Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Qüestionat el manteniment del partit judicial d´Olot a la comarca de la Garrotxa

Posted by lejarza en 12 marzo, 2014


Qüestionat el manteniment del partit judicial d´Olot a la comarca de la Garrotxa

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

El dia 3 de maig de l´any 2013 el ple del “Consell General del Poder Judicial” (CGPJ) va aprovar un document de bases per a una nova demarcació judicial que planteja, una desaparició dràstica de partits judicials, entre ells el d´Olot a la nostra comarca de la Garrotxa. Aquell estudi es va enviar a les sales de govern dels Tribunals Superiors de Justícia, perquè hi fessin observacions.

Aquesta proposta ja ignorava l’impacte real que té l’existència del partit judicial per a cada territori i la mateixa tradició històrica en què sovint es fonamenta, i va generar alarma i preocupació en diverses poblacions, també a Olot, i comarques senceres, que veien qüestionat el manteniment dels partits judicials que hi tenen seu.

Entre altres qüestions, són evidents les conseqüències negatives per a la prestació de la justícia de proximitat que això podia comportar, i també la vulneració competencial i d’autonomia que suposa respecte l’article 107.1 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (EAC), ja que la proposta sobre demarcació i planta judicial correspon, pel que fa al país, al Govern de la Generalitat de Catalunya, i la seva aprovació s’ha de portar a efecte mitjançant una llei de les Corts Generals d´Espanya. A més la determinació de la capital de cada partit judicial, d´Olot en nostre cas, s’ha de fer per llei del Parlament de Catalunya ( art. 107.3 EAC, art. 35.6 LOPJ).

Els darrers mesos el Ministeri de Justícia ha anat anunciant que s’abordaria una revisió de la normativa de l’organització judicial. De fet, ja s’han fets públiques sengles propostes de text articulat d’una nova Llei Orgànica del Poder Judicial i d’una nova Llei de Demarcació i Planta Judicial, que el mateix Ministre de Justícia ha presentat davant la corresponent Comissió del Congrés dels Diputats.

Aquestes propostes dissenyen una nova estructura judicial d’àmbit provincial (Girona) que comporta la desaparició dels jutjats de pau dels Ajuntaments de la Garrotxa: Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau i el propi d´Olot, i dels jutjats de primera instància i instrucció, així com la supressió dels actuals partits judicials. Amb el nou model es crearia un únic tribunal d’instància a cada província, que inclouria tots els ordres jurisdiccionals: civil, penal, contenciós-administratiu i social. Els actuals edificis judicials distribuïts pel territori podrien esdevenir, en alguns casos, simples delegacions del corresponent tribunal d’instància d’àmbit provincial.

Atès que és evident la conveniència de l’avaluació de la prestació dels serveis públics. Pot ser necessària una revisió del manteniment dels actuals 49 partits judicials en què està dividida Catalunya. Però una supressió total d’aquesta distribució sense un anàlisi acurat, i amb un sistema de centralització tan intens no és la solució idònia. Una possible alternativa al model de centralització a Girona, que promou el ministeri espanyol, passaria per l’aprofundiment de la proximitat, o fins i tot, la creació d’una nova tipologia de “Jutjats de Proximitat”, com els que existeixen en altres països, com ara França o Itàlia, distribuïts pel territori segons criteris objectius i amb un funcionament més flexible que el dels actuals jutjats de primera instància.

Seria convenient aprofitar el coneixement i proximitat que suposa per als governs, també per als locals, la figura del Jutge/ssa de pau, i en particular, la Agrupació de Secretàries de jutjats de pau a Sant Joan Les Fonts que s’ha promogut en els darrers anys.

Anuncios

Una respuesta to “Qüestionat el manteniment del partit judicial d´Olot a la comarca de la Garrotxa”

  1. lejarza said

    ADÉU AL PARTIT JUDICIAL I AL JUTGE DE PAU

    FERNANDO LACABA SÁNCHEZ

    Tenir un jutjat prop de casa s’acabarà.
    Ja és una realitat l’aprovació per part del Govern de l’avantprojecte de reforma de la Llei del Poder Judicial. El ministre de Justícia té el vistiplau per eliminar els partits judicials actuals i gairebé 7.900 jutjats de pau que treballen actualment a Espanya. L’excusa donada pel Govern és: “Una Justícia del segle XXI en la qual prevalgui la professionalització dels seus membres”. Es tracta d’una reforma clau que redefineix el mapa judicial i que, confirmant els temors que des de fa més d’un any venien mostrant els professionals del dret, realitza una clara aposta pel criteri provincial. El text al qual acaba de donar llum verd el Govern, que comporta la desaparició del model de partits judicials tal com es coneix en l’actualitat, suposa la creació de tribunals d’instància amb circumscripció provincial i amb seu oficial a la capital.
    La reforma també suposa la desaparició dels actuals partits judicials i la introducció del Tribunal Provincial d’Instància (TPI), una nova figura que centralitzarà a les capitals de cada província els òrgans judicials, en detriment dels Partits Judicials.
    La reforma implica que Figueres i Blanes quedaran com a seus desplaçades de la demarcació provincial que tindrà la seva seu de capçalera principal a Girona, perdent les dues capitals de comarca els seus partits judicials i el mateix succeeix amb Santa Coloma de Farners, Olot i Sant Feliu de Guíxols malgrat la seva dimensió. Aquestes capitals de comarca deixaran de tenir el pes específic judicial, perdent el seu Deganat per centralitzar-se a Girona capital, on hi haurà el president del Tribunal. En definitiva, es tracta d’un model similar al de les actuals audiències provincials amb seccions desplaçades.
    Per al Ministeri, els partits judicials eren propis del segle XIX quan “els transports i les comunicacions eren difícils i, per tant, convenia una presència territorial difusa de la judicatura”, segons s’explica en l’exposició de motius de l’avantprojecte. No obstant això, és un avanç per al ministre que la Justícia es concentri a les capitals.
    La Llei Orgànica del Poder Judicial, si tira endavant en els termes de l’avantprojecte, suposa també la fi dels jutges de pau. Gallardón vol fomentar “la professionalització” de la carrera judicial. Els jutjats de pau es mantindran, assumint “tasques de suport i accés al Registre Civil”. Girona té en l’actualitat 164 Jutjats de Pau servits per jutges llecs, que poden veure suprimida la seva seu judicial i les seves competències.
    Segons el text legal de la reforma, aquest objectiu ha de passar necessàriament per l’eliminació de la figura dels jutges de pau, persones que no són llicenciades en Dret i que desenvolupen la seva tasca en els nuclis rurals. Segons el projecte, desapareixen els jutges, però no els jutjats de pau, que assumiran tasques de suport i accés al Registre Civil. Això significa que hauran de desaparèixer tots els jutjats que existeixen actualment als pobles, cosa que obligarà els ciutadans a desplaçar-se a la capital de la seva província sempre que hagin d’acudir davant la Justícia. A més, per fer aquesta proposta una realitat, s’han de traslladar no només tots els jutges a les capitals, sinó tota l’oficina judicial necessària perquè l’Administració de Justícia funcioni, fet que suposa comptar amb uns edificis i espais que a dia d’avui no existeixen i buscar destinació per a tots els nous edificis judicials construïts per la Generalitat de Catalunya amb diners públics.
    Els jutges de pau coneixen sempre assumptes d’entitat menor. La seva principal tasca és la de mitjançar entre les parts involucrades en una disputa per aconseguir que arribin a un acord i evitar així que l’assumpte acabi als jutjats de Primera Instància. El treball d’aquests jutges suposa, doncs, un estalvi econòmic per als interessats (que no han d’abonar taxes judicials) i un alleugeriment de càrrega de treball per als jutjats.
    A Catalunya existeixen 989 jutjats de pau, 577 jutjats unipersonals i 4 Audiències Provincials. El 2012, l’última dada disponible, aquests jutges van resoldre 59.694 assumptes penals i civils, gairebé 3.000 més que un any abans. I és que la xifra d’assumptes resolts en aquests jutjats no para de créixer des de l’any 2010.
    D’acord amb l’avantprojecte presentat, les funcions dels jutges de pau aniran a parar als tribunals provincials de primera instància o TPI. Aquests òrgans judicials de nou encuny assumirien també les funcions d’alguns tribunals de Primera Instància i Instrucció i part de la funció jutjadora de les Audiències Provincials. Abraçarien, en cada província, tots els àmbits jurisdiccionals. Amb la seva creació, el ministeri diu que pretén acabar amb les desigualtats que es produeixen actualment entre jutjats per les diferents càrregues de treball.
    Aquesta nova organització judicial suposaria, a més, la desaparició dels partits judicials que, segons l’avantprojecte de llei, “tenien sentit en una època com el segle XIX en la qual els transports i les comunicacions eren difícils i convenia una presència territorial difusa”.
    Qualsevol modificació de la planta judicial catalana ha de fer-se amb la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat doncs, segons l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, “les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa podran correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat podrà crear Seccions i Jutjats, per delegació del Govern de l’Estat, en els termes previstos per la Llei Orgànica del Poder Judicial” (art 107.2).
    En aquest sentit, es fa precís impulsar iniciatives polítiques que demandin una reconsideració del Govern respecte de la qüestió per aconseguir la seva rectificació en el llarg procés de tramitació parlamentària que queda per davant amb l’aprovació de les esmenes que corresponguin. L’acostament de l’administració de justícia ha de ser un fet irrenunciable, no sols per principis d’eficàcia i eficiència, sinó per no carregar sobre el ciutadà el deure de traslladar-se a la capital de provincial per resoldre els seus problemes originats en el seu domicili, per no entorpir l’accés de la ciutadania a la Justícia i, en definitiva, a la tutela judicial efectiva.
    Ha d’apostar-se per mantenir els partits judicials existents reclamant una millora de la planta judicial.
    Per completar el cercle, el mes d’agost serà hàbil, avís a navegants per a advocats i procuradors i les seves vacances.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: