Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

Posted by lejarza en 20 noviembre, 2014


El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya

Vall del Llierca – Argelaguer/Riudaura

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs del Govern contra la llei de Catalunya que prohibeix el Fracking) i ha suspès provisionalment la norma recorreguda.

Cantàbria, Navarra, la Rioja i Catalunya, amb projectes previstos a la Garrotxa al municipi de Riudaura i a la comarca del Ripollès (Ripoll) i les comarques de Girona, han prohibit aquesta tècnica als seus territoris, però el Govern del PP ha recorregut contra aquestes lleis i el Constitucional ja li ha donat la raó en els casos de Cantàbria i La Rioja.

La llei de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic a Catalunya va ser recorreguda per l’Executiu l’octubre amb l’argument que “estableix la prohibició -que en la pràctica és absoluta- de l’ús de la tècnica de fractura hidràulica en l’aprofitament d’hidrocarburs”.

El tribunal de garanties traslladarà la demanda al Congrés dels Diputats i al Senat, així com a la Generalitat i al Parlament de Catalunya perquè puguin personar-se en el procés i formular les seves al·legacions.

L’admissió a tràmit implica automàticament la suspensió provisional durant cinc mesos de la norma recorreguda quan així ho sol·licita el Govern, com ha succeït en aquest cas, segons la Constitució.

En haver-ho demanat l’Executiu, la norma queda suspesa mentre el Constitucional no resol el fons de l’assumpte o fins que decideixi, passat 5 mesos, si prolonga l’anul·lació cautelar.

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya Argelaguer – Riudaura - Besalú - Garrotxa

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya
Argelaguer – Riudaura – Besalú – Garrotxa

Anuncios

5 comentarios to “El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs que prohibeix el Fracking a Catalunya”

  1. lejarza said

    ERC denuncia una ´ingerència de l´Estat´ sobre el “fracking”

    La formació republicana critica la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la llei contra la prospecció

    21.11.2014

    GIRONA | P.E. La decisió del Tribunal Constitucional (TC) d’admetre a tràmit el recurs del Govern espanyol contra la llei catalana que prohibeix la fractura hidràulica (fracking) va provocar les primeres reaccions. La resolució del TC, que suspèn de manera provisional la norma recorreguda, va obtenir la resposta d’ERC, que es va manifestar contrària a la decisió judicial. La formació republicana va recordar que la possibilitat de portar a terme la prospecció d’hidrocarburs a través del sistema de fractura hidràulica horitzontal ja havia causat els darrers mesos una alarma social als territoris que se’n poden veure afectats. En el cas de les terres gironines, la comarca del Ripollès.
    Segons ERC, “estem davant una nova ingerència de l’Estat en competències i polítiques territorials, que ens ve a demostrar com pensen i volen tot el territori a Madrid: únic, uniforme i a les seves mans”. Així ho va assegurar ahir la diputada republicana Teresa Jordà. Segons ella, ERC “mantindrà la seva oposició al fracking i demanarà a la Generalitat que faci costat al territori”. Jordà va afegir que “escàndols com la plataforma Castor a les Terres de l’Ebre demostren fins on arriba la incompetència del Govern espanyol”. Per tot plegat, Jordà va advertir: “No volem que això ara passi a Catalunya”.
    El fracking és una tècnica per la qual es trenca la roca mare i s’extreu gas contingut a la pedra destruïda. Cantàbria, Navarra, la Rioja i Catalunya -amb projectes que s’havien previst a la província de Girona- havien prohibit la tècnica al seu territori, tot i que el Govern espanyol va recórrer contra aquestes lleis.

  2. lejarza said

    El Govern cercarà “qualsevol instrument” per no permetre el ‘fracking’ a Catalunya tot i la suspensió del Constitucional

    El secretari d’Empresa i Competitivitat, Pere Torres, ha assegurat que el Govern “no permetrà” que el mètode de fractura hidràulica (‘fracking’) s’implanti a Catalunya, tot i l’admissió per part del Tribunal Constitucional del recurs del govern espanyol contra la llei catalana que regula aquesta matèria. “Esperarem que el TC prengui la seva decisió, però si no podem amb aquesta llei, trobarem qualsevol altre instrument que permeti prohibir el fracking a Catalunya”, ha declarat Torres aquest dimecres als mitjans de comunicació. El responsable del Govern ha lamentat que el problema no és la suspensió per part del TC, sinó “l’obsessió” de l’executiu espanyol per la “uniformitat del mercat”.

    ERC denuncia la ingerència estatal en relació al fracking i anuncia que mantindrà la total oposició a aquesta tècnica

    La possibilitat d’estendre la prospecció d’hidrocarburs mitjançant el sistema de fractura hidràulica horitzontal (fracking) ha causat en els darrers temps una gran alarma social en els territoris que se’n poden veure afectats (en terres gironines, la comarca del Ripollès) motivada per les greus conseqüències en el medi natural que se’n deriven.

    En coherència amb la sensibilitat del territori i els criteris científics que posen en dubte la tècnica dins la Unió Europea, ERC s’ha manifestat contrària i va impulsar en el seu moment diferents accions, entre les quals una proposició al Congrés de Diputats invocant una moratòria de les concessions d’investigació i explotació mitjançant el sistema de fracking, la qual no va prosperar en ser denegada amb els vots del PP, CiU i UPD.

    Amb tot, el Govern català finalment es va avenir a dotar-se d’una eina normativa per a limitar aquest tipus d’explotació a Catalunya. Així, mitjançant una esmena conjunta d’ERC i CiU es va introduir un article en la Llei d’urbanisme de Catalunya que prohibia la tècnica de la fracturació hidràulica quan pugui tenir efectes negatius sobre les característiques geològiques, ambientals, paisatgístiques o socieoeconòmiques de la zona, o amb relació a àmbits competencials de la Generalitat.

    Ahir, però, es va anunciar que el Tribunal Constitucional espanyol acaba de suspendre la normativa catalana per vulnerar el que consideren un àmbit de competència estatal.

    ‘Estem davant una nova ingerència de l’Estat en les competències i polítiques territorials del nostre país, que ens ve a demostrar com pensen i volen tot el territori a Madrid: únic, uniforme i a les seves mans’- ha declarat al diputada d’ERC Teresa Jordà.

    Davant aquest nou atac a les competències catalanes i l’absoluta manca de sensibilitat del govern espanyol Teresa Jordà diu que ‘ERC mantindrà l’oposició al fracking i demanarà a la Generalitat que faci costat al territori fins a les últimes conseqüències’.

    Jordà ha afegit que ‘escàndols com la plataforma Castor a les Terres de l’Ebre demostren fins on arriba la incompetència del govern espanyol i no volem que això passi ara a Catalunya’.

  3. lejarza said

    El TTIP removería obstáculos al Fracking (self.podemos)

    enviado 1 día atrás por Argelaguer

    Una de las tecnologías que se podrían ver facilitadas por la aprobación del TTIP es el del fracking. Cuando hace ya unos años que se utiliza en los EEUU, apenas ahora se están demostrando los impactos que tiene la aplicación de esta técnica sobre la salud y el medio ambiente. La lucha de los movimientos sociales y comunitarios en Europa ha conseguido demostrar y contradecir, aprovechando algunas veces aportaciones académicas y científicas, que la puesta en marcha de la tecnología de la fracturación hidráulica conlleva un altísimo riesgo. Se trata de peligros para la salud publica, el medio ambiente, el bienestar socioeconómico, la estabilidad e integridad del subsuelo, la calidad de las reservas de aguas de los acuíferos y la dignidad del trabajo y, últimamente, se está demostrando que también potencialmente peligroso para la aceleración del cambio climático.
    La aprobación del TTIP tendría como consecuencia que los países de Europa no podrían prohibir esta técnica con el principio de precaución. Actualmente ya hay prohibiciones en Francia, Bulgaria y zonas de España como Catalunya (Riudaura – Garrotxa), Cantabria o La Rioja, entre otros. En caso de prohibición no justificada las corporaciones transnacionales podrían pedir un arbitraje internacional (llamado ISDS), y si se les diera la razón del Estado o región las debería indemnizar. Un proceso similar a la indemnización que el Estado español tiene que pagar por el proyecto Castor. Este ha sido desarrollado por una empresa privada filial de ACS y consiste en un almacén de gas en el subsuelo situado frente a las costas de Tarragona y Castellón. Aunque se trata de un proyecto mal planificado y causante de una sismicidad inducida muy peligrosa para la zona, seguramente responsabilidad de las malas prácticas de la misma empresa constructora, de momento pero habrá que pagar entre todos a través del recibo de la luz. Este hecho es lo que se conoce como el beneficio de unos pocos y el riesgo de muchos y que el TTIP intenta aplicar.


  4. lejarza said

    Petróleo, más allá de las especulaciones

    Eduardo Montes de Oca

    Conforme a algunos, la ecuación se despeja fácil: en su afán de lograr la independencia energética, base del estatus de potencia dominatriz, los Estados Unidos se ciscan olímpicamente en las previsiones científicas de desastres naturales por razones (más bien sinrazones) antropogénicas, incluidos los terremotos en regiones impensadas -ah, la ruda mano del ser humano- y se abisman en el fracking, peligrosa técnica de fractura hidráulica, para extraer hidrocarburos del subsuelo.
    ¿Las consecuencias? Una sonada, entre ellas. Al redactar estas líneas el precio del petróleo Brent, la referencia de Europa, se situaba por debajo de los 80 dólares por primera vez en cuatro años, cuando hace apenas seis meses el barril andaba por los 115, cifra más lógica si nos atenemos al hecho de que los riesgos geoestratégicos suelen disparar el producto.

    Pero las cosas más simples suelen ser la parte visible de un iceberg. Porque, como diversos analistas apuntan, lo cierto es que, a pesar de los peligros y las realidades bélicas en las regiones agraciadas con el oro negro, la demanda actual, interna y externa -aludimos a la Unión- ha disminuido a causa de la crisis mundial, y los costos locales devienen muy altos. Según la Agencia Internacional de la Energía, entre 50 y 100 dólares por unidad, mientras que, por métodos convencionales, en el Oriente Medio y África del Norte oscilan entre 10 y 25 dólares.

    ¿Entonces? Sin temor a pasar por paranoicos, diversos observadores aseveran que la drástica caída obedece a acciones conjuntas de EE.UU. y Arabia Saudita, para debilitar las economías de Rusia y Venezuela. Al presidente Nicolás Maduro no le caben dudas. Sí, desde Washington se despliega una enconada campaña contra las dos naciones. En el caso de la euroasiática, por potencia emergente; en el de la república sudamericana, por la posición contestataria. Bolivariana.

    Entretanto, exhibiendo su casi siempre impenetrable fisonomía, el mandatario Vladímir Putin insiste en que, si hay un complot en el mercado, este golpea a los confabulados. Y en que nadie está interesado en precios irrisorios, conducentes a un colapso del sector y perjudiciales en grado sumo para la productividad de la economía planetaria.

    A la desembozada opinión de Maduro, y a contrapelo del optimismo de su colega, se unen expertos tales Thomas L. Friedman, columnista del diario The New York Times, los cuales creen apreciar que, deliberadamente o no, andan llevando a Rusia e Irán al borde de la debacle. La situación “está provocando dificultades en sus relaciones con la elite y el establecimiento empresarial ruso, dos pilares de su apoyo político”. En cuanto a la nación persa, “cualquier precio del barril de petróleo por debajo de los US$100 creará un oneroso déficit fiscal y debilitará la posición del país en las negociaciones nucleares con Occidente”.

    El asunto constituye preocupación para los medios moscovitas. Los editores de Nezavísimaya Gazeta temen que esta sea la peor crisis desde la vivida en 2008-2009. “La dependencia de la economía rusa de los recursos energéticos, principalmente gas y petróleo, es frecuentemente comparada con una adicción a las drogas: la gente dice que está conectada a la ‘aguja del petróleo’ […] las maniobras para bajar los precios del petróleo en el mercado global pueden ser comparadas justificablemente con la agonía de cortar la dependencia hacia una droga. Y esto está siendo realizado con obvios objetivos geopolíticos para debilitar la economía del país y su influencia en la arena global”.

    Pero las circunstancias devendrían más desentrañables si las expuestas fueran las únicas especulaciones. Allí donde los unos columbran una componenda árabe-estadounidense, otros distinguen una amenaza con respecto a la posición de la principal nación petrolera. “En un esfuerzo por restaurar el equilibrio, Arabia Saudita podría estar usando su ventaja de costo contra los productores de hidrocarburos de esquisto, quienes tienen costos más altos […] Arabia Saudita tal vez se verá obligada a dejar que los precios del crudo caigan a US$75-$80 y se queden ahí por un rato mientras algunos petroleros estadounidenses salen del negocio y así le devuelven poder sobre el precio a Arabia Saudita”.

    A todas estas, convengamos en que, si no está del todo claro que la fuerte bajada de los hidrocarburos responde a una coordinación, resulta transparente el hecho de que el panorama genera ganadores y perdedores, como ocurre a menudo en este enajenado mundo. Y lo principal: tal concluía una fuente de izquierda, habrá que seguir luchando por la “alternativa a un sistema en el que la salud de las naciones se vea determinada por el azar y por las caóticas fluctuaciones de un mercado incontrolable”. Pero esto lo hemos leído ya hace tiempo en la obra de un barbado pensador de Tréveris. Toda una cantata a la esperanza.

  5. lejarza said

    Riudaura lamenta la complicitat del “Gobierno” amb l’especulació energètica

    Extracte:

    “El tractat transatlàntic de lliure comerç i inversions (TTIP) evidencia que molts cops hi ha certs representants polítics que no defensen els interessos dels seus votant. Mentre CiU ens parla de sobirania i independència, negocia les condicions que impediran que la puguem exercir. El mateix passa amb el PP i PSOE en l’àmbit estatal. El TTIP passarà per sobre de la legislació catalana que pretén impedir el Fracking, també de les garanties socials, laborals, mediambientals, de consum entre d’altres . El TTIP ens deixarà totalment desprotegits davant els abusos empresarials i tecnològics orquestrats des de les grans empreses internacionals.

    Al mateix temps, ens preocupa la manca d’ètica d’alguns científics i tècnics que contaminen l’opinió pública, amb informacions que són mitges veritats. Aquestes creen falses esperances d’un progrés econòmic basat en l’extractivisme que difícilment arribarà. Camuflen volgudament que el Fracking no és una opció viable econòmicament, ambientalment i socialment. Amaguen intencionadament que el gas no convencional, extret mitjançant el fracking, no és viable energèticament. En canvi no expliquen que és una opció econòmica molt rendible per a uns pocs especuladors. A l’ombra de les torres del Fracking descansa l’economia depredadora dels EUA, la mateixa que va fer esclatar les hipoteques subprimes ara fa créixer la bombolla energètica. Aquests mal anomenats científics i tècnics es converteixen en veritables mercenaris, són un desprestigi pels que sí que creiem amb la ciència com un instrument de coneixement i amb la tècnica com un instrument de superació d’alguns dels reptes que té la nostra societat.

    Enfront de tot això, estem convençuts que la societat està preparada per fer front a aquesta democràcia i desenvolupament científic-tecnològic segrestats pels lobbys econòmics. Estem molt orgullosos que, també gràcies a la lluita contra el Fracking, com a societat haguem iniciat un empoderament del coneixement, en el camí de la socialització de la ciència. Aquesta ja no depèn només de les universitats i dels centres de recerca, sovint massa propers als poders econòmics. Ara la ciutadania també és experta i per tant més sàvia i està més legitimada que qualsevol altre per prendre les seves pròpies decisions.

    Per tot això, demanem poder treballar col·lectivament i amb urgència per una proposta energètica alternativa i renovable, que pugui ser participada i posada en marxa al territori independentment de l’oligopoli energètic. Volem caminar de forma decidida cap a la veritable sobirania energètica.

    Per tot això exigim que ens deixin viure i conviure amb el territori i que les decisions d’aquest tipus es prenguin escoltant la veu de la ciutadania, mitjançant els instruments de la democràcia directa i no en foscos despatxos on es reuneixen funestos intermediaris, pseudoexperts de cul llogat i juristes de toga rància. Millor vius que fòssils.”

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: