Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO

Posted by lejarza en 8 mayo, 2014


 

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO

Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa)

El passat mes de juny de 2013 el Comité Internacional del Programa Memória del Món va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de l´any 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO com a patrimoni cultural de la humanitat.

El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat.

El Llibre del Sindicat Remença de 1448 és un document manuscrit escrit en llatí entre 1448 i 1449 que conté les actes de les reunions de la secció del Sindicat celebrades pels homes de remença d´Argelaguer, per tal de nomenar els seus síndics o representants que havien de negociar l’abolició de la servitud dels mals usos.

Els pagesos de remença d´Argelaguer eren homes i dones vinculats, per contracte, a un mas i les seves terres i obligats a pagar una remença o redempció per a deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra. A més estaven subjectes a altres servituds, coneguts com a “mals usos”.

Els mals usos dels senyors del Castell de Montpalau eren 6: Remença personal, Intestia, Exorquia, Cugucia, Arcia i signatura de Spoli forsada.

Ausiàs March, en el seu Cant IV d’amor, ja els crida esclaus, Boades en el Libre dels feyts d armes de Catalunya, crida els mals usos, càrregues iniqües, que han de patir “los pagesos quis appellan de remença, e que nills sen porien appellar sclaus”.

El text del llibre de la secció del Sindicat Remença referent a Argelaguer diu així

Convocàtoria dels homes de remença d´Argelaguer per a demanar en justicia l´abolició de la servitud i els mals usos:

Sindicat Remença any 1448 octubre 21, dilluns. Argelaguer

En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis dits anteriorment, són convocats, amb repic de campanes, els homes de la parròquia de Santa Maria d’Argelaguer, amb llicència de l’honorable Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer de Besalú, en nom de qui també hi és present Bartomeu Ribes, porter reial. (. 30r-v)

Successive die lune que erat et computabatur vicesima prima mensis octobris et anni predictorum, in mei iam dicti Iacobi Coma, notarii, et testium supra proxime nominatorum ad hec specialiter vocatorum et assumptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochie Beate Marie de Argilaguer, subvicarie Bisulduni, pretacte Gerundensis diocesis, in dicta parrochia per repicamentum simbalorum ecclesie parrochie eiusdem, de licentia honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii // (f. 30v) dicte subvicarie, presente in hiis pro eo iamdicto Bartholomeo Ribes, portario regio, scilicet. Argilaguer *1.

Anthonius Cots (Can Cots), Iohannes Salort, Petrus de Camps Stramer (Can Pastramé – Campestremer d’Argelaguer), Petrus Dornos (Ca L`Ornos) d·esta [parrochia], *2. Petrus de Plandiure (Mas Plandiura), Petrus Origos, Iohannes Spuela (Mas Espuella), Iacobus de Boli, Petrus Pages alias Masfret (Can Pagès), Guillelmus Cadevall de Gilar (la Cadavall), Iohannes de Masdemont (Can Masdemont), Bernardus Illafreda (Can Olives – Camps de Guifreda), Iohannes de Storros (Mas Turrós) alias “Cardanets” (Cordonets), Iacobus Font de Montpalau (Can Font), Bernardus Font alias “Clar”, Petrus Los, Iohannes Font, Iohannes Serra (Can Serra), Iohannes Filolls(Can Fiol) de Tapioles, Iohannes Coma (La Coma – Erms de la Coma). *1. Argilaguer al marge esquerre. *2. parrochia ès.” Llibre del Sindicat Remença.

En la col·lecció de pergamins de la Biblioteca Pública de Girona, en trobat referències a un dels fills de Petrus de Can Pastramé, resumit, diu així:

Testament de Miquela, vídua de Joan de Campestremer d’Argelaguer.

Lo any 1468, setembre, 8

Testament de Miquela, muller de Johan de Campestremer d’Argelaguer. Elegeix marmessors i dipsosa sepultura, fa deixes pietoses i familiars i institueix hereva universal la seva filla Joana, tot disposant-ne la línia de successió en cas de mort anterior a la seva.

Notari: Ribas, Jaume, prevere i sagristà de l’església de Sanctae Mariae de Argelagario (Argelaguer).

All dors: “Testament de Madona Michaela, muller de Johan de Campestremer, nº 4. Necio legere.”

Fora d’aquesta llista, Josep M. de Solà-Morales en el seu article: “Alguns comentaris entorn de Verntallat i la seva família”, acompanyat d’un gràfic, escriu el següent:

“Per part de la muller de Verntallat, Joana, tota la parentela és de condició remença… els Pi d´Argelaguer, Pin (o Pi) d´Argelaguer: Arnau Pin, Pere Joan Pin, Miquel Noguer, àlies Pin, casat amb Francesca ça Costa, nascut a Argelaguer l´any 1397-1451”.

“Els mals usos són, en tots els sentits,

absolutament horribles a la llei de la

natura, a les Escriptures i

al precepte diví” [fol. 2r]

Les reunions dels remenças van posar en alarma a la Generalitat de Catalunya, cos compost de prelats i senyors feudals, i amb l’intent de detenir al Sindicat, en lloc de buscar un acord en bé de tots, va enviar un missatge contra els infeliços remenças:

“Els que es diuen comissaris o intigadores de pagesos van i discuren per les comarques, abusant del seu càrrec amb grans vexacions que fan, aixequen els pobles amb sediciosos escàndols i prediquen Llibertat de Pagesos i abolició de juraments i homenatges, en to de tumult estan i van de continu de reunió en reunió, per alçar bandera, a més, que ells i els seus síndics sabran i entendran en les Corts del Principat de Catalunya, que no pagaran els tributs de la Generalitat (drets de generalitats), perquè tindran el govern en les seves mans “. “Ja que no és tolerable l’audàcia i temeritat dels pagesos revoltats, que han decidit no pagar als senyors, i que recorren la Garrotxa i altres comarques en quadrilles proferint veus subversives, que les reunions del Sindicat i els moviments dels remenças van en augment, ja que amb trompetes i tambors, en grups de 100, 200 i fins a de 500 es passegen per tot arreu, donant crits contra els senyors”. Va condemnar per unanimitat á la pena de mort, a tots els pobres pagesos de Remença, van aixecar el patíbul, la forca i el botxí funcionant a Girona per als infeliços Remenças.

El document esdevé el primer i únic de Catalunya a formar part del registre de la memòria del món.

El segle XV, va veure com els pagesos es constituïen en un Sindicat, el primer exemple mundial d’aquest tipus d’organització social.

L’agrupació de camperols de 1448 és excepcional, ja que va ser el precedent de l’expressió de la voluntat dels serfs d’un país.

Les reunions van desembocar, quatre dècades més tard, en la sentència arbitral de Guadalupe, per la qual els pagesos van aconseguir la seva redempció dels mals usos.

Ara la Unesco ha dit que això és important per a la història de la Humanitat, perquè permet interpretar la història dels homes d´Argelaguer i comarca.

Concretament, el fet històric demostra que si les persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus objectius de llibertat.

El 21 d’abril de 1486, se dicta la sentència arbitral a Guadalupe, que va significar la definitiva abolició de l’adscripció al predi i de tots els mals usos.

Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO Juan R. Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa) extracte del llibre Remençalia Històries d'Argelaguer

 

 

 

Anuncios

10 comentarios to “Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO”

  1. lejarza said

    Aquest diumenge es va celebrar la Cinquena Festa Remença a la Vall de Llémena, que durava tot el dia amb la fira artesanal, cercavila musical amb desfilada de cavalls i mostra d’animals, tallers infantils de cistelleria, demostració de treball amb forja, exhibició de danses tradicionals, degustació de productes de la terra…

  2. lejarza said

    Llibreria Drac
    Passeig Blay, 61, 17800 Olot, Girona – Telèfon: 972 261 030
    REMENÇALIA: HISTORIES D’ARGELAGUER
    AUTOR LEJARZA, JUAN R.
    Ref. 9000000006258

  3. lejarza said

    El primer document en català que va entrar al “Registre Memòria del Món” de la UNESCO arriba a Sant Joan les Fonts

    Garrotxa Publicat 8 de desembre de 2014

    Maria Mercè Homs, l’encarregada de la transcripció del llibre, “El Sindicat Remença”, vindrà a Sant Joan les Fonts a mostrar-nos aquest document, que va estar el primer escrit en català d’entrar al Registre de la Memòria del Món de la UNESCO. Es tracta d’un recull de les actes de les reunions dutes a terme per més de 10.000 homes de remença o serfs, entre el 1448 i 1449.

