Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

El Greco d’Olot

Posted by lejarza en 24 marzo, 2014


El Greco d’Olot

Narcís-Jordi Aragó Masó
Fa molts anys, el rector de la parròquia de Sant Esteve d’Olot (Garrotxa) em va deixar accedir a una habitació recòndita i obscura i em va mostrar amb gran sigil el quadre original d’El Greco que s’hi guardava envoltat de misteri. Procedia del convent que els caputxins havien abandonat l’any 1835, i representava el Crist amb la creu al coll camí del Calvari. Per protegir l’obra dels lladres, l’havien col·locat darrere d’una reixa matussera de gruixudes barres de ferro i havien tancat l’habitació amb pany i clau.

Vaig contemplar-la, doncs, com a través de la finestra enreixada del calabós del pretori on Jesús acabava de ser assotat i vexat. Curiosament, però, la seva figura no mostrava cap rastre de sang ni de tortura; no semblava una víctima, sinó un vencedor de la mort en la plenitud de la glòria.

Aquesta visió peculiar de la passió de Crist va ser un tema predilecte de Domenikos Theotokópoulos; en va fer diverses versions, que es troben escampades pel món: al Mnac, al Prado, al Metropolitan de Nova York i al Nacional de Buenos Aires. L’historiador de l’art José Camón Aznar n’alaba la humitat lluminosa dels ulls i la sensibilitat de les mans afilades que, més que sostenir-la, semblen abraçar la creu.

Ara, per fi, quan es compleixen quatre -cents anys de la mort del pintor de Creta, Olot ha alliberat la seva obra de la presó de la reixa i l’ha convertit en la peça central del museu de la parròquia, instal·lat en una capella lateral del temple. Amb motiu del quart centenari s’exposen a Toledo obres mestres d’El Greco procedents de París, Londres, Roma, Copenhaguen, Nova York, Washington, Barcelona i Madrid. El Greco d’Olot, però, no es mourà del seu lloc: romandrà com una icona del geni en una terra d’artistes, rodejat de pintors de sants com Panyó, d’escultors de sants com Amadeu i de fabricants de sants com Berga i Vayreda, que també van escampar les seves imatges per tots els racons del món.

Anuncios

3 comentarios to “El Greco d’Olot”

  1. lejarza said

    El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès

    Garrotxa – Olot / Xavier Valeri

    Fa aproximadament uns 10 dies el Greco d’Olot va sortir del museu parroquial de Sant Esteve per ser traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès). Es tracta d’una peça de 95 x 80 centímetres. De la sèrie del Crist amb la creu és una de les poques peces de l’autor a Catalunya. Segons la directora del Centre, Angels Solé, el quadre no tornarà a Olot fins als voltants de Nadal. La causa del desplaçament -segons Solé- és perquè li fan un estudi biològic i una neteja superficial.

    Ha explicat que també preveuen adequar la ubicació a Olot del quadre a les necessitats ambientals per a una bona conservació. Ha definit l’operació de normal en la feina de preservació del centre envers el patrimoni que es conserva als edificis eclesiàctics.

    Mossèn Lluís Solà (rector de la parròquia) ha explicat que arran de la nova ubicació al museu parroquial i al fet que estava tancat hermèticament el quadre es floria de la part de baix.

    La neteja i estudi biològic no és la primera acció de restauració del quadre. Tot i que n’hi han fet diverses, la més recordada és la que va fer el 1986 Josep Maria Xarrié (Barcelona, 1943-2013). Xarrié era el cap dels serveis de restauració de la Generalitat. El 1992 va explicar a Diari de Girona que “està fet amb una finor extraordinària. He estat moltes hores en la restauració”. Va afirmar: “Puc dir que de Grecos n’hi ha de primera i de segona categoria i aquest és de primera”.

    A Olot per miracle

    La presència del quadre de Domenico Tehocopoulos, el Greco (Candia-Creta 1514- Toledo 1614) a Olot està relacionada amb el convent dels Caputxins. El quadre va salvar-se de l’expulsió de l’orde el 1835, perquè va ser guardat per una família. Després va estar sota la tutela de Josep Berga i Boix (La Pinya 1837-Olot 1914). El 1885 els caputxins van tornar, però el quadre va quedar sota la custòdia de Sant Esteve. El 1900 va ser reivindicat pels modernistes Rafel Puget i Miquel Utrillo. Es va salvar del 1936, perquè acabat d’arribar d’una exposició estava embolicat. El 1938, Joaquim Danés (1888-1960) va evitar que fos dut a Barcelona per sempre. Des del 1948, està al museu parroquial de Sant Esteve.

  2. lejarza said

    El Greco, patrimoni català

    Maria Palau

    L’Any Greco ha estat un esdeveniment cultural excepcional. Però el perill que la commemoració del quart centenari de la mort del genial artista, durant tot el 2014, passés de llarg a Barcelona era real. I tan injust que hagués estat perquè va ser des de Catalunya, ara fa més d’un segle, que es va entendre i es va difondre arreu el valor universal del seu llegat.
    Al final, i gràcies a l’esforç de moltíssima gent, El Greco ha estat present a la capital catalana en aquest any tan màgic d’exposicions i activitats en record seu. Ahir al vespre ho van celebrar totes les persones que s’hi han implicat en una festa a la Fundació Francisco Godia, on fins al 2 de febrer encara s’hi pot visitar l’exposició El Greco. La mirada de Rusiñol, que ja voreja els 20.000 visitants des que es va obrir al públic i que, més endavant, amb el suport de l’Obra Social La Caixa, viatjarà a Palma (a l’estiu) i a Saragossa (a la tardor).
    Ahir va ser, a més, la festa de cloenda de l’Any Greco, impulsada i patrocinada per la Fundació Damm, una de les empreses que ha donat una empenta decisiva al programa commemoratiu i, no cal dir-ho, a l’exposició de la Fundació Godia. “Per a nosaltres, era una prioritat que El Greco es pogués veure aquí, a casa nostra”, va emfasitzar el patró director de la Fundació Damm, Ramon Agenjo. El director general de la Fundación El Greco, Jesús Carrobles, no va faltar a la trobada per, justament, “reivindicar” el paper que Catalunya, i en concret l’artista Santiago Rusiñol, va jugar en el rescat d’aquest mestre de la pintura.
    “Aquest projecte era molt important per a la ciutat”, va subratllar la presidenta de la Fundació Godia, Liliana Godia, que va agrair als col·leccionistes catalans, molts dels quals estaven presents a la sala, el seu gest de cedir temporalment per a la mostra els seus valuosos Greco, alguns dels quals, inèdits. En aquest sentit, ha estat clau la generositat d’El Cau Ferrat de Sitges, que tot i que coincidia amb la seva reobertura, ha prestat alguns dels seus tresors artístics, entre els quals, els seus dos Greco tan icònics.

    El Greco d´Olot traslladat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, Sant Cugat del Vallès
    https://llierca.wordpress.com/2014/11/15/el-greco-dolot-traslladat-al-centre-de-restauracio-de-bens-mobles-de-catalunya-a-valldoreix-sant-cugat-del-valles/

  3. lejarza said

    La joia d´Olot

    T’expliquem la història del quadre «Crist abraçat a la creu», d´El Greco, exposat al museu de l´església de Sant Esteve d´Olot,

    14.02.2015

    El quadre «Crist abraçat a la creu» d´El Greco ja torna a ocupar el seu lloc de privilegi al museu parroquial de l´església de Sant Esteve d´Olot, després d´haver estat objecte d´un estudi biològic i d´un procés de neteja superficial al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix; el Dominical d’aquesta setmana explica la història d’aquest quadre. El Dominical inclou també un reportatge sobre els personatges relacionats amb el franquisme que passaven les vacances al xalet La Perica de Tamariu, i una entrevista amb el jesuïta José María Martín Patino, que va ser testimoni i protagonista de la Transició, i que als seus gairebé 90 anys no té péls a la llengua a l’hora de parlar de temes i personatges diversos.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: