Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

“Spain is different” únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic

Posted by lejarza en 26 febrero, 2014


“Spain is different” únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic

 

 Juan R. Lejarza d´Argelaguer

La Comissió Europea així ho va imposar la setmana passada quan va decidir aprovar, malgrat el rebuig de la majoria de països membres, el cultiu d’un nou blat de moro transgènic a Europa: el TC1507 del grup Pioneer-DuPont. Els vots en contra de 19 països, d’un total de 28, en el Consell de Ministres de la Unió i fins i tot el rebuig majoritari del Parlament Europeu de poc van servir. La Comissió va argumentar que la majoria contrària assolida en el Consell, en no ser qualificada, era insuficient per posar fi a la proposta. Així funciona la Comissió, que fa servir aquest mecanisme per imposar mesures impopulars. Qui mana a Europa? Els ciutadans o els lobbies?

“Spain is different” és l’únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic a gran escala, sobretot a Aragó, Catalunya i als pobles de la nostra comarca de la Garrotxa on es fan experiments. Es calcula que aquí es sembra el 80% de la producció de tot Europa, segons dades de 2009 del Servei Internacional de Agrobiotecnología (ISAAA). I això, sense tenir en compte els camps experimentals.

L’impacte dels transgènics el podem situar en tres nivells : sobre el medi ambient, la salut i a nivell polític.

La coexistència entre cultius transgènics i ecològics s’ha demostrat impossible . Tot i que l’administració fixa una distància mínima entre tots dos, aquesta o resulta insuficient o de vegades fins i tot ni es compleix . La contaminació es pot produir en diferents etapes de la cadena : des de la llavor , a través de la pol·linització , via el transport , en l’emmagatzematge o durant el processat . Diversos casos han estat denunciats . Aquesta situació ha conduït a l’abandó del cultiu de blat de moro , especialment l’ecològic , i diverses varietats han estat contaminades sense remei . Entre els anys 2004 i 2005 , la producció de blat de moro ecològic va disminuir un 42% i a Aragó , on més es conreen transgènics , un 69 %.

L’impacte especialment en abelles , però , també , en altres insectes claus per a la pol·linització com borinots , papallones , vespes … és una realitat . En concret , el blat de moro transgènic Bt desprèn una toxina que no només acaba amb la plaga del trepant sinó que en ocasions pot afectar també a aquests altres insectes. Des de finals dels anys 90 , com indica Greenpeace , s’ha observat un declivi molt important de la població d’abelles a causa tant dels cultius transgènics com de l’ús de plaguicides químics que les maten . Si les abelles desapareixen qui polinizará els cultius?

Informes científics independents assenyalen l’impacte negatiu que poden tenir els transgènics en la nostra salut: noves al·lèrgies, resistència a antibiòtics, disminució de la fertilitat, danys en òrgans interns, etc., Segons recull Greenpeace. “Els riscos sanitaris a llarg termini dels OMG presents en la nostra alimentació o en la dels animals els productes consumim no s’estan avaluant correctament”, sentencia aquesta organització. Així que aquests informes crítics veuen la llum, múltiples són els intents per desacreditar i difamar als seus autors. Hi ha molts interessos en joc per part d’empreses com Monsanto, Bayer, DuPont, Syngenta. Abundant diners a guanyar o a perdre en funció del dictamen de l’opinió pública. Per a aquestes empreses es tracta d’una “guerra” on tot s’hi val. Les campanyes de desprestigi a qui posen les seves veritats absolutes en qüestió és bona prova d’això.

Més enllà de l’impacte en el medi ambient i en la salut, un altre dels efectes negatius dels transgènics es dóna a nivell polític, pel que fa al control de les llavors, l’essència de la vida, i altres insums agrícoles (la genètica del bestiar, els plaguicides i fertilitzants químics, etc.). Avui, unes poques multinacionals com Syngenta, Bayer, BASF, Dow, Monsanto i DuPont controlen el 60% de les llavors que es comercialitzen i el 76% dels agroquímics que s’apliquen als conreus, com indica l’informe “Els gegants genètics fan el seu càrtel de la caritat” del Grup ETC. Veiem com els mateixos que fan negoci patentat les llavors són els que també es lucren comercialitzant els pesticides químics que s’empren en l’agricultura “moderna”.