    Amb aquest llibre s’acredita com els pagesos van constituir un sindicat, per negociar amb el rei l’abolició de les servituds i mals usos davant els senyors feudals. Aquest és precisament, el primer exemple mundial d’aquest tipus d’organització social. Així doncs, Catalunya és el primer lloc del món on està documentada la lluita pels drets humans i socials, ja en l’època medieval.

    La UNESCO l’ha considerat un document molt important per la història de tota la humanitat, ja que el fet històric demostra que, si les persones es posen d’acord, si s’organitzen, poden aconseguir els seus objectius de llibertat.

    El proper dissabte 13 de desembre al Castell Estada Juvinyà, comptarem amb l’autora del llibre, Maria Mercè Homs per presentar-lo, així com també amb el president del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, Jesús Gutiérrez, que farà la introducció prèvia a la presentació.

    L’acte serà a les 7 de la tarda a la Sala Principal del Castell medieval de Sant Joan les Fonts, just després de la presentació de l’article sobre la història de Sant Joan les Fonts que s’editarà a la revista catalana “El món medieval” . Dos dels actes inclosos en el “Desembre Cultural” del municipi.

    El llibre del Sindicat Remença de 1448

    El llibre del Sindicat Remença de 1448 conté l’acta de les reunions dels homes o pagesos de remença de les diòcesis catalanes de Girona, Osona, Barcelona, Urgell i Elna, celebrades entre el 13 d’octubre de 1448 i el 29 de març de 1449. En aquestes reunions es congregaven els homes de remença d’una o diverses parròquies per tal d’escollir els seus síndics o representants, els quals haurien de defensar la seva causa (la redempció dels remences, és a dir l’abolició de la servitud personal) davant la monarquia i les institucions pertinents, i també per a recollir els diners necessaris per a pagar la seva redempció.

    Aquestes reunions foren autoritzades pel rei Alfons IV el Magnànim, receptiu a les demandes dels pagesos de remença. Manava però que no es podrien reunir més de 50 homes a la vegada i calia que a totes les reunions hi assistís un oficial o delegat reial. A més, un notari n’hauria de prendre acta.

    Les actes de les diferents reunions, que constitueixen el llibre, només recullen la data i el lloc de celebració, el sistema utilitzat per congregar els homes de remença, l’oficial reial i el notari presents en l’acte i el nom dels homes de remença de cada parròquia. El lloc de reunió solia ser l’església parroquial, però en d’altres casos es trobaven a la plaça de la vila, al cementiri, al castell senyorial, a la sagrera o en cases particulars. Normalment els homes eren convocats per repic dels timbals, o de campanes, corns o al so de “viafora”.
    En total hi ha registrades 553 actes, algunes repetides, que recullen les reunions que tingueren lloc en 912 parròquies diferents i que congregaren, en total 10.425 homes. En base al sindicat de 1448 s’elaborà el Sindicat Remença de 1488, realitzat per a recollir la indemnització econòmica que la Sentència Arbitral de Guadalupe havia estipulat per als senyors feudals en compensació de l’abolició de la servitud dels remences.
    Significació històrica

    El llibre està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona, tot i que no es té constància del seu ingrés. Es tracta d’un llibre inèdit, fins al moment poc conegut. L’historiador Julià de Chía ja l’esmentava el 1888. El 1954 Jaume Vicens Vives, en el seu estudi sobre el Gran Sindicat Remença de 1488, comentava l’existència del document en base al que deia la documentació del sindicat de 1488 que ell havia estudiat. Assenyalava la importància de localitzar-lo i analitzar-lo, però no coneixia el manuscrit gironí. Fou Paul Freedman qui va vincular el manuscrit de Chía amb el que buscava Vicens Vives i el primer en posar-lo al seu lloc i atorgar-li el valor que es mereix, l’any 1991.

    El Sindicat Remença de 1448 és un precedent de la Sentència Arbitral de Guadalupe, la qual va significar la primera vegada que a Europa s’abolien, de forma legal i oficial, les servituds dels pagesos. Com assenyala Paul Freedman, en altres llocs, com Anglaterra, la servitud pagesa anirà desapareixent gradualment, però sense ser abolida per llei. L’autorització reial per a reunir el sindicat fou també el primer reconeixement oficial dels remences com a col·lectiu que pot i vol reivindicar els seus drets.

    En opinió del professor Freedman el sindicat remença de 1448 anticipa, d’alguna manera, els sindicats d’època contemporània. En ambdós casos es tracta d’associacions de persones del mateix grup o estatus social que s’organitzen per a reivindicar i defensar els seus drets. Són organitzacions basades en solidaritats horitzontals –entre membres d’un mateix grup social-, que es contraposen a les relacions de tipus jeràrquic pròpies de la societat medieval (senyor-vassall); si bé en el cas del sindicat remença es recapta també una prestació econòmica per pagar el reconeixement d’aquests drets.
    Els pagesos del sindicat de 1448 són els mateixos que uns anys més tard van protagonitzar la revolta remença que, si bé els va suposar moltes pèrdues, va ser també una victòria en el sentit que va dur a l’abolició de la servitud.

    http://www.elgarrotxi.cat/el-primer-document-en-catala-que-va-entrar-al-registre-memoria-del-mon-de-la-unesco-arriba-a-sant-joan-les-fonts/

  4. lejarza said

    El Sindicat Remença de 1448 al municipi rossellonès d’Elna

    “a Olot va estar exposat a la Biblioteca Vayreda”

    Argelaguer-Elna

    El municipi rossellonès d’Elna (França) va inaugurar l’exposició El Sindicat Remença de 1448. Memòria del món, organitzada per l’Ajuntament d´Elna i la Diputació de Girona.

    Després d’haver itinerat durant més d’un any per les comarques gironines, a Olot va estar exposat a la Biblioteca Vayreda, ara la mostra ha fet el pas a França, gràcies a la intermediació de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.

    Per mitjà de plafons explicatius i suports multimèdia, l’exposició mostra algunes de les parts més destacables del document manuscrit en llatí entre el 1448 i 1449, que està custodiat a l’Arxiu Municipal de Girona.

    Es tracta d’un document que conté les actes de les reunions fetes pels homes de remença de les parròquies de les diòcesis catalanes per nomenar els representants que havien de negociar l’abolició de servitud dels mals usos davant del rei Alfons IV, el Magnànim.

    Els pagesos de remença eren homes i dones vinculats per contracte a un mas i a les terres d’aquest que estaven obligats a pagar una remença per poder deslliurar-se d’aquesta adscripció a la terra.

    L’exposició es va idear amb l’objectiu de commemorar la inclusió del primer document de Catalunya al registre Memory of the World de la UNESCO.

    Es podrà veure a la Maternitat Suïssa d’Elna fins al 10 de maig de 2015.

    Després, es desplaçarà fins al claustre de la catedral d’aquesta ciutat d´Elna, on es podrà visitar fins al mes de desembre.

    Es preveu que durant el l´any 2016 la mostra continuarà el cicle itinerant.

    Mes informació:

    Els homes i masos de Remença d´Argelaguer al Registre Memòria del Món de la UNESCO

    https://llierca.wordpress.com/2014/05/08/els-homes-i-masos-de-remenca-dargelaguer-al-registre-memoria-del-mon-de-la-unesco/

    Els homes i masos del Sindicat Remença de Tortellà

    https://llierca.wordpress.com/2015/03/05/els-homes-i-masos-del-sindicat-remenca-de-tortella/

    L’Argelaga · Revista d’Argelaguer Núm. 33 · Abril de 2014 Pàgs. 28-29

  5. lejarza said

    Els homes i masos del Sindicat Remença de Tortellà

    Juan R Lejarza de Cal Music-Argelaguer (Garrotxa)

    El Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document català inclòs en el registre.

    El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental. El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat.

    1448 octubre 21, dilluns. Santa Maria de Tortellà

    En presència de Jaume Coma, notari, i dels testimonis dits anteriorment, són convocats, amb repic de campanes de Santa Maria de Tortellà, els homes de les parròquies de Tortellà, Sadernes, Sales, Entreperes i Monteia, sotsvegueria de Besalú, amb llicència de l’honorable Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer, en nom de qui també hi és present Bartomeu Ribes, porter reial. f. 30v, 31r

    Necnon ipsa eadem die lune computata vicesima prima mensis octobris et anni iam dictorum, in presentia mei iam dicti Iacobi Coma, notarii, et testium supra proxime descriptorum, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum subvicarie predicte Bisulduni dicte Gerundensis diocesis, in ecclesia Beate Marie de Torteyano per repicamentum simbalorum dicte ecclesie, de licentia dicti honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii prelibati, presente in hiis pro eo Bartholomeo Ribes, portario regio supra nominato, scilicet.

    Torteya 1

    Matheus Quintana, Petrus de Gratacos, Nicholaus Torrent, etatis viginti duorum annorum, Petrus Palol, etatis viginti annorum, Petrus Duran, Iohannes Frigola alias Closa, Raymundus Petrus Palol, etatis viginti annorum, Petrus Duran, Iohannes Frigola alias Closa, Raymundus Gener, Petrus Serrat, Petrus Cortada, etatis XX annorum, Matheus Basi alias Brunells, // (f. 31r) Iohannes Serra, Petrus de Brunells devall, Andreas Oliveda, Bernardus Maler, minorum dierum, Petrus dez Lorts, Anthonius de Matacas, omnes parrochie Beate Marie de Torteya.

    Sadernes 2

    Bernardus Aulina, Petrus Olivera, Vincentius Roura, etatis viginti duorum annorum, Petrus Loret, Arnaldus Sgleya, maior dierum, omnes parrochie Sancte Cicilie de Sadernes.

    Sales 3

    Martinus Ionquerol, etatis viginti duorum annorum, Anthonius Spolla, etatis viginti trium annorum, Michaelis de Banyls, etatis decem septem annorum, Petrus Castels, etatis viginti trium annorum, Anthonius Casella, etatis viginti duorum annorum, Iacobus Sarola, etatis viginti duorum annorum, Petrus Gironell, Guillermus Casals, Bernardus Banyls, Bartholomeus Alou, omnes parrochie Beate Marie de Sales.

    Entreperes 4

    Bernardus Argilers, Arnaldus Roura, Petrus Salavert, omnes parrochie Beate Marie de Entreperes.

    Monteyha 5

    Iohannes Noguera, Petrus March, omnes parrochie Sancti Michaelis de Monteyha.

    1. Torteya escrit al marge esquerre. 2. Sadernes escrit al marge esquerre. 3. Sales escrit al marge esquerre. 4. Entreperes escrit al marge esquerre. 5. Monteya escrit al marge esquerre.

  6. lejarza said

    Els homes i masos de Remença de Besalú parrochie Sancti Vicentii de Bisulduno

    Juan R Lejarza de Cal Music – Argelaguer (Garrotxa)

    El Comitè Internacional del Programa Memòria del Món reunit a Gwangju (República de Corea) va acordar inscriure el Llibre del Sindicat Remença de 1448 al Registre Memòria del Món de la UNESCO. Ha estat el primer document de Catalunya inclòs en el registre.

    El Registre Memory of the World (MOW) és un programa promogut per la UNESCO destinat a la protecció, la preservació, l’accés i la difusió del patrimoni documental.

    El seu objectiu és promoure i preservar de l’amnèsia col·lectiva els documents capitals per a entendre l’evolució de la humanitat.

    1448 octubre 20, diumenge. Prat anomenat els Tiradors Vells*

    En presència de Jaume Coma, notari, són convocats al prat anomenat els Tiradors Vells, a l’altra banda del pont de Besalú, els homes de Mata, Fontcoberta, Montagut, Centenys, Vilavenut, Serinyà, Sesvinyes, Lliurona, Corsavell, Sant Miquel Sesserres (Sant Martí Sesserres), Sant Llorenç del Mont, Sant Martí i Sant Miquel de Campmajor, Ventajol, Puigarnol, Calç, Besalú, Palera, el Torn, Mieres, Freixa, Fares, Capellades, Ossinyà, Lligordà i Crespià, sotsvegueria de Besalú, amb el so de trompeta emès per Joan Miquel, pregoner públic i jurat de les dites viles, amb llicència de Pere Dalmau Boixeda, sotsveguer de la sotsvegueria. (f. 28r-v, f. 29r-v, f. 30r)

    Consequenter vero die dominica intitulata vicesima mensis octobris et anni predictorum, in mei Iacobi Coma, notarii antedicti, et testium supra proxime nominatorum presentia, convocati et congregati homines infrascripti parrochiarum infrascriptarum subvicarie Bisulduni, in prato vocato los Tiradors Veylls sito in capite pontis ville Bisulduni predicte ad sonum tube emissum per Iohannem Michaelis, preconem publicum et iuratum dicte ville, de licentia honorabilis Petri Dalmatii Boixeda, subvicarii dicte subvicarie, scilicet. (f. 28v)

    1-. Mata

    Francicus de Ffarrerons, Andreas Quintana, Iohannes Frigola, Petrus Brayla, Petrus Colom, Petrus Ferrer, omnes parrochie Sancti Andree de Mata.

    2-. Ffoncuberta

    Iohannes Prat, Petrus Puiol, Geraldus Diumer, Petrus de Puigmoradell, Iohannes Miquel, omnes parrochie Sancti Ffelicis de Ffontecohoperto.

    3-. Montagut

    Matheus Costa, Iacobus Camps, Iohannes de Saylla, etatis sexdecim annorum, Iohannes ça Coma, Petrus Saxart, Petrus dez Puig, Petrus Barçalo, etatis sexdecim annorum, Iacobus Sorriba, Matheus ça Riera, Guillermus Moner, Iohannes dez Pont, Petrus Rocha, Iohannes Bosch, Berengarius Stephani, omnes de Palau, parrochie Sancti Petri de Montagut.

    4-. Sentenys

    Bernardus Casademont, Petrus Puig, Guillermus Raynart, Bernardus Siffreu, Narcissus Lobera, Anthonius Truyll, Petrus Simon, minor dierum, Bartholomeus Petri Iohannes, Petrus Devall, Laurenti Costa alias Migavila, Iohannes Devall, omnes parrochie de Sentenys.

    5-. Vilavenut

    Petrus Guillermus Truyll, Petrus Vilar, Bernardus Soler, Iohannes Riba, Raymundus Ort, Iohannes Meso, Iohannes Campmagre, Lieus Mont, Petrus Batle, Anthonius Devall, Michael Lobet, Anthonius Campmay, Iacobus Cabot, omnes parrochie Sancti Saturnini de Vilavenut. (f. 29r)

    6-. Serinya

    Anthonius ça Canela, Bernardus ça Casadevall, Bernardus Rocha, Bernardus Riera, Bartholomeus Brunyoles, Salvator Terrades, Anthonius de Budalles devall, Petrus Serra, Bernardus Algusta, Petrus de Sancto Michaele çes Vinyes, Petrus Caselles devall, Bernardus Canela demont, Petrus de Puigperdut, Laurenti Casadevall, Petrus Bernardi Conill, Guillermus Puiada, Iohannes Casadevall, Iohannis Bach, Gabriel Perduts, Michael Aulina, Bernardus Casadevall, Petrus Bernardus Moli, Guillermus ça Bruguera, Bonanatus Ortos, Iacobus Ioher, Guillermus Gemichs, Iohannes Porxe, minor dierum, Bonanatus Ferrer, omnes parrochie Sancti Andree de Serinya.

    7-. Lorona (Lliurona)

    Ffelix Planells, Iohannes de Truylls demont, Iohannes Ermeda, etatis viginti trium annorum, Iohannes Carig, Petrus Spuells, Matheus Prim, Anthonius Terrats, Ffranciscus Olmer, Guillermus Frigola alias Clopera, Bernardus Bosch, omnes parrochie Sancti Andree de Lorona.

    8-. Cursavell

    Bernardi Serrat, Iacobus Masdemont, parrochie de Cursavell.

    9-. Sa Serra

    Pontius Puig, Petrus Vinyes, parrochie Sancti Michaelis de sa Serra.

    10-. S. Lorens del Mont

    Laurentius Ferrer, Petrus Ledo, Iohannes de Puigiular, parrochie Sancti Laurenti de Monte.

    11-. Campmajor

    Iacobus Cases, maior dierum, Petrus Godayll, minor dierum, Petrus Vidal, minor dierum, Anthonius Oliveris, Petrus Coma, minor dierum, Iohannes Font, Bernardus dez Coll, Petrus Arnaldus de Goffra, omnes parrochie Sancti Martini Campo maiori, (f. 29v) Petrus Prat, minor dierum, Petrus Burgada, Michael Roura, etatis viginti trium, parrochie Sancti Michaelis de Campo Maiori.

    10-. Ventayol

    Iohannes Soler, Bernardus ça Casademont, Petrus Squert, parrochie Sancti Ffelicis de Ventayol.

    11-. Puigarnol

    Gabriel Sabria, Petrus Mates, Ffranciscus Vila, Iohannes Vinyes, etatis decem octo annorum, Petrus Rodor, Ffranciscus ça Coma, Iohannes Puig, omnes parrochie Sancti Cipriani de Puigarnol.

    12-. Calç

    Iohannes Çescloses, Marturianus Garau, Petrus Mata, Dominicus Mont, parrochie Sancti Maurici de Calç.

    13-. Besalu

    Iohannes Stephani, Iohannes de Pelatges, Petrus Riel devall, Iohannis Vilaret, Petrus Ameller, Petrus Riel demont, Andreas Oliva, Michael Reig, Guillermus Strada, Petrus Costa, Guillermus Conch, maior dierum, Bartholomeus Oliu, Petrus Cabratosa, Petrus Caules della, Petrus Puig, Gabriel Batle, Iacobus Girgos, minor dierum, Iohannes Ladrera, Arnaldus Busquet, Petrus Planes, minor dierum, Iacobus Costa, Phelessian de Barregar, Iacobus Guell, Petrus Caselles, Marchus Caules, omnes parrochie Sancti Vicentii de Bisulduno.

    14-. Palera

    Guillelmus Maso, Iohannes Aulet, parrochie Sancte Marie de Palera.

    15-. Storn

    Andreas de Vilalonga, Nicholaus Maspoc, Iohannes Casadevall, Bartolomeus Noguer, Bartholomeus ça Fabraga, Petrus Vidal, etatis decem septem annorum, Dalmatius Soler, Iohannes Roquer, (f. 30r) Iacobus Gibert, Petrus Camps, omnes parrochie Sancti Andree dez Torn.

    16-. Mieres

    Iohannes ça Carrera, Anthonius Casademont, Anthonius Riba, Anthonius Rexach, etatis viginti annorum, parrochie Sancti Petri de Mieres.

    17-. Ffrexa

    Petrus Serra, Petrus Sola, Petrus Verdaguer etatis XX annorum, Petrus Rovira, parrochie Sancte Marie de Ffrexa.

    18-. Fares

    Petrus ça Costa, Iohannes ça Costa devall, Iohannes Mir, Bartholomeus Roset, parrochie Beate Marie de Fares.

    19-. Capellada (Sant Marti)

    Iohannes Sunyer, Nicholaus Puguira, Iohannes Romeu, Anthonius Boxols demont, Guillermus Spital, Ffranciscus Closes, Iohannes Frigola, Petrus Colomer, Petrus Costa alias Englada, Bernardus Englada, Michael Olivet, Petrus Pedrigue minor dierum, Anthonius Casta, omnes parrochie Sancti Martini de Capellata.

    20-. Usinya

    Anthoniu Feu, Petrus Sglesia, parrochie de Usinya.

    21-. Ligorda

    Anthonius Boxols, parrochie de Ligorda.

    22-. Crespia

    Guillelmus Costa de Portell, parrochie de Crespia.

    *) El Prat dels Tiradors Vells és l’espai, que actualment, serveix d’aparcament al trenet turístic (P-4), oficina municipal de turisme de Besalú, no existeix en el nomemclátor oficial de carrers i places.

    Mata escrit al marge esquerre. Ffontcuberta escrit al marge esquerre. Montagut escrit al marge superior. Senteny escrit al marge dret. Vilavenut escrit al marge inferior i al marge dret. Serinya escrit al marge esquerre. Lorona escrit al marge esquerre. Cursavell escrit al marge esquerre. ça Serra escrit al marge esquerre. En el document està escrit Michaelis, però en el segle xv aquesta parròquia es coneixia com a Sant Martí. S. Lorenç del Mont escrit al marge esquerre. Campmaior escrit al marge esquerre. Vanteyol escrit al marge esquerre. Pugarnol escrit al marge esquerre. Calç escrit al marge esquerre. Besalu escrit al marge esquerre. Palera escrit al marge esquerre. Storn escrit al marge esquerre. Mieres escrit al marge esquerre. Ffrexa escrit al marge esquerre. Fares escrit al marge esquerre. Capellada escrit al marge esquerre. Crespia escrit al marge esquerre.

  7. lejarza said

    Sant Feliu vol fer un centre d´interpretació remença

    02.09.2015

    Garrotxa SANT FELIU DE PALLEROLS | DDG L’Ajuntament de Sant Feliu de Pallerols ha demanat 500.000 € del pressupost de l’Estat del 2016 per transformar l’antic local de l’Esbart Cultural de la Vall d’Hostoles en el Centre d’Interpretació Remença i de la Faràndula local. El tràmit l’ha fet el grup d’Unió Democràtica de Catalunya al Congrés de Diputats. Unió ho ha demanat a través d’una esmena als pressupostos del Ministeri de Cultura.
    Fonts de l’Ajuntament de Sant Feliu han asseyalat que tenen el compromís oral de l’Estat de l’acceptació de l’esmena. És a dir, que Madrid els donarà 500.oo0 euros.
    A partir de l’esmena, l’Ajuntament gestionarà el suport del Govern de la Generalitat que sortirà de les eleccions del 27 de setembre, per tal que també col·labori en la transformació de l’espai.
    La idea és exposar la faràndula en una sala i en una altra fer-hi la mostra dels remences.

  8. lejarza said

    La Fira de Sant Nicolau del Mallol recupera l’esperit remença i passa a ser d’un sol dia

    El proper 6 de desembre es celebra una nova edició de la Fira de Sant Nicolau del Mallol (Garrotxa). Aquest any el format de la fira canvia: passa a fer-se en un sol dia, i fuig de la temàtica medieval que l’havia caracteritzat els darrers anys per ser plenament un esdeveniment pagès i remença.

  9. lejarza said

    El cardenal de Remensas Joan Margarit Girona s´ha trobat a Santa Maria del Popolo a Roma

  10. lejarza said

    St. Martí de Llémena estrena una escultura dedicada a la Remença

    Alexis Alaya presenta una obra que emfatitza la relació entre el municipi i el món dels remences

    30.05.2016

    SANT MARTÍ DE LLÉMENA | DDG El conseller de Cultura, Santi Vila, va visitar ahir al matí, juntament amb el president del Consell Comarcal del Gironès i alcalde de Sant Martí de Llémena, Jaume Busquets, la setena edició de la festa Remença de la Vall del Llèmena. Una de les novetats més destacades en el marc de la celebració va ser la presentació del Monument Remença a Sant Martí de Llémena, creat en motiu d’aquesta consolidada tradició.
    L’escultor Alexis Alaya va indicar que “es tracta d’una escultura de ferro, que representa una forca i commemora la 2a revolta remença iniciada a Sant Martí de Llémena i liderada per Pere Joan Sala fill de Can Sala de Granollers de Rocacoba”. Alaya va explicar que es tracta d’una obra dissenyada pel muncipi i pel vincle que aquest té amb els remences.

    Importància de les arrels
    En el marc de la festa, Vila va destacar el suport a la importància de les arrels del passat. “Som una societat moderna i innovadora, una societat fidel a la nostra història”, va indicar. Per la seva banda, l’alcalde, Jaume Busquets, va destacar que “a més de la vessant més històrica, un dels grans potencials de la Vall del Llémena són els seus paissatges i la seva gastronomia”.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: