitat aparentment és cada cop menys certa, quan Podem pot guanyar unes eleccions espanyoles i més difícilment –i encara més difícilment sense la concurrència del propi Podem a Catalunya– les forces rupturistes ho podran fer a Catalunya. El problema rau en què gran part de l’independentisme s’ha basat en el “tenim pressa” i en el camí s’ha deixat massa coses al tinter. En aquest sentit, a Catalunya s’ha transitat, es volgués o no, cap a la unitat nacional per sobre de qualsevol altra contradicció, però aquesta unitat que pot tenir la seva lògica s’ha fet sense un pacte social de mínims: seguir mantenint a Boi Ruiz com a representant de la patronal privada de sanitat a la Conselleria de Sanitat és l’exemple més sagnant de l’absència d’un acord mínimament decorós. Però fins i tot més enllà d’això el discurs central de l’independentisme ha passat molt més per la “utilitat” d’un Estat propi per canviar el finançament, la situació social o senzillament tot, segons els gustos, que per la pròpia construcció del que significa ser català. Si el problema era d’utilitat, la discussió llavors també es planteja en termes d’utilitat i d’aquí la sobrereacció davant de fenòmens com el de Podemos.

Podem de Catalunya

El problema real plantejat, no creat, per Podem no és de lerrouxisme versus catalanisme, sinó de com construir el país a partir d’una fotografia més real dels seus sectors populars. Negar a Podem és negar aquesta possibilitat. De fet, la importància d’aquesta batalla ha estat clarament percebuda per sectors que han entrat dintre d’aquesta nova organització per fer-la girar contra el dret a l’autodeterminació. Això els situaria fora de qualsevol opció de majories en un país on el 80% dels seus pobladors hi estan a favor. Però estar a favor del dret a l’autodeterminació no és exactament el mateix que interioritzar-ho com la principal batalla a lliurar, més quan part de la casta catalana es presentada com a llibertadora nacional sent alhora la que delma el país.

Podem de Catalunya és tan català com qualsevol altra força política, altra cosa és que la seva prioritat sigui canviar només Catalunya. I d’aquí el temor que es substitueixi a Catalunya per Espanya com a horitzó de canvi en una força que pugui arrelar fortament en termes populars. Tanmateix, Podem com a projecte nascut inicialment a nivell d’estat també s’ha de catalanitzar, si vol aconseguir no només la victòria a Espanya, sinó també a Catalunya, sense la qual tampoc l’assolirà a Espanya. Per fer-ho ha de saber aparèixer no només com la possibilitat que Catalunya es pugui autodeterminar, ja que en aquest sentit esdevé tan sols una veu democràtica des de Madrid es pronuncií aquesta veu en castellà o en català, sinó tenir un projecte propi de i per Catalunya.

El sistema polític català es consolidà als anys 30 del segle XX com un sistema propi i diferenciat basat en un teixit social i cultural particular. Una prefiguració que portà als partits sense un perfil català a la seva marginalització. Hi ha una alternativa a aquesta realitat: entrar en els escenaris anteriors als anys 30, on hi havia dues ecologies polítiques, una que actuava en clau només espanyola i l’altra que ho feia aparentment en clau només catalana. Aparentment ja que tant la Lliga abans com CiU ara utilitzaven aquest imperatiu cap a altres per poder establir-se com a interlocutors únics front l’Estat. Un escenari que en termes polítics feia impossible la consolidació d’una alternativa d’esquerres rupturista fos quin fos l’espai de referència, ja que les seves bases populars actuaven en espais diferenciats.

L’evolució de Podem en un sentit o un altre serà la clau de les dinàmiques polítiques catalanes i espanyoles en el futur. De moment el crit sobiranista, tant propi, de Catalunya endins, que a la llarga pot fer impossible també les seves pròpies aspiracions, fa difícil qualsevol connexió. Però també en aquest camp, sobretot en aquella part que no vol jugar en un taulell amb les cartes ja marcades per aquells que volen sobreviure al canvi, es poden obrir portes i intentar establir interrelacions. En tot cas, sigui com sigui, la irrupció de Podem a Catalunya ha vingut també per transformar aquesta terra expoliada, com arreu, pel neoliberalisme. Caldrà saber-la veure com a part de la solució, un aliat necessari, i no com a part del problema.

Podem Olot Garrotxa @Podemos @ahorapodemos

Podem Olot Garrotxa @Podemos @ahorapodemos Argelaguer

Posted in Uncategorized | 11 Comments »

Més amics dels rius

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2014

Més amics dels rius

I el Fluvià mereixeria recordar l’obra de Joan Teixidor, el poeta que el contempla des del seu Olot, i l’inspira un poemari que porta el mateix nom que el riu: “La petita ciutat encara m’acompanya i el riu que la travessa em farà de camí”

Jordi Dalmau

Quan un riu es torna formal i complidor abandona les seves rauxes perilloses i comença una bona amistat amb la gent del país. Abans de deixar-se civilitzar el riu només era un company de viatge, una convivència geogràfica de pobles i entorn, que es miraven malament. La companyia esdevé amistat, que és una voluntat més profunda, l’amistat és com la sang que acudeix quan hi ha una ferida encara que no se l’hi demani.
A les comarques gironines el Ter va començant uns bons comportaments. El Ter era un trencaclosques pels enginyers que ara l’han convençut de fer bondat. Fill predilecte del Pirineu, saltarí de naixement, protagonista de la primera revolució industrial, tot baixant hasta la plana de Vic, dibuixa un colze al mapa de Casserres, s’hi repensa i torna cap a Girona, amic de les muntanyes es deixa domesticar pels embassaments, que vénen a ser les guardioles dels aiguats. Quan plou molt el Ter encara fa un pinyol, canvia de color, i de geni. Si algun enemic l’ataca, sempre s’alça una veu i una bandera verda que clamen “Salvem el Ter!”.
Signe de bona amistat és l’acte de compartir. Surten bones notícies que parlen de donar a conèixer més els nostres rius. El nostre principal té una espectacular varietat de paisatges en els seus 200 quilòmetres. Són cinquanta-vuit els pobles que visita, d’Ulldeter a l’Estartit, a través del Ripollès, Osona, Selva, Gironès i Baix Empordà, tot amb la seva personalitat geogràfica. S’expliquen uns projectes molt interesants per fomentar el coneixement dels rius, com ara desenvolupar unes rutes de cicloturisme, senderisme i oferta de productes turístics complementaris per presentar la riquesa dels patrimonis, geogràfic, històric, arqueològic i etcètera. Tot projecte pot ser ambiciós i benvingut. Però cal fer-hi aportacions de prevenció, observant realitats ja experimentades: el tractament turístic ha de ser molt respectuós, exagerat si cal. No es pot ser condescendent: que tothom es miri la Costa Brava i hi veurem resultats galdosos i nefastos.
El tractament millor per als nostres rius no seria pas el de “turisme” sinó el d'”excursionisme”; la diferència entre aquests dos entrecometes és en el to d’humanitat, de naturalitat, de respecte envers la visita masiva. L’excursionisme seria l’hereu d’aquella Renaixença catalana de fa 180 anys, que ha llegat a moltes generacions el coneixement profund del país sense estridències, caminant-hi amb respecte, que avui li hem d’afegir el qualificatiu de sostenible. El turisme, en canvi, és el nervi de la pressa, per sobre del bé i del mal, i despersonalitza el paisatge. Els estils d’aquestes dues finestres obertes per a veure el món són totalment oposats. No voldríem veure mai un parc temàtic multinacional a Sant Feliuet de Savassona, per exemple, ni un circuit de Fórmula I emmirallant-se a l’embassament de Colomers.
Ara que som posats a mirar-nos més detingudament els nostres rius, convindria de posar-los a l’òrbita literaria. En el seu dia la Fageda d’en Jordà es va veure honorada amb l’estela de pedra que proclama el poema famós de Joan Maragall. Semblantment, els nostres rius principals podrien presentar les lletres il·lustres que han inspirat. Tocaria de deixar testimoni sòlid d’El Ter i el Freser, de mossèn Cinto Verdaguer, que es refereix a la cursa entre els dos rius per decidir el nom: “Si jo hagués vist eixes vorades quan ahir davallava d’Ulldeter, s’hi haurien adormides mes onades i eix riu s’hauria anomenat Freser”. I el Fluvià mereixeria recordar l’obra de Joan Teixidor, el poeta que el contempla des del seu Olot, i l’inspira un poemari que porta el mateix nom que el riu: “La petita ciutat encara m’acompanya i el riu que la travessa em farà de camí”

Argelaguer riu Fluvià Les rescloses Horta d´en Molí Carlot  riu Fluvià

Argelaguer riu Fluvià
Les rescloses Horta d´en Molí Carlot riu Fluvià

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

Veïns de Montagut i Oix tenen problemes per rebre les cartes des de fa dos anys

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2014

Veïns de Montagut i Oix tenen problemes per rebre les cartes des de fa dos anys

MONTAGUT I OIX | L.CASADEMONT

Els veïns de la Cometa de Montagut i Oix estan indignats perquè han estat dos anys sense rebre la correspondència correctament. “No sé quantes cartes he perdut perquè només ens arriben les notificacions urgents”, diu un dels afectats. Culpen Correus, que els va instal·lar unes bústies concentrades per estar fora del nucli de Montagut -tal com estableix el reglament-, d’un servei deficitari. Això obliga els propietaris a avisar als remitents que incloguin un número específic que és diferent del de la seva adreça. A més, la majoria dels veïns pensen que això no és feina seva i exigeixen que els posin una bústia a casa.

En total, a la urbanització de la Cometa hi ha una vuitantena de cases, entre el barri i els masos disseminats de la zona. Un veí es queixa que li ha arribat la tercera notificació d’una multa de trànsit sense haver rebut les dues anteriors. Reconeix sentir-se “indignat” pel servei i afegeix que no vol ni imaginar-se quantes cartes ha perdut. “Que ens passi això en ple segle XXI és rocambolesc”, lamenta.

Els habitants culpen Correus del mal servei, tot i que l’empresa els recrimina no haver fet tots els passos a què estan obligats per poder repartir bé les cartes. Tot va començar a anar malament fa dos anys, quan la cartera del poble que cobria Montagut i Oix es va jubilar. Ella es coneixia els veïns pel nom i sense necessitat de mirar la direcció. El problema va arribar quan els següents carters van veure que aquest municipi tenia un problema amb les adreces. La mateixa alcaldessa, Mònica Boix, admet que “era un cacau”, perquè hi havia cases que tenien dos números diferents, “un al cadastre i un altre al registre, o d’altres que no en tenien cap”.

Per això, fa dos anys, preveient que la cartera del poble plegava, van decidir enumerar de nou les cases. Algunes han pogut mantenir el número que tenien mentre que d’altres l’han canviat i d’altres, fins i tot, han hagut de modificar el nom del carrer o de la plaça. Aquest rebateig també requereix el compromís dels ciutadans, que han d’avisar als remitents de les cartes -companyies d’aigua, telèfon, llum- de la nova direcció. Però les persones més grans, encara no ho han notificat.

Tot i això, aquesta no és l’única problemàtica. S’hi afegeixen dos factors més: la nova distribució de Correus del municipi -que va entrar en funcionament aquest estiu- i la implantació de bústies concentrades. Pel que fa a la primera qüestió, fins ara Montagut i Oix era feina de la cartera del poble, que ho feia en el seu conjunt. Però des del juliol d’aquest any, Correus va decidir reorganitzar la zona de repartiment i va dividir el municipi en dues parts. D’una banda, el nucli de Montagut, que és competència del carter de Sant Jaume de Llierca, i de l’altra, la resta de veïns (la Cometa, el barri del Cós i Fluvià, Oix i les cases disseminades). Tots aquests últims depenen del carter de Castellfollit de la Roca, que també ha canviat perquè s’ha jubilat.

Els veïns es queixen que hi ha hagut molta rotació de personal i que no es coneixen prou el territori per poder fer el repartiment a temps. A més, si cal recollir notificacions o paquets, els habitants han de desplaçar-se fins a l’oficina que hi ha a Castellfollit, que és a uns quatre quilòmetres. Fins ara ho podien fer al local que l’Ajuntament de Montagut ha cedit a Correus, just a sota de l’edifici, tot i que actualment ja només hi poden anar els veïns del nucli de Montagut, que disposen d’un quart d’hora per fer-ho.

Pel que fa a la implantació de les bústies concentrades, es tracta d’un sistema que Correus utilitza a totes les urbanitzacions fora d’un nucli urbà, com és el cas de la Cometa. L’objectiu és concentrar les bústies en un sol punt i que els veïns tinguin la seva amb un número determinat. Malgrat tot, el número no es correspon amb el de la direcció i això també obliga els veïns a avisar els remitents que cal que les adreces incorporin sempre el número de la bústia concentrada.

Des de fa més d’un any, Correus informa els veïns de l’obligació de comunicar als remitents el número de la bústia concentrada, tot i que els usuaris no ho veuen igual. Un habitant assegura: “No entenc per què hem de fer nosaltres aquesta feina; el número aquest se l’han inventat ells i s’ha vist que no funciona; ara que busquin una altra manera”. Malgrat tot, des de fa uns mesos, els carters tenen ordres que si arriben cartes sense el número de la bústia concentrada, retornin la correspondència. De fet, només es fan arribar aquelles notificacions urgents, com són informacions hospitalàries i multes.

L’associació de veïns ha demanat una reunió amb els responsables de Correus a Girona i ha exigit per carta que els posin una bústia a cada casa, per poder acabar amb el sistema concentrat. També l’Ajuntament de Montagut i Oix ha estat mesos sol·licitant millores a l’empresa i transmetent les queixes dels veïns pel servei rebut. També vol que es creï una plaça de carter exclusiva a Montagut.

Mentrestant, el responsable de comunicació de Correus a Catalunya, Vicenç Ibáñez, descarta que hi pugui haver cap canvi en l’actual sistema a la Cometa, explicant que “no es fa res” que no s’apliqui a altres indrets de l’Estat en aquests casos; “no ens estem inventant res”. Així, Ibáñez diu que els deures i les obligacions incloses en el contracte d’explotació del servei han de complir-se. A més, el responsable de Correus recorda sobre el sistema de concentració de bústies que es fa en les urbanitzacions que estan més apartades del nucli urbà i que en línies generals funciona. “La batalla apareix quan les coses no es fan degudament”, conclou Ibáñez.

Argelaguer / Vall del Llierca

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

Notaria d´Angel Arregui Laborda excés de cabuda de la Casa anomenada Lliura o Corral, coneguda com a “Can Sila” de Tortellà

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2014

Notaria d´Angel Arregui Laborda excés de cabuda de la Casa anomenada Lliura o Corral, coneguda com a “Can Sila” de Tortellà

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 217 – 13 de novembre de 2014 Núm. 12110

NOTARIA D’ANGEL ARREGUI LABORDA (Olot)

Edicte de tramitació d’acta de notorietat per acreditar l’excés de cabuda.

ANGEL ARREGUI LABORDA, Notari de l’Il.lustre Col.legi Notarial de Catalunya, amb residència a Olot (Plaça Catalunya, 1) he iniciat a instància dels senyors JOSE BRETCHA CANAL i TERESA LLONCH LLONGARRIU, acta de notorietat per ACREDITAR L’EXCES DE CABUDA de la finca següent:

RÚSTICA: INDIVISIBLE: Casa anomenada Lliura o Corral, assenyalada de número dinou, avui coneguda com a “Can Sila”, situada en el terme municipal de Tortellà, formada de planta baixa i pis superior, que ocupa, en junt, la casa, el seu pati o corral i l’extensió de prat erm, una superfície de dos mil tres-cents quaranta-vuit metres quadrats, que limita: pel Nord i Est amb el camí del veïnat de dalt i pel Sud i Oest amb la parcel·la 97 del Polígon 5.

INSCRITA: en el Registre de la Propietat d’Olot, al volum 958, llibre 29 de Tortellà, foli 111, finca registral número 656. REFERENCIA CADASTRAL: De rústica 17213A 005000620000GA i d’urbana 000500100DG67F0001ST SUPERFÍCIE REGISTRAL: 1.981’03 m2. EXCÉS DE CABUDA SOL.LICITAT: 366’97 m2. SUPERFÍCIE RESULTANT: 2.348 m2.

Durant el termini de vint dies, a comptar des del següent al la publicació de la present, podran comparèixer els interessats davant el Notari autoritzant per exposar i justificar els seus drets.

Olot, 23 d’octubre de 2014 El notari

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

L´Èxit del fracàs. L`Aigua a Osona

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2014

L´Èxit del fracàs. L`Aigua a Osona

Sergi Solà, President del Grup de Defensa del Ter

U. El passat mes d’agost el president Consell Comarcal d’Osona declarava:

És per projectes com aquest que els Consells Comarcals tenen sentit” (www.el9nou.cat, 7-8-14). Aquesta frase es referia al projecte de portada d’aigua al Voltreganès provinent de la nova potabilitzadora d’Osona Nord, que capta aigua del Ter aprop de Torelló.

DOS. Es calcula que el volum d’aigua contaminada dels aqüífers d’Osona és equivalent a la capacitat del pantà de Sau. Antigament, aquests aqüífers eren la font de captació d’aigua potable de la majoria de pobles d’Osona, cada poble tenia els seus pous. La progressiva contaminació per nitrats dels aqüífers ha suposat el seu parcial i progressiu abandonament. I ha calgut anar connectant la xarxa municipal de cada vegada més pobles a captacions d’aigües superficials i portades d’aigua, bàsicament provinents del riu Ter. L’aigua del qual és circulant i ve de riu amunt: lliure de nitrats.

TRES. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, uns 24,2 milions d’euros és el cost previst de les obres pendents i les executades en potabilitzadores i portades d’aigua a tot Osona. D’aquests 24,2M€ una part s’assumirà des de diferents nivells de l’administració (és a dir, entre totes i tots) i una altra part es repercutirà a la factura de l’aigua perquè ho paguin els usuaris (és a dir, entre totes i tots).

Però correm la cortina d’aquesta història… d’èxit o fracàs?

Al llarg dels darrers 30 anys s’ha consolidat a la nostra comarca un sector agroalimentari potent, assentat sobre les bases de la intensificació, concentració i reconversió del sector ramader – sobretot porcí – destinat a produir a grans quantitats de carn barata destinada a l’exportació.

Els pagesos estan contra les cordes, el sector està en mans de grans industrials que amplien granges, compren finques i obtenen permisos on abans, pels petits productors tot eren dificultats.

D’aquesta sembrada està clar qui en recollirà els guanys.

Veient el contrast entre els guanys que es generen i les condicions de treball del sector (sobretot en escorxadors i sales de desfer), les pèssimes condicions en què viuen molts animals (aquest any adaptant-nos a corre-cuita a les mesures europees obligatòries de benestar animal), les conseqüències sobre el medi, i la manca d’alternatives a curt termini, no podríem dir que som esclaus de la carn?

Entretant i fins l’any 2009 el Consell Comarcal va tenir competències en els Plans de Purins. Actualment ja no té aquestes competències, si no que recauen directament al Departament d’Agricultura (còmplice i promotor del model ramader intensiu i exportador). En canvi entre les seves competències si que hi ha la gestió del servei en alta de l’abastament supramunicipal d’aigua, tasca a la qual, val a dir, que s’hi ha dedicat en cos i ànima.

La portada d’aigua al Voltreganès – amb què començava aquest article – és paral·lel a la necessitat d’assegurar l’aprovisionament d’aigua a diferents parts d’Osona i el Lluçanès. Els darrers anys s’ha construït la Xarxa d’aigua d’Osona Sud, la dels pous de Vilaseca al Lluçanès i actualment es troba en construcció la Xarxa d’aigua d’Osona Nord. I sense anar més lluny, aquest mateix estiu s’ha aprovat amb polèmica el Pla d’abastament d’aigua del Lluçanès Est, que connecta més municipis als pous de Vilaseca (a St. Bartomeu del Grau). Una polèmica ocasionada perquè aquesta portada d’aigua no només està relacionada amb els consums domèstics si no també amb les ampliacions de granges de porcs i el seu elevat consum d’aigua.

En qualsevol cas, diferents conduccions i tuberies travessen, i més que travessaran, el territori. El finançament público-privat de les obres necessàries de tota aquesta infraestructura de l’aigua obre les portes a la privatització de la gestió de l’aigua amb dilatades concessions.

El què ha passat i passa a Osona amb l’aigua és un robatori al bé comú. El principal sector responsable de la contaminació dels aqüífers acumula guanys i favors públics: no només no paga per contaminar ni participa dels costos de les infraestructures de l’aigua, si no que a més, li aplanem el camí construint i desdoblant carreteres; fins fa poc, li pagàvem primes públiques per cremar gas a les plantes de tractament de purins (permetent fer encabir més bestiar sense les terres pertinents); i és destinatari de fons europeus. Un sector així ni és competitiu, ni és desitjable.

La gran indústria s’ha fet amb el control del sector agroalimentari-ramader i de la seva cadena de valor. Ara el sector està a mans dels més grans, però d’aquí un temps quan exploti la bombolla del porc (com al seu dia va passar amb tèxtil o la construcció), no quedaran ni aquests ja que si poden marxaran a produir on els surti més barat. Caldrà anar pensant i assajant alternatives.

Mentrestant, veient com l’administració legitima els guanys i el poder d’un sector, em pregunto si és per projectes com aquests que els Consells Comarcals tenen sentit.

Posted in Uncategorized | 6 Comments »

Ajuntament de Tortellà aprovació definitiva de l’ordenança del règim general de comunicació prèvia d’activitats

Posted by lejarza en 12 noviembre, 2014

Ajuntament de Tortellà aprovació definitiva de l’ordenança del règim general de comunicació prèvia d’activitats

Vall del Llierca – Argelaguer – Garrotxa

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)

Núm. 216 – 12 de novembre de 2014 Núm. 12009

Edicte sobre la ratificació de l’acord d’aprovació definitiva d’una ordenança municipal

El Ple de l’Ajuntament de Tortellà, en sessió ordinària de data 31 d’octubre de 2014, va acordar ratificar els acords d’aprovació definitiva de l’”ordenança del règim general de comunicació prèvia d’activitats, classificació de les activitats innòcues i controls municipals de llicència ambientals, recreatives i incendis”, quedant derogat el Reglament vigent, tot de conformitat amb l’expedient tramitat pel Consell Comarcal de la Garrotxa per delegació de l’Ajuntament.

El text íntegre de l’Ordenança aplicable al municipi de Tortellà, és el que consta publicat com a Ordenança tipus en el BOP de Girona número 189 de data 2 d’octubre de 2013.

La qual cosa es fa públic per al coneixement general.

Si es vol impugnar el present acord, que posa fi a la via administrativa, procedeix interposar un recurs contenciós – administratiu davant la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en el termini de dos mesos, a comptar des del dia següent de la seva publicació.

Tortellà, 4 de novembre de 2014 Joaquim Pagès i Manté Alcalde

Vall del Llierca Tortellà Fira de la Quaresma any 2012 (by Lejarza)

Vall del Llierca Tortellà (by Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »