Argelaguer Vall del Llierca

Garrotxa: Argelaguer – Tortellà – Montagut i Oix – Sales de Llierca – Sant Jaume de Llierca – Fundat l´any 2005

Les troballes del poblat ibèric del Boscarró al municipi de Sant Joan les Fonts s´exposaran a finals de l`any 2014

Posted by lejarza en 5 enero, 2014


Les troballes del poblat ibèric del Boscarró al municipi de Sant Joan les Fonts s´exposaran a finals de l`any 2014

Sant Joan les Fonts | ACN/DdG/Vall del Llierca – Argelaguer

El poblat ibèric del Boscarró de Sant Joan les Fonts (Garrotxa) presenta restes en una superfície d’una hectàrea i a una profunditat màxima de 60 centímetres. Aquestes són algunes de les conclusions a què han arribat les tres arqueòlogues que han dirigit la primera prospecció que s’ha fet al jaciment, situat damunt la cinglera basàltica inclosa a la Ruta de les tres Colades de lava. S’han fet set sondeigs al subsòl i quatre han confirmat la presència de restes arqueològiques, bàsicament fragments de ceràmica local i importada, un fet que confirmaria l’activitat comercial al poblat. L’Ajuntament està decidit a mostrar les primeres troballes a finals de l´any 2014 al Castell de Juvinyà.

Les responsables de la campanya arqueològica, que es va fer des del 21 al 25 d’octubre passat, confirmen que es tracta d’un poblat ibèric que podria datar entre el segle IV i fins al II abans de Crist. Així es constata a través dels fragments de ceràmica i terrissa que han aparegut en aquesta primera prospecció feta a la zona i que ha consistit bàsicament en fer set cales a tocar dels dos murs que actualment es poden veure a la superfície. “Queda molt per conèixer encara; hem fet set finestres petites i només quatre han donat resultats però ha servit per veure què hi ha al jaciment i que potser no hi haurà tanta feina estratigràfica”, explica una de les arqueòlogues, Maribel Fuertes*. Aquests treballs han permès delimitar-lo: de les dues hectàrees estudiades s’ha vist que les restes es concentren en una hectàrea.

Una de les particularitats d’aquest jaciment ibèric és que les restes es troben a deu centímetres de la superfície i a una profunditat màxima de seixanta centímetres, un fet que facilitarà la feina a l’hora de treure’l a la llum. Per contra, també comporta que el poblat estigui “molt arrasat”, en el sentit que els nivells que quedaven més a la superfície han quedat barrejats pel pas del temps i per l’activitat agrícola que hi havia hagut a la zona. Segons explica Fuertes, es veu com part de les pedres utilitzades per fer feixes provenen del jaciment. També s’ha demostrat que els murs que es veuen actualment són posteriors al poblat i que es van erigir quan aquest ja havia estat abandonat.

Amb molta cautela i sense saber encara què amaga el jaciment, les investigadores apunten els possibles usos que podria haver tingut el poblat ibèric amb les proves que ara mateix tenen a l’abast. De moment, s’ha trobat una important concentració de ceràmica local però també d’importació, concretament de procedència grega, púnica i fins i tot del Nord d’Àfrica. Aquesta dada és rellevant, ja que indicaria que el poblat rebia productes de fora i que s’hi feien tractes comercials, un fet més habitual a les zones de costa i no tant a l’interior. Falta veure, però, fins a quin punt aquest emplaçament era estratègic. De moment, és el primer poblat ibèric en una zona tan interior que es coneix a la Garrotxa, ja que ja hi ha constància d’altres jaciments ibèrics a la comarca però més al sud, en punts com Besalú o Maià de Montcal.

L’Ajuntament de Sant Joan les Fonts està decidit a posar en valor les restes arqueològiques i ja treballa amb la idea d’exposar-les a mitjans de l’any que ve al castell de Juvinyà. Concretament, es preveu que es reordeni la sala 2 per ubicar-hi una exposició permanent amb les restes arqueològiques del Boscarró però també d’altres jaciments del municipi.

De forma paral·lela, el consistori també està treballant per organitzar camps de treball amb estudiants per tal que participin en noves campanyes d’excavació. “Ens fa molta il·lusió saber realment què hi ha”, explica l’alcalde, Joan Espona Agusti, que reconeix que aquest projecte era inimaginable fa només un any.

Les responsables de les excavacions -Maribel Fuertes, Anna Maria Puig i Dolors Codina- calculen que, si no surten imprevistos, en quatre anys es podria avançar molt en el jaciment, donat que no té gaire profunditat. També creuen que es podria museïtzar l’espai i organitzar visites guiades a mesura que avancin els treballs d’excavació.

*) Maribel Fuertes: Un poblat a l`aire lliure del bronze final, Argelaguer Can Xac (Garrotxa), campanya d`excavació 2003-2004.

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa

El descubridor Josep Oliveras poblado ibérico de los S. IV y II AC en Sant Joan les Fonts a la Garrotxa (Lejarza – Argelaguer)

Anuncios

3 comentarios to “Les troballes del poblat ibèric del Boscarró al municipi de Sant Joan les Fonts s´exposaran a finals de l`any 2014”

  1. lejarza said

    Troben les primeres estructures del poblat ibèric del Boscarró, a Sant Joan les Fonts

    Les principals troballes de les excavacions són el fragment d’una paret de pedra i centenars de trossos de ceràmica

    26.04.2014 Garrotxa

    SANT JOAN LES FONTS | A.S./ACN Una paret de pedra de fins a 80 centímetres i centenars de fragments de ceràmica, la majoria de producció local, són les principals troballes de la segona campanya arqueològica que s’ha fet al poblat ibèric del Boscarró, a Sant Joan les Fonts. L’equip d’arqueòlogues que dirigeix els treballs ha quedat sorprès per l’elevada concentració de fragments de ceràmica tot i que la majoria no es podran reconstruir perquè són peces molt petites. Entre les incògnites obertes hi ha descobrir si el poblat se situa entre el segle IV i III aC, com es demostra actualment, o si va ser ocupat durant més temps. Les peces més representatives s’exposaran al castell de Juvinyà abans que acabi l’any.
    La segona campanya arqueològica que va començar fa tres setmanes al poblat ibèric del Boscarró, situat dalt de la cinglera basàltica inclosa a la Ruta de les tres colades de lava de Sant Joan les Fonts, ha permès constatar que aquest assentament data del segle IV i III aC, tal com s’apuntava en els primers sondeigs que es van fer. El més important d’aquesta nova excavació, però, ha estat descobrir les primeres estructures del poblat ibèric en els 80 metres quadrats que s’han inspeccionat. “Fins ara no n’havíem trobat; és una paret de fins a 80 centímetres d’amplada, ben construïda amb pedra local, possiblement de perímetre del poblat”, explica una de les arqueòlogues Anna Maria Puig. També s’ha descobert un mur de terrassa per aguantar terres o anivellar el terreny.
    Un altre aspecte que ha sorprès l’equip d’arqueòlogues ha estat la important concentració de restes de ceràmica, diversos centenars, a l’espera de tenir un inventari exhaustiu. Aquest cop el material s’ha trobat a nivell de la roca i no ha estat alterat posteriorment; és a dir, que s’ha trobat exactament on es va deixar. Bona part és ceràmica ibèrica, de producció local, antics fragments de gerres i cassoles. També han trobat fragments decorats amb incisions i una part més reduïda de ceràmica d’importació de procedència grega, púnica i del nord d’Àfrica, tal com es va descobrir en l’anterior campanya. Són fragments d’àmfores i vaixella de taula difícilment reconstruïbles, ja que estan massa fragmentats. Entre les troballes, destaca una peça petita, d’uns dos centímetres, amb vernís negre del que hauria estat una copa de taula d’origen grec.

    Demostra tractes comercials
    En espera de tenir més dades, les investigadores mantenen que la troballa de ceràmica importada indicaria que el poblat rebia productes de fora i que s’hi feien tractes comercials, un fet més habitual a les zones de costa i no tant a l’interior. Falta veure, però, fins a quin punt aquest emplaçament era estratègic. De moment, és el primer poblat ibèric en una zona tan interior a la Garrotxa. A la comarca ja hi ha ha constància d’altres jaciments ibèrics però més al sud, en punts com Besalú o Maià de Montcal. Pel que fa als usos del poblat, la ceràmica demostra que hi havia força activitat però no es pot anar més enllà.
    Les pròximes prospeccions han de donar més pistes sobre alguns dels interrogants oberts, com ara quin és l’indret més ben conservat. I és que hi ha moltes zones on l’activitat agrícola ha malmès les estructures i els materials dipositats. Fins i tot algunes pedres es van aprofitar per fer parets per limitar les parcel·les. L’altra gran pregunta és saber en quin moment el poblat va deixar de tenir activitat i, per tant, si va ser més enllà del segle III aC.

    Un terreny molt àcid
    Entre les peculiaritats de la finca on es troba el jaciment destaca l’acidesa del terreny, característica que dificulta la troballa de restes. Aquest cop s’ha trobat el fragment d’una dent d’animal, segurament un bòvid, però és un fet poc habitual en aquest jaciment. Això explicaria per què de moment només han aparegut fragments de ceràmica.
    L’equip d’arqueòlogues -integrat per Maribel Fuertes, Anna Maria Puig i Dolors Codina- preveu poder exposar les troballes més rellevants en una exposició al castell de Juvinyà del municipi. Compten amb el suport de l’Ajuntament que està decidit a fer difusió del jaciment.

  2. lejarza said

    Al descobert unes 350 sitges ibèriques

    Els arqueòlegs saben que les obres que es fan a TOCAR l’antic traçat de la Via Augusta són una oportunitat irrepetible per deixar al descobert antics jaciments. És el que ha passat en la construcció del nou enllaç de l’AP-7 a Vilademuls (Pla de l’Estany), unes obres que van començar a finals del 2012 i que han permès treure a la llum tres jaciments arqueològics -Mas Vidal, Mas dels Frares i Camp de l’Hospitalet- dels quals s’ha excavat la part afectada per les obres. En total, s’han trobat unes 350 sitges ibèriques -forats al sòl de fins a 2,5 metres per guardar el gra- del segle IV al I a.C., nombrós material ceràmic, monedes i una destral. Només un 10%, però, es podrà reconstruir i exposar.
    L’empresa Antequem, en coordinació amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC) i sota la supervisió dels serveis territorials de Cultura de Girona, ha estat l’encarregada d’excavar en uns 2.000 metres lineals (per una amplada ENTRE 20 i 30 metres) als terrenys afectats per l’obra del nou enllaç de l’AP-7 a Vilademuls (al Pla de l’Estany) i a la connexió de l’autopista amb l’N-II.

    S’han localitzat i datat tres jaciments (Mas Vidal i darrerament el del Mas dels Frares i el del Camp de l’Hospitalet), tots al municipi de Vilademuls. En total, han aparegut unes 350 sitges ibèriques, cavitats al sòl que poden arribar a fer uns 2,5 metres de profunditat i que antigament servien PER emmagatzemar els cereals. Es calcula que DATEN entre el segles I al I.V. a.C.

    Segons explica la codirectora de l’excavació, Lourdes Moret, la dimensió de la sitja depenia de la productivitat i de les necessitats de la població en aquell MOMENT. Un cop quedaven en desús, els habitants les utilitzaven per abocar-hi les escombraries, un fet cabdal que ha permès ara recuperar molts objectes que hi havia a l’interior i, així, tenir la datació exacte del seu abandonament.

    Actualment, ja no queda cap rastre d’aquestes estructures perquè l’asfalt i la terra ha tornat a tapar les prospeccions, un cop els arqueòlegs van finalitzar la seva feina la passada primavera. De fet, l’enllaç de l’AP-7 ja ha entrat en servei des del passat juliol. Ara, però, la feina dels arqueòlegs es trasllada al laboratori, per estudiar i catalogar les peces que han trobat al subsòl.

    Abundant material de ceràmica romana i ibèrica

    Els treballs d’excavació han permès extreure i catalogar centenars de peces, la gran majoria de ceràmica. El més abundant han estat peces de cuina, àmfores, contenidors de líquids. Algunes són ibèriques mentre que d’altres d’època romana, fet que demostra la coexistència de les dues cultures. Les àmfores itàliques confirmen que també que era una zona de comerç i d’importació. Algunes s’han trobat en molt bon estat i podran ser restaurades.

    Així mateix, també s’han localitzat monedes, -algunes d’Empúries i d’altres de Tarragona-, així com elements de la vida quotidiana, com ara agulles de bronze, objectes de ceràmica del món funerari, estris per filar i una destral força ben conservada. Els experts destaquen també la localització de material constructiu en una de les sitges, que confirmaria que a prop hi hauria una zona HABITADA. Es tracta de teules romanes i restes de mosaic que aporten nova informació d’un emplaçament proper.

    A principis d’estiu, els arqueòlegs ja tenien estudiat i catalogat un 25% del total del material. Es calcula que només un 10% podria ser museïtzable perquè són fragments molt petits difícils de reconstruir.

    Sense pistes del poblat que utilitzava les sitges

    Una de les grans incògnites que no s’han aconseguit resoldre de moment és l’emplaçament del poblat on vivien els habitants que utilitzaven aquestes sitges ibèriques. “Sabem que a la zona hi ha un assentament rural però no hem trobat el poblat; ara tenim la zona d’emmagatzematge i sabem que els camps de cereals estaven a prop”, detalla Moret.

    L’atzar ha fet que les sitges sortissin a la llum després de segles d’estar enterrats gràcies a la construcció de noves carreteres, a TOCAR de l’antiga Via Augusta. Segons explica el director del seguiment arqueològic de l’enllaç AP-7 Vilademuls, Xavier Aguelo Mas, “això ens ha permès localitzar les restes, excavar-les PERtreure’n tota la informació i registrar les restes perquè poguessin continuar endavant les obres”. Un oportunitat que esperen que es repeteixi en un futur ja que preveuen que queden encara vestigis enterrats.

    Les restes també permetran dur a terme altres estudis, COM ara la quantitat i tipus de gra que les sitges podien contenir així com un càlcul aproximat de la població de la zona, LA DIETA, la fauna i la flora.

    Primeres sitges, el 2008

    Les obres del Tren d’Alta Velocitat a Vilademuls, molt a prop de Sant Esteve de Guialbes, van permetre descobrir l’any 2008 unes 70 sitges ibèriques dels segles III i II a.C a la zona del camp dels Fanals. No va ser una sorpresa. Ja se sospitava que aquesta zona, com passa a altres punts de Catalunya a tocar de la Via Augusta, tenia aquestes estructures antigues.

  3. lejarza said

    Roca Foradada es confirma com un taller de talla neandertal al Pla de l´Estany

    Els arqueòlegs han recuperat restes d’indústria lítica d’una comunitat humana de fa entre 40.000 i 80.000 anys

    24.11.2014

    GIRONA | DDG Els arqueòlegs responsables del jaciment prehistòric de Roca Foradada, al Pla de l’Estany, han expressat la seva satisfacció per poder anunciar que aquest era un assentament humà de Neandertals que no només hi feien estada per sobreviure a partir dels recursos d’un entorn favorable, sinó que també hi havia una indústria lítica o taller de fabricació d’eines per escorxar els animals caçats i dur a terme altres tasques domèstiques.
    Els prehistoriadors i arqueòlegs Alfons Díaz i Albert Aulines, codirectors del jaciment conegut com a Roca Foradada, situat al municipi de Fontcoberta, van presentar recentment les troballes realitzades durant les campanyes d’excavació dutes a terme entre el 5 i el 14 de març, i també entre el 18 al 30 d’agost, aquesta amb el suport d’estudiants de la UdG.
    Roca Foradada presenta nombroses evidències d’assentament a l’aire lliure de comunitats humanes actives fa entre 80.000 i 40.000 anys. Situat a pocs metres de la coneguda com a Platja d’Espolla, al veïnat de Melianta, aquest jaciment està considerat un dels “més interessants” del Pla de l’Estany per l'”excepcionalitat” dels materials recuperats en superfície. “Alguns dels sondejos van donar resultats molt esperançadors”, va dir al Diari de Girona Alfons Díaz, segons el qual es confirma que allà hi havia “una zona de tall d’eines”, però a més a més, la presència d’eines amb un tall viu indica que era també “un campament estacional” d’homes de Neandertal.
    Entre les troballes, l’arqueòleg i director dels treballs destaca “un nucli polièdric de quars de dimensions considerables que ens informa que allà, enmig d’una zona calcària, no hi va arribar accidentalment arrossegat per l’aigua, sinó que va ser transportat per l’home; és el que anomenem una aportació antròpica”.
    Un altre aspecte a destacar és l’ampliació de la zona d’excavació amb la intenció d’establir una delimitació del jaciment. “En un parell de sondejos vam trobar material fins a una profunditat d’1,40 metres respecte del nivell de pas, cosa que indica que tenim un jaciment d’alta potència que pot proveir de material arqueològic d’interès, ja que a més profunditat, més informació, perquè les restes hauran estat més preservades”. I un tercer sondeig a tocar del bosc “ens parla d’una extensió del jaciment més gran que no pensàvem”, afegeix Díaz.
    A un parell de quilòmetres de Roca Foradada hi ha la confluència dels rius Ser i Fluvià, amb algunes terrasses fluvials, els indrets ideals de proveïment de pedres per a la indústria lítica. “És un lloc amb aigua abundant, un bon lloc de caça i amb frondosa vegetació per a recollir fruits silvestres”, comenta l’arqueòleg.
    L’equip que investiga el jaciment somnia amb obtenir recursos per poder comparar resultats amb els obtinguts en excavacions a coves o abrics a la mateixa comarca i en altres indrets, a fi i efecte de confegir una visió més globalitzada de la dinàmica ?cultural de les comunitats de ?neandertals de la zona. La previsió és de continuar excavant l’any vinent. Es tracta d’una zona on a la dècada de 1980 es van recollir unes dues mil peces tallades segons la “tècnica del Musterià”, que és la tècnica dels neandertals del paleolític mitjà. També s’hi ha documentat la “talla levallois” i la “talla discoïdal”.
    La Roca Foradada és un dels nombrosos jaciments arqueològics descrits per Joan Abad i la gent de l’Associació Arqueològica de Girona fa més de trenta anys, i durant moltes dècades sense excavar.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: