Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L´Èxit del fracàs. L`Aigua a Osona

Posted by lejarza en 13 noviembre, 2014


L´Èxit del fracàs. L`Aigua a Osona

Sergi Solà, President del Grup de Defensa del Ter

U. El passat mes d’agost el president Consell Comarcal d’Osona declarava:

És per projectes com aquest que els Consells Comarcals tenen sentit” (www.el9nou.cat, 7-8-14). Aquesta frase es referia al projecte de portada d’aigua al Voltreganès provinent de la nova potabilitzadora d’Osona Nord, que capta aigua del Ter aprop de Torelló.

DOS. Es calcula que el volum d’aigua contaminada dels aqüífers d’Osona és equivalent a la capacitat del pantà de Sau. Antigament, aquests aqüífers eren la font de captació d’aigua potable de la majoria de pobles d’Osona, cada poble tenia els seus pous. La progressiva contaminació per nitrats dels aqüífers ha suposat el seu parcial i progressiu abandonament. I ha calgut anar connectant la xarxa municipal de cada vegada més pobles a captacions d’aigües superficials i portades d’aigua, bàsicament provinents del riu Ter. L’aigua del qual és circulant i ve de riu amunt: lliure de nitrats.

TRES. Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua, uns 24,2 milions d’euros és el cost previst de les obres pendents i les executades en potabilitzadores i portades d’aigua a tot Osona. D’aquests 24,2M€ una part s’assumirà des de diferents nivells de l’administració (és a dir, entre totes i tots) i una altra part es repercutirà a la factura de l’aigua perquè ho paguin els usuaris (és a dir, entre totes i tots).

Però correm la cortina d’aquesta història… d’èxit o fracàs?

Al llarg dels darrers 30 anys s’ha consolidat a la nostra comarca un sector agroalimentari potent, assentat sobre les bases de la intensificació, concentració i reconversió del sector ramader – sobretot porcí – destinat a produir a grans quantitats de carn barata destinada a l’exportació.

Els pagesos estan contra les cordes, el sector està en mans de grans industrials que amplien granges, compren finques i obtenen permisos on abans, pels petits productors tot eren dificultats.

D’aquesta sembrada està clar qui en recollirà els guanys.

Veient el contrast entre els guanys que es generen i les condicions de treball del sector (sobretot en escorxadors i sales de desfer), les pèssimes condicions en què viuen molts animals (aquest any adaptant-nos a corre-cuita a les mesures europees obligatòries de benestar animal), les conseqüències sobre el medi, i la manca d’alternatives a curt termini, no podríem dir que som esclaus de la carn?

Entretant i fins l’any 2009 el Consell Comarcal va tenir competències en els Plans de Purins. Actualment ja no té aquestes competències, si no que recauen directament al Departament d’Agricultura (còmplice i promotor del model ramader intensiu i exportador). En canvi entre les seves competències si que hi ha la gestió del servei en alta de l’abastament supramunicipal d’aigua, tasca a la qual, val a dir, que s’hi ha dedicat en cos i ànima.

La portada d’aigua al Voltreganès – amb què començava aquest article – és paral·lel a la necessitat d’assegurar l’aprovisionament d’aigua a diferents parts d’Osona i el Lluçanès. Els darrers anys s’ha construït la Xarxa d’aigua d’Osona Sud, la dels pous de Vilaseca al Lluçanès i actualment es troba en construcció la Xarxa d’aigua d’Osona Nord. I sense anar més lluny, aquest mateix estiu s’ha aprovat amb polèmica el Pla d’abastament d’aigua del Lluçanès Est, que connecta més municipis als pous de Vilaseca (a St. Bartomeu del Grau). Una polèmica ocasionada perquè aquesta portada d’aigua no només està relacionada amb els consums domèstics si no també amb les ampliacions de granges de porcs i el seu elevat consum d’aigua.

En qualsevol cas, diferents conduccions i tuberies travessen, i més que travessaran, el territori. El finançament público-privat de les obres necessàries de tota aquesta infraestructura de l’aigua obre les portes a la privatització de la gestió de l’aigua amb dilatades concessions.

El què ha passat i passa a Osona amb l’aigua és un robatori al bé comú. El principal sector responsable de la contaminació dels aqüífers acumula guanys i favors públics: no només no paga per contaminar ni participa dels costos de les infraestructures de l’aigua, si no que a més, li aplanem el camí construint i desdoblant carreteres; fins fa poc, li pagàvem primes públiques per cremar gas a les plantes de tractament de purins (permetent fer encabir més bestiar sense les terres pertinents); i és destinatari de fons europeus. Un sector així ni és competitiu, ni és desitjable.

La gran indústria s’ha fet amb el control del sector agroalimentari-ramader i de la seva cadena de valor. Ara el sector està a mans dels més grans, però d’aquí un temps quan exploti la bombolla del porc (com al seu dia va passar amb tèxtil o la construcció), no quedaran ni aquests ja que si poden marxaran a produir on els surti més barat. Caldrà anar pensant i assajant alternatives.

Mentrestant, veient com l’administració legitima els guanys i el poder d’un sector, em pregunto si és per projectes com aquests que els Consells Comarcals tenen sentit.

Anuncios

6 comentarios to “L´Èxit del fracàs. L`Aigua a Osona”

  1. lejarza said

    PURÍ, OR NOT PURÍ – XAVIER CROSAS
    PURÍ, OR NOT PURÍ. Activitat econòmica contra medi ambient?

    L’anunci del tancament de les plantes de purins ha fet córrer molta tinta aquestes últimes setmanes, i d’alguna manera ha donat la raó als que des de la seva inauguració no les vèiem com a solució de res, sinó com una fugida endavant, allò de qui dia passa any empeny, però sense cap mena de visió de futur. Resulta que entre tots hem subvencionat durant anys unes plantes que cremàven gas natural argelià a l’Esquirol i la Gleva (en el cas d’Osona), per generar electricitat, i de passada, amb la calor de la combustió, assecar purí i així reduir-ne el seu volum i facilitar-ne la gestió. Tot plegat per encabir més caps de bestiar en les nostres terres, perquè a Catalunya, el cluster de la carn s’ha fet enorme i necessita molts de porcs; som l’escorxador d’Europa i exportem a tot el continent, a Rússia i a la Xina.

    Evidentment ser líders en un sector econòmic, no suposa res negatiu, i menys en els temps que corren, a no ser que aquest sector pugui no tenir uns fonaments prou sòlids, o s’aguanti gràcies a una comptabilitat que no té en compte moltes de les despeses que paguem entre tots. En el seu dia la bombolla immobiliària ja ens va petar a les mans, cosa que ens ha d’ensenyar a valorar amb menys eufòria i més rigor i sentit comú l’activitat econòmica que promocionem com a país.

    A nivell local, un dels primers problemes que ha representat el model agroindustrial de producció porcina, s’ha produit al desvincular el bestiar del seu territori. És a dir, que tenim un munt de porcs que estan aquí però no els podem alimentar amb la producció de les nostres finques, ni tenim prou terra per assimilar tots els fems, en forma de purí, i en conseqüència, un munt de nitrats han anat a parar a aqüífers i fonts per deixar-los inservibles com a aigua potable. A Osona hem hagut de construir plantes potabilitzadores, abandonar pous que ens regalàven aigua bona i pagar portades d’aigua del Ter cap a molts pobles. El poble paga i a Mercolleida es reparteixen dividends anualment.

    El model no ha servit per mantenir una pagesia viva, sinó per acabar de desestructurar-la. Cada cop queden menys pagesos, i aquests estan més en mans de l’agroindústria. S’ha perdut la diversificació i ens hem encadenat al monocultiu del porc, on les multinacionals són les que més en saben i les que controlen tot el cicle. Una producció sense pagesos i amb gran despesa energètica. Té sentit que a Brasil plantin soja per els nostres porcs, mentre hi ha gent que no té terra per cultivar-hi les seves patates? Que gastem tant de petroli per menjar una botifarra, sabent dels efectes sobre el clima, dels conflictes sociopolítics i de la seva escassetat creixent? A vegades hauríem d’aturar-nos a pensar si té sentit comú tot plegat, allunyats de les urgències i el soroll.

    Per això quan penso en els pobres purins, tan petits ells, com és que els tractem com si fossin un problema ambiental? El medi ambient no té cap problema, no en pot tenir. Nosaltres, en canvi en tenim molts de problemes, ja que tot això que en diem problemes ambientals en realitat són greus conflictes que tenim a nivell econòmic i social. Problemes que posen en perill la vida de moltes persones en l’actualitat, i la mateixa existència de les generacions futures. Un sistema que es basa en l’acaparament de recursos naturals per part d’una minoria, i en el dret a contaminar i generar residus d’aquesta minoria.

    Per això és molt trampós presentar el dilema entre activitat econòmica i medi ambient. No existeix tal dilema, perquè el medi ambient és la base de tota activitat econòmica, i el dilema real és el que es presenta entre diners a curt termini o futur a mig i llarg termini: entre enriquiment d’uns pocs o un futur digne per a tots.

    Xevi Crosas – membre del Grup de Defensa del Ter
    Manlleu, 13 de març de 2014

  2. lejarza said

    EL LLUÇANÈS: TERRITORI SERÈ O TERRITORI PORCÍ?
    El Lluçanès és fruit del territori i la història que han vestit una paisatge i una cultura particulars. La comarca te tradició agrícola, ramadera i forestal, i recentment s’ha afegit el turisme. El conjunt és possible gràcies al equilibri de factors fràgils i sovint poc visible. Des del Grup de Defensa del Ter ens preocupen senyals d’alerta, des d’un temps ansà percebem un model ramader desequilibrat que te conseqüències presents i futures greus, sobretot en l’aigua.

    La qualitat de l’aigua al Lluçanès i el seu abastament:
    Primer de tot tenim les analítiques de les fonts del 2014. De les 41 fonts analitzades quasi la meitat no son potables o estan al límit, i només 13 es pot considerar que no porten cap traça de purins. Els darrers 10 anys la mitjana de les analítiques mai ha estat per sota dels 50 mg/l el límit permès per la OMS. Els pobles més contaminats són Lluçà, Prats, Sant Martí, Sant Feliu i Perafita; i l’únic impol·lut és Alpens. El primer avís afecta directament a un bé comú tant essencial com l’aigua.
    AL Lluçanés la major part de cursos hídrics presenten problemes d’eutrofització i contaminació, en gran part ocasionats per residus d’origen ramader però també industrial. El cas extrem el tenim en el torrent de Merdinyol (Prats). Pel que fa als pous i les fonts estan lligats als aqüífers i es nodreixen de les seves aigües subterrànies. La seva vulnerabilitat a la contaminació per nitrats depèn de l’ús del sòl a les zones de recarrega. Al Lluçanès aquest usos es reparteixen a mitges entre l’agrícola i el forestal. La tesis doctoral de la Mercè Boy (2013) observà que les fonts en sòls agrícoles tenen una mitjana de nitrats de 108,26 mg/l i les d’ús forestal una mitjana amb valors de 14,34 mg/l.
    L’aigua, un bé comú, es gestiona des dels ajuntaments. Al Lluçanès tradicionalment han fet l’abastament utilitzant els recursos que donen les rieres, pous, fonts i petits embassaments. Aquesta planificació va començar a canviar el 2006 degut a la contaminació dels aqüífers i l’augment de la demanda. Aquell any es va inaugurar la millora dels pous de Vilaseca (Sant Bartomeu) i la seva xarxa de connexió a Sant Boi, Perafita i Sobremunt, amb una dotació màxima de 1.100 m3/dia. L’execució la va fer SOREA (1.360.000 €).
    Aviat es comprovà que aquesta obra no garantia plenament l’abastament. En el moment més dur de la sequera del 2008 el nivell del pou estava a 6 metres, molt per sota dels 100 habituals. L’alcalde va atribuir aquesta reducció a la sequera, al augment general del consum d’aigua i altres pous que també xuclaven. Molts municipis, que no recordaven haver tingut mai problemes d’aigua, es veieren obligats a fer portades amb cubes a uns costos de 800 euros diaris. El pou de Sant Agustí, construït els 80’s i que pressuposava un llarg període d’abastament, es va assecar i el municipi s’afegí provisionalment a la xarxa del pou de Vilaseca. Aquestes obres i futures connexions que s’estan plantejant suposaran despeses al voltant del milió d’euros. Però els mateixos tècnics han avisat que no és solució de llarga durada, es pot córrer el risc d’esgotar l’aqüífer. El finançament de tantes obres i emergències corren a càrrec de diners públics en una constant fugida endavant
    Un estudi recent de la UB i la UdG finançat per l’ACA i el Consell Comarcal sobre els aqüífers del Lluçanès va concloure que els dos focus de pressió sobre els aqüífers són l’extracció d’aigua que es fa de manera concentrada, i la gestió dels purins com a fertilitzants que provoca més del 35% de pous contaminats per nitrats. L’estudi ha analitzat la vulnerabilitat dels pou de Sant Bartomeu i ha considerat necessari establir-hi mesures com un àrea de protecció. Actualment polítics i tècnics estan debatent l’avantprojecte de connexió a l’aigua del Ter. Aquesta seria una solució costosa, tant en la factura de les obres com en el rebut, i de futur no sostenible.

    Els desequilibris del nou model ramader:
    El GDT veiem garratibats com s’obren noves granges o es fan ampliacions. Tots els municipis del Lluçanès (menys Alpens) estan classificats per a la Generalitat com a zones vulnerables, això vol dir que son àrees contaminades per purins i que tenen limitacions alhora d’abocar als camps i de construir granges. Però les restriccions no han impedit el creixement de la cabana porcina. Segons dades del 2009 al Lluçanès hi havien 235.300 porcs, un augment del 180% els darrers 20 anys. Aquell mateix 2009 hi havien tant bestiar com terres podien absorbir els seus fems, s’estava al límit de la saturació. Els darrers anys la tendència no ha afluixat; s’han obert noves granges, s’han llaurat nous camps i s’han fet més rompudes – pas de terreny forestal a agrícola -. Els veïns alerten que cada vegada pugen més cubes per escampar purins, però ningú sap dir quantes.
    És evident que la ramaderia s’està transformant, les naus han crescut i actualment són quasi 50 les granges més grans de 2.500. Però el numero de treballadors és manté igual. La propietat s’ha concentrat en poques mans. La crisi afecta a la pagesia i els ha fet vendre cases i terres als grans industrials del porc. Els que aguanten es van integrant a la cadena de producció, passant a ser assalariats que engreixen els porcs d’altres. Cal pensar també que tots aquests porcs s’alimenten en gran part de menjar que ve de molt lluny, com soja de l’altre cantó de l’atlàntic, gastant en tot el procés un munt de petroli. Tot plegat no serveix evidentment per fer una gran carn de qualitat o amb caràcter propi; es tracta simplement d’una producció deslocalitzada.

    Present i futur del Lluçanès:
    L’augment de la cabana porcina, a partir de granges integrades a grans grups empresarials, ens fan témer que el Lluçanès, com Osona, no estigui prenent el millor camí, amb un model totalment desequilibrat i desvinculat del territori. Un model ramader que lluny de revaloritzar els recursos propis serveix més aviat per degradar-los. Per consumir grans quantitats d’aigua que el Lluçanès no té, i per posar en perill la qualitat d’aquesta aigua escassa. Una activitat que afegeix contaminació a l’aire, pudors, deteriora els sòls i fa impacta paisatgístic.
    Fa cinc anys en un intent de equilibrar dinàmiques des del Consorci del Lluçanès es va liderar la proposta de Territoris Serens, un document per treballar conjuntament per un altre model econòmic basat en la sostenibilitat. A la pràctica, aquest model més serè, perseguia revaloritzar el territori i el paisatge com a recurs propi i proper; fomentar la participació de la gent, la seva implicació i la cooperació en xarxa; i promoure una activitat econòmica basada en productes propis i de qualitat, respectant el medi que els facilita i és font de tota activitat econòmica. Dóna la impressió, doncs, que amb la idea de territori serè, el Lluçanès tenia la oportunitat de continuar escrivint la seva pròpia història, amb el seu caràcter. Una estratègia a llarg termini, ambiciosa perquè pretenia donar un futur per a tots. Amb l’espectacular presència de grans porcaters com el grup Tarradelles i la propagació del model ramader industrial de producció porcina ens dona la sensació que ens estem venent el futur per quatre duros. Tot plegat és la història de sempre, que tots coneixem de memòria, però que no som capaços de trencar.

  3. lejarza said

    El Porc d’Or

    La XXI edició dels Premis Porc d’Or a l’excel·lència en la producció porcina han reconegut un any més la tasca de les explotacions porcines catalanes. Catalunya ha aconseguit vint dels guardons entre els quals la màxima distinció, el Porc d’Or de Diamant, que ha anat a parar a la Granja Sant Martí, de l’empresa Pinsos Grau, ubicada a la localitat de Sant Martí de Centelles (Osona); a més del Premi del Ministeri d’Agricultura a Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient, que ha rebut la granja Albesa Ramadera d’aquesta població de la Noguera, de l’empresa Pinsos Costa; i el de Màxima Productivitat, que també ha estat per a la Granja Sant Martí.

    Les explotacions porcines catalanes ha rebut un total de 20 guardons (7 d’Or, 7 de Plata i 6 de Bronze), que han anat a parar a 18 granges, en la XXI edició dels Premis Porc d’Or, la gala d’entrega dels quals s’ha tornat a celebrar després de dos anys a la ciutat de Lleida. En concret, 13 premis han estat per a explotacions de les comarques de Barcelona, 5 lleidatanes i 2 per a granges gironines.

    Aragó ha obtingut 12 distincions (4 d’Or, 5 de Plata i 3 de Bronze); Navarra n’ha rebut 5 (2 d’Or, un de Plata i dos de Bronze); mentre Castella i Lleó, amb 3, el País Basc, amb 2, i Castella-la Manxa, el País Valencià i Galícia, amb 1 guardó cadascuna, han tancat la llista de premiats. D’aquesta manera, han estat guardonades 8 comunitats de les 10 nominades i 40 granges de les 98 que optaven aquest any als premis que lliura l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).

    La Granja Sant Martí bat el rècord en productivitat i aconsegueix el Porc d’Or de Diamant

    Els tres Premis Especials Porc d’Or han anat a parar a Catalunya. Concretament, la Granja Sant Martí, de l’empresa Pinsos Grau, ubicada a Sant Martí de Centelles, ha estat reconeguda amb el màxim guardó, el Porc d’Or de Diamant. A més, també ha rebut el Premi Especial a la Màxima Productivitat, batent un nou rècord en la història dels Premis Porc d’Or, amb una productivitat numèrica de 34,78 garrins deslletats per truja i any.

    La Granja Sant Martí va iniciar la seva activitat el 1994 i compta en l’actualitat amb un cens d’1.100 mares reproductores. Va començar com a cicle tancat, canviant el 2002 el seu sistema de producció a una granja de reproductores i garrins de fins a 6 quilos. L’explotació ja havia obtingut un nombre important de nominacions i estatuetes en edicions passades dels Premis Porc d’Or. Pel jurat, la Granja Sant Martí “destaca per la seva gran eficiència productiva i nivell sanitari, pel seu equip humà jove i professional, a més de per l’excel·lent maneig dels animals”.

    La granja lleidatana Albesa Ramadera rep el Premi Especial del Ministeri d’Agricultura a Sanitat, Benestar Animal i Medi Ambient

    La granja Albesa Ramadera, de l’empresa Pinsos Costa i situada a la localitat d’Albesa, ha rebut de mans de la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, el Premi Especial Porc d’Or del Ministeri a Sanitat, Benestar Animal i Medi ambient. La granja va ser creada l’any 2009 i a dia d’avui compta amb 3.300 reproductores. El jurat ha destacat d’aquesta explotació “la seva filosofia i compromís amb la formació, el desenvolupament i assaig de noves tecnologies que realitzen en la mateixa, sent una granja demostració”; així com “la gestió informatitzada integral de la granja, que els permet controlar i ajustar els consums individualment i al seu torn millorar el factor ambiental”. A més de remarcar l’ús d’energies alternatives i la seva gestió de tractament de purins.

    Més de 650 persones assisteixen a Lleida al gran esdeveniment anual del sector porcí

    Després de dos any d’absència, la celebració de la gala de lliurament dels Premis Porc d’Or ha tornat als seus orígens, a la ciutat de Lleida. L’acte, presidit per la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, i l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha comptat amb la presència de més de 650 professionals del sector porcí estatal, entre productors i tècnics, representants d’empreses i autoritats.

    Els Premis Porc d’Or, creats l’any 1994 per l’IRTA, reconeixen el treball d’aquelles empreses i explotacions de porcí que, gràcies a la seva professionalitat i esforç i a la utilització de les millors tècniques de producció, són capaces de superar els nous reptes que contínuament apareixen en el desenvolupament d’aquesta activitat, actuant com a puntes de llança del sector porcí estatal. Actualment aquesta guardons constitueixen tot un referent per a les empreses i granges de porcí, que veuen en ells un reconeixement a l’excel·lència en el treball.

  4. lejarza said

    L´Escala, Castelló i Sant Pere Pescador surten de les zones vulnerables per nitrats

    Prop d’un centenar de municipis gironins es mantenen a la llista de l’ACA per risc de contaminació d’aqüífers

    30.01.2015

    GIRONA | ALBA CARMONA Tres municipis de l’Alt Empordà, Sant Pere Pescador, Castelló d’Empúries i l’Escala, han estat desclassificats com a zones vulnebrables en relació amb la contaminació de nitrats. A Catalunya, el 70% de la superfície agrària útil té risc de contaminació -és a dir, que té més de 50 mil·lígrams de nitrat per litre d’aigua- i aquesta és la primera vegada que algun municipi català aconsegueix reduir les filtracions als seus aqüífers per a sortir del llistat. Malgrat que l’índex continua sent superior en prop d’un centenar de municipis de la demarcació, el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, destaca que aquesta exclusió suposa “un canvi de tendència” ja que fins ara s’anessin sumant més poblacions a la llista però mai restar-ne i que avala que “anem en la bona direcció”.
    Segons va destacar ahir Pelegrí, la millora detectada en la darrera revisió -una operació que l’Agència Catalana de l’Aigua fa cada quatre anys- es deu a la millora de la gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització. Pel responsable del departament, sovint s’ha assenyalat els agricultors i ramaders com els responsables de la contaminació d’aqüífers per nitrats; una percepció social, diu, que s’ha treballat per canviar i en la que s’ha de continuar incidint.
    “Les dejeccions ramaderes no són un residu, sinó un subproducte utilitzat com a adob. Hem de donar-li el valor que es mereixen”, va afirmar ahir a Girona durant la presentació de les actuacions del Pla per a la millora de la fertilització agrària a les comarques gironines. Aquest pla, que s’estén a tota la demarcació i es desenvolupa amb la col·laboració de l’IRTA-Fundació Mas Badia, busca crear un model més sostenible de fertilització a través de la recerca científica i “millorar la imatge del sector”, diu Pelegrí.
    Aquest pla treballa en tres àmbits, segons va explicar el director general d’Agricultura, Joan Gòdia. Per una banda, a través de la recerca, ja que l’IRTA s’encarrega dels assajos experimentals -a Girona hi ha actualment vuit caps experimentals-; la transferència al sector, formant els ramaders i agricultors; i l’assessorament per prendre decisions amb dades reals de maneig i eines ajustades a les seves necessitats.
    Aquesta transmissió de coneixement i l’assessorament que, segons Gòdia, busca “promoure la gestió eficient, per contribuir a les qüestions ambientals alhoa que es millora la competitivitat del sector” es gestiona des del departament d’Agricultura a través de l’Oficina de fertilització i tractament de dejeccions ramaderes.
    Aquesta plataforma virtual ha rebut 21.000 visites en el seu primer any i mig de funcionament i ofereix informació dels Plans per a la millora de la fertilització agrària a Catalunya; eines de gestió tècnica, econòmica i administrativa (una calculadora de costos, per exemple); documentació tècnica i un punt d’assessorament a l’usuari.

    “Drones” i dietes ajustades
    D’altra banda, la gestió sostenible de la fertilització des de la granja i fins al sòl també s’està desenvolupant amb el projecte europeu Life+Futur Agrari. Compta amb un pressupost de 1,2 milions d’euros i es concreta en accions demostratives a la granja i als camps.
    El primer punt on inicideix el projecte Life és en la reducció en origen i el tractament dels purins a les granges porcines regulant els abeuradors del bestiar per reduir el volum de dejeccions; ajustant les dietes per a disminuir l’excreció de nitrogen, fòsfor, coure i zenc; i testant sistemes de centrifugació per separar el material sòld del líquid.
    En l’aplicació al sòl, “s’ha buscat valoritzar els purins com a fertilitzant”, va explicar Gòdia. Es fan servir eines informàtiques per a calcular la dosi d’adobs a aplicar o drones per a avaluar el nivell de fertilitzant que cal a través del color del camp.
    Finalment, en els llocs amb molta concentració de nutrients es treballa per extreure’n l’excedent fent plantacions combinades d’arbres i cultius, per exemple.

  5. lejarza said

    Agricultura posa en marxa el Pla de bioseguretat a les explotacions porcines

    El Departament d’Agricultura ha posat en marxa el Pla de bioseguretat de les explotacions porcines amb l’objectiu de garantir l’assessorament als productors i verificar l’existència de les mesures mínimes de bioseguretat, moltes de les quals ja previstes en la normativa vigent en matèria d’ordenació de les explotacions ramaderes. D’entre les actuacions més destacades, el Pla preveu la realització d’una enquesta de manera periòdica a totes les explotacions porcines, mitjançant la qual se’ls atorgarà una puntuació individualitzada. Com a norma general, l’enquesta serà complimentada per part dels veterinaris de les Associacions de Defensa Sanitària (ADS), de manera imparcial i objectiva.

    L’aplicació de mesures adequades de bioseguretat, tant a les explotacions com en el transport d’animals, redueix en gran mesura el risc d’entrada i difusió de les malalties a les explotacions. Des d’aquest punt de vista el Pla pretén ser l’eina que permeti conèixer el nivell de bioseguretat existent, especialment a les explotacions porcines, i detectar els punts crítics per tal de poder endegar les línies de treball necessàries per millorar en aquest àmbit, entre les quals hi ha la formació dels ramaders i dels veterinaris. Alhora, l’anàlisi dels resultats obtinguts permetrà valorar fins a quin punt el sector porcí català està preparat per a fer front als nous reptes sanitaris, com poden ser l’aparició de malalties emergents que comprometrin les exportacions.
    Des del punt de vista de l’assessorament sanitari als ramaders i amb la intenció de reforçar el paper de les ADS en aquest àmbit i de dotar de més contingut la seva tasca preventiva, el Pla preveu que siguin les pròpies ADS i els seus veterinaris els encarregats de l’execució d’aquest projecte, mentre que les funcions del Departament d’Agricultura se centraran en la coordinació i supervisió de les actuacions dutes a terme per part de les ADS, l’anàlisi de les dades obtingudes i la revisió del contingut del Pla en funció de la seva evolució.
    La sanitat és un dels factors clau que garanteixen la supervivència i consolidació de les produccions ramaderes catalanes, motiu pel qual Agricultura és conscient que cal treballar per maximitzar el nivell de bioseguretat de les explotacions, i en particular, el de les explotacions porcines, especialment per tal de fer front amb garanties a les amenaces sanitàries que ha d’afrontar el sector, entre els quals hi ha el risc d’entrada de malalties emergents o re-emergents, com la pesta porcina africana (PPA) present a l’est d’Europa o la febre aftosa, present en alguns països mediterranis del nord d’Àfrica.
    D’altra banda, cal considerar també els reptes sanitaris futurs que es presenten al sector, com la qualificació d’oficialment indemne d’Aujeszky a nivell de tot el territori, l’interès de la indústria càrnica catalana en proveir-se d’animals procedents d’explotacions que ofereixin garanties sanitàries addicionals, com són el control de la triquinel·losi o el de la salmonel·losi i l’aplicació del Pla estratègic i d’acció coordinat pel Ministeri d’Agricultura per reduir el risc de selecció i disseminació de resistències als antibiòtics.
    El concepte de bioseguretat és un concepte indissociable de l’activitat productiva però a més té una component econòmica molt important, ja que garanteix al sector ramader un estatus sanitari que sense ell podria posar en risc l’estabilitat i consolidació de les exportacions i del consum intern, provocant importants pèrdues econòmiques tant a nivell de les mateixes explotacions com a nivell global del sector, especialment del porcí, pel pes que representa en el conjunt del sector ramader i per les restriccions comercials que se’n poden derivar.
    El Pla de bioseguretat a les explotacions porcines va ser presentat el 6 de novembre del 2014 a Taula Sectorial del Porcí i des del mateix mes de novembre passat Agricultura ha organitzat sessions formatives dirigides als tècnics del departament i als responsables i tècnics de les Agrupacions de Defensa Sanitària (ADS) de porcí de Catalunya.

    http://www.eldigitaldegirona.com/agricultura-posa-en-marxa-el-pla-de-bioseguretat-a-les-explotacions-porcines/

  6. lejarza said

    Un any de presó per a dos industrials per contaminar pous d´aigua a Torelló

    BARCELONA | EFE/DDG L’Audiència de Barcelona va condemnar dos exdirectius de les empreses COVIT i VEM a 14 mesos de presó per contaminar amb abocaments industrials el riu Ger i els aqüífers que subministraven aigua potable a Torelló i els obliga a pagar els 1,2 milions que va costar restaurar-los. A la seva sentència, la secció desena de l’Audiència de Barcelona condemna Liber Antonio S., exdirector gerent de COVIT, i Ramon T., exdirector tècnic de VEM, per un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient i els imposa multes de 4.500 euros a cadascun d’ells, així com vuit mesos d’inhabilitació per exercir activitats industrials. Els dos industrials han de pagar a més els 1,2 milions a l’Ajuntament i a l’ACA.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: