Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Archive for 11 marzo 2014

Irene Rigau Oliver, la exmestra d´Argelaguer desemmascarada

Posted by lejarza en 11 marzo, 2014

Irene Rigau Oliver, la exmestra d´Argelaguer desemmascarada

Juan R. Lejarza d´Argelaguer (Garrotxa)

Les retallades en ensenyament de la conselleria d’Irene Rigau són “ideològiques” perquè ha aprimat més les partides destinades a l’ensenyament del que requerien els condicionants econòmics. Ho diu un informe de la Fundació Jaume Bofill, desplegant un seguit de dades molt aclaridores, com que el finançament de l’educació a Catalunya, que havia estat quasi al 21% el any 2010, Rigau i CiU, amb el suport d´ERC, l’han retallat i retallat fins a deixar-lo al 19%. Però el més revelador de l’informe d’aquesta fundació és que els centres amb més dificultat no “han estat protegits davant de les retallades”.

Algunes de les conclusions són les següents:

-Els condicionants externs, no expliquen la magnitud ni el biaix de la reducció de recursos en educació: Si bé és cert que la crisi econòmica global i les mesures polítiques d’austeritat estatals han condicionat la reducció de recursos en educació, aquests no són factors suficients per entendre l’abast i les característiques de les retallades en ensenyament.

-Les escoles en pitjors condicions socials són les que més han patit les conseqüències de la contenció econòmica: Si s’analitzen tant les retallades que anomenem “selectives” com les “no selectives”, la reducció pressupostària no ha estat prou sensible a aquells sectors en pitjors condicions socials i econòmiques.

-La política educativa de la Generalitat de Catalunya ha realitzat un desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya clarament selectiu: S’han realitzat passos en aspectes previstos a la LEC com el reforç de l’autonomia dels centres escolars, o el finançament públic de l’educació postobligatòria concertada, però no s’han desplegat aspectes com el desplegament de les Zones Educatives com a unitats de descentralització o mecanismes per a fixar el nombre màxim d’alumnes amb necessitats educatives especials per zones.

-El Pla d’actuació Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar s’ha centrat en l’aula però ha ignorat l’entorn social dels alumnes com a espai d’intervenció, determinant per aconseguir millores.

-Catalunya se situa en el conjunt de països capdavanters pel que fa a la magnitud de la reducció pressupostària, amb reduccions en el pressupost per sobre de la caiguda general.

-Per primera vegada, la caiguda de demanda d’Educació Infantil és inferior a l’oferta total de places públiques, sense que es pugui atribuir a causes demogràfiques: Això passa en un moment en què l’accés a l’educació 0-3 es reconeix cada vegada més decisiu per al desenvolupament de l’infant i per a la igualtat d’oportunitats dels alumnes més desafavorits.

-Alertes relacionades amb les mesures de política educativa que poden perjudicar significativament els nivells de segregació escolar: Els punts per llinatge, la política de ràtios o l’augment de les àrees d’influència.

-Catalunya se situa sensiblement per sota de la mitjana estatal en tots els indicadors de beques, tant de cobertura com d’intensitat, amb reduccions pressupostàries paradoxals en un entorn d’increment de necessitats socials

A CiU darrerament hi ha molta gent que reivindica la multisensibilitat del partidet, des del centre cap a la dreta i cap a l’esquerra, amunt i avall. Podran reivindicar-ho però la veritat és una altra: les conselleries fonamentals per a la ciutadania, com són la salut i l’ensenyament, estan portades des de sensibilitats de dreta neoliberal avançada…

http://www.fbofill.cat/intra/fbofill/documents/publicacions/587.pdf

Escola Montpalau Argelaguer (Garrotxa)

Escola Montpalau Argelaguer (Garrotxa)

Anuncios

Posted in Uncategorized | 1 Comment »

No es pot cobrar la pensió de jubilació d´Alcalde-funcionari a temps parcial

Posted by lejarza en 10 marzo, 2014

No es pot cobrar la pensió de jubilació d´Alcalde-funcionari a temps parcial

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

La pensió de jubilació d´Alcalde funcionari de la Administració, fins i tot en la seva modalitat flexible, és incompatible amb l’exercici d’un lloc de treball en el sector públic. Així ho recorda una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que obliga a un alcalde d’una petita localitat lleidatana a tornar els 97.472 euros que va cobrar entre 2007 i 2011 en concepte de pensió de jubilació.

L’Ajuntament havia adoptat l’acord d’assignar un règim de dedicació parcial com a alcalde d’un 20% de la jornada laboral.

La sentència destaca el fet que, en aquest cas, l’alcalde havia seguit cotitzant a la seguretat social per compte de l’Ajuntament per la base màxima durant tot el període objecte de reclamació.

En la seva defensa, l’Alcalde-funcionari va argumentar haver actuat de bona fe, al consultar el seu cas a l’Administració, que va donar el vistiplau.

Concretament, va notificar a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) la seva voluntat de compatibilitzar l’exercici de l’alcaldia amb la percepció de la pensió de jubilació i va sol·licitar, de forma expressa, autorització a aquest efecte, que li va ser reconeguda en el seu moment per la entitat gestora.

No obstant això, el tribunal de Catalunya assenyala que no resulta jurídicament vinculant l’errònia actuació inicial de l’INSS a reconèixer un dret que legalment no correspon, i insisteix que això no impedeix la revisió de la resolució administrativa dictada a aquest efecte.

La Sala de lo Social del Tribunal conclou que, tot i haver actuat en tot moment de bona fe i malgrat la inicial autorització pel INSS, ha de declarar indegudament percebuda la prestació de jubilació d´Alcalde flexible aplicada. Això sí, deixa oberta la porta a que el Alcalde pugui exercitar les oportunes accions legals.

L’Abonament de sous als Alcaldes-funcionaris de la Garrotxa per municipis sòn: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau i Olot.

Mes informació:

El sou, l´atur i la pensió de jubilació de l´Alcalde d´Argelaguer

https://llierca.wordpress.com/2011/07/03/el-sou-l%C2%B4atur-i-la-pensio-de-jubilacio-de-l%C2%B4alcalde-d%C2%B4argelaguer/

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Castellfollit de la Roca evita l’enderroc del nou Ajuntament pagant una indemnització de 175.000 euros dels diners públics de la Diputació de Girona (Xaloc)

Posted by lejarza en 8 marzo, 2014

Castellfollit de la Roca evita l’enderroc del nou Ajuntament pagant una indemnització de 175.000 euros dels diners públics de la Diputació de Girona (Xaloc)

Argelaguer Vall del Llierca/Girona-ACN

La construcció d’un nou ajuntament a Castellfollit de la Roca (Garrotxa) va desencadenar una batalla legal entre el propietari dels terrenys i l’alcalde de CiU-Olot que ja ha viscut diversos assalts i que sembla que enfila la recta final. L’equip de govern portarà a aprovació del ple d’aquest dilluns un conveni entre l’ajuntament i els propietaris per evitar que s’acabi executant la sentència dictada pel jutjat Contenciós Administratiu 1 de Girona l’any 2009, que obligava a enderrocar part de l’edifici perquè no complia la legalitat.

L’ordre del dia del ple de dilluns recull que el punt 3 tractarà sobre la “proposta d’aprovació del conveni Ajuntament-Gusiñer”. Fonts properes als implicats han detallat que, segons aquest conveni, l’ajuntament admet que amb la construcció del nou edifici van privar els propietaris de l’accés a habitatges de la seva propietat perquè van enderrocar l’escala i també reconeix que van ocupar la finca veïna sense tenir permisos de la propietat, provocant així perjudicis en els titulars de les propietats.

Per evitar el compliment de la sentència i l’enderroc de l’edifici, Castellfollit de la Roca es compromet en aquest conveni a cedir una franja de terreny al propietari afectat i a reconstruir l’escala enderrocada. A més, indemnitzarà el propietari amb 175.000 euros per la superfície de 20,41 metres quadrats que ara es queda i per la dificultat d’executar la sentència dictada pel contenciós. Un cop tot plegat estigui fet, tant ajuntament com l´afectat es comprometen a sol·licitar conjuntament al jutjat que doni per executada la sentència.

En paral·lel, el propietari dels terrenys també es compromet a lliurar un escrit de desistiment penal al Jutjat d’instrucció 2 d’Olot, que s’encarrega de la denúncia per expropiació il·legal contra l’alcalde Moisès Coromina de CiU-Olot i la secretària municipal. Si tot surt bé, acabaria finalment una guerra judicial que fa set anys que dura i Castellfollit de la Roca podria enllestir i utilitzar el nou ajuntament.

D’on sortiran aquests diners està en el punt 4 de l’ordre del dia del ple convocat per dilluns: “Proposta de sol·licitud a la Diputació de Girona d’un conveni per al finançament de la indemnització prevista en el conveni Ajuntament-Gusiñer”. L’Ajuntament de Castellfollit de la Roca demanarà a la Diputació de Girona (XALOC) els diners per cobrir la indemnització.

Un cop aprovat el conveni en el ple municipal, l’ajuntament i el propietari tenen deu dies per signar l’acord. Juntament amb la signatura, han d’abonar la meitat de la indemnització. Després, s’obre un període de tres mesos per executar els compromisos. Un cop fets, serà quan lliurin els escrits als respectius jutjats per donar el tema per tancat. Aleshores, el consistori abonarà l’altra meitat de la indemnització per saldar l’afer.

La polèmica per la construcció del nou ajuntament ha viscut diversos episodis i ha arribat a judici tant per la via contenciosa -que va declarar il·legals les obres- com per la via penal. El juny del 2012 al Jutjat penal 2 de Girona va absoldre tant l’alcalde com la secretària municipal, que van anar a judici acusats de falsificar un certificat per aconseguir una subvenció per a la construcció del nou ajuntament. Un mes després, van declarar com a imputats a Olot per expropiació il·legal per l’acusació que ara el propietari dels terrenys es compromet a renunciar.

Posted in Uncategorized | 16 Comments »

Argelaguer subvenció per facilitar l’accés a les noves tecnologies per a l’any 2014

Posted by lejarza en 7 marzo, 2014

Argelaguer subvenció per facilitar l’accés a les noves tecnologies per a l’any 2014

Argelaguer Vall del Llierca

Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 46 – 7 de març de 2014 Núm. 2496

Diputació de Girona

Sistemes i Tecnologies de la Informació

Edicte de publicació dels Annexos I i II de la convocatòria de subvencions als ajuntaments de fins a 30.000 habitants de les comarques gironines per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies, per a l’any 2014.

El dia 28 de febrer es va publicar al BOP núm 41 l’edicte d’aprovació de la convocatòria de subvencions als ajuntaments de fins a 30.000 habitants de les comarques gironines per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies, per a l’any 2014, en el qual s’hi havia d’adjuntar els annexos següents:

ANNEX I

Subvenció als ajuntaments de les comarques gironines de fins a 30.000 habitants per finançar projectes per facilitar l’accés a les noves tecnologies.

MUNICIPI: ARGELAGUER NIF P1701000-J CENS DE POBLACIÓ (INE 2013) 425 import fix 558,53€ import variable segons cens 187,11€ Subvenció final 745,65€

Girona, 3 de març de 2014 Joan Giraut i Cot President

Ajuntament d´Argelaguer  Vall de Llierca - Garrotxa

Ajuntament d´Argelaguer Vall de Llierca – Garrotxa

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Carta al senyor Ferran Adrià

Posted by lejarza en 5 marzo, 2014

Carta al senyor Ferran Adrià

M. José Novés Alonso, Presidenta de l’Associació Amics de Portbou

Benvolgut, li demano que es repensi l’emplaçament previst per al seu projecte: el Parc Natural del Cap de Creus. El nou Bulli es podria construir sobre els fonaments d’algun altre projecte d’aquests que, al llarg de les dècades passades, hem patit aquí a l’Empordà i dels quals queden restes visibles, en un paisatge ple de ferides no cicatritzades.
No veig nobles sentiments en voler manllevar un espai protegit que és de tots i que està per sobre de tots. Aquest és, i hauria de ser, intocable, s’ho maneguin com s’ho maneguin els polítics.
Una persona que estima el seu país, primer de tot respecta el seu paisatge. No manipula, ni que sigui en nom de la humanitat. És tan gran el seu respecte, que sap que qualsevol intervenció és una desgràcia.
No entenc per què vol destruir allò que vol protegir. Per encaixar el seu projecte dins l’espai que vostè admira, primer ha de fer volar pels aires mitja muntanya. Els motius dels polítics els entenc; els de vostè, no.
Quan algú és generós no dóna allò que no li pertany o que li és sobrer; dóna part d’ell mateix, allà on li fa mal, pel bé de l’altri. En el seu cas la generositat podria estar en el fet de desprendre’s de vostè mateix i assumir que el seu nou Bulli, amb tota la filosofia que comporta, mai ha d’estar per sobre del paisatge, aquest que vostè tant admira per ser com és, verge.
L’Associació Amics de Portbou, de la qual sóc la presidenta, dóna total suport a les accions que porti a terme la Iaeden, en defensa del Parc Natural del Cap de Creus.

Posted in Uncategorized | 8 Comments »

XXIV Fira de la quaresma a Tortellà any 2014

Posted by lejarza en 5 marzo, 2014

XXIV Fira de la quaresma a Tortellà any 2014

 

Argelaguer Vall del Llierca/Tortellà

 

Agrícola, artesana, comercial i gastronòmica (1740-1990-2014). El diumenge dia 9 de març.

 

Programa:

 

De 8.30 a 10 h: “Esmorzar del traginer”. Àpat típìc de muntanya:

Pota i tripa, peus de porc, pèsols amb sèpia, embotits, truites,… als establiments de la localitat.

A les 9 h: Inici de l’activitat firal.

– A LA PLAÇA MERCAT: Demostracions artesanes. Exposicions:

Màquines antigues: Ariet (enginy del s. XVIII per a pujar aigua). Màquina de filar cànem (s. XIX). Màquina de fer mitjons (s. XX). Cotxes i motos antigues, gentilesa dels Srs. David Sala i Joan Prujà.

– AL CASAL DE LA GENT GRAN “PONT DEL LLIERCA”:

A les 10.15 h: Inauguració:

EXPOSICIÓ “CARNS I EMBOTITS DE TORTELLÀ: DE LA TRADICIÓ A L’ARTESANIA” FOTOS HISTÒRIQUES DE LA MATANÇA DEL PORC.

Col·laboren: Embotits Picart. Embotits Vilanova

– A L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE TORTELLÂ:

A les 11.00 h: Benedicció de l’escultura de la Mare de Déu de Montserrat, obra de Liberto Nogué. A les 11.15 h: Santa Missa, cantada pel Cor Parroquial.

– A LA SALA D’ACTES:

Presentació de manualitats i treballs patchwork.

– AL CENTRE CÍVIC I SOCIAL: Portes obertes (d’11 a 13 hi de 16 a 17 h)

Visita: Museu, Centre de Recursos per a la Gent Gran i Sala de Lectura.

– AL PARC DE CAN SANTALÓ: Poligaris de Tortellà. Demostració i pràctica de tir

amb arc. “Amb aquests paraigües jo, em mullo” Taller solidari per a nens de 0 a 100 anys

– A LA PLAÇA MERCAT: A les 16.30 h: Sardanes amb la cobla VILA DE LA JONQUERA.

Esglesia de Tortellà (Vall del Llierca) - XXIV Fira de la quaresma a Tortellà any 2014 (by Lejarza)

Esglesia de Tortellà (Vall del Llierca) – XXIV Fira de la quaresma a Tortellà any 2014 (by Lejarza)

Posted in Uncategorized | Leave a Comment »

Construir al cap de Creus

Posted by lejarza en 4 marzo, 2014

Construir al cap de Creus
Albert Soler
La Generalitat assegura que l’edifici que la Fundació El Bulli vol construir, 4.300 metres quadrats en ple parc natural, complirà la llei. El més greu és que és veritat. El govern modificarà la llei perquè es pugui edificar allà on el meu fill tindria problemes judicials si hi construís un castell de sorra. Es farà complir la llei amb la infal·lible fórmula de modificar-la, que és molt més eficaç i menys treballosa que vetllar perquè es compleixi. Inclús suposant que Ferran Adrià tingués ganes d’infringir-la ho tindria molt difícil, ja que el Govern sempre aniria un pas per davant seu, modificant-la per impedir-li-ho.

Estic llegint El regreso de Titmus, de John Mortimer, una sàtira del tatcherisme, època que té moltes semblances amb l’actual govern català, segons es desprèn de les paraules de Titmus: “Mentre jo estigui al capdavant d’aquest ministeri hi haurà molt poques zones prohibides per a l’economia del lliure mercat”. Al llibre, una constructora vol edificar -precisament- en un parc natural. En connivència amb el govern, presenta en públic la recreació d’un projecte “de summa bellesa paisatgística”, una mena de “Camelot del disseny”, inclús es diria veient la recreació virtual, que “capaç de desaparèixer entre els turons i les pinedes perquè no ofengui l’ull crític del més abnegat conservacionista”. No sé si els sona.
Tornant a El Bulli si és que n’havíem marxat, el conseller Vila va parlar de “complicitat” amb el projecte -còmplice és la paraula justa, indubtablement-, i de “projecte de país”, cosa que indica que el govern està preparant la independència: quina millor propaganda per a un nou estat que sortir en les estadístiques com el país on menys delictes es cometen? I quina millor manera d’impedir la comissió de delictes que anar modificant lleis -no només urbanístiques, anem a totes- a mesura que la gent es proposi infringir-les? La llei, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma. A conveniència.

Posted in Uncategorized | 23 Comments »

Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII

Posted by lejarza en 4 marzo, 2014

Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII

 

Argelaguer Vall del Llierca – Besalú

 

Enfront de la vila de Besalú (Garrotxa), prop de la confluència del riu Capellada, que davalla de la part de Beuda, amb el riu Fluvià, hi ha l’església de Sant Martí de Capellada, de tradició romànica, amb una nau i absis i una capella afegida a la part septentrional, que té el campanar de torre quadrada sobre el mur de ponent. Fou bastida al segle XII pels antics canonges augustinians reformats, en substitució de l’església de Sant Martí de Juïnyà.

L’església de Sant Martí de Juïnyà fou cedida l´any 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú, l’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el comte Bernat I (dic Trencaferro ó Tallaferro) i el prior de la canònica de Santa Maria.

En l´any 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria, per tal que la reconstruïssin, mantenint l’advocació a Sant Martí.

El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes. Està formada per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que conserva la cornisa i la finestra de l’edifici original. La porta d’accés es troba en el mur sud i conserva el forrellat de tradició romànica

Ara el Servei de Monuments de la Diputació de Girona ha confirmat la descoberta de pintures decoratives del segle XV i del XVIII a l’interior de l’església s’ha fet un detallat estudi sobre restes pictòriques que ha tret a la llum diferents capes. Són restes fràgils i testimonials i s’estudia la conservació d’una part, s’ha pogut constatar que hi ha almenys quatre capes de diferents períodes. Els que s’han pogut datar amb més precisió han estat els morters i decorats del segle XV i uns altres del segle XVIII. “Són curioses perquè fan com un sòcol vermell amb motius florals mentre que els d’època barroca tenen tons de blaus i grocs”, detalla el cap de Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona Prats (1.

Una de les curiositats d’aquest edifici romànic que el fan especial és que la volta de l’església està feta de calç i guix, un material molt abundant a la zona però que normalment s’utilitzava per a revestir i no pas per ser utilitzat en una estructura.

A mes s’han trobat a Besalú restes de ceràmica ibèrica a Can Bellsolà i restes romanes a prop de diferents indrets del terme: restes d’una vil·la a Can Llandric, una necròpoli a la carretera d’Olot-Argelaguer, i ceràmica diversa a la carretera de Besalú a Figueres, als voltants de l’església de Sant Vicenç i al puig de Santa Maria.

El 2004 es trobaren les restes de l’antiga església de Sant Genís i Sant Miquel que testimonien la primeria del romànic.

El Bisbat de Girona ha recuperat 2 fragments de manuscrits o còdexs procedents de

Besalú, un del monestir de Sant Pere i l’altre del de Santa Maria.

1). Dins dels Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 24 (2013):

BAYONA PRATS, LLUÍS I BUSCATÓ SOMOZA, LLUÍS, Evolució arquitectònica de Sant Martí de Capellada (Besalú): una petita església amb molta història, pp. 15-33.

Garrotxa Sant Martí de Capellada a Besalú

Garrotxa Sant Martí de Capellada a Besalú

Posted in Uncategorized | 4 Comments »

Argelaguer fonts i surgències

Posted by lejarza en 3 marzo, 2014

Argelaguer fonts i surgències

 

Juan R. Lejarza de Cal Music

 

Argelaguer es troba ubicada en una plana rodejada de muntanyes on predominen els materials calcaris i travessada transversalment pel cabalós riu Fluvià. La roca calcària actua com una esponja, absorbint l’aigua que penetra dins el subsòl per ressorgir allà on troba materials impermeables. Aquest és el motiu pel qual una bona part de les fonts del municipi es troben a banda i banda del riu Fluvià. On els sols saturats de la capa freàtica expulsen cap a la superfície les aigües subterrànies d’escorrentia. Just al punt on les vessants i la vall es confonen.

 

Tot el terme municipal és ric en fonts i surgències. La més important és l’aiguaneix del Jonquet, en el rec del Vinyot. L’aigua, ja en temps molt reculat, es va recollir i conduir cap al poble, mitjançant un enginyós canalet de pedra i obra, que la distribuïa per tot el nucli urbà en diversos abeuradors comunicats i era utilitzada per al consum humà, per als animals i per al regadiu. Actualment, el sistema es troba activat pels horts comunitaris que promou l’entitat “Argelaguer en transició”. En un abeurador del carrer Major, hi ha gravada en una pedra la data 1776.

 

Les altres fonts de Argelaguer són:

 

Font de Plandiura: En el clot de la Casica, cabalosa, condicionada el l`any 2006 per la Brigada Jove d´Argelaguer, disposa d’una taula i bancs.

 

Font de can Sisrals: Condicionada el 2006, cabalosa. De temps molt reculat s’hi recull aigua al mas Morató i se n’omple un gros viver, per al regadiu.

 

Font de Morató: Mig perduda. Es troba sota Morató, per la banda del riu Fluvià. Les dones d´Argelaguer hi anaven a rentar la roba a l’hivern, ja que l’aigua no era tan freda com la del riu.

 

Font d’en Bonet: En el torrent Vinyot, prop de la central Elèctrica d`en Bassols, condicionada el 2006.

 

Font dels Morts: En el torrent Vinyot, un centenar de metres més avall de la font d’en Bonet, en el costat esquerre, rajava molt poc, ara es troba seca.

 

Font de la Mata: A prop del riu Fluvià i del mas enrrunat de la Mata al altre costat de la Resclosa.

 

Font de l’horta del Molí: Davant de la central Elèctrica d`en Bassols, a l’altre costat del riu Fluvià. Actualment es troba mig perduda.

 

Font del Turrós: Sota el mas Turrós, a tocar la riera que ve de ca n’Oliveras.

 

Font Puda d`Argelaguer: És una font d’aigües sulfuroses, molt visitada per la gent de Sant Jaume de Llierca, ja que s’hi troba ben propera, a la banda dreta del riu Fluvià, al costat del passallís i carretera que porta al Castell de Montpalau d´Argelaguer i ha la capella de Santa Magdalena d`Argelaguer.

 

Font de la Llumarada: Les seves aigües eren molt apreciades i la gent d’Argelaguer hi anava a fer berenades. Hi havia una taula i bancs de pedra. La riuada de l`any 1932 i una esllavissada de terres la van fer desaparèixer. Es trobava al costat dret del Fluvià, a prop del desguàs de la riera de Turrós.

 

Font de Montpalau: Al costat del casot de can Barranc, al sud-oest de la muntanya de Montpalau d´Argelaguer. És migrada.

 

Font d’en Perecaula: Es trobava prop de la Salida. L’aiguat de 1940 la feu desaparèixer.

 

Font de Juiàs: Es troba a prop de la desembocadura de la riera de Juiàs. És molt migrada, i l’aigua es recull en un bassal. És mig perduda.

 

Font de les Indianes: A la banda esquerra del riu Llierca, al costat de la casa de les Indianes, també coneguda com a Pequín (al bosc de Pequín), atès que a final de l`any 1800 s’hi va construir una petita fàbrica de tints per a l’elaboració d’indianes, teles amb sanefes de colors d’usos variats.

 

Les fonts de la zona muntanyosa són:

 

Font del Mig: Es troba al peu del puig de Pallenc, a prop del terme de Sant Ferriol. És migrada. Allí neix la riera de Rifred ó Riufred, desemboca a Planeses.

 

Font de Coloma: És a tocar del mig perdut casot de Coloma.

 

Font de la Petronilla: A la part superior del clot de ca n’Abulí, sota el Puig del Sucre.

 

Font de ca n’Abulí: Situada en el torrent de ca n’Abulí, pel cim de la presa.

 

Font de les Clotes: Es troba entre el Molí d’en Carlot i el Guilar, camí també anomenat “trencacames”. Molt migrada.

 

Font nova: Es troba en el camí de ca n’Abulí a Fontanals.

 

Font de Grèvol: Es troba en el fons del clot de la Cadavall. Les seves aigües són bones i presenta un bon cabal.

 

Font del Guilar.: Es troba a sota de l’ermita del Guilar, a la banda de solell. És de bella factura amb pedres carejades, brocal i pica, però una mica artificios, atès que es va construir a finals dels anys 1970 i s’hi va portar l’aigua de la font de Grèvol, mitjançant una mànega. Actualment no funciona.

 

Font de ca l’Ornós: A peu de la muntanya del Guilar, a prop del camí vell a l’ermita, font publica.

 

Tal com s’indica al Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat (PALS) d’Argelaguer, Agenda 21 Local és important recuperar i millorar les fonts potenciant la seva funció lúdica i social. És per aquest motiu que es proposa que a quest inventari de fonts formi part del Catàleg de Béns a protegir del municipi.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »

Els moviments en defensa del territori davant el mantra de la competitivitat econòmica

Posted by lejarza en 3 marzo, 2014

Els moviments en defensa del territori davant el mantra de la competitivitat econòmica

Raül Valls

La construcció d’infraestructures a Catalunya, reconegudes moltes d’elles ara per la seva sobredimensió o per ser directament innecessàries, hauria d’obligar a una seriosa autocrítica sobre el passat immediat. També hauria de suposar un reconeixement de les responsabilitats d’una classe empresarial que ha fet valdre els seus interessos, molts cops basats només en el guany immediat. La sensació que moltes obres, sobre tot en infraestructures de mobilitat, s’han construït particularment amb l’afany de ser cobrades per l’empresa adjudicatària, s’ha estès en una societat que ara veu que la factura esdevé excusa perfecte per desmuntar drets socials i polaritzar encara més la societat.

Els moviments socials en defensa del territori i molts d’altres col·lectius socials i polítics, molts actius però dissortadament minoritaris encara, van impugnar projectes en concret pel seu fort impacte ambiental, però també pel model de desenvolupament que els justificava. L’acusació corrent que varen rebre per part del poder era que volien “aturar el país”. L’argument és força simple i també pervers. Aturar-se, restar immòbil, és quelcom estigmatitzat dins una societat acostumada “a anar sempre endavant”. Qui pot i vol frenar el progrés?.

Però aquí rau la pregunta clau: era progrés realment el desplegament de projectes que varem viure sota diferents excuses relacionades amb el re-equilibri territorial, la competitivitat, etc. Sota el “mantra” del reequilibri territorial, al que ningú objecta res quan per exemple fa referència als serveis socials a la comunitat, s’han fet aeroports com l’Alguaireque malgrat estar molt lluny dels Pirineus sembla destinat al trànsit d’esquiadors… Però és l’argument de la “competitivitat” el que resulta més sagnant. Durant anys ens varen repetir que tots els projectes d’infraestructures eren fonamentals per ser competitius davant la resta de territoris (tampoc es deia ni semblava saber realment davant de quins). Invertir en carreteres, aeroports, nous ports, alta velocitat, etc., etc., era garantir la productivitat, llocs de treball pel futur, les nostres pensions, manteniment de l’Estat del Benestar, bla, bla, bla… Doncs bé, ha passat tot el contrari. Tot el projecte de “competitivitat”, basat en la inversió en ciment, que des dels anys 80 s’ha desenvolupat (primer pel govern de CiU i després pel govern catalanista i de “progrés”) no només no ens ha “salvat” del desastre que vivim sinó que deixa una hipoteca de per vida, ja que sembla que ser que ningú va pensar que las infraestructures no només es construeixen sinó que també s’han de mantenir.

Els moviments ecologistes vàrem posar l’accent en l’impacte ambiental i la destroça pel territori, però teníem serioses dificultats per contradir el que al final ha estat la principal falsedat: la bondat “econòmica” del model de país desenvolupat durant aquestes dècades. En una enquesta de 2004 sobre el debat al voltant del túnel de Bracons queda prou reflectit aquest estat del debat. Una majoria considerava un atemptat ecològic la infraestructura, però també era una majoria la que ho considerava un “benefici econòmic”. Contradicció? Està clar que si, però aquesta és també un reflex d’una batalla guanyada a mitges pel moviment en defensa del territori: una majoria social entenia que les grans infraestructures tenien un efecte destructiu sobre el medi ambient però aquesta realitat s’assumia com un mena de “mal menor” davant la necessitat immediata de guanyar “competitivitat econòmica”.

Durant anys els moviments ambientals varen guanyar una gran legitimitat en la defensa dels valors naturals. La població els ha vist com els seus principals garants, però la classe empresarial ha seguit mantenint intacta la seva legitimitat a l’hora de marcar el camí econòmic. Malauradament per una gran majoria els connectors ecològics, les especies endèmiques i els entorns singulars no eren suficient motiu per posar en perill les suposades expectatives de futur treball per als seus fills. Un exemple d’aquesta limitació és la lluita desenvolupada al voltant de l’aeroport de Lleida. Previst inicialment a l’aeròdrom d’Alfès, va acabar a l’Alguaira. El moviment ecologista local va intervenir per “salvar” una timoneda. Ho va aconseguir però ningú va aixecar el crit al cel per denunciar que aquell aeroport era totalment innecessari.

Els mitjans de comunicació també varen alimentar aquesta visió esbiaixada. Donaven molta credibilitat al moviment quan les seves denúncies eren ambientals i es passava per damunt quan el que s’impugnava era el model de desenvolupament que implicava. La idea hegemònica era que el camí de “progrés” era patrimoni de la classe social dominant i que el moviment social només era competent per defensar els ecosistemes afectats. És per això que construït el túnel de Bracons (Garrotxa) el conseller socialista Joaquim Nadal es permetia de manera altiva “felicitar” a l’oposició de Salvem les Valls (moviment d’oposició a aquesta infraestructura entre 1994 i la seva obertura final), doncs segons ell, “havia servit per que les coses es fessin bé”. Certament l’obra va seguir uns criteris més elevats que d’altres. Això va provocar que el preu també fos més elevat. 300 milions d’euros a les butxaques de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Tenint en compte que el trànsit és la meitat del previst en els estudis cost-benefici que es van realitzar per justificar el projecte i que l’ús que està tenint és fonamentalment turístic la inversió no ha esta menyspreable. Clarament Bracons ha estat molt “competitiu”, però sobre tot per FCC i pels interessos socials que empreses com aquesta sustenten.

En aquest sentit es fa urgent un discurs on la preservació d’un entorn saludable i un territori ecològicament equilibrat no sigui vist com un luxe que només es poden permetre les societats riques, sinó com a un element de primer ordre per reconstruir la idea de progrés i fer hegemònic un model de desenvolupament territorial que es correspongui als interessos de la majoria de la població. Assumir els límits del nostre entorn i preservar el planeta, com allò que convé a la majoria de la Humanitat, ha d’estar per damunt dels interessos immediats i especulatius de les grans corporacions empresarials.

Posted in Uncategorized | 2 Comments »