Anuncios

2 comentarios to ““Spain is different” únic país de la Unió Europea que conrea blat de moro transgènic”

  1. lejarza said

    Las ONG ambientales de España (Amigos de la Tierra, Ecologistas en Acción, Greenpeace, SEO/BirdLife y WWF) han presentado una batería de 14 propuestas para las próximas elecciones europeas, que trasladarán a los partidos políticos.

    Los 14 puntos de transición son los siguientes:

    Asegurar que la UE adopte para 2030 tres objetivos diferenciados, ambiciosos y vinculantes de clima y energía
    Fomentar la transición hacia un modelo energético renovable, justo y democrático
    Establecer políticas integrales que prioricen la reducción de residuos y del uso de recursos
    Detener la pérdida de biodiversidad en Europa para 2020
    Conseguir mares más sanos
    Apoyar una agricultura que garantice la biodiversidad y un medio rural vivo
    Garantizar unos ríos con vida y una nueva cultura del agua en Europa
    Parar la deforestación y degradación forestal a nivel europeo y global
    Adoptar medidas para una gestión racional de los productos químicos peligrosos
    Limitar la contaminación del aire a niveles concordantes con las últimas recomendaciones para la salud
    Oponerse a cualquier tratado de libre comercio que debilite las normas de protección ambiental y social y a la firma de acuerdos comerciales con países que vulneren el derecho internacional
    Situar la justicia ambiental y social en el corazón de las políticas comerciales para reducir la pobreza, la desigualdad y la crisis ecológica global
    Eliminar subvenciones dañinas para el medio ambiente y avanzar hacia una fiscalidad más sostenible
    Garantizar el derecho a la información, participación y justicia para la ciudadanía europea.

  2. lejarza said

    Diferències en la composició a la soja del mercat: el glifosat s’acumula a la soja transgènica Roundup Ready
    Es pot llegir l’article original al web:

    http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0308814613019201

    Aquest article descriu la composició elemental i de nutrients, incloent residus d’herbicides i pesticides, de 31 lots de soja de Iowa, USA. Les mostres de soja van ser agrupades en tres categories diferents: i) soja genèticament modificada, tolerant al glifosat (soja GM); ii) soja no modificada conreada usant un règim de cultiu convencional “químic”; i iii) soja no modificada conreada usant un règim de cultiu ecològic (orgànic). La soja ecològica va mostrar el perfil nutricional més sa amb més sucres, tals com la glucosa, la fructosa, la sacarosa i la maltosa, amb una quantitat total significativament més alta de proteïna i de zinc, i menys fibra que la soja convencional i GM. La soja orgànica també conté menys greixos saturats totals i menys àcids grassos omega-6 totals que la soja convencional i GM. La soja GM conté alts residus de glifosat i AMPA (3.3 i 5.7 mg/kg, respectivament). Els lots de soja convencional i orgànica no contenen cap d’aquests agroquímics. Usant 35 variables nutricionals i elementals diferents per caracteritzar cada mostra de soja, vam ser capaces de discriminar soja GM, convencional i orgànica sense excepcions, demostrant una “no- equivalència substancial” en característiques de composició per a la soja comercialitzada.

    Es pot destacar aquestes conclusions:
    La soja transgènica tolerant al glifosat conté nivells elevats de residus de glifosat i AMPA.
    La soja de diferents pràctiques agrícoles difereixen en qualitat nutricional.
    La soia orgànica mostra un perfil nutricional més sa que d’altres soies.
    La soja orgànica conté més sucres, proteïnes i zinc, però menys fibra i omega-6.
    Aquest estudi rebutja que la soja transgènica sigui “substancialment equivalent” a la soja no transgènica.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: