Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies

Posted by lejarza en 22 enero, 2014


Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies

 

Vall del Llierca, Argelaguer (Garrotxa) – Olot | DdG:

 

L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANGX) destinarà una beca a l’estudi de les incidències entre les colles de caçadors, els ramaders i els habitants de les masies. La idea és documentar els incidents per saber els efectes de la cacera en la ramadèria, l’agricultura i en la vida quotidiana a l’àmbit rural. A més, volen comprovar la repercussió real de les colles de caçadors en l’expansió dels senglars. “Veurem si es pot canviar la percepció escampada pels caçadors -ha dit Carles Santaeulària (portaveu de l’ANGX)-, a partir de la qual ells resolen el problema del senglar. Ha precisat que es tracta d’impressions propiciades pels propis caçadors que no responen a una realitat comprovada.
A més. una iniciativa particular inciada, amb l’assessorament de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, ha activat la pàgina http://www.problemescaçadors.cat. La pàgina exposa: “Arran dels múltiples problemes causats per l’activitat de la caça, hem creat aquesta web per mirar d’agrupar tots els afectats per aquestes situacions. Afegeix: “Agrairíem qualsevol cooperació d’organitzacions o persones que es vulguin unir a la nostra causa”.
La idea és que els afectats puguin exposar a la pàgina la desaparició o mort del bestiar o desperfectes. Un dels creadors de la pàgina, Josep Paredes de les Planes, ha considerat que “moltes vegades els propis afectats no volen denunciar els problemes per falta de proves o perquè els caçadors parlin malament d’ells.

 

Senglars i caçadors
L’augment dels senglars efectuat en les darrers anys per causa del creuament entre porcs domèstics i salvatges ha propiciat la demanda de batudes. Els arguments són que els senglars entren als cultius i se’ls mengen. A més amb el morro fan forats als camps, amb els quals les màquines dels pagesos ensopeguen. També entren a les carreteres secundàries a la nit i apareixen de sobte davant dels llums dels vehicles. A vegades, provoquen sortides de carretera i accidents.
Entre els peticionaris de batudes hi han pagesos i ajuntaments. Al llarg del temps, les peticions han suposat un allargament de la temporada de caça. Això fa que la presència de les colles de caçadors també hagi pujat. Això no obstant, fins ara no havia transcendit que la caça del senglar hagués culminat en situacions de queixa. De tota manera, l’ANGX té constància del fet que tanta caça arriba a molestar els habitants de les masies.
La primera documentada és la que fa pocs dies ha obtingut sentència del Jutjat de Pau de les Planes d’Hostoles. L’origen del litigi acabat van ser les amenaces d’un caçador que va al·legar haver-se sentit intimidat pel gos de l’habitant d’una masia. El propietari de l’animal va mantenir que és inofensiu i com que el caçador va reconèixer el que va dir va ser castigat amb una multa.
Al Ripollès, un caçador també va ser denunciat pels agents rurals per haver mort un cabirol i no haver-li posat un senyal a la banya. El caçador va demanar el suport del president de l’àrea de caça i no es va sentir prou recolçat. De fet, el van expulsar per un any de l’acotament.
A partir d’aquí va exposar a l’opinió pública un seguit de males pràctiques com la de matar ocells protegits o de no obeir les ordres dels agents rurals. Li van dir que s’havia de demostrar.

Anuncios

27 comentarios to “Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies”

  1. lejarza said

    Girona es manté com la demarcació de Catalunya amb més senglars abatuts

    Les captures de porcs senglars a Girona van baixar per primer cop en dos anys. Segons dades del Departament d’Agricultura, la demarcació va acabar la temporada passada amb 12.349 senglars morts, un centenar menys que l’any passat. Malgrat la baixada, les comarques gironines són el territori català que aglutina més captures amb diferència: A Lleida se’n van caçar 7.000; a Barcelona gairebé 9.000; a Tarragona uns 2.000 i a les Terres de l’ebre 1.800.
    Durant la darrera temporada de caça els terrenys on es podia caçar a Catalunya es distribuïen per 1.391 àrees privades i àrees locals de caça, amb una superfície de 2,6 milions d’hectàrees, el 81% de la superfície de Catalunya. La resta corresponen a les 7 reserves nacionals de caça i 8 zones de caça controlada la gestió de les quals pertany directament al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
    Pel que fa a les captures de les diferents espècies cinegètiques sobre les quals els diferents gestors han informat, entre les catalogades com de “caça menor” són els tords i les grives el grup d’espècies més caçat, que arriba als 748.000 exemplars declarats -34.000 a Girona-.
    Els segueixen el conill, amb 169.000 exemplars -gairebé 11.000 a Girona-, els tudons, amb 107.000 exemplars -14.000-, i la perdiu roja, amb més de 89.000 exemplars -12.000 a la demarcació-. La tendència d’aquesta espècie mostra una contínua davallada des de l’any 2000, i aquesta darrera temporada ha assolit un mínim històric de captures des que es disposa de registres.
    Altres espècies com el cérvol i el cabirol mostren una clara tendència a augmentar el nombre de captures, amb 1.359 i 1.952 exemplars caçats respectivament -a Girona arriben a 305 i 690 respectivament-. A la memòria queden reflectides dades importants com el nombre de caçadors, que en 10 anys ha disminuït gairebé a la meitat. A Girona el nombre de llicències l’any 2012 va ser de 10.837 per arma de foc.

  2. lejarza said

    Troben un cabirol ferit en un bosc de Sant Feliu de Pallerols

    Van voler avisar de la troballa, però a la zona no hi havia cobertura, per la qual cosa van anar a una masia

    04.03.2014

    SANT FELIU DE PALLEROLS | X.V. Uns excursionistes de Sant Feliu de Pallerols dissabte a la una del migdia es van trobar amb un cabirol adult ferit. L’animal, en força mal estat però viu, havia anat a parar a un sender de la zona de la font del Mosquer, en direcció al veïnat de Sant Miquel de Pineda. Es tracta d’una zona enclotada i molt humida. És a dir, una àrea molt boscosa, per culpa de la qual quan els caminants van voler donar l’alerta de la troballa amb el mòbil, es van trobar que no hi havia cobertura. Bé, que podien haver deixat el cabirol, però van arribar fins a la masia més propera, el mas la Fàbrega. Van demanar per trucar i els habitants de la casa els ho van deixar fer.
    Al cap d’una hora, els Agents Rurals de la Garrotxa van arribar i van dirigir-se al punt, on l’animal agonitzava. Segons ha explicat Francesc Vilallonga (un veí de la casa) els agents van aconseguir endur-se l’animal, però amb poques esperances de supervivència, encara que sí li van acabar l’agonia.

    Atropellat
    L’animal no presentava ferides que evidenciessin una cacera o una persecució. En canvi, sí que tenia mostres d’un fort cop. La hipòtesi més forta és que el cabirol hauria travessat la carretera c-153 a l’alçada del coll d’Úria. Els cabirols segueixen rutes salvatges que en ocasions coincideixen amb les carreteres. En aquest cas, es tracta d’una via molt poc transitada per causa de l’obertura de la C-37. Això no obstant, la fatalitat fa que en ocasions els animals del bosc coincideixin amb vehicles i el resultat sigui fatal en la major part de les ocasions per als animals. Això no obstant, la coincidència també és molt perillosa per als conductors, els quals es troben amb una presència inesperada i sobtada davant dels llums. La reacció per esquivar-los o la mateixa topada poden tenir conseqüències molt greus. Per evitar-ho a la vora de la carretera hi ha senyals que indiquen el perill de la presència d’animals salvatges.
    De tota manera, tot i que el conductor estigui atent, si se li posa davant un animal es troba en una situació complicada.
    En una circumstància així, segons els testimonis, es devia trobar el cabirol malferit. La hipòtesi és que l’animal es va arrossegar muntanya avall fins que les forces se li van acabar i es va aturar al costat del sender.
    Vilallonga va explicar que estava al cas de la presència de cabirols a la zona, però no li han comportat mai cap molèstia, perquè són una animals que viuen molt amagats i defugen els humans.

  3. lejarza said

    Agents Rurals van aturar una batuda de senglars amb 75 caçadors a Mieres a la Garrotxa

    El conseller Josep Maria Pelegrí ha revelat que al febrer es va detectar que triplicava el màxim de 19 persones que marcava la normativa

    26.08.2014

    GIRONA | J. BADENES Hi ha excés de senglars i… de caçadors. El conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí (CiU), ha revelat que els agents rurals van haver d’aturar una batuda de senglars el passat febrer a Mieres perquè hi havia fins “almenys 75 caçadors”. Pelegrí concreta que el màxim permès són dinou, segons els serveis territorials de Girona. De mitjana, cada colla de caçadors ha realitzat 32,7 batudes en aquesta darrera temporada tot i que a la Garrotxa, les colles han arribat a fer-ne gairebé 60. Normalment, de mitjana, a cadascuna hi participen 24 caçadors i 22 gossos.
    Segons les dades d’Agricultura, a Girona hi ha hagut en els últims anys un alarmant augment del nombre de senglars que en dificulta el control, passant de 10.300 a 15.000 en tres anys. Això ha anat acompanyat d’un increment del nombre d’autoritzacions especials per caçar fora de veda -els mesos d’abril, maig i juny- : si el 2102 n’hi va haver 259, l’any següent la xifra va pujar fins a les 310. Molts agricultors han hagut de canviar de conreu per culpa dels porcs senglars, i aquests animals també generen molt perill a les carreteres.

    La població de porcs senglars ha augmentat més d’un 40% en un any a Collserola, la zona volcànica de la Garrotxa i a l’Alt Empordà. Així ho recullen els darrers resultats del Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, corresponents a la temporada 2012-2013. La densitat de senglars augmenta d’un any per l’altre arreu del país. El Departament d’Agricultura treballa en un pla de xoc per prevenir les problemàtiques derivades del creixement de la població.

    Per elaborar l’estadística sobre la població de senglar a Catalunya, el Departament d’Agricultura es basa en les batudes que fan els caçadors a disset espais naturals. L’anàlisi de les dades permet establir per a cada espai un índex de densitat relativa de senglar que té en compte les captures, és a dir, els senglars caçats per cada 100 hectàrees, en relació amb l’esforç de caça aplicat per obtenir-les, això és, el nombre de batudes. En total, durant la temporada 2012-2013 s’han recollit dades d’un total de 4.224 batudes, realitzades durant el període hàbil de caça del senglar a tot Catalunya.

    En comparació amb les dades de la temporada anterior, durant el període 2012-2013 la població de senglars ha augmentat en la gran majoria de zones analitzades. A grans trets, les densitats mitjanes de senglar són més elevades als observatoris situats al terç més oriental de Catalunya, arribant fins als disset senglars per cada 100 hectàrees de la Garrotxa o als 15 senglars a l’Alt Empordà. Segons el Departament, aquestes densitats tan altes es deuen a les millors condicions ambientals que hi ha en aquests espais, com més pluja i més masses forestals, amb arbres que donen fruits que afavoreixen l’augment d’aquesta espècie.

    L’augment de captures de la temporada passada en relació amb les anteriors es deu sobretot a una sèrie de mesures que ha posat en funcionament el Departament d’Agricultura en col·laboració amb les societats de caçadors, per evitar la proliferació de la població de porcs senglars.

    El passat mes de maig, el Departament d’Agricultura de la Generalitat va aprovar una mesura extraordinària per actuar contra el senglar si els caçadors no aconsegueixen reduir la població. S’anomena emergència cinegètica, i dóna dret a l’administració a actuar directament si la població de senglar es descontrola. Unió de Pagesos reclama al Departament que l’apliqui davant el creixement desmesurat de la població.

    L’emergència cinegètica, el Departament d’Agricultura la pot decretar si la població de senglar supera els vuit exemplars per quilòmetre quadrat.
    Malgrat que el Consell Territorial de Caça de Girona determina que la població de senglars a la major part de la Garrotxa ja supera els 20 exemplars per quilòmetre quadrat, la Generalitat encara no ha actuat.

  4. lejarza said

    Denuncien un ramader de Mieres a la Garrotxa per tenir porcs senglars creuats amb porcs vietnamites

    Els Agents Rurals de la Garrotxa han denunciat un ramader de Mieres per tenir porcs hibridats entre senglars i vietnamites sense cap mena de control sanitari ni legal. Els animals vagaven lliurement per les zones agrícoles i forestals de la zona, fet que va provocar nombrosos danys en camps i masies de la zona. Els agents també es van endur el bestiar, tal com estableix la normativa actual. El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació treballa per evitar la presència d’aquests híbrids a Catalunya perquè, un cop barrejats, es reprodueixen amb més facilitat, dificultant encara més el control de les poblacions de porc senglar.

    Per tenir un porc vietnamita cal una autorització per a la tinença i cria que en els últims anys s’ha expandit perquè algunes persones el tenen com a mascota. Aquest fet i la desconeixença de la normativa agrícola i ramadera han comportat que hagin proliferat notablement per zones forestals i agrícoles de Catalunya en ser abandonats o fer-se escàpols.

    En llibertat, aquests dos tipus d’animals, senglars i vietnamites, es poden entendre perfectament. Com també passaria amb un porc de granja, arriben a tenir descendència genèticament viable. Els descendents dels senglars i els vietnamites poden seguir criant i barrejant-se i fer que la població resultant sigui més prolífica, i que encara hi hagi més individus dels actuals.

    El Departament d’Agricultura és conscient d’aquesta problemàtica, que fa encara més complexa una situació prèvia de superpoblació de senglars a la major part del país. Els porcs vietnamites eren originàriament animals de companyia.

    Aquest encreuament, doncs, suposa un risc perquè afecta a la puresa del senglar i molt especialment perquè fa que les poblacions resultants siguin encara més prolífiques. És per això que el Departament d’Agricultura treballa per evitar la presència de porcs vietnamites i d’híbrids al territori de Catalunya. A finals del 2013, es va posar en marxa un programa segons el qual els Agents Rurals s’encarreguen de capturar els porcs vietnamites i els híbrids.

    Quan és possible, s’intenta reubicar-los però sovint acaben essent sacrificats. La regulació de caça de la temporada 2014/2015 estableix que el porc vietnamita ensalvatgit i els seus híbrids poden ser caçats durant les batudes de seglar en període hàbil de caça.

    http://www.elgarrotxi.cat/denuncien-un-ramader-de-mieres-per-tenir-porcs-senglars-creuats-amb-porcs-vietnamites/

  5. lejarza said

    Denuncien un ramader de Mieres per creuar porcs senglars amb vietnamites

    Els Agents Rurals van capturar els animals, que vagaven lliurement per zones agrícoles i provocaven danys al camp i en algunes masies

    11.10.2014

    MIERES | ACN/DDG Els Agents Rurals de la Garrotxa han denunciat un ramader de Mieres per tenir porcs hibridats entre senglars i vietnamites sense cap mena de control sanitari ni legal. Els animals vagaven lliurement per les zones agrícoles i forestals de la zona, fet que va provocar nombrosos danys en camps i masies de l’entorn. Els agents rurals també es van endur el bestiar, tal com estableix la normativa actual.
    El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat treballa per evitar la presència d’aquests híbrids a Catalunya perquè, un cop barrejats, es reprodueixen amb més facilitat, i dificulten encara més el control de les poblacions de porc senglar.
    Per tenir un porc vietnamita, que eren originàriament animals de companyia, cal una autorització per a la tinença i cria que en els últims anys s’ha expandit perquè algunes persones el tenen com a mascota.
    Aquest fet i la desconeixença de la normativa agrícola i ramadera han comportat que hagin proliferat notablement per zones forestals i agrícoles de Catalunya en ser abandonats o fer-se escàpols.
    En llibertat, aquests dos tipus d’animals, els porcs senglars i vietnamites, es poden entendre perfectament. Com també passaria amb un porc de granja, arriben a tenir descendència genèticament viable. Els descendents dels senglars i els vietnamites poden seguir criant i barrejant-se i fer que la població resultant sigui més prolífica, i que encara hi hagi més individus dels actuals.
    El Departament d’Agricultura assegura que és conscient d’aquesta problemàtica, que fa encara més complexa una situació prèvia de superpoblació de senglars a la major part del país.
    Aquest encreuament, doncs, suposa un risc perquè afecta la puresa del senglar i molt especialment perquè fa que les poblacions resultants siguin encara més prolífiques.

    Programa de captures
    És per això que el Departament d’Agricultura treballa per evitar la presència de porcs vietnamites i d’híbrids al territori de Catalunya. A finals del 2013, es va posar en marxa un programa segons el qual els Agents Rurals s’encarreguen de capturar els porcs vietnamites i els híbrids.
    Quan és possible, s’intenta reubicar-los però sovint els animals acaben essent sacrificats. La regulació de caça de la temporada 2014/2015 estableix que el porc vietnamita ensalvatgit i els seus híbrids poden ser caçats durant les batudes de seglar en període hàbil de caça.

    http://www.diaridegirona.cat/comarques/2014/10/11/denuncien-ramader-mieres-creuar-porcs/691615.html

  6. lejarza said

    Els senglars abatuts als boscos catalans acabaran a les cuines

    Oberta la temporada de caça, els escorxadors comencen a rebre els primers senglars abatuts als boscos catalans. Existeixen dues empreses dedicades a comercialitzar aquest tipus de carn, una a Girona i l’altra, Càrniques Llorà, a Sant Miquel de Balenyà, Seva. L’empresa acaba d’obrir les portes del seu nou escorxador i ja ha rebut els primers exemplars. El director, Josep Llorà, ha explicat a l’ACN que el 90% de la carn s’exportarà. Tot i que la caça del senglar està força estesa a Catalunya, el país no té la tradició de consumir-lo i s’envia a països com França, Bèlgica, Alemanya o Portugal. L’any passat, la càrnica va comercialitzar la carn de 1.000 senglars, enguany esperen duplicar la xifra.

    La temporada passada es van capturar a Catalunya un total de 35.000 porcs senglars, segons dades del Departament d’Agricultura. D’aquests, 1.000 van passar per Cànriques Llorà. L’augment de la demanda d’aquest tipus de carn ha portat a aquesta empresa de Sant Miquel de Balenyà (Seva, Osona) a ampliar les seves instal·lacions. Tot i que la seva activitat principal és el porc comú, fa quatre anys van veure en el porc senglar una bona oportunitat per ampliar el negoci.

    Fins ara portaven els animals que duien els caçadors de la zona a un escorxador extern, però a partir d’aquesta temporada ho fan des del seu propi. El director de Càrniques Llorà, Josep Llorà, ha explicat que això els ha de conduir, com a mínim, a doblar o, en el millor dels casos, triplicar la producció aquest any. “El tractament serà molt més directe i no hi haurà trasllats amunt i avall, cosa que farà que la carn pugui millorar en quantitat i qualitat”, assenyala.

    Les colles de caçadors d’Osona, però també de la Selva, el Vallès Oriental o la Garrotxa, solen abatre les seves preses en cap de setmana, i això vol dir que dilluns l’escorxador ha d’intensificar la seva feina. Molts no saben què fer-ne de la carn i l’única via que tenen per rendibilitzar una mica l’activitat de caça és portant les peces a l’escorxador on es cobra un tant per quilo.

    Després de passar els controls sanitaris oportuns certificats per veterinaris i així evitar la triquinosi, els professionals de la càrnica treuen la pell de l’animal, la tripada i el desfan en trossos. El producte s’envasa al buit, s’etiqueta correctament perquè es pugui seguir la traçabilitat i després la gran majoria es congela. Si un animal dóna positiu en triquina, s’aparta directament de la cadena.

    Els senglars abatuts als boscos catalans, però, no acabaran a les taules de les famílies del país. Llorà explica que només un 10% de la carn que tracta es ven a Catalunya, mentre que la resta, s’exporta. França n’és el principal importador, però belgues, alemanys i portuguesos també aprecien molt la carn del porc senglar català. Josep Llorà explica que el consumidor francès vol la carn fresca, sobretot per menjar-la abans de les festes de Nadal. “En consumeixen molta”, detalla. El director de la càrnica presumeix de tenir un servei molt ràpid de distribució que els permet ser a França en només dos dies.

    El baix consum que se’n fa a Catalunya els ha portat a haver-se d’”espavilar” per vendre el seu producte a sobretot a l’exterior. Llorà ha explicat que dels senglars que s’han comprat des de l’estranger, “la gran majoria ha repetit i això per l’empresa és un bon senyal que les coses s’estan fent bé”.

    Els catalans no estan acostumats al consum del porc senglar. “No hi ha tradició i, a més, requereix més hores de cuina que un altre tipus de carn”, apunta Llorà. Amb tot, volen fer més atractiva aquesta menja i ja comercialitzen la carn “molt preparada” pels cuiners. “A l’escorxador ja es desfan els lloms i ho tallem a daus perquè només ho hagin de posar a macerar i en poques hores ho puguin tenir tot cuinat”, explica. “És l’única manera de poder-ho vendre aquí”, destaca.

    De fet, Llorà explica que hi ha catalans que no han provat mai el porc senglar, “i en canvi és una carn saludable que no porta gota de greix”. El gust, això sí, “és una mica més fort al què estem acostumats”.

  7. lejarza said

    La casta y la caza. El neocaciquismo del siglo XXI

    Yayo Herrero
    El Diario

    En los últimos meses, asistimos con preocupación al intento de reforma de la Ley de Parque Nacionales. Se trata de aplicar a los espacios naturales que sobreviven los mismos criterios que han ido arrasando el resto del territorio: la eliminación de cualquier tipo de traba social, ecológica o humana a la compulsiva obtención de beneficios y al disfrute privilegiado de quienes poseen fincas dentro de los mismos.
    La vuelta de tuerca se produjo cuando, en el último minuto, la ministra Tejerina y el Partido Popular intentaron introducir una enmienda en el Senado que permitiera saltar por encima de la disposición que situaba en el año 2017 el final de las monterías en fincas privadas. La enmienda señalaba que la administración impulsaría ”acuerdos voluntarios” para que los “titulares de derechos” fueran indemnizados a cambio de renunciar a su actividad cazadora, dejando la puerta abierta a que los grandes latifundistas elijieran libremente entre la caza o la indemnización con dinero público, así como a que se mantuvieran otras actividades consideradas incompatibles con un parque nacional. El argumento del Gobierno era la necesidad de velar por la “seguridad jurídica” de los grandes propietarios privados. Detrás del genérico “titulares de derecho” se esconden, por ejemplo, personas como Alberto Alcocer, Alberto Cortina o el naviero Alejandro Aznar, marido de Mónica Oriol, presidenta del Círculo de Empresarios.

    Como bien sabemos por los medios de comunicación, la caza es una actividad bien valorada por la casta de este país a la hora de hacer ostentación de lo conseguido o lo sustraído. Agotados de presionar para que se recorten los servicios públicos, cansados de negociar adjudicaciones de obras públicas y donaciones a partidos, extenuados de reunirse con sus abogados para ver cómo evitar la ejecución de la sentencia que les condena a demoler su última obra ilegal, agobiados de revisar sus cuentas de resultados que, siendo cada vez más altas, cada vez les parecen menos satisfactorias… necesitan relajarse o buscar nuevos negocios, y lo hacen cazando.

    Y si las leyes les impiden cazar, hacen lo mismo que cuando las leyes les impiden construir promociones inmobiliarias o infraestructuras, chasquean los dedos, acuden al conseguidor de turno, utilizan sus contactos, y consiguen que las leyes cambien, los suelos se recalifiquen o las sentencias no se ejecuten. Así es como se protege a estos “titulares de derechos” y se les garantiza su “seguridad jurídica”. Es el neocaciquismo del siglo XXI.

    Puede que haya quien piense que el fin de la protección de los Parques Nacionales no es tan importante si lo comparamos con el desmoronamiento de las instituciones y servicios que garantizan la cohesión social. Pero, ¿para qué sirve un parque nacional?

    Como ecologista que soy, podría hablar del valor intrínseco que tiene lo vivo y de la imposibilidad de vivir sin bosques, sin agua limpia, sin tierra fértil, sin una composición de la atmósfera o una temperatura media global compatible con el animal que somos; podría intentar convencer de que sin lo que nuestro planeta produce, nuestra especie y toda su tecnosfera no se pueden mantener; podría tratar de advertir, una vez más, de que nuestro mundo físico se nos cae literalmente a trozos y que no queda mucho tiempo para intentar evitar un colapso que cada vez parece más cercano.

    Pero quizás se entienda mejor para qué sirve un parque nacional si sugerimos fijar la atención no en el parque, sino en lo que hay alrededor de él, fuera de sus límites. Las urbanizaciones de viviendas adosadas de primera, segunda, tercera y hasta enésima línea de playa, esas que se pasan vacías una media de 340 días al año, amenazan con tragarse esos pocos kilómetros de playa que heroicamente resisten en el parque de Doñana; el valor del Parque de Ordesa puede comprenderse si observamos el destrozo de pistas de esquí en el Pirineo, de los apartamentos y de las infraestructuras necesarias para llegar a ellos; las Tablas de Daimiel se comprenden cuando miramos los monocultivos que a su alrededor desecan el subsuelo…

    En estas sociedades, en las que los individuos viven bajo la idea ilusa de haberse emancipado de la naturaleza, los parques nacionales, apenas un 0,7% del territorio del estado, son la memoria de la tierra. Son trozos de vida compleja resistiendo a un modelo cultural y económico que crece como un tumor devorando la tierra viva sin la que, paradójicamente, no se puede mantener.

    Los parques nacionales son el testimonio vivo de la incapacidad de las sociedades autodenominadas desarrolladas para convivir y conservar la naturaleza de la que dependen. Su contraste con el paisaje gris de fuera ayuda a comprender qué sucede en el territorio cuando a la ambición de los beneficios no se le pone ningún freno. Si desaparecen, corremos el riesgo de creer que la pseudonaturaleza que maquilla los parques temáticos y las urbanizaciones, es la tierra viva. Los parques nacionales recuerdan permanentemente que esta forma de entender la economía y la sociedad es suicida.

    Las justificaciones para intentar cambiar la ley de Parques Nacionales serán, probablemente, las de siempre: el desarrollo, el progreso y la generación de toneladas de puestos de trabajo directos e indirectos. Las mismas que sirvieron para legitimar toda la borrachera urbanística que nos ha conducido a este desastre de corrupción, precariedad y cementación del territorio vivo.

    Cuando veo las fotos de Blesa, posando virilmente con el rifle en la mano y con la cebra, el ciervo o el hipopótamo a sus pies, cuando pienso en Granados, u otros como él, colocándose por encima las vísceras sangrientas del animal cazado, no puedo dejar de pensar en que esas imágenes son una buena metáfora del dominio de los nuevos caciques.

    A sus pies de machos depredadores, no solo están la cebra, el hipopótamo, el león o el ciervo muerto, están la familia que no puede pagar la factura de la luz, la mujer que no sabe cómo hacer para cuidar a su padre, trabajar empleada y hacerse cargo de sus hijos, el parado, los migrantes sin papeles, las trabajadoras con salario y aun así pobres, las y los jóvenes sin futuro que no se pueden quedar en su ciudad… A los pies del cacique están todas esas personas que no son sujeto, ni titulares de derechos, que no merecen seguridad jurídica, económica o alimentaria. No merecen ni que la tierra que pisan esté viva. A los pies de los señoritos, lo que aparece es el conjunto de la vida abatida, humillada, sometida, muerta.

    Delibes narra en los Santos Inocentes la explosión de la dignidad y la rebeldía de Azarías, cuando el señorito abate a su milana bonita, símbolo de la libertad y de la vida no humillada. Ojalá la visión de la vida abatida a los pies de esos indignos ejemplares de nuestra especie, haga brotar a chorros la dignidad, la rebeldía y la confianza en construir un mundo que no pise efímeramente sobre lo muerto.

    Fuente: http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Caza-casta-parques_nacionales_6_323077708.html

  8. lejarza said

    Denuncien retards per autoritzar batudes de senglars a Mieres a la Garrotxa

    GIRONA | DDG Unió de Pagesos va denunciar ahir retards del departament d’Agricultura a l’hora de donar resposta a les batudes de senglars en zones com la de l’Àrea Privada de Caça de Mieres, inclosa en les declarades d’emergència cinegètica.
    Segons el sindicat agrari, el vedat de Mieres havia sol·licitat a Agricultura el passat 27 de novembre poder efectuar batudes de senglars els dies 6, 13 i 20 de desembre amb la participació de 60 caçadors en cada una d’elles per poder fer una actuació efectiva, però la resposta de l’administració no va arribar fins ahir a les 2,16 hores abans de poder iniciar la segona batuda sol·licitada, ja que per a la primera, que era el passat dia 6, encara no s’ha rebut cap resposta. A més, diuen des d’Unió de Pagesos, el Departament només autoritza per aquesta batuda 30 caçadors, la meitat dels que s’havien demanat.
    L’emergència cinegètica es va posar en marxa a principis de setembre en 180 dels 221 municipis gironins.

  9. lejarza said

    Insten els sindicats a proposar canvis al pla cinegètic del vedat de Mieres

    Garrotxa 20.12.2014

    GIRONA | A.C. La delegació territorial d’Agricultura de la Generalitat proposa als sindicats agraris que formalitzin una petició per canviar el pla cinegètic que afecta el vedat de Mires per a permetre així la participació de més caçadors a les batudes. El sindicat Unió de Pagesos va denunciar la setmana passada que Agricultura autoritzava amb retard les batudes de senglars a Mieres malgrat que la zona estava afectada per la declaració d’emergència cinegètica i que, enlloc dels 60 caçadors que demanaven, només se n’autoritzaven 30.
    El director territorial d’Agricultora, Vicenç Espanyol, explica que les autoritzacions per a les batudes es donen amb un màxim de 72 hores i recorda que el pla tècnic de gestió cinegètica d’aquest vedat de 574 hectàrees només permet la participació de 30 caçadors a les batudes de senglars, mentre el sindicat agrari en demanava 60 i adjuntava una llista amb 94 noms.
    “Els hem demanat més d’una vegda que demanin canvis al vedat que els permeti la participació de més caçadors perquè no podem fer excepcions cada cop”, explica. A més, proposa que, per la forma de flor del vedat es busqui la col·laboració dels vedats veïns.

  10. lejarza said

    Espècies amb 150.000 anys d´història a l´estany de Banyoles

    El cargol Vertigo amb l’ajut dels senglars

    08.01.2015

    BANYOLES L.CASADEMONT/À.RECOLONS/ACN

    L’estany de Banyoles és un emplaçament de gran interès natural que acull espècies protegides, com són el cranc autòcton o les nàiades. Un equip de científics de la Universitat del País Basc amb l’ajut dels tècnics del Consorci de l’Estany han pogut confirmar el que ja se sospitava, que també hi ha una important presència del cargol Vertigo, concretament de dues subespècies, que estan greument amenaçades. S’han arribat a trobar concentracions de 200 individus per metre quadrat -són mol·luscos minúsculs, que no superen els 2mm-, fet que la converteix en una de les millors poblacions del sud d’Europa. L’estudi forma part del Life Potamo Fauna i es preveu el trasllat d’exemplars a altres indrets pròxims.

    Seguir el rastre del cargol Vertigo a l’estany de Banyoles és una feina per a experts ja que aquest mol·lusc terrestre que habita en zones lacustres no arriba a fer dos mil·límetres i per tant és gairebé imperceptible a simple vista. En aquest entorn natural del Pla de l’Estany s’ha detectat la presència de quatre subespècies però els científics s’han concentrat en dues -el “vertigo moulinsiana” i el “vertigo anagustior”, les que estan protegides per la directiva d’hàbitats de la UE pel risc de desaparició.

    Si es miren amb l’ajut d’una lupa es veuen algunes diferències. La més notòria és que la primera, la moulinsiana, té l’aspiral seguint les agulles del rellotge i l’obertura de la clova a la dreta, mentre que l’altre és justament a l’inrevés. L’existència d’aquests exemplars es remunta a fa més de 150.000 anys tot i que el seu cicle de vida no supera els divuit mesos. El seu risc de desaparició està directament relacionat amb la fragilitat de l’entorn on habiten: zones humides d’aigua dolça inundables amb poques fluctuacions de l’aigua al llarg de l’any. Aquests entorns són els que han patit una important regressió en els últims cent anys, convertits sovint en zones de cultius o urbanitzades.

    Amb l’ajut dels senglars

    El catedràtic de Zoologia de la Universitat del País Basc a Vitòria Benjamín Gómez assenyala que aquest mol·lusc minúscul és de gran interès científic perquè és un bon “indicador” del bon estat ecològic en què es troba l’entorn on viu. De fet, a Catalunya només se n’ha detectat en punts concrets com a Olot amb petites poblacions mentre que a la resta de la península ibèrica s’han localitzat sobretot a Castelló i a Terol, a Aragó.

    Els cargols Vertigo de l’estany de Banyoles viuen a les tiges de les plantes aquàtiques, sobretot les mansegues però també als joncs. No se sap ben bé qui se’ls menja però se sospita que la seva competència directa són unes ara?nyes petites que viuen al sòl. Els cargols s’alimenten dels bacteris i fongs que hi ha a les plantes.

    Una altra dada curiosa és que els experts treballen en la hipòtesi que un dels principals transports d’aquests petits mol·luscos són els porcs senglars. “El porc senglar passa just per on viu el cargol i aquest es pot quedar fàcilment enganxat a la pell de l’animal de forma que els transporta per les zones humides”, explica Gómez, que afegeix que no es pot subestimar la seva capacitat per moure’s. Després de l’última glaciació, aquests cargols van quedar reduïts a en les zones més meridionals d’Europa però amb el temps han arribat fins a Escandinàvia.

    En el cas dels exemplars que hi ha a Banyoles, els científics han constatat aquesta tardor que les poblacions que hi ha són de les millors del sud d’Europa amb concentracions de fins a 200 exemplars per metre quadrat. Hi ha una bona proporció d’exemplars juvenils i adults que confirma que l’estany de Banyoles és un “enclavament important per a la seva conservació”, segons Gómez.

    Aquest seguiment de la població forma part de la prova pilot inclosa al projecte Life Potamo Fauna que inclou el trasllat dels cargols a altres zones de l’entorn de l’estany perquè les pugui “colonitzar”, segons paraules del coordinador tècnic d’aquest projecte amb ?finançament europeu, Quim Pou.

    Alliberament

    La previsió és que ara que ja s’ha pogut estudiar a quines zones es troba -sobretot a la banda de Porqueres de l’Estany – en els pròxims tres anys s’alliberin cargols Vertigo a uns 30 punts nous, entre els quals hi ha la les llacunes de Margarit o sectors com la Puda. Concretament es traslladaran uns 40 exemplars -20 de cada espècie, per zona, fins al 2017, moment en què finalitza el Life

  11. lejarza said

    S´inicia el període de veda per poder caçar el cabirol femella

    El període s’allargarà fins al 22 de febrer per a l’espècie, que és present a totes les comarques gironines

    08.01.2015

    GIRONA | DDG

    El passat 4 de gener, el Departament d’Agricultura, de Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) de la Generalitat va obrir el període de veda per caçar el cabirol femella arreu de Catalunya. Aquest període s’allargarà fins al 22 de febrer.
    A Catalunya, el cabirol és una espècie que està tenint una gran expansió. En l’actualitat a totes les comarques catalanes hi ha presència de cabirols i només queden petits sectors per colonitzar. En aquesta espècie les femelles es caracteritzen per no tenir mai banyes. Mentre que, en canvi, els mascles tenen unes petites banyes que presenten com a màxim tres puntes.
    Cada any, aquestes banyes cauen al novembre i tornen a sortir al desembre o al gener i queden totalment formades a l’abril, època en la qual s’inicia la caça del cabirol mascle. El fet que els mascles es diferenciïn de les femelles principalment per tenir banyes crea una gran dificultat als caçadors en l’època actual, ja que hi ha alguns exemplars encara no les han desenvolupat.
    És per això que el cos d’Agents Rurals recomana fer una bona observació del cabirol amb prismàtics o amb telescopi abans de decidir disparar sobre ell, i en cas de dubte, no fer-ho. Segons el DAAM, a la província de Girona les densitats més altes de cabirol sobretot es concentren al Pirineu. Mentre que l’espècie és més escasses al litoral, com en punts de l’Empordà i la Selva. Tot i això, el cabirol és present a totes les comarques gironines tal com assenyalen els darrers estudis sobre la població de l’espècie.

  12. lejarza said

    Alerta sobre la caça furtiva d’aus aquàtiques al tram garrotxí del Fluvià

    L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa analitza com incideix en les poblacions

    L’entitat ha fet per vuitè any consecutiu el cens d’aquestes aus

    13/01/15 – OLOT – JORDI CASAS

    L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANEGx) alerta sobre la presència de caçadors furtius al tram garrotxí del riu Fluvià, arran del fet que han trobat algunes aus aquàtiques mortes en el marc del cens anual que du a terme l’entitat amb la col·laboració ciutadana. Fonts de l’agrupació mantenen que cal fer un seguiment d’aquest tema per determinar si la incidència sobre la població d’aus aquàtiques és important. “L’ANEGx denunciem la caça com a activitat esportiva. La caça com a recurs o necessitat d’equilibri dels ecosistemes és una opció que qüestionem, i en el cas de donar-hi suport hem de veure quina línia és l’adequada”, ha remarcat el portaveu de l’entitat, Joan Naspleda.
    En el cens que ha dut a terme l’entitat, hi han participat una trentena de persones, que s’han repartit en vuit trams el recorregut garrotxí del Fluvià. Han acreditat un dormidor amb 61 corbs marins a la resclosa de Serinyà. També, han albirat més de 400 ànecs collverds, alguns exemplars d’espècies d’ànecs exòtiques com el mandarí i el xiulador, dos agrons blancs, 15 bernats pescaires i, entre altres espècies, més merles d’aigua que a l’any passat –una espècie rara a la zona ara fa quinze anys–. Ara fa 8 anys que l’ANEGx porta a terme aquest cens i ha constatat que les poblacions es mantenen o milloren gràcies als respectius cicles biològics i la millora de la qualitat química de l’aigua. No obstant això, l’entitat considera que l’ambient fluvial es pot millorar eliminant els abocaments d’objectes al riu.

    LA XIFRA

    8 anys fa que l’entitat garrotxina fa cens d’aus, en el marc dels que la Generalitat té compartits internacionalment.

  13. lejarza said

    Els Agents Rurals intercepten a la Vall d’en Bas un camió carregat amb 18 senglars

    Efectius del Cos d’Agents Rurals van interceptar el passat 22 de març al terme municipal de la Vall d’en Bas (Garrotxa) un camió frigorífic que transportava carn de caça silvestre, concretament porcs senglars, que anava destinada a la seva venda il·legal i al seu consum. La carn que es pretenia vendre no complia amb la normativa europea en vigor, que estableix mesures específiques sobre higiene dels aliments d’origen animal. La intercepció del camió es va produir al quilòmetre 43 de la C-152 en el marc d’un operatiu per lluitar i eradicar la triquinosi provinent de la carn de caça de porc senglar, segons ha indicat el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.
    Concretament, l’actuació es va portar a terme per agents de la Unitat d’Antifurtivisme del Cos d’Agents Rurals a Girona, agents del Cos de Mossos d’Esquadra i pel servei veterinari del propi Departament d’Agricultura.
    Els agents van interceptar el vehicle i el van registrar. La inspecció va permetre el decomís de 18 senglars, a més de la immobilització del camió i la posterior destrucció de la càrrega d’acord amb la normativa vigent.
    La manipulació il·legal dels animals de caça, la manca de garanties sanitàries i el transport irregular són algunes de les infraccions denunciades pels agents i que poden tenir conseqüències penals.
    La Vall d’en Bas (ACN)

  14. lejarza said

    Actuació contra la caça il·legal del cabirol

    26.05.2015

    OLOT | DDG Membres de la Unitat d’Antifurtivisme del cos d’Agents Rurals del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de Girona van realitzar dies enrere una actuació contra la caça il·legal del cabirol en la modalitat d’acostament a la zona de la Vall d’en Bas.
    Aquesta actuació es va fer en el marc del Pla de vigilància de caça de cabirol que es realitza regularment. La investigació duta a terme pels Agents Rurals ha permès esbrinar diverses irregularitats comeses a la zona de la Vall d’en Bas i rodalies.
    Com a resultat d’una d’aquestes actuacions, una persona ha estat denunciada perquè no disposava de la llicència de caça corresponent, que estava caducada des de l’any 2013.
    La intervenció ha comportat la denúncia dels fets i el comís de l’arma utilitzada, el crani del cabirol mascle i el precinte que l’acompanyava. Aquests fets poden comportar una sanció administrativa per la pràctica irregular de la caça, segons informen els Agents Rurals.

  15. lejarza said

    Toc d´alerta dels veterinaris gironins per evitar que es mengi senglar infectat per triquina

    Demanen a les colles de caçadors que en portin a analitzar la carn al laboratori i una normativa específica que ho reguli

    19.10.2015

    ACN | GIRONA

    Toc d’alerta dels veterinaris gironins per evitar que es mengi senglar infectat per triquina. Demanen als caçadors que portin a analitzar tota la carn al laboratori i que no se la reparteixin després d’una batuda sense saber si està infectada. Per detectar el paràsit, abans es feia in situ amb un microscopi. Però aquest mètode no era 100% segur i ara s’ha perfeccionat, tot i que s’ha de fer des d’un laboratori. El senglar que es ven ja s’analitza, però això no passa amb el que es destina a autoconsum. Els veterinaris alerten que, tot i que fa poc que ha començat temporada, ja s’han detectat tres senglars infectats (tots, al laboratori) i reclamen una normativa específica que reguli les analítiques.

  16. lejarza said

    Un caçador mor d´un tret disparat per un company durant una batuda a Boadella

    La víctima és un veí de Terrades de 85 anys
    08.11.2015

    ACN Un caçador ha mort d’un tret que li ha disparat un company durant una batuda a Boadella d’Empordà (Alt Empordà). Segons han informat els Mossos d’Esquadra, aquest diumenge la colla de Terrades estava caçant senglars prop del pont de Boadella. Cap a dos quarts de dotze del migdia, la víctima s’ha mogut del lloc on estava apostat per causes que es desconeixen. Aleshores, un dels seus companys de colla ha sentit soroll, ha vist moure’s unes bardisses i ha disparat. El tret ha impactat a la zona engonal de la víctima. L’home ha mort quasi a l’acte, sense temps de traslladar-lo a un centre mèdic. Els Mossos s’han fet càrrec del cas però tot apunta que ha estat un accident de caça.
    La colla de caçadors de Terrades estava fent una batuda de senglar prop del pont de Boadella. Cap a dos quarts de dotze del migdia, per motius que de moment es desconeixen, la víctima s’ha mogut del lloc on estava apostat. “No sabem si és que volia anar al cotxe a buscar alguna cosa però la qüestió és que s’ha mogut”, ha explicat el president de la Federació de Caça a les comarques gironines, Narcís Sánchez.

    Aleshores, un company de cacera ha sentit soroll i ha vist moure’s unes bardisses. “Sempre recomanem que no es dispari si no es veu la peça, que més val mil peces que s’escapin que no una persona ferida, però suposo que per l’emoció de la cacera ha tirat”, exposa Sánchez. Darrere els matolls hi havia el veí de Terrades de 85 anys, que ha resultat ferit de gravetat.

    El tret ha impactat a la zona de l’engonal. L’home ha mort quasi a l’acte perquè el projectil li ha impactat a la vena femoral. No hi ha hagut temps ni de traslladar-lo a un centre mèdic per intentar reanimar-lo.

    “Són homes que fa més de 20 anys que cacen junts, tots estan molt tocats per l’accident”, ha lamentat Sánchez. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per esclarir les circumstàncies de la mort. El president dels caçadors gironins ha detallat que el caçador ja ha explicat què ha passat als Mossos d’Esquadra i que properament el citaran a declarar al jutjat. “Hem posat els advocats de la federació a la seva disposició i també ens hem posat en contacte amb l’asseguradora de la colla”, detalla Sánchez.

    La comitiva judicial s’ha desplaçat fins al lloc. Cap a tres quarts de tres de la tarda han fet l’aixecament del cadàver i l’han traslladat a l’Institut de Medicina Legal de Girona, on li faran l’autòpsia.

    “Mira que portem armilles vermelles i fem campanyes de sensibilització per intentar evitar accidents, però lamentablement a vegades passen”, ha exposat Narcís Sánchez. AC

  17. lejarza said

    Caçadors i senglars

    Joan Enric Carreras Mercader

    Bellcaire d’Empordà

    Fa un temps, arran d’una altra mort d’un caçador per un accident, i també fent la seva «guerra» amb els senglars vaig dir el que pensava i no sé en general quina va ser l’opinió de les meves refleccions, però en el meu entorn proper, en el dels meus amics amb qui comparteixo alguns dissabtes un bon esmorzar, hi ha «caçadors» en aquesta colla, i naturalment van «deixar-me» de «tots colors» perquè jo no entenc que per «gaudir» hagin de disfressar-se de Rambos i anar a matar tot el que es belluga, i mai tan ben dit, atès que aquesta última mort ha sigut perquè segons el Diari «el company l’ha confós amb un senglar», suposo que no serà veritat que tinguin alguna semblança el pobre home mort i el porc.

    En aquell moment vaig preguntar, on apunten abans de disparar el tret? ja sé que per apuntar és millor tancar un ull, però suposo que els deuen tencar tots dos i per això passa la desgràcia, ¿són tan poc responsables com per tirar un tret només perquè es mouen unes branques? vol dir que si hagués sigut una persona buscant bolets també hagués passat el mateix. I ara voleu que jo pensi que això és un esport?, voleu que pensi que fan un favor perquè no tinguem tants senglar? si, ja sé que direu que n’hi ha massa i bla, bla, bla, tot plegat per defensar el que és indefensable, prefereixo que em tornin «deixar vert» abans de tornar a llegir una nota luctuosa al Diari, i que a més deixin els senglars en pau en el seu habitat natural que tenen tot el dret a viure, tan dret com també tenen els «caçadors» a casa seva, tinc el «paraigua» a punt, i gaudiu de la natura i la llibertat.

  18. lejarza said

    Un caçador rep un tret al peu per part d´un company en una batuda del senglar

    La víctima, de 70 anys, va resultar ferida greu i va ser evacuada a l’hospital Trueta

    13.12.2015

    Diari de Girona E.B.

    Un home de 70 anys va resultar ferit greu després que un company accidentalment li disparés un tret al peu mentre estaven fent la batuda del senglar a Santa Pau. La víctima va ser traslladada en ambulància del SEM fins a l’hospital Josep Trueta de Girona.

    Els fets es van produir al voltant de dos quarts d’una del migdia en una àrea propera a la carretera de Mieres a Santa Pau, la GI-526. Un grup de caçadors estava fent una batuda del senglar en una àrea boscosa propera al quilòmetre 15 de la via. Segons va explicar l’autor del tret accidental als Mossos d’Esquadra, el malaurat accident es va produir en una de les parades que fan durant la batuda.

    Segons els va explicar, quan eren prop de la Torre d’en Badia, el caçador va veure un senglar i el va disparar però amb la mala sort que un dels trets va ferir de forma accidental el seu company. Els Mossos, SEM i Bombers van anar fins al lloc dels fets, una àrea de difícil accés. Els Mossos són els qui van traslladar juntament amb els Bombers el caçador ferit fins a l’ambulància del SEM que el va evacuar fins al Trueta en estat greu.

    Es dóna el cas que fa poc més d’un mes, el diumenge, 9 de novembre, un caçador va morir per un tret que li va disparar un company durant una batuda a Boadella d’Empordà. La mala sort va fer que l’home morís gairebé al moment, ja que va el tret li va tocar la zona de l’engonal.

  19. lejarza said

    Un caçador resulta ferit al peu pel tret d´un company en una batuda a Santa Pau

    L’home ha estat traslladat en ambulància fins a l’Hospital Trueta de Girona

    12.12.2015

    ACN

    Un caçador ha resultat ferit al peu aquest migdia mentre participava en una batuda del senglar dins del municipi de Santa Pau, a la comarca de la Garrotxa. Els fets han succeït quan faltaven pocs minuts per a la una del migdia en una zona boscosa prop del punt quilomètric quinze de la carretera GI-526. La víctima, que anava amb un grup de caçadors, participava en una batuda del senglar quan ha estat ferit al peu. Segons han explicat els Mossos d’Esquadra, un dels membres del grup ha vist un senglar i ha disparat un tret amb la mala sort que la bala ha ferit accidentalment el peu de la víctima.

    Fins al lloc dels fets s’ha desplaçat una patrulla dels Mossos, efectius dels Bombers i una ambulància del SEM que ha traslladat la víctima, ferida greu, fins a l’Hospital Josep Trueta de Girona. Els caçadors es trobaven en una zona boscosa a diversos quilòmetres de la carretera.

  20. lejarza said

    Els accidents entre caçadors s´han cobrat 13 vides durant els últims 26 anys

    La majoria de successos ocorren perquè un company confon un altre per un senglar o algú es mou sense avisar la resta

    04.01.2016

    DDEG Els accidents entre caçadors, sobretot durant la batuda del senglar, han tingut final tràgic a les comarques de Girona. Des de l’any 1989 s’han cobrat 13 vides a la província. El darrer accident que s’ha produït en terres gironines, sortosament, no va acabar així, però va seguir el mateix patró dels que han acabat amb baixes.
    En aquest cas, el dissabte, 12 de desembre, un home de 70 anys va resultar ferit greu després que un company accidentalment li disparés un tret al peu mentre estaven fent la batuda del senglar a Santa Pau. Segons va explicar l’autor del tret accidental als Mossos, l’accident es va produir en una de les parades que fan durant la batuda.
    Aquest sinistre durant la cacera, però, no se suma sortosament a la de caçadors difunts des de 1989.

    L’últim accident amb final tràgic durant un dia de batuda del porc senglar és remunta al diumenge, 9 de novembre. Un caçador de 85 anys va morir per un tret que li va disparar un com?pany durant una batuda a Boadella d’Empordà. La mala sort va fer que l’home morís gairebé al moment, ja que va el tret li va tocar la zona de l’engonal. En aquest cas, l’autor del tret va acabar imputat per ser el presumpte autor d’un homicidi amb imprudència lleu. L’imputat també té 85 anys, com el seu company difunt, a qui va disparar en confondre’l amb un senglar.
    Per trobar un altre fet cal remuntar-se fins al 6 de desembre de 2014 a Fogars de la Selva.La víctima tenia 46 anys i anava amb un grup de caçadors quan un dels seus companys el va confondre amb un animal i li va disparar. La bala va impactar a la cama del caçador i li va afectar l’artèria femora i va perdre la vida.
    L’altre cas recent i que va portar polèmica és el de Maià de Montcal de l’any 2012. Un noi de 24 anys va morir quan un caçador de 61 anys va disparar-li un tret pensant-se que es tractava d’un porc senglar. La víctima estava collint branques de llentiscle amb tres altres companyes que, en sentir el tret, van marxar. Els Mossos d’Esquadra van detenir el caçador per un homicidi imprudent tot i que, al cap de poques hores, el van tornar a deixar en llibertat.

    Per trobar més casos d’accidents amb final fatal cal remuntar-se a 13 de setembre de 2009 a Torrent. Un caçador en va matar un altre mentre estaven en una batuda. El cas va acabar fins i tot als jutjats però al novembre de 2011 el jutge va absoldre el caçador al·legant que els dos homes participaven en una batuda, que es van moure i no va avisar l’altre.

    3 morts a Maià des de 1992

    El 26 de desembre de 2002 va morir un altre caçador a Maià de Montcal. En aquest cas un veí de Porqueres va morir després que un company el disparés. I el 7 d’octubre del mateix any, un altre caçador perdia la vida a Cantallops després d’un altre accident amb un ?com?pany.
    I el 5 d’agost del 2000 a Santa Pau també va morir un altre home que estava caçant perquè un company també va confondre’l amb un senglar.
    El 3 de gener de 1998 a Sant Ferriol es va produir un accident de similars característiques i va morir un caçador de Vilafant. El 1993 a Sant Ferriol va perdre la vida un altre caçador natural de Sant Joan les Fonts després que un company el disparés.
    A la Garrotxa també, a l’octubre de 1992, un veí de Besalú va morir en ser confós per un porc senglar a Maià de Montcal. I el 28 de desembre de 1991 dues dones van morir pels trets de caçadors a Celrà. I finalment, el 1989 un veí de Ripoll va morir a Sant Feliu de Guíxols en una batuda per accident entre companys.

  21. lejarza said

    La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, anuncia actuacions per controlar el senglar a partir del proper semestre

    Un dels grans reptes de la consellera d’Agricultura és la de solucionar els problemes derivats de la sobrepoblació de senglars. Santa Pau és un dels municipis més castigats, i l’altre dia el coordinador comarcal d’Unió de Pagesos, Lluís Sunyer, tornava a demanar solucions en aquest sentit. L’anterior conseller, Jordi Ciuraneta, havia anunciat la intenció de crear grups d’agents rurals especialitzats. La consellera ha anunciat actuacions concretes a partir del proper semestre.

    La consellera d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya, Meritxell Serret, va aprofitar la primera visita institucional a la Garrotxa per donar resposta a una problemàtica creixent la població de porcs senglars, descontrolada a la comarca.

    La consellera va assegurar que el departament treballa en diferents programes específics per posar-hi solució, uns programes que es traduiran en actuacions concretes a partir del proper semestre.

  22. lejarza said

    Des de 3/4 menys 5 de 3 de la nit sense poder dormir

    Joaquín Durall

    Les petadores per espantar senglars segueixen sense regular-se, després de 17 anys de queixes.

    Emeten trets virtuals similars a balins, a cops de taulons, a tambors…, a espetecs elèctrics, trons i explosions, ja siguin forts o fluixos, però que no et deixen dormir en tota la nit, si ets una persona sensible als sorolls.

    És una autèntica tortura viure al camp amb petadores.

    No s´entén que no s´utilitzin altres mesures no acústiques al voltant de les urbanitzacions on hi hagi queixes (com tanques, pastors electrònics, trampes…).

    Els sorolls de sobresalts de les petadores envaeixen dins de la urbanització mateixa, en els boscos i barrancs del voltant, i fins i tot a prop de les cases, amb l´excusa de ser fluixes.

    No sé com les autoritats no reglamenten, d´una vegada, seriosament, posar una sola petadora al principi de la nit, a les 11 h per exemple, i una altra al final d´aquesta, a les 8 h o 9 h del matí (i cap més, per fluixes que siguin a qui les posa!), perquè puguem dormir tot seguit d´una beneïda vegada a la urbanització Banyoles Park, de Porqueres.

    Tot això indica que l´ecologisme és una matèria oblidada gairebé per complet, i que les autoritats no acaben mai de prendre-s´ho seriosament.

    Esperem que la cosa canviï, o sinó ja es veu que la humanitat està perduda greument, per falta d´eficàcia fins en els temes ecològics seriosos més elementals.

  23. lejarza said

    Girona caça més de 13.000 senglars el 2015, la xifra oficial més alta mai registrada

    F.BENEJAM | GIRONA

    Les prediccions que fa un any feien els caçadors s’han complert: Girona ha superat la xifra de 13.000 porcs senglars abatuts. Concretament i segons l’últim informe publicat pel Departament d’Agricultura, el nombre registrat d’exemplars abatuts la temporada 2014-2015 va ser de 13.021, una dada provinent de fonts oficials que no s’havia donat mai aquest segle XXI i que ve a confirmar la magnitud de la gran plaga de la fauna salvatge que afecta les comarques gironines malgrat les mesures adoptades per l’administració per frenar-la, com el decret d’emergència cinegètica en vigor des de 2014.
    La demarcació caça més d’un terç de tots els senglars de Catalunya, una cabana que Agricultura xifra en 60.000 exemplars i que es concentra sobretot en extensions boscoses de l’Alt Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany i la Selva. La xifra d’animals caçats és, amb tota seguretat, molt més elevada ja que no se solen comptar les de les batudes excepcionals, tot i que representen entre un 8 i un 10% més, superant la xifra de 15.000 captures que sempre han calculat els caçadors.
    Fa anys que el territori viu un problema de superpoblació de senglars i això es demostra en els reiterats maldecaps que aquesta espècie ha provocat principalment en l’agricultura i les carreteres.
    Tanmateix, tot i les mesures dels últims anys, la població de senglars en aquests territoris va en augment. Segons l’últim Programa de Seguiment de les poblacions de Senglar a Catalunya d’aquest 2015, el senglar ha trobat a Girona un hàbitat ideal amb una elevada pluviositat, boscos d’alzines sureres i roures i grans superfícies de conreus de regadiu. Aquest caldo de cultiu ha provocat una explosió demogràfica «excepcionalment elevada» en paraules del mateix Departament. Només a la zona de la Garrotxa la densitat de població va arribar als 19 senglars per quilòmetre quadrat, la màxima més alta que l’administració ha registrat mai.
    I no serà per manca de caçadors: el Programa de Seguiment subratlla que l’esforç de les colles a les zones gironines està per sobre de la mitjana. Tanmateix, l’informe admet que «els caçadors manifesten dificultats per mantenir el fort ritme de caça al febrer i, sobretot, al març, fet que redueix les possibilitats de controlar el senglar».

    Mesures insuficients
    Unió de Pagesos va fer visibles ahir aquestes dades per reclamar al Govern un canvi urgent en la gestió de la fauna salvatge. Els pagesos consideren que les mesures que s’han pres fins ara, inclosa l’emergència cinegètica, han estat insuficients: «Per a Unió de Pagesos, l’augment constant de les captures de fauna salvatge en els últims anys, sobretot de senglars i conills, indica un increment de les poblacions sense aturador, mentre els ?danys que ocasionen van més enllà de les pèrdues econòmiques en els conreus, ja que han fet perdre moltes collites, o del fet que molta pagesia s’ha vist obligada a haver de canviar de cultiu; també posen en risc la continuïtat de les explotacions agràries», argumentaven ahir. Tot i que el període hàbil de caça va de setembre a finals de març, entre juny a agost també es pot caçar amb una comunicació (1.535 a Girona). A més, el 2015 es van atorgar un total de 148 autoritzacions excepcionals de caça per danys de senglar, d’un total de 1.026 a Catalunya.
    Tenint en compte aquesta situació, Unió de Pagesos va demanar una nova normativa en la gestió de fauna, a més d’una llei de caça catalana que reivindica des de fa molts anys, que faci compatibles les necessitats tant de pagesos com de caçadors, i que superi l’actual, que és del 1970.
    El sindicat considera «imprescindible disposar d’una normativa que es basi en censos de fauna públics, basats en criteris tècnics, que s’actualitzin periòdicament per saber amb més exactitud quan i com cal actuar per rebaixar les superpoblacions de fauna fins a nivells assumibles».

  24. lejarza said

    Denuncien la ineficàcia de caçar senglars per frenar-ne l´accelerada proliferació

    26.03.2016

    BARCELONA | EFE/DDG

    La Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (Faada) va denunciar la promoció de la caça per part del Departament d’Agricultura de la Generalitat per controlar la població de senglars, per considerar-la «un mètode poc ètic i ineficaç».

    Faada va presentar un estudi en què assenyala que la caça és el mètode utilitzat durant anys per controlar les poblacions d’animals, i en particular la del senglar, encara que va denunciar que la pràctica «no és ètica» i tampoc «efectiva» ja que el nombre de senglars no ha deixat de créixer exponencialment. Segons un estudi d’Agricultura, la població de senglars a Catalunya s’ha quintuplicat en 14 anys, fet que ha provocat conflictes amb persones en zones rurals i urbanes, accidents de trànsit i la transmissió de malalties i paràsits.

    L’entitat animalista defensa mètodes alternatius per disminuir la població de senglars a Catalunya i acabar amb els problemes que generen. Una de les mesures més importants és el control de la fertilitat dels senglars mitjançant via oral o l’aplicació de vacunes d’anticonceptius anualment, que disminuiria el nombre d’animals a llarg termini.

  25. lejarza said

    Segons l’estudi “El porc senglar en zones urbanes i periurbanes. Problemes que ocasiona i mètodes de control”, realitzat pel Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge (SEFaS) de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’indica que:

    “A les zones urbanes i periurbanes, el porc senglar troba un ambient segur per refugiar-se donat que són zones considerades “de seguretat” on no es poden portar a terme l’activitat cinegètica. És molt significatiu que les denuncies per problemes derivats de la presència de porcs senglars siguin més abundants a l’època de caça (de setembre a febrer), ja que els animals utilitzen aquestes zones de seguretat com àrees de refugi”. Afegint també “el fet que els nuclis urbans s’estenguin cada cop més facilita que els porcs senglars accedeixin a les vies públiques del municipi. D’aquesta manera (..) també es deuen tenir en compte que pot ser el responsable d’accidents de trànsit”.

    Carme Rosell, Biòloga i directora de Minuartia, referint-se als accidents de circulació on hi ha involucrats porcs senglars comenta que:

    “Els punts negres no solen tenir característiques comunes, és més, la majoria de punts negres no solen estar als llocs on s’esperaria que estiguessin (…)Normalment s’esperaria que els punts negres estesin en zones d’elevada cobertura forestal. Nosaltres hem vist que un 33% dels punts negres es troben en llocs sense cobertura forestal, envoltats de camps de conreu i, fins i tot, a prop de les ciutats. Això és perquè són àrees on no s’hi caça i els animals s’hi poden moure millor”.

    I segons la normativa vigent, es reconeix que la caça afavoreix els accidents de trànsit, atès que els danys són responsabilitat del conductor, o en alguns supòsits poden ser responsabilitat dels titulars dels terrenys cinegètics (si s’han organitzat batudes durant el mateix dia de l’accident o 12h abans) i només en alguns altres supòsits es pot reclamar al titular de la via (quan no es disposi de senyalització específica d’animals en trams d’alta accidentalitat o l’accident s’hagi produït per no haver reparat la tanca).

    Per tant, la caça afavoreix els accidents de trànsit, atès que els porcs senglars es veuen obligats a fugir cap a terrenys inexplorats per buscar seguretat.

    La caça també xoca amb els drets de les persones a circular lliurement, la cada cop més gran sensibilitat social per un desig de convivència amb la resta d’espècies del nostre entorn i altres problemes mediambientals pel tipus de perdigons emprats.

    Amb això es vol fer èmfasi en el fet que hi ha d’altres maneres d’abordar aquesta problemàtica. No tot s’acaba en matar o matar.

    • lejarza said

      Fantástica explicación del motivo de los accidentes con jabalís en las carreteras y los encontronazos de ellos con nosotros, y la evidencia de que la caza masiva no funciona para evitar lo que el humano considera superpoblación de jabalís. LOS ANIMALES NO HUMANOS TIENEN EL MISMO DERECHO QUE EL ANIMAL HUMANO A COMPARTIR EL PLANETA. tal vez somos nosotros los que estamos en superpoblación….y nos comemos su terreno…

  26. lejarza said

    Denuncien un home per ensinistrar gossos de cacera amb senglars en captivitat

    La Guàrdia Civil va denunciar aquest dimarts un home que utilitzava porcs senglars en captivitat per ensinistrar gossos de cacera a Peralada (Alt Empordà). Els fets es remunten al matí de dilluns, quan una patrulla del Seprona va veure en una finca situada al paratge de Les Hortes diverses persones ensinistrant gossos de cacera amb l’ajuda de porcs senglars. En total, els agents van identificar quatre exemplars de senglars adults i quatre cries. El responsable dels animals no es trobava al lloc dels fets i va ser citat per a l’endemà. L’home no va acreditar l’autorització necessària per a l’ensinistrament caní amb senglars vius en captivitat ni per a la cria de porcs senglars. Tampoc va aportar els xips identificatius de dos cavalls més. Circumstàncies que han motivat la denúncia del cos policial davant les autoritats.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: