Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Constituïda la cèl·lula Comunista Francesc Serrat “Cisquet” a Olot

Posted by lejarza en 2 abril, 2014


 

Constituïda la cèl·lula Comunista Francesc Serrat “Cisquet” a Olot

Argelaguer Vall del Llierca

El PCPC constitueix la cèl·lula Francesc Serrat “Cisquet” a Olot. D’aquesta manera la presència dels i les marxistes-leninistes a Olot i a la Garrotxa es consolida.

La cèl·lula Francesc Serrat contribuirà a expandir el partit independent de la classe obrera en les comarques gironines i tindrà un paper fonamental en l’organització de les lluites obreres i populars a la comarca i en la defensa dels interessos de la classe obrera i capes populars.

Des de fa uns dies s’han vist a Olot cartells amb el lema “Unir les lluites per organitzar victòries”. És una de les primeres accions visibles que ha fet la cèl·lula garrotxina del Partit Comunista del Poble de Catalunya, coneguda com a Francesc Serrat “Cisquet”. Per cèl·lula s’entén un grup d’entre 4 i no més de 15 persones per tal d’assegurar el debat i la participació on la democràcia directa és la base del funcionament. En el cas de la cèl·lula garrotxina, té 4 membres que van anar a buscar el partit per tal d’entrar-hi en un procés previ que va suposar més d’un any de converses. Així ho ha explicat a Ràdio Olot el secretari general del partit, Ferran Nieto.

La cèl·lula pren el nom d’un membre del PSUC garrotxí assassinat després de la Guerra Civil. Nieto ha explicat que la decisió de presentar-se a les properes eleccions municipals l’ha de prendre els membres del partit, però no ho consideren prioritari. Per a ells, l’objectiu principal és que la classe treballadora s’organitzi.

El Partit Comunista del Poble de Catalunya és un dels partits amb aquesta ideologia que hi ha al país. És de tendència marxista-leninista i proposa per exemple una república socialista per Espanya amb dret a l’autodeterminació de les diferents nacions.

 

4 comentarios para “Constituïda la cèl·lula Comunista Francesc Serrat “Cisquet” a Olot”

  1. lejarza said

    DESIGUALTAT I CREIXEMENT

    CARLOS ARBÓ

    El debat sobre si la desigualtat social i econòmica és la causa de la crisi s’ha revifat amb la publicació del llibre El capital en el segle XXI de l’economista francès Thomas Piketty.
    La polèmica va més enllà d’una disputa teòrica entre diferents corrents del pensament econòmic perquè s’endinsa en els fonaments de la distribució de la renda en una economia de mercat.
    Si s’està d’acord amb els apologistes neoliberals (com Xavier Sala i Martín, l’home de les americanes llampants), un mercat lliure potencia el creixement econòmic i, per tant, la distribució de la riquesa és automàtica sense necessitat d’intervenció dels governs, responsables de la crisi.
    Els guanys dels més rics revertirien en la resta de la societat, d’acord amb la “teoria del degoteig” (la gota que va de dalt a baix), que ajudaria a reduir les desigualtats.
    Doncs bé, aquesta visió idíl·lica del “liberalisme” benefactor és qüestionada fins i tot per economistes del Fons Monetari Internacional (FMI), com Jonathan Ostry, que reconeix l’existència d’una relació desigual i combinada entre desigualtat i creixement econòmic.
    En canvi, per als economistes postkeynesians, la causa de la crisi estaria en la manca de demanda derivada d’una contracció dels salaris i de la inversió (Paul Krugman). La seva formulació és que la disminució dels salaris en la participació de la renda, com ha passat des de la dècada de 1980, redueix la demanda agregada i, amb el temps, hi ha el perill de caure en la recessió.
    Per últim, els economistes marxistes (Michael Roberts) argumenten que la causa de la crisi està en la disminució de la rendibilitat del capital. Per tant, els salaris baixos i l’augment de la desigualtat són conseqüència de la necessitat dels capitalistes de mantenir la taxa de beneficis.
    I, de cop i volta, apareix Thomas Piketty, amb una versió distorsionada de la teoria de la taxa de guany decreixent de Marx, per suggerir que la desigualtat econòmica creix quan els rendiments del capital es mantenen alts i superen la taxa de creixement econòmic. Ha descobert la sopa d’all?
    Segons l’economista francès, el capitalisme hauria de reduir la desigualtat per preservar la democràcia i l’estabilitat del propi sistema. Vaja, és una nova versió de la màxima atribuïda a Keynes quan intentava “salvar el capitalisme dels capitalistes”.
    Potser aquest acadèmic hauria de meditar si la desigualtat no és més que el resultat de l’augment de l’explotació dels assalariats. En efecte, els accionistes de les empreses s’apropien de la diferència entre el valor dels béns en el mercat i el valor mesurat pel treball incorporat en la seva producció. Aquesta apropiació indeguda és la mare dels ous. Així de senzill.
    http://www.diaridegirona.cat/opinio/2014/05/20/desigualtat-creixement/670259.html

  2. lejarza said

    Ajuntament d´Olot Moció sobre la Memòria Històrica

    MOCIÓ PRESENTADA PER L’ASSOCIACIÓ CATALANA D’EXPRESOS POLÍTICS DEL FRANQUISME PER RECUPERAR LA MEMÒRIA DELS MAQUIS GARROTXINS A PARTIR DEL NOM DE FRANCESC SERRAT PUJOLAR ALIES “CISQUET”, MAQUÍ OLOTÍ AFUSELLAT AL CAMP DE LA BOTA EL 25 DE FEBRER DE 1946

    Atès que Francesc Serrat i Pujolar és un personatge representatiu de la generació de joves que van patir la guerra, l’èxode, els camps de concentració de França, que van lluitar contra l’ocupació nazi a França i van retornar a Espanya continuant la lluita armada contra el feixisme, patint la repressió més ferotge. Creiem que el seu compromís i sacrifici han de ser coneguts i reconeguts per les joves generacions.
    Atès que Francesc Serrat Pujolar és nat a Olot l’any 1924 en el si d’una família anarcosindicalista, fill del darrer alcalde republicà d’Olot i va haver d’abandonar Catalunya amb la seva família fugint de la ocupació de les tropes franquistes el 1939. Posteriorment, a França, va ser internat als camps de Rivesaltes i Argelers dels que es va evadir per incorporar-se a la lluita dels maquis contra l’ocupació nazi on s’incorpora a la 662a Compagnie des Travailleurs Étrangers (CTE) començant el que serà la seva curta però intensa vida de militant i guerriller. El el setembre de 1940 participa als Grups de Resistència a la ocupació alemanya amb atacs i sabotatges a les forces d’ocupació alemanyes. També participa en els Grups de Pas de la Frontera, amb la doble missió de traslladar a Espanya a militars francesos i a aviadors anglesos. Finalment participa i combat com a tinent en les batalles de la Crouzette i a l’assalt a la capital de l’Ariège, Foix. Posteriorment va participar en la fracassada gran operació de la Batalla de la Vall d’Aran en l’Agrupació de Guerrillers Espanyols i posteriorment va formar part d’un Grup de Infiltració a l’interior d’Espanya amb l’objectiu de crear una base guerrillera a la província de Girona. Desprès de diverses vicissituds es traslladà amb el seu grup de guerrillers fins a l’interior de la província de Tarragona i finalment, mentre tractava de reconstruir el nucli de la guerrilla urbana antifranquista a Barcelona, és detingut, salvatgement torturat i executat al Camp de la Bóta el 25 de febrer de 1946.

    Per tot això exposat, proposem al Ple l’adopció dels següents acords:

    Primer – La col·locació d’una placa al domicili Olotí on va viure (carrer Macarnau, 5) amb una breu explicació de la seva defensa per les llibertats.

    Segon – Que cada 25 de febrer una representació institucional de l’Ajuntament d’Olot homenatgi a Francesc Serrat Pujolar al Camp de la Bota i al fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuic.

    Tercer – Reconèixer públicament i treure de l’anonimat aquests defensors de les llibertats Olotins per aquest motiu impulsar una comissió que estudi la història dels maquis a la Garrotxa i si cal n’impulsi homenatges per recuperar la memòria històrica.

    Olot, 15 de maig del 2018

  3. lejarza said

    Olot senyalitzarà amb una placa la casa on va néixer un maquis

    Francesc Serrat era fill de l’últim alcalde republicà de la capital de la Garrotxa

    ddg 27.05.2018

    L’Ajuntament d’Olot, en el seu darrer ple, va aprovar per unanimitat una moció presentada per l’associació catalana d’Antics presos polítics del franquisme i per l’Amical de Catalunya dels antics guerrillers espanyols a França.

    La funció de la moció era recordar Francesc Serrat Pujolar, un olotí que va ser afusellat al camp de la Bota, el 25 de febrer de 1946.

    A partir de l’aprovació, l’Ajuntament es va comprometre a col·locar una placa recordatòria al número 5 del carrer Macarnau, on va viure Francesc Serrat.

    El plenari també es va avenir a enviar una representació institucional cada 25 de febrer al camp de la Bota i al cementiri de Montjuic, així com també a treure de l’anonimat els olotins vinculats als maquis i a crear una comissió per a la recuperació de la memòria dels maquis.

    Francesc Serrat (1924-1946) era el fill del darrer alcalde republicà d’Olot. Refugiat a França, Serrat va participar molt activament amb la resistència contra l’ocupació nazi.

    L’activista va participar en diversos atacs i sabotatges, va passar aviadors anglesos pels Pirineus i va lluitar en les darreres batalles per la retirada nazi de França; va ser quan va participar en la invasió de la Vall d’Aran per part dels guerrillers espanyols que havien participat a la Segona Guerra Mundial.

    Executat el febrer de 1946

    Francesc Serrat també va participar en la creació d’una base guerrillera a les comarques de Girona. Va ser capturat quan organitzava una guerrilla urbana antifranquista a Barcelona. Després de ser torturat, el van executar al camp de la Bota, el 25 de febrer de 1946.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2018/05/27/olot-senyalitzara-placa-casa-neixer/915995.html

  4. lejarza said

    Societat Olot – 21 juny 2018

    L’única imatge del maqui d’Olot Francesc Serrat

    Jordi Casas – Olot

    Dia important per als membres de l’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme i per a l’Amical de Catalunya dels Antics Guerrillers Espanyols a França, que han recuperat la memòria del maqui d’Olot Francesc Serrat Pujolar, en Cisquet. Dimarts passat, el seu germà Miquel, que viu a Dia, entre Valença i Montelaimar, va visitar una cosina política a Olot i va cedir-los una fotografia del guerriller antifranquista. Fins aleshores, havien reconstruït la seva biografia, sobretot de les lluites contra el feixisme, que havia protagonitzat, tant a l’Estat francès contra l’ocupació nazi com a l’Estat espanyol contra les tropes de Franco.

    No en tenien, però, cap imatge. Només la que cadascun dels membres d’aquest grup promotor de la recuperació de la memòria d’en Cisquet s’havia fet mentalment. Segurament, tots havien fet un dibuix similar quant a la seva manera de ser, pensar i actuar, però cadascun li posava una fesomia diferent. I el moment de rebre la foto va ser especialment emocionant.

    En la trobada improvisada que va tenir amb aquest grup al Núria Social, el seu germà Miquel va afirmar més d’una vegada que ell no havia fet res. I, també més d’una vegada, els assistents –reunits a l’entorn d’una taula i d’uns quants gots d’aigua al mig mateix de la sala– van desmentir-lo. “La vostra lluita va servir per fer front al feixisme i ens dona llum per combatre la revifalla d’aquesta ideologia”, li va recordar Raül Valls, un dels que han fet possible l’homenatge i que era a la trobada.

    A en Miquel, que va venir acompanyat d’un dels seus fills i de la jove, se li van negar els ulls quan se li va preguntar si sabia com havien estat els últims minuts de la vida del seu germà, afusellat al camp de la Bóta de Barcelona, on ara hi ha el Fòrum, després de ser capturat a la mateixa capital catalana i després d’un periple per la Val d’Aran i Tarragona, amb tornades a l’Estat francès pel mig. Com que no en sabia els detalls, se li va explicar que no va voler que li tapessin els ulls amb un mocador i que va caminar cap als seus executors segons abans de disparar-li.

    Homenatge

    El ple d’Olot va acordar per unanimitat en la seva reunió del mes de maig instal·lar una placa memorial a l’exterior de la casa natal de la família, al carrer Macarnau d’Olot, i que una delegació del consistori assisteixi cada any al camp de la Bóta i al cementiri de Montjuïc, on el van enterrar en una fossa comuna, coincidint amb l’aniversari del dia de la seva execució.

    L’Associació Catalana d’Ex-presos Polítics del Franquisme havia presentat a Olot, pocs dies abans del ple, una biografia sobre Francesc Serrat, en un acte que va organitzar el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (Pehoc). La lluita antifeixista, doncs, ja té un nou referent.

    MIQUEL SERRAT

    “Vaig anar a fer la guerra a Espanya només amb un revòlver”

    Què en recorda del dia que van marxar cap a l’exili?
    Que feia molta fred. Vam arribar a peu per l’Alta Garrotxa fins a Sant Llorenç de Cerdans. Allà separaven els homes i els joves de les dones i els nens. Els primers anaven a parar a camps de concentració. En el cas del pare i d’en Cisquet, al d’Argelers i Ribesaltes, entre molts d’altres. Jo i la mare vam anar a Agde. Una família ens va acollir i jo vaig tenir sort perquè vaig poder anar a l’escola i aprendre francès a cal mestre.
    I en Cisquet i el pare?
    El pare es va reunir amb la mare a Dia i sempre més hi van viure. Quan va sortir de l’últim camp, en Cisquet va treballar en un molí i després de paleta abans d’anar amb els maquis, al costat de Tolosa i Foix.
    Què va fer als maquis?
    Va organitzar grups de guerrillers per entrar a Catalunya a combatre l’exèrcit feixista. Va voler atacar Vielha. Jo també hi era. No sé com ens en vam sortir, perquè anava a fer la guerra a Espanya amb un revòlver.
    Per què?
    Perquè hi havia molts soldats i tenien molt de material de guerra. En Cisquet va anar a espiar-los de nit i vam decidir tornar a França després de vuit dies. Ell va anar més endins. Jo em vaig mantenir a les muntanyes.
    Què en recorda d’aquells dies?
    Que vaig passar molta por, i no només a la Val d’Aran. Vaig estar dues vegades a punt de ser afusellat.
    Què va passar després dels fets de la Val d’Aran?
    Vaig perdre la pista d’en Cisquet. Després vaig saber que va ser tinent del front francès interior que lluitava contra els alemanys i contra els col·laboracionistes, però que no va voler mai entrar a l’exèrcit francès de guerrillers, que va alliberar Foix i que va anar a l’escola militar de l’Arieja. Havien posat preu al seu cap. Era molt buscat.
    Què en sabia de la seva detenció i execució, abans de la feina feta per les associacions d’ex-presos i d’exguerrillers?
    Que va entrar una segona vegada a Catalunya, a la zona d’Olot, i com que no va poder aguantar-hi amb un escamot es va desplaçar a Tarragona i, posteriorment, a Barcelona, on el van agafar. Hi va arribar disfressat d’excursionista.
    El seu pare va ser l’últim alcalde d’Olot de la Segona República. Què en recorda?
    Que era paleta i que, a Olot, no tenia gaire feina perquè era d’esquerres. Els comunistes el van empresonar. Si no eres d’ells, se’t considerava de dretes. El meu germà va lluitar al front d’Aragó.

    Una vida dedicada a la causa de la llibertat
    Francesc Serrat Pujolar va néixer a Olot el 1924. El seu pare, Joan Serrat, va ser el darrer alcalde d’Olot de la República. Tota la família va fugir cap a l’Estat francès quan les tropes franquistes s’acostaven a la capital de la Garrotxa, el febrer del 1939.
    Francesc Serrat va estar internat als camps de refugiats de les platges nord-catalanes del Rosselló, però va aconseguir escapar-ne i, durant la Segona Guerra Mundial, es va unir a la lluita contra els alemanys enrolant-se a la resistència francesa, on va arribar a tenir el grau de tinent.
    A més de participar en accions armades destacades (com ara la batalla de la Crouzette i l’assalt a la ciutat de Foix, que va servir per al seu alliberament), va ser molt actiu també treballant en el trasllat clandestí a l’Estat espanyol de militars francesos i britànics. Per altra banda, va ser un dels protagonistes de l’intent fallit d’envair la península per la Val d’Aran.
    Aquesta missió, precisament, va precedir la seva infiltració en territori català per, en primera instància, crear una base guerrillera a la demarcació de Girona i, posteriorment, promoure accions armades a les comarques de Tarragona i Barcelona.
    Durant la seva estada a la capital catalana, on va arribar des de Tarragona vestit d’excursionista i amb les armes a la motxilla, per organitzar un grup de guerrilla urbana, va ser descobert i detingut.
    Asseguren que, abans d’executar-lo, el van torturar i que no va voler que li tapessin els ulls davant de l’escamot d’execució.

    http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1417294-l-unica-imatge-del-maqui-d-olot-francesc-serrat.html

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: