Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Els moviments en defensa del territori davant el mantra de la competitivitat econòmica

Posted by lejarza en 3 marzo, 2014


Els moviments en defensa del territori davant el mantra de la competitivitat econòmica

Raül Valls

La construcció d’infraestructures a Catalunya, reconegudes moltes d’elles ara per la seva sobredimensió o per ser directament innecessàries, hauria d’obligar a una seriosa autocrítica sobre el passat immediat. També hauria de suposar un reconeixement de les responsabilitats d’una classe empresarial que ha fet valdre els seus interessos, molts cops basats només en el guany immediat. La sensació que moltes obres, sobre tot en infraestructures de mobilitat, s’han construït particularment amb l’afany de ser cobrades per l’empresa adjudicatària, s’ha estès en una societat que ara veu que la factura esdevé excusa perfecte per desmuntar drets socials i polaritzar encara més la societat.

Els moviments socials en defensa del territori i molts d’altres col·lectius socials i polítics, molts actius però dissortadament minoritaris encara, van impugnar projectes en concret pel seu fort impacte ambiental, però també pel model de desenvolupament que els justificava. L’acusació corrent que varen rebre per part del poder era que volien “aturar el país”. L’argument és força simple i també pervers. Aturar-se, restar immòbil, és quelcom estigmatitzat dins una societat acostumada “a anar sempre endavant”. Qui pot i vol frenar el progrés?.

Però aquí rau la pregunta clau: era progrés realment el desplegament de projectes que varem viure sota diferents excuses relacionades amb el re-equilibri territorial, la competitivitat, etc. Sota el “mantra” del reequilibri territorial, al que ningú objecta res quan per exemple fa referència als serveis socials a la comunitat, s’han fet aeroports com l’Alguaireque malgrat estar molt lluny dels Pirineus sembla destinat al trànsit d’esquiadors… Però és l’argument de la “competitivitat” el que resulta més sagnant. Durant anys ens varen repetir que tots els projectes d’infraestructures eren fonamentals per ser competitius davant la resta de territoris (tampoc es deia ni semblava saber realment davant de quins). Invertir en carreteres, aeroports, nous ports, alta velocitat, etc., etc., era garantir la productivitat, llocs de treball pel futur, les nostres pensions, manteniment de l’Estat del Benestar, bla, bla, bla… Doncs bé, ha passat tot el contrari. Tot el projecte de “competitivitat”, basat en la inversió en ciment, que des dels anys 80 s’ha desenvolupat (primer pel govern de CiU i després pel govern catalanista i de “progrés”) no només no ens ha “salvat” del desastre que vivim sinó que deixa una hipoteca de per vida, ja que sembla que ser que ningú va pensar que las infraestructures no només es construeixen sinó que també s’han de mantenir.

Els moviments ecologistes vàrem posar l’accent en l’impacte ambiental i la destroça pel territori, però teníem serioses dificultats per contradir el que al final ha estat la principal falsedat: la bondat “econòmica” del model de país desenvolupat durant aquestes dècades. En una enquesta de 2004 sobre el debat al voltant del túnel de Bracons queda prou reflectit aquest estat del debat. Una majoria considerava un atemptat ecològic la infraestructura, però també era una majoria la que ho considerava un “benefici econòmic”. Contradicció? Està clar que si, però aquesta és també un reflex d’una batalla guanyada a mitges pel moviment en defensa del territori: una majoria social entenia que les grans infraestructures tenien un efecte destructiu sobre el medi ambient però aquesta realitat s’assumia com un mena de “mal menor” davant la necessitat immediata de guanyar “competitivitat econòmica”.

Durant anys els moviments ambientals varen guanyar una gran legitimitat en la defensa dels valors naturals. La població els ha vist com els seus principals garants, però la classe empresarial ha seguit mantenint intacta la seva legitimitat a l’hora de marcar el camí econòmic. Malauradament per una gran majoria els connectors ecològics, les especies endèmiques i els entorns singulars no eren suficient motiu per posar en perill les suposades expectatives de futur treball per als seus fills. Un exemple d’aquesta limitació és la lluita desenvolupada al voltant de l’aeroport de Lleida. Previst inicialment a l’aeròdrom d’Alfès, va acabar a l’Alguaira. El moviment ecologista local va intervenir per “salvar” una timoneda. Ho va aconseguir però ningú va aixecar el crit al cel per denunciar que aquell aeroport era totalment innecessari.

Els mitjans de comunicació també varen alimentar aquesta visió esbiaixada. Donaven molta credibilitat al moviment quan les seves denúncies eren ambientals i es passava per damunt quan el que s’impugnava era el model de desenvolupament que implicava. La idea hegemònica era que el camí de “progrés” era patrimoni de la classe social dominant i que el moviment social només era competent per defensar els ecosistemes afectats. És per això que construït el túnel de Bracons (Garrotxa) el conseller socialista Joaquim Nadal es permetia de manera altiva “felicitar” a l’oposició de Salvem les Valls (moviment d’oposició a aquesta infraestructura entre 1994 i la seva obertura final), doncs segons ell, “havia servit per que les coses es fessin bé”. Certament l’obra va seguir uns criteris més elevats que d’altres. Això va provocar que el preu també fos més elevat. 300 milions d’euros a les butxaques de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Tenint en compte que el trànsit és la meitat del previst en els estudis cost-benefici que es van realitzar per justificar el projecte i que l’ús que està tenint és fonamentalment turístic la inversió no ha esta menyspreable. Clarament Bracons ha estat molt “competitiu”, però sobre tot per FCC i pels interessos socials que empreses com aquesta sustenten.

En aquest sentit es fa urgent un discurs on la preservació d’un entorn saludable i un territori ecològicament equilibrat no sigui vist com un luxe que només es poden permetre les societats riques, sinó com a un element de primer ordre per reconstruir la idea de progrés i fer hegemònic un model de desenvolupament territorial que es correspongui als interessos de la majoria de la població. Assumir els límits del nostre entorn i preservar el planeta, com allò que convé a la majoria de la Humanitat, ha d’estar per damunt dels interessos immediats i especulatius de les grans corporacions empresarials.

Anuncios

2 comentarios to “Els moviments en defensa del territori davant el mantra de la competitivitat econòmica”

  1. lejarza said

    Bertolt Brecht:

    «El pitjor analfabet és l’analfabet polític. Ell no sent, no parla, no participa. (…) És tan ruc que s’enorgulleix i eixampla el pit dient que odia la política. No sap que de la seva ignorància política neix la prostituta, el nen abandonat, i el pitjor de tots els bandits que és el polític corrupte, l’analfabet polític ès mequetrefe i lacai de les empreses»

  2. lejarza said

    Els camioners convocaran vagues si s´aplica l´eurovinyeta a la C-25

    Els transportistes catalans amenacen amb vagues i marxes lentes si la Generalitat tira endavant l’eurovinyeta a l’eix transversal. El Govern té la intenció d’aplicar el nou peatge específic per a camions el segon semestre d’any al llarg dels 153 quilòmetres que té l’eix entre Girona i Lleida. El portaveu dels transportistes, Carles Palacio, assegura que l’eurovinyeta és “un impost sagnant”, que encarirà fins a un 15% el preu del transport, i reclama a la Generalitat que en posposi l’aplicació, seguint l’exemple de França. També diu que perjudicarà “greument” la indústria càrnia i agroalimentària del territori, perquè els camioners que facin grans recorreguts circularan per vies alternatives gratuïtes.

    Si el calendari marcat pel Govern es manté, l’eurovinyeta a l’eix transversal serà una realitat el segon semestre d’aquest 2014. El nou peatge a la C-25, específic per a camions de 12 o més tones, gravarà aquest tipus de trànsit en funció del grau de contaminació i de l’ús que faci de la infraestructura.

    L’eurovinyeta s’aplicarà al llarg dels 153 quilòmetres que té l’autovia entre Girona i Lleida. Segons les estadístiques, hi ha dies en què per aquesta carretera hi circulen entre 2.500 i 3.000 camions (un 25% del trànsit total). Entre d’altres, el Govern justifica la implantació del nou peatge perquè, amb el desdoblament, l’eix transversal es consolidarà com un itinerari de pas entre el centre peninsular i França.

    La Generalitat ja ha començat a fer els passos burocràtics perquè l’eurovinyeta sigui una realitat (entre d’altres, publicant-ne l’adaptació de la normativa al DOGC). Però el nou peatge topa amb el rebuig frontal dels camioners catalans, que han decidit fer pinya per evitar que s’acabi implantant.

    “Entenem que en el moment actual, imposar-nos una taxa addicional per circular per l’eix es troba completament fora de lloc”, assegura Palacio, que és portaveu tant de la Confederació Catalana del Transport com de l’Asetrans (l’associació gironina del sector). D’entrada, els camioners critiquen que l’eurovinyeta perjudicarà directament els transportistes del territori, que són els qui més utilitzen l’eix.

    “Aquells que facin grans recorreguts i vinguin de fora passaran per altres vies alternatives gratuïtes, com ara l’A-2 entre Lleida i Martorell”, diu Palacio. I hi afegeix: “Per tant, si amb l’eurovinyeta el Govern pretén finançar el desdoblament de l’eix, s’equivoca”.

    Encariments de fins al 15%

    Lligat a això, els camioners també asseguren que el nou peatge suposarà un sobrecost “exagerat” dels preus del transport. Els transportistes avancen que, de mitjana, aquest concepte s’apujarà entre un 12 i un 15%. “La Generalitat calcula que amb el nou peatge s’hauran de pagar 12 cèntims per quilòmetre; si tenim en compte que un bon preu de transport seria d’1 euro per quilòmetre, fer números és senzill”, indica Palacio.

    El portaveu del sector ja avança, però, que aquest encariment l’hauran d’assumir els clients. “El transportista ja té prou pèrdues i l’eurovinyeta el deixarà en una situació impossible”, indica Palacio. Per això, el portaveu assegura que la indústria càrnia i agroalimentària de Girona, Lleida i les comarques centrals quedarà tocada. “Molts productes es deixaran de vendre per l’encariment del transport; i això, sembla que el Govern no ho té present”, subratlla.

    Aturades i marxes lentes

    Els transportistes catalans reclamen a la Generalitat que deixi l’eurovinyeta sobre la taula i que en posposi l’aplicació, seguint l’exemple de França (que l’ha retardada fins al 2015). “A més, s’ha de tenir en compte que allà ja ho tenien tot a punt, però que aquí el Govern encara no ha ni instal·lat els mecanismes tècnics de control”, diu Palacio.

    De moment, totes les associacions de transportistes han fet pinya per anar contra el nou peatge específic per a camions. Han creat una mascota que els representi -un camió enfadat a qui han batejat com a ‘Trac’- i engegaran una campanya de pressió perquè el Govern faci marxa enrere en l’aplicació de l’eurovinyeta. Si no ho aconsegueixen per les bones, el sector assegura que passarà a l’acció.

    “En cas que no se’ns escolti, farem marxes lentes i si cal, fins i tot aturarem l’activitat arreu de Catalunya”, diu Carles Palacio. I hi afegeix: “Traslladarem a la societat que l’eurovinyeta és un problema que ha creat l’administració, per voler imposar una mesura totalment fora de lloc”.

    El portaveu del sector recorda que, a més, el Ministeri de Foment ja es va oposar a aplicar-la en altres punts de l’estat espanyol per no perjudicar “encara més el sector” i que, per als camioners gironins, l’eurovinyeta suposa ploure sobre mullat (perquè els transportistes ja suporten les restriccions de pas per l’N-II).

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: