Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Carta al senyor Ferran Adrià

Posted by lejarza en 5 marzo, 2014


Carta al senyor Ferran Adrià

M. José Novés Alonso, Presidenta de l’Associació Amics de Portbou

Benvolgut, li demano que es repensi l’emplaçament previst per al seu projecte: el Parc Natural del Cap de Creus. El nou Bulli es podria construir sobre els fonaments d’algun altre projecte d’aquests que, al llarg de les dècades passades, hem patit aquí a l’Empordà i dels quals queden restes visibles, en un paisatge ple de ferides no cicatritzades.
No veig nobles sentiments en voler manllevar un espai protegit que és de tots i que està per sobre de tots. Aquest és, i hauria de ser, intocable, s’ho maneguin com s’ho maneguin els polítics.
Una persona que estima el seu país, primer de tot respecta el seu paisatge. No manipula, ni que sigui en nom de la humanitat. És tan gran el seu respecte, que sap que qualsevol intervenció és una desgràcia.
No entenc per què vol destruir allò que vol protegir. Per encaixar el seu projecte dins l’espai que vostè admira, primer ha de fer volar pels aires mitja muntanya. Els motius dels polítics els entenc; els de vostè, no.
Quan algú és generós no dóna allò que no li pertany o que li és sobrer; dóna part d’ell mateix, allà on li fa mal, pel bé de l’altri. En el seu cas la generositat podria estar en el fet de desprendre’s de vostè mateix i assumir que el seu nou Bulli, amb tota la filosofia que comporta, mai ha d’estar per sobre del paisatge, aquest que vostè tant admira per ser com és, verge.
L’Associació Amics de Portbou, de la qual sóc la presidenta, dóna total suport a les accions que porti a terme la Iaeden, en defensa del Parc Natural del Cap de Creus.

Anuncios

8 comentarios to “Carta al senyor Ferran Adrià”

  1. lejarza said

    Construir al cap de Creus
    Albert Soler
    La Generalitat assegura que l’edifici que la Fundació El Bulli vol construir, 4.300 metres quadrats en ple parc natural, complirà la llei. El més greu és que és veritat. El govern modificarà la llei perquè es pugui edificar allà on el meu fill tindria problemes judicials si hi construís un castell de sorra. Es farà complir la llei amb la infal·lible fórmula de modificar-la, que és molt més eficaç i menys treballosa que vetllar perquè es compleixi. Inclús suposant que Ferran Adrià tingués ganes d’infringir-la ho tindria molt difícil, ja que el Govern sempre aniria un pas per davant seu, modificant-la per impedir-li-ho.

    Estic llegint El regreso de Titmus, de John Mortimer, una sàtira del tatcherisme, època que té moltes semblances amb l’actual govern català, segons es desprèn de les paraules de Titmus: “Mentre jo estigui al capdavant d’aquest ministeri hi haurà molt poques zones prohibides per a l’economia del lliure mercat”. Al llibre, una constructora vol edificar -precisament- en un parc natural. En connivència amb el govern, presenta en públic la recreació d’un projecte “de summa bellesa paisatgística”, una mena de “Camelot del disseny”, inclús es diria veient la recreació virtual, que “capaç de desaparèixer entre els turons i les pinedes perquè no ofengui l’ull crític del més abnegat conservacionista”. No sé si els sona.
    Tornant a El Bulli si és que n’havíem marxat, el conseller Vila va parlar de “complicitat” amb el projecte -còmplice és la paraula justa, indubtablement-, i de “projecte de país”, cosa que indica que el govern està preparant la independència: quina millor propaganda per a un nou estat que sortir en les estadístiques com el país on menys delictes es cometen? I quina millor manera d’impedir la comissió de delictes que anar modificant lleis -no només urbanístiques, anem a totes- a mesura que la gent es proposi infringir-les? La llei, com l’energia, ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma. A conveniència.

  2. lejarza said

    Ferran Adrià: «Si no som capaços que hi hagi consens és que el país va molt malament»

    El xef es reuneix aquesta tarda amb els ecologistes per convèncer-los que l’edifici de la fundació tindrà “impacte 0”

    18.03.2014

    El xef Ferran Adrià ha presentat aquest migdia el projecte del BulliFoundation a Girona, on ha defensat que vol que “tothom surti a la foto”. “Si no som capaços que hi hagi consens és que el país va molt malament”, ha manifestat Adrià, en referència a les crítiques que grups ecologistes han vessat sobre el projecte. De fet, aquesta tarda està previst que l’equip redactor i el mateix Adrià es reuneixen amb l’IAEDEN-Salvem l’Empordà per explicar-los els detalls del nou edifici que s’ha de construir -pràcticament tot soterrat i camuflat per bancals- a la Cala Montjoi. “L’impacte serà 0 i vull que els ecologistes n’estiguin orgullosos i l’expliquin als seus col·legues de tot el món”, ha defensat.

  3. lejarza said

    Bullint per El Bulli

    11/08/14 – NÚRIA ESPONELLÀ

    Miraré d’anar al gra sobre una qüestió que ara mateix crema. El dia que ens van presentar el projecte d’El Bulli Foundation al Museu Dalí de Figueres, fa aproximadament dos anys, em va semblar que assistíem al primer bateig d’una idea innovadora, a l’estil de FERRAN Adrià. Poc després, el gran Adrià, que és un bon mestre de cerimònia, feia públic el projecte a la metròpoli barcelonina, en una mise en scène que va comptar amb la litúrgia corresponent, el suport polític del conseller Santi Vila i l’entusiasme general. Però la idea d’El Bulli Foundation, que molts aplaudim en si mateixa, genera un dubte important: cal construir-lo en un espai inclòs dins el Parc Natural del Cap de Creus i qualificat, PER tant, com a paratge natural d’interès nacional? És una pregunta llarga, menys que la del senyor Iceta, però que també porta cua.
    El terreny de Cala Montjoi no es pot equiparar al de Barcelona World, i les autoritats estan obligades a salvaguardar-lo. Des de fa temps, estem acostumats a veure com fan vestits a mida per a algunes empreses privades i, en el cas del nou Bulli, volen tramitar una llei que faciliti la construcció del projecte. Per més que l’edifici s’integri a l’entorn, hi ha un problema pendent de resolució, que és l’accés a la fundació. Al principi parlaven de grups sostenibles de visitants; Ferran Adrià va deixar clar, claríssim, que no volia milers de persones ni autobusos desfilant per cala Montjoi, sinó que tenia pensat d’establir uns horaris d’accés controlat, segons la temporada. Va parlar també de visites de nit. És possible això? Fa poc, els mateixos promotors donaven per segur que la xifra de visitants podria oscil·lar entre els 956 i els 1.912 diaris –CITO dades aproximades. Això implica un 79% de desplaçaments en vehicles privats, cotxes o motos. Què hauria passat amb Portlligat si Dalí hagués construït el museu a la seva casa? Les estimacions de visitants que ara es preveuen no es van anunciar abans, almenys jo no les vaig sentir.
    Acabo d’arribar de Núria, on he passat uns dies, i la sensació és que si la vall d’Annuria s’ha conservat bé és gràcies al fet que l’únic accés possible és el cremallera o bé el camí de muntanya. Als anys 60, Fraga Iribarne hi va voler construir una carretera que es va INICIAR a Fontalba i que, sortosament, no es va acabar.
    Les reticències inicials respecte a com s’hauria de CONTROLAR l’afluència de públic a la nova fundació han provocat una petició de defensa de l’espai natural afectat, per part de particulars i d’organitzacions ecologistes. Proposen una altra ubicació que podria ser Roses. Per convèncer els més reticents, Ferran Adrià va fer públic en el seu MOMENT que, al final, aquest projecte finançat amb capital privat seria transferit en donació al país i convertit en bé públic.
    En un moment en què passa exactament el contrari, és a dir, els béns públics es privatitzen i els bancs privats s’han subvencionat amb diners dels contribuents –cada cop més empobrits–, aquest anunci resulta gairebé revolucionari. Però qualsevol promesa no escombra la qüestió de fons, que és prioritària, i que representa el principal escull per a un projecte que seria magnífic en qualsevol altre espai. L’afluència de gent és un tema clau, trec la lupa, és clar que més visitants equivalen a un impacte ambiental molt gran, i aquest és un fet que pesa com una espasa de Dàmocles sobre el cap d’aquest projecte.

  4. lejarza said

    Respecte per la Terra

    M. Àngels Pagès Calvet

    No està clar com acabarà el nou complex ElBulli Foundation. Tot i les protestes per part d’organitzacions ecologistes i particulars que han signat en contra, de ben segur que tindrà més pes l’interès econòmic que no la defensa del medi ambient i dels valors naturals.
    Caldria valorar que cala Montjoi es troba dins un espai protegit, un lloc emblemàtic del nostre litoral i del patrimoni natural del país, un llegat que ha de quedar sense malmetre’l per a les futures generacions. Que el Parlament faci una llei exprés perquè es pugui ampliar l’antic restaurant és vulnerar els principis generals d’un estat de dret, segons els quals les lleis han d’aplicar-se per igual a tota la població.
    Un projecte tan important per si mateix, ho seguiria essent fora del Parc, la comarca de l’Alt Empordà té prou espai on poder ubicar-lo. La Terra es mereix el nostre respecte, hem de cuidar-la en lloc d’explotar-la sense mesura. Està a la nostra disposició per gaudir de la seva bellesa i que tothom hi pugui viure amb dignitat.

  5. lejarza said

    Dedicat a Ferran Adrià

    Roser Frigola i Macià

    Hi ha dies, més aviat pocs, que una notícia matinera t´alegra la vi­da. Avui n´és un. «El Bulli no es farà». Almenys de moment. És aquesta la notícia.

    -I a tu què t´hi va?

    -Doncs que tot i no saber-ne res del que es «cou» en aquesta decisió, m´ha fet veure que hi ha esperança; que és de savis rectificar, i, Ferran Adrià ho ha fet; que és de valents complir els compromisos i Ferran Adrià havia dit que si no hi havia consens, no es faria; que és honrat no usar els privilegis en benefici propi, tot i que Ferran Adrià havia de ser generós amb els seus drets; que és honrós no cercar pretextos per aconseguir beneficis i Ferran Adrià hi ha renunciat; que el respecte per la bellesa sol mostrar bellesa interior i que l´ètica conservacionista aplicada a la natura, és imprescindible i Ferran Adrià en té; que haver retirat el projecte farà que d´altres es repen­sin si tenen dret a abusar del territori; que avui molta gent sentirà pau interior i ho deurà a Ferran Adrià; que Ferran Adrià tindrà la força moral de l´exemple; que un dia, contemplant amb serenor l´àmbit salvaguardat, Ferran Adrià podrà dir-se: «estava en les meves mans i ho vaig fer»; que Ferran Adrià i el seu projecte tenen prou vigor i capacitat per potenciar-se on vulguin i no cal haver-se d´allunyar de casa nostra si vol seguir enaltint la terra, l´ofici i ell mateix. Li ho desitjo de tot cor tot dient-li que Catalunya necessita, més que mai, persones pulcres amb gestos com el d´en Ferran Adrià. Gràcies de tot cor pel bon dia que m´ha propiciat.

  6. lejarza said

    desconstruint

    ALBERT SOLER ALBERTSOLER1@HOTMAIL.COM

    Suposo que la presència de Ferran Adrià al documental sobre Cruyff era en concepte de constructor, la seva actual ocupació. En lloc de Núñez, que està passant una temporada a la trena, van cridar Adrià, que apunta maneres i també és culé. Hauria pogut aprofitar per aprendre alguna cosa de Cruyff, que també va crear una fundació, però sense que li haguessin de canviar cap llei per poder construir en lloc prohibit. I per ajudar nens disminuïts i sense recursos, no per a més glòria del seu ego, com l’excuiner.
    L’origen del problema és considerar Ferran Adrià un artista. A algú amb ego superlatiu no se li pot fer aquesta broma, perquè s’ho creu i després a veure qui és el guapo que el desenganya. D’artista passa a creure’s geni, i d’aquí a idear projectes en llocs impensables amb el convenciment que hi haurà un poder polític pusil·lànime que li dirà que sí. Si aquest hi és -que hi és- ja tenim el problema. I dic tenim perquè la recent marxa enrere és més falsa que un euro de fusta, simple estratègia perquè polítics i empresaris li vagin al darrere. Els egos gegantins són així.
    Ferran Adrià va ser cuiner un dia, diuen alguns que bon cuiner, com jo vaig ser bon tarotista i no pretenc tracte de privilegi. Si es considera artista un cuiner, s’hi ha de considerar tothom que faci bé la feina, des dels dentistes fins a les senyoretes de companyia.
    Donava de menjar a quatre esnobs que van pregonar urbi et orbi la seva genialitat, però la paraula d’un esnob és poc de fiar, perquè busca reforçar el seu esnobisme: “El cuiner del Bulli és un geni i jo hi he menjat”. Tothom pot contrastar el talent d’un escriptor, un escultor, un cantant… però el d’un cuiner només el coneix qui tasta el plat. Si un autor escrivís un poema, el llegissin només deu privilegiats i ens volguessin fer creure que som davant d’un nou Shakespeare pensaríem, amb raó, que ens aixequen la camisa. És el que ens han fet amb Ferran Adrià. Cosa que em relliscaria si es limités als fogons i deixés en pau els parcs naturals. Però l’ego no l’hi permet.

  7. lejarza said

    La CUP critica que el Patronat de Turisme de Girona gastés 12.000 euros en una maqueta del BulliFoundation

    La CUP ha criticat que el Patronat de Turisme de Girona gastés 12.221 euros per pagar una maqueta sobre el projecte del BulliFoundation, malgrat ser una iniciativa privada. Aquesta maqueta es va exposar al Palau Robert de Barcelona durant l’estiu del 2014 en el marc d’una mostra per donar a conèixer el projecte del xef Ferran Adrià. Des de l’organisme autònom de la Diputació de Girona han reconegut la despesa però han assegurat que van decidir pagar la maqueta perquè el projecte del BulliFoundation és de “país” i perquè Adrià és “ambaixador de la destinació”. A més, remarquen que no va caldre fer concurs públic perquè l’import era inferior a 18.000 euros i apunten que la maqueta és propietat del Patronat.

    ACN Girona

  8. lejarza said

    O PARTISANS O ECOLOGISTES

    El columnista d’aquest diari Thomas Spieker ha escrit un nou post en defensa de la BulliFoundation a propòsit de l’advertència del Patronat de Turisme sobre el fet que Ferran Adrià està en procés de desconstruir el projecte. Spieker n’ha estat un dels grans defensors.
    Observo que totes les respostes que ha rebut el post d’en Thomas estan plenes de retrets, però no contra el projecte sinó contra el seu origen “elitista”, diu un. “No vaig poder anar-hi amb la meva dona perquè el sistema de reserves era un frau (…)”, li recrimina un altre.
    Sempre he pensat que no hi ha pas tants ecologistes amb arguments a l’Alt Empordà. Quan els constructors sense escrúpols es van acabar de carregar tota la costa no fa pas tants anys, aquests no eren enlloc.
    Sembla ser que entre els molts opositors a la BulliFoundation n’hi ha molts que es van quedar sense taula al Bulli. Un comportament que és més partisà que no pas conservacionista.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: