Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

Posted by lejarza en 8 mayo, 2014


 

 L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

l’aroma de muntanya que en el forn s’establia quan cremaven les argelagues”

Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa)

“Quan l’argelaga floreix, la persona creix”

Dir que ningú no vol l’argelaga d´Argelaguer fóra fer-ne un gra massa, però fet i fet no ens allunyaríem massa de la veritat.

Hi ha herbes o arbres que s’imposen per la seva soberga estampa com el pi donzell i el roure; d’altres que sorprenen per l’esplendor dels seus colors com l’arbocer i l’auró al cor de la tardor; que corprenen per la seva humil tendresa com les violetes; que ens meravellen per la imaginació de les seves formes i coloracions com les orquídies i les margalides d’estepa; que excel·leixen pel seu exquisit perfum com l’espígol, la tarongina o l’alfàbega; que es fan preades per les seves indubtables virtuts medicinals com la sàlvia, el romer o la camamilla; que es fan respectables pels seus letals verins com la cicuta, l’emborratxacabres i el baladre; o que inspiren reverència per la seva venerable vellúria com l’olivera, la carrasca i el teix.

Però de l’argelaga no se’n recorda ningú, o quasi ningú, a l’hora d’enaltir les meravelles botàniques del bosc, si de cas només se la recorda per les molèsties que comporten les seves punyents punxes, i passa per ser la inútil i enutjosa brivalla de la muntanya. Tanmateix de l’argelaga se’n deriven no pocs avantatges i utilitats rurals; i, a més, el groc primerenc de les seves petites i pletòriques flors té el privilegi de ser la llum més llampant i exuberant de la nostra flora i el color que broda la rude vesta que a l’hivern es posa la nostra muntanya d´Argelaguer.


Per endavant, l’argelaga, a causa de la seva ràpida, crepitant i fugissera combustió, que li ha valgut la dita popular de “foc d’argelaga, foc de rialla”, és l’encenall escollit i més a l’abast del ritual tradicional d’armar una foguera, de l’art d’ensinistrar el foc, d’encendre’l i mantindre’l viu i tranquil; i, en companyia del romer i del cepell, era la llenya per excel·lència que, a grans feixos, feien els llenyaters, com a combustible per als forns de coure pa i dels teulars.

L’argelaga es feia servir també per a netejar les ximeneres, bo i lligant-ne un feix, espès i arrodonit, a dues cordes igual de llargues, per tal que un poguera estirar de dalt i després un altre de baix i fer caure tota la sutja del fumeral.


Abans era pràctica comuna en tots els pobles la matança del porc; i amb argelagues seques socarraven, socarrimaven o soflimaven la pell dels porcs després de degollar-los enmig del carrer, entre grunys i esgüells terribles.


També de l’argelaga se n’ha fet un ús agrícola com a component principal per a bastir “formiguers” de fer cendra per a adobar els camps. Primer es feia un muntó d’argelagues i d’altres mates en el mateix soler dels horts, es tirava damunt, a cabasset, terra i terrossos, i després es calava foc, sense que fera flama; i quan la llenya s’havia reduït a cendra, aquesta, junt amb la terra cremada, s’escampava pels bancals del horts.

Aprofitant la seva vulnerant espinescència, l’argelaga es posava damunt de les parets dels corrals, per tal que no hi entraren les raboses i d’altres salvatgines.Tinguts per fortíssims i bellíssims són els gaiatos i garrots d’argelaga; i amb el nèctar de les seves flors elaboren les abelles una mel finíssima i de gran cualitat.

Cal, a més, comptar amb l’interès ecològic de l’austera argelaga d´Argelaguer que adoba la terra que ocupa, gràcies a la relació simbiòtica que manté, com les restants lleguminoses, amb uns bacteris fixadors de nitrogen atmosfèric que colonitzen les seves arrels.I encara caldria afegir que l’argelaga és, actualment, la prova inicial que posa la muntanya al personal de tota llei que la visita, propiciant així una prudent autoselecció.

La veritat és que hi ha argelagues tan formidables i tan eriçades que topades de trascantó no saps si volen traure’t a ballar o trencar-te la cara, i que haver de travessar un matollar ben entravat d’argelagues pot esdevindre una tortura sobretot si es fa al pic de l’estiu quan se sol portar pantaló curt i la secor fa més punyents les punxes. Però normalment el seu ràpid refrec, ran de senda, és més aviat un esperonador de l’ànim del caminant i un bon estimulant de la circulació sanguínia de les cames, molt bo per a les dones.

Nom comú català: Argelaga. Argelaga vera. Bàlec. Gatosa negra.

Nom comú castellà: Aliaga. Aulaga negra. Retama espinosa.

Distribució per províncies: Alacant. Barcelona. Castelló. Girona-Argelaguer. Illes Balears. Tarragona. València.

Distribució per illes: Eivissa. Mallorca. Menorca.

Distribució general (Fitogeografia): Mediterrània-occidental

Època de floració: Març. Abril. Maig.

Formes vitals: Nanofaneròfit. Semicaducifoli.

Hàbitat: Garrigues, costers àrids i roques des de ran de la mar fins a la muntanya.

Característiques: L’argelaga és una de les plantes més conegudes, per les seves espines i per la seva abundància a alguns llocs (sobretot si han patit qual que incendi). La diferenciarem de la gatova (Genista lucida) perquè aquesta té una floració més primerenca, gairebé d’hivern, mentre que l’argelaga floreix dintre de la primavera; a més l’argelaga té les fulles peciolades i la gatova és gairebé afila.

L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla

 

Anuncios

Una respuesta to “L`Argelaga d`Argelaguer: foc d’argelaga, foc de rialla”

  1. lejarza said

    Fan un conveni per protegir les teixedes de l´Alta Garrotxa

    El teix és un arbre protegit pel fet de necessitar d’un medi ambient de molta qualitat

    18.06.2014

    Josep Maria Pelegrí (president del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya-CTFC) i Santi Reixach (president del Consorci de l’Alta Garrotxa), fa pocs dies, van signar el conveni que regularà les actuacions de conservació de les teixedes de l’Alta Garrotxa i del Massís de les Salines (Alt Empordà). La previsió és dur a terme accions destinades a afavorir el creixement del teix i reduir els efectes del fong Armillaria sobre l’espècie. També volen regenerar les teixedes en base a la plantació. Pelegrí va recordar que el teix està considerat un arbre d’interès prioritari per a la Unió Europea. Per la seva part, Santi Reixach ha ressaltat que només n’hi ha tres teixedes en tota l’Alta Garrotxa, per la qual cosa són molt importants.
    L’acord forma part d’un projecte que abasta tot Catalunya. Està liderat pel CTFC, i finançat a través del programa LIFE+ de la Unió Europea, amb la participació com a socis del Consorci de la Serra de Llaberia, l’Ajuntament de Rasquera i el Paratge Natural d’Interès Nacional de Poblet, amb la col·laboració del Consorci de l’Alta Garrotxa i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya.
    El teix és un testimoni dels antics boscos del Triàsic i del Juràssic. És un arbre parent llunyà dels pins, avets i xiprers. La fusta del teix és la més dura d’entre els arbres autòctons de Catalunya. A més, és una fusta que no té nusos. La seva fusta va ser usada durant milers d’anys per fer arcs. La mòmia d’Ötzi (Austria) duia un arc de teix per acabar de 5.300 anys i els arcs medievals anglesos eren de teix-
    És un arbre de creixement lent, de gran longevitat, del que existeixen exemplars mil·lenaris. Per causa de la toxicitat de les seves fulles i fruits ha viscut envoltat d’una certa llegenda i ha viscut associat a pràctiques paganes relacionades amb la cultura celta, per a la qual era un arbre sagrat. Es caracteritza per estar format per un conjunt de troncs petits que s’ajunten i formen un tronc més gros. Arriba a una alçada de 4 metres i
    Es caracteritza per sobreviure en punts de gran qualitat ambiental. De fet, la seva presència és senyal d’aïllament i de netedat

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: