Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

La projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca emetrà males olors i arribaran de ple al nucli del municipi

Posted by lejarza en 15 febrero, 2014


La projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca emetrà males olors i arribaran de ple al nucli del municipi

Sant Jaume de Llierca – X.Valeri – Ramon Estéban – Olot – Argelaguer Vall del Llierca

Xavier Roca (director de laboratori de la UPC) va presentar l’impacte sobre el medi ambient atmosfèric de la futura planta de triatge de Sant Jaume de Llierca. El resultat és 3 unitats d’olor per metre cúbic durant el 98% d’hores de l’any. Va concretar: “No és una petita flaire”. Va assenyalar que hi haurà diferents intensitats. “L’estudi s’ha fet en base a models matemàtics ajustats a l’orografia que simulen l’impacte del projecte”.

Ferran Puig (alcalde de Sant Jaume per JpSJ-AM) va indicar que la motivació de l’estudi ha estat que els presentats pel Consell Comarcal de la Garrotxa no marquen la direcció correcta dels vents.

Segons ell, les informacions d’un veí que va afirmar sentir males olors provinents d’una avaria als filtres d’una nau i la direcció marcada per les estelades de l’entrada al poble van ser les causes per les quals l’Ajuntament ha fet fer un estudi valorat en 4.000 euros.

La projectada planta de gestió de residus de Sant Jaume de Llierca emetrà males olors que, a causa de la direcció en què habitualment bufa el vent a la zona, arribaran de ple i de manera molt notable al nucli del municipi. A aquesta conclusió s’arriba en un estudi del laboratori del Centre de Medi Ambient de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) encarregat per l’Ajuntament, que s’oposa a la construcció de la planta en els terrenys elegits pel Consell Comarcal, a can Coma de Baix.

Segons el treball científic que ahir van presentar als veïns l’alcalde, Ferran Puig, i el director tècnic del laboratori del Centre de Medi Ambient de la UPC, Xavier Roca, la planta desprendrà males olors perquè no tindrà xemeneia d’emissió de gasos. Com que el vent dominant ve de l’oest o del sud-oest, la pudor es dirigirà al nucli de Sant Jaume. Segons els càlculs de la UPC, la mitjana anual d’unitats europees d’olor per metre cúbic que es notarà a la majoria del poble serà superior a 3, que és el límit permès en l’esborrany de la normativa sobre olors redactat per la Generalitat. En el projecte del Consell Comarcal, per contra, s’afirma que el vent a la zona bufa en sentit contrari, cosa que Roca va qualificar de greu error. Mentre que la UPC s’ha basat en el comportament del vent en el punt exacte on es vol fer la planta, en el projecte del Consell es fonamenten en les dades d’un observatori meteorològic d’Olot. El descobriment d’aquest error ha armat de més arguments l’Ajuntament per desconfiar del projecte, va dir Puig. L’alcalde ja havia manifestat els seus dubtes sobre les afectacions que tindria la planta en els aqüífers, entre altres aspectes.

L’estudi de la UPC forma part de la documentació que tindrà la Comissió d’Urbanisme de Catalunya quan, dimarts, es pronunciï sobre el projecte de la planta garrotxina. L’Ajuntament ha sol·licitat poder intervenir en la reunió, però encara no ha rebut cap resposta. En cas que no hi puguin ser, l’equip de govern preveu fer-s’hi sentir a través d’alguns membres de la comissió que s’han ofert per fer d’intermediaris.

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca Juan R. lejarza d´Argelaguer

La Generalitat de Catalunya considerar inviable el projecte de la planta de triatge del Consell Comarcal de la Garrotxa al Ajuntament de Sant Jaume de Llierca
Juan R. lejarza d´Argelaguer

Anuncios

2 comentarios to “La projectada planta de gestió de residus del Consell Comarcal de la Garrotxa a Sant Jaume de Llierca emetrà males olors i arribaran de ple al nucli del municipi”

  1. lejarza said

    el negoci de Vacamorta

    13.09.2014

    “El problema de Vacamorta és que és un gran negoci, com tot el que envolta la recollida i abocament de residus”

    Fa uns dies el conseller de Territori, Santi Vila, assegurava que el seu departament no sap com ho ha de fer per complir la sentència que diu que l’abocador de Vacamorta a Cruïlles és il·legal. Si el TSJC obliga a treure els 2,2 milions de tones de porqueria acumulada, com s’ho farà el conseller? No ho sap o diu que no ho sap per guanyar temps. La darrera sentència -l’última després de diverses que diuen que allò és il·legal- és del febrer i el Govern tenia dos mesos per iniciar el procés de tancament i restitució de l’espai. N’han passat set i encara cada dia hi ha camions abocant residus. El problema de Vacamorta és que no s’hauria d’haver fet mai en el lloc on és. El problema no és que no saben com tancar-lo, el problema és que no saben què en faran, dels residus, un cop estigui tancat, perquè no deuen haver tingut temps de pensar en un pla B. El problema de Vacamorta és que és un gran negoci, com tot el que envolta la recollida i abocament de residus, i tots els grans negocis aquí recauen en unes poques mans. És clar, el país és petit, però per generar porqueria no ho és tant i per recollir-ne els beneficis, sí.

  2. lejarza said

    Brigada lleugera per recollir el bioresidu

    El Pallars Sobirà estrena un nou model de recollida selectiva, basat en la recollida porta a porta i miniplantes de compostatge, que es vol estendre per tot el territori

    28/02/15 – BARCELONA – JORDI GARRIGA RIU

    Amb l’inici d’operacions d’inauguració, d’aquí a pocs dies, del nou sistema de recollida i reciclatge de la brossa orgànica al Pallars Sobirà, es fa una passa decisiva perquè a Catalunya es vagi implantant un model en què es combina la recollida porta a porta amb la conversió del bioresidu en compost en plantes de petit format.
    Rere aquest projecte que donarà cobertura al 90% dels 7.220 habitants de les valls i que emplaçarà la planta a Sort, hi ha la iniciativa internacional SCOW (Selective Collection of the Organic Waste), que defineix un sistema més sostenible, de baix cost, en què la senzillesa tècnica es combina amb la qualitat. Com diu Francesc Cárdenas, cap de Planificació i Programació de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona -la part catalana d’aquest consorci que aplega representants d’Itàlia, Malta, Palestina, Israel i França-, “SCOW, un projecte que finalitza enguany, és una aposta per introduir nous models de recollida i reciclatge a zones d’alta activitat agrícola i turística, molt pensada justament per a zones mediterrànies, on la millora del tancament del cicle, amb la consecució de compost de bona qualitat, pot ajudar a millorar la qualitat del sòl i combatre la desertització”. A més a més, com afirma, “la implantació del sistema és una nova activitat econòmica que genera nous llocs de treball”.
    Francesc Giró, director tècnic de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), es felicita que “SCOW hagi permès repensar tota la recollida i gestió de l’orgànica a la comarca, tot passant a un model de recollida de cinc fraccions, amb porta a porta i una planta petita de compostatge que es complementarà amb l’autocompostatge que es vol incentivar als pobles aïllats”. En la primera fase del projecte, aquest març, ja es posarà en pràctica el porta a porta, mentre que la planta, amb capacitat per processar 750 tones de brossa orgànica a l’any, i un cost de 400.000 euros, començarà a ser operativa a l’estiu.
    Giró creu que el model SCOW sintonitza perfectament amb el programa general de prevenció i gestió de residus i recursos de Catalunya 2013-2020 (Precat 20), que ha de ser aprovat pel Parlament a finals d’any, i que cobeja que les gairebé 400.000 tones de residus orgànics que es generen al país “siguin objecte d’un reciclatge que depassi el 60%, per damunt dels llistons de la UE, ja que si hi ha municipis que ja ho han assolit, els altres també ho poden aconseguir”. Això sí, perquè un sistema eficient com el porta a porta s’escampi -ara ja el posen en pràctica fins a 110 municipis- són necessàries altres eines: “Ha d’anar acompanyat de polítiques de cànon sobre abocament valentes. Ara tenim previst aplicar un cànon de 19 euros, que amb vista al 2020 s’apujarà fins als 50 euros.” Giró considera que sense el complement de polítiques de dissuasió, “seríem escèptics sobre la capacitat d’avenç d’aquests nous models”. L’experiència al Pallars té el seu correlat amb les que estan desenvolupant a Boadella i les Escaules (Alt Empordà), on s’està finalitzant la construcció d’una planta, o a la Mancomunitat de la Plana, a Osona, on la planta ja comença. De fet hi ha previstes altres experiències, i de fet hi ha fins a setze zones on es podrien tirar endavant projectes similars, però no cal ser impacients. Com diu Giró, “hi ha demanda a altres àmbits geogràfics, però cal tenir en compte que un model com aquest requereix un gran compromís, cal fer grans canvis que de vegades poden generar neguit en la població”. I no s’han d’oblidar els recursos econòmics que són necessaris.
    Aquest model de gestió low cost de la brossa orgànica ha reeixit plenament a països com Àustria, on més de 500 plantes de dimensions reduïdes es fan càrrec del 60% dels residus orgànics del país. Així doncs, es planteja la qüestió si la petita infraestructura pot arribar a substituir els grans equipaments. Gemma Nohales, coordinadora de projectes de l’àrea de Residus i Cicle de Materials de l’Agència d’Ecologia Urbana, adverteix: “Cada zona té les seves pròpies necessitats, en funció del grau de dispersió, és clar que en àrees de gran densitat, com la conurbació de Barcelona, són necessàries grans infraestructures, com els Ecoparcs, però, això sí, en tot cas és important que no se sobredimensionin.” Des d’aquesta òptica, considera que “les grans plantes de tractament de residus haurien d’enfocar la seva activitat cap a la gestió de l’orgànica, quan els baixi l’entrada de residus de la fracció resta”. Així doncs, conclou: “Ens caldria un model prou coherent, flexible.” Un dels reptes d’aquest nou model de gestió lleugera és bastir un mercat realment dinàmic per al compost. A Catalunya, els productors sovint es queixen que si bé s’arriba a lliurar al mercat compost de bona qualitat, de vegades no acaba de trobar sortida, es generen excedents o no acaba de ser vist per bona part de la pagesia com una bona alternativa a l’adob convencional. És crucial per a l’èxit del model que funcioni, com passa a Itàlia, on la bona connexió entre oferta i demanda de compost ha fet que la gestió integral de la brossa orgànica dins d’aquests paràmetres de sostenibilitat hagi triomfat. En el model de SCOW, es vol assegurar que el compost produït s’aprofita en la seva totalitat, tot donant-li diverses sortides. D’una banda els pagesos de la zona d’implantació del sistema, de l’altra els serveis municipals de jardineria i, com a tercera via, els ciutadans que el vulguin aprofitar per als seus jardins.
    Es pot percebre l’actitud preventiva

    En les darreres dades de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), del 2013, la recollida selectiva de matèria orgànica va pujar, en un cens de 738 municipis, a 373.828 tones, un 2,7% menys que l’any anterior. La fracció orgànica suposa un 10,2% del total de residus municipals recollits. Segons els tècnics de l’ARC, aquesta reducció l’hauríem d’anar a buscar en la prevenció de malbaratament alimentari. En el marc general de la generació de residus, val a dir que la prevenció continua oferint resultats: el 2013 va oferir una ràtio d’1,30 kg per habitant i dia, quan el 2008 estava situada en 1,59. Durant el 2013, cada ciutadà va lliurar als sistemes de recollida selectiva 49,5 kg de fracció orgànica. Actualment, la fracció orgànica presenta una ràtio de recollida selectiva neta del 86%, amb un 14% d’impropis, inferior al vidre (94%) i paper i cartró (94%), i per damunt dels envasos lleugers (71%). L’any 2013, els 428 municipis que van realitzar autocompostatge van gestionar per aquesta via 5.875 tones, un 15% més que l’any anterior. Per comarques, les que presenten un millor índex de recollida de l’orgànica són Osona, amb un 58,15%; la Terra Alta, 54,51% i la Segarra, 53,93%. A l’àrea metropolitana, on es genera un 40% d’aquesta fracció, l’índex de recollida està en el 33,75%. Tanmateix, en aquesta zona s’observa un índex de generació de quilos de residu per habitant i any menor: 143,01, contra els 234,50 d’Osona, els 195,06 de la Segarra o els 177,85 de la Terra Alta.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: