Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII

Posted by lejarza en 4 marzo, 2014


Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII

 

Argelaguer Vall del Llierca – Besalú

 

Enfront de la vila de Besalú (Garrotxa), prop de la confluència del riu Capellada, que davalla de la part de Beuda, amb el riu Fluvià, hi ha l’església de Sant Martí de Capellada, de tradició romànica, amb una nau i absis i una capella afegida a la part septentrional, que té el campanar de torre quadrada sobre el mur de ponent. Fou bastida al segle XII pels antics canonges augustinians reformats, en substitució de l’església de Sant Martí de Juïnyà.

L’església de Sant Martí de Juïnyà fou cedida l´any 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú, l’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el comte Bernat I (dic Trencaferro ó Tallaferro) i el prior de la canònica de Santa Maria.

En l´any 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria, per tal que la reconstruïssin, mantenint l’advocació a Sant Martí.

El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes. Està formada per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que conserva la cornisa i la finestra de l’edifici original. La porta d’accés es troba en el mur sud i conserva el forrellat de tradició romànica

Ara el Servei de Monuments de la Diputació de Girona ha confirmat la descoberta de pintures decoratives del segle XV i del XVIII a l’interior de l’església s’ha fet un detallat estudi sobre restes pictòriques que ha tret a la llum diferents capes. Són restes fràgils i testimonials i s’estudia la conservació d’una part, s’ha pogut constatar que hi ha almenys quatre capes de diferents períodes. Els que s’han pogut datar amb més precisió han estat els morters i decorats del segle XV i uns altres del segle XVIII. “Són curioses perquè fan com un sòcol vermell amb motius florals mentre que els d’època barroca tenen tons de blaus i grocs”, detalla el cap de Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona Prats (1.

Una de les curiositats d’aquest edifici romànic que el fan especial és que la volta de l’església està feta de calç i guix, un material molt abundant a la zona però que normalment s’utilitzava per a revestir i no pas per ser utilitzat en una estructura.

A mes s’han trobat a Besalú restes de ceràmica ibèrica a Can Bellsolà i restes romanes a prop de diferents indrets del terme: restes d’una vil·la a Can Llandric, una necròpoli a la carretera d’Olot-Argelaguer, i ceràmica diversa a la carretera de Besalú a Figueres, als voltants de l’església de Sant Vicenç i al puig de Santa Maria.

El 2004 es trobaren les restes de l’antiga església de Sant Genís i Sant Miquel que testimonien la primeria del romànic.

El Bisbat de Girona ha recuperat 2 fragments de manuscrits o còdexs procedents de

Besalú, un del monestir de Sant Pere i l’altre del de Santa Maria.

1). Dins dels Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 24 (2013):

BAYONA PRATS, LLUÍS I BUSCATÓ SOMOZA, LLUÍS, Evolució arquitectònica de Sant Martí de Capellada (Besalú): una petita església amb molta història, pp. 15-33.

Garrotxa Sant Martí de Capellada a Besalú

Garrotxa Sant Martí de Capellada a Besalú

Anuncios

4 comentarios to “Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII”

  1. lejarza said

    Les pintures de Besalú
    Jordi Pausas, París (França)
    Les pintures més antigues de les quals ha quedat testimoni corresponen al Paleolític (Altamira i Lescaux), les quals encara avui són admirades com autèntiques obres d’art, mentre que les corresponents al període Neolític -bàsicament de grafismes abstractes inextricables-, passen sense pena ni glòria i per aquesta causa gairebé mai són citades pels historiadors de l’art.
    És per això que les pintures del segle XV i del XVIII acabades de descobrir a l’interior a l’església de Sant Martí de la Capella, a Besalú, en ser de caràcter merament decoratiu i abstracte, únicament es considera conservar-ne algunes zones testimonials, mentre que si haguessin estat emplenades d’escenes historiades de caràcter figuratiu possiblement s’haurien conservat en la seva totalitat. Entre l’art figuratiu i l’abstracte hi ha un abisme…

  2. lejarza said

    La Generalitat licita la millora del pont de la C-66 a Besalú

    Un cop estigui acabada l’obra, valorada en 1,4 milions, passarà a titularitat del municipi

    18.05.2015

    BESALÚ | ACN/DDG El Departament de Territori i Sostenibilitat ha obert la licitació de les obres de rehabilitació i millora del pont sobre el riu Fluvià de la travessera de la C-66 a l’entrada del nucli urbà de Besalú per Banyoles. Els treballs tenen un pressupost d’1,4 milions d’euros i es preveu que comencin aquest estiu. En principi les obres contemplen la rehabilitació dels arcs del viaducte, el reforç dels fonaments, la redifinició de la calçada per millorar la seguretat dels vehicles i dels vianants i canviar el tauler actual per un de nou. Canviar el tauler permetrà tornar a configurar els carrils i les voreres de la via.
    Els treballs tenen previst millorar la travessera actual, que té uns 210 metres de longitud. D’una banda es rehabilitaran els arcs del viaducte i es reforçaran els fonaments. Se substituirà el tauler actual per un de nou amb una calçada per a vehicles de 6,5 metres i una vorera al costat esquerre amb una amplada d’1,5 metres. Actualment, la travessera compta amb dues voreres de 80 centímetres cadascuna. Es col·locaran noves barreres de seguretat, integrades en l’entorn, i s’adequarà la senyalització.
    El departament de Territori ha informat que el projecte permetrà millorar la calçada i garantir un bon estat de conservació del pont, millorant la seguretat dels vehicles i dels vianants que hi passin. Es tracta d’un recorregut que és usat per vianants que han baixat als estacionaments del pont vell i es dirigeixen al nucli urbà o a la zona de Sant Martí de Capellada a través de la carretera. Ara, el pas que tenen és molt estret.

    Canvi de titularitat
    Segons ha explicat l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó (CiU), les obres de del pont van lligades a un conveni entre Territori i Sostenibilitat i l’Ajuntament de Besalú. L’acord estableix que a finals d’any i acabades les obres, el tram de la C-66 que passa pel terme de Besalú passarà a ser de titularitat municipal.
    Ha explicat que és el mateix acord que Territori i Sostenibilitat – fa dos anys- va establir amb l’Ajuntament de Sant Ferriol. L’acord de fa dos anys va establir que la part de la C-66 que es desvia de l’entrada de l’autovia en direcció a Besalú pel costat dels nou polígon i abans d’arribar al pont passés a ser titularitat de l’Ajuntament de Sant Ferriol.
    Llavors, Territori i Sostenibilitat no va poder traspassar el tram de la C-66 corresponent a Besalú per què estava condicionat pel pont. Respecte al pont, Guinó ha explicat que tot i no representar cap perill està molt deteriorat. Ha recordat que fa uns 6 anys van haver de reparar les baranes laterals.
    El pont en futura reparació va ser dibuixat per enginyers militars, per la qual cosa – segons Guinó- no n’hi ha cap testimoni a l’arxiu municipal. En el seu dia, el van elevar sobre les restes d’un pont anterior que va ser dinamitat i en conseqüència destruït del tot en els dies de la reculada de la Guerra Civil.
    Guinó ha recordat que en el seu mandat s’hauran reparat 3 ponts i instal·lat un de nou. El nou el van col·locar sobre l’A-26 al 2013. Els altres són el de la N-260 en direcció a Figueres que va ser reparat pel Ministeri de Foment, el pont vell que va ser reformat per l’Ajuntament i la Generalitat i ara tocarà al de la C-66.
    Respecte a la millora del pont de la C-66, Guinó ha explicat que l’Ajuntament no preveu cap actuació al seu voltant. Perquè -ha dit-, ja estan fetes”.
    Ha indicat que en el seu dia l’Ajuntament ja va millorar l’enllumenat, va crear aparcaments i com a única intervenció preveu la construcció d’una escala a la zona de Sant Martí de Capellada.

  3. lejarza said

    Besalú dedicarà Sant Martí de Capellada a activitats culturals

    L’església ha estat sotmesa a accions de rehabilitació en els darrers anys

    06.01.2016

    BESALÚ | DDG L’Ajuntament de Besalú convertirà l’església de Sant Martí de Capellada en un centre cultural. «Per exposicions», va concretar ahir Lluís Guinó, alcalde de Besalú per CiU. Per fer-ho, el darrer ple va aprovar el projecte de restauració. Guinó va explicar que han pogut fer el canvi d’usos gràcies a un conveni amb el Bisbat de Girona. Segons ell, fa uns 50 anys que no es fa culte al temple i, en conseqüència, es deteriora molt.
    L’acord va possibilitar l’inici d’activitats de restauració per part de l’Ajuntament de Besalú. Van reparar murs i escales exteriors. El més espectacular va ser a l’interior, on van trobar restes pictòriques del segle XV i del segle XVIII. Es tractava de pintures en situació de fragilitat que han pogut ser salvades gràcies a l’estudi i l’activitat Olivier Mayère.

    Es tracta d’un restaurador d’origen provençal que és conegut a la Garrotxa per haver treballat en la restauració del monestir benedictí de Sant Joan les Fonts i en la façana del monestir de Sant Pere de Besalú.

    A part de la recuperació de les pintures, l’església va estar sotmesa a una acció de rehablitació general que va ser finançada per la Diputació de Girona. Bàsicament tenia problemes estructurals importants, a causa de les esquerdes als murs i les nombroses filtracions d’aigua a la coberta. Per evitar mals majors es va decidir fer una intervenció general de canvi de coberta i de reforç de la volta i dels murs per evitar-ne la ruïna i garantir-ne la conservació.

    L’església de Sant Martí de Capellada de Besalú és un petit i quasi oblidat edifici religiós que s’alça a l’entrada de la vila de Besalú, just a la dreta de la carretera que ve de Girona. Aquest indret apareix documentat per primer cop entorn de l’any 1.000 però la seva construcció va arribar cent anys més tard.

    El fet d’estar a tocar de dos rius el converteixen en un indret estratègic però també molt vulnerable. De fet, el segle XV va patir una important inundació per la crescuda del cabal del Fluvià i poc després va patir un enderroc gairebé total per culpa dels terratrèmols que van sacsejar la Garrotxa. Això va obligar a fer-hi nombroses reconstruccions. Al llarg del segle XVIII fou àmpliament reformada, entre altres coses se li va afegir el petit i senzill campanar que la caracteritza. L’església està connectada amb les restes arqueològies de la Devesa.

    La causa de l’existència de Sant Martí de Capellada és que centrava un barri situat fora de la muralla medieval de Besalú. La localitat va tenir una gran importància en el temps del comtat medieval (902-1111), però després de la desaparició del comtat va continuar sent un lloc de gran importància estratègica i comercial. Al segle XII, durant la Croada contra la corona d’Aragó. Felip III de França va intentar prendre Besalú, perquè creien que hi havia Pere el Gran (rei d’Aragó). Tot i fer un setge amb uns 2.000 cavallers i 400 servents, no els va sortir bé.

    Més tard, al segle XIII, Pere III el Cerimoniós hi va fer una convocatòria d’hosts per lluitar contra el comte Joan I d’Empúries.Mort el rei Pere el Cerimoniós i en regnat de Joan I, el comte Joan III d’Armanyac va atacar Catalunya i va tornar a posar Besalú en setge per companyies mercenàries. Berant de Cabrera va defensar Besalú i va evitar que caigués a mans del comte d’Armanyac.

    Tot i els setges, hi havia gent que per la seva condició social vivia fora de les muralles. Perquè poguessin complir amb el culte tenien l’església de Sant Martí de Capellada.

  4. lejarza said

    Besalú té un nou atractiu

    Ramon Estéban – BESALÚ

    La primera impressió que assalta el visitant quan entra a Sant Martí de Capellada és de sorpresa. En contrast amb les pintures murals dels segles XV al XVIII que s’han recuperat i amb les formes barroques de les parets, a la capella hi llueixen ara unes peces artístiques contemporànies, entre les quals destaca sens dubte una figura humana, a escala real i situada al bell mig de la nau. La restauradora Eulàlia Soler, que hi fa de guia els divendres i els caps de setmana, ens condueix pel recinte i per la història de la seva recuperació.
    El temple, d’origen romànic, ha estat rehabilitat arquitectònicament pels tècnics de la Diputació, sota la direcció de Lluís Bayona. No ha estat una feina senzilla, ja que l’edifici estava força deteriorat. Els murs laterals, per exemple, presentaven un desplom; es van detectar diverses esquerdes i es va comprovar que es filtrava aigua a l’interior per la coberta. Mentrestant, a la nau, la mateixa Eulàlia Soler i un altre restaurador, Olivier Mayère, s’han cuidat de fer aflorar els vestigis de la decoració que antigament hi havia a les parets i que durant dècades havia estat amagada sota una capa de calç. Els trossos de pintures més antigues són del segle XV. Cronològicament, les següents ja corresponen al XVI i al XVII, i consisteixen en unes sanefes d’uns tons taronja que, originàriament, devien abastar tot el perímetre de la nau. Contemporanis seus són uns dibuixos fets a l’arcada de sota el cor. Les pintures més modernes són del XVIII, moment en què es van fer les reformes arquitectòniques que van donar l’aspecte actual a la capella. Les pintures que s’han fet aflorar a l’absis acompanyaven un retaule, del qual no se sap res.
    En aquest escenari que evoca el passat, l’artista colombià establert a Besalú Duván López hi ha situat un conjunt escultòric i pictòric que hi contrasta fortament. “Es pretén convidar a la reflexió”, explica Soler. Són pintures a l’oli, impressions digitals i unes escultures de ferro i de metacrilat, en algunes de les quals hi ha símbols que evoquen “totes les religions i, al mateix temps, cap d’elles en concret”. En un quadre s’hi intueix una recreació del Guernica, en una escultura de petit format, el patiment de l’home; unes pintures fetes directament als murs parlen del diàleg entre les persones, i amb l’atraient figura humana del centre de la nau es convida a pensar en la integració de l’ésser humà en el seu ecosistema.
    Aquesta instal·lació permanent serà compatible amb exposicions temporals i altres activitats que es pensa organitzar a la renovada capella. De moment ja s’hi ha fet algun concert de música clàssica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: