Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

L`Alcaldessa Mònica Boix Pagès de l’Ajuntament de Montagut i Oix refusa pagar la reparació de la pista forestal de Can Gustí de Riu a la finca La Quera promogudà per Pieter Verhoeven

Posted by lejarza en 9 enero, 2014


L`Alcaldessa Mònica Boix Pagès de l’Ajuntament de Montagut i Oix refusa pagar la reparació de la pista forestal de Can Gustí de Riu a la finca La Quera promogudà per Pieter Verhoeven

Vall del Llierca – Argelaguer – Sadernes – Garrotxa

L’arranjament de la pista forestal de Can Gustí de Riu a la finca La Quera promogut per Pieter Verhoeven, manté en disputa l’Ajuntament de Montagut i Oix i l’empresa propietària del tractor eruga implicat en l’esllavissada. El despreniment va produir-se el passat mes de març perquè la via no va suportar el pes del vehicle. El consistori està convençut que la justícia els donarà la raó i que serà l’empresa la que haurà de pagar els més de 140.000€ que val l’obra.

Al mes de març es produïa l’esllavissada que va deixar la pista de Can Gustí de Riu impracticable pels vehicles. El despreniment va produir-se quan un tractor eruga circulava per la pista. El vehicle va precipitar-se pel pendent. Les obres d’arranjament van començar fa dues setmanes i està previst que s’acabin cap al febrer. El procés s’ha allargat perquè l`Alcaldessa Mònica Boix Pagès (CiU-Olot) i l’empresa propietària de l’excavadora consideren que no han de pagar la reparació. El consistori creu que l’excavadora va tenir la culpa del despreniment, que va produir-se perquè la pista no va resistir al pes del vehicle. Està convençut que la justícia els donarà la raó i que serà l’empresa la que pagarà els més de 140.000€ que val l’obra.

De moment, els diners els posen la Diputació de Girona (el 82 %) i l’Ajuntament de Montagut i Oix. El consistori, però, va interposar una demanda patrimonial contra l’empresa propietària de la màquina accidentada.

Rubau Tarrés SAU amb CIF A17018813, ha començat a treballar en la reparació de la pista que va de Sadernes a la vall de Riu i Bassegoda i serveix d’accés a Sant Aniol d’Aguja. El pla de treball redactat pel Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA) del Consell Comarcal de la Garrotxa (CiU-Olot) preveu la inserció a la paret d’una plataforma metàl·lica que suportarà la part del camí.Aquesta pista és la que uneix Sadernes i la part central de l’EIN de l’Alta Garrotxa i és la principal via de comunicació de les famílies que viuen a can Gustí de Riu i la Muntada.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha posat a l’abril la fi del termini per treure la màquina excavadora del costat de la riera de Sant Aniol. L’ACA ha indicat que al setembre van enviar un requeriment a l’empresa propietària perquè retirés la màquina de més de 27 tones de la llera. A principis d’octubre, l’empresa constructora va demanar una prorroga, la qual va ser acceptada. En el supòsit que no hi hagi un altre ajornament, el termini s’acabarà a l’abril. A partir d’aquesta data, l’Agència pot obrir un expedient sancionador contra l’empresa.

Anuncios

7 comentarios to “L`Alcaldessa Mònica Boix Pagès de l’Ajuntament de Montagut i Oix refusa pagar la reparació de la pista forestal de Can Gustí de Riu a la finca La Quera promogudà per Pieter Verhoeven”

  1. lejarza said

    Vall del Llierca, Argelaguer/Tortellà/Girona

    Montagut i Oix pista forestal a la finca La Quera promogut per Pieter Verhoeven

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP) Núm. 203 – 24 d´octubre de 2011 Núm. 13398

    Ajuntament de Montagut i Oix (Garrotxa).
    Edicte sobre informació pública d’un projecte en sòl no urbanitzable. De conformitat amb el que disposen els article 48 i 49d) del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, se sotmet a informació pública, pel termini d’un mes, el projecte i tota la documentació que l’acompanya per a la construcció d’una pista forestal a la finca La Quera al municipi de Montagut i Oix, promogut pel senyor Pieter Verhoeven, a fi que qui hi estigui interessat pugui examinar l’expedient i formular les al·legacions i observacions que estimi pertinents.
    L’expedient es pot consultar a la secretaria d’aquest Ajuntament, de dilluns a divendres de 8h. a 15h. Montagut, 10 d’octubre de 2011 Mònica Boix Pagès Alcaldessa

    Argelaguer, Sales de Llierca, Sant Jaume de Llierca, Montagut i Oix, Tortellà, Les Planes d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Olot, Castellfollit de la Roca, Les Preses, Riudaura, Sant Joan les Fonts, La Vall de Bianya, La Vall d´en Bas, Mieres, Santa Pau Garrotxa Girona Lleida Tarragona Barcelona Catalunya Espanya Lejarza

  2. lejarza said

    Generalitat de Catalunya
    Departament de Territori i Sostenibilitat
    Direcció General de Qualitat Ambiental

    Emili Dragone i Vives, secretari de la Ponència Ambiental del Departament de Territori i
    Sostenibilitat.

    C E R T I F I C O:

    Que la Ponència Ambiental, en la sessió realitzada el dia 26 de juliol de 2011, va aprovar la
    proposta de declaració d’impacte ambiental que es transcriu a continuació:
    “DECLARACIÓ D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ
    D’UNA PISTA FORESTAL A LA FINCA DE LA QUERA, AL TERME MUNICIPAL DE
    MONTAGUT I OIX.

    1. MARC NORMATIU I PROCEDIMENT ADMINISTRATIU
    En data 14 d’octubre de 2010 va tenir entrada en el Departament de Territori i
    Sostenibilitat la documentació corresponent al projecte de construcció d’una pista forestal
    a la finca de la Quera, al terme municipal de Montagut i Oix, promogut pel senyor Peter Verhoaven i tramitat pel Centre de la Propietat Forestal. La documentació inclou un exemplar del projecte executiu i de l’estudi d’impacte ambiental.
    El projecte es proposa executar dins l’espai LIC i ZEPA de la Xarxa Natura 2000 “Alta Garrotxa- Massís de les Salines” (codi ES5120001), inclòs també dins el Pla d’espais d’interès natural (PEIN).
    En data 4 de juny de 2009 el Centre de la Propietat Forestal va aprovar el Pla tècnic de gestió i millora forestal de la finca, condicionant la construcció de camins al procediment d’avaluació d’impacte ambiental.
    El projecte se sotmet a avaluació d’impacte ambiental d’acord amb les conclusions de
    l’informe previ preceptiu emès per l’Àrea de Medi Natural en data 1 d’abril de 2009, en
    virtut del Decret 213/1997, de 30 de juliol, de modificació del Decret 328/1992, de 14 de
    desembre, pel qual s’aprova el Pla d’espais d’interès natural. Aquesta normativa era
    vigent en el moment d’iniciar-se el procediment d’avaluació. En l’informe de l’òrgan gestor
    de l’espai protegit es feien les següents consideracions sobre la viabilitat del projecte:

    – El projecte proposa un traçat de difícil construcció i no dona un camí apte per a la
    circulació de vehicles, en proposar pendents de més del 60%. Amb el traçat proposat
    tampoc és viable el seu manteniment sense actuacions complementàries.
    – L’execució del camí proposat pot tenir impactes paisatgístics, erosius i molèsties
    sobre la fauna associada a la zona.
    – Tant si es manté la proposta de traçat com si es modifica, es considera que l’obra té
    una dificultat molt elevada i pot generar impactes que cal avaluar acuradament, per la
    qual cosa es considera que caldria sotmetre el projecte al procediment d’avaluació
    d’impacte ambiental, així com cercar i avaluar alternatives incloent l’opció zero.
    – La decisió respecte el camí de desembosc queda vinculada a si s’aprova el camí o es
    cerquen alternatives, atès que si no està connectat al camí principal no té sentit la
    seva construcció.
    En conseqüència, es consideren d’aplicació les determinacions de l’article 17.3 del Decret
    328/1992, de 14 de desembre, pel qual s’aprova el PEIN (annex 2.II) i l’article 3 del Reial
    decret legislatiu 1/2008, d’11 de gener, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
    d’avaluació d’impacte ambiental de projectes (en endavant RDL 1/2008).
    En data 22 de novembre de 2010, i després de realitzar les consultes prèvies que preveu
    l’article 8 del RDL 1/2008, es va emetre el document de determinació de l’abast i nivell de
    detall de l’estudi d’impacte ambiental, document que s’incorpora annex a la present
    declaració.
    L’òrgan substantiu ha sotmès a informació pública el projecte i l’estudi d’impacte
    ambiental (EIA) durant el termini d’un mes mitjançant anunci publicat al DOGC núm.
    5.843 de data 23.02.2011. En aquest termini no s’han presentat al·legacions, com
    acrediten els certificats emesos pel director gerent del Centre de la Propietat Forestal i
    per l’alcalde de l’Ajuntament de Montagut i Oix.
    En data 30 de desembre de 2010 va tenir entrada la documentació del projecte modificat i l’EIA.

    2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE I DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL
    L’objecte del projecte és construir una pista forestal dins la finca de la Quera, situada al
    nord-est de Talaixà dins el Massís de l’Alta Garrotxa, al terme municipal de Montagut i
    Oix. Concretament, es preveu fer arribar la pista des del camí de Sadernes fins a una
    zona de recuperació de pastures, una zona boscosa per a la millora forestal i fins al propi
    mas de la Quera, actualment en estat de ruïna.
    El projecte executiu i l’estudi d’impacte ambiental han estat redactats el maig de 2011 per
    Víctor Payró Milan i Eva Freixas Planagumà, enginyers tècnics forestals.
    La pista que es projecta ressegueix un traçat que preveu unir la pista que remunta la riera
    de Sant Aniol amb el mas de la Quera. El recorregut proposat passa per tres zones on
    s’ha planificat la recuperació de pastures d’acord amb el Pla tècnic de gestió i millora
    forestal de la finca. Així mateix, també preveu donar accés a les unitats d’actuació forestal
    2a i 4a incloses en el mateix pla, on hi ha prevista una tallada selectiva. En el cas de la
    unitat 2a es pretén arribar a una estructura de bosc mitjà, incrementant els diàmetres i ports de la massa actual, i en la unitat d’actuació 4a a una estructura irregular on
    s’afavoreixin espècies planifòlies de roure martinenc.
    L’ús que es preveu donar a la pista és particular, i es preveu restringir l’accés i només permetre el pas a les persones autoritzades pel propietari de la finca i en casos d’emergència. A partir de l’execució de la pista es podran executar la recuperació de les pastures, les millores forestals i la solta i moviment de caps de bestiar que les mantinguin, així com la reforma i restauració del mas de la Quera.
    Les característiques bàsiques de l’actuació projectada són les següents:
    Longitud total del vial (m) 3.787,8
    Pendent transversal màxim del terreny 60 %
    Longitud dins ENP (m) 3.787,8
    Cota inicial (m) 385
    Cota final (m) 665
    Pendent longitudinal mitjana del vial (%) 7,3
    Amplada mitjana del ferm (m) 3,5
    Radi de corba mínim (m) 10
    El projecte preveu elements auxiliars per a la construcció de la pista, com murs
    d’escullera per recolzar peus de desmunt i terraplens i quatre passos de torrents
    mitjançant guals i dos soterrats mitjançant calaixos de formigó.
    El pressupost per a la construcció de la pista es calcula en 85.000 euros.
    L’estudi d’impacte ambiental planteja les següents alternatives de traçat per a la pista,
    d’acord amb els diversos condicionants tècnics i ambientals del projecte:
    – Alternativa zero: consisteix en la no realització del projecte.
    – Alternativa A: consisteix en iniciar l’ascens en el punt més alt de la pista existent.
    – Alternativa B: consistent en iniciar el camí des de Talaixà (part alta de la finca) i anar a
    buscar les zones d’actuació, començant per la que es troba al Mas de la Quera.
    – Alternativa C: consisteix en iniciar l’ascens paral·lelament al riu (part sud de la finca).
    – Alternativa D: consisteix en iniciar el camí des de Talaixà i anar a buscar les zones
    d’actuació acabant al mas de la Quera.
    – Alternativa E: consisteix en iniciar l’ascens remuntant des del riu en forma de zeta.
    – Alternativa AE: consisteix en una combinació de les alternatives A i E, en iniciar
    l’ascens en un punt de la pista existent més alta (alternativa A), seguint l’ascens pel
    traçat final de l’alternativa E i evitant el sender de Sadernes-Talaixà.

    L’EIA identifica i valora els impactes ambientals associats al projecte i proposa diverses
    mesures preventives i correctores per a minimitzar-los, valorades en 6.676 euros per a
    l’alternativa escollida. Les actuacions proposades es desglossen en els següents
    conceptes:
    Actuacions Import
    Restauració – revegetació 3.176 euros
    Creació de basses de decantació en cursos d’aigua 500 euros
    Programa de vigilància ambiental 3.000 euros

    3. AVALUACIÓ
    Anàlisi d’alternatives
    Les alternatives plantejades proposen diversos traçats de la pista amb diferent grau
    d’impacte sobre els valors naturals de la zona:
    Alternativa zero: els impactes es deriven de la dificultat que origina l’absència del camí
    per a la gestió de la finca. Un dels objectius de la gestió és la recuperació de pastures, el
    que coincideix amb una de les necessitats ambientals per al foment de la biodiversitat en
    aquest espai d’interès natural, i per la qual cosa es considera un efecte negatiu dificultar
    aquesta recuperació.
    Alternativa A: és de les millor valorades per aprofitar parcialment un camí existent, però
    l’EIA indica com a inconvenient el pas per una tartera, el que fa que requereixi més
    manteniment. Es valora negativament que el traçat va junt al camí que va de Sadernes a
    Talaixà en un tram.
    Alternativa B: és la menys valorada per passar per zones amb molt pendent, afloraments
    rocosos i tarteres i afecta una zona que al Pla Tècnic de Gestió i Millora Forestal es
    defineix com de protecció total. Requereix un cost de manteniment molt alt. No es pot dur
    a terme per oposició del propietari de la finca veïna per la qual passa.
    Alternativa C: té l’avantatge d’ésser molt rectilínia i evitar revolts, però passa per una
    zona amb molt pendent transversal, hi ha molta roca i creua un torrent més que les altres
    opcions. El fort pendent i el creuament del torrent fan pujar el cost de manteniment.
    Aquesta, l’alternativa E i la A afecten una finca veïna però que en la que el propietari no
    s’oposa al camí.
    Alternativa D: és la que genera menys impacte ambiental per tenir un traçat llarg amb
    pocs girs, pendent suau i estable i donar accés a les zones forestalment més
    interessants. És la que requereix més recorregut per arribar a la finca. No es pot dur a
    terme per oposició del propietari de la finca veïna per la qual discorreria.
    Alternativa E: Requereix d’una sèrie de revolts però es valora més favorablement per no
    requerir grans obres. El cost de manteniment s’estima inferior que el d’altres opcions tot i
    els revolts. Comporta un traçat amb cinc revolts de 180º per tal de salvar el fort desnivell
    inicial que presenta la muntanya entre les cotes 330 i 480 msnm. El traçat creua fins a
    cinc vegades el sender excursionista de Sadernes a Talaixà, fet que no s’avalua en la
    documentació presentada.
    Alternativa AE: evita la problemàtica de les afectacions al sender de Sadernes a Talaixà,
    al iniciar-se en la A i seguir per la E, evitant el tram problemàtic de la primera.
    De les alternatives plantejades, l’EIA considera com a més viables des del punt de vista
    ambiental les alternatives E i AE, i entre aquestes, escull l’alternativa E pel menor impacte
    ambiental. L’alternativa A és similar al traçat proposat per l’alternativa AE tot i que
    transcorre a una cota inferior i acaba interceptant el sender excursionista i el traçat de
    l’alternativa E.
    Per altra banda, les alternatives C i D comporten traçats que surten des de la zona de
    Talaixà i arriben a la zona de la Quera des de la vessant est de la muntanya, que l’EIA
    considera més impactants.
    D’acord amb aquestes valoracions, cal concloure que, tot i que l’EIA indica que
    l’alternativa AE té un punt crític en el creuament del torrent sobre la cota 450 msnm, per
    sota d’una tartera que podria comprometre el manteniment de la pista, cal considerar que
    el traçat d’aquesta alternativa és més rectilini, té una longitud 459 metres inferior a
    l’alternativa E, i es preveu que tindrà una menor visibilitat des del camí de la muntanya de
    Sant Feliu del Riu, en generar menys revolts. En aquest sentit, l’alternativa E comportarà
    un major moviment de terres durant l’execució i també una exposició visual molt major, i
    per tant un impacte paisatgístic més significatiu. Així mateix, l’alternativa AE només
    afectarà en un punt al sender excursionista de Sadernes a Talaixà.
    Comunitats biològiques, hàbitats i espais naturals protegits
    El projecte es proposa executar dins l’espai LIC i ZEPA de la xarxa Natura 2000 “Alta
    Garrotxa-Massís de les Salines” (codi ES5120001), inclòs també dins el PEIN.
    Entre les comunitats vegetals que es troben a la zona del projecte i en les seves
    proximitats, cal destacar els boscos d’alzinar muntanyenc, que corresponen a l’hàbitat
    d’interès comunitari “alzinars i carrascars” (codi 9340, no prioritari).
    Entre les espècies vegetals que conformen aquest hàbitat cal destacar: Quercus
    pubescens (roure), Buxus sempervirens (boix), Rhamnus alaternus (aladern), Viburnum
    lantana (tortellatge) o el Ligustrum vulgare (olivereta), totes espècies comunes i
    abundants en l’àmbit de l’Alta Garrotxa.
    A l’EIN de l’Alta Garrotxa es troben protegides les següents espècies de flora:
    Lithospermum oleifolium, Euphorbia duvali, Allium pyrenaicum, Linum capanulatum,
    Erinacea anthyllis, Ophrys catalaunica i Polygala vayredae.

    D’acord amb l’EIA i amb la informació disponible actualment, no hi ha constància de la
    presència d’aquestes espècies de flora en l’àmbit d’execució de les propostes de traçat
    de la pista.
    El terme municipal de Montagut i Oix està declarat com a zona d’alt risc d’incendi forestal
    pel Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis
    forestals, modificat pel Decret 206/2005, de 27 de setembre.
    La fauna present a la zona és la pròpia dels ambients forestals de muntanya. D’acord
    amb l’Annex II de la Directiva Hàbitats i l’Annex 5 de l’Acord de Govern 112/2006, de 5 de
    setembre, en l’espai hi són presents les següents espècies:
    En l’àmbit d’afectació del projecte només és possible la presència d’algunes de les
    espècies esmentades de rat penats que, per altra banda, poden ser afavorides en el
    conjunt de l’espai per l’obertura de nous espais i la recuperació de les pastures que
    facilitarà la nova pista.
    A banda del cranc autòcton i la tortuga de rierol, cal destacar també la presència d’altres
    espècies lligades al curs de la riera de Sant Aniol, com la llúdriga (Lutra lutra) i el barb de
    muntanya (Barbus meridionalis), aquesta darrera espècie endèmica de la conca
    mediterrània.
    Pel que fa a l’avifauna, en l’àmbit de la finca forestal també cal esmentar la presència
    habitual de l’àliga daurada (Aquila chrysaetos), nidifica en una zona a menys de 1000 m
    de les edificacions de la Quera, per la qual cosa qualsevol obra que porti un nivell de
    soroll com l’excavació en roca, s’hauria de fer fora del període comprès entre l’1 de febrer
    i el 31 de juliol. També cal destacar la presència d’altres espècies de rapinyaires i
    carronyaires com l’aligot vesper (Pernis apivorus), el voltor (Gyps fulvus) i l’aufrany
    (Nophron percnopterus).
    L’àmbit d’actuació del camí es troba inclòs dins l’àmbit territorial del Pla de recuperació
    del trencalòs a Catalunya aprovat pel Decret 282/1994, de 29 de setembre, tot i que no es
    preveu que les actuacions projectades puguin afectar directament a aquesta espècie.
    Nom científic Nom comú
    Austropotamobius pallipes Cranc de riu autòcton
    Mauremys leprosa Tortuga de rierol
    Lutra lutra Llúdriga
    Miniopterus schreibersii Rat penat de cova
    Myotis blythii Rat penat orellut mitjà
    Myotis capaccinii Rat penat de peus grans
    Myotis emarginatus Rat penat d’orelles dentades
    Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura
    Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura
    Rhinolophus hipposideros Rat penat petit de ferradura
    Generalitat de Catalunya
    Departament de Territori i Sostenibilitat
    Direcció General de Qualitat Ambiental

    Dins de la zona podem trobar diversos mamífers carnívors com el gat mesquer (Genetta
    genetta) i el gat salvatge (Felix silvestris).
    No obstant l’anterior, de les consideracions de l’EIA i de la consulta realitzada a l’Àrea de
    Medi Natural es desprèn que no es preveu que el projecte afecti de forma sensible cap de
    les espècies de fauna protegida, amenaçada o singular esmentades, sempre i quan es
    tinguin en compte mesures específiques durant l’execució de les obres per minimitzar les
    molèsties que s’hi puguin generar.
    Impactes sobre la gea
    El projecte comportarà l’excavació de talussos i desmunts en zones de vessant de
    muntanya amb pendents elevats que, tot i la cobertura vegetal, poden generar riscos de
    processos erosius per inestabilitat dels vessants, o la destrucció de sòls forestals per la
    pròpia ocupació de la pista. En aquest sentit, l’impacte sobre aquest vector es considera
    moderat-sever i serà necessària l’aplicació de mesures correctores per tal de minimitzarlo,
    com ja preveu l’EIA en alguns punts del traçat de l’alternativa E.
    Impactes sobre el medi hidrològic
    Els principals impactes sobre el medi hidrològic es preveuen en els creuaments dels
    torrents que discorren pels vessants est i sud de la muntanya de la Quera. No obstant
    això, el projecte preveu salvar aquestes interferències mitjançant passos amb tubs i
    guals.
    Així mateix, es preveu realitzar un drenatge transversal superficial i longitudinal amb
    trencaaigües, a fi i efecte que la pista es mantingui en les millors condicions possibles. El
    manteniment del ferm i els treballs de conservació de la pista haurien de garantir la
    disminució del risc d’erosió de materials que poguessin afectar els cursos fluvials de la
    zona aigües avall.
    Impactes sobre el paisatge
    La construcció de la nova pista resultarà un element artificialitzador del paisatge de
    l’àmbit del projecte, i serà visible sobretot des del camí a Sant Feliu del Riu. No obstant
    això, permetre l’accés a la zona de la Quera facilitarà realitzar actuacions silvícoles i
    agrícoles en la finca que obriran espais i permetran la millora de les condicions
    ambientals de la finca i de l’espai natural, que compensaran els possibles efectes visuals,
    sempre i quan l’alternativa s’executi correctament i minimitzi els impactes.
    Impactes sobre el medi social
    La nova pista representarà un nou accés al medi natural, però d’acord amb la
    documentació del projecte, la gestió de la finca només permetrà l’accés a les persones
    autoritzades pel propietari. En conseqüència, la pista no hauria d’esdevenir un nou accés
    lliure a les zones altes de l’espai.

    Per altra banda, es preveu que la pista intercepti el sender excursionista d’ús tradicional
    que va de Sadernes a Talaixà, fet que pot suposar una pèrdua del valor intrínsec del camí
    aquesta intercepció no s’executa amb cura. El projecte haurà de garantir una bona
    entrega del sender en el punt d’intercepció i evitar sals morfològics que dificultin el seu
    trànsit pedestre.

    4. CAPACITAT DEL MEDI RECEPTOR
    El projecte constitueix una actuació d’àmbit local, que s’emmarca en un espai forestal de
    muntanya ben conservat i en una zona tranquil·la i amb poca presència de gent. No
    obstant això, l’execució de la nova pista permetrà l’accés a la finca i el mas de la Quera i
    el desenvolupament dels treballs d’aprofitament silvícola i de recuperació de pastures
    previstos en el Pla tècnic de gestió i millora forestal de la finca.
    El principal condicionant ambiental del projecte és el disseny del traçat de la pista i la
    seva integració paisatgística en l’entorn de l’espai natural protegit de l’Alta Garrotxa. En
    aquest sentit, es considera que l’alternativa AE correspon a un traçat més rectilini i menys
    sinuós que el proposat en l’alternativa E, que es proposa en ziga-zaga per la vessant est
    de la muntanya, fet que permetrà una millor integració de la pista.
    L’execució del camí, en qualsevol de les alternatives, pot tenir impactes paisatgístics,
    erosius i pertorbacions sobre la fauna associada a la zona, superiors als normals en
    camins d’aquests tipus. Per aquest motiu caldrà tenir en compte diverses consideracions
    durant l’execució del projecte, que s’inclouen en la present declaració d’impacte
    ambiental.
    Atenent a les característiques del projecte i a les valoracions contingudes en l’apartat
    anterior, no es preveu que aquest afecti sensiblement espècies de flora o fauna protegida
    o amenaçada, sempre i quan es portin a terme les mesures preventives i correctores
    previstes a l’EIA i en la present declaració d’impacte ambiental. En aquest sentit, caldrà
    tenir en compte les possibles restriccions en els treballs d’execució durant els períodes de
    nidificació de l’avifauna més sensible.
    L’obertura de la pista tindrà beneficis per a l’espai natural protegit en permetre el
    desenvolupament dels treballs de recuperació de pastures i d’aprofitament forestal.
    Aquestes actuacions generaran noves zones obertes i espais de transició, poc abundants
    a l’Alta Garrotxa, i que afavoreixen la diversitat faunística i florística.
    L’àmbit en el que es preveu la pista no està inclòs dins l’Inventari d’espais d’interès
    geològic de Catalunya, per la qual cosa no són d’esperar efectes sobre elements de valor
    del patrimoni geològic.
    La Direcció General del Patrimoni Cultural ha emès un informe favorable en data 4 d’abril
    de 2011, amb la prescripció de que caldrà fer un seguiment arqueològic sota la direcció
    d’un arqueòleg durant la fase de moviment de terres i obertura del traçat.

    D’acord amb l’EIA, l’impacte global del projecte es qualifica com a moderat. Tenint en
    compte aquests factors i donada la magnitud del projecte, la capacitat del medi receptor
    es preveu suficient per a assumir l’obra objecte d’aquest Acord.

    5. ACORD
    Per tot l’anterior, vist l’estudi d’impacte ambiental, en el qual no es preveuen efectes
    negatius notables, irreversibles i permanents sobre cap factor ambiental sensible, i vista
    la capacitat del medi, i a proposta de la Direcció General de Polítiques Ambientals, la
    Ponència Ambiental formula la declaració d’impacte ambiental amb caràcter favorable per
    a l’alternativa AE sempre i quan s’implementin les mesures preventives i correctores que
    estableix l’estudi d’impacte ambiental i les condicions addicionals fixades en el present
    Acord.

    6. CONDICIONS ADDICIONALS
    a) Condicions sobre les mesures preventives i correctores
    A fi i efecte d’evitar danys innecessaris derivats de possibles errors en el traçat caldrà fer
    un replanteig de la pista amb el marcatge previ del traçat, i que haurà de ser validat per la
    Comissió mixta de seguiment i control ambiental del projecte.
    L’excavació dels desmunts haurà de fer-se recol·locant el material excavat a la zona de
    terraplè i caldrà evitar abocar material vessant avall, emprant la maquinària més
    adequada per aconseguir aquest objectiu. En cap cas es permetrà fer voladures.
    En cas de detectar la presència d’espècies protegides durant l’execució de la pista caldrà
    comunicar-ho a l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental del Departament de
    Territori i Sostenibilitat per tal que estableixi el protocol d’actuació a seguir.
    Per minimitzar el risc d’afectació a l’àliga daurada i altres espècies de fauna sensible,
    l’execució del projecte s’haurà de fer fora del període comprès entre l’1 de febrer i el 31
    de juliol.
    Si, durant les obres, cal instal·lar sistemes d’il·luminació exterior caldrà fer-ho d’acord
    amb allò que estableix la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de
    l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn i el reglament que la desenvolupa
    (Decret 82/2005).
    La intercepció del sender excursionista de Sadernes a Talaixà haurà de fer-se de manera
    que es minimitzi el seu impacte. Caldrà garantir una bona entrega en la zona de la pista i
    evitar salts morfològics que dificultin la continuïtat del trànsit pedestre del sender. En tot
    cas, caldrà reposar la senyalització preexistent en el sender i fer les actuacions de
    restauració que siguin necessàries per restaurar i condicionar el tram afectat.

    En la gestió dels treballs i de les restes vegetals cal tenir en compte que es tracta d’una
    zona d’alt risc d’incendis i caldrà complir amb les determinacions del Decret 64/1995, de 7
    de març, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals, modificat pel
    Decret 206/2005, de 27 de setembre.
    Caldrà fer un seguiment arqueològic durant la fase de moviment de terres i obertura del
    traçat d’acord amb les prescripcions de la Direcció General del Patrimoni Cultural.

    7. SEGUIMENT I PUBLICITAT
    El promotor del projecte es responsabilitzarà de l’execució del programa de vigilància
    ambiental i dels seus costos.
    Es constituirà una comissió mixta de seguiment i control ambiental de l’execució del
    projecte, que vetllarà pel compliment de les mesures ambientals establertes en l’EIA i en
    la present declaració. Caldrà presentar informes de seguiment ambiental d’acord amb la
    periodicitat que s’estableixi en la comissió.
    Finalitzades les obres, el promotor haurà de presentar al Departament de Territori i
    Sostenibilitat un informe signat per la direcció de l’obra, verificant el compliment de les
    mesures correctores i condicions establertes a l’estudi d’impacte ambiental i a la present
    Resolució.
    El Departament de Territori i Sostenibilitat exercirà les funcions de comprovació,
    interpretació, seguiment i vigilància ambiental d’aquesta declaració d’impacte i de les
    condicions imposades.
    El projecte constructiu incorporarà les mesures ambientals definides a la present
    declaració, així com les que preveu l’estudi d’impacte ambiental i inclourà a la seva
    memòria un apartat que justifiqui de quina manera s’han incorporat aquestes mesures.
    Així mateix, el pressupost general del projecte haurà d’incloure el pressupost específic
    establert per a les mesures correctores.
    Qualsevol modificació en el projecte avaluat requerirà l’informe previ del Departament de
    Territori i Sostenibilitat als efectes de valorar la seva incidència en el medi i, si s’escau,
    l’aplicació del procediment d’avaluació ambiental que correspongui.
    Aquesta declaració d’impacte ambiental s’incorporarà als tràmits administratius i
    resolutoris que autoritzin total o parcialment aquest projecte.
    D’acord amb el que estableix l’article 12 del Reial decret legislatiu 1/2008, aquesta
    declaració d’impacte ambiental s’ha de fer pública mitjançant la seva publicació al Diari
    Oficial de la Generalitat de Catalunya i al web del Departament de Territori i Sostenibilitat
    i s’ha de trametre al Centre de la Propietat Forestal.

    ANNEX
    DETERMINACIÓ DE L’AMPLITUD I NIVELL DE DETALL DE L’ESTUDI D’IMPACTE AMBIENTAL DEL PROJECTE PER A LA CONSTRUCCIÓ D’UNA PISTA FORESTAL A LA FINCA DE LA QUERA, AL T.M. DE MONTAGUT I OIX.
    Consultes realitzades a administracions afectades i públic interessat en aplicació de l’article 8 del
    RDL 1/2008:
    Relació de consultes Respostes
    Rebudes
    Àrea de Medi Natural (Serveis Territorials a Girona del DMAH) X
    Oficina de Gestió Ambiental Unificada (Serveis Territorials a Girona del
    DMAH) –
    Direcció General d’Arquitectura i Paisatge (Dept. de Política Territorial i Obres Públiques) –
    Agència Catalana de l’Aigua (Departament de Medi Ambient i Habitatge) –
    Serveis Territorials a Girona del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural –
    Direcció General de Patrimoni Cultural (Dept. de Cultura i Mitjans de Comunicació) X
    Unió de Pagesos de Catalunya –
    Consorci de l’Alta Garrotxa –
    Ajuntament de Montagut i Oix –
    Associació de Naturalistes de Girona –
    Les aportacions rebudes durant la fase de consultes prèvies s’adjunten com annex al present
    document. A aquests efectes, i d’acord amb allò que preveu l’article 9.3 del RDL 1/2008, el promotor haurà de consultar les administracions públiques afectades prèviament consultades en relació amb la definició de l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental.
    Els principals aspectes considerats en les aportacions es descriuen tot seguit de forma resumida:
    L’Àrea de Medi Natural ha fet aportacions sobre aspectes relatius al medi natural que caldrà valorar
    més acuradament en l’estudi d’impacte ambiental, com són: la configuració de les alternatives
    proposades, la fauna de la zona i la xarxa de camins tradicionals a peu que poden ser potencialment
    afectada pel projecte, així com sobre l’avaluació que es fa dels impactes. Els aspectes esmentats
    s’incorporen en el present document.
    La Direcció General del Patrimoni Cultural informa favorablement el projecte i conclou que el
    document ambiental preveu de manera satisfactòria el tractament donat al patrimoni cultural. No
    obstant això, informen que el seguiment arqueològic que es durà a terme durant les obres s’ha de
    realitzar sota la direcció d’un arqueòleg, amb la corresponent autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural.
    Determinació de l’amplitud i el nivell de detall de l’EIA
    – L’EIA haurà d’estudiar la possibilitat de combinar les alternatives A i E de manera que el traçat
    s’iniciï seguint el camí proposat per l’alternativa A, per resseguir posteriorment el traçat proposat
    en l’alternativa E. D’aquesta manera es podria aconseguir suficient cota amb un pendent
    raonable, amb l’objectiu d’evitar el màxim nombre de revolts del tram inicial de l’alternativa E que
    es caracteritza per un terreny molt pendent i pedregós.
    – En el disseny de les alternatives s’evitaran els traçats que alterin els camins tradicionals a peu de
    la zona. En aquest sentit, únicament s’admetria el creuament dels camins quan sigui
    imprescindible i no el seu ús com a part de la pista. En aquest cas, caldrà preveure la restauració
    de les connexions amb els mateixos.
    – L’anàlisi de visibilitat no considera que un tram amb quatre revolts com el proposat en l’alternativa
    A és de més difícil correcció que un tram rectilini. Cal incorporar en l’esmentada anàlisi la
    presència de l’arbrat i la funció d’apantallament visual de la pista que aquest pot tenir en cada
    cas.
    – Cal millorar l’anàlisi comparativa dels impactes previstos per a cadascuna de les alternatives de
    manera que permeti justificar ambientalment l’alternativa escollida. Cal identificar de manera més
    específica els diversos factors ambientals que poden ser afectats pel projecte i aprofundir en
    l’avaluació dels impactes que es poden generar en cada alternativa sobre cadascun dels factors.
    – Es valoraran els efectes que pot tenir la construcció de la nova pista sobre la fauna d’interès
    present a la zona. Concretament, cal considerar les següents espècies: el gat mesquer (Genetta
    genetta), el gat salvatge (Felix silvestris); amfibis i rèptils com el trió pirinenc (Calotriton asper), la
    sargantana roquera (Podarcis muralis), la serp d’Esculapi (Elaphe longissima) i el lluert (Lacerta
    bilineata); els quiròpters com el rat-penat de ferradura (Rhinolophus hipposideros), el rat-penat
    gran de ferradura (Rhinolophus ferrumequinum), el rat-penat de mussel agut (Rhinolphus blythii);
    i el lepidòpter Graellsia isabelae. Aigües avall de projecte la riera de Sant Aniol es troba dins la
    zona de llúdriga, per la qual cosa caldrà evitar-hi qualsevol afectació.
    – Així mateix, cal tenir en compte que l’àliga daurada (Aquila crysaetos) nidifica en una zona
    situada a menys de 1.000 metres de les edificacions del Mas de la Quera. Qualsevol obra que
    comporti un nivell de soroll, com l’excavació en roca, s’hauria de fer fora del període comprés
    entre l’1 de febrer i el 31 de juliol. L’apartat de minimització de l’afectació a la fauna preveu una
    limitació similar que dona un període que també s’ajusta a altres espècies protegides de la zona “
    I, perquè consti, i als efectes adients, signo aquest certificat amb el vist-i-plau de la presidenta de la
    Ponència Ambiental.
    Barcelona, 26 de juliol de 2011

    http://appdmah.gencat.cat/alfresco/download/direct/workspace/SpacesStore/64f60850-ee98-11e0-bf0c-1704ef26dbda/OTAAGI20100117.MONTAGUT%20I%20OIX_La%20Quera_DIA.pdf

  3. lejarza said

    Obren el pas de can Gustí de Riu

    18.02.2014

    MONTAGUT I OIX | X.VALERI

    L’Ajuntament de Montagut i Oix ha anunciat que el pas de vehicles entre Sadernes i can Gustí de Riu està obert. Es tracta del tram de camí que va ensorrar-se el 12 de març del 2013 en el context de la caiguda d’una màquina excavadora d’unes 27 tones i d’un episodi de pluges fortes i persistents. Des de llavors el camí que comunica les cases de can Gustí de Riu i la Muntada va estar tallat al trànsit de vehicles.
    Immediatament després de la caiguda del camí, l’Ajuntament va senyalitzar els accessos per evitar-hi l’arribada de vehicles. També hi va posar una barana provisional per fer mes segur el pas dels caminants.
    Poc temps després, l’Ajuntament va descartar acordar les responsabilitats amb l’empresa propietària de la màquina i les dues parts van entrar en litigi.
    Encetat el procés judicial, el problema amenaçava de tenir una llarga durada. Per evitar-ho, l’Ajuntament va fer gestions per trobar una solució que no hagués d’esperar al final del litigi.
    Així, va encarregar un projecte al Consorci de Medi Ambient i Salut Pública (SIGMA). Aquest organisme va proposar enganxar a la roca lateral una plataforma metàl·lica. L’Ajuntament va aconseguir que la Diputació de Girona prengués compromís d’avançar-li uns 127.000 euros. Amb el finançament assolit, l’Ajuntament va aprovar el pla de treball i va iniciar les licitacions. D’aquesta manera, va poder adjudicar les obres i començar-les a finals de la tardor.
    Ara, ja estan acabades, cosa que suposa supoerar les dificultats dels habitants de can Gustí de Riu i de la Muntada, que durant 1 any han fet transbords d’un vehicle a un altre per poder proveir-se

  4. lejarza said

    Una màquina, al riu a Sadernes des de fa dos anys

    25.03.2015

    Fa unes setmanes l’Associació Catalana de l’Aigua va enviar un requeriment a l’empresa propietària de la màquina estimbada al camí entre Sadernes i Sant Aniol d’Aguja. La demanda comporta una futura inspecció. Es tracta del segon requeriment. El primer va tenir lloc al setembre del 2013 i va donar tres mesos a l’empresa perquè la retirés.

    L’empresa va presentar un recurs de reposició, que va ser desestimat al gener del 2015. Abans, a l’abril del 2014, l’ACA va fer una inspecció, va ser la segona des del juny del 2013. Paral·lelament, l’Ajuntament de Montagut i Oix i l’empresa mantenen un litigi per comprovar qui és el responsable de treure la màquina, la qual va caure al costat del riu el 12 de març del 2013, en un episodi de fortes pluges.

  5. lejarza said

    Butlletì Oficial de la Provincia de Girona (BOP)
    Núm. 195 – 8 d’octubre de 2015 Pàg. 26
    Núm. 9410
    AJUNTAMENT DE MONTAGUT I OIX
    Edicte sobre l’aprovació inicial d’una modificació puntual de les normes
    subsidiàries del municipi
    El Ple de l’Ajuntament, en sessió celebrada el dia 24 de setembre
    de 2015, aprovà la modificació puntual de les Normes Subsidiàries
    del municipi de Montagut i Oix relativa als usos en el casc antic i
    en l’edifici de la biblioteca, redactada per l’arquitecte senyor Marc
    Torra Ferrer i formulada per aquest Ajuntament, que en la seva part
    dispositiva diu:
    “Primer.- Aprovar inicialment la modificació puntual de les Normes
    Subsidiàries del municipi de Montagut i Oix relativa als usos en el
    casc antic i en l’edifici de la biblioteca, redactada per l’arquitecte
    Marc Torra Ferrer i formulada per aquest Ajuntament.
    Segon.- Sotmetre l’expedient a informació pública per un termini
    d’un mes mitjançant edicte que s’inserirà al Butlletí Oficial de la
    Província, al Diari de Girona, al tauler d’edictes d’aquest Ajuntament
    i a la pàgina web municipal, a fi que qualsevol pugui examinar
    l’expedient i presentar les al·legacions que s’estimin pertinents.
    Tercer.- Donar audiència, simultàniament al tràmit d’informació pú-
    blica, als ajuntament limítrofs següents: Albanyà, Argelaguer, Camprodon,
    Castellfollit de la Roca, Sant Joan les Fonts, Sant Jaume de
    Llierca, Sales de Llierca, Tortellà i La Vall de Bianya.
    Quart.- Sol·licitar, simultàniament al tràmit d’informació pública,
    els informes que siguin escaients als organismes afectats per raó de
    les seves competències sectorials, els quals l’han d’emetre en el termini
    d’un mes, llevat que una disposició n’autoritzi un de més llarg.
    Cinquè.- Donar publicitat per mitjans telemàtics de la convocatòria
    d’informació pública i dels acords d’aprovació que s’adoptin en la
    tramitació d’aquesta modificació, els quals podran consultar-se a la
    web oficial de l’Ajuntament (www.montagut-oix.cat).
    Sisè.- Facultar a la senyora Alcaldessa per a subscriure els documents
    que siguin necessaris per a l’execució del present acord.”
    De conformitat amb el que disposa l’article 85.4 del Decret Legislatiu
    1/2010, de d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei
    d’urbanisme, l’expedient es sotmet a informació pública, per un termini
    d’un mes, a fi que els interessats puguin examinar-lo i presentar
    les al·legacions que s’estimin pertinents.
    Durant el termini d’informació pública l’expedient es pot consultar
    a les oficines municipals de l’Ajuntament, en horari d’atenció al
    públic:
    Lloc: Era Sant Sebastià, 1 de Montagut
    Horari: De dilluns a divendres de 10h a 14h.
    La documentació també es pot consultar a través de la web municipal:
    http://www.montagut-oix.cat, dins l’apartat d’urbanisme.
    La qual cosa es fa públic per al coneixement general i als efectes
    escaients.
    Montagut, 30 de setembre de 2015
    Mònica Boix Pagès
    Alcaldessa

  6. lejarza said

    Treuen l´excavadora de 27 tones de la riera de Sant Aniol d´Aguja

    Gairebé dos anys després de la caiguda, l’extracció està pràcticament acabada

    19.02.2016

    MONTAGUT I OIX | XAVIER VALERI L’empresa propietària -des de fa uns 8 dies- ha tret del marge esquerre de la riera de Sant Aniol la màquina retroexcavadora que s’hi va precipitar a finals de març del 2013. La feina està en un estat molt avançat i ja hi queda poca cosa. Els treballs han consistit a desmuntar i traslladar les peces a l’aparcament de Sadernes. Ahir, en aquest aparcament hi havia peces de l’excavadora.
    En el context d’unes fortes pluges, la màquina va anar a parar a la vora de la riera de Sant Aniol, perquè el camí per on passava es va enfonsar. Per sort, el conductor va ser a temps de saltar, però la màquina es va precipitar des d’una alçada aproximada de 30 metres.
    Poc després de la caiguda, els Agents Rurals van anar-hi, van encintar el lloc, van treure el combustible i els líquids de frens i van segellar els elements que podien contaminar. El camí, però, va quedar tallat al pas de vehicles.
    L’Ajuntament de Montagut i Oix va aconseguir un ajut d’urgència de la Diputació de Girona i va encarregar el projecte constructiu. La solució va ser clavar una plataforma d’acer a l’espadat i per sobre refer-hi el camí. El febrer del 2014, el camí va restar acabat i de l’accident només quedava la visió de la màquina enfonsada des de dalt del camí. Ara -2 anys després de la caiguda- només queden uns pocs testimonis.
    En el temps de la presència de la màquina al costat de la riera, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va fer tres requeriments i va obrir un expedient sancionador a l’empresa perquè no treia la màquina.
    El juny del 2013, l’Agència va aixecar acta d’inspecció sobre la presència de la màquina. El setembre del 2013, va fer un requeriment a l’empresa perquè retirés la màquina, amb un termini de dos mesos. Un mes després va demanar una pròrroga de 6 mesos per retirar la retroexcavadora. El setembre del 2014, l’ACA va fer un altre requeriment i va donar un termini de 3 mesos per a la retirada de la màquina. El febrer del 2015, l’Agència va fer un altre requeriment i va programar una altra inspecció. El 5 de maig del 2015, l’ACA va iniciar un expedient sancionador, el qual va acabar el 27 de gener amb una sanció i un nou requeriment.

  7. lejarza said

    En marxa el període de regulació de l’accés motoritzat a Sadernes

    La restricció de l’accés motoritzat es durà a terme de manera permanent durant les 24 hores del dia, des del 16 de març al 30 de setembre d’enguany

    Demà, 16 de març, s’inicia la regulació de l’accés motoritzat a la zona de Sadernes, que serà permanent durant les 24 hores del dia. Aquesta s’allargarà fins el 30 de setembre, i no es disposarà de personal que gestioni l’accés dels vehicles autoritzats, sinó que es farà efectiva mitjançant senyalització.

    Aquest sistema respon a l’aplicació del Decret 166/98 de regulació de l’accés motoritzat al medi natural. En base a aquest Decret, només podran accedir a la zona els vehicles autoritzats, mentre que la resta d’usuaris hauran d’estacionar el vehicle a l’aparcament de Sadernes.

    Aquesta regulació permetrà per poder seguir vetllant per la seguretat i la reducció de la pressió ocasionada per la gran afluència de persones a la zona de Sadernes i Sant Aniol.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: